La segona república v3 (1) (1) (1)

La Segona República (1931-1936)

1

Abans de començar recorda que.....

Durant la Restauració, l’oligarquia econòmica detenia el poder polític, frenava qualsevol reforma i

mantenia allunyades de la participació política les classes mitjanes i populars. Aquest retard en la

modernització i la democratització d’Espanya va generar un creixent malestar social.

El suport majoritari de l’Església i de l’exèrcit a l’oligarquia va accentuar els sentiments anticlericals i

antimilitaristes d’amplis sectors de les classes populars.

A Europa, durant els anys trenta, es van anar consolidant els règims de caràcter feixista i autoritari

que tractaven de frenar un moviment obrer cada vegada més radicalitzat després de la revolució soviètica

de 1917 i la crisi de 1929.

2

INTRODUCCIÓ

El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia

abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura

de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.

La Segona República (1931-1936) és un intent de solucionar els vells problemes d’Espanya, modernitzant-la tot

pretenent instal·lar a Espanya un sistema democràtic pur.

Inspirada en el regeneracionisme es caracteritzarà, a l’igual que la primera república, per la inestabilitat, la radicalització,

les divisions internes i el desfavorable context internacional.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents:

Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s'anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi

econòmica i la ineficàcia d'algunes de les solucions aplicades.

En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi

econòmica dels anys 30 i l'ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans,

especialment els d'esquerra, de crear un règim democràtic estable.

3

INTRODUCCIÓ

La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases:

govern provisional (1931): redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim.

Bienni Reformador (1931-1933): govern d'esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en

diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc

Bienni Negre (1933-1936): amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes

Govern del Front Popular (1936): les esquerres recuperen el poder i reinicien el procés reformista endegat el

1931.

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. Ans al

contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de

militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s'aixecaren contra la

República i forçaren la guerra civil de 1936-1939.

I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d'una Espanya democràtica, republicana i lliure.

4

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

Gener 1930 Dimissió de Primo de Rivera

Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer

El rei pretenia retornar al sistema de la Restauració: restituint la Constitució de

1876 i convocant eleccions, però el canvi de sistema polític era ja inevitable.

Els problemes interns dels partits dinàstics i el malestar social van afavorir la

cohesió de l’oposició antimonàrquica

Però...

Duu la transició amb tanta lentitud que l’opinió

pública deixa de creure amb la sinceritat dels

seus propòsits i es distancia encara més de la

Monarquia.

5


6

1930 Mobilitzacions populars a favor de la democràcia.

Reestructuració dels partits polítics, permesos per Berenguer.

Els partits dinàstics (Liberal i Conservador) havien perdut, durant la Dictadura, l’estructura

organitzativa i estaven desprestigiats

Creació de grups al voltant de personalitats (la majoria moderats):

Derecha Liberal Republicana: antics monàrquics liberals com Niceto Alcalá Zamora.

Acción Republicana: Manuel Azaña

Agrupación al Servicio de la República: intel.lectual José Ortega y Gasset

Pacte de Sant Sebastià(partits republicans i nacionalistes

catalans i gallec). Agost 1930. Mes tard

donaren suport el PSOE, UGT i CNT

Es realitza el

Es crea un Comitè revolucionari

Amb l’objectiu de:

Supressió de la monarquia

Proclamar la República

Creació d’un govern provisional , amb el compromís

de convocar unes Cort Constituents encarregades

d’aprovar una constitució i un estatut d’autonomia per a

Catalunya, Galícia i País Basc

PERÒ el moviment revolucionari fou un fracàs

La insurrecció militar s’avança tres dies i s’aixeca a Jaca PERÒ fou

reprimida i els seus instigadors (capitans Galán i García Hernández)

foren afusellats.

L'endemà alguns representants del govern provisional il.legal de la

República van ser detinguts i empresonats a Madrid

• Només suport d’alguns aviadors (liderats per Ramon Franco

La vaga general no fou convocada.

L’estratègia per enderrocar la monarquia previa fer coindir ,

el dia 15 de desembre de 1930 :

Insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit

Vaga general que accentués l’agitació social


Febrer 1931 general Berenguer substituït

per l’almirall Aznar

Assumeix el compromís de convocar eleccions

Eleccions municipals de 12 d’abril de 1931. Van acabar

significant un plebiscit en contra de la monarquia

Victòria republicana(a les principals ciutats: 41/50 capitals de província

victòria de les candidatura republicanosocialistes).

