LA REFORMA DE LA LEY DE DESORDEN

REVOLTA (DRGAN DE L ORGANITZACIÓ'A LA > - " 3 ^

U. AUTÒNOMA DE B. DEL # 9 % partit socialista unificat de Catalunya

PUBLICO Eh LA PAGIFA ? í bíA

GAMOS Ef.Tfc IRTKftfcí'A*.

TE ARTICULO BOBRH L,A

NUEVA ARfcA REPRELTVA

!¿Ufc EL REGIáSMí I í I

TARA APLICAR.

• • •

O 9 ) ANYS DE LLUITA M PER LA LLIBERTAT,

FEL SOCIALISME I EL COMUNISME

CEDOO

El pas it: P2, fíe Juliol el PAR­

TIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATA-

LUNY -\ va cumplir ? S anys. Mas c ut

al calor de lo.lluita contra l'ai

xecament. feixista de la fusió del

Partit Comunista Català, el Par­

tit Català Proletari, la Unió So­

cialista de Catalunya i la federa

ció catalana del PSOK; el PsU és

l'hereu i el continuador raes con­

seqüent de Les lluites i tradi­

cions més combatives i revolucio­

naries del sindicalisme obrer, de

l'anarquisme i la socialdemocra-

cia, del comunisme i del nacio-

na 1 i sme a Ca ta 1-unya.

La creació d'un partit de ti­

pus leninista a Catalunya era una

necessitat imperiosa per a tote­

éis revolucionaris catalans. 80

1-7111-71 nS 6

anys de lluites heroiques havien

demostrat al proletariat català

l'esterilitat de l'anarquisme i

la socialdemocràcia, havien evi­

denciat que per enderrocar el do­

mini del capital i instaurar el

seu propi poder, la classe obrera

havia de seguir l'exemple dels

bolxevics rusos i construir el

seu propi ' partit polític de ma­

sses. És en el marc d'aquesta ne-

cesitat histórica i de la suble­

vado feixista que col veure la

decisió del Comité d'Enllaç entre

els 4 partits de suspendre el Con

gres d'Unificació (que s'havia de

fer a l'Agost) i donar per consti,

tuit el Pí;UC. Quatre dies més

tard el nou partit s'adheria a la

Internacional Comunista raitjan-

(¡Legueix a la pap;. ?.)

35 ANYS DE LLUITA

cjcuxt el PCEe Aqueste acords es va

ren ratificar un any més tard a -

la Primera Conferencia Nacional»

El PSU quedava constitu.it sobre -

la base dels principis ideologies

polítics i organitzatius dels par

tits membres de la Internacional

Comunista. El PSU sorgia,doncs, -

com un partit internacionalista,

que considera a la classe obrera

catalana com 1'avanguarda comba­

tiva del poble de Catalunya i com

un destacament integrant de la —

classe obrera única de

tot Espanya i del mo

viinent obrer mundial,

A Inora el PSUC ha

resolt en la práctica la contradic

ció que representa l'existència de

dos parrits marxistes-leninistes -

(PCS i PSU) dintre d'un mateix es­

táte

* » e o t « t

de 7h. a 8 L : 21,25,30,39nu

de i4he a 15b..,: 17,18,21./25m«

de I7h. a ?Ah.: 21,25,30,3930

defengut i defèn

el dret a l'auto

determinació del

poble de Catalu­

nya, inclòs el dreb

a la separació pro­

nuncian- se al mateix

temps, en el total res

pecte a la perssonalitat

nacional de Catalunya i els

drets pel seu just exercici i rea

lització, per l'unitat lliurament

consentida i pactada amb els a l ­

tres pobles d'Espanya en plena i-

gualtat de drets, pel seu interès

c omíi.

Tant l'origen unificat del -

nostre partit com el particular -

desenvolupament del procés revolu

cienari al nostre país, han deter

minat que el PSU i el PCE es man­

tinguin com a partits indepandents»

Però les formes d'estreta col·la­

boració que es basan en la identi

tat de ideologia, de política i

c& normes organitzatives han

Des del dia del seu neixament

el PSU va dirigir tots els esfor—

cos a qixefar l'aixecament feixis­

ta . En aquells moments era aquesta

la tasca més revolucionària, la ú-

nica via per a afirmar les'posicions

dels treballadors en la seva marxa

o.&p .els objectius socialis

bes»

Els comunistes

vàrem ésser els —

principals impul-

\ sors de l'Exercit

Popular-, de 1' adap

tació de l'indús­

tria a les necessi

Dilluns i dijous pro- / tats de la guerra.

grama en català, / E I psU va demostrar

ESCUCHADLA! /

¡in censura

franco—opusdeista

"La Piruiaica"

Nuevas ondas

a partit de govern al prepa

rar milers de quadres pel exèrcit,

la indústria ,els transports}la sa

.-.nitat,o.,

Ei PSU va lluitar, enfront del

sectarisme anarquista i trotsquis-

ta, per la unitat de totes les for

ces antifranquistes, clau del tri­

omf sobre els sublevats.

