La Torre de Barcelona

NOVEMBRE 2012

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

La teva revista de la Zona Alta

10 raons per comprar a la Zona Alta

-

Especial Restaurants i Gastronomia

-

Entrevista a Jaume Barberà

Fes comerç a la Zona Alta

2 www.latorredebarcelona.com

BELLESA

3www.latorredebarcelona.com

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director Continguts: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé, Adriana Domí[email protected] Disseny: Quim Castillo Publicitat: [email protected] Dipòsit legal: B-39384-2009

La Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

Segueix-nos a Facebook i Twiter

Editorial Si sou dels que pensen que qui dies passa any empeny, enhora-bona perquè el final d’any és a tocar. Malgrat tots els maldecaps arriba un nou Nadal i tornem a tenir coses per celebrar: que continuem junts, que ens mantenim drets tot i les ventades i que, més tard o més d’hora, s’acabarà el temporal, per força.

Ara que els llums als carrers són a punt d’inaugurar la campa-nya de Nadal hem volgut dedicar algunes pàgines de la revista a promoure el comerç de proximitat. Consumir a prop de casa és la nova tendència a Barcelona, una tendència que s’ajusta molt bé als nous valors que hem de promoure per no tornar a caure en una crisi com l’actual: solidaritat, sostenibilitat, proximitat...

També trobareu entre les nostres pàgines un especial sobre res-taurants i gastronomia. Us desitgem que se us faci la boca aigua.

Proper Numero: Especial

Acadèmies

Envieu-nos un correu a [email protected]

LOCAL

4 Més pisos de lloguer i més barats

8 Una Barcelona més cívica i més segura

COMERÇ

6 Fires i mercats de la zona alta

10 El comerç de proximitat guanya terreny

13 Per Nadal, Shopping a Barcelona

ENTREVISTA

14 Jaume Barberà, director i presentador de “Singulars“

BARCELONA

16 Ciclistes contra vianants

19 Nou servei de recollida de roba a domicili

SALUT

21 Trastornos del sueño

26 Adolescents i acne, un problema amb solució

PSICOLOGIA

28Els conductors perden l’empatia quan condueixen

ESPECIALRESTAURANTS

30La piràmide de l’alimentació

32Els millors vins i caves de Catalunya

33Llibres per menjar

35Temporada de bolets

BELLESA

38Cures a la pell per a la gent gran

4010 idees de bellesa per a la tardor

AGENDA

44Una selecció de les millors activitats que tindran lloc a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts

NEGOCIS

50¿Es un buen momento para invertir en vivienda?

TELEVISIÓ

52Esteve Rovira, director de La Riera de TV3

SOCIETAT

53Centenari del Club de Golf de Pedralbes

56Torna la Barcelona Shopping Night


BELLESA

Nova guia de Sarrià-Sant Gervasi

Solars per a entitats sense ànim de lucre

La col·lecció de guies edita-des per Cossetània Edicions i l’Ajuntament de Barcelona que ens donen a conèixer els districtes de la ciutat ha presentat un nou volum. El cinquè volum de les guies “Barcelona, barri a barri” arriba a les places, carrers, jardins i parcs del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Sarrià-Sant Gervasi és un dels districtes més exten-sos de la ciutat, el que té més zones verdes, centres educatius i sanitaris per hectàrea i l’únic que englo-ba a tres antics municipis annexionats a Barcelona: Sarrià (1921), Sant Ger-vasi de Cassoles (1897) i Vallvidrera (1890). Cadascun d’aquests tres vells pobles ha aportat un tret diferen-ciador al districte que es reflecteix en el llibre.

L’autor de la guia és Antoni Capilla, que ha treballat a El Noticiario Universal, Diari de Barcelona i El Periódico. És autor d’Orígenes del cine: Estados Unidos (2007), Ruta del Modernisme (2004), Barcelona sana (2006), Bar-celona amb bicicleta (2004), Telemanía, las 500 mejores series de nuestra vida (1999) i La premsa de sorra (1994).

Les fotografies són de Frederic Camallonga que ha treballat a la revista Ajoblan-co i al Diari de Barcelona. Especialitzat en arquitectura i paisatge, és autor gràfic de les col·leccions Mirall de Catalunya: Barcelona, Lleida, Girona (2005-2007), Picture Guidebooks: Toledo, Madrid, Valencia, Barcelo-na, La Coruña i Santiago (2001-2004), entre d’altres.

L’Ajuntament de Barcelo-na cedirà una vintena de solars municipals en desús a entitats i associacions sense ànim de lucre. Aquesta iniciativa, anomenada Pla “Buits”, pretén afavorir la implicació de la societat civil en la definició, instal·lació i gestió d’aquests espais buits on, a curt termini, no es pre-veu construir o donar-los un ús definitiu. La cessió serà en qualsevol cas temporal

De moment s’ha començat per triar els espais que seran cedits a entitats, dos per districte. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi seran: la Llosa FFCC Sarrià i Pl. Lesseps, 26. A les Corts seran el solar de Numància 123 i el conegut com Josep Sunyol Garriga, situat entre el Camí de Torre Melina, l’Av. Manuel Azaña i el carrer Albert Bas-tardas.

Els usos i les activitats que es proposin hauran de tenir un interès públic o una utilitat social, ser provisionals, és a dir, de caràcter temporal, i tenir lloc en instal·lacions fàcilment desmuntables. Les entitats i associacions poden proposar activitats de caire educatiu, esportiu, lúdic o recreatiu, cultural o artístic, ambiental o paisatgístic, social o comunitari.

Una comissió d’avaluació s’encarregarà de valorar les propostes i que els projectes responguin a necessitats de l’entorn, que siguin econòmi-cament autosuficients, que incloguin criteris de sosteni-bilitat ambiental. Les entitats hauran de tenir la pòlissa d’assegurança correspo-nent i mantenir la totalitat de la parcel·la en bon estat de conservació, salubritat i neteja.

Més pisos de lloguer i més barats

Polèmica per la taxa turística

La situació econòmica ha posat a més d’un en el seu lloc i ha situat el lloguer de pisos com una opció vàlida per a independitzar-se sense haver d’hipotecar-se fins a les celles. El descens de preu dels lloguers ha contribuït decisivament a promoure aquesta opció a Barcelona.

Segons un informe elaborat per la Cambra de la Pro-pietat Urbana de Barcelona la demanda de lloguer a la ciutat ha crescut en els da-rrers anys mentre els preus baixaven, com és lògic.

En el primer semestre de 2012 la contractació de pisos de lloguer ha pujat un 7,7% i l’import dels lloguers ha descendit un 2,75% de mitjana.

Com la resta de districtes

Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts han vist com baixava l’import dels lloguers si bé encara es mantenen al cap-davant de la ciutat amb 998 i 856 euros, un 38 i un 19% respectivament per sobre de la mitjana de la ciutat, que està en 721 euros mensuals, 21 menys que el mateix període de 2011.

Els barris més cars també són a la zona alta: a Pedral-bes costa uns 1.300 euros de mitjana llogar un pis i Sarrià no queda gaire lluny amb 1.100 euros de mitjana.

El districte més barat de la ciutat per llogar-hi un pis és Nou Barris que també ha sigut on els lloguers han baixat més, fins un 7,65%. A Nou Barris els preus dels lloguers estan més un 20% per sota de la mitjana de la ciutat.

La implantació d’una taxa turística que contribueixi a pagar les despeses de man-teniment que genera el model turístic de Barcelona és una vella proposta d’Iniciativa per Catalunya. Durant molts anys aquesta iniciativa va ser menystinguda, no només pels responsables del ne-goci hoteler sinó pels partits majoritaris que consideraven que perjudicaria la competi-tivitat de les empreses. Ara en canvi la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar una taxa turística però no per a finançar les despeses sinó per ra ecaptar diners que s’invertiran en promoció turística i compensar les em-preses per les retallades.

No és de rebut doncs que a Iniciativa s’hagin empren-yat com una mona per una iniciativa totalment desvir-tuada. Per al diputat Enric

Gomà: “Després d’anys de reivindicar-la en solitari, i so-vint contra l’oposició frontal de CiU avui podem dir que hem guanyat la batalla sobre la necessitat que existeixi una taxa que gravi el turisme (...) però la taxa hauria de tenir finalitats compensa-tòries sobre l’impacte del turisme enlloc de servir per a promoure’n una arribada més massiva”. La taxa s’aplicarà als majors de setze anys i fins a un màxim de set nits. Impostos similars es troben a molts altres països europeus i mai no ha tingut un efecte dis-suassor per al turisme, més aviat al contrari, els turistes responsables s’alegren de contribuir a mantenir les ciu-tats. Tot i això la Generalitat i l’Ajuntament no han conside-rat que fos rellevant fins que no li han vist les orelles al llop.


BELLESA

ACCESSIBILITAT Válida sin barreras ........................ Pag. 27

ACADÈMIESART Taller de Pintura ...........................Pag. 62 REFORÇ ESCOLAR Acadèmia de Les Corts ................Pag. 62

ADDICCIONSSinconsumir .................................Pag. 60

ADMINISTRACIÓ FINCAS Tucom ............................................ Pag. 9

ADVOCATS I ASSESSORSGESTORIA Guinot Prunera .............................Pag. 62Gabinete Gestor ........................... Pag. 51Assessoria Empresarial Fuertes ...Pag. 62 MATRIMONIAL Ruth Caballé .................................Pag. 55

DRET CIVIL Puig i Fontanals ............................ Pag. 13

ALIMENTACIÓ La Boutique del Te ........................Pag.60El Porquero ................................... Pag. 32El Celler del Calpe ........................Pag. 34

ANTIQUARIS Compramos .................................Pag. 48

ASSEGURANCES Sanitas .........................................Pag. 38Atlàntida Assegurances ................Pag. 00

ATENCIÓ A GENT GRAN Àngels .......................................... Pag. 61

AUDICIÓ Vista Óptica ................................. Pag. 21

BICICLETES Ecitym ..........................................Pag. 45

CALÇATS Clínica del Calçat .......................... Pag. 61

CENTRES COMERCIALS L’Illa Diagonal ...............................Pag. 64

DECORACIÓ Galeria Atelier de Arte ..................Pag. 62Master Piel ..................................... Pag. 2

DETECTIUS PRIVATS Group Stamford............................Pag. 48

DIETÈTICA Equilibri Alimentari ........................Pag. 60Ene ...............................................Pag. 60

ESPORTS Polisportiu La Salle ....................... Pag. 41

ESTÈTICA My Tea and Sàndal....................... Pag. 61Clínica Mandri .............................. Pag. 28Clínica Mandri ..............................Pag. 60Lasercity ......................................Pag. 39

ESOTERISME Pomba Gira ..................................Pag. 49

FARMÀCIES Farmàcia Serra Mandri ................Pag. 38

FISIOTERÀPIA Tkarb ...........................................Pag. 60

FORMACIÓ Triangulo Formación .....................Pag. 50

IMMOBILIÀRIA Guinot Prunera ............................. Pag. 12

INFORMÀTICA Netkangoo ................................... Pag. 42Cartridge World ............................ Pag. 16

JOIERIA Alhajas antiguas ...........................Pag. 49

LLAR Savip ............................................ Pag. 61

MASSATGES Joseli Silva ................................... Pag. 61

MODA Maica Jáuregui ............................ Pag. 61

MUDANCES Mudances Sarrià .......................... Pag. 61

ODONTOLOGIA Clínica Aparicio .............................Pag. 63Drs. Miravé ...................................Pag. 40Ottodent ....................................... Pag. 25

OFTALMOLOGIA IOTT ............................................. Pag. 24

ONCOLOGIA Inst. Oncológico Dr. Rosell ............Pag. 20

OR Comprem Or ................................ Pag. 47Comprem Or ...............................Pag. 55

ORTOPÈDIAOrtopèdia Bcn ..............................Pag. 60Ortopèdia Moré ............................Pag. 22Centre Ortopèdic Rendé ...............Pag. 60Novoayudas .................................Pag. 60

PERRUQUERIA Núria Solé ................................... Pag. 61

PSICOLOGIA Gabinete de Coaching .................Pag. 60Psipp ........................................... Pag. 61

RECONEIXEMENTS Reconeixements Ganduxer ...........Pag. 54

REFORMES Reformes .....................................Pag. 62

RESIDÈNCIES Augusta Park ...............................Pag. 26Llars Amistat Cheshire ................. Pag. 37Mas Anglí .....................................Pag. 00Mas Piteu ..................................... Pag. 17

RESTAURACIÓCistelleria Casa Vila ...................... Pag. 61

RESTAURANTS Canet ...........................................Pag. 62Can Punyetes ............................... Pag. 31Restaurant Atenea ........................Pag. 36 Tres Vilas ......................................Pag. 36Budycafé ......................................Pag. 35

AQUEST MES ET RECOMANEM... Productes i Serveis de la Zona Alta


REPORTATGE

Fires i mercats a la zona alta

Pedralbes

Sarrià

Les Corts

la Maternitat i Sant Ramon

Fira de Brocanters de Sarrià Els brocanters es dediquen a la compra i venda de tota mena d’objectes usats d’entre cinquanta i cent anys d’antiguitat. Les seves parades són ineludibles per als col·leccionistes, els amants de les antiguitats i els que, en general, admiren els objectes viscuts, amb una història al seu darrera. Els bro-canters més tradicionals tenen una cita regular amb el públic: A la Pl. de Sarrià tots els dimarts de 9 a 18 h. (excepte juliol i agost).

1

Mercat de Sarrià És el centre neuràlgic del casc antic de Sarrià des que es va obrir al 1909, quan es va definir el passeig de la Reina Elisenda. L’any 2007 van reformar-lo de dalt a baix per adap-tar-lo als nous temps. Continua sent un emblema del barri i una referència quant als productes frescos. Compta amb aparcament gratuït, servei a domicili, pàgina web i wi-fi. www.mercatsarria.com Pg. Reina Elisenda Montcada, 8. T. 93 203 02 91.

