LA REVOLTA DELS ÀNGELS
56
LA REVOLTA DELS ÀNGELS Enzo Cormann trad. Joan Casas 1
-
Upload
toni-mas-pares -
Category
Documents
-
view
40 -
download
3
Transcript of LA REVOLTA DELS ÀNGELS
LA REVOLTA DELS ÀNGELSEnzo Cormann
trad. Joan Casas
1
1. Entredós
EL DESPERADO ALEGRE.- Algú?
EL NEN RADIANT.- No et giris.
EL DESPERADO ALEGRE.- Qui parla?
EL NEN RADIANT.- No et giris.Massa detalls en una caraEns hi perdemT’escolto
EL DESPERADO ALEGRE.- Dius de la meva caraQui en sap res de la meva cara?En els nostres dies, qui té el temps que cal per conèixer
una cara?
EL NEN RADIANT.- En el meu cap n’hi ha prou amb una cara – la meva.
EL DESPERADO ALEGRE.- Entre les nostres dues cares hi ha un espaiUn tema que he treballat força
EL NEN RADIANT.- Jo no en veig ni rastre
EL DESPERADO ALEGRE.- L’espai entre dos homes és com l’espai entre dues frasesLa frase mateixa està crivellada d’espai
EL NEN RADIANT.- Entre tu i jo no hi ha res
EL DESPERADO ALEGRE.- Entre nosaltres dos hi ha espai per a un llibre que esgotaria tot el silenci de la humanitat
On tindrien cabuda tantes paraules com homes hi ha a la terraI això mateix entre cadascuna de les paraulesI dins la conca de la paraula prou espai per somiar uns quants
seglesAmb la ploma a mig aire damunt de la pàginaEls ulls fits en un detall insignificant de l’habitacióEl cap travessat per carrers inexplorats
EL NEN RADIANT.- Diguem-ho aixíQue tu escrius el llibre, i aleshores?
2
EL DESPERADO ALEGRE.- Jo no escric el llibrePerò s’han escrit milions de llibresI alguns esmenten a la coberta el nom que jo portava quan era
viu
EL NEN RADIANT.- Bernard-Marie Koltès
EL DESPERADO ALEGRE.- Em coneixes?
EL NEN RADIANT.- No et girisConec el teu nomPerò què és un nom?Què és un llibre?
EL DESPERADO ALEGRE.- Un nom per si mateix no és resNi tampoc un llibreUn llibre amb el meu nomAixò fa un rastreAllò que jo en dic un rastreEl meu rastre
EL NEN RADIANT.- Deixa’m dir-te allò que no va de vosaltres els escriptorsAllà on hi ha un home en fabriqueu dosAllà on hi ha dues cares hi veieu un espaiAllà on hi ha una idea hi llegiu una preguntaAllà on hi ha una figura us pregunteu què miraPerò d’ordre realment només n’hi ha a l’alfabetO a les capses de llapis als aparadors de les botigues d’artEl món està rebregat el teu full és impecableSubjecte verb complement Sentit de la visitaEl món és un rebrecTu jo la gent el bar de la cantonada: caosInstantània fotogràfica del caos (amb regalims d’acrílica de
propina)...Tu no escoltes KoltèsI es nota
EL DESPERADO ALEGRE.- Però calloQuan l’un calla això és suficient perquè l’altre parliHe conegut piles d’homes capaços de parlar tota la nitN’he conegut molt pocs capaços de callar més d’un minutQuan vaig començar a escriure vaig començar a callar
3
Jo ja parlava poc però massa encaraI fluixet però encara massa fortI m’adono que amb tu hauré de parlar més que no caldriaPerò allò que diré serà dit a desgrat meuA través meuD’ençà que sóc mort s’han alçat veus cada dia més nombroses al voltant de la meva tombaI entre totes aquestes veus hi ha aquesta que sents ara que parlo amb tuPerò no és la meva veuAquesta llengua no és la meva llenguaIgual com ni la meva veu ni la meva llengua no eren quan jo vivia les dels personatges que despertava del no res per llançar-los de viva veu dins el dèdal infinit de la llengua
EL NEN RADIANT.- Gira’t “personatge”...I ara?Vinga t’escolto
EL DESPERADO ALEGRE.- Algun cop vaig veure la teva foto a les revistesTu ets en Jean-Michel BasquiatPintor nascut i mort a New York CityI vet aquí que entre nosaltres hi ha una ciutat
4
2. Love is blind
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- SilenciDeixa que el silenci pesiBressola’t de silenciSilenci de després de la músicaSilenci de dins de la músicaNo hi ha silenci més fort que el silenci entre dues notesPoses la primera nota com qui obre unes cometesNo hi ha cap més remei que encadenarTant se val quin sigui el to aquella segona nota farà el fetPerò de la seva tria depèn completament la terceraA partir d’aquí ja no et pertanysCantar la cosa a dins del cap Tocar-la com una cançó conegudaEncetar un solo com si et despertessisBarreja a parts iguals d’enyor i d’impaciènciaDe nostàlgia del silenci i de ganes de dirTransposar el silenci a un altre pla i...Aquests tres compassos de silenci us han estat oferts per en Chet BakerEn Chet Baker ha compost aquest silenciEn Chet Baker l’ha interpretatEn Chet Baker l’ha trencatAra en Chet Baker es disposa a posar la seva primera nota però...Algú m’ha robat la trompetaUna trompeta de sèrieUn instrument d’allò més ordinariVint trompetes com la meva no valen allò que costa un Alfa-Romeo 164Deu Alfa-Romeo 164 no valen allò que costa una casa a tocar de Paris i ...