Les transformacions portades

al nostre país sota el govern de -

Front Popular varen donar origen

al primer règim de transició entre

el capitalisme i el Socialisme, ba,

sat en la col·laboració entre dife

rents partits polítics i organitza

(seguEix a la pag„ 5)

2 -

í¡ A I—\fFsfrs¡>/~\r~Sf\ /I f\ ir^lr3* o f\ i T L7G

//

'a qu ienes nc *cIbi eroE au su

:n iace rueroi irla a ee .en ; o d <

,as masas de loe pueb;

Publico vier

a s e s i n a O O txv

IOT n a r a d h T

sexí

¿ U i i ti

' ascos itr<

h a s t a hace r : u i ü u o . i ; . ; s 3.D.

presión del régimen:

tribunales militares

puede emplearlos para

„e ixrm

<-• csu o>

LO m s i

l e spu* norro

¿n muertos EJ r-'

JUTKOS , J O S

eimen ya no

o r e s i e n f i c a r i a

E.lerc.

SGio p r o

ue ot> ±xc ; J . I C Á U U

i s t a x i i d o de

u s u r a s

e s t a

l i ó n pu ra j

de h a c e r l e

t o no es aun lo

ZD -L LL O X C Cití xcLe ,C2AjLCX£3 1

sane nue Burgos l e ha deteni<

s i e n i

LSO a l a robe

t r o nue­

ve; _.:• jLUüe s

i t i f i c

a u s con e i -roooqu 13 mu e s c a ; 2LU 00 pr.. G . : :os p o r c u e n t a p r o p i a , Fe rr: o samen t e h ai] do e s t a r 3 le n< 1 c i 7

c e n t r a d o c e l e n e s c om 0 t o d o G 6 rl 0 P o l í t i c o o a . P e r o -

l o s ¡a 0 v i m i e n t o s p op u l a r e s de ma s a s g 1 - •; e r t o -

d e l r é g i m e n , o r i e n t a r l o s p 3 ame B r 3 on f i r m e z a

l o s e x t r e m o s r e a c c i o n a r i o s *

S i n l o s t r i b u n a l e s l i t a r o s , ¿Qué oa a h ace r u • r é g i m e n

p u e s t o a l a d e t e n

0 * u a n c a r l i s t a . La p r

v a ? Ya

e n s a r e

nc

bos

e s

a

c ap az ¿tí p r a - i >

; o a

t i n u i s m o -•

r e a d o " d e -

p u e s t o a l a d e t e n

0 * u a n c a r l i s t a . La p r

v a ? Ya

e n s a r e

nc

bos

e s

a

c ap

Lcismo B 3bi e G ; o a

t i n u i s m o -•

r e a d o " d e -

s a r r o i l o p o l i t j c . e 3 -.0. v ez de l a bu me '. L : L-

naen e s un c u e r p o fcrade e a ; a r l o t r . i^\j u~ a l a mano

que empuña r o l i o s 1 n • ¿Sui e a t r i -

b u i r a f u e r z a d e l e nemi l a s n a s a s

t r a b a J a l o r a s s a : i 1. L Í D y r ' ~ son;) u n t o àe3 • • t i c o

an t i f r a j .... i , c; i n r a n e o su

Opus y s u s j asi ü i c r . l o -

que en q a a l q u i e r pa r t e --r ! : i e .1 de

l o s o b j e t ó n o s - • •

n c i c

3 _~ . n La

de F r a n c o I

j

irán a la común fosa política con él. ,

El ¿Qué Hacer? del régimen es hoy,00la reforma de la ley de

orden público;la policia en la universidad y desalojando fábricas;los

guerrilleros de cristo rey.La reforma de la ley de orden público,en par

ticular,es la apresurada tentativa de adaptar un instrumento existente

a una represión sin frenos ni trabas formales.Pues si los tribunales, mi

litares que las masas han convertido en inservibles significaban hasta

cierto punto una represión intensiva,especializada en las avanzadas más

agudas de la lucha popular,la reforma de la ley de orden público está

destinada en cambio a una represión menos dura pero mas extensiva,gene­

ralizada.El régimen ya no puede limitarse a golpear duro la cabeza de

las nasas:pues las masas tienen muchas cabezas;ahora tratará de frenar,

desesperadamente,el impulso de cada célula de ese formirable movimiento

que se le viene encima.

