LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS

LA ROMANITZACILA ROMANITZACIÓÓ

DE LES ILLES DE LES ILLES

BALEARSBALEARS

IES Llorenç Garcías i Font (Artà)

Direcció i coordinació:

© 2003 Jaume Alzina Mestre

Autors:

Antoni Álvarez-Ossorio

Rafel Cruz Lliteras

paràmetres tècnicsparàmetres tècnics

� power point (1997/2000).

� diapositives: 41

� hipervincles: a partir de la diapositiva 5.

� transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”

amb el mouse.

� power point (1997/2000).

� diapositives: 41

� hipervincles: a partir de la diapositiva 5.

� transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”

amb el mouse.

presentaciópresentació

� aquesta unitat ha estat elaborada pels alumnes Antoni Álvarez-Ossorio i Rafel Cruz Lliteras en la matèria “Història i cultura de les illes Balears”, de 1r de batxillerat, sota la direcció del professorJaume Alzina Mestre.

� la finalitat és proporcionar al professorat i a l'alumnat d’ESO un material didàctic complementari que serveixi per introduir o completar aquells aspectes més importants de l’època romana a les illes Balears.

� aquesta unitat ha estat elaborada pels alumnes Antoni Álvarez-Ossorio i Rafel Cruz Lliteras en la matèria “Història i cultura de les illes Balears”, de 1r de batxillerat, sota la direcció del professorJaume Alzina Mestre.

� la finalitat és proporcionar al professorat i a l'alumnat d’ESO un material didàctic complementari que serveixi per introduir o completar aquells aspectes més importants de l’època romana a les illes Balears.

� per això, a través de les diapositives que conformen aquesta presentació, els alumnes podran disposar d’un seguit d’informacions indispensables per comprendre i analitzar visualment:

a) la conquesta i l’annexió de les Illes.b) l’aparició dels primers nuclis urbans a

l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a la ciutat de Pol�lèntia.

c) els aspectes més rellevants del que va suposar la romanització.

d) les activitats econòmiques més importants de l’època.

e) la crisi de la civilització romana i l’ocupació de les Illes pels pobles germànics i l’imperi Bizantí.

� per això, a través de les diapositives que conformen aquesta presentació, els alumnes podran disposar d’un seguit d’informacions indispensables per comprendre i analitzar visualment:

a) la conquesta i l’annexió de les Illes.b) l’aparició dels primers nuclis urbans a

l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a la ciutat de Pol�lèntia.

c) els aspectes més rellevants del que va suposar la romanització.

d) les activitats econòmiques més importants de l’època.

e) la crisi de la civilització romana i l’ocupació de les Illes pels pobles germànics i l’imperi Bizantí.

presentaciópresentació

índexíndexintroducció

conquesta i annexió

els nuclis urbans. la romanització

les activitats econòmiques

crisi i decadència

bibliografia

� desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la nostra era).

� la incorporació de les illes Balears al món i la civilització romana va comportar canvis importants en la forma de vida dels illencs.

� desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la nostra era).

� la incorporació de les illes Balears al món i la civilització romana va comportar canvis importants en la forma de vida dels illencs.

introduccióintroducció

Mapa de l’Imperiromà

Mapa de l’Imperiromà

� Roma va ser la ciutat més poderosa de l'antiguitat i va formar un imperi que va perdurar més de mil anys.

� Desprès d’ocupar tota la península italiana, Roma va vèncer els cartaginesos a les anomenades guerres púniques.

� Això li va permetre dominar tota la Mediterrània oriental (Grècia, Macedònia, Àsia Menor...).

� Posteriorment, les fronteres de l’imperi s’ampliaren amb les conquestes d’altres territoris del nord d’Àfrica i de l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia, Germània, Britània...).

� Així va aparèixer el limes, la frontera entre el món romà i els pobles “bàrbars”.

� Roma va ser la ciutat més poderosa de l'antiguitat i va formar un imperi que va perdurar més de mil anys.

� Desprès d’ocupar tota la península italiana, Roma va vèncer els cartaginesos a les anomenades guerres púniques.

� Això li va permetre dominar tota la Mediterrània oriental (Grècia, Macedònia, Àsia Menor...).