CINC CASES A TOCAR DE PARÍS
MAI NO HAURIEN ESTAT SUFICIENTS PER FER-TE TORNAR AMOR MEU
(Final del solo)...No noAcceptem-lo el silenciPerò mai pensat com un estilNo la meva marca de fàbrica...La frase llarga i flexible sí
5
...Meditativa sí...Interrogativa sí...No tancar-laNo cloure mai la històriaQUI ETS TU? QUÈ VOLS DE MI? QUAN EM DEIXARÀS? NO EM DEIXARÀS?El dit erra sens fi sobre el vellutTraçador d’efímersMentre l’esperit va a la sevaI l’ànima d’en Chet es posa a milMentre planeja per l’aire espès d’aquest club trist i lleigLa imatge d’una dona amb un somriure una mica...Cansat...GUAPA M’ESTIMARÀS? VOLS DIR QUE EXISTEIXES? ON PUC TROBAR-TE? JA TE’N VAS?(Final del segon solo)Continuació del tema“ACCEPTEM-LO EL SILENCI PERÒ MAI PENSAT COM UN ESTIL NO LA MEVA” (etcètera)...El bateria toca massa fortEl pianista es passaEl baix està béEl públic és...Al davant aquí a baix a tocar en silenciEspès matollar d’expectació de desig emboscat eriçat d’estossecs i sospirsPerò què li he de dir?Que m’han robat la trompeta?Que he confós l’oli dels pistons amb l’adhesiu de les dents postisses?Que he llançat la trompeta a la cara del meu mànager?Que de ràbia he plegat la trompeta pel mig?Que tinc un furóncol al llavi superior?Que tot això és real i únicament i fotudament real?...Una cançó és més real o menys que la història d’amor que canta?La mort és més real o menys que la cançó que en parla?Cantaré he de cantar tothom espera que jo canti
6
El món espera que jo canti per ser real? O per deixar de ser real?La cançó és més real o menys que aquell que la canta?Què diu la cançó?...A la tauleta de nitAl segon pis del Prins Hendrik Hotel d’AmsterdamHe obert les dues bossetes de pols blancaComprades amb els diners que guardava per pagar el lloguer de casa nostraAmor meuPERÒ L’AMOR
ÉS CEC
Quatre grams de coca i sis grams de cavallCullera xeringa hipodèrmica fulla d’afaitar i mirallet de butxacaAquella nit de maig vaig obrir la finestraI contemplar llargament el carreró sinistreAmor meuPERÒ L’AMOR ÉS CEC
El rectangle badat de la finestra es retallavaNegre amb un toc de verd sobre l’entapissat malvaLa droga era tan bona que al final discerniaEn la foscor monocroma rastres de pinzell efectes de matèriaI a l’angle inferior esquerre uns gargots on jo llegia la teva signaturaAmor meuPERÒ L’AMOR ÉS CEC
En plena nit empès pel desig poderós de parlar amb tuVaig marcar el teu númeroPerò impossible comunicar amb l’estrangerNomés pensava en tu quan sortia a buscar el vigilant nocturnI vaig confondre el rectangle negre amb la portaDos pisos més avall era mort Amor meuPERQUÈ L’AMOR ÉS CEC
...Tot el món espera que en Chet Baker cantiEl món ja no espera res d’en Chet BakerProblema de concordança dels tempsProblema de tempo
7
Sempre hauríem de tenir cura de cantar la nostra mort abans de viure-laEn lloc de morir la nostra vida com jo vaig ferI viure mort per a l’eternitatArxivat classificat i numeratCondemnat a recomençar idènticament el soloPer sempre més igual a mi mateix suposadament genial i realment cosa mortaDe debò que em pregunto què vol la gentEn Chet Baker o la llegenda d’en Chet Baker o els embolics d’en Chet Baker?O bé la demostració per en Chet Baker que no serveix de res ser en Chet Baker perquè la mort s’endu en Chet Baker igual com s’endu a qualsevolI és per això que ens embalsamen i converteixen els nostres cadàvers en boniques joguines
8
3. Blanc i negre
EL NEN RADIANT.- El coneixes?
EL DESPERADO ALEGRE.- De nom
EL NEN RADIANT.- Va tocar amb el Bird
EL DESPERADO ALEGRE.- És tan important el Bird?
EL NEN RADIANT.- Tan important?El Bird en Miles en LesterLester Young Pres Pres President!En DizzyEn Dizzy no et va dir mai res a l’orella?
EL DESPERADO ALEGRE.- No pas el que tu sents
EL NEN RADIANT.- Tu no en saps res d’allò que senten les meves orellesLa meva pintura no és més que l’esborrany del meu capEl meu cap és tot orelles i no em refio dels ullsPinto com un bateria com un rapper com un fill del Bird que giravolta i coltranejaAcrílica fortíssima i pastels greixosos en ritme ràpidSóc un bruixotTinc l’orella dels déus
EL DESPERADO ALEGRE.- L’home parla els déus riuen
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Rebentat
EL NEN RADIANT.- Tu no ho pots entendre
EL DESPERADO ALEGRE.- No et facis l’africà amb mi
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Destrossat
EL DESPERADO ALEGRE.- A més “Tu no ho pots entendre” és una frase de blanc
EL NEN RADIANT.- “Una frase de Blanc”(Al Príncep de L’ESQUERDA)
9
Parla’ns d’en Miles
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Per a en Miles jo no era resUn paio més aviat tímidQue tenia l’inconvenient de tocar el mateix instrument que ellI el defecte d’haver nascut blanc
EL NEN RADIANT.- No diguis bestiesesI el Bird? Com era el Bird?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Un aire paternal que intimidavaDevorador de tacosMolt previsor i solIncreïblement sol...
EL DESPERADO ALEGRE.- Per què som aquí?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Bona pregunta
EL NEN RADIANT.- Pregunta de blanc
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I què diu l’home negre?
EL NEN RADIANT.- NosaltresSomAquí
10
4. Portrait of the Artist as an Old Universe
EL NEN RADIANT.- Nosaltres tíbia abdomen faringe òvul melsa ventricles dret i esquerre envà nasalNosaltres antílop caribú cérvol ren hiena xacal i paquidermsNosaltres sang merda orina mucositat nosaltres mocs esperma bilisNosaltres Colgate Pepsi Campbell CNN Ford Disney Marlboro BudweiserNosaltres Bud Powell Duke Jordan Max Roach Tommy Porter i James MoodyNosaltresSom irrompibles aquí som inclassificablesTu el Desperado Alegre tu Sa Altesa Sereníssima el Príncep de L’ESQUERDAI jo EL NEN RADIANT rei dels Zulús ex grafitaire súbdit de la molt enyorada Graciosa Majestat l’Andy conqueridor fundador i propietari exclusiu del Sant Imperi Pagà de WarholSom micos i la Marilyn i en Mick Jagger caníbal al servei de Sa MajestatSom L’Heroisme la Reialesa i els CarrersSom la temptació i la caiguda la santedat la visió i l’alèNOSALTRES SOM AQUÍ!En el rastre esborrat i en el rastre deixatEn l’articulació i el dolor articularEn el mot a mot i en el seu quequequeigEn el Big Bang i el Big CrunchEn el forat negre i en la nana blancaEn l’abstinència i en la sobredosiNOSALTRES SOM AQUÍ!Pla sencer fora de pla fent esclatar el pla (a la puta merda el pla!)A tot arreu on alguna cosa ÉS nosaltres somEls nostres ulls veuen estrelles que es va apagar fa uns quants milions d’anysEstrelles mortes il·luminen les nostres vides Estrelles vives il·luminen les nostres mortsEls nostres ulls travessen el temps Les nostres orelles trepanen l’espaiLes nostres arrels aixequen els nostres fonaments esquerden les nostres façanesMira’t al mirall Mira l’esfinxL’enigma és el teu rostreCom es pinta un rostre?
