La Quimeta a la Vanguardia
1
DIVENDRES, 18 FEBRER 2011 Q uè hi fa a la seva edat en aquest taller tan fred i tan plena de fang? Conjuntar pintures a l’oli amb escultures de ceràmica amb volum, cosa que ningú més fa. Amb ceràmica i troncs que sur- ten del mar, faig puzles mòbils dels que es pengen al sostre. I també pinto samarretes i coixins. Com és el seu món? Viure a aquesta casa amb vistes al mar veient passar els dies i les nits. Mirar cada nit les llums dels creuers de luxe i saber que ja mai no hi aniré. Llevar-me aviat i no tenir res més a fer que una cosa que em fa il·lusió: ser feliç amb els fills, els néts i les besnétes quan vénen a dinar a casa i cuino per a tots. Diuen que el seu art és infan- til. Sí. Potser perquè no vaig tenir in- fantesa, ni una nina, ni una pame- la, ni un globus; he fet tantes ni- nes, tantes pameles i tants globus en ceràmica. I potser perquè la meva àvia Velina era molt moder- na, jo he sortit moderna. Una ve- gada, em van presentar un client de Barcelona que no em coneixia personalment i em va dir que es pensava que jo era molt jove i molt hippy. Com va ser la seva infantesa? Vaig néixer a l’horta de Sant Feliu de Guíxols, que ara és dins del poble. Tenia sis anys i repar- tia maduixetes per les cases per ajudar l’àvia. Quan es proudïen els bombardejos des del vaixell Canàries, ens amagàvem sota ma- talassos i en un refugi. I recordo aquella nit que vaig tornar sola a casa mentre queien les bombes. Per això mai vull sentir a parlar de la guerra, ni llegeixo llibres, ni miro pel·lícules ni sèries de televi- sió sobre la guerra. Què feia abans de ser una ar- tista reconeguda? Em vaig casar amb un home de família benestant que fins i tot te- nien cuinera, però jo em llevava aviat i feia la feina de casa abans que arribessin les noies del ser- vei. Vaig cuidar els fills i els so- gres quan estaven invàlids. I quan els sogres van morir i la mai- nada havia crescut, el meu marit, que en pau descansi, em va oferir anar de viatge i fer la volta al món. Però jo li vaig respondre que preferia aprendre ceràmica perquè era la il·lusió de la meva vida. Tenia 42 anys. Com li arriba el reconeixe- ment? Vaig estudiar ceràmica amb Do- lors Ros a l’Escola de La Bisbal i patia perquè no havia estudiat el batxillerat ni res de química, que és molt important a la ceràmica. Al cap de dos anys, vaig fer la pri- mera exposició a Begur i vaig ven- dre totes les peces i tots els dibui- xos. Després exposava a Barcelo- na i a Girona i es venia tot el que feia. És profeta a casa seva? Sí, perquè mai vaig voler exposar a Sant Feliu perquè el meu marit va ser alcalde i jo no volia que nin- gú comprés res per quedar bé. Després, vaig deixar d’exposar a galeries i els clients venien direc- tament a casa i encara ara em visi- ten clients de molts llocs. Alguns hotels compren coses meves i a l’Aromar de Platja d’Aro fins i tot van batejar una planta amb el meu nom. Tothom s’ha portat molt bé amb mi. I tothom parla bé de vostè, cosa gens fàcil al món artístic. Això és el més important, perquè que parlin bé de mi quan em mo- ri no em fa res. Una persona de la seva edat encara es pot guanyar bé la vi- da? No sóc ni pobra ni rica. Molts di- ners que he guanyat els he inver- tit per comprar el forn i en òxids, que són caríssims. La pensió del meu marit va anar minvant i man- tenir la casa i el taller cada vegada és més car. Els meus fills em vo- len ajudar, però no ho permeto perquè amb aquesta crisi tothom va just de feina i de diners. He ajustat els preus i vaig fent. Aquest passat Nadal, per exem- ple, vaig vendre una peça que em va arreglar les festes perquè em va permetre comprar regalets per a la família. Li agrada que li diguin la Da- ma del Fang? Sí. És el títol d’una cançó que em va dedicar el cantautor Josep An- dújar, conegut com Sé, quan vaig fer vuitanta anys. I m’agrada es- coltar-la. Com s’arriba a dama, sortint de l’horta? Treballant molt, sent perfeccio- nista, patint quan no saps si la te- va obra agradarà, patint quan obres el forn i no saps si tot ha quedat bé, cuidant la família, su- perant els moments difícils... Pe- rò, sobretot, amb força de volun- tat i amb punt d’honor. El seu autoretrat? Una vella moderna, activa i feliç. JOAQUIM ROGLAN INMA SAINZ DE BARANDA “M’agrada molt quan diuen que sóc la Dama del Fang” EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL. Redacció: Diagonal, 477, 7.º (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 Nascuda l’any 1928 a Sant Feliu de Guíxols. Vaig ser mestressa de casa fins als 42 anys, quan vaig començar a fer ceràmica. Podia ser una senyora de casa bona, però preferia fer feina. Era una nena i repartia maduixes sota les bombes. Sóc una vella moderna i feliç. Diuen que el meu art és infantil GIRONA ANUNCIS: Publipress Media, SA. Carretera de Barcelona, 12-14, 1.º 6.ª (17001) Girona Tel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939 Executius de vendes: Jaume Marginet, Farners Jofré, Sònia Mulero, Xevi Montero Girona - Palamos - Figueres www.perequera.com Tel. 972 204 690 tel. 900 41 43 45 rolex.com Quimeta Serra, ceramista
-
Upload
josep-alberti -
Category
Documents
-
view
215 -
download
2
description
La Quimeta a la Vanguardia
Transcript of La Quimeta a la Vanguardia
DIVENDRES, 18 FEBRER 2011
Q uè hi fa a la seva edaten aquest taller tanfred i tan plena defang?Conjuntar pintures a
l’oli amb escultures de ceràmicaamb volum, cosa que ningú mésfa. Amb ceràmica i troncs que sur-ten del mar, faig puzles mòbilsdels que es pengen al sostre. Itambé pinto samarretes i coixins.
