La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito

Víctor Ruiz i Agustí Garabito

2n-D de batxillerat científic

Curs: 2012/2013

Tutor: Xavi Sànchez

INSTITUT POMPEU FABRA

MARTORELL

La regeneració d’un bosc

- 2 -

ÍNDEX

0-INTRODUCCIÓ................................................................................................3

1-ELS BOSCOS DESPRÉS D’UN INCENDI.......................................................4

1.1-L’INCENDI DE COLLBATÓ................................................................4

1.2-INCENDIS FORESTALS.....................................................................6

1.3-REGENERACIÓ DESPRÉS D’UN INCENDI......................................8

1.4-PLANS DE REFORESTACIÓ A CATALUNYA.................................10

2-NUCLI DEL TREBALL....................................................................................11

2.1-ESTUDI PREVI DEL TERRITORI.....................................................11

2.2-DELIMITACIÓ DEL TERRITORI QUE ESTUDIAREM.....................15

2.3-REPRESENTACIÓ DE LES PARCEL·LES......................................17

2.3.A.-PARCEL·LA 1: PINEDA CREMADA..................................17

2.3.B.-PARCEL·LA 2: PINEDA NO CREMADA...........................19

2.3.C.-PARCEL·LA 3: ALZINAR CREMAT...................................21

2.3.D.-PARCEL·LA 4: ALZINAR NO CREMAT............................23

3-ANÀLISI DE LA DIVERSITAT........................................................................25

3.1-RECOMPTE DE LES ESPÈCIES.....................................................25

3.2-L’ÍNDEX DE SIMPSON.....................................................................26

3.3-COMPARACIONS.............................................................................26

4.-CONCLUSIÓ DEL TREBALL........................................................................29

5.-BIBLIOGRAFIA..............................................................................................31

ANNEX I: HERBACI...........................................................................................32


- 3 -

0.-INTRODUCCIÓ

Hem escollit aquet tema, sobretot, perquè coincidíem en el fet de que era un tema

important per a tenir uns mínims de coneixements, els quals ens faran veure que és

molt difícil de que es regeneri un bosc i més encara de que pugui madurar i subsistir,

ja que hi pot haver més incendis o desforestació, un altre tema a veure.

Vam començar plantejant-nos el tema dels incendis, però al veure que era un tema

molt genèric, vam voler especialitzar-nos en l'explicació de com es regenera un bosc.

Tractar tots aquests aspectes ens ha servit per tenir una idea general d’aquest tema.

Hem incidit sobretot en les característiques durant i després d’un incendi

A la resposta dels incendis del mediterrani, la vegetació a adquirit uns mecanismes de

defensa, com l'alzina la qual té més resistència al foc, i de regeneració ràpida, com el

pi blanc, que quan es crema, les seves pinyes exploten expulsant les seves llavors per

la terra.

Catalunya és un país amb una gran superfície forestal i, malauradament, el nostre

territori ha estat víctima dels incendis, sobretot per les característiques del clima.

L’estiu del 1994 es va arribar a una situació límit, a partir de la qual, en teoria, les

coses van començar a canviar. Al nostre treball parlarem de l’incendi del 1994 als

voltants de Montserrat, on hem agafat unes zones per estudiar-les i fer-ne una

investigació de la seva recuperació. Els resultats que obtinguem els posarem en

comparació amb un estudi realitzat per altres estudiants a la mateixa zona el 1999, i

així podrem estudiar i analitzar quin grau d’evolució ha patit aquella zona.

Per realitzar aquest treball ens hem fixat en una zona verda proposada per en Xavier

Sànchez, la qual era una zona semi verge, on no s'havia edificat des de feia alguns

segles i no havia sigut modificada.


- 4 -

1.-ELS BOSCOS DESPRÉS D’UN INCENDI FORESTAL

1.1.-L’INCENDI DE COLLBATÓ

Dimarts dia 5 de juliol de 1994, els principals diaris autonòmics i nacionals

lluïen en les seves respectives portades una notícia que no deixaria indiferent a

ningú:

Nombrosos i violents incendis van iniciar-se al litoral mediterrani, afectant

sobretot a gran part del territori català. Ràpidament es van desplaçar tots els

operaris disponibles, i centenars de voluntaris van decidir donar-los un cop de

mà.

Aviat va sorgir la sospita de que els incendis havia sigut provocat per un

piròman, però la realitat era ben distinta: la causa era natural. Durant el mes de

desembre de 1993, la Península Ibèrica va patir unes temperatures molt altes,

arribant a aconseguir unes màximes situades molt per sobre de la mitja. A més

durant l’hivern i la primavera, les temperatures van baixar en picat i es van

produir nombroses gelades provocant així la mort d’una gran massa vegetal.