Asila autoridad gubernativa podrá imponer 5Ultas_s/ap_er^ores

a_las de los tribunales de justicia ordinarios ?o encarcelar hasta _̂ Jie—

ses, sin_f °rmulismo_legal_algunq.Este tipo de sanciones «incitis o en regí­

menes capitalistas menos bárbaros que el franquista,se reservan a un

proceso ante tribunales,con garantías jurídicas para los acusados«La

reforma actual muestra a las claras que el franquismo no puede confiar

en adelante en los tribunales ni en ios jueces..

Para percibir la barbarie de la nueva ley,piénsese que ni siquiera un

juez puede imponer pena superior a un mes para una infracción común.La

reforma deja al arbitrio policiesco penas para cuya imposición se re—

quiere-en delitos como estafa,robo,atc0—el concurso de varios jueces

formando tribunal. (sigue en la pago5)

xx%$~-

UN MITIN GRANDIOSO DITOS 50.000 E£PAÑOLES Y

VARIOS MILES DE DEMÓCRATAS Y REVOLUCIONARIOS FRANCESES ACLAMARON A PA

SIONARIA, A SANTIAGO CARRILLO, AL PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA, EN EL

GRAN MITIN DE SOLIDARIDAD CON LA LUCHA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA POR

LA LIBERTAD Y EL SOCIALISMO, ORGANIZADO POR SL P„C.?..

SE TRATABA DE UN GRAN ACTO ANTIFRANQUISTA Y ANTIIMPERIALISTA. EN

EL CUAL EL P.C.E. EXPONÍA ANTE MILLARES DE TRABAJADORES LAS SOLUCIO­

NES QUE HOY LOS COMUNISTAS PROPUGNAMOS; EN EL SE DENUNCIARON TAMBIÉN

LOS INTENTOS DE IMPONER LA MONARQUIA juancarlista, DE CONTINUAR PRI­

VANDO DE LIBERTAD A LOS PUEBLOS DE ESPAÑA,

LAS CONSTANTES OVACIONES DE LOS ASISTENTES MOSTRARON LA CONFIAN­

ZA DE LOS TRABAJADORES EN LA POLÍTICA DE NUESTRO PARTIDO ASI COMO EL

FRATERNAL APOYO LE LOS DEMÓCRATAS Y REVOLUCIONARIOS FRANCESES A LA +

JUSTA LUCHA LE NUESTRO PUEBLO.

I i VIVA EL PARTIDO COMUNISTA DE ESPASA!I

35 ÀMS DE LLUITA

cions de masses,és a dir,la marxa cap al socialisme per una via pluri-

partidista»

La ¿justa política dels comunistes va ésser apreciada per les

masses,En poc mes d'un any el PSU va multiplicar per 10 els seus mili­

tants i va conquerir entre la classe obrera la influencia majoritària

que avans ab s orD i a 1*anarqui sm e„

Després del triomf feixista i l'ensorrament físic i moral de

les forces democràtiques i revolucionarias - el PSU encapsala des del pri

mer dia la resistència obrera i popuiarvCenrer.es de comunistes tornan

al país a incorporar--se a les guerrillee o a les organitzacions Glandes

tines del partit„Desenes de militants varen ésser assassinats o perder-

ren la vida a les presons,Al mateix temps el membres del ESU que res-

batalla mundial contra taven a 1'exili participaren activament an

l'hitlerisme,

A partir* de 1948 el PSU va aconsellar als seus militants el

treball dins dels sindicats verticals,a utilitzar els escassos mitjans

i posibilitats que aquests oferien a fi d'ajudar els treballadors a re­

fer-se,a rependre la confiança en la s

en defensa dels seus drets.L~acció

del nostre partit es feu sentir et

la gran vaga general de Barcelona

a l'any 195ï?a les vagues del 56-58

preludi de les primeres coordinades

atot Espanya dels anys 1962-63 que

donaran neixement a les CCOO.