� Posteriorment, les fronteres de l’imperi s’ampliaren amb les conquestes d’altres territoris del nord d’Àfrica i de l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia, Germània, Britània...).

� Així va aparèixer el limes, la frontera entre el món romà i els pobles “bàrbars”.

La civilització romanaLa civilització romana

ImperiRepúblicaMonarquia

700 ANE700 ANE 509 ANE509 ANE 30 ANE30 ANE 476476

123 ANE:conquesta de les Balears

123 ANE:conquesta de les Balears

Crisi delsegle III

Crisi delsegle III

Invasions ifi de l’Imperi

Invasions ifi de l’Imperi

Expansió perla Mediterrània

L’imperi romàL’imperi romà

L’imperi romàL’imperi romà

218 ANE218 ANE 44 ANE, en temps de César44 ANE, en temps de César

305, en temps de Dioclecià305, en temps de Dioclecià 476, la caiguda de l’Imperi476, la caiguda de l’Imperiwww.roman-empire.net/

www.roman-empire.net/

CONQUESTA I ANNEXIÓ

CONQUESTA I CONQUESTA I ANNEXIANNEXIÓÓ

� La conquesta de les illes Balears va tenir lloc el 123 ANE, quan el cònsol romàQuintus Caecilius Metellus va sotmetre militarment Mallorca i Menorca.

� Les causes que motivaren la conquesta són diverses:

– Per una part, les accions pirates de la poblaciótalaiòtica contra les naus romanes.

– Per altra part, la situacióestratègica de les Illes a la Mediterrània occidental feia imprescindible la seva ocupació.

� La conquesta de les illes Balears va tenir lloc el 123 ANE, quan el cònsol romàQuintus Caecilius Metellus va sotmetre militarment Mallorca i Menorca.

� Les causes que motivaren la conquesta són diverses:

– Per una part, les accions pirates de la poblaciótalaiòtica contra les naus romanes.

– Per altra part, la situacióestratègica de les Illes a la Mediterrània occidental feia imprescindible la seva ocupació.

La conquesta de les BalearsLa conquesta de les Balears

Imatge de les legions romaneshttp://legionescesar.tripod.com/

Imatge de les legions romaneshttp://legionescesar.tripod.com/

� L’ocupació militar formaria part del llarg procés general d’expansió econòmica i militar de Roma.

� En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.

� Al segle I ANE a les Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.

� L’ocupació militar formaria part del llarg procés general d’expansió econòmica i militar de Roma.

� En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.

� Al segle I ANE a les Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.

La conquesta de les BalearsLa conquesta de les Balears

Imatge d’una fortificació romanahttp://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm

Imatge d’una fortificació romanahttp://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm

El castell d’Eivissawww.ibizanight.com

El castell d’Eivissawww.ibizanight.com

� El sistema polític d’Hispània romana es basava en la divisió del territori en províncies.

� Cada província era governada per un magistrat o comandant militar.

� En un primer moment, les Balears s’integraren a la província d’Hispània Citerior, que comprenia la part oriental de la Península fins l’actual Cartagena.

� El sistema polític d’Hispània romana es basava en la divisió del territori en províncies.

� Cada província era governada per un magistrat o comandant militar.

� En un primer moment, les Balears s’integraren a la província d’Hispània Citerior, que comprenia la part oriental de la Península fins l’actual Cartagena.

Les Balears i la Hispània romana


Aqüeducte de la ciutat de Tarraco, la capital d’Hispània Citerior

Aqüeducte de la ciutat de Tarraco, la capital d’Hispània Citerior

� Posteriorment, en temps d’Octavi August, les Balears s’integraren a la Tarraconensis.

� A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, passaren a formar part de la província Cartaginensis.

� Finalment al segle IV durant la crisi de l’imperi, constituïren una província amb entitat pròpia denominada Insulae Baleares o Baleàrica.

� Posteriorment, en temps d’Octavi August, les Balears s’integraren a la Tarraconensis.

� A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, passaren a formar part de la província Cartaginensis.

� Finalment al segle IV durant la crisi de l’imperi, constituïren una província amb entitat pròpia denominada Insulae Baleares o Baleàrica.