Aquests fets van afavorir molt el risc d’incendis i el 4 de juliol les altes


- 5 -

temperatures provocades per una de les majors oles de calors de la historia

espanyola i la baixa humitat van acabar de rematar la jugada. Mentre tota

Espanya estava parada gaudint dels partits del Mundial de Futbol d’EEUU, a

última hora de la tarda els boscos del llevant de la península es començaven a

cremar. Al dia següent, els incendis va adquirir grans magnituds i el foc

s’estenia des de la Jonquera fins a Tarifa. A Catalunya en tan sols dos dies, el

desastre va calcinar més boscos que en els últims vuit anys. Les altes

temperatures i el canvi de la direcció del vent no ajudaven en les feines

d’extinció: en alguns punts, les flames avançaven a una velocitat de cent

metres per minut quant el normal es que avancin a cinc metres per minut. A

més, els dos incendis més violents del territori català, el del Bages i el de

Berguedà, es van acabar unint formant una extensió de 40km. Per si tot això

fora poc, el dia 7 de juliol la Vanguardia recollia en

un article la gran crispació que regnava entre els

voluntaris catalans, i es que aquests denunciaven la

manca de coordinació entre els bombers i les forces

policials. Però sobretot remarcaven la falta de

medis que impossibilitava l’arribada d’aigua a l’àrea incendiada. Ràpidament es

van demanar explicacions a les institucions polítiques i el president de la

Generalitat, Jordi Pujol, va defensar que no s’estava produint cap error en

l’administració i coordinació dels incendis, sinó que tot era conseqüència d’una

situació de màxima catàstrofe.

La greu situació d’emergència i la falta de recursos van aconseguir una

repercussió nacional molt important i un gran nombre de ciutadans van adherir-

se al grup de voluntaris ja existents. Molts d’aquests van haver de combatre

l’incendi des de primera línia de foc, un exemple d’aquests herois és en Jordi

que ens explicava les seves feines en el treball d’extinció en un petita entrevista

que vam tenir:

+Quina edat tenies quan va succeir tot aixo?

-Tenia 16 anys.

+On vas viure el foc de 1994 de Montserrat?

-A Montserrat Parc.

+Vas haver de apagar i/o ajudar a apagar els incendis?


- 6 -

-Vaig haver d’apagar el foc on teníem la casa dels familiar, ja que hi havia molt

pocs efectius per a ajudar-los,

+Dels professionals que hi havia, van poder vindre agents de protecció civil?

-Si, però els efectius que hi havia eren bombers (eren els que dirigien), Guàrdia

Civil, agents de protecció civil, voluntaris i l’exèrcit.

+Durant quant temps vas ajudar a apagar el foc?

-Un dia i mig, incloent la nit. Aquells dies van ser molt durs , per haver d’apagar

els focs i per veure com la gent perdia les coses. Va ser molt dur i molt “fotut”.

Finalment, el dia 10 de juliol, després de 6 dies d’intens patiment, i gràcies a la

intensa col·laboració de bombers, forces policials i centenars de voluntaris, els

incendis era declarats extingits i la situació estava controlada. No obstant, va

deixar un trist record: 39.000 hectàrees van ser calcinades a Catalunya

(110.000ha en tota la franja mediterrània) destruint tot allò que es trobava pel

camí; tant vegetació com pobles sencers, com és el cas de Sant Feliu de

Codines que va a passar a ser un poble 100% calcinat. Però no només van

haver danys materials, sinó que també van morir tres excursionistes de

Terrassa a Collbató que es van amagar a una cova per intentar salvar-se de les

flames.

Un cop recuperada una certa normalitat, els experts mediambientals van

descartar un programa de repoblació i van decidir apostar a la pròpia

regeneració del bosc mateix amb la condició de que si en els anys no hi havia

indicis de progrés s’apliqués un pla de repoblació ambiental.

1.2-INCENDIS FORESTALS

Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control per una zona

forestal.

Les zones mes afectades per aquet fenomen són les mediterrànies ja que

durant l'estiu fa molta calor i la seva vegetació seca és fàcilment inflamable.

Els focs forestals són una part de l’ecosistema, encara que l'activitat humana

incrementa aquest fenomen de forma activa; ja sigui per negligències o

descontrols de cremades controlades.

Els incendis forestals poden iniciar-se per dues causes:


- 7 -

-Per la natura: Els llamps

representen la causa d'entre el 8 i el

10% dels incendis forestals de llocs

de clima mediterrani com Catalunya

(especialment en tempestes seques

de l'estiu).

-Per l'home: els intencionats i els deguts a negligències representen dos de

cada tres incendis.

Tipus de incendi:

– Focs de superfície: cremen l'estrat herbaci i el matollar

– Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen ràpid

– Focs de subsòl: cremen torba, matèria orgànica seca i arrels.

Prevenció de incendis:

Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la

massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies

elèctriques, els tallafocs , els conreus verds a l'estiu el desbrossat, l'acció de

pastura controlada i l'establiment de vies d’accés

Extinció d'incendis:

Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva,

consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el

foc aquest es pari en no trobar combustible.

Equips de terra: es componen de voluntaris i professionals bombers, tots

aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a

determinats punts del bosc i la manca d'aigua.

Equip aeri: el composen avions i helicòpters.


- 8 -

1.3-REGENERACIÓ DESPRÉS DE L’INCENDI

Després d'un incendi forestal, on el foc ha destruït la vegetació i la fauna, el sòl

es veu molt més afectat ja que al no haver-hi arbres i arrels no hi ha capacitat

d'absorció de l'aigua quan plou, per exemple, i s'erosiona el terreny. Alguns

arbres però, posseeixen resistència al foc, com per exemple el pi i les alzines:

el fort sistema de rebrot de l'alzina permet que creixin noves alzines si les

cremades no es poden recuperar. El pi, al igual que l'alzina rebrota, però de

manera molt més ràpida gràcies a que quan es produeix un foc, les

pinyes d'aquets s’obren escampant les llavors pel sòl i fent una nova

generació immediatament.

