LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny I n° l l Març 1987

r\ o 11. c; I o s?.

M SL r ± f&s. -^ -i. ó n esri I JÍ3 S5 g> 1 aiy ais In si ni

S * AimrsiGíó X^>3r^o 2: o

nais CÌ €> g> Q jr t ±X^aL£>

Gran parte de la poblaciónde S'Arracó recorrió el domingo8 de marzo por la tarde lasprincipales calles para exteriori-zar su protesta por la faltade una zona deportiva.

Posteriormente procedierona cortar la circulación rodadade Sant Elm-PaIma causando uncaos total. Ante tal posturay a información de la fuerzapública, el Alcalde de Andratxacompañado de varios edileshizo acto de presencia, paranegociar una solución, por partede los manifestantes se nombróuna comisión, a la vez que serevocaba la actitud adoptada.

El ayuntamiento de Andratx presu-puesta la creación de zonasdeportivas en Sa Coma,Port d'An-drà tSc y S'Arracó

El día 13 de marzo el plenodel Ayuntamiento de Andratxaprobó, a raiz de los aconteci-mientos ocurridos en S'Arracó,una' partida presupuestaria parahacer frente a la compra deterrenos para la creación dezonas deportivas en los diferen-tes núcleos de la comarca.

REUNÍ órsi OH; VECI-NOS EN S'ARRACÖ

En el local social de CentroCultural de S'Arracó, con asisten-cia masiva por parte de la pobla-ción, la comisión negociadorade la zona deportiva, informóa los asistentes de las gestionesrealizadas, por otra parte; elconcejal narcos Flexas anuncióla aprobación de una partidapara dicha cuestión en el presu-puesto del Ayuntamiento asícomo de las gestiones realizadasya para la ubicación de la misma.

Después de un repaso generala la situación de nuestro pueblo,la comisión negociadora propusodos proyectos a realizar:Ie.Constitución de una Asociaciónde Vecinos,con la consiguienteintegración en la misma de lasdiferentes asociaciones deportivasy culturales existentes.2Q.Presentación a las próximaselecciones municipales de ungrupo independiente exclusivode nuestro pueblo.

ss icio I ± mp> ± aidais:

Como cada año y en vistade una fructífera temporadaveraniega, durante estos díasse está procediendo a la limpiezade las playas que ya presentanun aspecto espléndido.

EL PRESIDENT AL -

I3ERT± AZYÏB LA

.F» R E IXIS A FORANA

El President Alberti es reuníamb els representants dels medisde Premsa Forana per apropar-se encara més als problemesque afecten als nostres pobles.La reunió fou molt positivaja que hi hagué un vertaderi aclaridor diàleg. Una de lesconclusions fou que el pobleté poca conciencia de l'autonomiacom també del desconeixementque hi ha de les nostres institu-cions i de llurs funcions.

Lai j. ai ei &

1. «ess c; ai m IP at m e s

Què les passa a ses campanesde la nostra parròquia? Lo queereim és que des de que lesarreglaren de manera que tocantun betonet des de baix poguessinballar, ho volen fer a totahora i quan elles troben.

Pareix, que hi ha hagut qual cuque es dematí ja•ha posat s'oliaen es foc pensant que tocavenses avemaries de mig dia i quans'han trobat ses peganyes enes ulls s'han donat compte deque eren només les nou. Pareixque ses nostres campanes vanun poc adelantades. •

TJr\<Ei C om ai T~ ai

Des de fa uns dies el munici-pi d'Andratx té u»a nova cornara,ja que s'anterior s'en va anarper una sèria de raons que novenen al cas.

Es nom de la nova cornaraés: Joana Crespí, i de momentté sa seva residència en escarrer Alfarería 15 i el seutelèfon és el 201034.O sigui:

D- Joana CrespíC/ Alfarería, 15AndratxTl. 201034

CAÍ) f!/ \\ II < ú

Ap. Co r-reu s '/'•AndratxEditen:Coordinadorw-Parro-quial de Jovesd ' AndratxCentre Culturalde S'Arracó

Director: SantiagoCortès i Fortex«)

Redactor en Cap:Gaspar Pujoli Flexas

REDACCIÓBieL -- Ensenyat,i Pujol, MargalidaFerrà i Ensenyat,Gabriel Jofrei Mir, MariaJosé C ¿a r i RocaPedró Flexasi Flexas, Margali-da Sastre i Parpa!,Bartomeu Boschi Palmer-, • Cata 1 i naAlemany i Ritira,Bernat Bestardi Nadal, JoanaAlemany i M i r - .

EQUIP TfiCNIC

Isabel Ensenyati Ensenya t, Mn r- i aF. Pujol i Mulot.,Isabel Alemanyi Moya.

(ÏHKKNT

Vicenç K 1oxasi Alemany.t

Impresiò: Tallorspropis.

D . L . P . M . 2 9 5 / l ( ) H 6

AmaNnÍWW

BJE) X TOR I AL

Què li passa a la joventut del nostre,temps? Com és que és tant diferent a lade fa només quinze o vint anys? ens demanamtots sense trobar-li ni voler-li sercarcap explicació.

Un dels arguments que es comencen asentir, més a modo d'excusa que de raó,és que no veu futur o sortida una vegadahagi acabat els seus estudis i per aixòels prenen de la manera que els prenen,é:s a dir, els abandonen, molt abans, inclus,d'acabar el B.U.P. i alguns l'E.G.B. iés clar ni lo bàssic saben.