Com és el seu món?Viure a aquesta casa amb vistesal mar veient passar els dies i lesnits. Mirar cada nit les llums delscreuers de luxe i saber que ja maino hi aniré. Llevar-me aviat i no
tenir res més a fer que una cosaque em fa il·lusió: ser feliç ambels fills, els néts i les besnétesquan vénen a dinar a casa i cuinoper a tots.
Diuen que el seu art és infan-til.Sí. Potser perquè no vaig tenir in-fantesa, ni una nina, ni una pame-la, ni un globus; he fet tantes ni-nes, tantes pameles i tants globusen ceràmica. I potser perquè lameva àvia Velina eramoltmoder-na, jo he sortit moderna. Una ve-gada, em van presentar un clientde Barcelona que no em coneixiapersonalment i em va dir que es
pensava que jo era molt jove imolt hippy.
Comva ser la seva infantesa?Vaig néixer a l’horta de SantFeliu de Guíxols, que ara és dinsdel poble. Tenia sis anys i repar-tia maduixetes per les cases perajudar l’àvia. Quan es proudïenels bombardejos des del vaixellCanàries, ens amagàvem sotama-talassos i en un refugi. I recordoaquella nit que vaig tornar sola acasa mentre queien les bombes.Per això mai vull sentir a parlarde la guerra, ni llegeixo llibres, nimiro pel·lícules ni sèries de televi-sió sobre la guerra.
Què feia abans de ser una ar-tista reconeguda?Em vaig casar amb un home defamília benestant que fins i tot te-nien cuinera, però jo em llevavaaviat i feia la feina de casa abansque arribessin les noies del ser-vei. Vaig cuidar els fills i els so-gres quan estaven invàlids. Iquan els sogres vanmorir i lamai-nada havia crescut, el meu marit,que en pau descansi, em va oferiranar de viatge i fer la volta almón. Però jo li vaig respondreque preferia aprendre ceràmicaperquè era la il·lusió de la mevavida. Tenia 42 anys.
Com li arriba el reconeixe-ment?Vaig estudiar ceràmica amb Do-lors Ros a l’Escola de La Bisbal ipatia perquè no havia estudiat elbatxillerat ni res de química, queés molt important a la ceràmica.Al cap de dos anys, vaig fer la pri-mera exposició aBegur i vaig ven-dre totes les peces i tots els dibui-xos. Després exposava a Barcelo-na i a Girona i es venia tot el quefeia.
És profeta a casa seva?Sí, perquè mai vaig voler exposara Sant Feliu perquè el meu maritva ser alcalde i jo no volia que nin-gú comprés res per quedar bé.Després, vaig deixar d’exposar agaleries i els clients venien direc-tament a casa i encara ara emvisi-ten clients de molts llocs. Algunshotels compren coses meves i al’Aromar de Platja d’Aro fins i totvan batejar una planta amb elmeu nom. Tothom s’ha portatmolt bé amb mi.
I tothom parla bé de vostè,cosa gens fàcil al món artístic.Això és el més important, perquèque parlin bé de mi quan emmo-ri no em fa res.
Una persona de la seva edatencara es pot guanyar bé la vi-da?No sóc ni pobra ni rica. Molts di-ners que he guanyat els he inver-tit per comprar el forn i en òxids,que són caríssims. La pensió delmeumarit va anarminvant iman-tenir la casa i el taller cada vegadaés més car. Els meus fills em vo-len ajudar, però no ho permetoperquè amb aquesta crisi tothomva just de feina i de diners. Heajustat els preus i vaig fent.Aquest passat Nadal, per exem-ple, vaig vendre una peça que emva arreglar les festes perquè emva permetre comprar regalets pera la família.
Li agrada que li diguin la Da-ma del Fang?Sí. És el títol d’una cançó que emva dedicar el cantautor JosepAn-dújar, conegut com Sé, quan vaigfer vuitanta anys. I m’agrada es-coltar-la.
Com s’arriba a dama, sortintde l’horta?Treballant molt, sent perfeccio-nista, patint quan no saps si la te-va obra agradarà, patint quanobres el forn i no saps si tot haquedat bé, cuidant la família, su-perant els moments difícils... Pe-rò, sobretot, amb força de volun-tat i amb punt d’honor.
El seu autoretrat?Una vella moderna, activa i feliç.
JOAQUIM ROGLAN
INMA SAINZ DE BARANDA
“M’agradamoltquandiuenquesóc laDamadelFang”
EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL.Redacció: Diagonal, 477, 7.º (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00
Nascuda l’any 1928 a Sant Feliu de Guíxols. Vaig ser mestressa de casa fins als 42 anys, quan vaigcomençar a fer ceràmica. Podia ser una senyora de casa bona, però preferia fer feina. Era una nena irepartia maduixes sota les bombes. Sóc una vella moderna i feliç. Diuen que el meu art és infantil
GIRONA
ANUNCIS: Publipress Media, SA.Carretera de Barcelona, 12-14, 1.º 6.ª (17001) GironaTel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939Executius de vendes: Jaume Marginet, Farners Jofré,Sònia Mulero, Xevi Montero
Girona - Palamos - Figuereswww.perequera.com
Tel. 972 204 690 tel. 900 41 43 45rolex.com
Quimeta Serra, ceramista