Derrota del sistema polític de la Monarquia

Restauracionista

Proclamació de la II República (14 d’abril)

Govern provisional

(Niceto Alcalá Zamora; format per

republicans, socialistes i nacionalistes)

Alfons XIII marxa a l’exili (França)

7

Alfons XIII veint la situació

Primer pas per retornar

al sistema liberal

parlamenterai

Eleccions municipals són

administratives i no pot derivar en

canvi de govern ni de règim polítc

PERÒ…

Primer a Eibar i després a Barcelona, es proclama la

República, i a la tarda a Madrid, des del Ministeri de

la Governació (Puerta del Sol)….

[...] espero que no habré de volver, pues ello

sólo significaría que el pueblo español no es

próspero ni feliz. Darreres paraules d’Alfons XIIILa proclamación de la

República


Govern Provisional del 14 d’abril de 1931.

Dempeus: Indalecio Prieto (PSOE), Marcelino Domingo (Partit Radical Socialista), Casares Quiroga (ORGA) ,

Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d'Olwer (catalanista), Francisco Largo Caballero (PSOE, UGT), José Giral

(Acción Republicana), Diego Martínez Barrio (Partido Rep.Radical).

Assentats: Alejandro Lerroux (Partido Rep. Radical), Manuel Azaña (Acción Rep.), Niceto Alcalá Zamora

(Derecha Liberal Republicana), Julián Besteiro (Partido Rep.Radical) i Álvaro de Albornoz .9


Accions del Govern provisional

Convocatòria eleccions a Corts constituents (28/6/1931) PERÒ DE MOMENT.......

Mesures per als problemes més urgents;

Amnistia general als presos polítics.

Establir el seu propi estatut jurídic:

El govern va sotmetre totes les seves decisions a la

sanció de les futures Corts constituents.

Proclama les llibertats polítiques i sindicals

Va designar els alts càrrecs de l’Administració.

Accions d’urgència durant els primers mesos:

respecte a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic). Inici de la

futura reforma militar

situació dels pagesos (jornada de 8h, prioritzar als jornalers

d’un municipi per treballar a les finques del seu terme, i impedint

l’expulsió de les terres dels que no podien pagar les rendes)

educació: creació de 6750 escoles i 7000 places de mestre.

Escola laica. Augment sou dels mestres

afrontar la crisi econòmica i la greu devaluació de la pesseta.

Proclamació de la República catalana en el marc d’una suposada

Federació Ibèrica.

els acords de Sant Sebastià determinava que era la futura

constitució la que establís el nou tipus d’Estat i la situació de

les diferents nacionalitats.

problema

Macià va acceptar la futura decisió a les Corts

constituents a canvi d’un govern autonòmic

(Generalitat)

El problema més greu va ser la .....

Oposició de les actuacions

reformistes

sector de l’exèrcit

Oligarquia econòmica

Església: vinculada a la monarquia; al principi expectant. Es resistia a acceptar la concepció laica de l’Estat.;

va realimentar l’anticlericalisme. Pastoral cardenal Segura (bisbe de Toledo): elogiava al rei; govern demana la

destitució però bisbes donen suport a Segura. Crema de convents a Madrid (11 de maig de 1931): provocació del

grup de joves “Círculo Monárquico” a l’instal.lar un gramòfon que emetia la marxa reial i es sentia des del carrer;

cremes també a Sevilla i Màlaga. Total: 107 edificis religiosos. La gent catòlica va començar a veure la

República com un règim contrari a les seves conviccions

Veien perillar els seus interessos

10

Primeros conflictos y

elecciones contituyentes

El gobierno provisional

1.2.- La conjuntura internacional

Depressió econòmica

mundial (iniciada amb

el crack del 29 i

s’allargarà durant els

anys 30)

Menor incidència a Espanya Aïllament del proteccionismes duaner

Endarreriment econòmic

Predomini del sector agrícola.

Comerç exterior

Inversions estrangeresIncrement de l’atur

Sectors més afectats

Aguditza les tensions socials. El

govern republicà no tenia prous

recursos per a adoptar mesures de

protecció social.