Conquesta i expansióde Roma per la Mediterrània

(s.IV/III ANE-I/II)

Segle I:municipi romà

Eivissa:ciutatfederada

Causes de la conquesta:-pirateria dels balears-situació estratègica de

les Illes...

Mallorca i Menorca: (123 ANE)

Q.Caecilius Metellus

La conquestai l'ocupaciómilitar

de les Illes

S.IV, província ambentitat pròpia:

Insulae Baleàrica

Finals s.III (Dioclecià),a la Cartaginensis

A principis de l'Imperi(Octavi August), a la

Tarraconensis

Inicialment, a la HispàniaCiterior

Vinculació administrativade les Illes amb lesprovíncies de laHispània romana

L'annexió de les Balears

ELS NUCLIS URBANS. LA

ROMANITZACIÓ

ELS NUCLIS ELS NUCLIS URBANS. LA URBANS. LA

ROMANITZACIROMANITZACIÓÓ

� La incorporació de les Balears a la civilització romana comportà la vinguda d’uns 3000 colons procedents de la Península Ibèrica.

� A Mallorca es fundaren dues noves ciutats: Palma i Pol·lèntia (Alcúdia).Tambécrearen nuclis rurals que anomenaren viles.

� D’altres nuclis urbans coneguts a Mallorca eren Bocchoris (prop de l’actual port de Pollença) i les ciutats de Guium i Tuccis de les quals no es coneix el seu emplaçament.

� La incorporació de les Balears a la civilització romana comportà la vinguda d’uns 3000 colons procedents de la Península Ibèrica.

� A Mallorca es fundaren dues noves ciutats: Palma i Pol·lèntia (Alcúdia).Tambécrearen nuclis rurals que anomenaren viles.

� D’altres nuclis urbans coneguts a Mallorca eren Bocchoris (prop de l’actual port de Pollença) i les ciutats de Guium i Tuccis de les quals no es coneix el seu emplaçament.

Les ciutatsLes ciutats

Palma

BocchorisPol·lèntia

Nuclis i colònies romanes a MallorcaNuclis i colònies romanes a Mallorca

Zona decenturiació

Via de comunicació(traçat hipotètic)

� Les principals ciutats romanes de Menorca, foren Iamo (Ciutadella) i Mago (Maó), que adquiriren una notable prosperitat econòmica.

� A les Pitiüses, la romanització es consolidà al segle I. Aleshores l’antiga ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la condició de ciutat federada i es convertí en un municipi romà.

� Les principals ciutats romanes de Menorca, foren Iamo (Ciutadella) i Mago (Maó), que adquiriren una notable prosperitat econòmica.

� A les Pitiüses, la romanització es consolidà al segle I. Aleshores l’antiga ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la condició de ciutat federada i es convertí en un municipi romà.

Les ciutatsLes ciutats

Ebusus

Iamo

Sanicera

Mago

Nuclis i colònies romanes a Menorca ia les Pitiüses

Nuclis i colònies romanes a Menorca ia les Pitiüses

� Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.� Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part

de la ciutat, concretament:– Les restes de tres cases.– El teatre.– El fòrum.

� Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.� Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part

de la ciutat, concretament:– Les restes de tres cases.– El teatre.– El fòrum.

Pol·lèntiaPol·lèntia

Pol·lèntia (Alcúdia)http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca

Pol·lèntia (Alcúdia)http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca

� A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.

� Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre del qual es trobava l’impluvium.

� A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de l’antiga murada romana i el carrer porticat.

� A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.

� Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre del qual es trobava l’impluvium.

� A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de l’antiga murada romana i el carrer porticat.


Font: Arribas Palau, A.:”Historia de Alcudia” vol.!.

Font: Arribas Palau, A.:”Historia de Alcudia” vol.!.

Cap de nina de la casa del cap de bronze ireconstrucció de la casa dels dos tresors.

www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) iAlomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”

Cap de nina de la casa del cap de bronze ireconstrucció de la casa dels dos tresors.

www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) iAlomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”



Pol·lèntia: restes de la murada i carrer porticatwww.pollentia.net

Pol·lèntia: restes de la murada i carrer porticatwww.pollentia.net

� El fòrum o plaça pública estava situat al centre de la ciutat. Al fòrum s'ubicaven els principals edificis de la ciutat, amb funcions jurídiques, administratives, comercials i religioses.