2

Tallers oberts a SarriàEls artistes visuals de Sarrià tornen a obrir els seus tallers al gran públic. Durant el primer cap de setmana de desembre tot passejant pel casc antic de la vila podreu trobar racons plens d’encant i de màgia: són els tallers de molts artistes que viuen i treballen a Sarrià. Podeu aconseguir més informació sobre la ruta i els artistes que hi participen a la Casa Orlandai que és punt d’inici del recorregut.Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62.

3

Mercat de Sant Gervasi El primer mercat de Sant Gervasi (1913) ja desaparegut, pertanyia a l’època de les construccions de ferro. L’actual mercat, del 1968, es va construir en el solar on hi havia la casa de la vila d’aquest ex-municipi. Ofereix als visitants servei a domicili, autoservei, pàrquing i caixer automàtic. www.mercatdesantgervasi.com Pl. Joaquim Folguera, 6. T. 93 417 78 74.

5

4 Fira de Brocanters Del 10 al 18 de desembre l’Av. Diagonal acull la 45a Fira de Brocanters de Barcelona. Hi trobareu objectes modernistes, art nouveau, art decó, mobles antics, mobiliari i decoració dels anys 50 als 80, quadres, bijuteria i joies antigues, llibres, joguines antigues, icones russes i gregues, complements antics i objectes de col·leccionisme de tot tipus. Avinguda Diagonal, entre Pl. Francesc Macià i Beethoven. Tots el dies de 11:00 h a 21:00 h.

En un número dedicat al comerç a la zona alta no podíem deixar de banda ni els mercats municipals ni les fires de carrer. Els primers són centres neuràlgics dels barris i els grans referents quant a productes frescos. Les fires i mercats de carrer són el millor exemple de la tradició artesana i comercial catalana, una mostra de com el comerç dóna vida als carrers de la nostra ciutat. Algu-nes fires tenen dates i espais fixos i les podeu trobar durant tot l’any, d’altres són puntuals i només seran als nostres carrers uns pocs dies. Estigueu a l’aguait.

129

10

11


REPORTATGE

1

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Sant Gervasi Bonanova

Les Tres Torres

Putxet Farró

Sant Gervasi Galvany

9

Brocanters del Putget Els membres de l’Associació de Brocanters del Putget tenen una cita mensual al Putget, a la Pl. Frederic Soler, inevitable per als col·leccionistes i amants de les antiguitats. Si viviu a Les Corts també els podeu trobar els dijous a l’Av. Josep Tarradellas. Pl. Frederic Soler. Tots els dimecres (excep-te juliol i agost) a Sant Gervasi, i els dijous a l’Av. Josep Tarradellas, 101

7

10

El Petit ArtesàEls artesans també tenen un lloc fix a Sant Gervasi, a la Pl. Bonanova. Els primers divendres de mes hi trobareu pro-ductes d’alimentació: coques, garrapinyades, embotits, vins, formatges, caramels... Tota mena de productes alimentaris artesans. I els tercers divendres s’incorporen artesans de bijuteria, fusta i nines de peluix. Pl. Bonanova. 1er i 3er divendres de mes, de 10 a 21 h. (excepte juliol i agost).

Mercat de Les Corts Molt a prop del cor del districte, les places Comas i de la Concòrdia, es troba aquest mercat, obert el 1961, en una de les zones més tradicionals de la ciutat, d’urbanisme conso-lidat des de feia anys. Remodelat i modernitzat per l’Institut Municipal de Mercats al 2008. Compta amb aparcament gra-tuït i wi-fi. www.mercatdelescorts.com Trav. de Les Corts, 215. T. 93 330 97 02.

Espai d’Art i Alimentació Els primers dissabtes de cada mes la Pl. Comas, el centre neuràlgic del barri de Les Corts, acull dues cites a la vegada. D’una banda els artistes que ofereixen els seus productes ar-tesanals, i de l’altra els artesans, aquest cop alimentaris, que formen la Fira Gastronòmica Dama d’Or. Tota una oportunitat de comprar molt a prop de casa productes fets a pagès Pl. Comas. Primer dissabte de mes (excepte estiu).

8

11

Mercat de Galvany Iniciat el 1868, la seva inauguració definitiva es va retardar fins al 1927. Construït en uns terrenys cedits pel comte de Galvany, l’edifici està catalogat com a monument artístic i és un dels mercats municipals més bonics de Barcelona. També és un dels més sofisticats Compta amb aparcament gratuït. www.mercatgalvany.com. Santaló, 65. T. 93 414 09 94.

6

12

Art Directe Els segons dissabtes de cada mes podeu trobar un vertader museu a l’aire lliure a l’Av. Diagonal, cap al nº 615, al costat d’El Corte Inglés i Pedralbes Centre. Pintors d’arreu s’hi troben regularment per oferir les seves obres. Una bona opor-tunitat per a descobrir nous artistes molt a prop de casa. Av. Diagonal, 615. Segon dissabte de mes (Excepte estiu).

Mercat de Nadal de Pedralbes Aquest mercat solidari és una iniciativa de l’Associació de Veïns de Pedralbes amb l’objectiu de fer una mica de barri i d’ajudar les entitats que ho necessiten. Hi trobareu venda de productes artesans, pastissos, regals, activitats infantils, visi-tes al Museu Monestir de Pedralbes i moltes activitats. La cita és el 25 de novembre, de 10 a 16 h. a la Pl. del Monestir de Pedralbes (en cas de pluja o mal temps el mercat es tras-lladarà a la Parròquia Maria Reina, a l’Av. d’Esplugues, 103).

4

7

2

3

5

6

8


LOCAL

Una Barcelona més cívica i seguraEls resultats de la darrera Enquesta de Victimització de Barcelona exposen que ac-tualment, i de forma contrària a allò que caldria esperar en temps de crisi, l’activitat delictiva registra un descens de 6 dècimes respecte l’any passat. En conseqüència, i segons les enquestes, ha aug-mentat la percepció ciutadana de seguretat i civisme. Fins i tot Ciutat Vella, conside-rat pels ciutadans el districte més conflictiu de Barcelona, ha experimentat un descens dels actes delictius i ha apro-vat, per primera vegada en quatre anys, el nivell mínim de seguretat ciutadana. I tot això malgrat que el 2011 Catalunya va ser considerada la tercera autonomia més delictiva des-prés de Les Balears i Madrid, situant-se capdavantera en el llistat de territoris espanyols

amb major índex de delin-qüència. Estudis territorials mostren que l’índex de delinqüèn-cia de la capital catalana es concentra principalment en els barris situats al centre, Eixample i Ciutat Vella, mentre que Gràcia, Sant Gervasi i Les Corts són els barris més cívics i segurs de Barcelona i obtenen un notable pel que fa a seguretat urbana.

Ciutadans més actiusD’altra banda, els ciutadans presenten una actitud més activa respecte la denúncia de crims soferts i pugen en con-seqüència el nombre de de-núncies de conflictes delictius. Així mateix, en el present any ha augmentat notablement la presència policial als carrers, especialment en els districtes

més conflictius: Ciutat Vella i Nou Barris. Fins a un 78% dels barcelonins entrevistats per l’Òmnibus Municipal coin-cideixen en haver experimen-tat l’increment de la presència urbana als barris de la ciutat, xifra que no s’assolia des del 2004. L’augment exponencial del patrullatge pels districtes més conflictius és una mesura que s’està exercint actualment amb èxit i que té com a objec-tiu no només el control dels actes criminals sinó també la seva anticipació i possible prevenció.

L’augment de la pressió i l’actuació policial al centre de la ciutat i la crisi que assola el país són dos dels factors clau que han potenciat, en el present any, una inversió de tendències en el paradig-ma de violència ciutadana: disminueix el nombre d’actes

delictius però augmenten en un 15% els robatoris amb ús de violència. Els carteristes troben que, com a conse-qüència directa de la crisi, les carteres dels ciutadans estan menys plenes que de costum i el seu furt ja no és un meca-nisme suficientment rentable com per a extreure’n benefici. Els atracadors han trobat en l’estrebada de bosses de mà i de penjolls d’or, la solució a aquesta recent mancança econòmica.

D’altra banda, en augmentar el nombre de patrulles policials als barris més conflictius, els carteristes han canviat la seva zona d’actuació: ja no es concentren al centre sinó que es queden en zones properes als barris de residència.

• Text: Adriana Domínguez

Encara que les coses milloren quant a la seguretat cal man-tenir precaucions sobre tot els col·lectius més vulnerables com la gent gran.

Des del final de l’estiu els Mossos d’Esquadra ja han detingut a dues bandes que es dedicaven a atracar pisos a Barcelona. Uns es feien pas-sar per revisors del gas i acce-dien als pisos, i els altres feien un seguiment a les víctimes i robaven el pis quan eren fora. No parlem doncs de malfac-tors estrangers i violents sinó de delinqüents espavilats que

s’aprofiten de les debilitats dels altres.

L’objectiu principal d’aquest gremi acostuma a ser la gent gran. Als qui es feien passar per revisors els va enxampar la policia in fraganti quan eren a casa d’una senyora de 85 anys. Per tot aixòl’Oficina de Relació amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra de Sarrià-Sant Gervasi va iniciar després de l’estiu una cam-panya adreçada a la Gent Gran per prevenir robatoris i d’altres situacions de risc que els afecten.

Consells de seguretat per a gent gran

Durant aquests mesos s’estan fent xerrades i col·loquis a diferents casals i centres cívics amb el títol “Petits Con-sells per a Grans Persones”. Paral·lelament, ha seguit el treball en xarxa amb diverses institucions del districte que treballen amb aquest col·lectiu per tal de poder detectar persones en situació de risc o desemparades i d’edat avançada.

Consells breus de Seguretat per a Gent Gran. • Tanqueu sempre amb clau quan sortiu de casa.

• Tanqueu les finestres obertes en sortir de casa.

• No obriu la porta a desconeguts.

• Procureu estar acompanyats quan vinguin a revisar gas, aigua, llum.

• No tingueu molts diners ni objectes de valor a casa.

• Aneu al banc acompanyats i no sortiu amb grans quanti-tats de diners.

• No difongueu gaire si marxeu de viatge o vacances.

• No faciliteu les vostres dades personals a persones desconegudes.

• Si detecteu alguna persona sospitosa al voltant de casa truqueu al 112.

• Si sou víctimes d’un robatori truqueu al 112.

Es habitual que a las Comunidades de Propietarios les cueste tomar la decisión de cambiar de administrador. Sin embargo, la realidad es que dicho cambio no es tan complicado, salvo por el inmovilismo de la gente que tiende a seguir funcionando como siempre.

El Administrador de Fincas encargado de llevar la administración de la Comunidad de Propietarios debe ser elegido por los propietarios en una reunión de vecinos o junta de propietarios. Esta reunión se debe convocar siguiendo los plazos y las formas previstas en la ley de Propiedad Horizontal Catalana recogida en el Código Civil Catalán.

La persona competente para convocar todas las reuniones de vecinos es el presidente de la Comunidad de Propietarios. En caso de que el presidente no colabore convocando una reunión solicitada por los vecinos, puede convocar la reunión el vicepresidente o el secretario. En última instancia si se niegan o no lo hacen, podría incluso convocarla los vecinos interesados en promover el Cambio de Administrador.

Para efectuar la convocatoria, el Presidente puede solicitar al administrador los datos de contacto de los vecinos, ya que estos datos son propiedad de la Comunidad, en ningún caso del administrador. En caso de no tenerlos disponibles, entonces la convocatoria podría llevarse a cabo por comunicaciones colgadas en el tablón de anuncios o dejadas en los buzones de la comunidad.

El Código Civil catalán establece que las convocatorias deben remitirse con ocho días naturales de antelación a la fecha de celebración de la junta y debe firmarse por el secretario y visto bueno del presidente, o en otro caso, por los vecinos promotores de la reunión.

Para que sea efectivo el cambio de administrador, los vecinos han de votar el acuerdo, de modo que se consiga una mayoría simple de la mitad más uno de los asistentes a la reunión en segunda convocatoria.

Por regla general los administradores se nombran por un periodo de tiempo de un año, siendo el momento ideal para valorar y plantear el cambio con la finalización de dicho año en la reunión Ordinaria en la cual se presentan las cuentas anuales de la Comunidad. No es necesario que en dicha junta conste el cambio de administrador en el Orden del Día de la reunión para tomar la decisión, cualquier propietario puede proponer valorar la gestión del administrador en el momento que lo considere conveniente.

En caso de incumplimiento por parte del Administrador de Fincas de los servicios contratados por la Comunidad de Propietario, es posible realizar en cambio de administrador antes de finalizar periodo anual pactado sin perjuicios para la comunidad.

Lo más importante en un Cambio de Administrador es el consenso de la mayoría de los vecinos en el deseo o necesidad de realizar el cambio, de modo que las incidencias, servicios y presentación de cuentas de la Comunidad estén debidamente atendidas para satisfacción de los propietarios.

En busca de una gestión con más transparencia y mayor control por parte de los vecinos del dinero que ingresan por concepto de gastos comunitarios, cada vez es más frecuente que las Comunidades de Propietarios trabaje con cuenta bancaria propia, dejando atrás el modelo anterior de trabajar con cuenta única del Administrador.

Jordi Brosa MiróAbogado y Administrador de Fincas

TUCOM, FINCAS Y PROPIEDADES S.L.P. ·

Av. Diagonal 598, Pral. 2ª, 08021 Barcelona · T. 93.209.7365

F. 93.202.2907 · [email protected] · www.tucom.es

¿Cambiar de Administrador de Fincas? Más fácil de lo que parece


Es habitual que a las Comunidades de Propietarios les cueste tomar la decisión de cambiar de administrador. Sin embargo, la realidad es que dicho cambio no es tan complicado, salvo por el inmovilismo de la gente que tiende a seguir funcionando como siempre.