Crisi de la democràcia: ascens dels règims

feixistes i totalitaris (feixismes italià, nazisme

alemany i estalinisme)

11

raó

1.3 Diversitat d’ideologies i de partits polítics

Amb la República es van diversificar els partits polítics, que defensaven projectes polítics i models de societat i d’Estat

contradictoris i fins i tot excloents. No van poder formar governs sòlids ni consolidar majories parlamentàries, el què va restar

eficàcia a la República.

Partits

Republicans

Partits

Autonomistes

Partits

contraris a la

República

Organitzacions

Obreres

favorables a la

República

Organitzacions

Obreres no

suport

incondicional a la

República

ESQUERRA

Izquierda

Republicana(M.

Azaña)

Partido Radical

Socialista (Marcelino

Domingo)

• ERC (F. Macià, Ll.

Companys)

• Organització

Republicana Gallega

Autònoma (ORGA)

PSOE i UGT (Largo

Caballero). Posició

reformista en aliar-se amb

els republicans de

centreesquerra durant el

primer bienni

CNT (Durruti)

PCE (D. Ibárruri) escissió

del PSOE.

Partit Obrer d’Unificació

Marxista (POUM; A. Nin;

comunistes contraris a

l’obediència soviètica)

CENTRE

Partido Radical (A.

Lerroux). Cada

vegada més

conservador.

Partido Progesista.

Alcalá-Zamora)

DRETA

Partido Republicano

Conservador

(M.Maura). Tendència

catòlica i de baix

contingut social

• Lliga Regionalista (F.

Cambó)

• PNB

• Confederación

Española de Derechas

Autónomas (CEDA; Gil-

Robles)

• Renovación Española

(monàrquics; José Calvo

Sotelo)

• Comunión

Tradicionalista (antics

carlins)

• Partido Agrario.

• Autoritaris:

• JONS (Ledesma)

• Falange (J.A. Primo de

Rivera) 14

Juliol 1936

1933

1936

Abril 1931

Bienni progressista

Bienni conservador

Govern del Front Popular

Constitució de 1931

Reformes

Revolució de 1934

Conspiració militar

Eleccions del 31

Eleccions del 33

Eleccions del 36

15

16

FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/

17FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/

Taula general dels governs de la II República

18

LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI PROGRESSISTA (1931-1933)

Abril 1931 Bienni progressista (1931-1933)

Eleccions del 31

President de la República: Alcalà Zamora

Cap de govern: Manuel Azaña

La constitució de 1931

Les reformes Religioses

Militars

Agràries

Socials

La qüestió autonòmica

Els problemes del Bienni Progressista

La construcció

d’una República

democràtica i

d’esquerres

19

Eleccions celebrades el 28 de juny de 1931, segons la nova llei electoral, que concedia el dret de vot als homes majors de

23 anys i ampliava les circumscripcions electorals per combatre al caciquisme. Fou el primer procés electoral democràtic

a l’Estat espanyol. Participació: 70,14%

Triomf de les forces d’esquerra i de centre: PSOE 116 diputats, Partit Radiclal de Lerroux 90 diputats, i el Partit

Republicà Radical-Socialista de Marcel.lí Domingo, 56 diputats. També destacar el resultat d’ERC amb 36 diputats..

La nova composició del Congrés de Diputats, la nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans de la

majoria. 20

Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931


21

Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS

Esquerra 55,3% (263 diputats)

Partido Socialista (PSOE) 24,75%

Partido Radical Socialista 12,19%

Esquerra Republicana de Catalunya 6,6%

Acción Republicana 5,57%

ORGA 3,3%

Federals 2,89%

Centre i dreta 44,7% (154 diputats)

Partido Radical 19,21%

Partits Monàrquics 7,44%

Partido Republicano Conservador 5,57%

Partido Agrario 5,37%

Asociación al Servicio de la República 2,89%

Basco-navarresos 2,89%

Partido Liberal Demócrata 0,83%

Lliga Catalana 0,63%

Altres 0,4%

Bienni progressista (1931-1933)


Democràtica (als 23 anys, sufragi universal- vot de la dona)

Corts unicamerals (Congrés dels diputats). Poder legislatiu

El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys)

Nomena i destitueix el cap del govern

Dissol i convoca les Corts

Poder executiu: govern (Consell de ministres i cap de govern), i el President de la República

Poder judicial: jutges (independents)

Es reconeix les llibertats individuals i els drets socials i polítics (per homes i dones)

Dret d’associació, reunió, expressió, no discriminació per raons de sexe, origen o

riquesa i libertat religiosa

La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia

La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església_Estat),

llibertat religiosa, eclesiàstics incapacitat per ensenyar i es reconeix el matrimoni

civil i el divorci.