11
Per què pintar un rostre?Com i per què pintar?La resposta és darrere el rostrePintar és un enigmaQue es descompon en quatre bilions cinc-cents cinquanta milions vuit-cents setanta-vuit mil tres centes quaranta dues preguntes(I no perd de vista que l’Univers està en expansió)Totes les llistes no valen res per tant totes les llistes valen tant les unes com les altresLlista de les preguntes llista de les marques de lleixiu llista de les varietats de plantes de floració primaveral llista dels
músculs del braç llista dels presidents dels Estats Units d’Amèrica llista de la compra llista dels combats de boxa guanyats per en Mohammed Alí
Fes la llista de la gent i la llista dels ho i dels ha que formen el teu riureNosaltres som irrompibles inclassificables aquíHo ho ho hoRes a treure d’aquíHa ha ha haRetrat de l’Artista com a Jove RuïnaRetrat de l’Artista com a Jove MortRetrat de l’Artista com a Jove ReiHoho HahaA la major part dels reis joves els tallen el capHaha HohoEls tallen el capHo!
12
5. Junts
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Una altra pregunta de blancPer què nosaltres tres? – Vull dir junts
EL DESPERADO ALEGRE.- Jo no diria juntsCom si algú digués de tres persones que han agafat l’últim metro Aquests tres van juntsQuan no hi ha res de tan separat com tres viatgers emparedats en el seu cansamentI obsedits per la perspectiva d’un demà més avorrit encara que el dia abans
EL NEN RADIANT.- Agafa tres cases veïnesQuan les veus hermètiques esquerpes que cadascuna fa veure que ignora les altres duesDiries que són lluitadors de sumo abans del combatAra agafa les tres mateixes barraques després que jo les he pintades a la meva maneraO més exactament despintades – com si diguéssim emporcades embogides esclatades desintegradesNo sembla ara que ballin que planegin que follin?Orgia sarabanda batussa poti-poti pànic general signat Basquiat(“I Had a Dream” pintura industrial i substàncies diverses –algunes d’il·legals- sobre paret arrebossada finestres teules i reixes de ferro forjat 26,03 m x 4,58 m)Ara aquestes tres cases formen JUNTES una imatgeLA MEVA imatgeL’única pregunta que m’interessa és“QUÈ VULL, JO?”
EL DESPERADO ALEGRE.- La meva de pregunta és“QUÈ PASSA?”I la teva?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-“QUÈ CONY M’IMPORTA?”
EL NEN RADIANT.- No m’estranya gens.
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-No m’agrada que una pregunta senzilla es disfressi de pregunta complicada
13
No m’agrada que allò que es pot dir en una nota m’ho compliquin en quinzeNo m’agrada que em vinguin a dir què volen dir les paraules que em serveixen per dir allò que vol dir la meva vidaPer tant no m’agradeuCap problema jo tampoc no us agradoA tu no t’agrada la meva música
EL DESPERADO ALEGRE.- I tu què saps?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I tu ets un racista
EL NEN RADIANT.- Retira-ho això
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Que et donin pel cul
EL DESPERADO ALEGRE.- “Hora indeterminadaen algun lloc dels llimbsdos àngels es barallenEl més jove guanyacolpeja el gran al ventre i a la caraL’àngel vençut vomita i es desmaia”
EL NEN RADIANT.- Què és aquesta història?
EL DESPERADO ALEGRE.- Una història ordinària
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-La meva històriaHi vaig deixar les dentsEn tres anys no vaig poder tocar ni una notaElls eren dos
EL NEN RADIANT.- Això diuen
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Eren dos mecagondéu!
EL DESPERADO ALEGRE.- Dos joves negres
EL NEN RADIANT.- “I tu què en saps?”
EL DESPERADO ALEGRE.- Jo ho veig així
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I ho veus amb precisióDos Negres
14
EL DESPERADO ALEGRE.- Camells
EL NEN RADIANT.- Amb un os travessat al nas i atura’m si és que m’equivoco
EL DESPERADO ALEGRE.- Un d’ells altQue caminava com si flotés uns quants mil·límetres per sobre l’asfaltAmb el cap que semblava esculpit en l’asfaltI que caminava amb les mans creuades sobre el cap com si flotésL’altre fort i rodóMusculós no grasEls ulls terriblement mòbilsTerriblement de mans i de sabatesI que es mirava alternativament les mans i les sabatesCom si dubtés de la primera d’aquestes dues armes que usaria contra tu
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- No està malament com a principi
EL NEN RADIANT.- No és més que un fotut clixé
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Justament és aquest el problemaLa vida sovint no és més que un desordre de clixés
EL NEN RADIANT.- I el fotut clixé més gran de tots:Dues pastilles d’aspirina que tracten un gra de cafè de
racista
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-El juliol del 75 al festival d’UmbriaEls esquerranistes italians havien repartit octavetes abans del meu concert“CHET BAKER ALIAT DEL CAPITALISME INTERNACIONALCHET BAKER MACARRA DELS MÚSICS NEGRESCHET BAKER NEO-ESCLAVISTA”Vaig pujar a l’escenari i milers de joves italiansTots tan blancs com joEs van posar drets per xiular-meAleshores l’Elvin Jones va venir al microEm va agafar per una espatlla i va dirProu de fer el capulloEn Chet és amic nostreEn Chet és un músic formidable
15
EL NEN RADIANT.- De debò va dir això?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Sí senyor
EL NEN RADIANT.- L’Elvin Jones?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- En personaSembla que això et plantegi un problema
EL NEN RADIANT.- I què en va treure de fer això?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-El van tractar de negre blancQuè hauries fet tu en el seu lloc?
EL NEN RADIANT.- T’hauria apartat del micro i hauria ditSi tracteu aquest d’esclavistaEns tracteu a nosaltres d’esclausNosaltres no som esclaus som artistesSom prínceps africans a l’exiliL’Àfrica és el vostre pecatL’Àfrica és el vostre malsonMenyspreeu els prínceps africans?Els pobles africans us odien.