A més de destruir el sòl, els incendis cremen les fulles seques del sotabosc on

hi pot haver-hi un habitat d’insectes nocius o fongs paràsits perjudicials per

alguns arbres. Quan un gran incendi crema les capçaleres dels

arbres permet al sòl percebre llum per a rebrotar ràpidament o per a que hi

apareixen espècies que abans no podrien subsistir per la manca de llum. Fases

de recuperació d’un bosc:

Un bosc pot trigar aproximadament uns 150 anys a recuperar-se:

-de 10 a 15 anys: recuperació del sotabosc.

-de 15 a 20 anys: matoll arbustiu de dimensions regulars.

-de 40 a 50 anys: estrat arbori plenament desenvolupat.

-de 50 a 70 anys: restauració definitiva.

El procés de generació d’un bosc s’anomena successió ecològica, i aquesta és

un procés evolutiu de les biocenosis d’un biòtop, que a conseqüència d’uns

canvis físics són substituïdes per altres biocenosis en el mateix biòtop. Trobem

dos tipus de successions:

-Successió primària: S’inicia sobre un

biòtop verge, és a dir, anteriorment no ha

estat ocupat per cap comunitat. És el cas

de les dunes, d’illes noves, etc.


- 9 -

-Successió secundària: Es produeix sobre

un biòtop ocupat prèviament per altres

comunitats, tot just desprès de patir algun

tipus de catàstrofe: incendi, desertització,

desforestació, etc.

Per a realitzar el nostre estudi, ens hem de centrar en el segon

cas (successió secundària). En una zona amb clima mediterrani com la nostra

sol succeir de la següent manera:

En primer lloc, l’incendi destrueix totes les herbes i les seves llavors. Alguns

arbustos tenen la capacitat de rebrotar fàcilment desprès de l’incendi i altres

produeixen llavor resistents al foc. En els arbres succeeix com en

els arbustos, i es que alguns presenten adaptacions al foc, com es el cas del pi

negre que davant d’un incendi se li obren les pinyes escampant així les

seves llavors o com el cas de l’alzina que tenen la capacitat de rebrotar

fàcilment.

Durant els anys següents es forma una pseudoestepa ja que el terreny és

colonitzat per una vegetació herbàcia i els arbustos i arbres que

tenien adaptacions al foc rebroten.


- 10 -

Quan han passat uns 15-20 anys, es forma una garriga: els arbustos petits

conviuen amb l’estrat herbaci.

Després dels 40-50 anys, trobem una màquia: els arbustos baixos

són substituïts per arbustos grans que creixen atapeïts i entre els quals

apareixen arbres de creixement ràpid com els pins i petites alzines.

Si no es torna a produir un incendi, al cap del segle i mig el bosc s’haurà

regenerat del tot.

1.4-PLA DE RESTAURACIÓ FORESTAL

El 1999, la Diputació de Barcelona va instaurar el “Programa de restauració i

millora forestal” amb l’objectiu de recuperar els espais afectats pels incendis

implantant una planificació i gestió responsable, per evitar l’abandonament dels

boscos que acaben facilitant als incendis. Aquest pla defineix les diferents

accions que l’enginyer forestal de cada territori ha de realitzar; aquestes són

assessorar, donar suport a la gestió i coordinació de les diferents entitats

participants en el projecte de restauració.


- 11 -

2.-NUCLI DEL TREBALL

2.1-ESTUDI PREVI DEL TERRITORI

D’entre tots els incendis produïts en aquell fatídic mes de juliol del 1994, hem

escollit l’incendi de Collbató. Concretament en aquest es va cremar un total

de 3.104 hectàrees, de les quals 1.650 eren arbrades i 1.454 eren arbustives.

Van ser calcinats boscos de pi blanc, alzinars i matolls; bosquines d’arboç,

romaní, garric i zones d’alzinar i roureda. A més de Collbató, es van veure

afectats els municipis de Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat,

Vacarisses i Esparraguera.

Així doncs, hem de fer un previ estudi de tots els tipus d’hàbitats que ens hi

trobarem en aquesta zona i per a realitzar-lo ens basarem en la classificació

CORINE. Aquesta classificació, que és la més utilitzada a Europa, es basa en

l’agrupació per codis dels hàbitats en grups i subgrups de característiques

similars. Els que hi podrem trobar són els següents:

Màquia d’alzina (Quercus ilex) acidòfila, de terra baixa i de la muntanya

mediterrània (codi: 32.1121+)

Aquest tipus d’habitat es caracteritza per contenir

bosquines d’arbres i d’arbustos on destaquen les

alzines. Mentre que l’alçada de la comunitat és de pocs

metres, a vegades hi sobresurten algunes alzines

arborescents. A més, podem trobar-hi diverses lianes.

A Catalunya, que és bastant abundant, podem trobar-lo

en contrades marítimes subhumides i en muntanyes

mediterrànies marítimes; per tant, es troben dins un

clima mediterrani marítim o mediterrani muntanyenc subhumit. Acostuma a

ocupar els vessants de serres i com el seu nom indica (acidòfila), el trobem en

sòls àcids (majoritàriament esquistos o granits) poc profunds però amb un

horitzó orgànic superficial força desenvolupat.

En quant a la flora principal, si parlem d’estrat arbori hi abunda l’alzina

(Quercus ilex); si tractem l’estrat arbustiu en són significants l’estepa borrera


- 12 -

(Cistus salviifolius) i el marfull (Viburnum tinus); i, si ens referim a l’estrat

herbaci n’abunda la rogeta (Rubia peregrina).

Es troba en un grau de maduresa baix, ja que aquestes màquies són

conseqüència de la desforestació (per tala o per incendi) i més tard donaran

lloc a hàbitats més evolucionats. Afortunadament no es troba en amenaça

d’extinció.