Els comunistes vàrem ela­

borar la política de Reconciliació

Nacional i vàrem ésser els primers

en plantejar la necessitat de sup s-

rar les divisions engendrades per­

la guerra en el si del poble,la ne­

cessitat d'unir les dues infanteri

es en la lluita contra l'oligarquia

financera i terratinent,promotora

de la guerra i principal beneficia­

ria del triomf del feixisme

Els comunistes nen1, estat

els principals impulsors del mov:

ment obrer,del moviment; cuaperol

del moviment estudiantil i intel·lec­

tual,de tots els moviments socio-po

litics de masses,el desenvolupament

dels quals ens portarà a la. VAGA

força i d aixecar-se novament

LA REFOEMA. .*

Pero la reforma no puede ameden-

trar a nadie( En nuestras facul­

tades cometemos, prácticamente con

impunidad ecusas que para el fran

cuisciü ser. delito"jY. las cometemos

en masa, por que la legalidad fran

quista no puede poner rejas a la

reunión, a la asociación, a la opi

nión. lose a la ley de orden públi

co

la organización de masas que el rzada, seguirá existiendo

franquismo llama "asociación i lí­cita", la educación de masas que

llama "propaganda ilegal", la de­

fensa contra los bandidos de la so

3ial que llama "injurias o agre­

sión a la fuerza armada",, la lucha

por la paa, las libertades y el so

cialismo, en una palabra, que es¡

evidentemente, un delito contra la

- seguridad del estado capitalista,

GEP1.ÏIKAL

LLIBERTAT per a SLBmasqmndiA

35 ANYS DE" LLUITA

GENERAL i a la VAGA NACIONAL que fa rà possible la substitució del fei­xisme peí'' un règim democràtic que £ bri ei camí del Socialisme. Hem llui tat I lluitaren: incansablement per a unir a tots els adversaris del règim dictatorial sota un programa minim d''acció comú que es proposi obrir les portes de les presons als presos polítics i les fronterer als exili­ats, restablir les llibertats demo— cràtioues i nacionals i donar al po ble la possibilitat de decidir Iliu re i democràticament, el futur re­gim polític«, La el.laborada d'una alternativa democràtica responsable enfront del poder oligàrquic, que pugui unir els més amplis sectors en l'enderrocament de la dictadura i la conc tiesta de la .llibertat; que ofereixi al país la garantia d'un desenvolupament democràtic conse— "qifentj evitant la guerra civil., es esencial per que el moviment de ma­sses es desenvolupa, plenament i arribi a culminar en la VAGA NACIO­NAL.

A la classe obrera I ais seus oliats antimonopolistes, les lliber tats polítiques li són necesaries per defensar millor els seus drets, per poder desenrotllar tota la seva .força potencia] 1 forjar una alian­ça de forces po .ítiques i socials revolucionarle i, indispensable per peder portar a terme les transforma c&ons estructurals que acostaran el nostre país al Socialisme pel qual lluitem.,

partidaris d'implantar social basat en la pro

ÜJÍS comunistes cesiogem marxar el Socialisme en col·laboració bots els partits, organitzacions

i moviments un nou regi pietat col·lectiva dels mitjans de producció* Concebim la marxa al So-o i a1i sme mibj anç,a nt una vi a plura­lista, que desenvolupi i mantingui totes les llibertats polítiques a-conseguides per [Les masses sota el capitalisme i que porti a l'edifica

REPRODUÏM AQtrf UNS ESTRACTES DE

L'OCTAVETA QUE ELS DAEEEES DEES

DE CURS VÀREM EDITAR,

"La dictadura, per frenar la

lluita obrera i popular que amena

ça enderrocar*!*, utilitza cada

vegada amo més forço la repressió,

(«0,) Junt amb això, juga un paper

important dins D.'escalada repre-

I nefast TOP.En siva del regim. els darrers mesos el nou fiscal

Riera, demana condemnes exhorbi-

tans".

"Es-aquest un intent de para

litzar la lluita, decapitant el mo

viment obrer i popular."

ANYS DE PRESO"

L demana NOU

LA NOSTRA COMPA-

NYA__ ELENA IRAOLA. (estudiant de

Ier« de I"Auto de Lletres). (...)

Quin delicte ha cotmes? De que

1"'acusen? ... De lluitar contra

l'explotació, contra l'opresió

dictatorial, per la llibertat dete

pobles d'Espanya.?»"