EL DESPERADO ALEGRE.- Jo no menyspreo els africans – ni quan juguen a ser príncepsJo estimo l’africà però l’Àfrica m’odiaD’allò que encara et priva d’estimar-me tu de seguida en dius Àfrica Esclaus ColòniesPer tal de disfressar un menyspreu tan típicament blanc que et fa vergonya
EL NEN RADIANT.- Només hi he anat una vegada a l’ÀfricaPerò la meva memòria és africanaTu has anat trenta-sis vegades a l’ÀfricaPerò la teva memòria és colonialVosaltres aneu a l’Àfrica i dieuAra ja conec l’ÀfricaCom un assassí que digués de la seva víctimaNingú la va conèixer millor que joTracteu amb africans i dieuCom més conec l’Occident més m’agrada l’ÀfricaCom aquells occidentals que diuenCom més conec els homes més m’agraden els animals
16
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Nosaltres som tres putes d’occidentals
EL NEN RADIANT.- Nosaltres som tres putes de morts
EL DESPERADO ALEGRE.- Nosaltres som tres putes d’àngels
17
6. Cara d’àngel
EL DESPERADO ALEGRE.- Tres putes d’àngels síVet aquí allò que no acabo de decidirNo som enllocI no som d’enllocContra tota evidència ens hem parit a nosaltres mateixos Ens hem buscat i pel camí ens han reconegutQuan ja ni nosaltres mateixos sabíem qui éremHem viatjat molt i les nostres obres més encaraPer països que com a molt havíem travessatPersones que mai no hem conegutDiuen de les nostres obres que se’ns assemblavenQuan nosaltres mateixos ja no sabíem què semblàvemAllò que t’aixafa en definitiva és sentir que res no se t’assembla tant com un llibre un quadre o un discSi l’Art és do de VidaPerquè injecta moviment en aquelles matèries inerts que són les paraules les notes o la pinturaÉs igualment veritat dir que l’Art és do de MortPerquè substitueix insidiosament l’home per objectesAixí els nostres semblants van fer de nosaltres àngels quan encara vivíemSense esperar més que la nostra mort per donar lliure curs a la seva idolatriaPerquè certament és més còmode idolatrar el nom d’un mortQue no pas un semblant del qual es diu que ha après al
mateix temps que tu a no pixar-se les sabatesI vet aquí que el llibre el disc o el quadre amb el qual l’artista es proposava de commoure els seus semblantsAcaba sent allò que el separa d’ells...Jo em vaig morir com tants d’altres en aquell final de segleCom en un salt de desigHavent desitjat que molts d’altres em desitgessinA miNo els meus llibresI menys encara la meva anomenadaPerò molts d’aquells que responien al meu desigTrobaven que feia cara d’àngel
18
EL NEN RADIANT.- I és veritat que fots cara d’àngel
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-L’única manera d’interpretar la pròpia bellesa és maltractar-laJo ho vaig fer lentament pacientmentObstinadament gram rere gram durant trenta anysXut rere xut durant trenta anys vaig esmenar el dibuix originalPer fer-lo conforme a la idea que jo me’n feiaPerò cap als quaranta anys vaig comprendre que mai no me’n sortiriaQue estava igual de lluny de mi mateixPotser més lluny i tot que quan tenia quinze anysAleshores havia perdut l’incisiu superior esquerra en una barallaAquell forat a la boca em protegia de l’àngelPerò l’àngel no va deixar mai més de perseguir-me des del moment que me’l van tapar...
EL NEN RADIANT.- I si ens belluguéssim?
19
7. Road movie
EL DESPERADO ALEGRE.- Tu creus que podem?
EL NEN RADIANT.- Només ho hem de volerL’última vegada on érem Chet?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Jo diria Toscana asfalt fresc serpentejant entre vinyes ioliveresJo diria vestit blanc cabriolet Alfa Romeo blanc llandes blanques seients de cuir blanc
EL NEN RADIANT.- I el nas ple de pols blancaI la música a fons
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Angels’ BluesSembràvem als quatre vents jazz angelical pels camps de la Toscana
EL NEN RADIANT.- En Chet conduïa com un déu
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-A tomba oberta!
EL NEN RADIANT.- Què esperes per arrencar Chet?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Que em diguis que arrenquem nano
EL NEN RADIANT.- Vinga arrenca!
EL DESPERADO ALEGRE.- Què passa?
EL NEN RADIANT.- Què vols?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-I jo què n’he de fotre?
(Les tres preguntes són repetides i bramades tant com convingui)
EL NEN RADIANT.- Volem Chet!
EL DESPERADO ALEGRE.- No tan de pressa!
EL NEN RADIANT.- Encara no has vist res!
20
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Trencar la barrera del soEl meu somni!
EL DESPERADO ALEGRE.- Tanta pressa tens?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-De disfrutar
EL NEN RADIANT.- Tanta por tens?
EL DESPERADO ALEGRE.- De no poder tornar a disfrutar
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Déu va crear l’home a la seva imatgeI l’home va crear el cotxe
EL NEN RADIANT.- Més de pressa Chet!
EL DESPERADO ALEGRE.- Més de pressa que què?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Que la música?TranquilTinc el sentit del ritmeLa pulsió a dins del capNo sé què és descarrilar
EL NEN RADIANT.- Avança’l Chet!
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Calla mocósTu deixa fer al papa
EL DESPERADO ALEGRE.- Vigila allà al davant!
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-I ja està fet!
EL NEN RADIANT.- Ets un artista Chet!
EL DESPERADO ALEGRE.- Digues que has tingut sort
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Precisió anticipacióL’anticipació ho és tot
EL DESPERADO ALEGRE.- Com en el kung-fuEstàs vençut abans d’haver sentit el cop
EL NEN RADIANT.- Ets un boig del kung-fu tu?
21
EL DESPERADO ALEGRE.- The Big Boss Fist of Fury Way of the DragonLes coneixes?
EL NEN RADIANT.- Pel·lícules
EL DESPERADO ALEGRE.- Molt bones pel·lícules
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Però això no són pel·lícules
EL NEN RADIANT.- Anem de debò a cent setanta
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Setanta-cinc
EL DESPERADO ALEGRE.- Què diries tu d’una pel·lículaO suposem que d’una obra de teatreQue presentés tres paios com nosaltresDiscutint de kung-fu en un descapotableLlançat a dos-cents per hora?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Passa’m el número del directorLi faré la música
EL NEN RADIANT.- Jo diria quin sentit té una pel·lícula?
EL DESPERADO ALEGRE.- I jo diria quin sentit té córrer a dos-cents per hora?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Amb vosaltres un no se sent conduirMúsica!
22
8. Nocturn
EL DESPERADO ALEGRE.- Dorm
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-És una criatura
EL DESPERADO ALEGRE.- Tu tens fills Chet?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-MmmmI tu?
EL DESPERADO ALEGRE.- No...No em demanes per què?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Cosa teva...És bonic no?Vull dir la nit el camp tot això
EL DESPERADO ALEGRE.- Sí però no en parlem...