Els principals problemes en

l’elaboració de la Constitució

22

Aprovada per àmplia majoria (368 vots; rep.,

soc. i nacionalistes), rebuig de les dretes per la

laïcitat i descentralització de l’Estat


Articles a destacar:

España és una República democràtica de treballadors de tota classe (art.1)

El sufragi universal, directe i secret pels majors de 23 anys.

L’Estat espanyol no té religió oficial (art. 3).

No s’admet la Federació de regions autònomes (art. 13)

S’elimina l’ajuda econòmica a l'església i es sotmet les ordres religioses a una futura llei

especial de congregacions, i els hi prohibeix d’exercir qualsevol activitat comercial, industrial o

d’ensenyança. Llibertat religiosa (art. 26 i 27)

El treball és una obligació social i gaudeix de la protecció de les lleis (art. 46)


23

Constitución de 1931 Constitución de 1931 y laicismo

Falta de consens en matèria religiosa: art.3,26 i 27 prohibien l’exercici de l’ensenyament als ordres

religiosos i dissolien, sense anomenar-la, la Companyia de Jesús (jesuïtes). L’anticlericalisme constitucional

s’explica pel fet que el pensament republicà i esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a

l’Església, que tenia gairebé el monopoli en l’ensenyament.

Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern presidit per Manuel Azaña, integrat majoritàriament per republicans

d’esquerres i socialistes, va impulsar un programa de REFORMES iniciades ja en el període constituent, que tenia com

objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

REFORMES MILITARS.

Plantejament: crear un exèrcit professional i democràtic. Reduir el nombre d’efectius militars

Acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats)

Posar fi al fur especial dels militars i assegurar la seva obediència al poder civil.

Procés:

“Llei de Retir de l’oficialitat”: tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió al règim republicà, i també dóna la possibilitat

de retirar-se amb el sou íntegre. Reducció de 20.000 oficials a 8.000.

Les regions militars van ser substituïdes per vuit Divisions orgàniques, van desaparèixer les Capitanies Generals i es va tancar

l’Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco, bressol dels sectors més conservadors)

Creació de la Guàrdia d’Assalt (cos de seguretat fidel a la República creat per a mantenir l’ordre públic amb mètodes preventius; eliminar

el mètodes repressius de la Guàrdia Civil o l'exèrcit)

Resultat: limitats

El nombre d’oficials retirats fou menor del esperat.

Disminució de les despeses de l’exèrcit però la reducció del pressupost de Defensa va dificultar la modernització del material, l’armament i

els equipament.

La república es va guanyar l’animadversió dels “africanistes” per considerar les reformes com una agressió a l’estament militar. La dreta

aprofitarà el descontentament i animarà qualsevol revolta contra el govern (cop de Sanjurgo el 1932)


24

REFORMA RELIGIOSA.

Plantejament: limitar la influència religiosa de l’Església catòlica en la societat espanyola; secularitzar la vida social. Recollit en la Constitució (no

confessionalitat del Estat, llibertat de cultes i supressió del pressupost del culte i el clergat)

Procés:

Aprovar el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementiris.

Dissolució de l’ordre els jesuïtes (el quart vot d’obediència al Papa el feien dependre d’un poder estranger) i confiscació dels seus béns.

Prohibició de l’ensenyança a les ordes religioses.

Llei de Congregacions (1933): limita la possessió de béns als ordes religiosos i en preveu la seva possible dissolució en cas de perill per a

l’Estat. Azaña: “Espanya ha deixat de ser catòlica”

Resultat:

Laïcització + retallada dels privilegis a l’Església catòlica + esclat de fenòmens de violència contra l’església (crema de convents maig

1931) = part dels catòlics consideren aquesta legislació una agressió a la religió + inici de campanyes anti-republicanes (cardenal Segura

(serà expulsat d’Espanya)). PERÒ alguns sectors (petita part del clergat català) van veure la necessitat de pactar amb la República.

Església arrenglerada contra la República, amb el suport de l’oligarquia econòmica i petits i mitjans propietaris, afectats per altres

reformes.

L’enfrontament religiós, avivat pel tradicional anticlericalisme de part de les classes populars = clima de tensió i violència a la societat

republicana.

