Youssra Makhloufi

La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions

per ones electromagnètiques entre l’aparell mòbil i una

estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia

convencional.

En la telefonia mòbil els aparells són autònoms, es

desplacen amb l’usuari. La connexió amb la xarxa de

comunicació es fa a través d’ones electromagnètiques.

Aquests aparells tenen connexió amb les centrals

telefòniques a través d’antenes que estan repartides pel

territori i formen cèl·lules, que són zones a les quals donen

cobertura, i formen una xarxa específica de comunicación

entre mòbils i entre mòvils i telèfons fixos.

La creació d’una xarxa de comunicació per telefonia mòbil

necessita la instalació de multitud d’antenes en el territori

per cobrir els usuaris; hi ha però zones remotes que no

tenen cobertura. La tecnologia digital GSM ( Global System

for Mobile Communications) és la de major implantació

comercial en els països del nostre entorn i permet la

comunicació estàndars GSM, d’altra banda, SIM (Suscriber

Identy Module) és una petita targeta memòria, que es pot

posar en qualsevol aparell, també hi pot haber un PIN

(Personal Identification number), és un número de

seguretat, el qual s’ha de introduir amb el teclat cada

veguada que el mòbil es posa en funcionament.

La telefonia mòbil s’ha popularitzat en molt pocs anys a

causa de la baixada considerable dels preus, de la seva

estabilitat i fiabilitat i de la publicitat massiva.