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Vaig provar d’escriure un llibre
EL DESPERADO ALEGRE.- Provar?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Provar sí...La impressió de desfer un jersei vell per fer-me’n un cabdellEn arribar a la meitat del jersei i la meitat del cabdellVaig pensar que si algú em proposavaDe canviar tots els meus jerseis per una caixa de cabdellsM’hi posaria a riure a la cara
EL DESPERADO ALEGRE.- I vas riure a la teva cara?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Mmmm...Què en penses tu?
23
EL DESPERADO ALEGRE.- La idea és no passar pel cabdellJo vaig fent mitja a mesura que desfaig
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-I què se suposa que fas?
EL DESPERADO ALEGRE.- Una espècie de jersei suposo
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Però no n’estàs segur
EL DESPERADO ALEGRE.- El meu objectiu no és el jerseiO l’espècie de jerseiSinó desfer i ferSi la perfecció es trobés en el trajecte (va escriure un
poeta)Com seria en el rastre?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Un poeta francès?
EL DESPERADO ALEGRE.- Francès sí
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-M’hi hauria jugat qualsevol cosa...He conegut molt bons músics francesos
EL DESPERADO ALEGRE.- De debò?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Sí...
EL DESPERADO ALEGRE.- Els meus escriptors preferits són americans
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-De debò?
EL DESPERADO ALEGRE.- Sí...
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Magnífic no?...
EL DESPERADO ALEGRE.- Hi anem?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Anem-hi...
24
EL DESPERADO ALEGRE.- Saps què?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Mmmm?
EL DESPERADO ALEGRE.- Això que acabem de dirResulta que són les dues últimes rèpliques d’una obra de
teatre
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Llàstima
EL DESPERADO ALEGRE.- El primer pregunta Què, hi anem?El segon diu Anem-hiI l’autor (Beckett) afegeix No es mouenÉs el final de l’obra
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Hi creus tu?
EL DESPERADO ALEGRE.- En què?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- En les històries que no s’acaben
EL DESPERADO ALEGRE.- Res no s’acaba mai – no?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Una nit no tens més cavall per ficar-te’l a les venesLa sang un matí et deixa de córrer per les venesLa música tota música s’atura una hora o altraLa paraula “fi” a la pantalla o al teu cap o en el teu programa genèticTotes les històries s’acaben amicMalgrat el que hagi escrit el senyor Beckett
EL DESPERADO ALEGRE.- Tot s’acaba esclar però NO VEIEM com s’acabaL’obra s’atura sense acabar perquè els personatges no poden representar-se el seu finalMoren però no són capaços de donar-nos a veure la seva mortEsdevenen res no res però el no res no sap dir res d’ell mateixPer tant en un cert sentit és més just no acabar res (encara que tot s’acabi)Perquè el final se’ns menja abans que puguem dir-lo
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Quant a mi jo no he acabat mai un fragment a mig compàsAquesta mena de break estava molt de moda a mitjan dels anys setanta
25
Aquells paios tocaven com si haguessin de tocar fins a la fi el mónI tot d’un plegat –xxt- havien deixat de tocarI la sala sorpresa aplaudia el silenci i deia que eren genials
EL DESPERADO ALEGRE.- El silenci sempre és més fort perquè hi viuen totes les paraules que no has ditAllò que la teva desaparició t’ha impedit de cometreAcaba per pesar més que allò que vas fer mentre vivies(I com més precoç és la desaparició més aplaudit el desaparegut)Menys acabes més et sentenEn el ben entès que mai no se sent millor allò que es vol sentir que si surt de la boca d’un mortNo ho trobes fastigós?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Fastigós en efecte
(Crida en la nit toscana)
Fastigós!
TOTS DOS, a ritme.- Fastigós! Fastigós! Fastigós!
EL NEN RADIANT, es desperta sobresaltatQuè passa?
9. Memorial de l’Andy (Warhol 1930-1987)
EL NEN RADIANT.- Qui ha parlat? Qui parla? Que parlo jo? Que ets tu Andy?Perquè algú parli cal que algú semblant a ell l’escoltiM’ho va ensenyar algú Ets tu Andy?Ets tu germà?Què fa que tu i jo siguem semblants Andy?Pertànyer a la mateixa espècie Haver-nos de fondre en la mateixa confusió de l’espècie ens fa tan necessàriament dissemblantsPerò allà on l’espècie fracassa la Coca-Cola triomfa dixit Andy!La prova de la democràcia deies tuÉs que si jo miro el show de l’Ed Sullivan bevent Coca-ColaEm puc imaginar el president dels Estats Units fent la mateixa cosaI tenir la certesa que per més President que sigui la seva Coca-Cola no és millor que la meva
26
Què passa Andy?Al telèfon la veu de l’Art massa neutra al principi – Jean?Després feta merda – S’ha acabat amic meuEt sento malament Art li dicÉs mort diu l’Art Ha passat fa dues hores Al quiròfan Mentre l’operaven de la bufeta de la felArt? dic joEl cap m’implosiona Black-out Deixo anar el telèfonLes paraules coàgul cerebral embòlia atac mort de repent són una sola paraulaUna bola embogida metàl·lica glacial que irradia dolorLa veu de l’Art saltirona al telèfon Jo vaig a les palpentes cap a ellCrido M’he quedat cec Art Em moriré!Calma’t diu la veu de l’Art i la veu de l’Andy dins el meu cap Calma fill meuI la meva veu Impossible Ara no D’aquesta manera no Oh Senyor!Penso molt fort en tu diu l’Art Des del fons de la meva pena molt fortEstàs bé? diuSóc més fort del que tu et penses dic joI la llum tornaSóc més fort que ell dic joI el dolor desapareixCom pots pensar una cosa així? diu l’ArtJo ja m’entenc L’Andy m’entenia Que ho entengui qui pugui dic jo abans de penjarDespenjar penjarDeixa anar aquesta merda diu l’AndyDespenjar penjarTu vals molt més que aquesta merda diu l’AndyPerò com despenjar però voler despenjar però qui vol despenjar? Ets tu Andy?Com ser i voler ser i qui vol ser? Ets tu Andy? Ets tu germà?Quan els polis del Lower East Side van matar en Michael StewardA l’estació de metro de la cantonada del carrer 14 i la primera avingudaJo vaig pensar l’Andy és el meu germà perquè fa el contrariTé por que em mori No em vol deixar que em moriEls polis no van matar en Michael perquè fos negre (de cap manera)
27