Garrigues d’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia

lentiscus), de les terres mediterrànies càlides (codi: 32.211)

Ens trobem davant d’un hàbitat que està format per matollars

d’aproximadament un metre i bastant densos. Sota d’aquests arbustos,

apareixen algunes herbes que aprofiten petites clarianes

per percebre la llum solar.

Al territori català, el trobem només en contrades

marítimes seques. Pertanyen al clima mediterrani càlid i

apareixen tant en vessants com en planes, on els sòls

són rocosos (majoritàriament calcaris) i irregulars.

Tenint en compte la flora principal, a nivell arbustiu

trobem com a dominant l’ullastre (Olea europaea var.

sylvestris) i com a significants el llentiscle (Pistacia

lentiscus) i el coscoll (Quercus coccifera); a nivell herbaci en són significants la

rogeta (Rubia longifolia), l’esparraguera boscana (Asparagus acutifolius) i el

frare cugot (Avisarum vulgare).

El seu grau de maduresa és madur, ja que conté una vegetació permanent,

però ha patit una forta regressió a causa d’incendis i alteracions ambientals. A

més, cal tenir en compte que com a conseqüència de la seva lenta regeneració,

es troba en perill d’extinció.

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de garrigues de coscoll

(Quercus coccifera), de les terres mediterrànies (codi: 42.8412+)

En aquest cas, l’hàbitat es caracteritza per estar format tant per pinedes de pi

blanc molt denses como poc denses. Conté un sotabosc llenyós i amb una

vegetació esclerofil·le, és a dir, amb les fulles dures i els entrenusos curts.


- 13 -

Té un clima mediterrani i a Catalunya, on és bastant

comú, el trobem en àrees de Terra Baixa, ocupant

ambients molt diversos però majoritàriament secs.

Apareix en sòls durs, prims i pedregosos, principalment

calcaris.

En quant a l’estratigrafia de la flora principal, a nivell arbori

domina el pi blanc (Pinus halepensis); a nivell arbustiu

abunda el coscoll (Quercus coccifera) i són significatius

l’alzina (Quercus ilex) i el llentiscle (Pistacia lentiscus); i

finalment, a nivell herbaci trobem d’un mode secundari el llistó (Brachypodium

retusum).

Segons els casos, el seu grau de maduresa és baix o permanent, ja que sovint

es tracta d’un hàbitat que no és capaç d’evolucionar cap a un bosc més

desenvolupat. Tot i que es troba amenaçat pel risc d’incendi forestal, no es

troba en perill d’extinció.

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de

les contrades interiors (codi: 42.8415+)

Aquest tipus d’hàbitat es caracteritza per estar format per

pinedes molt obertes de pi blanc amb un sotabosc heliòfil,

que necessita una forta il·luminació per al seu

desenvolupament, constituït sobretot per matollars de

romaní.

Dins el territori català, tot i que no és molt habitual, el

trobem en contrades mediterrànies interiors, on apareix en

sòls calcaris. Generalment té un clima mediterrani

continental.

Si parlem de la seva flora principal a nivell arbori trobem com a dominant el pi

blanc (Pinus halepensis); a nivell arbustiu apareix en abundància l’argelaga

(Genista scorpius) i significativament el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc

d’hivern (Erica multiflora), la ginestera (Genista biflora) i l’esteperola (Cistus

clusii). A nivell herbaci abunda el llistó (Brachypodium retusum).

En general conté un grau de maduresa baix. Aquest hàbitat correspon a

l’evolució dels carrascars i se’n considera la seva vegetació final. Les seves


- 14 -

amenaces són els incendis i les urbanitzacions, però no es troba en perill

d’extinció.

Màquies d’alzina (Quercus ilex), calcícoles, de terra baixa i de la muntanya

mediterrània (codi: 32.1131+)

Ens trobem davant d’un hàbitat caracteritzat per bosquines

formades per arbres i arbustos, però sovint apareixen

nombroses lianes i mates.

Generalment sobresurten grans alzines que destaquen

respecte l’estrat arbustiu, ja que aquest tan sols fa uns

pocs metres d’alçada. La majoria de les seves plantes són

esclerofil·les.

A Catalunya el trobem en les contrades marítimes de la Terra Baixa i sol

aparèixer en diferents ambients, però sobretot en les vessants de les

muntanyes. Té un clima mediterrani i segons la seva localització, aquest es

divideix en mediterrani marítim o mediterrani muntanyenc. A diferència dels

hàbitats acidòfils, els calcícoles es situen sobre sòls neutres o bàsics, i sobretot

en roques carbonatades. Solen ser poc profunds i amb un horitzó orgànic

superficial molt desenvolupat.

En l’estrat arbori domina l’alzina (Quercus ilex) i en l’estrat arbustiu són

significants l’aladerm (Rhamnus alaternus), el marfull (Viburnum tinus) i el

romaní (Rosmarinus officinalis). Finalment, en l’estrat herbaci abunda la rogeta

i en quant a les lianes destaquen el lligabosc (Lonicera implexa) i el galzeran

(Ruscus aculeatus).

És un habitat poc madur, ja que correspon a formes immadures dels alzinars,

que al cap del temps acaben donant pas a formes més evolucionades.

Afortunadament no es troba en perill d’extinció.

Per raons naturals, trobarem una combinació dels diferents hàbitats explicats,

on en alguns espais apareixeran predominances destacades. Aquestes

combinacions són degudes a que tractem amb una muntanya relativament jove

i encara no s’ha acabat de desenvolupar del tot.