Pensau que això ja passava anys enrera?teniu raó però els motius eren ben diferents0 no podien pagar l'escola o hi havienecessitats econòmiques i els fills s'havi-en de posar a fer feina. Els que avuien dia abandonen els estudis no és peraquests motius, podeu estar segurs i sino mirau com Viven: televisió, cotxe,vídeo, diversions, . . . això els que esd iven pobres.

Quasi sempre v's ' ha donat la culpa al'escola i és veritat que l'ensenyançaté part de culpa, però els vertaders culpa-bles són els pares' i això és lo greu itrist, que ho permeten tot als seus fills1 quan els han volgut corretgir ha estatmassa tard, "les han fuit de les mans".És aquesta poca formació de la personalitatque han rebut els fills,aquest consentimenti permissivitat que han tingut, ,lo ' queles ha duit a fugir de tot esforç: perquèpodeu creure que feina, ben o mal pagada,sempre n'hi ha.

Aquesta poca personalitat característicade tants de joves que veim per mig éslo que les duu a caure en aquest problematan greu i incurable que és avui la droga-dicció i que de dia en dia s'estén més,arrastrant a una partida de conseqüènciesdesastroses.

Tot això té una solució simple peròdifícil i és cuidar-se i preocupar-sepels fills o els joves.

N'ALÍ

FORTI DES PORT D'ANDRATXBATERIA DE ANDRATX.

SITUACIÓN LEGAL—ESTADO ACTUAL:

No figura en el I.P.C.E.

Ha desaparecido.

,DESCRIPCIÓN:

Era una bateria poligonal con tres frentescon una tronera hacia la bocana del puerto, el>resto del parapeto a barbeta. El pavimento eje-cutado a base de un enlosado de piedras. Teniaun pequeño cuerpo de guardia para 4 hombres yun repuesto de pólvora (polvorín) empotrado enel parapeto.

FICHA HISTÓRICA:

En la relación de 1769 se sitúa asimismo es-te "forti" en la embocadura del puerto cerca dela cala del Murter y en el predio de Gabriel Ale-many, se advierte que tenía 2 artilleros y 4 hom-bres de guarnición con un cabo de dragonesdesmontados, se indica además que era para 4puerto, la cola del Murter y el castillo o torre dela Mola de Andratx.

En la "Historia de la baronia de los obisposde Barcelona" de D. Juan Bautista Enseñat, seseñala la existencia de esta batería Mamada "ElForti". Por cierto, uno de los cañones que habíaen ella fue cortado en pedazos con una sierra,después de haber intentado en vano reventarlocon cargas de pólvora, asi como de otras mate-rias Con el producto pudo cubrir el compradorD. Juan Canet, confitero de Palma, no sólo elprecio que había entregado por la subasta de lamisma fortaleza, sino que le sobró dinero paraadquirir el castillo antiguo del mismo puerto.

Figura en las relaciones de 1794 y 1850.

Citado en el mapa de Despuig de 1784.

l - O R T l DK.S l ' O K T D'ANDRAl'X

•¡..j. ¡í--*

A L C O DEL ORIGl i

IH::'.m; ":?;:

t ¿:~± c «^T^ ¿TT^ IST ' /\L,±'

URBANI SZV1E IRRACIONAL .A.

SANTT ELM

La darrera sentència del Tribunal Suprem contrala urbanització de la Dragonera pareix clouredeu anys de lluita popular per a la defensa d'undels més significatius paratges verjos que ensq ue ens queden a les illes. Malgrat tot, elsurbanitzadors i especuladors de sempre continuenimpertorbables la seva tasca destructora. I arasemble que li ha tocat el torn a la petita contra-da situada precisament davant l'illot que ambtant d'afany hem defensat: el llogaret de SantElm. Aquest últims anys els qui frequentam lazona hem assistit, impotents i atònits, a unprocés de greu degradació paisatgística, ecològicai ambiental sense que ningú (persones o instituci-ons) fins ara se n'hagin fet ressò. Moles depisos fetes en plena muntanya, blocs d'apartamentsconstruïts damunt el roquisar de la mar i edificisde pèssim gust són el resultat de l'acció devasta-dora d'un quants, arnb pocs es.crúpols però moltsd'interessos per enmig. Sembla gairebé una venjan-ça d'aquests urbanitzadors i especuladors davantel que no pogueren fer, ells o uns altres, ambla Dragonera que, just a l'enfront, també sorpresai desconcertada, contempla la feta.

Mentre uns ens diran que tot això s'ha realit-zat dins la legalitat d'un Pla General, la tebamodificació del qual des de fa mesos queda cadavegada "sobre la mesa" dels Plens del Consistori,i altres esgrimeixen allò de que Andratx viu•gràcies a la construcció i el turisme, el fet,trist i penós, no és altre que aquest: Sant Elmes troba avui sota les arpes de ¿es excavadoresi el ciment armat.

El que fins fa poc era un lloc tranquil ihermós és ara la nova (encara que.no la darrera)víctima de l'especulació i l'urbanisme més irra-cional que, en nom del "progrés" (i les "divises"sobretot) patim a Mallorca des de, fa tant detemps.

PERICO

n.OtÍ_C3Í€3£3

Resolta la crisis del Centre

Cultural de S'Arracó.

