El seu nom era Anna i cada any a l’iniciar el curs de 5è els hi deia als seus alumnes que els estimava a tots per igual. Però enguany hauria de dir una mentida, perquè a la primera fila hi havia mal assegut i amb cara de no entendre res el famós Joan Carles Pérez.

La srta Anna

La sta. Anna havia observat en Joan Carles des de l’any anterior i havia notat que no jugava amb els altres nens, que la seva roba estava molt descuidada i que la seva higiene no era tot el correcta que hauria de ser.

En Joan Carles era un nen bastant desagradable i va arribar el moment en que la srta Anna ni tan sols mirava els seus treballs ... Els tatxava directament i escrivia un gran zero a la part superior.... Total!...sempre estaven malament!!.

A l’escola on treballava la srta Anna era habitual revisar l’ historial de cada nen a l’inici del curs, però ella per mandra va deixar el del Joan Carles per a l’últim.Quan ja van estar tots revisats va llegir el d’en Joan Carles ...

i es va endur una sorpresa majúscula ...

La Professora de primer curs va escriure...”En Joan Carles és un nen molt brillant, alegre i treballador amb un somriure encantador. Fa els seus treballs amb gran polidesa i té molt bones maneres... És un plaer tenir-lo a la classe.”

La mestra de segon havia escrit: “En Joan Carles és un excel.lent estudiant i es porta molt bé amb els companys, encara que últimament està força preocupat per la seva mare que té una malaltia incurable i l’ambient de casa segur que deu ser bastant difícil.”

La mestra de tercer havia escrit: ”La mare d’en Joan Carles s’ha mort i ha sigut molt dur per a ell. El seu pare està ensorrat i no mostra gaire interès pel seu fill. El nen intenta fer el que pot però si l'ambient de casa no canvia, amb tota seguretat l'afectarà negativament en el seu desenvolupament acadèmic i personal.La mestra de quart curs havia escrit:”En Joan Carles està molt endarrerit en relació als seus companys i no te cap interès per l’escola. No té gaires amics i moltes vegades es queda adormit a classe.”

La srta Anna s’havia donat compte del problema i estava enfadada amb ella mateixa i penedida de no haver revisat amb anterioritat els informes. Encara es va sentir pitjor quan els seus alumnes li van portat els petits regals de Nadal embolicats en preciosos paquetets de colors i en Joan Carles es va presentar amb un paquet lleig i embolicat amb paper de diari.

Els nens reien del regal del Joan Carles, però la srta Anna el va obrir amb la mateixa cura i il.lusió que els altres. Dins hi havia un vell braçalet i una ampolla de perfum mig buida.

La srta. Anna va aturar les burles dels nens i va lloar el braçalet que es va posar al braç a la vegada que es perfumava una mica el coll.

En Joan Carles es va quedar aquell dia al final de classe el temps suficient per dir-li...

“Srta Anna avui fa la mateixa olor que la meva mare”.

Desprès de què el nen va marxar, l’Anna va plorar una bona estona.

Des d’aquell dia les matemàtiques, la llengua o la geografia van deixar de ser el més important en aquella classe.

El més important varen ser els nens i les nenes, i sobre tot en Joan Carles.

Al finalitzar del cicle, després de tenir l’Anna de tutora els dos cursos, en Joan Carles s’havia transformat i era un dels alumnes més brillants del grup.

Sis anys més tard, per les mateixes dates, va rebre una carta d’en Joan Carles on li deia que havia acabat la secundària i que ella continuava essent la seva mestra preferida.

Quatre anys mes tard, va rebre una altra carta on en Joan Carles li deia que encara que algunes vegades les coses havien estat molt difícils havia acabat amb èxit els seus estudis i que ella continuava essent la millor mestra.

La historia no acaba aquí, existeix encara un altra carta per llegir que va arribar uns anys més tard. En Joan Carles li escrivia a la srta. Anna dient-li que el seu pare havia mort feia un parell d’anys, que es casava i que li agradaria que la srta Anna fos el seu testimoni en el casament.