La teoria de l’evolució, 150 anys després · PDF file6 • La teoria de...

Click here to load reader

  • date post

    07-Feb-2019
  • Category

    Documents

  • view

    218
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of La teoria de l’evolució, 150 anys després · PDF file6 • La teoria de...

La teoria de levoluci, 150 anys desprsLa teoria de levoluci, 150 anys desprsLa teoria de levoluci, 150 anys desprs150 anys desprs150 anys desprsLa teoria de levoluci, La teoria de levoluci, 150 anys desprs150 anys desprsLa teoria de levoluci, La teoria de levoluci, 150 anys desprs150 anys desprs150 anys desprs150 anys desprs150 anys desprs150 anys desprs

2 La teoria de levoluci, 150 anys desprs

ndex

4 Presentaci

5 1. Levoluci, un fet i una teoria Francesc Uribe i Pere Viladot

6 2. Levoluci per selecci natural, una teoria cientfica Alejandro Prez-Prez

8 3. El concepte cientfic de lluita per la supervivncia Alejandro Prez-Prez

9 4. Levoluci, una teoria bicfala: Darwin i Wallace Jess Gmez-Zurita

10 5. La mutaci. Un error pot tenir efectes positius Salvador Carranza

11 6. Les mutacions i latzar no sn els nics factors de levoluci Alejandro Prez-Prez

12 7. Ladaptaci sempre comporta evoluci, per pot haver-hi evoluci sense adaptaci Ignacio Ribera

13 8. La deriva gentica pot generar evoluci sense selecci natural Salvador Carranza

14 9. La selecci sexual... dels mascles ms guarnits Joan Carles Senar

15 10. La selecci sexual... dels mascles ms armats i de certes femelles Joan Carles Senar

16 11. La selecci social, a ms de la natural i la sexual Joan Carles Senar

17 12. Canvis graduals o anagnesi versus canvis diversificadors o cladognesi Miquel ngel Arnedo

18 13. Levoluci, reflectida en els estrats geolgics Jaume Gallem

19 14. Les extincions poden ser selectives Ignacio Ribera

20 15. Levoluci actua noms sobre els individus, s a dir sobre els gens Ignacio Ribera

21 16. La coevoluci com a adaptaci recproca de dos organismes Jess Gmez-Zurita

23 17. Els ecosistemes tamb evolucionen Jordi Moy i Jos Mara Montoya

25 18. La simbiosi tamb s una via per a levoluci Francesc Uribe

26 19. La importncia de la imprevisible deriva gentica Jos Castresana

27 20. Els mecanismes evolutius bsics regeixen igual per a animals, plantes i microorganismes Salvador Carranza

28 21. La selecci natural i la selecci artificial o domesticitat Daniel Sol

29 22. Evoluci gradual versus evoluci a salts Ignacio Ribera

3 La teoria de levoluci, 150 anys desprs

30 23. La biodiversitat, el reflex viu de larbre filogentic Miquel ngel Arnedo

31 24. Larbre de la vida: lexplicaci grfica del parentiu de tots amb tots Jos Castresana

32 25. Hi ha carcters ms modificats que daltres, per no pas espcies ms evolucionades que daltres Jess Gmez-Zurita

33 26. Classificacions: segons laspecte o fentica / segons lancestre o filogentica Salvador Carranza

34 27. La biogeografia com a revelador resultat de levoluci Ignacio Ribera

35 28. Evoluci i matemtiques. Estadstica de la variabilitat Julio Rozas

36 29. Evoluci carcter a carcter, o de manera conjunta? Julio Rozas

37 30. Hi ha gens que tenen ms valor evolutiu que daltres Jos Castresana

38 31. Lenginyeria gentica representa una possibilitat dinterferir en levoluci Salvador Carranza

39 32. Evoluci tamb dels mecanismes de desenvolupament Marta Riutort

40 33. Evoluci genmica versus evoluci molecular Julio Rozas

41 34. El canvi evolutiu no comporta progrs en una direcci determinada Jess Gmez-Zurita

42 35. El motor que impulsa levoluci s intern o extern als organismes? Marta Riutort

43 36. Illes i allament gentic: De lornitorinc a lHomo floresiensis Miquel ngel Arnedo

44 37. Venim del mico? La por i la fascinaci vers els orgens humans Jordi Serrallonga

46 38. Som els humans lespcie elegida? Trenquem amb els tpics sobre el present i el futur de lHomo sapiens Jordi Serrallonga

47 39. El disseny intelligent, el vestit nou del creacionisme Miquel ngel Arnedo

48 Glossari

4 La teoria de levoluci, 150 anys desprs

La teoria de levoluci, 150 anys desprs

Presentaci

La densa histria del concepte devoluci arrossega tpics, errors i sovint la ignorncia de les ltimes descobertes. Per aix s bo que el coneixe-ment del que representa levoluci fora de lmbit acadmic sigui motiu de revisi peridica. Un 150 aniversari s una bonica ocasi. La present guia s un bon exemple de collaboraci entre lestament cientfic i la comunitat educativa, en la cerca duna fructfera via de comunicaci en-tre cincia i educaci. Una collaboraci que, com es podia esperar, ha donat uns resultats de gran qualitat. Lentusiasme que han mostrat els responsables de lIMEB i del CDEC ha estat decisiu per portar a bon port aquest projecte. De manera complementria als textos disponibles per a lacci educativa, hem volgut proporcionar uns quants arguments bsics per refrescar les nocions essencials de levoluci a la llum del coneixe-ment actual de la cincia.

Per, a ms, en el cas de levoluci, la permeabilitat daquest concepte a diverses fonts de coneixement fa especialment atractiva la possibilitat de superar les barreres existents entre les diverses disciplines. La filosofia i la religi, per exemple, sn dos camps del coneixement que, interve-nint-hi, fan ms interessant la discussi sobre el que significa evoluci i enriqueixen un debat en el qual participa, evidentment, la cincia. Ara b, alguns corrents dopini malden per enverinar aquest debat contami-nant la cincia com a tal amb creences daltres camps. Fa un trist favor a la religi o la filosofia el qui pretn revestir-les de cincia. La matria primera de la cincia sn exclusivament les hiptesis que es puguin pro-var o refutar, mentre que lespiritualitat pertany a una altra dimensi, tan humana com la recerca cientfica, per diferent.

5 La teoria de levoluci, 150 anys desprs

Charles Darwin.

1. Levoluci, un fet i una teoriaFrancesc Uribe i Pere Viladot

Richard Dawkins comenta al principi del seu llibre The Ancestors Tale que la biologia, al contrari de la histria o la fsica, t ja amb la seva gran teoria unificada, acceptada per tots els professionals informats, encara que en diferents versions i interpretacions. Sabem que la fsica busca aquesta teoria unificada per aplicar-la al seu mbit. I pot ser que la his-tria no sho plantegi. Per s que ens consta que la biologia ha madurat i sha desenvolupat amb fortalesa i ascendent grcies a una teoria que explica levoluci dels organismes vius i que, per la seva capacitat sint-tica, ha acabat sent la teoria de levoluci.

Ens trobem davant de dos conceptes fonamentals que sovint es confonen en un de sol. Duna banda, constatem la mutabilitat dels organismes vius. El registre fssil, les anlisis moleculars, els experi-ments sobre cicles biolgics i generacions conse-cutives, entre altres proves, conclouen que levo-luci s un fet, una realitat visible arreu. Com a conseqncia, la universalitat del procs de canvi evolutiu ha donat peu a una teoria, de concepci senzilla en la seva essncia original, que ha estat suficient per a comprendre el motor de canvi. Una visi simple, la idea que els organismes que ms obstacles superen poden deixar ms descendncia amb les seves caracterstiques, ha suscitat un com-plex tramat de principis i hiptesis que evidencien la fertilitat del concepte inicial per donar explicaci a les circumstncies reals ms diverses. Un fet na-tural incontrovertible i una teoria unificadora per explicar-lo, aquestes sn les dues cares del terme evoluci.

Es discuteix lextensi en lespai i el temps del fe-nomen evolutiu i safinen constantment les pre-diccions de la biologia de levoluci. La cincia s inconformista i avana comprovant encerts i rebut-jant hiptesis falses. El coneixement actual dels mecanismes evolutius s molt ric, producte dun creixement gaireb exponencial de la recerca en aquest mbit durant les darreres dcades. La teoria de levoluci ha madurat molt, per encara no ha acabat pas el seu recorregut.

Bilbiografia

Dawkins, Richard (2004). The Ancestors Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life. Londres: Weidenfeld & Nicolson /(2008). El cuento del antepasado: Un viaje a los albores de la evolucin. Barcelona: Antoni Bosch Editor.

Science, evolution, and creationism. National Academy of Sciences, 2008 (http://www.nap.edu/catalog/11876.html).

6 La teoria de levoluci, 150 anys desprs

2. Levoluci per selecci natural, una teoria cientficaAlejandro Prez-Prez

La teoria que va proposar Charles Darwin (1809-1882) en el seu llibre Lorigen de les espcies per selecci natural (1859) fa molt que ha deixat de ser noms una teoria. Les abundants dades empriques recollides al llarg daquests dos-cents anys, i fins i tot abans, confirmen la idea que les espcies no sn immutables, sin que evolucionen, i tamb reforcen la teoria que explica que ho fan adaptant-se a les condicions ambientals predominants a cada regi i en cada poca. Doncs b, cal dir que va ser seguint el mtode cientfic, i no pas arran duna creena (vegeu larticle 39), com Darwin va observar que cada espcie presenta unes caracte-rstiques que li permeten sobreviure i reproduir-se en les condicions que t lhbitat que ocupa, i va inferir de la comparaci entre certes varietats properes que semblen derivar dun ms o menys antic ancestre com, que aquestes tenen una diferent adaptaci del cos al medi a causa de la impossibilitat de competir una massa nombrosa poblaci daquella avantpassada espcie per uns mateixos recursos o un mateix hbitat.

Darwin tamb va estudiar la selecci artificial en animals, com ara els coloms o els gossos, com a mecanisme per a aconseguir va-rietats ms vistoses o amb trets morfolgics o de comportament particulars (vegeu larticle 21). I totes les proves empriques li van indicar que la selecci, sigui natural o artificial, produeix variet