- 15 -

2.2.-DELIMITACIÓ DEL TERRITORI QUE ESTUDIAREM

Sabent els hàbitats que hi trobarem en aquesta zona i les seves

característiques, ens disposem a trobar el mètode de treball que ens resultarà

més eficaç per a la nostra recerca. Aquest consistirà en delimitar 4 zones de

100 m², és a dir, de 10x10. Cada zona tindrà unes característiques diferents:

dues estaran situades sobre un territori d’alzinar i les altres dues sobre un de

pineda. Dins de cada grup hi haurà una altra divisió: una haurà estat pertorbada

per l’incendi i l’altre no.

Abans d’anar a la muntanya viatjarem virtualment, amb l’ajuda d’un programa

anomenat Google Earth, per a escollir els espais que busquem i que

necessitem per dur a terme el nostre treball. Per a escollir-les, seguirem la línia

de foc; i, entre la parcel·la cremada i la parcel·la no cremada deixarem uns 20

metres de distància com a màxim per tal de que les dues parcel·les de cada

zona tinguin el màxim de semblances possibles.


- 16 -

Els espais que hem triat es troben en les següents condicions:

Un cop trobats els espais que necessitem, ens traslladem al lloc escollit. Per

ajudar-nos, la delimitació del quadrant la farem amb una corda assenyalada a

cada metre i utilitzarem una tècnica pitagòrica. Aquesta ens permetrà que

puguem realitzar una forma quadrada de grans dimensions sense

complicacions i de forma regular:

Segons el teorema de Pitàgores, en un triangle rectangle la suma dels catets al

quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat. Aplicant la teoria a la pràctica,

escollim un punt que representarà el (0,0) i li donem 7 metres de corda, 3

horitzontals i 4 verticals, i unim els extrems 3 i 4 amb una corda. Quan aquesta

faci 5 metres, haurem format un angle recte.

Quan haguem acabat, farem un recompte de la flora que ens trobem per

desprès contrastar-ho amb un Índex de Biodiversitat i analitzar la biodiversitat

que hi ha en cada espai i així podrem deduir el nivell de regeneració que hi ha

hagut en cada terreny.

Latitud Longitud Inclinació Orientació

Quadrant 1 41°33'27.34"N 1°51'17.08"E 11.00º S

Quadrant 2 41°33'27.00"N 1°51'16.99"E 7.00º S

Quadrant 3 41°33'35.80"N 1°52'0.47"E 57.00° NE

Quadrant 4 41°33'36.47"N 1°52'0.35"E 52.00° NE


- 17 -

2.3.REPRESENTACIÓ DE LES PARCEL·LES 2.3.A-PARCEL·LA 1: PINEDA CREMADA REPRESENTACIÓ DE LA FLORA

Albaida Farigola Matapoll Aladern Gramínia Ortiga

Argelaga Herba rodona Pi blanc

Capseta Llentiscle Raspeta

Card Mareselva Romaní Esparraguera fonollera Matabou Ullastre


- 18 -

REPRESENTACIÓ DELS ESTRATS

ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSITU ESTRAT HERBÀCI


- 19 -

2.3.B-PARCEL·LA 2: PINEDA NO CREMADA REPRESENTACIÓ DE LA FLORA

Arítjol Fuixarda Romaní Cornera Gramínia Ruda

Esparraguera fonollera Mareselva Ullastre Estepa blanca Pi blanc Ullastre de frare

Farigola Raspeta Veça


- 20 -




- 21 -

2.3.C-PARCEL·LA 3: ALZINAR CREMAT

REPRESENTACIÓ DE LA FLORA

Alzina Mareselva

Esparraguera fonollera Matabou

Estepa blanca Raspeta

Estepa pringosa Roure

Gramínia Ruda


- 22 -




- 23 -

2.3.D-PARCEL·LA 4: ALZINAR NO CREMAT REPRESENTACIÓ DE LA FLORA

Alzina Ginesta Raspeta Arítjol Gramínia Roure cerroide

Bupleurum geradi Llentiscle Ullastre

Esparraguera fonollera Mareselva

Estepa blanca Pi blanc


- 24 -




- 25 -

3.-ANÀLISI DE LA DIVERSITAT

3.1.RECOMPTE DE LES ESPÈCIES

*Rebrots **Incomptables

NOM DE L’ESPÈCIE P1 P 2 P 3 P4

Anthyllis cystisoides L. (Albaida) 19 - - -

Asparagus acutifolius L. (Esparraguera fonollera) 50 31 39 33

Asteriscus aquaticus (L.) Less. (Capseta) 9 - - -

Bupleurum fruticosum L. (Matabou) 20 - 31 -

Bupleurum gerardi All. - - - 3

Cistus albidus L. (Estepa blanca) - 4 58 21

Cistus ladanifer (Estepa pringosa) - - 26 -

Cytisus fontanesii Spach subsp. fontanesii (Ginesta) - - - 7

Daphne gnidium L. (Matapoll) 9 - - -

Eryngium campestre L. (Card) 7 2 - -

Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. (Argelaga) 1 - - -

Globularia alypum L. (Fuixarda) - 11 - -

Gramínies, família de les ** ** ** **

Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud. (Herba rodona) 1 - - -

Lonicera implexa Ait.(Mareselva) 13 8 13 6

Olea europaea var. sylvestris (Ullastre) 1 4 - 4

Phagnalon saxatile (L.) Cass. (Ullastre de Frare) - 2 - -

Pínus halepénsis (Pi blanc) 11* 11 - 4

Pistacia lentiscus L (Llentiscle) 18 - - 1

Quercus ilex L. subsp. ilex (Alzina) - - 21 31

Quercus × cerrioides Willk. et Costa (Roure cerroide) - - 6 8

Rhamnus alaternus L. (Aladern) 2 - - -

Rosmarinus officinalis L. (Romaní) 11 28 - -

Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs (Raspeta) 84 10 91 28

Ruta montana (L.) L. (Ruda silvestre) - 15 9 -

Smilax aspera L. subsp. aspera (Arítjol) - ** - **

Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris (Farigola) 5 2 - -

Urtica membranacea Poiret (Ortiga) 3 - - -

Vicia parviflora Cav. (Veça) - 11 - -

Cotoneaster integerrimus Medik. (Cornera) - 24 - -

TOTAL 264 166 294 146


- 26 -

3.2.-L’ÍNDEX DE SIMPSON

La biodiversitat és la variabilitat d’éssers vius que viuen en un ecosistema.

Per calcular l’índex de diversitat de les nostres parcel·les, utilitzarem el mètode

creat per l’estadístic britànic Edward Simpson. Aquest mètode es realitza a

través de la següent fórmula:

[∑ ( )

( )]

Cal tenir en compte que és el nombre d’individus d’una espècie i que és

el nombre total d’individus que hi ha en la parcel·la.

A continuació mostrem dues gràfiques: en la primera apareixen els resultats

dels índexs de diversitat de 1999 que van realitzar unes estudiants d’aquella

època en la mateixa zona i en la segona els índexs obtinguts per nosaltres.

3.3-COMPARACIONS

COMPARACIÓ DE LES GRÀFIQUES

A simple vista, podem veure com les zones estudiades, tant les cremades com

les no cremades, han evolucionat. L’alzinar cremat s’està regenerant més que

la pineda, ja que al 1999 tenia una diversitat molt baixa i actualment gairebé ha

igualat els nivells de l’alzinar no cremat. D’altra banda, la pineda cremada

s’està regenerant a un ritme més lent que l’alzinar, però encara així ha

PINEDA CREMADA PINEDA NO CREMADA ALZINAR CREMAT ALZINAR NO CREMAT


- 27 -

evolucionat bastant i no es queda molt lluny de l’índex de la pineda sense

cremar.

COMPARACIÓ PINEDA CREMADA I PINEDA NO CREMADA

El primer que cal destacar és el temps que ha passat des de que es va cremar

el bosc. Al comparar la parcel·la cremada i la no cremada de pi blanc vam

veure immediatament la diferencia d'alçada de la vegetació, on lògicament a la

parcel·la no cremada la vegetació era molt més alta i frondosa que en la

cremada, on no arribava fins als dos metres d'alçada. En canvi, en la parcel·la

cremada han sortit més nombres d'individus i noves espècies diferents de la

parcel·la no cremada, gràcies a que no hi havia arbres grans que dominessin el

lloc. Algunes de les noves espècies són: el Matabou (Bupleurum fruticosum L.),

la Capseta (Asteriscus aquaticus Less.), el Matapoll (Daphne gnidium L.), el

llentiscle (Pistacia lentiscus L.) i l’ Aladern (Rhammus alaternus L.) entre

d'altres.

L'espècie dominant en l'hàbitat d'aquestes parcel·les és el pi blanc, però en la

parcel·la cremada l'espècie dominant ha passat a ser el llentiscle, el qual s'ha

estès per la zona no cremada.

Com ja hem dit, han passat més de 15 anys des de el incendi, temps suficient

per a que la vegetació de la parcel·la cremada es recuperés i proliferés. El pas

del temps és un factor molt important ja que com més temps passa, més

recuperació hi ha.

COMPARACIÓ ALZINAR CREMAT I ALZINAR NO CREMAT

L’índex de diversitat de les dues parcel·les és força semblant perquè els

alzinars tenen la capacitat de regenerar-se ràpidament i perquè en la zona

cremada ens hem trobat amb un nombre inferior d’espècies diferents (9) que en

la segona (11), però en la primera el nombre d’individus de cada una de les

espècies és més elevat que en la segona. Això ha permès a la primera

parcel·la poder evolucionar fins a arribar a aconseguir els nivells de la segona.

Tot i així les dues zones presenten algunes diferències. Una d’elles és que en

la parcel·la cremada hi predomina l’estrat arbustiu i en la no cremada l’estrat

arbori. Això és degut a que el foc ha destruït tot allò que es trobava en la

primera parcel·la, fent desaparèixer el gran estrat arbori que hi havia i


- 28 -

permetent l’aparició d’espècies herbàcies que han evolucionat a arbustives. En

canvi en la segona parcel·la, l’estrat arbori ha anat creixent mentre provocava

que la llum solar arribés cada cop menys a terra; fent disminuir els estrats

herbacis i arbustius que la necessiten per sobreviure.

Si parlem d’espècies, hem de destacar la gran quantitat d’estepa blanca

(Cistus albidus)que hem trobat en la primera parcel·la i la presència d’arítjol

(Smilax aspera L. subsp. aspera) en la segona parcel·la deguda a la gran

quantitat d’ombres que hi ha en aquesta zona; cal dir que l’arítjol és una planta

lianoide que trepa pels grans arbres en busca de llum solar. En totes dues

zones hem trobat alzines; però la diferència és que mentre en la primera eren

alzines molt joves, en la segona eren alzines ja madures, amb una gran

consistència i densitat. Una altra espècie que hem de mencionar és la

gramínia, aquesta planta herbàcia ha aparegut també en les dues parcel·les

(amb més abundància en la primera que en la segona zona) ja que aprofita les

petites clarianes on hi arriba la llum solar i gràcies a les seves característiques

es reprodueix i propaga ràpidament.