El Administrador de Fincas encargado de llevar la administración de la Comunidad de Propietarios debe ser elegido por los propietarios en una reunión de vecinos o junta de propietarios. Esta reunión se debe convocar siguiendo los plazos y las formas previstas en la ley de Propiedad Horizontal Catalana recogida en el Código Civil Catalán.

La persona competente para convocar todas las reuniones de vecinos es el presidente de la Comunidad de Propietarios. En caso de que el presidente no colabore convocando una reunión solicitada por los vecinos, puede convocar la reunión el vicepresidente o el secretario. En última instancia si se niegan o no lo hacen, podría incluso convocarla los vecinos interesados en promover el Cambio de Administrador.

Para efectuar la convocatoria, el Presidente puede solicitar al administrador los datos de contacto de los vecinos, ya que estos datos son propiedad de la Comunidad, en ningún caso del administrador. En caso de no tenerlos disponibles, entonces la convocatoria podría llevarse a cabo por comunicaciones colgadas en el tablón de anuncios o dejadas en los buzones de la comunidad.

El Código Civil catalán establece que las convocatorias deben remitirse con ocho días naturales de antelación a la fecha de celebración de la junta y debe firmarse por el secretario y visto bueno del presidente, o en otro caso, por los vecinos promotores de la reunión.

Para que sea efectivo el cambio de administrador, los vecinos han de votar el acuerdo, de modo que se consiga una mayoría simple de la mitad más uno de los asistentes a la reunión en segunda convocatoria.

Por regla general los administradores se nombran por un periodo de tiempo de un año, siendo el momento ideal para valorar y plantear el cambio con la finalización de dicho año en la reunión Ordinaria en la cual se presentan las cuentas anuales de la Comunidad. No es necesario que en dicha junta conste el cambio de administrador en el Orden del Día de la reunión para tomar la decisión, cualquier propietario puede proponer valorar la gestión del administrador en el momento que lo considere conveniente.

En caso de incumplimiento por parte del Administrador de Fincas de los servicios contratados por la Comunidad de Propietario, es posible realizar en cambio de administrador antes de finalizar periodo anual pactado sin perjuicios para la comunidad.

Lo más importante en un Cambio de Administrador es el consenso de la mayoría de los vecinos en el deseo o necesidad de realizar el cambio, de modo que las incidencias, servicios y presentación de cuentas de la Comunidad estén debidamente atendidas para satisfacción de los propietarios.

En busca de una gestión con más transparencia y mayor control por parte de los vecinos del dinero que ingresan por concepto de gastos comunitarios, cada vez es más frecuente que las Comunidades de Propietarios trabaje con cuenta bancaria propia, dejando atrás el modelo anterior de trabajar con cuenta única del Administrador.

Jordi Brosa MiróAbogado y Administrador de Fincas

TUCOM, FINCAS Y PROPIEDADES S.L.P. ·

Av. Diagonal 598, Pral. 2ª, 08021 Barcelona · T. 93.209.7365

F. 93.202.2907 · [email protected] · www.tucom.es

¿Cambiar de Administrador de Fincas? Más fácil de lo que parece


COMERÇ

Segons els consumidors de Barcelona, la proximitat és el principal actiu dins l’estructura comercial de la ciutat. Aques-ta és una de les conclusions recollides a l’ Estudi dels hàbits de compra i fluxos d’atractivitat de les polari-tats comercials a la ciutat de Barcelona, un treball elaborat per l’Ajuntament de Barcelo-na amb l’objectiu d’adequar les polítiques municipals i les estratègies comercials de les empreses a la realitat del moment.

Segons l’estudi, que dóna continuïtat als treballs rea-litzats als anys 1990, 1996 i 2003, aquestes compres de proximitat són possibles per l’extensió de la xarxa comer-cial a tots els districtes de Barcelona, amb presència de mercats municipals i super-mercats, la força dels eixos comercials i el paper de proxi-mitat de determinats centres comercials.

L’informe també destaca que a la capital catalana, i amb més intensitat que en altres ciutats, es detecta un moviment pen-dular de retorn al centre i als eixos comercials de districte en detriment d’altres municipis propers. Aquestes dues zones (eixos comercials centrals i eixos de districte) obtenen la nota més alta en la valoració dels usuaris (7,9), per davant dels centres comercials (7,8) i l’hipercentre (7,6). A més, s’observa una millora signifi-cativa respecte al 2003 en la valoració mitjana dels dife-rents eixos de districte.

Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelo-na, valora molt positivament l’existència d’aquest estudi, perquè “ofereix informació de primera mà sobre els hàbits i les tendències de compra dels ciutadans i ens ajuda a formu-lar les polítiques municipals més adequades a la realitat i

necessitats del moment”. Blasi afegeix “que l’informe corro-bora quin és el model comer-cial de Barcelona: un comerç de proximitat que troba la seva expressió en l’oferta rica i variada dels eixos comercials dels barris i districte i que des del govern municipal impul-sem amb fermesa i determi-nació”.

Més compres al barriDe l’estudi es desprèn una tendència progressiva a localitzar les compres al mateix barri de residència, on més del 90 % dels barcelo-nins hi compra els productes d’alimentació (carn i peix, fruita i verdura, pa i pastisseria i resta d’aliments i begudes), drogueria, farmàcia i herbolari. Es aquestes zones properes on també tenen lloc gran part de les adquisicions d’articles de perfumeria (82,4%), tele-fonia (79,4%), complements

(73,9 %), llibres, diaris i música (68,2 %), electrodomèstics (63,1%), roba i calçat (60,8 %), decoració de la llar (56,1 %), joguines (49,3 %) i informàtica (44,9 %).

L’informe també destaca l’aparició de dos fenòmens nous: les botigues de proximi-tat especialitzades en fruita i verdura, distribuïdes per tota la ciutat i la influència creixent dels centres comercials, que han acollit part de les compres en productes d’equipament personal i de cultura i esports.Els supermercats de proxi-mitat, que han irromput amb força entre 1986 i 2011, també enregistren un creixement sos-tingut pel que fa a la compra d’alimentació seca i begudes. Aquest canal de venda pràc-ticament s’ha duplicat entre 1986 i 2011, en detriment de la resta de formats, destacant la pèrdua dels hipermercats per aquest segment de produc-tes. Actualment, un 83% de la

El comerç de proximitat barceloní guanya terreny


COMERÇ

població compra les begudes i l’alimentació no fresca als supermercats.

Internet a l’alçaLes compres per Internet representen un canal a l’alça, especialment entre el públic jove i pel que fa a productes de telefonia (3,1 %), infor-màtica (5,6 %) i a les ofertes lligades al preu que ofereixen

els outlets on line. Tot i així encara queda camí per recó-rrer, sobretot pel que fa a les compres d’alimentació. Dues terceres parts de les famí-lies barcelonines diuen que no compren mai on line i les que utilitzen aquest canal, ho fan molt esporàdicament (no arriba a l’1% en el cas de les compres d’alimentació i pro-ductes quotidians no alimenta-ris, roba, calçat, complements i equipament de la llar).

L’edat determina el format comercialL’estudi estableix l’edat com a element determinant per a l’elecció del format comercial:

• Joves (entre 16 i 34 anys).Compren en grans establi-ments especialitzats i en cen-tres comercials; es desplacen, inclús fora de Barcelona, per trobar millors ofertes. Són compradors de cap de setmana i majoritàriament a les tardes.

• Famílies d’edat intermèdia (entre 35 i 54 anys). Compren en botigues es-pecialitzades i busquen els millors preus que puguin trobar en els hipermercats. Són compradors de dissabte i majoritàriament a les tardes.

• Persones grans (més de 55). Compren en els formats més tradicionals, mercats munici-pals, botigues de barri i han fet dels grans magatzems també un format tradicional. Es desplacen poc per com-prar fora dels seus barris de residència. Són compradors de matins i indiferents en quin dia de la setmana realitzen les compres.

La dona, principal responsable del cistell de la compraLa dona continua sent l’encarregada principal de les compres de productes quotidians alimentaris i no alimentaris (una mitjana del 65% s’ocupa de les compres d’alimentació, drogueria, neteja, higiene personal, far-màcia, herbolari, roba, calçat i complements, front a la mitjana del 30 % dels homes). No obstant això, si comparem l’evolució d’aquesta dada en relació a les anteriors onades d’enquesta, s’observa una progressiva responsabilització dels homes en les compres quotidianes.

La presència de l’home com agent comprador és més important segons el cost dels productes. És el cas dels electrodomèstics (35,7 %), informàtica (46,8 %), telefonia (39 %) o quan són els princi-pals usuaris dels productes adquirits (bricolatge, etc.).Cal destacar també que quan l’agent comprador és la dona, ho fa amb més intensitat als entorns de proximitat, als establiments més tradicio-nals, des de la botiga de barri fins els mercats municipals. Per contra, l’home tendeix a desplaçar-se fora del seu barri de residència.

Font: Ajuntament de Barcelona

10 raons per a comprar a la zona alta 1. Perquè comprar a prop de casa és molt pràctic. No cal creuar la ciutat per adquirir béns i productes que es venen a pocs metres de casa. La zona alta és molt activa co-mercialment i ens ofereix tanta varietat que no ens la podem acabar.

2. Perquè conèixer els inte-ressos i les necessitats dels clients és part de la feina dels comerciants de proximitat..

Per això disposen d’una oferta personalitzada.

3. Perquè és un comerç de gamma alta. Cap altre barri de Barcelona pot vantar-se d’oferir productes i serveis de més qualitat que els comerços i centres de la zona alta.

4. Perquè shopping és molt més que triar i pagar. Sortir a comprar és sortir a esbargir-se i Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts us ofereixen suficients atraccions com per convertir les compres en un moment d’oci per a tota la família: parcs i jardins, tallers i gale-ries d’artistes, museus, torres modernistes i fins i tot un parc d’atraccions.

5. Perquè comprant a prop de casa fem vida social. A la zona alta encara en queda una mica de l’esperit de la vila. Aprofiteu-lo perquè és molt enriquidor, sobretot per als nens i nenes.

6. Per una qüestió d’accessibilitat. Perquè els comerços de la zona alta estan ben comunicats: en ferroca-rrils, autobús, cotxe o fins i tot en bici si sou prou agosarats.

7. Perquè comprar també pot ser divertit. Moltes famílies aprofiten el moment d’anar a comprar per anar al cinema. A la zona alta en tenim dos: Cinesa Diagonal i Gran Sarrià.

8.Perquè pots aprofitar per dinar o sopar en algun dels molts restaurants que trobareu a la zona alta. N’hi ha per a tots els gustos i per a tots els preus.

9. Perquè hi trobareu el que busqueu. Els clients són els que determinen el caràcter dels comerços. Si els clients són exigents els comerços també ho seran.

10. Perquè hi ha una gran ofer-ta d’oci infantil. Centres cívics i altres entitats ofereixen una gran varietat d’activitats per als nens petits. Així, mentre estan distrets, pots aprofitar per comprar tranquil·lament.


BELLESA


COMERÇ

El shopping, que ja esdevé en certes èpoques de l’any un 40% de la despesa total en targeta de crèdit del turista a la capital catalana, es conver-teix en el principal protago-nista de la campanya online que ha organitzat Turisme de Barcelona per a aquest Nadal a un total de set països europeus, en col·laboració amb el Gremi d’Hotels de Barcelona i amb el suport de l’Ajuntament. La campanya, iniciada oficialment el passat 5 d’octubre, s’allargarà fins al proper 15 de desembre.

La campanya, batejada amb el nom de BCN Christmas Shopping i que té com a ob-jectiu potenciar les compres en el sector turístic entre els mesos de novembre i des-

embre, ofereix als ciutadans de set països estrangers tot un seguit de descomptes i tractes preferents a botigues del Barcelona Shopping Line (BSL), als eixos comercials i als hotels de 3, 4 i 5 estrelles del Gremi d’Hotels de Barce-lona (GHB) i, com a novetat, als restaurants d’un recone-gut grup de restauració de la capital catalana.

Consumidors de més de 30 anys, de classe mitjana i alta, el públic objectiuEl públic objectiu de la cam-panya, amb la qual col·labora a parts iguals el Gremi d’Hotels de Barcelona (GHB), són els internautes de Suècia, Dinamarca, Noruega, Ho-landa, Bèlgica, Suïssa i, per primer cop, s’estén aquest any a Rússia.

Tots ells, interessats a viatjar en els mesos de novembre i desembre i que cerquin com a destinació Barcelona, capi-tals europees, hotels de luxe i turisme de compres de Nadal.

Així mateix, el perfil es con-creta en usuaris de més de 30 anys, de classe mitjana alta

i alta, als quals el consorci es dirigeix en un total de nou idiomes diferents, tenint en compte el caràcter bilingüe o trilingüe d’alguns dels països: noruec, suec, danès, fran-cès, flamenc, alemany, italià, holandès i rus.

Xarxes socials i restauració, novetats d’aquesta edicióLa campanya, que pretén consolidar la ciutat com a destinació de compres nada-lenques i s’emmarca dins del programa Comerç de Turisme de Barcelona, es manifesta en tres àmbits diferents del panorama digital.

Les dues primeres accions, a través de diferents tipologies de banners, són tenir presèn-cia als cercadors, exactament a Google i Yahoo Cerca, així com també al cercador rus Yandex. La tercera acció, que s’introdueix com a novetat aquest any, és la presència de BCN Christmas Shopping a les xarxes socials, concreta-ment a Facebook i Instagram.

A través de la primera aplicació, es duran a terme promocions, com el sorteig d’un cap de setmana a la

ciutat, proporcionat per l’hotel Neri i amb la col·laboració de Vueling. En canvi, a través d’Instagram, el consorci oferirà la cara més visual del projecte, a més del perfil de la campanya.

A més de l’augment del nom-bre de botigues participants, que s’acosten a les 150 en aquesta edició, dels eixos i dels centres comercials, una altra novetat que s’introdueix aquest any és l’entrada, per primer cop i de la mà d’AN Grup, del sector de la res-tauració. I és que els locals d’aquest grup empresarial barceloní es troben bàsica-ment a la zona del passeig de Gràcia i la rambla de Catalun-ya, l’eix central del Barcelona Shopping Line.

Amb aquesta acció promo-cional Turisme de Barcelona opta a obtenir 2,5 milions de vistes en els tres àmbits, i espera, a data d’avui, aconse-guir una xifra de 65.000 clics que, amb l’efecte i la partici-pació de les xarxes socials, és molt possible que pateixi un creixement exponencial, multiplicant-se finalment la xifra inicialment prevista.

Font: Turisme de Barcelona

Per Nadal, Shopping a Barcelona


BELLESAENTREVISTA

JaumeBarberà:

Si hi hagués més “singulars” al món podríem haver evitat la crisi?

Sí. Potser no es tracta de singulars sinó de persones amb valors. Jo critico molt les persones que no han fet bé la seva feina, els professio-nals que no han fet bé la seva feina, i a alguns els anomeno o els poso en un grup que jo anomeno golferia i és la gent que avui és més rica que ahir. És la gent que va permetre que els bancs es convertissin en casinos, són els polítics que es van beneficiar d’això. Molta gent que veus a la llotja del Bernabeu i alguns quants a la llotja del Barça... Sí. Si hi hagués gent amb més valors possiblement no seríem aquí.

El programa l’ha fet canviar com a persona?

El programa et canvia però també et canvia un llibre, una persona que no coneixies i ara coneixes. Com et canvia descobrir un paisatge que no sabies que existia a prop de casa teva, un amor o un desa-mor, o una desgràcia. No som avui els mateixos que ahir, això és cert, i tenir el privilegi de compartir una estona llar-ga amb gent de la vàlua dels que han passat pel programa és extraordinari.

Què té d’extraordinari?

No ho sé. Imagina’t passar el temps que vam passar amb Emilio Lladó i després la pre i la post entrevista i els correus que ens hem anar

intercanviant i les converses telefòniques que hem tingut... Estàs parlant amb el filòsof viu més important d’Espanya! Una persona que quan tu li preguntes: ¿Profesor, qué es la dignidad?” Et respon: “La dignidad es cuando una persona se levanta se mira en el espejo y se ve”. “ ¿Y qué es la indignidad?” I contesta: “Cuando la persona no se ve”. Parlar amb gent com la Teresa Forcades, el Sampe-

“Bloquejo les persones ideològicament malaltes”

Jaume Barberà és director i presentador del programa d’entrevistes “Singulars” que emet al Canal 33 . L’espai televisiu vol donar veu a personalitats de tots els àmbits que, amb la seva experiència i coneixements, expliquen el món que ens envolta. L’objec-tiu de “Singulars” és que el telespectador entengui millor els moments que vivim i que també pugui trobar respostes davant els dubtes i les dificultats del seu dia a dia. La religiosa Teresa Forcades, el filòsof Emilio Lladó o l’economista Jonathan Tepper són alguns dels “singulars” que ha protagonitzat el programa i que han proporcionat reflexives respostes als seguidors d’una propos-ta televisiva que triomfa, també, al món 2.0.

dro... A l’ Eduardo Galeano li vaig preguntar: “Qué es la utopía?” I em va respondre: “La utopía es caminar. Siem-pre se aleja el horizonte pero la utopía es querer continuar caminando...”. Són coses que t’han de canviar. Et canvien perquè t’ensenyen una altra realitat, perquè t’expliquen el que no et diuen els mandata-ris, el que no et diu la majoria de la premsa. I a partir d’aquí tu reps unes influències. A

mi, per exemple, m’han fet sortir de l’armari en el sentit d’expressar clarament el que penso. I jo, pel que sé, a molts espectadors del pro-grama des del principi també els ha passat el mateix. Per tant, fantàstic.

“Estem orgu-llosos de fer un programa que gairebé triplica l’audiència mitjana del 33”

Algun dia veurem el “Singulars” a TV3?

No ho sé... Si vols que et digui la veritat, abans de l’estiu em vaig posar una mica tonto amb això perquè considerava que les persones que passen per “Singulars” són úniques i no hi ha tants cartutxos, saps? Cada vegada gastes un cartutxo i vols que a aquell convidat el vegi el major nombre possible de telespec-tadors, no?

És clar!

Mira, els canals tenen audi-ències residuals. Hi ha una audiència residual a TV3 que moltes vegades és superior a una audiència que pugui tenir un programa en una mitjana del 33. Per tant, vol dir que passar a TV3 significa que


BELLESAENTREVISTA

tens molta més visibilitat i, per tant, pots arribar a molta gent. Ja et dic, a l’estiu em vaig posar una mica tonto amb això però, si vols que et digui la veritat m’és igual. Nosaltres fem un programa que és el 100% de televisió pública, que està fet al 100% pels companys d’aquesta casa. Sabem que tot allò pú-blic avui és diana i ens sentim orgullosos de fer un programa que supera o duplica o gaire-bé triplica, en alguns casos, l’audiència mitjana del 33. Si algun dia passem a TV3, doncs passarem a TV3 però continuarem estimant el 33.

Les xarxes socials del progra-ma estan funcionant molt bé. Quina relació hi té?

Tot ha estat molt ràpid. Potser fa uns 10 mesos que compa-nyes de l’equip que ja no hi són a causa de les retallades, em van començar a pressio-nar. Em deien que no podia ser que els discursos que feia mentre dinàvem al menjador de TV3 no els fes a la xarxa i que m’havia de fer una pàgina de Facebook, que m’havia de fer una pàgina al Twitter... I ho vaig fer. Ho vaig fer i ha sigut una bogeria.

Què diu ara?Intento respondre totes les persones que m’envien mis-satges a través del Facebook, intento respondre, també, a totes les persones que m’envien missatges a traves del Twitter i que són educats i respectuosos i bloquejo als qui jo considero que són persones ideològicament malaltes.

“El periodisme no és taquigrafia”

Per què sent la necessitat de contestar?Penso que un ciutadà, que, a més a més, és un contribu-ent i que paga el meu sou, té tot el dret del món de poder fer-me algunes preguntes i jo he de respondre-les. Evidentment potser no amb la celeritat que voldria el

telespectador perquè tot m’ho faig jo, ningú no em porta el Facebook ni el Twitter, però jo crec que el telespectador té tot el dret del món a ser atès per mi. Ja et dic, pot trigar una setmana però finalment serà atès per mi i rebrà una resposta a allò que m’explica i a allò que em demana.

I què ha trobat d’especial a les xarxes socials?Hi ha gent a través de les xar-xes socials que a mi m’ha fet ser molt més sensible encara davant de les conseqüències terribles que provoca la crisi. Hi ha gent que t’explica coses íntimes i personals, desgrà-cies familiars... I aleshores te n’adones fins a quin punt la crisi està fent mal, i això m’ajuda. M’ajuda també a fer un programa que busqui, que s’esforci a trobar persones que es posin al costat dels que pateixen. Perquè nosal-tres fem un periodisme basat en el meu referent, Kapus-

cinski, que és el periodisme intencional perquè, avui, si no som intencionals desa-pareixerem. El periodisme no és taquigrafia. Si fem de taquígrafs, amb l’agregador de notícies de Google ja en tenim prou. Desapareixerem. El periodisme no s’ha fet per fer taquigrafia.

Quin és doncs l’objectiu?El periodisme s’ha fet per fis-calitzar els poders; per estar al costat dels que pateixen, per estar al costat dels més febles. I en una crisi com l’actual, en què pretenen que s’accepti de bon grat perdre tot allò que els nostres avis i pares van aconseguir, el periodisme té més funció que mai per denunciar i desem-mascarar les persones que no han fet bé la seva feina.

Quin és l’estat de la televisió pública actual?

La televisió publica, com tot

allò públic, avui és diana. És diana dels qui van convertir el sistema financer en un casino. És diana dels qui es van jugar el nostre futur en una ruleta. És diana d’un capitalisme de-predador, és diana d’un mer-cat que en diuen lliure i no ho és. Som diana. Molestem. Bé, els ciutadans d’aquest país, de Catalunya, haurem de ser nosaltres els qui decidim si volem que tot es privatitzi i si volem també polítiques neoli-berals que són una patologia social. Perquè s’ha d’estar malalt, però molt malalt, per considerar que la desigualtat, com diuen els neoliberals, és un valor positiu.

“La televisió pública és diana dels qui van convertir el nostre sistema financer en un casino”

Un altre valor molt polèmic és el de l’austeritat. És evident que el sector públic està amenaçat. Això no vol dir que tot el què s’ha fet en el sector públic sigui acceptable. Això no vol dir que el sector públic no pugui ser més ben gestionat. Això no vol dir que en el sector públic també hi pugui haver més austeritat. No vol dir res d’això. El sector públic pot ser més auster i més ben gestio-nat però hi ha una ideologia que és el neoliberalisme que destrueix tot allò públic. I en tenim exemples històrics: la Thatcher a la Gran Bretanya, Pinochet a Xile... El neolibe-ralisme només beneficia els poderosos i castiga i gairebé esclavitza, en alguns casos, els que menys tenen. És ene-mic de tot allò públic.

Text: Georgina Altarriba/ACPGFotos: G.A/ACPG


BARCELONA

Ciclistes contra vianants

A l’Ajuntament de Barcelona se li acumulen els proble-mes en mobilitat. Des que l’any 2007 el “boom” ciclista va arribar a Barcelona en forma del servei Bicing que la convivència entre vianants i ciclistes ha anat deteriorant-se. Mentre els vianants es queixen dels accidents que provoquen i no troben oportú que hi hagi carrils a la Diagonal que toquin amb les parades de bus, els ciclistes justifiquen la situació per la perillositat que comporta circular per la carretera. Com a resposta al conflicte el responsable de Mobilitat de Barcelona, Eduard Freixedes, confessava el mes de juliol

que el model de bici urbana a la capital catalana estava “saturat” i anunciava que els ciclistes haurien de marxar de les voreres, tot i que això no passaria a la Diagonal fins al 2014.

La polèmica del Bicing

El servei del Bicing i la gestió en Mobilitat va ser un dels temes més criticats per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, quan era a l’oposició de l’antic govern de Jordi Hereu, ja que a més de ser molest per als vianants tenia un cost molt elevat: “no pot ser que el Bicing sigui deficitari en 15 milions d’euros”.

Si el pacte entre PSC i ICV a l’Ajuntament de Barcelona va propiciar que l’any 2007 s’implantés el Bicing com a nova alternativa de transport públic amb nous carrils i a un preu de 24 euros el primer any, ara el govern de Con-vergència mou fitxa contra la jugada de l’antic govern i aposta per adaptar els carrils a noves situacions i per ajustar el cost del servei amb mesures com l’augment del preu de l’abonament anual de viatges il·limitats un 116,13%. Una proposta, tombada per l’oposició, que no va agradar gens als usuaris del servei que veien augmentar el preu de 45 euros anuals a 97,5.

Els ciclistes demanen respostesLa comunitat ciclista valora positivament que el consis-tori treballi en el problema de circulació que hi pot haver entre vianants i ciclistes, però alerta de la “fractura social” que hi pot haver si no es posen mans a l’obra el més aviat possible. Aposten per un carril bici per la carretera, sempre i quan es compleixin les mesures de seguretat i si-guin respectats pels vehicles i la Guàrdia Urbana. Els ci-clistes creuen que, malgrat la implantació del servei Bicing l’any 2007, l’Ajuntament no ha sabut donar resposta en ma-tèria de mobilitat i continuen sentint-se més com un pro-blema que no pas una solució o alternativa de transport.

L’alcalde de Barcelona hauria de replantejar el model de mobilitat per als ciclistes si no vol accentuar el problema que des de l’any 2007 sembla arrelar-se més als carrers de la ciutat. Ara bé, potser en lloc d’escoltar les deman-des dels ciutadans prefereix augmentar el preu del servei perquè disminueixi la presèn-cia de ciclistes. Potser és més impopular però més efec-tiu en una situació de crisi econòmica.

Text: Joan Solé. Podeu trobar més articles seus a www.joansole.cat


BELLESA


BARCELONA

Nou servei de recollida de roba a domicili

Des de la seva posada en funcionament, el passat 15 d’octubre, el nou servei de recollida a domicili de roba usada ha rebut 1.042 peticions i ha recollit un total de 16.914 kg de roba.

Aquest nou servei de recollida porta a porta es va posar en marxa amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Formació i Treball. Amb aquesta nova modalitat de recollida, els ciutadans de Barcelona poden demanar que es passi a recollir la roba usada pel seu domicili -mínim de 2 bosses-, de manera gratuïta amb una trucada als telèfons d’atenció ciutadana: el telèfon del civisme 900 226 226 o el 010. L’activitat de recollida i gestió de la roba va a càrrec de la Fundació For-mació i Treball, membre de la Cooperativa Roba Amiga.

La roba i complements tèxtils que es recullen amb aquest servei es duen a la planta de reciclatge de Formació i Treball, on se’n fa la seva tria segons estat, material i tipologia i es classifica segons el seu destí: reciclatge per a la producció d’altres materials o reutilització per a la venda i entrega social.

El servei de recollida de roba usada a domicili se suma als punts de recollida actuals: els

contenidors de Roba Amiga, que són els contenidors taron-ja que ja existeixen a diferents equipaments i també a la xarxa dels 39 Punts Verds de la ciutat, on també es podrà portar la roba usada, com fins ara.

Una forma de generar ocupació entre la població en risc d’exclusió socialAmb el conveni signat amb la Fundació Formació i Treball per a la prestació d’aquest nou servei de recollida de roba usada porta a porta a Barce-lona, l’Ajuntament col·labora en la generació de 15 nous llocs de treballs, que es creen per a aquest servei, i que se sumaran als 20 treballadors que ja té en plantilla la funda-ció per a la recollida de roba usada des dels contenidors de Roba Amiga a la ciutat de Barcelona.