Atendre a una població estudiantil que abans feia l’Església


25

REFORMA RELIGIOSA.



REFORMA AGRÀRIA

Plantejament: la més important per a que posés fi al predomini del latifundisme (centre i sud d’Espanya) i millorar les condicions de vida dels

agricultors pobres. Al 1931 de 8,5M de població activa, la meitat treballaven en l’agricultura; més de 2M jornalers, i 750.000 arrendataris i parcerers,i

la resta petits i mitjans propietaris.

Procés:

Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris:

expropiació sense indemnització de les terres dels Grans d’Espanya.

les terres conreades deficientment, les arrendades sistemàticament o les que podent sent regades no ho eren, podien ser

expropiades però indemnitzant als propietaris.

Aplicació de la llei encomanda a l’Institut de la Reforma Agrària (IRA): lliurava les terres a les Juntes Provincials perquè les

distribuïssin individualment o col·lectivament

Resultat: limitats

mancances tècniques, manca de diners per pagar les indemnitzacions, lentitud i oposició dels propietaris.

s’expropiaren moltes menys hectàrees i menys camperols assentats dels previstos (entre 1932 i 1934 s’assentaren només 12.000 famílies

de pagesos; s’havien previst 60.000 famílies).

L’intent de reforma al camp va ser un dels argument per a la consolidació d’un front de forces conservadores disposades a acabar amb la

República.

Els pagesos decebuts es decantaren per postures més revolucionaries , amb actuacions violentes i d’enfrontament amb les forces de

l’ordre públic (ocupació de terres, xocs amb la Guàrdia Civil... com els successos de Casas Viejas)


27

Reforma agrària

Casas Viejas

REFORMA AGRÀRIA



REFORMA AGRÀRIA


29

REFORMES SOCIALS

Plantejament: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, fou l’encarregat de dur-les a terme. Mesures destinades a la millora de les

condicions laborals dels treballadors (tant del proletariat industrial com de la pagesia)

Procés:

Llei de Contractes de Treball (regulava la negociació col·lectiva) i la dels Jurats Mixts (reconeix el poder d’arbitratge vinculant en el cas

de desacord entre patrons i obrers), creació d’assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp i reforç del paper dels

sindicats agrícoles.

En el bienni conservador es frenaren aquestes propostes

No va existir un pla eficaç per a combatre l’atur

Resultat:

irritació dels empresaris


30

REFORMES EDUCATIVES

Plantejament: més del 33% de la població és analfabeta.

Promoure una educació mixta,laica, obligatòria i gratuïta.

L’Estat és el garant del dret a l’educació de tota la població

Procés:

es va centrar en l’educació primària: 6750 noves escoles i 7.000 noves places per a mestres, pujada de sou als mestres

impulsar un projecte pedagògic innovador

supressió de la formació religiosa a les escoles.

increment del pressupost d’educació en un 50%

Missions Pedagògiques: dur la instrucció i la cultura a les zones rurals

Resultat:

problemes de pressupost + crisi econòmica = no es van poder dur a terme totes les reformes previstes.


31

Ocasió perquè les nacionalitats històriques reclamessin una nova organització territorial descentralitzada que recullin les

aspiracions d’autogovern.

CATALUNYA:

Abril 1931, F. Macià va proclamar la República catalana PERÒ el govern provisional va negociar amb Macià la

creació d’un govern autonòmic, la Generalitat, que va redactar l’Estatut de Núria (1931) donant lloc a l’Estatut

d’Autonomia del 1932.

PAÍS BASC:

El PNB i el tradicionalisme carlí elaboren l’Estatut d’Estella (1931): recuperació dels privilegis forals i la

defensa del catolicisme.

El rebutja pel seu conservadorisme

Dissensions entre forces polítiques basques dificultaren

l’aprovació d’un nou projecte

el gov. republicà

Navarra rebutja un Estat amb la resta de

províncies basques

A Àlaba només aprovat per la minoria

1934 es presenta l’Estatut a les Corts; fou paralitzat pel govern dretà. Triomf

de les esquerres al 1936 va permetre la seva aprovació



32

GALÍCIA:

L’Estatut va ser presentat a les Corts una vegada començada la Guerra Civil i no va poder ser discutit.

ALTRES INICIATIVES gràcies al reconeixement constitucional de l’autonomia:

València, Aragó, Balears i Andalusia van ser frenades per la política conservadora de 1934 i 1935, rellançades al 1936 i estroncades amb la Guerra Civil.