� Els edificis trobats, són el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, que constituïa l'edifici major de la plaça; dos petits edificis dedicats a divinitats, un pòrtic, una illeta de tabernae o botigues i restes d’escultures, inscripcions, etc.

� El fòrum o plaça pública estava situat al centre de la ciutat. Al fòrum s'ubicaven els principals edificis de la ciutat, amb funcions jurídiques, administratives, comercials i religioses.

� Els edificis trobats, són el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, que constituïa l'edifici major de la plaça; dos petits edificis dedicats a divinitats, un pòrtic, una illeta de tabernae o botigues i restes d’escultures, inscripcions, etc.


Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)www.pollentia.net

Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)www.pollentia.net

� Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà, únic a les illes Balears, amb una capacitat per a dues mil persones, i que fou construït en el segle I dC.

� Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són: – la cavea o grades, que presenta una planta semicircular.– una orquestra semicircular, situada entre les grades i l'escena.– una scaena o escenari, de tipus rectangular que es trobava una mica

més elevada que l'orquestra.

� Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà, únic a les illes Balears, amb una capacitat per a dues mil persones, i que fou construït en el segle I dC.

� Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són: – la cavea o grades, que presenta una planta semicircular.– una orquestra semicircular, situada entre les grades i l'escena.– una scaena o escenari, de tipus rectangular que es trobava una mica

més elevada que l'orquestra.


www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998

� La romanització de la població indígena fou intensa.

� Els habitants de les illes Balears varen adoptar progressivament el llatí com a llengua i també els sistemes d’organització, els costums i la religióromanes.

� També canviaren les formes d’enterrament i els rituals funeraris, el més utilitzat dels quals fou el de la incineració.

� La romanització de la població indígena fou intensa.

� Els habitants de les illes Balears varen adoptar progressivament el llatí com a llengua i també els sistemes d’organització, els costums i la religióromanes.

� També canviaren les formes d’enterrament i els rituals funeraris, el més utilitzat dels quals fou el de la incineració.

La romanitzacióLa romanització

Llumeta i màscara romanes (Pol·lèntia)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)

Llumeta i màscara romanes (Pol·lèntia)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)

Bocchoris:-probable origen

indígena

Guium i Tuccis:-no localitzades-"Dret llatí"

Altres nuclis urbans:

Palma i Pol·lèntia:-ciutats de nova

fundació.-"Dret romà"

Mallorca

Menorca:-Mago (Maó).

-Iamo (Ciutadella).

Eivissa:-Ebusus

escassa informacióarqueològica

Nuclis urbans

Colons procedentsde la Península.

-Inscripcions-Ceràmica-Monedes

-Làpides funeràries

-Assimilació delscostums, llengua

i creencesromanes.

Procés intensde romanització

Poblacióindígena

Població

La romanització

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESLES ACTIVITATS LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESECONÒMIQUES

� Les activitats econòmiques bàsiques eren l’agricultura i la ramaderia.

� S’introduïren noves tècniques agràries.Els cereals i la vinya eren uns dels conreus més importants.

� Els nuclis bàsics de l'explotació agrícola eren les villae (cases de camp d’una finca).

� La divisió de la propietat de la terra es feia mitjançant unes quadricules anomenades centuriacions.

� Les activitats econòmiques bàsiques eren l’agricultura i la ramaderia.

� S’introduïren noves tècniques agràries.Els cereals i la vinya eren uns dels conreus més importants.

� Els nuclis bàsics de l'explotació agrícola eren les villae (cases de camp d’una finca).

� La divisió de la propietat de la terra es feia mitjançant unes quadricules anomenades centuriacions.

L’activitat agràriaL’activitat agrària

Calçada romanawww.artehistoria.com

Calçada romanawww.artehistoria.com

Cubeta per salar peix de la factoriade s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)

www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

Cubeta per salar peix de la factoriade s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)

www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

� El comerç a les Balears era molt intens i adquirí una importància més que considerable.

� Molts de vaixells que anaven d’Hispània a Itàlia i de la Gàl·liaa Àfrica visitaven les Balears.