Sinó perquè era un artista del grafit (un QUÈ?)No a causa de la seva pell no (de cap manera) sinó a causa de la burilla de cigarret de marihuana que li van trobar a la butxacaQuan el van portar a urgències a BellevueMés de mitja hora després d’haver-se’l endut amb els peus i punys lligatsEn Michael estava en comaNo perquè fos negre (de cap manera)Sinó perquè presentava una lletja lesió a la medul·la espinalAmb cap relació amb els cops va dir el tribunalA més els policies van negar haver-li pegatI el coroner havia perdut l’informe de l’autòpsia que deia que en Michael havia estat escanyat (entre altres virgueries)Hauria pogut ser joQuants centenars de grafits firmats SAMOA les estacions del metro i a les parets del Lower East SideSAMO per Basquiat SAMO per Same Old ShitSAMO Steward Jean-MichaelHauria pogut ser jo Hauria pogut ser joI el canuto a la butxaca la pell negra i els cops i la columna trencada el comaHauria pogut ser jo Hauria pogut ser Same Old ShitSempre la Mateixa Vella MerdaDespenjar penjarL’Andy té la pell blanca Fins i tot ultra blanca la téDespenjar penjarL'Andy porta una perruca platejada Despenjar penjarL’Andy s’omple les arrugues de col·lagenDespenjar penjarL’Andy fa la puta a la televisióDespenjar penjarL’Andy es va ofegar en sopa de llaunaDespenjarPerò jo l’estimo És el meu germàPenjarL’Andy no va matar en Michael Steward l’Andy no volia que jo morísDespenjar penjar Per acabar despenjar No per acabar un xut Només un altre No per acabar una sobredosiI per acabar ni despenjat ni penjatI per acabar enlloc dins el cap
28
Per acabar l’acabarSense l’Andy i sense polisS’ha acabat amic meuSagnant pel nasLa barbeta al pitBraç que abraçava el ventilador per provar de contrarestar l’ofecNo ha ni calgut inflar-lo a hòsties aquest negre de merda diran els polis del Lower East SideJoguina trencada en una habitació de nenTemps just de mirar el ventilador i de pensar Volo en Concorde i dormo al Ritz però quin taxi del Lower East Side s’aturaria a recollir-me?D’aquesta manera s’entra en la llegendaOi que si Andy?
10. Clic-clac
EL DESPERADO ALEGRE.- He tingut un somni
EL NEN RADIANT.- Somien els àngels?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Deu ser que sí
EL DESPERADO ALEGRE.- Sortíem a fer un tombAmb un gran descapotableEn Chet conduïaMolt de pressaDesprés es feia de nitTu dormies a la cuneta de la carreteraAl capdamunt d’un turóI en Chet i jo discutíemTot contemplant el paisatge sota el clar de lluna
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-I què més?
EL DESPERADO ALEGRE.- Res més
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Tu em fas pensar en el meu fill
29
Un matí (devia tenir tres o quatre anys) em ve a dir que ha tingut un somniLi demano que me’l expliquiI ell em diu – Hi havia un conill--Un conill? Molt bé. I què més?--Res més papa...
EL NEN RADIANT.- Passa un àngel...
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-I torna a passar!...
EL DESPERADO ALEGRE.- I l’àngel diu – No paro de passar...Què se suposa que fem exactament nosaltres?
EL NEN RADIANT.- Què se suposa que fa una foto?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Conservar la posa?
EL NEN RADIANT.- Aturar la imatge – ExacteAlto o disparo!A partir d’ara tot allò que podeu haver dit o fet en la vostra vida podrà ser usat en contra vostre!Somrigueu que us filmem!No us bellugueu que ho espatllareu tot!Els vostres fans eren nombrosos Aviat seran innombrables!Mantingueu la posa!Els que són vius corren el risc cada dia de decebreNo decebeu! Moriu-vos!En Jean Michel Basquiat presenta novetats general!Missió acomplerta!
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Felicitats BasquiatFarem de tu el retrat d’un heroi dels temps moderns
EL NEN RADIANT.- Gràcies general És un autèntic plaer apagar-se en plena glòria
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Apagar-se Basquiat?Ni ho somiessisLa teva estrella brillarà en el firmament de les belles arts
30
Pels segles dels segles!
EL DESPERADO ALEGRE.- Mecagondéu
EL NEN RADIANT.- No blasfemis Koltès!No siguis vulgarNo et facis mai vellMozart Büchner Lorca James Dean Rimbaud Jim Morrison A tots els van prohibir de fer-se vells!Mantingueu la posa!
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-En Chet Baker presenta novetats general!Cinquanta-nou tacos general! I trenta-tres punxant-me!
EL NEN RADIANT.- L’excepció confirma la regla BakerTu estaves programat per morir-te als trenta-set anysApallissat fins a la mort el 1966 pels camells de SausalitoQuan sorties d’un bolo al Trident
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Jo no ho podia saber general
EL NEN RADIANT.- Tu de què rius Koltès?
EL DESPERADO ALEGRE.- De ganes que tinc de riure De ehhm generalM’agrada riure general
EL NEN RADIANT.- Mantingues la posa Koltès!La foto és formalNo riguisUn somriure imprecís com a moltLa posa Koltès!
EL DESPERADO ALEGRE.- No recordo haver mai allò que se’n diu posat
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-A mi no m’enredes Koltès!Jo mateix he posat prou per saber de què parlo
EL NEN RADIANT.- Has vist en Baker?Has vist com li creix el nas?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Repugnant
EL DESPERADO ALEGRE.- Molt bé sí recordo haver posatEl paio et diu Posa’t aquí serà cosa d’un minut
31
Després treu l’aparell i fa com si encetés una conversa mentre carrega la pel·lículaTu et preguntes qui es pot deixar enredar per aquesta espècie de tàctica lamentableNo tens gens de ganes de deixar-te desvalisar pel primer que passiAmb l’excusa que té un aparell que qualsevol es pot comprar a qualsevol supermercatAleshores fas tot allò que no s’ha de ferSomriure dents braços pengim penjam grans manotades ganyotes cabells rebels ho fas totMires l’objectiu i penses Tu apuntes però qui tira sóc jo--Mira l’objectiu diu el paio eixamplant un somriureI tu--Així?
EL NEN RADIANT.- Clic
EL DESPERADO ALEGRE.- I ell –
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- En què treballa en aquest moment?
EL DESPERADO ALEGRE.- En mirar l’objectiu
EL NEN RADIANT.- Clac
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Això no m’ho havien dit mai
EL NEN RADIANT.- Clic
EL DESPERADO ALEGRE.- Ja estem?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- No li fa res si en fem una altra?
EL DESPERADO ALEGRE.- No
EL NEN RADIANT.- ClacConclusió?
EL DESPERADO ALEGRE.- La major part de les fotografies diuen no
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Quan en William Claxton em retratava als anys cinquantaI em demanava que mirés l’objectiuJo em girava cap a l’aparell i pensava
32
T’estimo et desitjo que bona que estàs m’agraden els teus pitsI en Clax feia la foto i deiaNo he vist mai un paio tan fotogènic com tu Chet
EL DESPERADO ALEGRE.- I què més?
ELS ALTRES DOS.- RES MÉS PAPÀ!
33
11. Això no és un àngel
EL DESPERADO ALEGRE.- D’una vegada i per sempre -- PreguntesQui era realment? Què va arribar a fer? Què n’esperaven d’ell?Un cop mort això no presentava (llàstima) cap mena de dubteEstimat desaparegut del cercle rarificat dels seus estimats superviventsEstimat d’ell mateix també sens dubte llevat per un parell de cosesMentint-se a ell mateix sense exageració (més aviat menys que molts d’altres segons ell mateix creia)En la justa mesura per no ofegar-se en la ficció caòtica que és tota vida en aquest mónL’existència li semblava un d’aquells guions que passen interminablement de mans en mans per ser reescritsI que coneixen al llarg dels anys tantes versions com autors han conegutVista des d’aquest angle l’existència se li feia molt feixugaI el fet de ser el protagonista d’aquesta pel·lícula mai rodada però refeta constantmentLi produïa la impressió marejadora de cavalcar una serpent marina...Quant a què va arribar a serComptat i debatut va arribar a ser allò que ell mateix va decidir aquell vespre de 1970Tenia vint-i-dos anysSortint de la seva primera funció de teatreTerriblement impressionat per una gran actriu que temps a venir interpretaria diverses de les seves obresI llançant-se rabiosament sobre el full de paper com un nen que es llança sobre el seu llit per plorarDes d’aleshores mai no havia deixat d’escriure ni sens dubte de plorar
34
Pressentint confusament que ni la Mort mateixa podria fer res contra aquesta nova ficcióDe la qual era finalment l’únic autorQuè havia arribat a ser que no existís ja del tot en el moment d’aquell primeríssim impuls d’escriure?Si no era la mirada obstinadament adreçada fins a la mort cap a aquest primer impulsPrenyat de la promesa de les paraulesI cada paraula mateixa prenyada d’una promesa de revelació L’empenyia a palpar-les cadascuna d’elles com aquells coixins que palpem per descobrir-hi un indici amagat al farcimentCada nit el trobava atrafegat en silenciEscorcollant el llenguatge a la recerca d’una prova del crimTot desitjant secretament no trobar-la maiDe por que no fos el punt final de la seva percaça de desconegutAixí feia amb els viatgesAnés allà on anés mai no arribava enllocCada paisatge s’obria sobre un rostreCada ciutat escopia un avióVa viatjar com aquell qui escriu (o potser va ser al contrari)I el viatge li va fer entreveure que tot allò que buscavaEstava contingut en aquell primer impuls d’escriure la nostàlgia del qual cultivavaPerò quan ho va haver entrevist ja no era l’únic amo de la casaPerquè hi havia entrat d’okupa un virus de la immunodeficiència humanaLes propietats devastadores del qual començaven a aterrir aquell final de segleEll mateix té memòria d’haver estat aterrit?Es va llançar algun cop damunt del llit plorant?Va continuar escrivint?--Va continuar escrivintVa escriure sobre la mort?--Sí que si es vol dir així va escriure sobre la mort (si més no li va donar un paper important a l’última obra que va deixar acabada)Com qui s’arracona al llit per deixar lloc a algú altre?--Sí això va fer i si això el va esglaiar la seva escriptura no en va deixar veure res
35
Després es va morir oi?--Va arribar a ser un mort sí...Quant a saber què n’esperaven d’ell a hores d’araNo era mort senzillament? Com milers i milers de morts abans que ellI alhora no era més viu que molts dels que el van sobreviure?Esperaven d’ell que sobrevisqués a la seva pròpia mort?Que es calcés graciosament els atributs d’àngel confeccionats quan era viu?Com antany l’adolescent treballava fent l’aixovar de núvia?
--Segur que era això el que esperaven d’ell a hores d’araPer tal que tot com sempre tornés finalment a l’ordre?--Per tal que tot tornés a l’ordre síNo era la mort al fons del fons l’ordre mateix de les coses?--L’ordre de les coses síEsperaven de l’àngel que donés a aquest ordre un rostre humà?--D’ell el cara d’àngel difunt escriptor segurament síNo es trobava allà on es trobava en definitiva(Fos el que fos aquest lloc o aquest no lloc)Per tal d’encarnar l’omnipotència i la bellesa de l’ordre de les coses?--Per garantir la bondat de l’ordre de les coses exactamentI desesperadament per sempre des d’aleshores una icona una icona una iconaIcona fatigada iconoclasta (però no pas menys icona)Repugnant repugnant...Per acabar va dir ell realment això que acaba de ser dit?--Per acabar res del que s’ha dit aquí no va ser dit i ni tan sols pensat per ellSinó escrit per un vivent provisionalment exiliat d’ell mateix per fer enraonar els mortsAixò no és la vida de debò recordaNo és la vida però ell ho suposaJo ho suposo
36
12. Presències
EL NEN RADIANT.- No és la vida de debò OK però la veritable vida de debò a mi em sembla una farsaA la vida de debò tota la meva pintura escup a la cara dels marxantsI a la veritable vida de debò tota la meva pintura és a les mans dels marxantsA la vida de debò tota la pintura de Dubuffet escup a la cara de l’art oficialI a la veritable vida de debò tota la pintura de Dubuffet és als museus de l’art oficialUna rosa és una rosa és una rosa és una rosa va dir santa GertrudePerò la veritable vida de debò germà no és la vida de debò no és la vida de debò no és la vida de debò
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Però la mort és la mort és la mort és la puta donada pel cul de la mort!Acord perfecte major(Allò que hi ha de desesperant en la mort és el final de tota dissonància)
EL NEN RADIANT.- No parem de fotre’ns crits
EL DESPERADO ALEGRE.- Juguem
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Conegut ritornello: és de mentida
EL NEN RADIANT.- PERÒ ELL HO SUPOSA
EL DESPERADO ALEGRE.- Exactament – Jo ho suposo
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- “Jo ho suposo” – no em diverteixoNOSALTRES no juguem (ja no juguem)Amb nosaltres JUGUENSom les joguines d’una humanitat carregada de dubtesOn neixen els dubtes? – Entre dues notes (vacil·lació escletxa)No ho van suportar quan era viuEn van fer una joguina després de mortTu sembres el dubte i la gent t’odia
37
Després et mors i la gent et venera perquè el dubte també és mortS’ha convertit en una cosa morta amb la que jugues entre dos glops de whiskyPer calmar-se els dits les neurones o la pollaHo has d’haver sentit aixòJust abans de tocar la primera nota d’un concertLa sala com un bloc d’angoixaNomés havia d’aclucar els ulls per veure’lsPer captar-los tal com eren en aquella esperaLa seva por tan semblant a la mevaLa seva vergonya i la seva desesperacióJo els sentia febrils morint-se de ganes de trencar-se les mans aplaudint-mePerò igualment desitjosos de fer-me a bocinsAlhora fans i enemics mortalsVinguts a buscar la seva dosi de certesa i que rebien la seva dosi de dubteVinguts a sentir-me bufar però sentint passar damunt seu el buf aterrit del mónTota aquella angoixa – abominableI tu voldries suposar què? El pànic general?
