86.LA RATLLA VERDA

DOCUMENTACIÓ

La ratlla verda és una obra pictòrica de l’autor Henri Matisse i va ser pintada l’any 1905 com a obra fauvista.

Ens trobem a començament dels segle XX marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) que va comportar grans canvis, tant de caire polític com econòmic i social: el gran nombre de baixes va donar pas a un menyspreament de la vida humana així com la relaxació de la moral i els costums; les dones van adquirir un nou paper en al societat; hi va haver la caiguda dels grans imperis i la remodelació de les fronteres europees; les idees marxistes van arribar al poder per primer cop i els Estats Unit van esdevenir una potència politicomilitar. Després de la guerra, els EEUU van viure els anomenats “feliços anys vint” que va acabar de manera sobtada i dramàtica amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi va comportar problemes socioeconòmics arreu del món i, entre d’altres, el sorgiment del nazisme a Europa. Amb el rearmament d’Alemanya van haver-hi grans horrors com ara l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Els grans centres artístics d’aquesta primera meitat del segle XX van estar relacionats directament amb l’aparició dels diversos “ismes” o tendències que van configurar les anomenades Primeres Avantguardes artístiques. França, i més concretament París - ciutat emblemàtica de l’art modern -, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i Nova York es van convertir en els principals centres de creació artística. Les Primeres Avantguardes van començar el 1905, data en la qual van aparèixer els primers moviments artístics, el Fauvisme i l’Expressionisme. Aquests nous llenguatges desafiaven les lleis de representació tradicional. Seguidament, van sorgir d’altres com el Cubisme, el Futurisme, l’Abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme que van continuar la ruptura dels sistemes de representació consolidats per la tradició fins aquell moment. Però l’esclat de la Segona Guerra Mundial va dur a l’exili a molts artistes a terres nord-americanes i va marcar, doncs, el final de tot aquest procés de canvi i d’experimentació.

L’obra va ser exhibida al Saló de Tardor de 1905, París, al costat d'obres d'altres pintors com André Derain o Albert Marquet. El quadre es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Dinamarca, a Copenhaguen; i el seu estat de conservació és bo.

CATALOGACIÓ

La pintura està realitzada sobra un llenç de tela amb la tècnica de l’oli. Les dimensions del quadre són de 40 x 32 centímetres i, per tant, té un format petit. És tracta d’un retrat femení, concretament d’Amélie Noellie Matisse-Parayre, esposa de Henri Matisse, i, per tant, parlem d’una obra figurativa.

ANÀLISI FORMAL

En l’obra de Matisse, malgrat que l’aplicació del color pugui semblar espontània, tant aquest element plàstic com la seva imatgeria són la conseqüència d’una observació intensa i d’un treball constant d’experimentació. Per al pintor, color i forma posseeixen un contingut expressiu propi. Cercava insistentment l’harmonia interna del quadre, i intentava expressar-la mitjançant la senzillesa, la claredat i la tranquil·litat que respirava la tela. La seva aspiració màxima era la serenitat, que aconseguia simplificant les idees i les formes. Tanmateix, les pinzellades són violentes però segueixen un ritme de distribució precís.

Els colors són aplicats de manera intensa i incisiva amb diferent gruix. L’aspecte més destacat de l’obra és la pinzellada àmplia vertical de color verd brillant que defineix el front i el nas i que d’alguna manera parteix la tela en dues meitats. Amb això, el pintor crea una ombra artificial, que li permet traduir la llum natural en colors. El costat dret pintat amb tons freds (verd i blau) simula la part fosca, mentre que els colors càlids de l’esquerra (vermell i violeta) mostren la meitat il·luminada. El fons està tractat amb colors oposats: el vermell i el violeta, per ressaltar el costat fred del rostre, i el verd, per al costat càlid, que crea un efecte de retrocés de la superfície.

Tota la composició gira al voltant de la ratlla verda que subratlla el septe nasal i divideix el rostre en dues meitats pràcticament simètriques. Destacar l’ús d’una pinzellada pastosa i ampla, a partir de la qual divideix els diferents plans compositius sense haver de recórrer a una línea especialment marcada: els contorns estan marcats amb un traç lineal poc marcat en color blau-negre. El fons ha estat dividit pel color en una composició geomètrica i les línies compositives són vertical, amb algunes diagonals menors. Finalment, la utilització del color en l’obra permet crear una certa profunditat, però l’obra es defineix com a bidimensional.

El retrat no té moviment i presenta repòs, equilibri i un instant concret.

El resultat és una imatge amb expressió hieràtica. La dona, seriosa, desvia lleugerament la mirada de la part frontal del quadre, oferint aspecte tranquil i alhora tens.

Com s’ha dit anteriorment, l’obra pertany a les anomenades Primeres Avantguardes i, concretament, al moviment Fauvisme. Aquest moviment nascut l’any 1905 està considerat el primer moviment d’avantguarda. La derivació prové de la paraula francesa fauve, que significa “fere” i que fa referència a l’aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l’objecte representat. De fet, els integrants de l’exposició del Saló de Tardor de 1905 ja van ser batejats com Les fauves ("les feres") pel seu ús estrident del color i la distorsió de les formes.

A més, el fauvisme té altres característiques com ara l’ús del color com a base dels quadres: el color és l’autèntic protagonista i s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells); les pinzellades soltes i vigoroses, i la llum i l’ombra són obtingudes per contrastos de colors amb absència absoluta de taques fosques o negres. També, la forma se simplifica i es pinten objectes quotidians, espais interiors, paisatges, natures mortes, retrats, etc.

El moviment va sorgir com una reacció contra l’impressionisme. Aleshores, aquesta autonomia del color respecte la forma té al començament certs plantejaments propis del Simbolisme, com per exemple el concepte de no-imitació de la realitat aplicat per Gustave Moureau, i del Postimpressionisme, com ara l’ús d’empastaments gruixuts i de la tècnica divisionista – ús del color pur al costat del complementari – utilitzat per Van Gogh.

A més de tenir com a antecedents trets del Simbolisme i del Postimpressionisme, també té influències de l’art negre africà ja que les màscares africanes són important per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva puresa de formes.

El fauvisme i en concret de La ratlla verda, és un més dels passos més importants que l’art ha fet en la seva llarga evolució. Matisse trenca amb els vincles tradicionals i obre a l’art un món de grans possibilitats: finalment la realitat tangible ja no serà el tema del quadre, sinó la pintura per la pintura, l’art per l’art.

D’altres obres de l’autor podem destacar La joia de viure, La Dansa I, La Dansa II o Nu Blau. Per una altra banda també podem anomenar obres dels artistes Les fauves: André Derain amb Le séchage des voiles o Albert Marquet amb Barques de pêcheurs.

INTERPRETACIÓ

Matisse va utilitzar una de les temàtiques més tradicionals de la pintura, el retrat, per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista.

Matisse, cercant una representació allunyada del realisme, elimina els detalls i aplana les formes, amb resultats cada cop més antinaturals. La reducció de detalls acaba essent tan radical que, malgrat reconèixer els trets característics del rostre de l’esposa de Matisse, l’espectador es troba davant una altra realitat. Però Matisse va aconseguit el que volia: mostrar el rostre de la seva dona com una creació de la seva ment.

La ratlla verda, és un homenatge a Madame Matisse, la dona que dedicà la seva vida a la veneració de l’artista com a geni, que es posà a treballar de modista durant els anys de dificultats econòmiques previs al gran èxit del grup "fauve" i, que hagué de vendre el seu anell de casada per tal que el seu marit pogués adquirir un quadre de Cézanne, un de Gauguin i un bust de Rodin.

La funció de l’obra, doncs, commemorativa i estètica.

Finalment, pel que fa a la relació de l’obra amb l’entorn històric, dir que aquesta s’emmarca en un moment en què l’art experimentava un canvi radical pel que fa a la recerca artística, després que l’impressionisme hagués revolucionat el concepte de pintura tradicional. La tècnica fotogràfica ja solucionava els aspectes de representació de la realitat; tocava a la pintura, doncs, superar la imitació de la naturalesa i entrar de ple en els corrents pròpiament pictòrics.