33


Oposició de la dreta Monàrquica Va afavorir la frustrada revolta militar (Sanjurjo, 1932)

CEDA (Catòlica)

qüestió autonòmica

reforma religiosa

desordres públics

Malestar per

La dreta parlamentària agrupa àmplies capes de les classes mitjanes urbanes i rurals. Líder: Gil-Robles.

Campanya de desprestigi contra el govern i els partits d’esquerra.

Oposició d’extrema

esquerra. CNT-FAI,

UGT, PCE

Impaciència dels treballadors davant les

reformes.

Desencís provocat per la lentitud i timidesa

d'algunes reformes.

Onada

de

conflictivitat

Atur

Dures condicions de vida

Voluntat revolucionària dels

sindicats

Vagues: 40% sector agrícola, 20%

construcció i indústria minera

Insurreccions de treballadors

Ocupacions de terres

Agitació social

Insurreccions camperoles :

Castilblanco (1931, Extremadura). UGT

Casas Viejas (1932, Andalusia). CNT

Insurrecions d’obrers:

zona minera de l’alt Llobregat (1932)

La repressió contra

l'agitació social

(exemple: 23 morts a

Casas Viejas)

La desunió de l’esquerra i

el descredit d’Azaña.

Indignació de l’opinió

pública

provoca

Ocupar l’ajuntament, cremar registre de la propietat i

declarar el comunisme llibertari.

S’acabava amb l’arribada de la Guàrdia Civil o de la

Guàrdia d’Assalt.

S’oposava al

reformisme burgès

Falange i les JONS grups de tall nacional sindicalista i feixistes


34

Oposición anarquista

Intento de golpe 1932

Casas Viejas y la crisi de gobierno

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=easByeg7Tf0

http://www.youtube.com/watch?v=oETEdA9VHrc&feature=player_embedded



35


Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña (i dimiteix, juny 1933))

convoca noves eleccions Vota la dona

Abstencionisme anarquista

desunió de l’esquerra

Concentració de la dreta: CEDA + agraris + monarquics

Victòria de la CEDA

Darrers mesos del govern de coalició republicanosocialista:

descontentament dels sectors obrers i agraris, decebuts per l’acció de govern.

Radicalització dels socialistes; dins del PSOE s’imposa la postura de Largo Caballero,

partidari de trencar la coalició amb els republicans.

rearmament ideològic de la dreta que es llença de manera ferotge contra la República

el Partit Radical de Lerroux s’uneix a la campanya de desprestigi contra el govern.

Eleccions municipals abril 1933 gran avenç dels radicals i la dreta.

Nov. 1933

defensa de la propietat, la religió i l’odre

social

reforma de la Constitució 1931

anul·lació de la legislació agrària i religiosa


36

CEDA (1932): Gil-Robles. Dreta

Catòlica Tradicional

Renovación Española: Calvo-

Sotelo. Alfonsins. Defensa cop

d’estat.

Grups nacionalsocialista i feixista:

JONS (Juntas Ofensivas Nacional

Socialista; 1931) i Falange (1933;

J.A.Primo de Rivera.

Sectors de l’exèrcit: sanjurjada

1932.

Rearmanent ideològic de la dreta

Elecciones de 1933

http://www.youtube.com/watch?v=kvpJqHMPSVk&feature=player_embedded

Eleccions 1933

37


38

BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)Radicalización política bienio derechista

hhttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=810YKRR5It8

Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Desembre de 1933.

La CEDA entra al govern de Lerroux (Octubre, 34) «Bienni Negre» (per l’esquerra). Coalició dels radicals i les dretes.

Cap de govern en mans del Partit Radical ( Martinez Barrio, Lerroux i Samper)

Aglutina diverses forces: radicals, liberals, agraris, independents PERÒ deixa fora el sector més antirepublicà de la CEDA

Actuació moderada

Conservadorisme polític, anul·lació de les reformes socials,

econòmiques i autonòmiques del Bienni ProgressistaEls govern radicalcedistes

Anul·lació reformes progressistes

Llei d’Amnistia als sublevats amb Sanjurgo (1932) i els que van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera. Retorn als

seus càrrecs de significats militars contraris a la República

Contrarestar la reforma religiosa: aprovació pressupost per al clergat i derogació de la Llei de Congregacions. Retorn de

l’Església a l’ensenyament i recuperar part dels béns conservats.

Revisió Reforma Agrària: devolució de terres a la noblesa, s'anul·la la cessió temporal de terres mal conreades als

pagesos d’Extremadura i concessió de total llibertat de contractactació (= ràpida baixada en els salaris dels jornalers). Retall

del pressupost per l’aplicació de la reforma = paralització definitiva.

Enfrontament amb la Generalitat: es declara inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu (que beneficiava als

rabassaires(pagesos arrendataris de vinyes).

S’oposa a l’aprovació de l’Estatut basc, tot i l’orientació catòlica i conservador del PNB.

o Llei d’arrendaments

Rústics: camperols

lloguin terres.

o promoció d’habitatges

de lloguer

o política d’obres

públiques

Bienni conservador (1933-1936)

39

Actuacions

positives


Política agrària i l’ofensiva de la patronal del camp

comporta:

vagues camperoles, (convocades per la

Federació de Treballadors de la Terra, propera

a UGT) acabades amb xocs amb les forces de

l’ordre.

dura repressió: va desmantellar les

organitzacions camperoles.

Actitud antiautonòmica del govern:

Catalunya: les polítiques d’esquerres

de Companys desencadena

enfrontaments constants.

País Basc: paralització projecte de

l’Estatut i retallada dels privilegis fiscals.

La CEDA endureix les seves posicions i reclama una acció més contundent

en matèria d’ordre públic, exigint participar en el govern sota l'amenaça de

retirar el seu suport parlamentari. Lerroux cedeix, i CEDA entra en el

govern ( 4 oct. 1934); carteres de Treball, Justícia i Agricultura.

Gir conservador govern

Lerroux

Obstrucció a l’obra reformista

Radicalització PSOE i UGT

(triomf de les tesis de Largo Caballero:

no col·laborar amb l’esquerra burgesa i

promoure insurreccions)

anarquistes Declaren la “guerra” al nou govern

Radicalització sociopolítica: la revolució d’octubre de 1934

Proliferació de vagues i conflictes

40

Reacció de les esquerres a l’entrada de la CEDA al governIntent de Gil-Robles de destruir la República per mitjans legals.

Camí obert cap al feixisme

La Revolució d’Octubre de 1934

provoca

Vaga general 5 d’octubre: fracàs per manca de coordinació

i per la contundent resposta del govern decretant l’estat de

guerra. PERÒ......

Revolució social a Astúries: durant dues setmanes (6-

18/oct)miners armats prenen el poder a Oviedo i la conca

minera, ocuparen gran part de les casernes de la Guàrdia

Civil i substituïren els ajuntaments per comitès revolucionaris

que dirigiren la lluita i les activitats (des de l’economia fins als

serveis de transport, el proveïment i la sanitat). El govern

envià la Legió (sota el comandament del general Franco), i la

resistència asturiana durà deu dies, provocant més de 1.500

morts, 2.000 ferits i 5.000 detinguts i empresonats (entre

elles els dirigents del PSOE i de la UGT)entre els sublevats, i

300 morts i 800 ferits entre les forces de l’ordre. Preludi de la

Guerra Civil espanyola.

A Catalunya:

Companys s’enfronta al govern proclamant l’Estat català dins la

República Federal Espanyola (6 d’octubre)

Aliança de forces obreres (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i

comunistes, abstenció CNT) organitzen una vaga general però

fracassà (negativa de la CNT i escassa participació ciutadana).

Rebel·lió sufocada: declaració de l’estat de guerra, ocupació

del Palau de la Generalitat per l’exèrcit; empresonats el govern de

la Generalitat, 3.500 detinguts, i l’Estatut suspès.


41

Revolución de Asturias

La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern

Però a més...

El Partit Radical es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo)

Política més reaccionària del govern:

paralització definitiva de la reforma agrària.

reducció del pressupost d’educació.

acostament a l’Alemanya nazi.

nomenament de militars antirepublicans per ocupar càrrecs de responsabilitat en l’exèrcit.

accions de la patronal injustes amb els dirigents sindicals (acomiadament dels obrers afiliats

a sindicats sense respectar les lleis ni els contractes laborals)

CEDA augmenta la seva influència dins del govern

L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola

(Bloque Nacional i Falange): s’oposen a la política de la CEDA per moderada i la violència

s’apodera de les seves organitzacions juvenils


43

Concessió de permisos

per a un tipus de ruleta

anomenada estraperlo

30.000 empresonats, tortures, execucions

sense judici, cadenes perpetues,

destitució de governs d’esquerra,....

També excessos en el bàndol

revolucionari: saqueig de propietats o

assessinats de guàrdies civils i sacerdots.

Context internacional: feixismes europeus i Front Popular

12

Aquesta situació desacredita el govern de dretes, i provoca opinió pública favorable a l’esquerra.

La dreta es troba dividida entre el suport a la CEDA (Gil-Robles) i el suport a l’extrema dreta

Les eleccions tindran una campanya molt radicalitzada

La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936

S’agreugen les diferències a l’interior de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA)

dimissió de Lerroux per corrupció, enfonsament del Partit Radical (sense el qual no es pot

generar majoria de govern).

Gil Robles intenta ser nomenat president de govern però Alcalá Zamora s’hi nega i convoca

noves eleccions (febrer 1936)

Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans,

amb recolzament de la CNT)


44

Las elecciones de 1936

1936 Eleccions 1936

12

46

1936 Eleccions 1936

12

47

12

48

GOVERN DEL FRONT POPULAR( (1936) El gobierno del Frente Popluar

12

1936 Govern del Front Popular

El poder queda en mans de l’esquerra

Augmenta la polarització política (dividida entre dretes i esquerres ) i el deteriorament de la convivència social

S’inicia amb un govern d’Azaña (amb suport comunista i socialista), i Alcalá Zamora com a president

Torna el Reformisme

Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934

Restauració de la Generalitat de Catalunya

Tramitació estatuts gallec i basc

Reforma Agrària: suspensió del pagament d’arrendaments a Andalusia i Extremadura,

prohibició dels desnonaments per deutes, assentament de milers de pagesos, legalització de

les ocupacions de terres, expropiació de terres (gran por entre els propietaris)

Readmissió dels treballadors acomiadats per activitats polítiques o sindicals.

Nou impuls a la reforma de l’ensenyament.

Azaña es converteix en president de la república (maig del 36), i Casares Quiroga president de l’executiu

49

Maig 36: a iniciativa de l’esquerra les Corts destitueixen a Alcalá Zamora


Els problemes i l’oposició

Reformista i democràtica

Partits republicans

Partit Comunista: suport al govern, i contrari als desordres

públics que alarmaven les classes mitjanes

RevolucionàriaLargo Caballero (PSOE, UGT, Jov. Socialistes).

S’aparta del reformisme subscrit en el pacte electoral

CNT-FAI

Divisió de l’esquerra(la confluència electoral fou

un fet conjuntural per contenir

a la dreta)

Radicalització de l’oposició

El sector conservador té por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera)

Bloque Nacional i CEDA Ordre, propietat, religió i pàtria

violència d’extrema dreta

Bloque Nacional, Falange (grups paramilitars)

i suport de la Unión Militar Española (1933;organització

Clandestina de militars de dreta .

«Dialèctica de les pistoles»

Primavera tràgica del 36:

Assassinats i atemptats contra líders de dretes i esquerres

(José Castillo (tinent Guàrdia d’Assalt) i Calvo Sotelo (cap de l’oposició

monàrquica) )

Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...)

Desencadena

Fomenta la confrontació civil i la crispació

política amb l’objectiu de desestabilitzar el

règim

Per tal de

provocar una

Que en durà al 18 de juliol

Vagues,

ocupacions de

terres, assalts

d’esglésies,

convents i diaris,

xocs entre CNT i

UGT per influir

sobre els obrers,

altercats entre

pagesos i

Guardia Civil

Dóna suport a les forces polítiques que representen els seus interessos

50

Enfrentamientos primavera 1936


51

Queremos menos palabrería liberal y más respeto a la libertad profunda del hombre.

Porque sólo se respeta la libertad del hombre cuando se le estima [...] portador de los

valores eternos [...] y más todavía si esta libertad se conjuga [...] en un sistema de

autoridad, de jerarquía y de orden [...].

Si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la

violencia. Porque [...] ¿quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimiento, antes

que reaccionar como hombre, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la

dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica

admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia

o a la Patria.

Discurs de José Antonio Primo de Rivera,

29-10-1933

La segona república v3 (1) (1) (1)

Education

Transcript of La segona república v3 (1) (1) (1)