� El comerç del vi i de l’oli constituïa una de les fonts principals de la prosperitat d’Itàlia.

� Per això s’han trobat a les illes un gran nombre d’àmfores que s’utilitzaven com a recipients per transportar oli, vi, i tambécereals, peix salat, etc.

� El comerç a les Balears era molt intens i adquirí una importància més que considerable.

� Molts de vaixells que anaven d’Hispània a Itàlia i de la Gàl·liaa Àfrica visitaven les Balears.

� El comerç del vi i de l’oli constituïa una de les fonts principals de la prosperitat d’Itàlia.

� Per això s’han trobat a les illes un gran nombre d’àmfores que s’utilitzaven com a recipients per transportar oli, vi, i tambécereals, peix salat, etc.

L’activitat comercialL’activitat comercial

Àmfores romaneswww.masdebuceo.com

Àmfores romaneswww.masdebuceo.com

Monedes de l’època romana (Eivissa)www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

Monedes de l’època romana (Eivissa)www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

� Fruit d’aquesta activitat comercial és també la penetració a les Balears d’altres objectes de ceràmica de gran qualitat. Cal destacar, sobretot:– La ceràmica de Campània,

de vernís negre metàl·lic.– La ceràmica de la ciutat

d’Arezzo (Aretium), de color vermell, amb reflexos metàl·lics, que constitueix la vertadera ceràmica romana i és coneguda amb el nom de “terra sigillata”.

� Fruit d’aquesta activitat comercial és també la penetració a les Balears d’altres objectes de ceràmica de gran qualitat. Cal destacar, sobretot:– La ceràmica de Campània,

de vernís negre metàl·lic.– La ceràmica de la ciutat

d’Arezzo (Aretium), de color vermell, amb reflexos metàl·lics, que constitueix la vertadera ceràmica romana i és coneguda amb el nom de “terra sigillata”.

L’activitat comercialL’activitat comercial

Copa de ceràmica sigillata localitzada a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

Copa de ceràmica sigillata localitzada a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

Ungüentaris de vidre localitzats a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

Ungüentaris de vidre localitzats a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

-cereals-vinya-olivera

Conreus:trilogía mediterrània

Nous mètodes itècniques agrícoles

Centuriacions:divisió

de la propietatde la terra

Villae:nuclis d'explotació

agrícola

Agricultura i ramaderia

Nombroses restesprovinents dels

jacimentssubmarins

Àmfores utilitzadesper transportar vi, oli,cereals, peix salat...

Monedes, vidres,bronzes, joies i

teixits

Gran varietat deceràmica importada:destaca la "terrasigillata" d'Arezzo

Importància delcomerç marítim

Activitats comercials

Recursos econòmics

CRISI I DECADÈNCIA

CRISI I CRISI I DECADDECADÈÈNCIANCIA

� La crisi general que patí l’imperi, a partir del segle III, sembla que afectà també les Balears. La ciutat de Pol·lèntia experimentà una reducció de l’àrea urbana i una disminució de la població.

� Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va produir l’expansió del cristianisme.

� La crisi general que patí l’imperi, a partir del segle III, sembla que afectà també les Balears. La ciutat de Pol·lèntia experimentà una reducció de l’àrea urbana i una disminució de la població.

� Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va produir l’expansió del cristianisme.

La crisi del segle IIILa crisi del segle III

Maqueta d’una nau de guerra romanahttp://sapiens.ya.com

Maqueta d’una nau de guerra romanahttp://sapiens.ya.com

La caiguda de l’imperi romà. Els pobles germànics (segle V)

La caiguda de l’imperi romà. Els pobles germànics (segle V)

www.uam.eswww.uam.es

� El procés de decadència, comúal món romà, es manifestà amb la desintegraciópolítica de l’imperi i l’ocupació de les illes pels vàndals(s. V) que s’havien establert al nord d’Àfrica.

� El procés de decadència, comúal món romà, es manifestà amb la desintegraciópolítica de l’imperi i l’ocupació de les illes pels vàndals(s. V) que s’havien establert al nord d’Àfrica.

Crisi i decadència de la civilització romanaCrisi i decadència de la civilització romana

El regne vàndal del nord d’ ÀfricaFont: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998

El regne vàndal del nord d’ ÀfricaFont: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998

� Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània occidental, les Balears quedaren vinculades a l’imperi oriental (s. VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).