"Desde aquí els comunistes

us cridem a discutir i preparar

tot tipus d'accions, a denunciar

en els més amplis sectors aquesta

neva arbitrarietat feixista, a IN

TÏÏNSIEICAR LA LLUITA CONTRA LA RE

PRESSIÓ, PER L'AMNISTIA I LA LLI­

BERTAT DEIS POBLES D'"ESPANYA".

SOLIDARITAT!

segueix a ;.a psg< 6 -

NUESTRA REPULSA Y NUESTRO COLERA...!

Queremos expresar,

desde estas páginas, —

nuestra repulsa y nues­tro cólera por la repre

sión desencadenada en el Sudan tras el fallido intento de instaurar -un régimen democrático en aquel país. Denunciamos la "caza de "brujas" organizada por el dictador El Nimeiri contra los demócratas y revolu­cionarios y en primer lugar contra los comunistas. Expresamos nuestra nás enérgica protesta por el asesinato del Secretario General del Par tido Comunista del Sudan y los demás líderes obreros,

La persecución y el asesinato de los más consecuentes lucha dores por la independencia nacional y por el Socialismo, favorece tan solo al Imperialismo Yanqui y a sus aliados reaccionarios; va en con­tra por tanto, de los intereses de los pueblos arabos.

Denunciamos asimismo la colaboración prestada por los régi-uienes pretendidamente progresistas de Libia y Egipto al contragolpe derechista de El Nimeiri. Con estas actuaciones se ponen al descubier to los verdaderos intereses de clase de algunos de estos régimenes.

Reafirmamos, una vez mas, nuestro fraternal apoyo a la lucha de los pueblos árabes contra el imperialismo, por su emancipación, y a la heroica lucha del pueblo palestino que, pese a los ataques israe lies y Jordanos, pese a la indiferencia de algunos paises árabes, pro sigue su lucha hasta la total liberación de su patria ocupada*

35 anys de ILUITA

ció d'una societat sense classes explotadores, vertaderament lliure en

la qual desapareixeran totes les formes de coacció i l'Estat s'extin­

guirá progresivamento Proclamem que el nostre Partit aspira a ésser el

Partit dirigent (NO dominant) d"aquest procés sense cap privilegi, gra

cies al coneixement del marxisme-leninisme, a la pròpia abnegació i es

perit de lluita, a la seva capacitat per elaborar1 les propostes més

encertades, a la seva aptitud per a guanyar el suport dels treballa­

dors i de tots els partidaris del Socialisme.

Tots els qui a Catalunya desitgen la democràcia i el Socia­

lisme i volen lluitar pel seu triomf, tenen un lloc a les files del

nostre Partit.Des d'aqui fem una crida a tots els estudiants revolució

naris que volen lluitar colze aa colze amb els treballadors, contra la

dictadura dels grans capitalistes, per una societat lliure i Socialis-

te, pel Comunisme, a afiliar-se al PASTIS SOCIALISTA UNIFICAT DE CATA

LUNÏA, partit dels comunistes catalans, El nostre es el Partit de la

classe obrera, marxista-leninista, que des àe fa 35 anys lluita incan­

sablement per la Llibertat, la Democracia, si Socialisme i ei Comunis­

me.

//tí-, 'íJ.'LQ.

Mi i/i¡ n WUi

•<z>- c

, / \V i tí i \ "• \¡ U u~\\ o

! ~ v " r—%

Lo l-c «itZri l U u

VISÍONAL 17 AK i z \ I 1 ¿ / \ i > • - ' S i r~"

a) DECRETÍ UNA AMNISTÍA TOTAL PER ALS PRESOS I EXILIATS POLÍTICS

) ESTABLEIXI V\ FS *V

w . i—« V-/" .L·^IL·J vTS

U V , POLI' MINAC

h- """•• w V , SENSE CAr D DISCR5-

CONV tL tLL lUNb LLÍUKbb ir*'

x w i A CORTS CONSTITUENTS Ql DEC; EL RÈGTM POLÍTIC QUE I ÍYA VÜLGUÍ DONAR-SE.

HAURIA DE SELL EROV: L'ESTA EL POBLE ] L'AUT;.

BU QUE ANISETA ALTERNATIVA

& BK LA CONSTITUCIÓ D'UN CON-

I) I EM EI, RESTABLIMENT DE

SGAL INXSIAL PENQUÉ

IB i JREJfiSN! EL SEU DRET A

- 8 -