Després d'haver realitzattres assamblees generals, el28 de març, prengué possessióla nova Junta Directiva, queestarà presidida per el mateixpresident D.Joan Vich Flexas,qui d'acord amb els estatutsvigents cesará pel setembrede 1987, els restants membresón:Vicepresident: Miquel AlemanyGelabert.

Secretari: Matias Flexas Juan.Tresorer: Bartomeu Puig JuanVocals: Federico Curto BlascoMiguel Ocafta AlemanyJosep Grau CapóPedró Flexas Flexas

Miquel Pons Juan - *Pedró Pujol Castell ';*Juan A. Vicens 'ReusCreim que ha estat una soluciópositiva, ja que uria directivaplena d'il.lusió i joventutpot satisfer les esperancesdels socis.Per altre part quedà ben mani-fest 1'agraïment de l'entitatcap els membres cesan ts ja quela seva dedicació, bona voluntati treball en favor del CentreCultural s'ha deixat sentiral llarg del temps en que hanocupat el càrreg.

F E R

Dins la garriga hi creixuna planta que és i ha estatutilitzada per la fabricaciódel material i l'utillatgedomèstic resolguent, aixi,molts de problemes que percorents pareixen inexistentsperò que si no es ppc^en^ resol,-dre són una muntanya. Aixíaquest material ens solucionala corda d'us domèstic alscadirers els ajuda a cordarcadires etc. Enn referim alfort i humil garbai Ió.

La feina d'anar a cercar,tallar i preparar el garbaiIóper la seva utilització erallarga i laboriosa ja queel procés era necessari queacabas per poder destinarla matèria prima a l'us mésadequat. El garbaiIó s'anavaa cercar dins la garriga iuna , 0 Ita tallats ,i recollitses 'deixaven aixugar al solperquè la palma tornas blanca.però havien de tenir .cura,ja que una pluja inoportunapodia tacar les palmes i aques-tes és venien a millor preusi no estaven tacades. Despréses seleccionaven els millorsper a, la venda, que no sempreera rentable ja que per unkilo es necessitava fer moltafeina degut al baix preu delgarbaIlo.

El servei domèstic delgarbai16 abarcava les senallesde diferentes formes i tamanys,segons l'ús a que foren desti-nades, desde el transportde carregament a damunt bèsties(béasses), els capell perfer feina al sol, les graneres,les graneretes per embranquinar,els ventadors de foc... Peròla feina més entretengudai que reunia més gent mentreses feia era la de la corda.

A les vetlades es reunienles al.lotes per fer-la. Lafeina es feia quasi senseadonar-se'n ja que mentreses realitzaven amb els ditsels moviments d'una maneramecànica, es feia tertúlia,es reia i s'aprofitava peraclarir les darreres novesque s'havien produit al pobleTambé era el moment en queels joves aprofitaven peranar a fer qualque vetlada(com més sovint millor) allà

C O R D A

on els interessava més per talde veure J.'al. Iota que els hiagradava. . D'aquesta manera esfeia una' feina que si bé noera gaire rentable, ja que lacorda se. venia i el seu preuno era m'dl t elevat, si era moltentretenguda per tots els quela realitzaven i, també perels qui amb la seva companyia1'alegraven.

L'entrunyellat del garbai16era per a les mans infantilsun poc complicat però amb unpoc de paciència i voluntat,poc a poc es feia familtiar' ianava acquirint perfecció encar.aque moltes vegades les mansinfantils ho fessin com a joc.

Per aquest temps, .també esfeien les palmes que el diumengede Rams es beneïen i es duiena la processó. Aquestes palmeseren de fasser i el procedimentper esblanqueirles era similaral del garbaiIó: amb sol i sofre.Els entrunyellats que les adorna-ven i estaven fets amb una pa-ciència que just les mongesdel poble tenien per preparar-ies i satisfer la demanda quees produïa el diumenge de Rams

ARGUTA

rrrrsLxa — xxos &Y~I s3Llu.t>

S 'ALERGIA

En aquest número xerrarem des'alèrgia, ja que molta gent ensha consultat sobre aquesta afeccióque és molt pròpia d'aquest temps.QUE ÉS S'ALÈRGIA?

Dir-ho amb quatre paraules ésmés complicat del que pareix,perquè per explicar-ho ets investi-gadors han hagut d'escriure llibresi més llibres. Breument podemdir que és una reacció degudaa s'entrada en es nostro cosd'una substància que produeixuna reacció d'allò que vulgarmentanomenam com a "defenses"; siaquesta reacció és massa augmenta-da, ens trobam davant d'un malaltalèrgic, produint-se en ell esconeguts símptomes, a vegadestan intensos que poden acabaramb sa vida d'es malalt. Aquestesreaccions poden ser de quatretipus, però això ja és filar massapriífi/QUINES SUBSTÀNCIES SOLEN DONARALERGIA?~Es productes que produeixen

amb més freqüència alergia detipus respiratori són es polende plantes, com per exemple olive-res, cotó,ricí,lli,ambrossíai ferràso ferratge. També sa pols quehi ha a ses cases, degut a queconté restes d'un tipus d'aranyóque no podem veure a simple vistaanomenat Dermatophagoides i ques'alimenta de ses escates o caspaque se desprenen de sa nostrapell. També s'alèrgia pot sercausada per productes animalscom per exemple i bastant freqüentes moixos, degut a sa descamacióde sa seva pell. Es risc de teniralergia a animals o a n'es seusproductes augmenta a mesura quese prolonga es contacte amb ells.Quant més temps fa que se viuamb ells, més probabilitats hiha de tenir alergia.Per si ses coses no eran prou

complicades, hi ha productes ali-mentaris que poden causar alergia,es més comuns són: ses fresses,es plàtans, es xocolate, llet,ous, anous, peix, tomàtigues icereals. També colorants artifi-pials (tartracina) que se posenen es gelats i pastels, conservants(àcid benzoic) que el duen certesconserves,poden donar-ne.Es anti-biòtics i altres medicaments tambépoden ser causants d'alèrgia.

