La (nova) programació per tasques

desembre 2009

Àrea d’Activitats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Tipotext

Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003)

Intercanvis comunicatius:

– Individual: L’emissor i el receptor es representen a si mateixos.

Formes improvisades, espontànies, lliures

– Social: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una entitat,

organització, grup social...

Formes previsibles, adaptades

– Institucionalitzat: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una

institució.

Formes establertes, fixades

Procediments de modalització:

– Presència, difuminació o ocultació de l’emissor

– Expressions de cortesia, aproximació, complicitat, desvinculació, objectivitat

– etc.

Fonaments

Programa

SPL

Programació

institucional

SPL / CPNL

Programació diària a

partir del material.

Professorat

3r grau de concreció: Objectius, continguts, activitats,

interacció... Gestió de l’aula

2n grau de concreció: Objectius i continguts per

nivells, graus i unitats(I1, I2, I3, S1, S2, S3)

1r grau de concreció: Objectius i continguts per

nivells i graus(I1, I2, I3, S1, S2, S3)

Programes/Programacions d’adults

Estructura lingüística:habilitats lingüístiques i ortografia, morfologia,

sintaxi, etc. Estructura textual:gèneres textuals,

elements textuals, aspectes gramaticals

Estructura per tasques:tasques, patrons

discursius, elements textuals, aspectes

gramaticals

Anys 80 s. XX

Anys 90 s. XX

Anys 2000 s. XXI

Fonaments de la programació

2002-2003 2003

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (2001-2003)

Proporcionar unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc.

Promoure el multilingüisme per mitjà de l’aprenentatge d’una més àmplia varietat de llengües europees

Promoure i facilitar la cooperació entre les institucions d'ensenyament de diferents països

Obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacionsconvalidable a nivell europeu, base fonamental del projecte Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)

Facilitar el mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en contextos d'aprenentatge diferents, la qual cosa, ajudarà a la mobilitat europea

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003)

Descriu d'una manera exhaustiva el que han d'aprendre a fer els aprenents de llengua per utilitzar-la per a la comunicació així com els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços d'actuar de manera efectiva.

Descriu cinc destreses lingüístiques: parlar, comprensió oral, interacció oral, comprensió lectora i escriure.

Presenta, de forma realista, pràctica i justificada, els objectius comunicatius que hem d'esperar d'un ciutadà europeu en la nostra societat, els continguts necessaris per a adquirir una competència comunicativa, analitza el treball per tasques i descriu les metodologies més oportunes.

Analitza exhaustivament els diferents sistemes d'avaluació possibles en funció dels objectius perseguits.

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003)

1- Un enfocament orientat a l’acció

Competències generals:Saber: resultat de l’experiència i de l’aprenentatgeSaber fer: habilitat de dur a terme uns procediments (parlar, escriure, escoltar, comprendre...)Saber ser: la suma de característiques individuals (personalitat, actitud, imatge, etc.Saber aprendre: habilitat per descobrir nous coneixements

Competències lingüístiques comunicatives:Lingüística: domini del codi, de les regles, de la gramàticaSociolingüística: domini de les condicions socioculturals en l’ús

de la llenguaPragmàtica: domini de l’ús funcional dels recursos lingüístics

sentit literal /sentit intencional

2- Activar la competència comunicativa amb la realització d’ACTIVITATS lingüístiques: la recepció, la producció i la interacció o mediació.

3- Inscriure aquestes activitats en ÀMBITS: públic, professional, educatiu i personal

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003)

4- Realitzar TASQUES que comporten les activitats lingüístiques.

5- Proposar ESTRATÈGIES que facilitin l’acompliment de les tasques.

6- Uns nivells de referència

7- Descriptors del domini de la llengua de cada nivell

8- Avaluació de l’assoliment dels objectius / Avaluació del domini de la llengua

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003)

descriptors

Tipotext

Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003)

Els patrons discursius:– Patró expressiu: experiència anímica. A les tasques sovint

cal queixar-se, esplaiar-se, lloar, solidaritzar-se, renyar, preferir...

– Patró descriptiu: experiència perceptiva. A les tasques

sovint cal identificar, caracteritzar, definir, localitzar, mesurar, comparar, consultar...

– Patró narratiu: experiència temporal. A les tasques sovint

cal preveure, contar, rememorar, declarar, anunciar, evocar...

– Patró directiu: experiència pràctica. A les tasques sovint

cal indicar, guiar, recomanar, suggerir, instruir, advertir, prometre, reclamar, acordar, convidar...

– Patró argumentatiu: experiència lògica. A les tasques

sovint cal qüestionar, demostrar, justificar, convèncer, opinar, criticar...

Tipotext

Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003)

Intercanvis comunicatius:

– Individual: L’emissor i el receptor es representen a si mateixos.

Formes improvisades, espontànies, lliures

– Social: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una entitat,

organització, grup social...

Formes previsibles, adaptades

– Institucionalitzat: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una

institució.

Formes establertes, fixades

Procediments de modalització:

– Presència, difuminació o ocultació de l’emissor

– Expressions de cortesia, aproximació, complicitat, desvinculació, objectivitat

– etc.

La programació i

els materials

• Continuació de les programacions per tasques dels nivells bàsic i elemental

• Progressió corresponent al nivell:

– Bàsic - Elemental: interlocucions centrades en situacions comunicatives

– Intermedi - Suficiència: el text com a unitat de comunicació i com a procés

Missió programació:

Progressió: enfocament comunicatiu i textual

Enfocament de la nova programació

-Enfocament per tasques enfocament orientat a l’acció

-Competències generals i lingüístiques comunicatives-Les activitats, els àmbits i els temes. Contextualitza.-Les tasques, estratègies i textos

El MECR considera

«els usuaris i aprenents de llengua principalment com

a agents socials, és a dir, membres d’una societat que

tenen unes tasques a acomplir».(«L’enfocament adoptat» – Cap. 2n.)

Enfocament de l’ensenyament-aprenentatge

CPNL

Enfocament per tasques pràctica comunicativa

“Els aprenents als quals es proposen tasques a acomplir s’immergeixen en una situació comunicativa (un àmbit, uns temes, uns rols, un encàrrec…) que reclama d’ells un seguit de competències específiques per a les quals es capaciten mitjançant estratègies efectives i aprenentatges textuals i lingüístics. “ X. Abelló et al, El treball per tasques, eix de les programacions per als

cursos de català per a adults, Llengua i ús, núm.42

Elements bàsics d’una tasca

1- Un context d’ancoratge: àmbits i temes

Elements bàsics d’una tasca

2- Una fita a assolir

Tasca I1, U2: Obrir un establiment

comercial alimentari

Objectiu lingüístic general:

Redactar avisos i anuncis comercials

És representativa dels processos de

comunicació de la vida real:

versemblança i realisme

Elements bàsics d’una tasca

3- Unes competències a

desenvolupar: generals i

comunicatives

Elements bàsics d’una tasca

Aprendre des de

l’experiència,

dels interessos i dels

coneixements previs

4-És significativa

Activa els processos d’aprenentatge

Nou coneixement

Coneixements previs

Aprenentatge col·laboratiu Per construir un nou coneixement

Elements bàsics d’una tasca

5- Genera comunicació

(buit d’informació)

Elements bàsics d’una tasca

6- Es pot avaluar:

- per regular

-per posar nota

-a l’inici, durant i al

final

Les programacions posen en acció…

Les habilitats:

integració

Les programacions posen en acció…

Els aprenents: treballen en grup, cooperen

Els aprenents... proposen acorden distribueixen seleccionen elaboren revisen modifiquen complementen valoren...

Les programacions posen en acció…

• Motivació per la tasca

• Actituds d’implicació i d’iniciativa

• Grau de comprensió de què es fa i per què es fa

• Volum i qualitat del treball dut a terme

• Grau de domini de procediments i conceptes

• Relació social en l’aprenentatge

L’aprenentatge

cooperatiu: aprenentatge

entre iguals, construcció de

coneixement compartit

Les programacions posen en acció…

El professorat:seguiment personalitzat

Les programacions posen en acció…

La gestió de l’aula:espai taller

Les programacions posen en acció…

Observar, corregir, revisar...

– Usos orals

– Usos escrits+ autonomia

Aprenents

Professorat

+ seguiment

Alumne

agent social aprenent taller estudi

Aula

La programació per tasques

• Un context d’ancoratge: àmbits i

temes

• Una fita a assolir. És

representativa dels processos de

comunicació de la vida real:

versemblança i realisme:

• Unes competències a

desenvolupar

• És significativa. Activa els

processos d’aprenentatge

• Genera comunicació (buit

d’informació) Anima l’alumne a

prendre riscos tot sentint-se segur

• Es pot avaluar

Elements bàsics d’una tasca: La programació posa en acció:

• La integració de les habilitats

• Protagonisme de l’aprenent.

Foment de l’autonomia de

l’aprenentatge.

• Fomenta el treball cooperatiu.

• El professorat: seguiment

personalitzat

• La gestió a l’aula-aula taller

Estructura nova programació

Introducció

Tasca

Objectiu lingüístic

Objectius comunicatius: Segons àmbits i segons temes

Objectius discursius

Objectius gramaticals

Objectius sociolingüístics

Característiques textuals dels gèneres associats

Procediments textuals (etapes de recepció, producció

Continguts:

Components textuals(adequació, coherència, cohesió)

Components gramaticals (morfologia, sintaxi, lèxic, fonètica i ortografia)

Components sociolingüístics i culturals

Planificació de les tasques intermèdies (tasca 1, tasca 2, tasca 3 i tasca final)

Estructura programació/material didàctic

Unitat

Tasca 1 Tasca 2 Tasca 3 Tasca final

Guia per al professorat Com ha anat?

Elements bàsics d’una tasca

• Un context d’ancoratge: àmbits i temes.

• Una fita a assolir.

• Unes competències a desenvolupar.

• És representativa dels processos de comunicació de la vida real – versemblança i realisme.

• És significativa. Activa els processos d’aprenentatge.

• Genera comunicació (buit d’informació) Anima l’alumne a prendre riscos tot sentint-se segur- Protagonisme de l’aprenent. Foment de l’autonomia de l’aprenentatge.

• Fomenta el treball cooperatiu.

• Es pot avaluar.

Reflexions finals basades en el

pilotatge de les programacions

Sobre l’alumnat

Millora la qualitat expressiva dels textos de l’alumnat considerablement.

L’alumnat esdevé més autònom a l’hora de produir textos orals i escrits.

Sobre la gramàtica

Els continguts de gramàtica s’han de treballar des d’una perspectiva funcional.

Els continguts gramaticals són útils a l’alumnat:

Perquè estan directament relacionats amb el patró discursiu del text.

Perquè li permetran elaborar textos de més qualitat expressiva.

Sobre el temps

Mètode tradicional: la major part del temps lectiu està dedicat a l’ensenyament i

aprenentatge del text, la gramàtica, l’ortografia.

Enfocament comunicatiu per tasques: la major part del temps lectiu està dedicat a la pràctica

comunicativa i al treball cooperatiu.

Sobre el material

El material presentat es pot adaptar a àmbits i temes propers a l’alumnat.

El material està disponible en un format modificable.

Sobre el llibre de text

L’alumnat necessita un suport teòric simple per poder sistematitzar l’ús d’alguns continguts

gramaticals i ortogràfics.

L’alumnat ha de poder fer exercicis de pràctica d’aquests continguts gramaticals i ortogràfics.