� A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de la metròpoli i assoliren un període de semiindependència poc conegut.

� A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades a al-Andalús, és a dir, a la civilització islàmica.

� Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània occidental, les Balears quedaren vinculades a l’imperi oriental (s. VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).

� A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de la metròpoli i assoliren un període de semiindependència poc conegut.

� A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades a al-Andalús, és a dir, a la civilització islàmica.

Crisi i decadència de la civilització romanaCrisi i decadència de la civilització romana

L’expansió de BizanziFont: Atles de les Illes Balears.

CD ROM.1998

L’expansió de BizanziFont: Atles de les Illes Balears.

CD ROM.1998

Les basíliques paleocristianesLes basíliques paleocristianes

� Amb la conquesta de les illes Balears per part de Bizanci, l’expansió del cristianisme es manifestà amb l’aparició, al segle VI, de nombroses basíliques paleocristianes, sobretot a Mallorca i a Menorca.

� Amb la conquesta de les illes Balears per part de Bizanci, l’expansió del cristianisme es manifestà amb l’aparició, al segle VI, de nombroses basíliques paleocristianes, sobretot a Mallorca i a Menorca.

Pica baptismal de la basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca)

http://www.menorcaweb.net

Pica baptismal de la basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca)

http://www.menorcaweb.net

� Les basíliques paleocristianes eren edificis de planta rectangular d’una o tres naus amb absis intern.

� Les més conegudes són, a Mallorca, les de Son Peretó (Manacor) i de Son Fiol (Santa Maria) i, a Menorca, les de Son Bou (Alaior), es Fornàsde Torelló (Maó), entre d’altres.

� Les basíliques paleocristianes eren edificis de planta rectangular d’una o tres naus amb absis intern.

� Les més conegudes són, a Mallorca, les de Son Peretó (Manacor) i de Son Fiol (Santa Maria) i, a Menorca, les de Son Bou (Alaior), es Fornàsde Torelló (Maó), entre d’altres.


Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca)www3.planalfa.es

Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca)www3.planalfa.es


Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor)Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor)

� La basílica paleocristiana de Son Peretóconstava de tres naus separades per pilastres i columnes i d’un vestíbul amb dues piques baptismals cruciformes.

� Midava uns 31 m per 14 m, i el trespol estava cobert per mosaics de diferents colors que formaven figures geomètriques.

� La basílica paleocristiana de Son Peretóconstava de tres naus separades per pilastres i columnes i d’un vestíbul amb dues piques baptismals cruciformes.

� Midava uns 31 m per 14 m, i el trespol estava cobert per mosaics de diferents colors que formaven figures geomètriques.

Pol·lentia:-reducció de l'àrea urbana i disminució

del nombre d'habitants

Penetraciói expansió

del cristianisme

Crisi dels. III

Els vàndals del nordd'Àfrica ocupen

les illesBalears (s.V)

Expansió de Bizanci:-ocupació deles Balears(s. VI)

S.VII-IX: poquesreferències

-"segles obscurs"

Basíliquespaleocristianes deMallorca i Menorca

Desintegració políticade l' imperi

Crisi i decadència de lacivilització romana

Bibliografia bàsicaBibliografia bàsica� Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed.

Moll, 1998.� Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed.

Moll, 1985.� Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.� Autors diversos : Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes

Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.� Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.� Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,

Ed. Moll, 1998.� Santueri, aproximació a l’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de

les Illes Balears, 2002.� Webs d’interès:

-http://www.Pollentia.net-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html-http://www.alcudia.net-http://www.tesorillo.com-http://www.terraeantiqvae.com/-http://www.roman-empire.net-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

� Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed. Moll, 1998.

� Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed. Moll, 1985.

� Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.� Autors diversos : Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes

Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.� Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.� Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,

Ed. Moll, 1998.� Santueri, aproximació a l’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de

les Illes Balears, 2002.� Webs d’interès:

-http://www.Pollentia.net-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html-http://www.alcudia.net-http://www.tesorillo.com-http://www.terraeantiqvae.com/-http://www.roman-empire.net-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS

Education

Transcript of LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS