La resistència

SISTEMES ESPECÍFICS D’ENTRENAMENT

“LA RESISTÈNCIA”

LA RESISTÈNCIA

• Concepte i definició: Capacitat que té l’organisme per suportar o endarrerir l’aparició de la fatiga en la realització d’una activitat física continuada.

• Weineck (1988) “la capacitat psicofísica de l’esportista per resistir la fatiga”

• Manno (1991) “la capacitat de resistir a la fatiga en treballs de llarga durada”

LA RESISTÈNCIA

• Ens ha de:

– Proporcionar l’aport energètic de les accions específiques del joc (alta intensitat i curta durada) i garantir-lo al llarg del partit.

– Permetre una ràpida recuperació en les fases de menor intensitat.

– Mantenir les capacitats psíquiques i volitives elevades, per mantenir el rendiment tècnic-tàctic.

– Garantir una recuperació ràpida entre sessions.

LA RESISTÈNCIA

• Classificació:

LA RESISTÈNCIA

• Però:– L’handbol no és igual que l’atletisme o la natació.– No només correm, involucrem més massa muscular

en les seves accions.– Hi ha innumerables fluctuacions:

• Canvis de ritme• Passades• Caigudes• Contactes• ...

– Per tant el quadre anterior, només serveix com a orientació.

LA RESISTÈNCIA

• Tipus de resistència:

– Potència i capacitat aeròbica: garanteix el nivell mínim d’activitat durant el partit, a més d’ajudar a la neteja dels residus làctics (regeneratiu). Millora les altres vies energètiques.

LA RESISTÈNCIA


– El sistema aeròbic làctic: assegura la participació en els nivells desitjats dels diferents elements del joc, sobretot els rellevants. Produeix un alt nivell de lactat (fatiga). Necessari aquest entrenament per arribar a tolerar millor la concentració de lactat.

LA RESISTÈNCIA


– La capacitat anaeròbica alàctica: necessària per la gran quantitat d’accions que es realitzen en 6-7” en el joc i amb un alt nivell d’intensitat, i en temps de treball i pausa aleatòria.

LA RESISTÈNCIA

MÈTODES D’ENTRENAMENT


• Mètodes d’entrenament continus: es caracteritzen per ser un treball ininterromput en el temps i amb una càrrega interna estable.

- Continu harmònic

- Continu variable


• Mètodes d’entrenament continu harmònic: carrera continua.

– Mateixa intensitat.

– No és rellevant en les necessitats de l’handbol.

– Ajuda a recuperar o regenerar esforços

– Important en categories de formació

I

t


• Mètodes d’entrenament continu variable: canvis d’intensitat a la cursa (fartlek)

– Més similar a les necessitats de l’handbol.

– Alternança d’intensitats

– Recuperació “sobre la marxa”

I

t


• Mètodes d’entrenament continus:

• milloren bàsicament el sistema aeròbic.

– Intensitat més alta Potència aeròbica

– Intensitat més baixa Capacitat aeròbica

• Millora l’economia d’esforç, millor capacitat de concentració en aspectes tècnics i tàctics


• Mètodes d’entrenament fraccionats: es composen per una successió d’estímuls d’esforç intercalant fases de pausa o recuperació.

– Fraccionat intervàlic

– Fraccionat de repeticions


• Mètodes d’entrenament fraccionats intervàlic: es caracteritza pel nombre important de repeticions de l’estímul d’esforç. Les pauses acostumen a ser incomplertes, no arribant a recuperar l’esforç.

– El benefici funcional es troba en la recuperació

I

t


• Mètodes d’entrenament fraccionats de repeticions: es treballa a repeticions molt elevades, que demanen pauses completes, per poder tornar a donar la màxima intensitat en el pròxim esforç. Per tant, no podem demanar molts estímuls d’esforç. Ens produirà molta acumulació de lactat.

I

t


• Mètodes d’entrenament fraccionats:

– Milloren totes les formes de la resistència, depèn de com estructurem el temps de treball, el temps de pausa, les repeticions i la intensitat.

– Mètode fraccionat intervàlic potència aeròbica

– Mètode fraccionat de repeticions potència i capacitat anaeròbica làctica i alàctica.

CAPACITAT AERÒBICA

CAPACITAT AERÒBICA

• A l’handbol no es donen temps llargs d’activitat a mitjana intensitat.

• C. Aer. com a subtracte general de resistència.

• Important en categories de formació.

• Beneficis en la forma física general, per la recuperació dels esforços.

• Es perioditza normalment a la fase pre-competitiva (pretemporada)

CAPACITAT AERÒBICA

POTÈNCIA AERÒBICA

POTÈNCIA AERÒBICA

• De gran importància de cara al rendiment específic.

• Sobre ella “construirem” la resta de manifestacions” que són el suport de les accions rellevants.

• Es desenvolupa a la pretemporada, com a forma preferent de treball.

• Durant temporada, en moments de gran càrrega competitiva, amb funció regenerativa.

POTÈNCIA AERÒBICA

CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA

CAPACITAT ANERÒBICA LÀCTICA

• Important de cara al rendiment específic.

• El podem relacionar amb l’encadenament de les fases de joc (atac, replegament, defensa, contraatac)

• Respectar al màxim l’aparició dels elements condicionals i coordinatius per a la bona transferència a les situacions de partit.

CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA


• Respecte el component cognitiu

– Manipular respostes per a que no baixi la intensitat de treball

• Per exemple les situacions de superioritat

– El jugador serà capaç de resoldre una situació senzilla, sense comprometre la intensitat de treball.

– Com més petit és el grup (2x1 o 3x2) més intensitat de treball.


• Una altre manera de treballar-la:

– Mitjançant circuits que incloguin tasques de força.

– Dificultat en el disseny de les tasques per ajustar els temps de treball i pausa als criteris de la via energètica.

POTÈNCIA ANAERÒBICA LÀCTICA

POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA

• Com en la capacitat, important en el rendiment específic.

• El podem relacionar amb l’encadenament de les fases de joc (atac, replegament, defensa, contraatac), especialment en defensa.

POTENCIA ANAERÒBICA LÀCTICA

POTÈNCIA ANERÒBICA LÀCTICA

• Per no comprometre la intensitat, les situacions haurien de ser molt “senzilles” a nivell cognitiu.

– Ex.: 1x1 amb defensa semi-activa.

• Com major domini es té de l’activitat, major implicació cognitiva pot aparèixer.

CAPACITAT I POTÈNCIA ANAERÒBICA ALÀCTICA


• Es relaciona més amb la manifestació de força-velocitat i velocitat.

• Accions realment rellevants del joc: salts, llançaments, xocs, etc...

• Els treballs els podem relacionar amb el treball de velocitat o força-velocitat.


• És millor centrar-se en el component cognitiu durant el temps de recuperació

• La tasca complementària pot ser passar i rebre la pilota per parelles,...

LA RESISTÈNCIA

PERIODITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA


• Segons calendari de competició• Mirar data d’inici del primer partit de temporada

• Retrocedir de 4 a 6 setmanes per la pretemporada

• Període competitiu de 8-9 mesos aprox.

• Ens interessa forma elevada durant període competitiu.

• Oscil·lacions segons el rival


• Pretemporada:• Capacitat aeròbica i sobretot potència aeròbica.

• Treball de base per a les altres capacitats.

• Re sintetitza l’àcid làctic.

• Construcció de la forma òptima.

• Període competitiu:• Capacitat anaeròbica alàctica i la capacitat anaeròbica

làctica

• Potència aeròbica com a mitja regeneratiu en èpoques de molta càrrega competitiva.


• Aquesta proposta només és vàlida per a equips i jugadors ja madurs.

• En equips de formació és més útil fer una periodització de la resistència més clàssica, com a treball de base del jugador.

• Integrar aspectes coordinatius, cognitius, condicionals i socio-afectius a aquest treball, per donar un matís de qualitat a les sessions.

LA RESISTÈNCIA

L’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA EN CATEGORIES DE FORMACIÓ


• Cal fer un tractament diferenciat de la resistència en nens i adolescents.

• Encara no han assolit un estat de maduresa.

• El treball del sistema aeròbic, produeix uns beneficis interessants, sempre i quan el nivell de càrrega no superi el 75%

• Evitar monotonia


• Discrepàncies en el treball del sistema anaeròbic làctic.

• En categoria juvenil ja es pot començar a entrenar totes les vies energètiques.

• En l’equilibri està la riquesa.

La resistència

Documents

Transcript of La resistència