EL DESPERADO ALEGRE.- El personatge
EL NEN RADIANT.- Quin personatge? Qui parla d’un personatge? Jo sóc un personatge?
EL DESPERADO ALEGRE.- Nosaltres som presents?
EL NEN RADIANT.- Diguem que sí.
EL DESPERADO ALEGRE.- Però som morts oi?El nostre trio és inventatDoncs bé el personatge és aixòAlgú que és present sense haver viscutO que és present tot i ser mortPotser era aquesta la nostra feinaLa d’inventar presènciesLa d’afegir presència
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I un cop morts interpretar els presents morts?
EL NEN RADIANT.- Més presents morts que vius en tot cas
38
EL DESPERADO ALEGRE.- Molt més presents justament perquè morts sí
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I aviat tan presents que s’oblidaran de recordar-se de nosaltresEns han incorporat nois – assimilatEns han introduït al cul de l’espècie com una boleta d’opiUn pet un mot un gest I ja ha passat l’efecte
EL DESPERADO ALEGRE.- I tu què t’esperaves?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Ja no sé ni on ni quan ni amb quiPerò una nit tocant per mil·lèsima vegada My Funny Valentine vaig pensar de debò que ho trobavaEra allà al meu davant a pocs centímetres del meu plexeMés a prop que mai no havia estatS’aguantava en el feeling i en el tempo i el so i l’oblit i el dolor de la ruptura i els milers de quilòmetres i el rotlle de bitllets a la meva butxaca i la trompeta llogada i el paper pintat de l’habitació d’hotel i la suor als ulls i la veu cansada i aquella manera de cantussejar el solo com ho hauria fet un noiet a la nit per donar-se valorA pocs centímetres sí i ara l’agafaria i finalment el tindria i veuria què eraPerò com més m’acostava més es dissolia i finalment ja no hi havia resRes que pogués dir d’una vegada el cor del cor de les coses amb veritat i totalitatNomés un paio fatigat que es mira les botes després d’haver cantat un vell estàndard
EL NEN RADIANT.- Però tu vas tocar el tema següent
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Una cosa és tocar i una altra tocar
EL DESPERADO ALEGRE.- Sí però els àngels no s’equivoquen maiTenen prohibit equivocar-seTot i que quan no ens equivoquem en res no diem resPerquè tota l’estona ens hem d’equivocar en allò que anomenemSi volem deixar lloc a l’home en el llenguatgeL’equivocació que fa l’homePerò els perpetradors d’àngels no en volen saber resEt volen triomfador positiu gendre ideal
39
EL NEN RADIANT.- Ansiolític
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Llis i tot d’una peça síCom la làpida de la teva tomba
EL NEN RADIANT.- Xxt!
EL DESPERADO ALEGRE.- Què xxt?
EL NEN LLUMIÓS.- No ho sents?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Vols dir aquesta espècie de -- ?
EL NEN RADIANT.- Sí això
EL DESPERADO ALEGRE.- Ja fa una estona que jo –
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.-Perquè tu també?
EL DESPERADO ALEGRE.- Sí
EL NEN RADIANT.- Hauries pogut dir-ho!
EL DESPERADO ALEGRE.- Sí és veritat
EL NEN RADIANT.- Doncs vinga digues-ho!
EL DESPERADO ALEGRE.- Ens miren és això?
EL NEN RADIANT.- És això sí
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I ens escolten
EL NEN RADIANT.- Xt!
(Tots tres escolten i escruten – debades)
EL DESPERADO ALEGRE.- Això em recorda quan era petitPensava que potser un àngel em seguia a tot arreuI que em salvava per exemple que em caiguessin testos de flors al capO de relliscar amb una merda de gosDoncs bé ara que sóc un àngel no tan sols no sé si era veritat
40
Sinó que penso que si de casHi ha una pila de persones que em segueixen
EL NEN RADIANT.- Vols dir persones com aquelles que fan caure testos de flors o que fan cagar els seus gossos a les voreres?
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- I que fan picar els dits si fa no fa a ritme encara que sigui fora de compàs?
EL DESPERADO ALEGRE.- Snap snap exactamentI que ponen gloses i espectacles com ara oracions misses majors i comunió amb totes les espècies
EL NEN RADIANT.- AmenI que compren teles que facin joc amb el color del seu sofà (El truc ideal per revitalitzar un interior Lluís XV)
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Per què les persones que fan aquesta mena de coses s’haurien d’interessar pels nostres estats d’ànima?
EL DESPERADO ALEGRE.- Misteri – misteri de les persones que consideren que els àngels són un misteriQuan ells són un misteri per als àngels
EL NEN RADIANT.- Ens escolten i ens miren diguem – i després?
EL DESPERADO ALEGRE.- Mai no sabrem si ens senten i si ens veuen
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Com ells no sabran mai si nosaltres els seguim pertot arreu per salvar-los que els caiguin macetes de flors pel cap ...
EL NEN RADIANT.- Continuem?
EL DESPERADO ALEGRE.- Continuem
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Continuem
41
13. Final (infiltració)
EL DESPERADO ALEGRE.- Algú?
EL NEN RADIANT.- No et giris.
EL PRÍNCEP DE L’ESQUERDA.- Silenci
42
![bArs 2015 - comedia.cat · De l’11 al 14 de juny 2015 Convent dels Àngels [Plaça dels Àngels, 7. Barcelona] COMEDIA. Comunicació & mèdia sl Ana Sánchez / Aloma Vilamala Bertran](https://static.fdocuments.co/doc/165x107/5f9863dffee94746181513fd/bars-2015-de-la11-al-14-de-juny-2015-convent-dels-ngels-plaa-dels-ngels.jpg)