Existeix també s'alèrgia percontacte, que poden produir certsmetals com es nique1, prova d'aixòés. es cas de senyores que nopoden dur recades, pulseres oanells, perquè han perdut esbany d'or que duien i entra encontacte amb sa pell un altremetal. Productes cosmètics, llapisde llavis, colònies,etc,tambéla poden produir.QUINS SÍMPTOMES DONA?

Si s'alergen (o substànciaque produeix s'alèrgia)és inhalatdóna símptomes respiratoris coma moc, atxems, ulls plorosos,pessigolles en es nas i paladari de vegades mal d'orelles. Sis'alergen es ingerit o el tocampot produir símptomes digestiusi faves si se trata d'es primeri alteracions cutànies es segon.Si són » injectats, com verinsd'abelles o medicaments, podenproduir reaccions mortals.COM SE TRACTA?Primer de tot, evitant estar

exposat en es productes . que pro-dueixen alergia, si an,xò nobasta o no pot ser,- ' en certscasos se pot conseguir sa curacióinjectant repetidament davallsa pell, es producte que causas'alèrgia a dosis " cada vegadamés altes. Si no és suficiento no pot ser, se dona un tracta-ment mèdic mitjantçant antihista-minics i corticoides. Fins itot si això no basta, hi ha percerts casos de rinitis alérgicaun tractament quirúrgic.

Si després de lletgir aixòvos ne donau de que teniu alergiaaquesta temporada de s'any, novos preocupeu, teniu alergiaprimaveral.

XOFÔNIMS DE S ' ARRACÓ

Fent uri inventari deistopònims de S'Arracó, veiemque el que més predomina sónels llocs que paquen el nomdel propietari, tant masculí:ca N'Andreu, can Biel, canTomàs, can Damià, can Mateu,can Marc, can Jordi,can Vicenç,can Ramón, can Jesús,can Bernar-di, can Xesc, can Damas, sonGuiem, son Nadal, son Joan,son Benet, can Melción; encaraque aquests mateixos noms s'han"feminitzat" : ca na Pau, cana LLuca; com a femení: ca naFelipa, ca na Rafela, ca naRamona, ca na Rosa, ca na Clara;també n'hi ha de "masculinit-zats":can Bet, can Pereta,can Martina, can Maria. Tambéhi ha diminutius: can Marcó,can Dametes, can Gasparó,cana .^Marcona, can Gasparona,can» Marquet. I teambé indicauna categoria social adquiridao deguda a l'edat: ca madóEsperança, ca mestre Marc,ca mestre Mateu, ca madó Aína,ca madó Buonore ta.També són molt corrents els

llinatges: can Morell, ca saMorelleta, son Castell, cana Molines, can Salvà, ca naComes, can Salom, son Vich,can Coves, ca n'Eulandis-defor-mació d'Orlandis-, can Massana,son Verí, can Borràs, ca sesGraus, can Sampol, son Simó,can Seguina, son Tió,can T iona,can Baltar. També aquí enstrobam la inversió del gènered'aquests llinatges segonsfos home o dona.Abunden així mateix la unió

de nom + nom: ca madó Bet Mai-i a,can Macià Andreu, can MaciàMarc, can Pere Joanó, can PereJeroni,ca na Pere Jordi, canPere Damas. I la unió de nonullinatge: can Pere Castell,can Toni Tomàs, can Marc Bordoi.Apart de les cases pairals

hi ha molts d'indrets a lacomarca arraconera que duenel nom dels seus propietaris:es pou de ca na Rosa, sa serrade son Nadal, es penya! de'nRic, s'era de'n Toni, es poude'n Damas, es pla de'n Moner,es serrai de'n Bolei, s'erade can Rodella, es puig cie'nFarineta, s'avenc de'n Matinada,

Llocs amb noms de feines carac-terístiques o oficis: es tavernó,sa teulera, es molins, cas fornercan Macià pagès, can cabrera,ca sa molinera, can ferrer,son fuster, ca ses monges, casbarrater, els calafats, cascarboner, ca madó fustera,cas'escolà, ca n'escolana, canmonjo, cas botoner, ca na fraretacan taler -deformació de talaier-el qui observa desde una talaia-Tres d'aquests oficis són moltrecents emperò ja han pres cartade naturalesa pròpia: cas carter,es telèfon,-la casa on s, hiva instal·lar el primer aparelltelefònic i s'estany.Llocs ben definits per caracte-

rístiques naturals o de situació:sa font d'es bosc, sa font d'a-munt, es pont de sa capella,s'aigua dp sa paret, es puig,sa plana,'aes planjes, ses rotes,s'estret, es pujol, es rajet,ses gorguetes, es salt de sonGuiem, es pont, sa clota, satenassa, es serrai, sa sínia,sa creu-que té dues interpreta-cions, si a tal lloc hi haviauna creu de tipus religiós,o per si era un en tre f or c, unpareJ1 de camins, sa . volta,es cantó, es dau, sa creu descampas, es cós petit, can garriga-encara que podria ésser nomde llinatge-,ca na putxa,canserrai, ca na clota, ca na putxa--femení de puig, es través,es carrer nou, sa plaça, sasocietat-lloc on hi tingué laseu una societat cultural arraco-nera davers els anys vint,--sa pedra des frare, es puigde sa fura, can tallo-castella-nització de tall, encletxa entreroques-, sa penya des corb.