- 29 -

4.-CONCLUSIÓ DEL TREBALL

Hem de reconèixer que realitzar aquest treball ha sigut un plaer. Gràcies a ell,

hem tingut un contacte de primera mà amb la natura i l’hem pogut estudiar en

primera persona, cosa que no havíem fet mai perquè estem acostumats a

estudiar-la a través d’un llibre i fotografies.

Hem tingut certes dificultats, sobretot a l’hora de classificar certes espècies que

per les seves característiques són molt semblants a altres i a més no havien

desenvolupat el fruit, ja que el treball l’hem realitzat a la tardor i l’hivern. També

hem tingut dificultats quan algunes de les vegades que hem anat a la muntanya

ens ha plogut, la pluja dificultava el treball ja que el terra relliscava, s’enfangava

tot i acabàvem xops.

En relació amb els objectius, podem dir que s’han complert les nostres

expectatives. Els resultats del anàlisis del treball de camp han donat els

resultats esperats, provocant-nos una gran satisfacció que supera els moments

de por a que els resultats obtinguts no fossin els esperats. Tot i que ens hauria

agradat molt, no hem pogut estudiar la fauna, ja que hauria suposat fer un

estudi per sobre de les nostres capacitats i competències com a estudiants de

segon de batxillerat.

A nivell científic, hem aprés moltes coses. La principal de totes és la gràcia de

compartir a la comunitat científica els estudis realitzats, i és que en certa part,

nosaltres hem recollit el testimoni d’un estudi realitzat fa més de 10 anys i

esperem que d’aquí a uns anys, altres estudiants continuïn el nostre treball fent

una comparació de l’evolució de la seva època fins la nostra. També hem aprés

a classificar diverses espècies, a fer un estudi d’un territori determinat, a

diferenciar a simple vista bona part de les espècies de la muntanya ...Però

sobretot volem destacar allò que hem après a nivell moral, i es que hem pogut

veure com realment quan hi ha esforç, constància i treball, el resultat final és

l’esperat.

Hem de dir que aquest treball, en certa manera, ens ha canviat la manera de

pensar, ens hem adonat de les verdaderes magnituds que tenen les

conseqüències dels incendis forestals vers la natura i de la manca de

consciència i d’educació que té l’ésser humà amb la naturalesa. Es per això

que no volem donar per acabat el treball sense fer prèviament una reflexió a


- 30 -

tots els lectors. Com hem vist, tenim la sort de que els territoris que es van

cremar es troben en un procés de regeneració força avançat; però, com cada

any, existeix el risc d’incendi durant l’estiu. Si a aquest risc li sumem la gran

quantitat de brossa que hi ha a la muntanya, elevem molt la possibilitat de que

en un futur no molt llunyà ens topem amb un altre incendi devastador.

Durant els mesos que hem anat per les muntanyes, hem pogut veure un gran

augment de la brutícia abocada per l’home i això no és agradable ni per

nosaltres ni per la natura. A continuació mostrem tres de les moltes fotografies

que hem recollit.

Des d’aquí, volem aprofitar per fer una crida al civisme, però sobretot a

l’educació vers la natura; perquè si no cuidem el nostre entorn, no ens cuidem

a nosaltres mateixos. Volem denunciar tots aquells actes, que com els de les

fotografies, maltracten al medi ambient. Un medi al que li devem la vida i que

hauríem de cuidar tots molt més.


- 31 -

5.-BIBLIOGRAFIA

Article d’El Punt Avui:

ww.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/522321-el-record-esta-

present.html

Hemeroteca del Periódico de Catalunya:

http://archivo.elperiodico.com/

Hemeroteca de la Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

MASCLANS, Francesc: Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed.

Montblanc,1982.

QUEVEDO, Lídia: Pla de gestió i restauració forestal per a les zones afectades per grans incendis (1980-2002) al terme municipal d’Esparreguera, 2003.

Web del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:

http://www15.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habita

ts_a_catalunya.php#fitxes

Web de la Universitat de Barcelona:

http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/index.htm

Web de l’herbari virtual de la Universitat de les Illes Balears:

http://herbarivirtual.uib.es

Web de la Diputació de Barcelona sobre els incendis forestals:

http://www.diba.cat/documents/357759/358060/incendis-descarrega-

10anysgestioforestal-pdf.pdf

Agraïments: Xavi Sànchez, professor de l’IES Pompeu Fabra Martorell i

Lídia Quevedo, tècnica de Medi Ambient d’Esparraguera.

http://archivo.elperiodico.com/

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html


- 32 -

ANNEX-I: L’HERBARI


- 33 -

HERBARI

NOM COMÚ: ALZINA

NOM CIENTÍFIC: Quercus ilex L. subsp. ilex

FAMÍLIA: Fagaceae

GÈNERE: Quercus

TIPUS D’ESTRAT: Arbre

NOM COMÚ: ROURE CERROIDE

NOM CIENTÍFIC: Quercus × cerrioides Willk. et Costa

FAMÍLIA: Fagaceae

GÈNERE: Quercus


NOM COMÚ: ESTEPA NEGRA

NOM CIENTÍFIC: Cistus monspeliensis L.

FAMÍLIA: Cistaceae

GÈNERE: Cistus

TIPUS D’ESTRAT: Arbust

NOM COMÚ: GINESTA

NOM CIENTÍFIC: Cytisus fontanesii Spach subsp. Fontanesii

FAMÍLIA: Leguminosae

GÈNERE: Cytisus


NOM COMÚ: /

NOM CIENTÍFIC: Bupleurum gerardi All.

FAMÍLIA: Umbelliferae (Apiaceae)

GÈNERE: Bupleurum

TIPUS D’ESTRAT: Herba


- 34 -

NOM COMÚ: LLENTISCLE

NOM CIENTÍFIC: Pistacia lentiscus L.

FAMÍLIA: Anacardiaceae

GÈNERE: Pistacia


NOM COMÚ: MARESELVA

NOM CIENTÍFIC: Lonicera implexa Ait.

FAMÍLIA: Caprifoliaceae

GÈNERE: Lonicera


NOM COMÚ: ESPARRAGUERA FONOLLERA

NOM CIENTÍFIC: Asparagus acutifolius L.

FAMÍLIA: Liliaceae

GÈNERE: Asparagus


NOM COMÚ: RASPETA

NOM CIENTÍFIC: Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs

FAMÍLIA: Rubiaceae

GÈNERE: Rubia


NOM COMÚ: ARÍTJOL

NOM CIENTÍFIC: Smilax aspera L. subsp. aspera

FAMÍLIA: Liliaceae

GÈNERE: Smilax

TIPUS D’ESTRAT: Liana

NOM COMÚ: GRAMINIA

FAMÍLIA: Gramineae



- 35 -

NOM COMÚ: PI BLANC

NOM CIENTÍFIC: Pínus halepénsis

FAMÍLIA: Pinaceae

GÈNERE: Pinus


NOM COMÚ: ULLASTRE

NOM CIENTÍFIC: Olea europaea

FAMÍLIA: Oleaceae

GÈNERE: Olae


NOM COMÚ: CAPSETA

NOM CIENTÍFIC: Asteriscus aquaticus (L.) Less.

FAMÍLIA: Compositae

GÈNERE: Asteriscus


NOM COMÚ: MATABOU

NOM CIENTÍFIC: Bupleurum fruticosum L.

FAMÍLIA: Umbelliferae

GÈNERE: Bupleurum


NOM COMÚ: ESTEPA BLANCA

NOM CIENTÍFIC: Cistus albidus L.

FAMÍLIA: Cistaceae

GÈNERE: Cistus


NOM COMÚ: ESTEPA PRINGOSA

NOM CIENTÍFIC: Cistus ladinifer

FAMÍLIA: Cistaceae


- 36 -

GÈNERE: Cistus


NOM COMÚ: MATAPOLL

NOM CIENTÍFIC: Daphne gnidium L.

FAMÍLIA: Thymelaeaceae

GÈNERE: Daphne


NOM COMÚ: CARD

NOM CIENTÍFIC: Eryngium capestre

FAMÍLIA: Umbelliferae

GÈNERE: Eryngium


NOM COMÚ: ARGELAGA

NOM CIENTÍFIC: Genista scorpius (L.) DC. In Lam. Et Dc.


GÈNERE: Genista


NOM COMÚ: FUIXARDA

NOM CIENTÍFIC: Globularia alypum L.

FAMÍLIA: Globulariaceae

GÈNERE: Globularia


NOM COMÚ: HERBA RODONA

NOM CIENTÍFIC: Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.

FAMÍLIA: Gramineae

GÈNERE: Koeleria


NOM COMÚ: ULLASTRE


- 37 -

NOM CIENTÍFIC: Olea europaea var. sylvestris

FAMÍLIA: Oleaceae

GÈNERE: Olea


NOM COMÚ: ULLASTRE DE FRARE

NOM CIENTÍFIC: Pahgnalon saxalite (L.) Cass

FAMÍLIA: Compositae

GÈNERE: Phagnalon


NOM COMÚ: ALADERN

NOM CIENTÍFIC: Rhammus aleternus L.

FAMÍLIA: Rhamnaceae

GÈNERE: Rhammus


NOM COMÚ: ROMANÍ

NOM CIENTÍFIC: Rosmarinus alaternus L.

FAMÍLIA: Cistaceae

GÈNERE: Cistus


NOM COMÚ: RUDA SILVESTRE

NOM CIENTÍFIC: Ruta montana L.

FAMÍLIA: Rutaceae

GÈNERE: Ruta


NOM COMÚ: FARIGOLA

NOM CIENTÍFIC: Thymus vulgaris L. subsp. vilgaris

FAMÍLIA: Labiateae

GÈNERE: Thymus



- 38 -

NOM COMÚ: ORTIGA

NOM CIENTÍFIC: Urtica membranacea Poiret

FAMÍLIA: Urticaceae

GÈNERE: Urtica


NOM COMÚ: ALBAIDA

NOM CIENTÍFIC: Anthyllis Cytisoides L.


GÈNERE: Anthyllis


NOM COMÚ: CORNERA

NOM CIENTÍFIC: Cotoneaster integerrimus Medik

FAMÍLIA: Rosaceae

GÈNERE: Cotoneaster


NOM COMÚ: VEÇA

NOM CIENTÍFIC: Vicia parviflora Cav.


GÈNERE: Vicia

TIPUS D'ESTRAT: Herba

La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito

Education

Transcript of La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito