LA SÀTIRA EN LA CULTURACATALANA

Si donem un cop d’ull al dicciona-ri , ve u rem que per ‘ s à t i r a ’ s ’ e n t é n« l ’ e x p ressió de paraules amb què esc e n s u ren o ridiculitzen seve r a m e n tels defectes d’algú». En primer llocveiem que la sàtira és sempre unjudici emès per algú, el subjecte sa-t i ri t z a n t , e nve rs algú altre, a q u e l lqui és satiri t z a t , objecte de sàtira.Ara bé, a diferència de la mera crí-t i c a , la sàtira quasi sempre incorp o-ra un component lúdic, que és elque de vegades fa difícil saber si els a t í ric està parlant en broma o siestà dient ve ritats com a temples.En segon lloc, veiem que la sàtira esc i rc u m s c riu a l’àmbit de l’expre s s i óa rtística del pensament, ja siguiaquesta escri t a , c a n t a d a , d i bu i x a d a -pintada o, fins i tot, e s c u l p i d a . A r ab é , la sàtira, a diferència d’altres for-mes art í s t i q u e s , no només és l’ex-p ressió del pensament, sinó l’ex-p ressió de paraules utilitzades d’unad e t e rminada manera, u t i l i t z a n tre c u rsos com la ri d i c u l i t z a c i ó , e l sd o bles sentits, l ’ e x a g e r a c i ó , el sar-c a s m e, la paròdia o la comparació,e n t re d’altre s . Així doncs, la sàtiras e m p re provoca grans dosis dec o nya , de riota i de befa enve rs allòque és satiri t z a t .

Ara bé, la sàtira no es fa simple-ment per distre u re al pers o n a l , a m bun propòsit exclusiu de dive rsió oh u m o r í s t i c, per fer ri u re, sinó que elque pretén qui la practica és, f e n tnotar els defectes d’algú o d’algunac o s a , la consecució d’una re f l e x i óque porti a una millora d’algunaspecte de la comunitat en què esv i u .Així doncs, l’objectiu final de las à t i r a , que per naturalesa és insolent,p rovo c a d o r a , c o rro s iva i transgre s-s o r a , a f rontosa amb les seves vícti-m e s , és l’assoliment, encara ques ovint no ho aconsegueixi, de lamillora del subjecte satiri t z a t .

LA SÀTIRA EN EL CALENDARI FESTIU

Si analitzem de forma panoràmica elcontingut de les festes populars quetenen lloc durant tot l’any en dife-rents poblacions del terri t o ri catalàens adonarem que moltes d’ellesi n c o rp o ren manifestacions satíri q u e sen les seves posades en escena. L apossibilitat de combinar la paraulaamb el teatre, el cant i el ball en unmoment en què tota la comunitat (obona part) és al carrer –sovint con-centrada en un mateix espai físic– faque la sàtira hagi trobat també en lescelebracions festives un espai priv i l e-giat on expre s s a r - s e.

La sàtira apareix de forma pun-tual en algunes festes de la tard o r, e nel marc de manifestacions de teatre

42

La cultura catalana disposa d’unatradició satírica amplíssima que abas-ta moltes disciplines artístiques (de laliteratura al dibuix passant pel teatrei fins als moderns xous de sàtira polí-tica a la televisió) i que, per cert , t o tsigui dit de pas, encara està per es-c ri u re. Aquesta facilitat innata delscatalans enve rs la sàtira deu tenir,s e g u r a m e n t , alguna cosa a ve u re ambel fet de ser un poble alegre, a m a n tde la festa, el sexe i la conya , capaç degaudir i de ri u re ’s d’un mateix itambé dels altre s . Però també deuestar relacionat amb el fet que somun poble re b e l , s o m i a d o r, amant dela llibertat i de la justícia, crític amballò que no li agrada i que, c o n s c i e n tde la seva situació política d’ençà elsegle X V I I I, s e m p re mira de reüll alpoder establ e rt .

LA SÀTIRA I LES FESTES D’ANY NOU

Manel Carrera i Escudé

Caricaturaa L’Esquella de la Torratxa, 1918.

1.3.dossierRIC.qxd 12/6/10 15:45 Página 42

popular i pro f à , com en les evo l u-cions de determinades mascarades enquè els participants duen el ro s t rec o b e rt i dive rt e i xen als assistents ambtot tipus de tripijocs fets en claul o c a l .Un bon exemple d’aquests per-sonatges són les Carasses de Pe t rer oC a s t a l l a , els Tapats d’Ibi o les Mu-carasses d’Onil, totes elles hereves deles danses medievals de tapats.Ta m b ésón d’aquest tipus els parlaments delsD e s f ressats de Matances, uns pers o-natges burlescos que apare i xen du-rant l’àpat familiar gastronòmic de lamatança del porc de les cases i masosde Fo rmentera i Eiv i s s a .

Tro b e m , també de forma pun-t u a l , manifestacions satíriques end e t e rminades festes de pri m ave r a ,com els ve rsos que reciten els jueusen determinades processons i esce-nificacions de la Passió de Crist quetenen lloc durant la Setmana Santa,com els de Verges o Campdev à n o l .I encara expressions satíriques enalgunes cantades de caramelles perPa s q u a , que les han inclòs moder-nament en el seu re p e rt o ri dec a n ç o n s , i també en el marc de de-t e rminades festes de Moros iC ri s t i a n s , com en el Ball de lesEspies i la Mahoma de Biar.

La sàtira també és present en lesescenificacions actuals de determ i-nats balls parlats de les festes majorse s t i u e n q u e s , com el de Dames i Ve l l sde Ta rragona i Reus; el Ball delsMalcasats del Ve n d re l l ,V i l a n ova i laGeltrú i Vilafranca del Pe n e d è s ; e lBall de les Criades de Sitges o l’Ar-b o ç , i en determinats balls d’en Ser-r a l l o n g a . Esment apart mere i xen els

ve rsos satírics dels parlaments delsballs de diabl e s , especialment els del ’ à rea del Pe n e d è s , G a rraf i Camp deTa rragona (l’Arboç, Vilafranca delPe n e d è s , la Riera de Gaià,V i l a n ova ila Geltrú, Sant Quintí de Mediona,S i t g e s , Ta rr a g o n a , To rre d e m b a rr a ,e t c. ) , i ara també als de la resta delpaís (Sabadell, E s p l u g u e s , B a d a l o n a ,e t c. ) , s ovint recitats davant tot elp o bl e, al final de la cerc av i l a , amb lesa u t o ritats al balcó de l’ajuntament.També tenen caràcter satíric les «pas-t o r a d e s » , un diàleg que funcionacom a repàs satíric de l’actualitat ique només s’ha conservat viu a Be-n ava rri , pels volts del 8 de juny, p e r òque havia estat tradicional en moltsp o bles de les comarques de la Lliterai la Ribagorça, a la Franja de Po n e n t .F i n a l m e n t , també són satírics els car-tells que fan parlar als bujots d’algu-nes fog u e res de les festes de SantJoan a l’illa de Menorca (Maó, S a n tL l u í s , e t c. ) , un component quetambé havia estat present en lesf og u e res fetes en algunes èpoques ala ciutat de Barc e l o n a .

Trobem moltes festes amb ex-p ressions satíriques a l’hive rn , en elm a rc d’algunes manifestacions delcicle nadalenc, ja sigui en l’àmbitfamiliar o en l’associatiu, com les« g a rrofes» (Berga, G i ro n e l l a , M a-n resa) o els «cuplets» dels Pa s t o re t sde V i l a n ova i la Geltrú, que re p a s s e nde forma crítica, d ive rtida i mord a çels esdeveniments que s’han succeïtal llarg de l’any en l’àmbit local. I sónmolt freqüents les sàtires durant lafesta de Sant Antoni A b a t , pels vo l t sdel 17 de gener, aquesta vegada can-

tades mitjançant gloses: cançons cur-t e s , generalment en ve rs , f ruit de lai m p rov i s a c i ó , s ovint acompanya d e samb música de simbomba i pre s e n t sen quasi bé totes les poblacions del’illa de Mallorca on es celebraaquesta festa, però també en moltesp o blacions del País Va l e n c i à , d el ’ E m p o rdà i de les Te rres de l’Ebre.La sàtira acompanya també algunespràctiques del dia dels Innocents i deles festes de Fo l l s , com ara elsAjuntaments de Fars a .

Excepte en comptades ocasions,en tots aquests casos, ja sigui a l’estiu,a la tard o r, a la pri m avera o a l’hi-ve rn , la sàtira és exe rcida de form ap u n t u a l , m i n o ri t à ri a , per petits gru p sculturals especialment actius, p e r òmés aviat poc nombro s o s , a s s o c i a-cions de tota mena (balls populars ,c a s a l s , e n t i t a t s , e t c.) que la practiquenen el marc de les festes locals.

Ara bé, si hi ha un moment del ’ a ny en què la sàtira es fa més pre-sent i és exe rcida a bastament per lam a j o ria de la pobl a c i ó , de manerapopular i col·lectiva , aquest és, s e n sd u b t e, el període de temps que abas-ta els mesos de febrer i març, al finalde l’hive rn i l’inici de la pri m ave r a ,un moment que engloba les festes deC a rn aval al Principat de Catalunya ila festa de les Falles al País Va l e n c i à .

LA SÀTIRA I EL CARNAVA L

Al Principat de Catalunya , si bé ésc e rt que la sàtira és present en d’altre sfestes al llarg de l’any, aquesta troba elseu millor moment d’expressió en

43

Parlaments del Ball de Diables deVilafranca del Penedès

1.3.dossierRIC.qxd 12/6/10 15:45 Página 43

el m a rc de la festa de Carn ava l , q u efixa la seva seqüència ritual entre lesdiades del Dijous Gras i el Dimecre sde Cendra. El fet de ser un momenten què eclosionen les tensions so-c i a l s , en què el món es capgi r am o m e n t à n i a m e n t , en què l’ord resocial es posa en evidència, fa que lasàtira trobi en el Carn aval unterreny adobat per a esplaiar-se. Lasàtira carnavalesca és, sobretot, for-mulada en clau local i nacional, tot ique sovint també abasta els àmbitsestatal i intern a c i o n a l .

Les sàtires carn avalesques apare i-xen en dive rsos moments de la se-qüència ritual de la festa. En pri m e rl l o c, a p a reix els dies abans quecomenci tot, en els cartells anu n c i a-d o rs de la festa, s ovint origen ded u res controv è rsies i picabaralles en-t re el poder ridiculitzat i els que elsc re e n . L’ a p a rició de ro s t res conegutsde la vida social local en situacionsc o m p romeses provoca sovint la iradels afectats i la riota dels ciutadans.En segon lloc, la sàtira és pre s e n ts o b retot a les rues de Carn ava l , j asigui mitjançant les disfresses delsp a rticipants o bé a través de lesc a rrosses que re p resenten dive rs o stemes d’actualitat en clau de mofa .Aquestes rues satíri q u e s , p resents entantes i tantes localitats catalanes quehan decidit no adoptar el modelinnocu de la rua brasilera, a c a b e ne s d evenint autèntiques cròniquessocials de la localitat on es celebre n .També inclouen sàtira els serm o n s ,p regons o crides d’en Carn e s t o l t e s ,p ro nunciats quan el Rei dels Po c a -soltes arriba a la població pro c l a m a n tl’inici del seu re g n a t , però també enel testament del pers o n a t g e, u n avegada aquest ha mort , en el marc dela seva vetlla o del seu enterr a m e n t .La sàtira també apareix en d’altre smanifestacions carn ava l e s q u e s , c o mles escenificacions dels Diablots deSant Celoni al final del Ball de Gi-tanes o els Esbroncs que es llegeixe nen el Carn aval de Caldes de Mont-bu i . F i n a l m e n t , la sàtira apareix entota mena de fulls editats per col·lec-tius o indiv i d u s , escampats per lap o blació per dive rsos mitjans (Reus,A l b o n s , V i l a n ova i la Geltrú, e t c. ) .Aquests impresos i publicacions satí-ri q u e s , ara també en format we b,a p a re i xen només coincidint amb elC a rn e s t o l t e s , tenen un caire dive rs ,però tenen en comú el fet que con-tenen tot tipus de sàtire s , burles i crí-tica social elaborada en clau local.

44

LA SÀTIRA FA L L E R A

Al País Va l e n c i à , si bé també és certque la sàtira és present en d’altres fes-tes al llarg del calendari , a q u e s t at roba el seu millor moment d’ex-p ressió en el marc de la festa de lesF a l l e s , una celebració que, en moltsp o bl e s , és la més important de l’any.La festa, h e reva de festes dels tre b a-l l a d o rs de l’horta va l e n c i a n a , si bé téel seu moment àlgid pels volts del 19de març, Sant Jo s e p, m o d e rn a m e n t ,per la complexitat de les estru c t u re sque es basteixe n , es prepara duranttot l’any. Com la carn ava l e s c a , l as à t ira fallera és formu l a d a , s o b re t o t ,en clau local i nacional, tot i que, e naquest cas, s ovint també abasta elsàmbits estatal i intern a c i o n a l .

Les sàtires fa l l e res es concentre n ,en primer lloc, en la pròpia compo-sició dels monuments fa l l e rs : en else s p e c t a c u l a rs ninots i les escenes quere p re s e n t e n . Tots ells mostren elsvicis i despropòsits de les persones isituacions que re t r a t e n . Amb la sevac rema ritual es pretén eradicar totsels defectes que denu n c i e n , tot i queno sempre ho aconsegueixe n . L afalla és, com deia Fuster, una autèn-tica escultura de la burla i,m a l grat elsque intenten desnaturalitzar la festaamb uns monuments innocus ambp e rsonatges no identificabl e s , és unasàtira de carre r, c a rregada de gr à c i a ,f ruit d’un autèntic batec popular.L e ss à t i res s’expliquen amb els pro p i s

ninots però també amb uns escrits apeu de falla que complementen oexpliquen amb més detall el contin-gut de la fa l l a . Aquests escri t s , c o mtota la festa, són hereus dels cart e l l sque es posen als ninots de mitjaQ u a re s m a , anomenats «Nanos» o« Ve l l s » , p rotagonistes d’una celebra-ció que és el precedent més imme-diat de la festa de les Falles i queencara avui ha mantingut la form aa rcaica a Cocentaina, Elx o A g o s t ,però dels que també se’n té re f e r è n-cia a To rre n t , A l c o i , X i x o n a , L l í ria oP i c a s s e n t . Av u i , moltes falles notenen aquests escri t s , continguts enpetits cartells situats al peu del mo-nument fa l l e r, sinó que s’han con-ve rtit en un dels ingredients literari sessencials de les falles modern e s , e l« l l i b ret de fa l l a » , un tipus de publ i-cació en paper que neix a mitjansegle X I X i que conté els ve rsos satí-ri c s , unes composicions mord a c e s ,s ovint d’una ferocitat gr a c i o s a , q u esubratllen i comenten el significats a t í ric dels ninots que apare i xen so-b re els empostissats. Ara bé, la sàtirafallera no només és present en elsm o numents i els cartells o llibre t s ,sinó que també es complementaamb les anomenades Cavalcades delN i n o t , unes cerc aviles o desfiladesa n à l ogues a les rues del Carn aval deC a t a l u nya , f o rmades per tots elsm e m b res de la comissió fallera quedesfilen disfressats en relació al temade la seva fa l l a .

Escenificació dels diablots, carregant contra l’especulació immobiliària.Carnaval de Sant Celoni 2009.

1.3.dossierRIC.qxd 12/6/10 15:45 Página 44

LA SÀTIRA EXERCIDAC O L · L E C T I VA M E N T,EXPRESSIÓ D’«ANY NOU»?

Si analitzem les dues festes en quèla sàtira apareix col·lectivament im a s s iva m e n t , C a rn aval i Falles, e n sa d o n a rem que aquestes dues cele-bracions pro fanes contenen doselements comu n s . En primer lloc,un ritus dels anomenats re g e n e r a-t i u s , que consisteix en la constru c-ció i crema d’un ninot-efígi e - c a d a-fal (molt més visible i evident en elcas de les falles va l e n c i a n e s , p e r òtambé re p resentat pel ninot delC a rnestoltes tradicional de Catalu-nya) i que conté tot allò de censu-r a ble o re bu t j a ble que es vol ferd e s a p a r è i xe r. El ri t u s , per cert ,acaba amb un detall molt impor-t a n t , però que sovint passa desaper-c e bu t : de la efígi e, se’n salva sempreun tro s : és el ninot indultat en el casde les Falles i un braç, la sardina oalguna altra part del ninot Carn e s-t o l t e s , que s’enterra o es guarda enun mu s e u . En segon lloc, a q u e s t e sdues festes contenen grans dosis desàtira expressada de formes dive r-s e s , ja sigui continguda en el mateixn i n o t - falla que es destrueix o bémitjançant tot tipus de publ i c a-cions escri t e s , d i s c u rs o s , rues i des-filades en moviment de pers o n e sd i s f re s s a d e s .

Aquestes dues festes són unautèntic exe rcici d’engi ny col·lectiuque funciona com a vàlvula d’esca-p a m e n t , de desfogament alliberadoren què la comunitat aireja en clau

s a t í rica determinades situacionsp ro blemàtiques que s’han pro d u ï tdurant l’any al municipi i n’assenya-la els seus pro t a g o n i s t e s . F u n c i o n acom una espècie de purga col·lecti-va en què la comu n i t a t , amb elsre c u rsos que pro p o rciona la sàtira,fa balanç de tot el que ha passatdurant l’any. A través de la cons-t rucció d’un monument amb una r g u m e n t , a través de la re d a c c i ód ’ e s c rits o bé mitjançant l’escenifi-cació teatralitzada es fa visibl eaquesta mofa satíri c a , tramada ambgr à c i a , c ru e l , que fustiga pers o n e s ,i n s t i t u c i o n s , costums i modes, i ques ovint està diri gida contra les cosesque xoquen amb el sentit comú.

Les festes que contenen aquestritus pert a nyen a la categoria delque els experts anomenen «festesd ’ a ny nou» o de canvi de cicle i nos’han de confondre amb les quem a rquen el canvi de data en elc a l e n d a ri oficial, el que nosaltre sc o n e i xem per «Cap d’any» i que télloc del 31 de desembre a l’1 deg e n e r. La «festa d’Any Nou» és lafesta més important de l’any, la mése s p e r a d a , la més gr a n , la major, tot ique no sempre coincideix amb elque nosaltres coneixem per festam a j o r. Es tracta d’un tipus de festa,celebrada per tota la comunitat i nonomés per una part , que marca unabans i un després en el calendaril o c a l , i que permet la re g e n e r a c i ódel temps social. No ha d’estranya r,d o n c s , que la sàtira aparegui sobre-tot vinculada a aquest tipus de fes-tes perq u è , en la mesura que és la

festa més important de l’any i supo-sa un punt i apart en el tempsc o mu n i t a ri , aquest és el momentideal per fer balanç, c o l · l e c t iva m e n ti públ i c a m e n t .

La sàtira, e xe rcida d’aquestam a n e r a , é s , d o n c s , una mena de me-canisme per expulsar dimonis, m a-lalties i pecats per aconseguir, d ’ u n amanera festiva , m a rcar la fi d’unperíode en el temps col·lectiu i as-s e nyalar l’inici d’un de nou, p ro-d u i n t - s e, d’aquesta manera, la ne-c e s s à ria regeneració periòdica de lavida comu n i t à ri a .

BIBLIOGRAFIA

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B.D i c c i o n a ri català-va l e n c i à - b a l e a r.Palma de Mallorc a : E d i t o ri a lMoll, 1930-1963 [http://dcvb.iecat.net/]

ARIÑOVILLARROYA, Antonio. «Festai ritual: dos conceptes bàsics». A:Revista d’Etnologia de Catalunya,13, 1998, p. 8-17.

ELIADE, Mircea. El mito del eternoretorno. Madrid: Alianza/Emecé,2000.

FUSTER, Joan. Combustible per afalles. Alzira: Editorial Bromera,1992.

CARRERA I ES C U D É, M a n e l . L o s a r,C a rn a val dins un monestir. Fe s t es.org( h t t p : / / w w w. f e s t e s . o r g / a rt i c l e s . php?id=787)

‘Sàtira’. Viquipèdia (http://ca.wiki-pedia.org/wiki/Sàtira)

Festes.org. http://www.festes.org

45

Al ninot-falla se li pega foc.

(Xàtiva, 2006).

1.3.dossierRIC.qxd 12/6/10 15:45 Página 45