Llocs amb característiquesde les persones: can Joan grancas roig Maria, can Biel blanc,

(ve de la plana anterior)ca na verda, cas roig de s'esca-leta, can prim, ca na prima, canToni prim, ca la reina, cannou,can Macià nou, can vell,canric, can cosí, ca na rica, casxic-petit-,can corredor,la bona-nova,can raconer,can polit, cancurt,ca na curta,can noviet.També hi ha noms de cultius

o fruits:can xirimoi,ca na pomi-ssó,sa pastenaga,sa vinya,canguixa.Augmentatius:es campas,es cas-

tellàs,can vinyota,can casotes.I per contra diminutius: can

pelleta, s'escudello,can farinetacan torretes,ca na torretes,canGaspar torretes,ses covetes,s'escaleta, sa torreta,es torre-Ilo, sa cometa,es collet, canvileta, can Viguet-que seguramentés un diminutiu deformat delllinatge Vich.Relatius als doblers:can diner,

ca na plata.Liocs amb noms de fenòmens

atmosfèrics: can* matinada,sacoma des vent, can glaçat-gelat-can bac-part d'una muntanyao una vall on toca poc o gensel>sol.Actes: cas tix-referit al verb

teixir, 'can bolei-boleiar(ferdonar un o més tombs enlaire),can britlo-deformació tal vegadade bitlo-, bit-lo bit-lo,actede pagar tot seguit-.Llocs amb relacions animaleres:

ca na fura-animal emprat per

caçar conills, es tallarol-nomd'aucell,sa caseta de ses gallinesca sa vadella, cas xericà-delverb xericar, cridar els aucellspetits.Altres noms indiquen la proce-

dència dels seus habitants: cancorso-que és de Còrsega,cand'Évora-de la ciutat portuguesa,can vileta-tal volta té relacióamb el lloc prop de Ciutat, SaVileta.Altres topònims tenen que veure

amb objectes i coses:can rodella,escut redó, o deformació de rose-lla, flor. Can pitxon-deformaciócastellanitzada de pitxó, nomque té dues acepcions, i que elspropietaris no han sabut quinera el més escaient, a).embutper beure vi a la taverna, b).varietat de copinya de la mar.Can tango, nom de ball. Ca nacera, can saca, son cortei1,quetambé té dues acepcions: a).es-pai que tanca els diferents cossosd'un edifici que pot tenir unacasa,b).edifici destinat a habitatge de soldats.Tots aquests noms han estat

cercats al diccionari de'n Moll.Agrairíem qui en sabés més queens ho fes a saber, perquè pensamque tal volta ens n'hagi passatper malla qualcún.

Un altre dia ens encarregaremdels topònims santelmers.

'•TiO COC DE S'ARRACÓ

SES PANADES DE XOT (ve de la plana 11)

com panades volgueu; pensaua deixar pasta per tapar sespanades.

Enferinolar sa taula perfer-hi damunt bolles dels trossosde pasta i llavors donar-losforma de capsa rodona, de paretsfines. Omplir-les de carn ambdos trossets de xulla i sobrassa-da. Fer ses tapadores amb unpoquet de pasta i afegir-laa la panada pegant pessigades.

Untar una llauna amb oli ies talla paper, millor si ésd'estrasa, i es posa cada panadaa la llauna damunt un paper.Després es posen al forn durantvinticinc minuts procurant queel forn estigui ben calent abansde posar la llauna. Poden conser-var-se cinc dies fora de sa geleraQuan les panades fan fils ésque ja no són bones i hi ha perillde intocxicació. Ah! Bon profit!.

MOVIMENT DEZYIOGRÂF 1C

NAIXEMENTSFebrer:Joan Pujol SimóCarolina Jofre MollPere Josep Tugores SotosIsabel Moragues Bonet

Març:Sebastià Morell PradosMargalida Manera Ferrer

Maria Serrano PujolGuillem Beltran PujolLjuba Luisa Lassala Verspyck

DEFUNCIONSFebrer: MarcJoan Pieras PujolMaria Massot Vidal

Febrer:Felix Rocke i Emile René Theophile

10ss r~ios

AD AI>-TAC ï Õ

C f^\ *ZZ* ^*- < « — __j* ¿H » V__^ ¡rr> •

A L 'ARIDESA

Estam envoltats de plantesben curioses que apreciam pocper llur abundància.Si les miramd'aprop, amb uns altres ulls,iles olorarn, descobrirem tot unmón nou, ple de solucions benenginyoses per un problema acu-ciant al nostre entorn:la mancad'aigua.Respostes al poderós enemic,

l'aridesa, són desde el tamanyno gaire gros dels nostres arbresla permanència de les fulles(sempre petites i lluentes opeludes) a la abundància d'essèn-cies i reïnes.Si anam a fer una volta per

la garriga veurem que una deles plantes més abundants ésel ciprell amb les seves florsseques.És un bon exemple perapreciar el que he dit abans:les fulles semblen quasi depi,.Atenen els marges enrodillatscap' abaix fins 'tocar-se perevitar la transpiració. El fetde que l'arboçera, que és dela mateixa familia, tengui lesful·les "normals" limita la sevalocalització a llocs una micafrescs, sovint a la cara norddels pujols i aixi i tot lesfulles les té dures i encerades.Una' altra planta ben vistosa

en aquest temps per les sevesflors rosades és l'estepa blanca,també dita d'escurar, ja queper això s'emprava fins fa pocentre la gent del camp. Doncsaquesta, en ves de reduir laseva superfície foliar ó endurir--la,ha optat per tenir-lá blanai peluda. La pilositat mantél'humitat sobre les fulles ien temps molt caluros,quan novalen remeis, les panseig iqueda com a dormida, en semima-rescència que diven els botànics.

Més dràstica és la decisióde les esparragueres,la ginestai altres,fer desaparèixer total-ment les fulles i així poenviure a llocs ben aixuts.

La relació entre les essènciesireines i la manca d'aigua ésun poc més alambicada. Si mancaaigua la planta creix poc iamb molt d'esforç, cal fer fronta la voracitat dels hervíbors,sempre afamegats perquè l'herbaés poca, i aqueta és la missióde les essències de tantes itantes Plantes : farigola,romaní.

senyorida...i també passa elmateix amb el suc blanc de les1 letreres.

"un paissatge perennifoli,dominat per arbres i arbuts defulla fosca, dura i petita, sovintespinosos ò carregats d'essències,poc variable al llarg de l'any,eixut,sever..."Així defineixel nostre paissatge vegetal elbotànic R.Folch, és difícil fer--ho millor.

ta

PANADES DE XOT

Una especialitat culinàriaque s'ha feta molt típica deles festes de Pasqua son lespanades, sobre tot les de xot.És un menjar molt antic quehavem rebut dels jueus. S'Arxiducescrivia en el "Die Balearen"que era un menjar molt apreciatper totes ses classes socials,inclus per els pagesos (desconei-xia que era pròpiament un menjar!>agès?). Resulta curiós peròcada família tenia la seva recep-ta -encara ara avui això esconserva-. N'ALÍ us ofereixuna reepta més per si les voleutastar d'aquesta manera peròpensau que és molt importantconservar la pròpia cuina.INGREDIENTS:

1 quiLp de carn de braç dexot.

200 grams de sobrassada troset-jada

200 grams de xua trossetjada500 grams de saïrnsal i prebe bo1 tassa d'oli d'oliva. •4 vermells d'ou1 tassa d'aiguefarina fluixa, la que prengui

la pasta.PREPARACIÓDesossar la carn, rebetjar-la,

secar-la i tallar-la a trossets,salpebrar, amb molt de prebebò.Afegir al plat els trossos dexulla i de sobrassada sens mes-clar-ho, i tapar-ho amb un pedaç.Posar dins un ribell l'oli,

saïm i vermell d'ou per mesclar-ho. Afegir aigua i farina apoc poc i pastar durant 10 minutsper fer llavors tants de trossos(passa a la plana 9)

11rt€5Ç>O Jt~

X U -No todo ha sido triste en

fútbol, los infantiles han recu-perado a Gregorio Moreno comoentrenador, pero lo malo realiza-do en los últimos meses ha dadoal traste con el posible ascenso,pero lo dicho, al menos losjugadores están contentos.

* * * * * * *

Los juveniles de la manode Juan Forteza han salvadoel escollo y cuando en principiotenian todos los números parael descenso, unos resultadosbravamente luchados han dadoun respiro y el equipo se hallatotalmente salvado, esperemosque otro año no pasemos tantapena los que seguimos fielmentea estos juveniles.

*******Si hay que nombrar a algunos

que merezcan un aplauso porsu labor al frente de este equiposop Julian Santos y Félix Martín,dos directivos que han cargadocon la labor de sacrificarsepara estos jugadores juveniles.

; Otro equipo que está a puntode salvar la temporada son losalevines', tras una mala primeravuelta, otra segunda inmejorable.La labor de Mateo Mayans hadado al fin sus frutos.

V 5(C 3|C 5(C ?K *1> *P

Donde todo es alegria esen el bàsquet, se ha conseguidoel ascenso de categoría loque demuestra que se ha trabajadomucho y bien.

X U

Y es que este equipo estaen plena forma y formado poruna élite de jugadores que muchosotros equipos querrían parasi, ahora bien para la próximatemporada necesitaran de algunosrefuerzos si no creemos quela categoría superior no seaalgo superior.

*******Quienes suenan y a base de

bien son los aficionados dela peña baloncestista, quizáspasándose en alguna ocasión,pero siempre dando el máximqde apoyo al equipo.

Los equipos base de este depor-te de la canasta, tampoco lohan hecho nada mal, un tercerpuesto en preinfanti les y unquinto en minibasquet ya lofirmarían otros grandes equipos.Vaya el aplauso para GuillermoCovas y Vicente Minyana, dosdeportistas que se desvelanpara enseñar a nuestros peques.

*******Quien merece un gran homenaje

es Antonio Lupiañez, su laborsorda en pro del atletismo ysu continua entrega lo han lleva-do a metas inigualables en elatletismo balear. Su empatefinal en la lucha para el mejordeportista de Baleares con JuanSeguí .y posterior derrota enla segunda vuelta hablan depor si solo de lo que cuentadentro de,l deporte balear.

JOFRE

EL C . f . S f ARRACO ZvjANTE]Nj OAT.EGOR I ES

Després de jugar-se la segonafase de la Higa "Provincial"1'equip de preferent del C.P.S'A-rracó s'ha cías i ficat en quart-Hoc, posició una mica delicadade cara a emprenda els play-offde descens a primera.

No obstant a la primera rondade classificació dels plays-offa les pistes de Can Gaspar,on amb anterioritat havia perdutdues vegades, va treure la panxade mal any i salvaren la catego-ria guanyant per 10 a 6, desprésd'una temporada molt irregular.

En segona categoria quasies produí el miracle de obtarper un dels dos primers llocs

que donaven opció de _ jugar elsplays-off d'ascens, però ,. perun solitari punt es classificàen tercer lloc abocat a jugarels plays-off de descens cosaque posava ses coses en difícilsituació ja que dels cuatre equipssols es podia salvar un, no obs-tant es jugaren dos partits uncontra el Poniente amb el resultatfinal de 11 a 5 i contra el SonGotleu guanyant per 10 a 6 lograntaixí salvar la categoria queen definitiva tampoc és un malresultat. Ara el que importaés preparar amb il.lusió la prope-ra temporada.

12d e t> O 3T t £3«

A LUCHAR HASTA EL FINAL,

Ouando parecía que todo estabaprácticamente conseguido y quelo único que faltaba para conse-guir era el hacerse con el títuloy con ello el ascenso automático,he aquí un desliz,léase inespera-da derrota en casa contra elRecreativo la Victoria y denuevo a sufrir para conseguiruna plaza para luchar en laliguilla.Ésta puede decirse que es

la meta máxima a la que podemosaspirar y creo que sólo otraecatombe como la citada puededar al traste con dichas aspira-ciones, para ello habrá quetraerse dos puntos entre lospartidos del Cultural y SesSalines y luego no fallar enel postrer partido frente alLlosetense en casa y que serásin duda alguna un partido acara de perro, o sea que deseifT1 puntos necesitamos cuatropara entrar en la liguilla deascenso.Pero a lo que íbamos,el Andratx

pudo soñar y lo tuvo al alcancede la mano con el ascenso automá-tico, dependía de sus propiosresultados y haciendo un ligerocálculo no parecía tan difícil,pero otra aciaga tarde,rememoran-do otra de hace tres años frenteal C.A.D.E. Peguera, todas lasilusiones se fueron por el suelo,si el Andraitx ha perdido elascenso y la primera plaza hasido por sus propios méritosy no puede señalarse a posiblescontrarios, este ha estado una

vez más en casa y señalamoscon ello a unos jugadores quepor su veteranía no debían trope-zar en la misma piedra.

Tampoco hay que achacarlotodo a este último desliz, elAndraitx había realizado unagran segunda vuelta, sino queque el fallo vino en la primeraen la que se perdieron unospuntos que nunca debieron irse,ya que se terminó dicha primeravuelta con leves aspiraciones,las victorias continuadas quehan venido últimamente no noshan dejado ver que el ritmose podia romper en cualquiermomento, pero con un bagajemejor en la primera fase ahorala ventaja no habría sido tancortad de ahí que ahora todoson lamentos y cabalas sobrelo que puede suceder.

Uno siempre tiene que confiaren la suerte y en un postreresfuerzo de los jugadores, quesin duda habrán sido los másafectados, al menos algunosque si, podemos dar constanciade ello, darán el do de pechoy conseguirán la meta que esteaño todos nos habíamos propuestoy que creo que hay equipo yplantilla para ello, la aficiónno podría aguantar otro palo.

El equipo tiene necesidadde subir, a t eroer a más por laafición que por los propiosjugadores. ,

¿Lograremos este año elascenso? JOFRE

X U - X LJ

Dicen que rio hay 3ue frente al Rtvo.uno sin dos,sino la Victoria,quienque se lo pregunten perdió fuimos nosotrosa algunos de los Aunque a veces elnuestros que ya estu- más perfecto de losvieron en aquel primer escribanos hace adesastre de hace veces un borrón,tres años frente *****al CADE, lo que no Tampoco la aficióndebe suceder .es que estuvo a la alturano haya dos sin tres, de otras ocasiones,sino arreglados vamos. en partidos con menos

***** interés no han faltadoNo se entiende los cohetes y la

que algunos de núes- charanga de Ca ' 1tros veteranos se Tío, esta vez no sevuelvan como un flan notó su presencia,en diferentes circuns- se olerían el desagui-tancias.ya que no sado.hay que olvidar que *****

Hace unos días estába-mos obtimistas,» hoyestamos pesimistas,hay que- ver" lo quecambia el mal plantea-miento de un partidoo la mala realizaciónde lo expuesto en la-pizarra.¿De quién esla culpa? Para clasifi-carse necesitan cuatropuntos, tenemos dosdesplazamientos y elLlosetense en casaque vendrá a proclamarsecampeón a lo grande.¿Qué pasará? de momentono lo sabemos, pornuestra parte deseamoslo mejor para el club.

13

CANTONS F>ER FADRINS I FADRINES

En peu de bona doctrinavaig a dar explicacióqual és qui té més valorun fradí o sa fradinaes meu cap se determinaa dar contestació.

En el mon una fradinaes sa mare del tormentque se veu molt claramentmolts de pics causa ruinacom ella se determinafa perdre es coneixement.

Déu sap ses cases que hi haen el mon desgraciadesper algunes mal pensadesa s'homo volen tentari el fan enamorarigual de desesperades.

Quan està enamoratde ca-seva vol fugir,i se tira a destruirlo'que tenen avançatse queda un desgraciatfins a s'hora del morir.

Fradins alerta heu d'estarn'hi ha de tota maneraqualque mare baladrera"hasta" genres cercarài sa filla portaràa sa mala carretera.

Fradí viu espabilatmiret amb so festetjarque llavors cura no hi haquan un està enfangattant a fora com Ciutatper tot en perill està.

ñirau que costa un fradíquanta pena i turmenti por' un mal pensamentse tira a un mal camíi s'ha de.veure a la f.íretut com un in.nocent

Es temps que doblers tindràun fradí és apreciatperò quan ho té acabatllavors muden de pensari el procuren deixarcom un ocellet plomat.

nirau sa perdicióque té s'homo enamoratés igual que un ca fermaten es garrot d'uri pastorno té altre intenciómés que amb ella ha resultat.

Fradins espavi1au-vosalerta amb so festetjarno vos volgueu atracar

a aquest punt perillósque llavors en enganxar-vosno vos volen amollar.

Abans recta heu de mirarlo què's pugue pervenirque llavors en esser-hiun jove és mal d'apartari se posa a "pelear"amb satanás, a la fi.

Algun està entresentitsi és pura veritatel paper que som dictattosirà si està feritn'hi ha algun d'entristitsi aquest fet li ha passat.

Si la jove no vos agradaquan anau a festetjartot.d'una tornau girari deixau-la descansadasortiu-ne d'una vegadaque molt millor vos anirà.

Un fradí ben educatno anirà amb traiciói voldrà enlaçar s'amora un punt mal ensenyatse fa un desgraciatple de pena i tristor.

Fradinet qualque vegadaes paper has de mirarsi te poses a festetjar10 primer mira a sa marei la jove desiaraabans de paraula dar

Si és un treballador11 val més el treballari un racó avançarper quan ve s'ocasiópoder-se casar amb honori cap escàndol donar.

Voldria fos dispensatsi cap falta hi heu trobadaés una idea formadad'un cego que ha_ cabí latlo que era el mon enganatd'una femella esburbada.

Des poble de Santanyísom jo en Pere Vidalperdonau si he fet malde s'escrit que hi ha aquíque en lo que pugue servirseré un criat leial.

Aquestes gloses eren cantadespels carrers dels pobles perrecaptar l'almoina ja que, comen aquest cas, les cantaveno invàlits o cecs. També leseditaven i eren el seu petitnegoci. Vegem les dedicadesales fadrines contra els fadrins.

Som. un jove divertitque m'he de passel j arp'es meu sustent guanyaramb so meu cor entristitperquè ni gran ni petites sol he pogut mirar.

Jo pes cap me som passatunes idées molt finesde defensar ses f'radinessi tenen mal estimâtes sermó estarà anotatper ses velles i ses nines.

Fradineta has de miraramb qui poses s'amorsi és vago o jugador'es portal l i pots tancari no el deixis atracara ca-teva fe el favor.

Hi ha algun estimatqui ha perdut sa temorva vestit com un senyoramb so "trage" manllevatpes dit un anell doratmolts de pics sense.un velló.

Fradina jo pari leialno som cap falsificatlo que dic sa veritatque val més un menestralque sap guanyar es jornalque un jugador ben mudat.

Val més un treballadorque sia ben encertatque un senyor cap esfloratamb una possessió0 si no observau-ho1 veureu sa claretat.

Quantes n'hi ha de casadesque ara el seny los ha entrati perquè el veien mudathan romases engañadosi viven desesperadessense gens de llibertat.

un que està avesata passetjar pes carreri es pobre és que no tées seu seny ben encertati duu es vulgo enganatperquè fa un fals paper.

Estaràs ben descansadaamb un bon treballadorno et farà patir doloraixí viuràs regaladaval més sa pau encertadaque un torero mig senyor.

Un casament encertaten ei mon és lo mi i i oramb un petit roegosempre hi ha tranqui1 i tati fan si és desbaratatmolt més renou que un tambó.

No ei vulgues faro1erni cap "torero" pintatque val més un acertaten que sigui jornalerque no un d'aquests que téel seu cap mal inclinat

Joveneta miratien començar a festetjarval més un any de penarque no prende un mal camíperquè si no ho fas així1iavors de tu es pagarà

Mares de filles honradeses paper heu d'escoltari vos heu de subjectara ses paraules mapadesque sereu desgraciadessi en voleu despreciar

Hi ha molts de caçadorscaçant en tot armamentper això amb coneixementjoves espabilau-vosque ho passareu horrorósno creure aquest argument.

Som cego no som passatjo mai aquest camíperò em basta sentirs'exemple que m'han contati podeu creure un criatque de gust vos vol servir.

A tots vos deman perdógermans si vós som faltatdeman una caritatper s'alimentacióperquè Déu nostro Senyorde sa vista m'ha privat.

Jo quan estia descansatcomponc alguna cançói la seva explicacióés tot lo que m'han contatque el mori s'ha abandonatque tene sentiment major.

Fradi netes feis bondatfradins usau lo decentservan es coneixement _ja que mig ha trebucatperquè veig que sa maldatmos supera amargament.

Sabreu que en Pedró Vidaldes poble de Santanyíen bon gust vos vol servirgermans meus a cada quali com a noble i leialpodreu dispondre de mi.

B.P.C.