1.704 tones de residus tèxtils recollits a l’anyA Barcelona, l’any 2011 es van recollir 1.704 tones de roba a través dels contenidors de Roba Amiga situats en els equipaments i en els punts verds de la ciutat. Amb aquest nou servei de recollida porta

a porta, l’Ajuntament, a més de facilitar als ciutadans la recollida, pretén incrementar la quantitat recollida selectiva-ment d’aquest residu i per tant assolir també un descens de la fracció de rebuig.

En total, s’estima que a Cata-lunya un 5% del volum de re-sidus són tèxtils, percentatge que a ciutats com Barcelona pot arribar fins al 7%. Per això, des de l’Ajuntament i l’àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans d’Hàbitat Urbà es vol aconse-guir que aquest residu pugui tenir altres usos i no acabi en la fracció de rebuig, ja què el tèxtil, correctament triat i ma-nipulat, pot ser reutilizat.

De fet, es calcula que la recollida de la roba usada dels contenidors disposats a la ciutat no arriba al 30% del total que la ciutadania rebutja cada any. El nou servei de recollida a domicili preveu fer augmentar aquest percentatge significativament en el termini de dos anys, amb l’objectiu d’augmentar la xifra de roba recuperada en més de 500 tones anuals.

Increment del triatge de roba a partir de 2013Aquest nou servei s’emmarca dins d’un projecte de cons-trucció d’una planta de triatge per part de la Fundació Formació i Treball, amb més capacitat que l’actual, en previsió d’augmentar el volum de tones recollides de roba usada. Aquesta nova planta de triatge de roba amb més capa-citat permetrà també millorar l’eficàcia de la separació, amb l’objectiu de seleccionar el 100 % del que es reculli de manera que es pugui destriar perfec-tament entre la roba que pot ser reutilitzada i la roba que ha de tenir el reciclatge com a destí.

La fundació i la inserció laboral de persones en risc d’exclusióLa Fundació Formació i Treball (FiT), promoguda per Càritas Diocesana de Barce-lona, és una entitat privada sense ànim de lucre que va ser fundada l’any 1992 i que actualment té la seu central al municipi barceloní de Sant Adrià del Besòs. Treballa per a la formació i inserció laboral de persones amb especials dificultats tant personals com sociolaborals per incorporar-se al mercat de treball.

Al servei d’aquest objectiu s’emmarca tant l’oferta de formació ocupacional com la realització d’activitats econò-miques per afavorir la inserció laboral. En aquest àmbit, la Fundació Formació i Treball disposa també de contenidors de recollida selectiva ubicats als punts verds i d’altres equi-paments públics de la ciutat, i fa més de 20 anys que treballa per a la formació i inserció laboral a través de la recupe-ració de la roba usada.

Campanya informativa iDes del 15 d’octubre, s’ha posat en marxa una campanya de comunicació amb l’eslògan “Fes renéixer la teva roba” per a promoure el servei a totes les escales de veïns de Barcelona i ja s’han començat a col·locar els més de 75.000 avisos d’escala.

L’objectiu d’aquesta campanya és donar a conèixer aquest nou servei i promoure’n el seu ús entre els ciutadans, i així donar una segona vida a la roba usada, per reduir-ne el seu impacte ambiental, a més de crear ocupació per a per-sones en risc d’exclusió social.

Font: Ajuntament de Barcelona


BELLESA


SALUT

Cada vez es más frecuente en la Consulta de Pediatría y Oto-rrinolaringología la presencia de padres que acuden porque sus hijos roncan y respiran mal por la noche (incluso parece que se ahoguen). Según los últimos estudios, el porcen-taje de niños que ronca por la noche se sitúa en el 10%, mientras que el Síndrome de Apnea Hipoapnea del Sueño (SAHS) infantil se cifra en un 3% de la población pediátrica, siendo más frecuente entre los 2 y los 8 años.

Los síntomas que caracterizan el SAHS son la presencia de dificultad respiratoria, ronqui-dos y episodios obstructivos del flujo respiratorio, que pueden provocar gran can-

tidad de trastornos médicos que van desde alteraciones del crecimiento a alteraciones cardiovasculares. No menos importantes son los cambios conductuales como la falta de atención y concentración, alte-raciones del carácter (agresi-vidad o irritabilidad), del len-guaje y memoria, en general un deterioro de la capacidad intelectual, conllevando todo ello en la mayoría de casos a un retraso escolar.

La causa más frecuente de la obstrucción de la vía aérea es la hipertrofia adenoamigda-lar (presencia de amígdalas y vegetaciones adenoideas de gran tamaño), de ahí la importancia del especialista en otorrinolaringología en el

Trastornos respiratorios del sueño infantil.

diagnóstico, tratamiento y seguimiento de estos niños. El diagnóstico de la hipertro-fia adenoamigdalar se realiza de forma rápida, sencilla y indolora por parte del otorrino-laringólogo. En determinados casos, podemos precisar de una polisomnografía nocturna domiciliaria.

El tratamiento de elección es la cirugía. Se trata de una in-tervención sencilla y segura de aproximadamente media hora de duración y que requiere de un ingreso hospitalario de 24h. Consiste en solventar quirúrgi-camente el gran tamaño de las amígdalas y las vegetaciones.

Las nuevas técnicas quirúr-gicas permiten dejar parte

de la amígdala remodelando y reduciendo su tamaño con el fin de preservar la funcio-nalidad amigdalar. El avance de las nuevas tecnologías como la cirugía Laser CO2, la radiofrecuencia, Banda de Plasma, etc… han permitido dar solución a esta patología mejorando en gran medida la calidad de vida de estos niños.

En el Servicio de Otorri-nolaringología del Instituto Universitario Dexeus vienen trabajando desde hace años en optimizar el diagnóstico y el tratamiento de estos niños.

Texte: Dr. Ivan Domènech, Otorrinolaringólogo de USP Dexeuswww.otorrinodexeus.com


Quin és l’origen d’Ortopèdia Moré?

Ortopèdia Moré s’origina de la Farmàcia que té el mateix nom i que és l’evolució de tres generacions de farmacèutics que cuiden de la salut i de la qualitat de vida de las perso-nes.

La nostra experiència i profes-sionalitat ens ha permès crear espais sanitaris amb serveis personalitzats per poder donar resposta a inquietuds i dubtes referents a la salut. Ortopèdia Moré es un dels serveis que més ha crescut fins a esde-venir una de les nostres àrees estrella.

¿En què consisteix aquest servei de prevenció d’Ortopèdia Moré?

El servei consta d’una àrea d’actuació primordial, que és el reconeixement digital del peu a partir de la plataforma de càrregues de pressió. Així ens permet detectar la tipologia de trepitjada del pacient, en movi-ment i en posició estàtica. Els pacients als quals pro-curem donar resposta són infants, adults i gent gran amb diferents patologies que vénen sota prescripció del traumatòleg, o bé esportistes que tenen algun tipologia de dolença.

¿Quin és l’objectiu d’aquesta prova?Aquesta prova és una eina diferent a les convencionals

que ens ajuda a conèixer la naturalesa de cada patologia.

En el cas de la gent gran, podem elaborar un format de plantilles que millori la qualitat de la seva trepitjada; i, en el cas d’esportistes, elaborem un in-forme amb estiraments enfocats

a la millora de la lesió i amb el tipus de producte ortopèdic que mes convingui perquè la lesió evolucioni correctament fins a desaparèixer.


BELLESA


SALUT

La infermeria d’atenció pri-mària està present en els cen-tres de salut des de l’any 1984 amb la reforma de l’Atenció Primària. A tot Catalunya actualment hi ha unes 5.000 infermeres que treballen a l’atenció primària, un 80% ho fa en CAPs de l’Institut Català de la Salut i un 20% en altres institucions sanitàries.

La infermeria d’atenció pri-mària és una peça clau en el sistema català de salut. És l’agent responsable de la pro-moció de la salut i la prevenció de les malalties en la primera línia d’atenció als pacients, els ambulatoris. Elvira Gar-cía, gerent de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comu-nitària de Catalunya (AIFICC) defineix la seva tasca com “un continuum assistencial perquè fem seguiment de les perso-nes des del naixement fins a la mort”.

Les seves tasques es re-parteixen fonamentalment entre la consulta, el domicili i l’atenció comunitària. A la consulta atenen a persones amb malalties cròniques, amb patologies complexes, fan cures de nafres i ferides, ajuden a la deshabituació tabàquica o realitzen, entre d’altres activitats, proves com ara espirometries, anàlisis de sang, etc

La infermeria d’atenció primària, molt a prop dels pacients

L’atenció en domicili suposa una tasca important per a la infermeria de primària, ja que un 20% de la població assig-nada major de 75 anys ha de ser visitada a domicili, sovint perquè son pacients que solen presentar importants proble-mes de mobilitat.

Les infermeres i infermers també fan promoció de la salut i prevenció de la malaltia, mitjançant intervencions edu-catives en espais comunitaris, participen en el programa Sa-lut i Escola, o ofereixen edu-cació pràctica sobre la seva malaltia a grups de persones amb problemes de salut.

Vacunació de la grip en el personal sanitariUn estudi que s’acaba de di-fondre coincidint amb la cam-panya de la grip 2012 i realitzat mitjançant una enquesta en diferents col·lectius dels servis públics conclou que la cober-tura vacunal és baixa en les diferents professions.

Entre els professionals dels serveis públics els sanitaris són els que més es vacunen, amb un 33.5%, seguits dels treballadors de serveis públics de suport amb un 15.9% i dels mossos d’esquadra

amb un 13.3%, així com els mestres amb un 12.3%. Els que menys es vacunen són els bombers, amb només un 1.9%. Per a Noelia Hernández, una de les infermeres que han participat en l’estudi i membre de l’AIFICC “cal buscar els motius pels quals els usuaris no es vacunen i utilitzar noves estratègies per millorar la cobertura”.

El personal d’infermeria fuma? Fa esport?Sí, fumen. Però menys. El nombre de sanitaris que fumen s’ha disminuït de forma important en els darrers anys, malgrat això, un estudi recent realitzat amb 53 professionals de la salut (39% infermeres i 33% metges, 28% altres tre-balladors) mostra que encara un 35.1% de les infermeres fuma i un 24.5% dels metges també.

La principal motivació per deixar de fumar és la salut d’un mateix. De fet, un 39% dels enquestats ha dit que ha fet algun intent de cessació, i un 32% ho ha intentat entre 2 i 4 vegades. Per a Paola Mén-dez, infermera i membre de l’AIFICC, “sorprèn veure que el 71% no ha utilitzat cap mètode per ajudar-los a deixar de fu-mar”. La pròpia salut, el suport

d’altres persones i la força de voluntat són les principals motivacions dels sanitaris per deixar de fumar.

D’alta banda, poc més de la meitat dels enquestats sobre la pràctica d’exercici físic el porten a terme. De fet, l’estudi que es presenta al XI Congrés que l’AIFICC celebra a Sitges aquesta tardor, indica que la manca de temps i la mandra són els principals motius per a no mantenir activitat física intensa. Amb tot, Maria Luz, infermera i investigadora reconeix que “tenir interès per l’esport no vol dir que s’hagi de practicar”.

Entre els professionals d’Atenció Primària que practi-quen esports el principal motiu per fer exercici és pel benestar físic i psíquic que comporta, així ho diuen un 78.1%, mentre que un 62.5% diu que ho prac-tica per millorar la salut. Un 43.7% diu que ho fa perquè li agrada, un 18.7% per passar l’estona, i un 9.38% perquè té problemes de salut. Entre les raons que esgrimeixen per no fer-ne està en primer lloc la manca de temps (41.67%), la mandra (33.33%), que no els agrada fer esport (8.33%) o que ja caminen habitualment (12.5%)

Text: Ester Duran. AIFICC


BELLESA

Es calcula que fins el 85% dels adolescents pateix d’acne en diferents graus. Una malaltia que no només causa lesions a la pell, sinó també en la seva autoestima. No cal amagar la cara per això, però tampoc cal prendre a la lleugera o pensar que passarà quan creixin. L’acne és una infecció bac-teriana i, per tant, necessita tractament mèdic. El més ade-quat quan es té acne és anar al dermatòleg, que receptarà el tractament més adequat en cada cas. Però si se segueixen unes mínimes pautes d’higiene podem evitar que l’acne apare-gui i s’estengui.

La pubertat és una etapa de canvis vitals. També per a la

pell. Entre els 14 i els 20 anys els canvis hormonals provo-quen una sèrie d’alteracions que es caracteritzen per una major secreció sebàcia, desor-dres en els fol·licles pilosebacis i hiperqueratinització fol·licular. És a dir: més producció de greix o sèu, porus dilatats, barbs i grans que, en algunes persones, poden arribar a convertir-se en acne.

Les responsables dels canvis en la pell són les hormones masculines (els andrògens), que incrementen la producció de sèu. Aquesta és la raó per la qual els nois solen patir molt més acne que les noies, ja que en elles els estrògens dismi-nueixen la producció de sèu.

La pell dels adolescents és, doncs, una pell greixosa amb tendència a presentar grans i altres imperfeccions. És també molt sensible ja que, tot i que sigui gruixuda i brillant, sol estar deshidratada i s’irrita amb facilitat. L’augment de la transpiració cutània en aquesta edat, especialment entre els nois, agreuja el problema, ja que la pell augmenta les secrecions sebàcies inten-tant restablir l’equilibri del film hidrolipídic (la pel·lícula d’aigua i greix que protegeix la pell).Els punts negres o barbs es produeixen com a conseqüèn-cia d’aquesta major secreció sebàcia. En produir més sèu els canals de les glàndules sebàcies s’eixamplen, les

parets s’engreixen (s’enquisten) i el greix, encallat i sense poder sortir, s’oxida per l’aire i la bru-tícia, produint el punt negre. En aquestes condicions, la capa hidrolipídica s’altera i es debili-ta la seva resistència als bacte-ris, que augmenten de nombre, penetren al canal i l’infecten provocant els grans. Un gra és, doncs, un punt negre infectat. Quan la infecció s’estén i es resisteix a desaparèixer, estem davant d’un cas d’acne.

Com a infecció bacteriana ha de ser diagnosticada i tractada per un dermatòleg. Però abans que aparegui o s’estengui la infecció dels adolescents han de seguir unes mínimes normes d’higiene i utilitzar

Adolescents i acne, un problema amb solució


BELLESA

cosmètics adequats a la seva pell. De fet, la higiene correcta és el millor que es pot fer per a evitar l’acne.

Ritual contra l’acneLes cures bàsiques de la pell jove se sustenten en tres punts: neteja, tonificació i hidratació. Cal habituar-se a aquest ritual de bellesa, tant les noies com els nois, ja que és la garantia per mantenir la salut de la pell tota la vida. Cal netejar la cara dues vegades al dia, matí i nit, amb un netejador adequat al tipus de pell. Hi ha qui prefe-reix les llets i qui es decanta per cosmètics sabonosos. L’important és que retiri la brutícia i l’excés de greix sense agredir.

Convé insistir en les aletes del nas, la barbeta i el front (la zona T), i no deixar de netejar el coll i l’escot. Després, cal aplicar un tònic per completar la neteja i tancar els porus. En assecar, convé fer-ho donant petits tocs amb un mocador de paper o la tovallola, però sense refregar. I no més: una

neteja excessiva pot eliminar les defenses naturals de la pell i produir un rebrot.

Finalment, cal hidratar la pell. Les pells grasses pròpies d’aquesta edat necessiten preparats sense oli i que as-senyalen en els seus envasos que són no acnegènics (que no produeixen acne) i no come-dogènics (que no produeixen grans o barbs).

Cal evitar els tractaments agressius, com exfoliacions profundes, detergents amb sabó o locions alcohòliques, ja que ressequen la pell en excés i a la llarga només provoquen un efecte de rebot del greix. L’ideal és netejar la pell amb un detergent sense sabó suau. Això no vol dir que no s’utilitzin cosmètics purificants, exfo-liants, absorbents o desincrus-tants, però sempre específics per a pells amb acne i mai si s’està patint un brot. També es pot aplicar puntualment sobre un gra un producte amb alcohol, ja que evita la prolife-ració de bacteris i la inflamació

i es poden realitzar exfoliacions suaus per eliminar els punts negres, però mai cal usar un exfoliant sobre un gra.

És important rentar-se bé les mans amb sabó abans de netejar-se la cara, no utilitzar diverses vegades una mateixa esponja sense abans haver-la rentat amb sabó ni, per descomptat, tocar els granets, ja que pot estendre la infecció i fins i tot deixar cicatriu. També és convenient no abusar del sol, ja que encara que en prin-cipi sembla que assequi la pell i elimini els grans, pot produir un efecte rebot.

És important rentar el cabell amb regularitat i no deixar que caigui sobre el rostre i l’esquena, ja que pot contri-buir a augmentar la brutícia en aquestes zones. El cabell jove és també gras i, sovint, pre-senta problemes de caspa. Un xampú per a cabells grassos suau o un anticaspa si exis-teix aquest problema són el més adequat, a més d’usar un condicionador cada dia i una

màscara hidratant i nutritiva un cop per setmana. Els joves són un sector de consum impor-tant dels productes d’acabat per a cabell, ja que permeten crear els estils de pentinat que els agraden. Un bon producte d’acabat és una garantia que el cabell no patirà si s’utilitza d’acord amb les seves indica-cions i es manté una higiene correcta. Aquests productes, en contra de la rumorologia popular, no embruten ni fan malbé els cabells sinó que els nodreixen i domen perquè sigui més fàcil el seu pentinat.

Un últim consell: per mantenir la pell sana cal beure aigua i menjar variat. Verdures i fruites fresques, sí, però també carn, peix i oli. La pell necessita proteïnes i vitamines per a nodrir-se, i aigua per absorbir i, alhora, desintoxicar per dins. I si es vol tenir una bona pell, cal dormir vuit hores com a mínim: la pell activa el seu procés de recuperació mentre dorm.

Text: Belleza Activa www.bellezaactiva.com


BELLESAPSICOLOGIA

Els conductors perden l’empatia quan condueixen

Què té de diabòlic el cotxe que converteix a persones meravelloses en conduc-tors energúmens? Per què companys de feina calmats i amigues simpàtiques es tornen iracunds o desconside-rades quan condueixen? Com és possible tal transformació? Doncs sembla que n’hi ha prou amb el fet de posar-se al volant. Ho confirma l’estudi “La empatía y su influencia en la conducción”, realitzat per Attitudes, una iniciativa social d’Audi, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Bar-celona. Aquests és el primer estudi d’aquestes caracterís-tiques que es porta a terme a Espanya amb l’esperança que els resultats ajudin a entendre millor el comportament dels conductors, i que entenguin que no sempre la culpa és de l’altre.

El gran descobriment de l’estudi és que l’empatia, entesa com l’habilitat per a posar-se en la pell dels altres, és menys freqüent en l’àmbit de la conducció que en l’àmbit personal. Així, un 54% dels conductors espanyols són empàtics en la seva vida quo-tidiana però quan es posen al volant un 32% se n’oblida completament i només un 22% continua sent capaç de posar-se en el lloc dels altres. En general, de cada deu con-ductors dos acaben perdent totalment l’empatia, la resta de conductors la conserven però clarament a la baixa.

L’empatia és, doncs, la clau d’una bona conducció? Podria ser-ho atenent a les conclu-sions de l’estudi. Els conduc-tors empàtics assumeixen més responsabilitats en la

conducció, són més respec-tuosos amb les normes i tenen menys accidents i sancions. De fet la meitat de conductors espanyols reconeixen que conduir de forma empàtica pot prevenir els accidents de trànsit, evitar discussions entre conductors, facilitar la fluïdesa del trànsit i, en defini-tiva, reduir els incidents en la circulació.

Entre les situacions de trànsit on s’observen més diferències de comportament entre figu-ren la reacció de fer senyals (llums, clàxon) amb l’objectiu de pressionar altres vehicles i l’avançament per la dreta quan el vehicle circula a més velo-citat de la permesa. La manca d’empatia està relacionada directament amb conductes de risc com no respectar la distància de seguretat o con-duir a una velocitat superior a la permesa. El perfil dels con-ductors espanyols que perden més empatia quan pugen al vehicle són dones que con-dueixen menys de 30 minuts diaris i que generalment fan servir cotxe per a portar els nens a l’escola o al metge. Elles pensen que només serà un moment però la resta de conductors s’ho pren com una desconsideració.

De les dades obtingudes es desprèn que el nivell d’empatia es modifica en funció del rol assumit en la via pública. Els vianants són els usuaris que es perceben com més em-pàtics seguits dels conductors de turisme, mentre que els motoristes no són tan consi-derats, ni els ciclistes tampoc.

Pel que fa als hàbits i el tipus de conducció els conductors habituals, que fan servir el cotxe sempre que poden, són considerats els menys em-pàtics de tots. I quant als usos els que tenen menys empatia són els que agafen el vehicle per portar els nens a l’escola (28%). Contràriament els des-plaçaments que es realitzen durant la jornada laboral (32%) i els viatges familiars (25%) són els motius que concentren una major quantitat de con-ductors més considerats. Per comunitats Astúries i Cantabria (31%) i País Valen-cià i Canàries (25%) són les comunitats autònomes on es condueix de manera més empàtica. A l’altra banda tenim Extremadura (34%), Catalunya (31%) i Castella-Lleó i Múrcia (29%).

Si us interessa l’estudi troba-reu més informació a www.attitudes.org

ESPECIAL

Restaurants i Gastronomia

Qualsevol estació és bona per a menjar bé. Però la tardor ens retorna el gust pels plats calents i ens porta alguns ingredients imprescindibles per a un bon gourmet, per exemple els bolets. El millor que us podem desitjar és que se us faci la boca aigua amb aquest especial.


RESTAURANTS

Una alimentació sana és la base per a un bon estat de salut. Cal menjar de manera variada i equilibrada, amb l’aportació de l’energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona segons l’edat, el sexe, la talla i el seu nivell d’activitat física.

A més de tenir en compte els aspectes nutritius dels aliments, és important seguir les normes correctes d’higiene a l’hora de transportar-los, preparar-los i conservar-los en l’àmbit domèstic per evitar possibles intoxicacions i infec-cions alimentàries.

En la població general, la in-gesta diària de cinc racions de fruita i/o verdura es considera un bon hàbit. Segons les da-rreres dades de l’Enquesta de salut de Catalunya, l’any 2011, l’11,4% de la població general segueix aquesta recomanació (8,7% dels homes i 14,1% de les dones). Entre els menors, el percentatge es redueix a la meitat (6,5%).

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació (DMA), que es va celebrar el dia 16 d’octubre, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat una edi-ció actualitzada de la piràmide de l’alimentació saludable.

La piràmide de l’alimentació saludable és un instrument de divulgació que transfor-ma els actuals coneixements científics sobre requeriments nutricionals i composició d’aliments en missatges pràctics, que pretenen facilitar a les persones una adequada selecció d’aliments. Aquesta proposta té en compte factors culturals, socials i econòmics del nostre entorn, i es basa en l’evidència científica que relaciona determinats patrons de consum alimentari, com la dieta mediterrània, amb una vida més saludable.

L’actualització d’aquesta

Nova piràmide de l’alimentació saludable

piràmide s’ha fet a partir del treball de consens realitzat per un grup d’experts en nutri-ció, alimentació i educació sanitària. El model alimentari propi de la nostra regió es caracteritza per un consum abundant d’aliments d’origen vegetal (fruites, hortalisses, llegums, patates, pa, arròs, pasta, fruita seca i oli d’oliva), que s’acompanya de peti-tes porcions de peix, carns magres, ous i làctics, i d’aigua per beure. Les principals aportacions que incorpora la versió ac-tualitzada de la piràmide de l’alimentació saludable són:


RESTAURANTS

Nova piràmide de l’alimentació saludable

• La priorització de fruites i verdures, llegums i altres aliments rics en fibra a la base de la piràmide (com a base de l’alimentació).

• L’èmfasi en les varietats de cereals integrals (pa, pasta, arròs).

• La preferència pels làctics baixos en greix (desnatats i semidesnatats).

• La recomanació de dur a terme un estil de vida actiu, en el dia a dia i també en les activitats d’oci i lleure.

La recomanació d’incloure preferentment aliments fres-cos, locals i de temporada, així com promoure el menjar a taula i amb moderació, po-tenciant els aspectes convi-vencials.

A més d’estar disponible a la pàgina web, la piràmide es distribuirà a tots els centres sanitaris de Catalunya i a al-tres equipaments comunitaris.

Promoció de la salutParal·lelament el Departament de Salut promou una alimenta-ció equilibrada com a mesura fonamental per millorar el

rendiment físic i psíquic de la població mitjançant el Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS). El PAAS, coordinat per l’Agència de Salut Pública de

Catalunya, té com a objec-tius principals desenvolupar accions informatives i educa-tives per tal de sensibilitzar la població sobre la necessitat d’adoptar hàbits de vida salu-dables mitjançant la pràctica regular d’activitat física i d’una alimentació saludable, així com promoure estratègies de cooperació i compromisos entre els diferents sectors implicats que facilitin la seva posada en marxa.

Des de que es va posar en marxa el 2005, el PAAS ha portat a terme o ha donat suport a més de 60 accions en els àmbits escolar, comunitari, sanitari i laboral, amb la parti-cipació d’altres departaments de la Generalitat, ajuntaments, ens locals, fundacions, cen-tres universitaris i de recerca, indústria, entitats ciutadanes i institucions i altres recursos de la comunitat, que arriben al voltant de 700.000 persones.

Font: Generalitat de Catalunya


BELLESARESTAURANTS

Barcelona promou la cuina catalana

Els millors vins i caves de Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona, la Reial Academia de Gastro-nomia i l’Acadèmia Catalana de Gastronomia han signat un protocol per a promoure la gastronomia i els productes agroalimentaris de Catalunya.

Aquest acord busca donar a conèixer els productes que disposin d’algun dis-tintiu d’origen i de qualitat, i fomentar-ne el consum com a hàbit per a una dieta sana i equilibrada.

L’acord, que ha signat l’alcalde, Xavier Trias, el presi-dent de la RAG, Rafael Ansón, i el president de l’ACG, Joan Ras, busca donar a conèixer els productes que disposin d’algun distintiu d’origen i de qualitat, i fomentar-ne el consum com a hàbit per a una

Aquest mes s’ha presentat una nova edició de la “Guia de vins de Catalunya”, una tria dels millors vins i caves del 2012. Tots són bons però n’hi ha uns quants que són millors que els altres i per això són espe-cialment destacats. El jurat, després de tastar 1.700 vins a cegues, ha considerat que el rànquing l’encapçala el cava Turó d’en Mota Brut Nature 2002, elaborat per Recaredo.

El premi al millor vi negre ha estat compartit per dos vins de Tarragona: Señora Car-men 2010 de la bodega Vins del Tros (de la DO Terra Alta); i el Ferrer Bobet Selecció Especial 2009 de la Bodega Ferrer Bobet de la DOQ del Priorat.

La Terra Alta també ha sortit

dieta sana i equilibrada. En aquest sentit, l’Ajuntament té interès a participar en les ac-tuacions que ajudin a valorar i difondre els aliments i la gas-tronomia pròpia dels diversos territoris de Catalunya.

La Real Academia de Gas-tronomía es va crear el 1980 i col·labora amb les administra-cions públiques a fi de millorar l’alimentació de la població, la prevenció de l’obesitat i l’adopció d’una dieta sana i equilibrada.

L’Associació Catalana de Gas-tronomia, de la seva banda, té com a finalitats la investigació, la divulgació i la promoció del coneixement, i l’observança de la cuina i les activitats gastronòmiques pròpies de les diverses comarques.

guardonada en l’elecció dels millor vins blancs: l’Edetària blanc 2010 ha sigut el més ben puntuat de tots.

Rosats i dolçosEn els darrers anys productors i sommeliers tracten de recu-perar el vi rosat, un estil de vi menystingut tradicionalment però que ofereix una molt bona relació preu qualitat. El jurat ha premiat el Pardas Sumoll Ro-sat 2011, de la DO Penedès, com el millor dels tastats.

Tampoc no podia faltar en el pòdium el vi dolç, un altre estil tradicional cal reivindicar amb la màxima qualitat i naturalitat possibles. El premi ha anat a parar a l’Empordà, al Celler Martí Fabra, per al seu vi Ma-sia Pairal Carreras Moscat


BELLESARESTAURANTS

Llibres per menjar

Les receptes de SempronianaAda Parellada i el seu marit compleixen vint anys al cap-davant del restaurant Sempro-niana i ho han volgut celebrar publicant un recull de les receptes que més s’estimen: els plats amb què van estrenar el restaurant, els que més han agradat, els més agosarats, els més tradicionals i els més dolços. Els cuiners normal-ment sempre es guarden el seu secret però aquest cop l’Ada s’ha decidit a explicar-ho absolutament tot: ingredients, preparació, consells i fins i tot explica la història o anècdotes que hi ha al darrere de cadas-cuna de les receptes.

Els Tastets de Pep NoguéSi us agraden les tapes o els tastets però esteu farts dels sabors de sempre aquest

llibre del cuiner Pep Nogué es convertirà en la vostra bíblia culinària. Snacks acabats de fer, culleres amb mil i un sa-bors, sopes fredes i calentes, carpaccios clàssics o ago-sarats, pans de totes menes, amanides de tots els racons, formatges de tot el món, aperitius amb fetge gras que es fonen a la boca, enfilats que ens obren la gana, fregits ben saludables, cassoles de sabors concentrats i postres sensacionals. En definitiva 122 propostes originals i casola-nes per a fer un bon aperitiu.

Bolets: La saó de boscos i pratsJa que els bolets són el gran alicient de la cuina de tardor hem cregut interessant inclo-ure en aquesta selecció un recull de receptes de Mariona Quadrada per a preparar els bolets. Un ventall de gustos i aromes de boscos tardo-rencs i prats de primavera. Hi trobareu des de pastes,

arrossos, amanides, coques o pastissos salats, fins a ous, carns i fins i tot peixos. Com sempre, receptes factibles a casa, amb base clàssica i tocs d’actualitat. Bolets. La saó de boscos i prats és el cinquè llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani.

Corpus culinari catalàAixò sí que és una bíblia! El Corpus del patrimoni culinari català és el receptari més complet que mai s’ha fet de la nostra gastronomia i ofereix als amants de la bona cuina -tant aficionats com professio-nals- l’inventari més exhaustiu, pràctic i entenedor dels plats tradicionals del nostre país. S’hi han recopilat 1.136 entra-des numerades i ordenades alfabèticament, i per tipus de plat. Són receptes que formen part de la nostra identitat -com l’escudella barrejada, el pollastre amb escamarlans,

l’arròs a la cubana o les man-donguilles amb sípia i pèsols-, compilades en aquest llibre que pot ser considerat el recull més important i sistemàtic del patrimoni culinari català. Edicions La Magrana

Recetas antiaging. Gastronomía y cienciaEls xefs Carme Ruscalleda i Raül Balam i el doctor Manuel Sánchez han escrit un llibre de cuina que combina el gust per la gastronomia i la vida saludable, coses absoluta-ment compatibles tot i que a vegades no ho sembli. Per als autors el secret de la gastro-nomia antiaging consisteix a utilitzar els productes de proximitat i de temporada ela-borats segons els costums de cada regió, és a dir, recuperar les receptes dels nostres avis i cuinar-les amb les tècniques més avantguardistes.

Mentre no inventen el llibre comestible els llibre per menjar són aquells que ens conviden a posar-nos ràpidament el devantal o, si som negats, a córrer al restaurant més proper. Us oferim una selecció de llibres de cuina i gastronomia que han aparegut recentment i que us faran venir molta gana.


BELLESARESTAURANTS

Temporada de boletsL’estiu sec i la manca de pluges mantenia l’alerta vermella per als boletaires però les precipitacions de les darreres setmanes han salvat la temporada. No serà pas un gran any però com a mínim passarem de curs. Si continuen les pluges i s’endarrereix el fred hivernal enca-ra es podria arreglar la temporada, però si sou boletaires de mena ja cal que feu via perquè els pronòstics no són gaire favorables en aquest sentit.

Quins són els bolets més bons?Hi ha molts bolets comestibles però no tots tenen valor gas-tronòmic. Els més apreciats pels paladars catalans són el rovelló, el cep, la llenega, l’ou de reig, el fredolic, el cama-groc, el carlet o la trompeta de la mort. També la tòfona ne-gra, tot i que és un bolet més difícil de trobar i més propi de l’hivern.

Quines propietats tenen els bolets? Tot i la gran tradició que hi ha al nostre país són els japone-sos els qui han desenvolupat un institut de recerca per descobrir què aporten els bolets a la nostra salut. I els resultats són impactants si bé es refereixen, òbviament, a les varietats japoneses. Els bolets estimulen el sistema immune, ens protegeixen de malalties del cor i embòlies i poden fins i tot endarrerir el desenvolupa-

ment del càncer. D’altra banda els bolets contenen un90% d’aigua, hidrats de carboni, fibra i res de greix. Per aquesta raó i per la presència de vitamines i altres elements són un aliment molt recomanable en dietes d’aprimament.

Es poden cultivar els bolets?Alguns sí. El xampinyó, la gír-gola o el xiitake, molt popular al Japó i la Xina, són bolets que es produeixen industrial-ment.

D’on provenen els bolets que comprem?Molt bona pregunta. Perquè els boscos catalans pro-dueixen molt pocs bolets en comparació amb el consum, i deixant de banda l’exportació a d’altres països. Els bolets que comprem a les botigues poden ser realment del país

però el més probable és que provinguin de la regió francesa de Roine-Alps i d’Extremadura, Salamanca o Portugal, o fins i tot de països grans productors de bolets com Macedònia, Romania, Hongria, Rússia, França i fins i tot Turquia. Àsia també és un dels grans productors mun-dials de bolets.

Es poden consumir els bolets de ciutat?Mai de la vida. En general no s’ha de consumir, ni tan sols s’ha de tocar, cap bolet que desconeguem. Molts bolets tòxics o indigestos són molt similars a d’altres varietats comestibles. Per tant, pertoca als experts triar-los i no als simples afeccionats. Enguany han aparegut en alguns jardins de la ciutat i a la serra de Collserola uns bolets que han cridat l’atenció als usuaris i que a primera vista semblaven apagallums. Una persona ja va morir l’any

En qualsevol cas això només afecta als boletaires autèntics, els que en saben i gaudeixen caçant-los al bosc. Els afeccionats i admiradors en continuaran disposant als mercats i botigues tot i que serà més difícil trobar-ne de frescos, i del país. I pel que fa als pixapins addictes als “Caçadors de Bolets” de TV3 i que creuen que això de trobar ceps és bufar i fer am-polles la recomanació és aconseguir bons proveïdors per no haver d’anar al bosc a fer el paperina.

passat per la gosadia de collir-los i cuinar-los. Aquest bolet de ciutat, de la famí-lia de les lepiotes, és molt rar, només apareix quan es donen unes condicions molt característiques i tan bon punt baixin les temperatu-res desapareixerà, i és molt perillós per la seva toxicitat. No és estrany perquè el primer que hauria de saber un bon afeccionat als bolets és que no són altra cosa que fongs que s’alimenten de l’entorn on neixen. Si apareixen al bosc s’alimenten de productes naturals però si neixen al bell mig de la ciutat, de què creieu que s’alimentaran? Doncs d’elements contaminants i de metalls pesants.

Com es cuinen els bolets?Hi ha moltes maneres.

• Són grans acompanyants en els guisats de carns, patates, llegums, arròs, fideus o peix.


BELLESARESTAURANTS

• També es poden saltejar amb all i julivert o cansalada o fregir-los simplement amb oli d’oliva o llard.

• Es poden coure a la brasa, a la planxa o al forn, a la llauna. • Hi ha qui els consumeix crus o marinats. • També se’n poden fer sopes, truites o coques. • Ben picats poden servir per afegir a sucs o salses o per a perfumar olis.

Algunes recomanacions

Patates amb fredolics: Bullim les patates, les trosse-gem o aixafem i les barregem bé amb un sofregit de cansa-lada, alls i els fredolics nets.

Peus de porc amb llenegues Bulliu els peus de porc amb ceba, herbes aromàtiques, pe-bre i sal. Feu un sofregit amb ceba i tomàquet i incorporeu els peus. Salteu les llenegues a la paella amb oli i all trinxat. Afegiu una picada i ja us po-deu posar el pitet.

Vedella amb boletsPrimer enrossim la vedella a talls i després fem un sofregit amb ceba i tomàquet i hi in-corporem la vedella, els bolets i aigua. Ho coem tot junt a foc lent. Els bolets també es poden enfarinar i fregir una miqueta abans de posar-los amb la vedella.

Rovellons a la llaunaTallem els rovellons per la base i els posem al forn en una plata amb un rajolí d’oli d’oliva i all laminat. El moment

de treure-la és quan els alls s’hagin torrat i quan els bolets encara conservin part de la seva aigua.

Truita de camagrocsCom faríem qualsevol truita. Sofregim els camagrocs amb alls tendres i ho barregem amb els ous.

FricandóSalpebreu i fregiu la llata de vedella. Mentrestant enrossiu un tros de cansalada, afegiu-hi ceba i pastanaga i salsa de tomàquet. Incorporeu la vede-lla i una copa de vi negre i ho deixeu reduir. Després afegiu el brou, deixeu bullir i incorpo-reu els bolets.

Sopa de boletsBulliu els bolets amb unes lles-ques de pa per donar-li més consistència fins al punt que

us agradi. Després tritureu-ho tot molt fi i rectifiqueu de sal.

Canelons de bolets amb tòfona i foieCom els canelons de tota la vida però afegint bolets al farcit, per exemple rossinyols, ceps i rovellons. La massa amb què omplirem els cane-lons és un remenat de bolets sofregits amb porro i ceba i suavitzats amb nata líquida. El toc just de foie gras i tòfona farà que el plat sigui digne d’un restaurant.

Carpaccio d’ous de reig Un bon exemple de com la cuina més moderna ens pot ajudar a cuinar els bolets més saborosos. Aquí es tracta de tallar els ous de reig en làmi-nes molt primes i col·locar-les sobre una safata. Per sobre hi vessem amb molta cura una

vinagreta feta de mostassa, sal, pebre blanc, oli d’oliva i unes gotes de llimona.

Pasta amb trompetes de la mort Un plat 50% català i 50% italià. Feu un sofregit amb les trompetes de la mort i incor-poreu-hi la pasta quan sigui al dente. Bocatto di cardinale. Risotto de ceps El plat comença coent la ceba amb mantega i all. Afegim l’arròs i el brou i arribat el moment hi posem els ceps. Recordeu que el risotto exi-geix molta cura i retirar l’arròs del foc quan sigui just al punt o sigui que no badeu. Trobareu totes aquestes re-ceptes detallades i moltes més a ww.latorredebarcelona.com


BELLESARESTAURANTS

La nova amenaçaFa alguns anys, fou el pinyó. Tothom ens va alertar de l’arribada als nostres mercats del pinyó xinès. Una varietat més curta i de forma més panxuda que, segons els ex-perts, no tenia ni punt de com-paració amb el que es collia o recollia als nostres boscos mediterranis. Però, lentament, hem vist com les prestatgeries dels supermercats s’han anat omplint d’ells i, a més, d’una colla de productes com ara la salsa pesto, que l’inclouen en la seva composició sense especificar la varietat que ha estat utilitzada.

Uns anys desprès, no en fa gaires, recordem també com d’incòmodes es van sentir les nostres autoritats sanitàries en el tema de la grip aviar

asiàtica, a l’hora de garantir la innocuïtat de la carn d’aquesta au que circulava pels nostres mercats.

Ara, allò que era secret a veus, ja és públic. Xina exporta aliments per valor de molts mi-lions de dòlars, i ha doblat les seves exportacions a Occident en aquest camp des de l’any 2005. Però amb una diferència important. El que abans era fonamentalment exportació de productes típics d’aquell país, s’ha anat convertint en expor-tació de productes bàsics com ara maduixots. O productes elaborats com el salmó que passa per Xina per ser-hi sotmès al fumat, o pizzes que s’hi elaboren a un preu cinc cops menor que el que resulta a Alemanya.

Qui es podrà resistir a aquesta invasió, quan ja ha sucumbit a la d’automòbils, roba o elec-trodomèstics?

Ara sembla que arribat el moment de l’all. Xina, cons-cient que totes les cultures del món en consumeixen, ha apostat per ell. I els nostres establiments estan plens d’alls grossos, amb un lleuger to moradenc, i que no tenen ni

una desena part del gust dels tradicionals.

La cosa sembla no tenir aturador. Els experts ja alerten d’una mel provinent de Xina que surt a meitat de preu.

Però, si fins ara el problema era de qualitat, Brussel·les ja comença a apuntar cap a la seguretat alimentària. És evi-dent, per si algú ho dubtava, que cal protegir i promoure la producció de proximitat.


BELLESA

Cures a la pell de la gent gran

Tots coneixem perfectament les particulars necessitats de la pell dels nadons, dels adolescents i també de les persones en l’edat madura, però t’has parat a pensar alguna vegada quines són les necessitats pel que fa a cura de la pell de la cara i el cos de la gent gran? Recorda que la pell és el major òrgan del nostre cos i la seva missió és la de protegir l’entorn. Per això tenir cura de la nostra pell no és un gest de vanitat sinó de responsabilitat i preservació de la salut.

Tots i totes sabem que un

gran nombre de persones grans pateix osteoporosi, una malaltia que es caracterit-za per una disminució de la massa òssia que comporta possibles fractures en braços, cames, malucs. La pell de la gent gran també perd gruix, es fa més fràgil i transparent i, de la mateixa manera, augmenta la possibilitat de estrips cuta-nis. El Professor J.H. Saurat, Professor de Dermatologia a la Universitat de Ginebra, President de la Lliga Mundial de Dermatologia i especialista en envelliment cutani i actius antienvelliment, ha investigat aquests canvis en la pell de

la gent gran i ha denominat la síndrome d’insuficiència cutà-nia com a dermatoporosis.Perquè vegis que no és un problema que només afecta una petita part de la població t’oferim unes dades que et donaran una clara idea sobre l’augment de l’esperança de vida: el 1960 el 2,9% de la po-blació espanyola tenia més de 75 anys. En l’actualitat aquesta xifra arriba al 9%, però mirant al futur s’estima que el 2030 el percentatge de persones més grans sigui del 12% i el 2050 del 16%. Per això cal observar quines són les característiques especials d’aquesta població i com respondre a les seves necessitats.

DermoporosiEl Professor Saurat, ha definit la dermatoporosi com l’extrem aflaquiment i fragilitat cutània que pot aparèixer a partir dels 60 anys. Durant la seva etapa inicial la pell amb dermatopo-rosis presenta les següents característiques:

• Té un aspecte molt fi, translúcid i arrugat, sobretot en les zones habitualment exposades al sol. D’això se’n diu atròfia cutània. A causa d’aquestes característiques la pell pot arribar a patir es-quinços amb les infeccions conseqüents.

• Pseudocicatrius estel·lars. Tenen forma d’estrella i es donen entre el 20% i el 40% de la població d’edats com-preses entre 70 i 90 anys, tot i que predominen en les dones. Aquestes lesions es situen al dors de les mans i dels avant-

braços, i van acompanyades acompanyats de porpra senil en el 30-50% dels pacients.

• Porpra senil: Marca superior a 3 mm. de color vermell viu o blavós i localitzada en les extremitats. El color porpra prové de traumatismes que causen petites hemorràgies a la dermis. Apareix, aproxi-madament, al 10% en edats compreses entre 70 i 90 anys, principalment en dones.

Un estudi realitzat a 202 per-sones (60 homes i 142 dones), amb una edat mitjana de 84 anys, ha evidenciat que el 32% té dermatoporosi en les següents zones:

· només a les mans: 5,2%· només en els avantbraços: 40%· només a les cames: 18%· en avantbraços i mans: 13,8%· en avantbraços i cames: 32%

En el 82% dels casos estu-diats es tracta d’una derma-toporosi en el primer estadi i, aplicant les cures adequades, és reversible. Aquestes cures passen per la constant nutrició de la pell amb productes que incorporin actius que perme-tin a la pell recuperar la seva textura, gruix, resistència i flexibilitat. Si no es presta l’atenció necessària poden produir úlceres i / o retards en la cicatrització que, en evolucionar, poden provocar hematomes. En la seva última etapa la dermatoporosi cons-titueix una urgència mèdica i necessita hospitalització. Text: Belleza Activa www.belezaactiva.com


BELLESA

Canviar d’estació no consis-teix només en canviar de roba i sabates per adaptar-nos al canvi de clima. També la nostra pell i tot el nostre orga-nisme necessita habituar-se a aquest canvi. Perquè, segu-rament, ens trobem cansats sense causa aparent, amb un cert “mal d’ossos” i una incipient irritabilitat que no sabem a què atribuir.

Com dirien les nostres mares: és el temps. I no s’equivoquen. És el moment de fer una breu parada i pren-dre seriosament que som a la tardor i hem d’adaptar a ell per estar a gust i confortables en la nova estació.

Et suggerim deu idees per aconseguir-ho.

1. Desconnectar. Per això no hi ha res tan relaxant com capbussar-se en aigua ca-lenta. Dos dies en un centre termal garanteixen el relax i preparen l’organisme per en-frontar-se als freds propers, depurant toxines i estimulant el funcionament dels òrgans. A més, és perfecte per evitar refredats! Aprofita els propers ponts o qualsevol cap de setmana i escapa’t!

2. Magrana protectora. Diuen que és la fruita per-fecta per preparar-se per al fred. Rica en antioxidants que protegeixen de l’envelliment

cel·lular, es recomana prendre suc de magrana les setmanes prèvies a l’arribada de l’hivern per posar en forma el sistema immunològic i fer front a les malalties pròpies del fred. En cosmètica s’utilitza per com-batre les arrugues, reafirmar i enfortir la pell. Resurfacing Mask de Tata Harper. Mascareta facial amb enzims actius de magrana, argila rosa francesa i extracte de salze blanc que elimina les impureses i les cèl·lules mor-tes, neteja en profunditat, afi-na els porus, tonifica, hidrata, mitiga les vermellors i retorna la lluminositat a la pell. Venda exclusiva a Espanya en JC Apotecari (www.jcapotecari.com)

3. Cuir a la pell. Res més reconfortant sobre la pell nua que un perfum càlid i opulent. Com l’aroma a cuir, fustes balsàmiques i almesc com-binat amb flors blanques de la nova fragància femenina de Gucci, Première. Eau de parfum 50 ml.

4. Igual que les fulles. El cabell es cau normalment en aquesta època com a reac-ció als estralls de l’estiu. Un tractament puntual ajuda a evitar que la caiguda sigui important, reforça i estimula el creixement. RF80 de René Furter: tracta-ment anticaiguda concentrat per a la caiguda reaccional del cabell, conté un aminoà-cid (metiona) que forma part de la queratina i reforça la nutrició dels cabells, frena la caiguda i afavoreix el creixe-ment, s’aplica un cop per setmana sobre el cuir cabellut net, ratlla a ratlla. Caixa amb 12 ampolles. En farmàcies i parafarmàcies

10 idees de bellesa per al fred


BELLESA

5. Roses de tardor. A qui no li ve de gust gaudir d’un càlid massatge amb oli tebi? Si, a més, el proporcionen unes mans amigues, molt millor. Podem realitzar-lo amb les espelmes d’oli per a massat-ge, un cosmètic per gaudir en companyia i a casa. Consis-teix en una espelma que, en aquest cas, desprèn una suau aroma de roses. En fondre la primera capa, cal apagar la flama i abocar l’oli de la vela sobre la pell. L’oli està tebi i no crema. lavors s’estèn amb un suau massatge per tot el cos perquè el producte pene-tri a la pell. Roses for Two de Carla Bul-gària Roses Beauty: vela d’oli per massatge ric en mantega de karité (nutritiva, hidratant, emol·lient), amb aroma de roses.

6. Colors barrocs. La rique-sa cromàtica de la tardor és un autèntic plaer per a la vista i una de les millors coses que podem fer aquests dies és gaudir de la natura. També podem maquillar-nos amb

colors intensos. És la proposta de Dolce & Gabana amb la seva propos-ta Glam Look, inspirada en Sicília, el barroc i el romanti-cisme. Encara que sens dubte l’estrella d’aquesta col·lecció són els ulls, especialment els eye-liner líquids que perme-ten crear uns ulls felins plens d’intensitat, la seva barra de llavis Passion duo Gloss Fusion Lipstick a més de color aporta una sensació rica, confortable i duradora.

7. Mel calenta. Ideal per a reconfortar, obrir les vies respiratòries i evitar conges-tions. Però, en lloc d’afegir-la al got de llet calenta, la farem servir al bany per relaxar-nos i nodrir la pell. Honey Harmony de Rituals, oli de bany amb mel de l’Himàlaia, rosa centifolia i oli de sèsam, nutritiu, i Honey Touch de Rituals, crema cor-poral amb mel de l’Himàlaia, i rosa centifolia, tots dos de la línia Ayurveda, formulats per proporcionar relaxació, i calidesa.

8. Cura de tardor. Primavera i tardor són temps de canvi i les estacions perfectes per realitzar cures a la pell, ja que aquesta es troba en plena transformació. Com aquesta cura de 28 dies indicada per a tot tipus de pells durant els canvis d’estació, per a pells cansades i desvitalitzades en qualsevol moment. Time Master Intensive Pro-grameu de Valmont: cura intensiva que actua sobre els factors d’envelliment cutani, hidrata, proporciona energia, lluminositat i fermesa a la pell del rostre. Estoig de 14 x 3 ml.

9. Pren-te un còctel. Per en-trar en calor les nits de tardor podem recórrer a un còctel de Martini de poma i mandarina al qual li afegirem unes fulles verdes i fresques d’alfàbrega i violeta, espècies calentes com el gingebre i la canyella, un toc de vainilla i ambre, cuir i almesc. Estrany? Ni molt menys: és la nova fragància per a home de Jesús del Pozo Halloween Man 125 ml.v vvv

10. Temps d’ametlles. Les ametlles són un autèntic concentrat de substàncies vitals, i per això s’usen en les fórmules cosmètiques des de fa segles. A la pell, els seus efectes són bàsica-ment quatre: hidrata, nodreix, allisa i reafirma. Encara que en aquest cas també actua contra la cel·lulitis gràcies als brots d’ametller (drenants) i la cafeïna (estimula la combustió i eliminació de greix), a més d’altres actius que eviten la instal·lació de nova greix com la liana del Perú, l’extracte de quinoa i l’oli essencial de pastanaga. La nova fórmula conté proteïnes d’ametlla que redueixen l’aspecte pell de taronja i un extracte micro-exfoliant de llimona. Curvas Exquisitas Amande de L’Occitane en Provence. Gel fresc que redueix l’aparença de la pell de taronja. 200 ml.

Text: Belleza Activa www.bellezaactiva.com


BELLESA


BELLESA

Data: Dimarts 20 de novembre,a les 12 i a les 17.30 h. Lloc: Centre Civic de Sarrià

........................................................

Ricky el professor de tennisSaltimbanquis Circus arriba al centre cívic per entretenir a tota la família amb màgia, humor, circ i molt més.

Data: Dijous 22 de novembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià

........................................................

KaribúEspectacle musical d’animació, adreçat a un públic familiar, de caire participatiu i festiu, que parteix del potencial que tenen les dinàmiques d’animació per a experimentar i viure valors com la cooperació, la soli-daritat, la interculturalitat i la justícia social.

Data: Dissabte 24 de novembre, 17 h. Lloc: Centre Cívic l’Elèctric

........................................................

AmbulantsEspectacle infantil per a nens de més de tres anys a càrrec de Clownx Teatre.

Data: Diumenge 25 de novembre a les 12 hLloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

GromicSaltimbanquis Circus arriba al centre cívic per entretenir a tota la família amb màgia, humor, circ i molt més.

Data: Dijous 29 de novembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià

........................................................

Un Nadal poc habitualPropostes de creació en família de decoracions de Nadal, creació de petits regals i embolcalls amb molt poca despesa i reutilitzant els materials de l’entorn. Tot pensat per a conscienciar sobre el consum responsable.

Data: Dimarts 11 de desembre a les 12 i ales 17.30 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià MÚSICA

Concerts joves Cicle de concerts amb la col·laboració de les escoles de música del districte.

Data:

Dijous 29 de novembre a les 19.30 h. A l’entorn del piano a càrrec dels alumnes del CEMB.

Divendres 30 de novembre a les 19 h. Música de cambra amb joves intèrprets a càrrec dels alumnes del CEM Diaula.

Dijous 13 de desembre a les 18 h. Música de cambra a càrrec de joves intèrprets de l’EMM Can Ponsic.

Dimecres 19 de desembre a les 18 h. Petits i joves músics clàssics i moderns a càrrec d’alumnes de Musicart Sarrià.

Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

Toldrà i MontsalvatgeExposició de records i obres dels mestres Eduard Toldrà i Xavier Montsalvatge. Hi trobareu partitures, llibrets, fotografies, programes de concerts, anotacions, etc...Una mostra de documentació que ens apropa a Eduard Toldrà i Xavier Montsalvatge, dos dels compositors catalans més destacats del segle XX

Data: Fins al 23 de novembre Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

........................................................

Tercera dècadaEn aquesta mostra serem testimo-nis de l’evolució del procés artístic d’aquest pintor, que va iniciar la seva carrera l’any 1966. Des del 1978 clas-sifica els seus períodes creatius en dècades on veiem com evoluciona del surrealisme i la influència del pop art fins a l’abstracció, on es situa l’obra d’aquesta tercera dècada de creacions (2000-2010).

Data: Fins al 30 de novembre. Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

........................................................

SensacionsExposició que té com a objectiu fer volar la imaginació a través quatre pintores que ens mostren el seu món personal inspirat en la natura, amb les seves particulars mirades i sensacions.

Data: Del 26 de novembre al 21 de desembre.Lloc: Centre Cívic Can Castelló INFANTIL

Brossa musicalTubs de cartró, capsetes de llauna o xapes d’ampolla no són brossa. En aquest taller us ensenyaran a conver-tir-los en instruments musicals.

CINEMA

Despertar a la terraVespre de cinefòrum: Quina relació tenim amb la Terra? Com entrem en contacte amb la natura? Despertar a la Terra és el viatge personal del director Raúl Álvarez per l’agricultura orgànica i altres tecnologies dels aliments.

Data: Dimarts 20 de novembre a les 19:45 h. Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai.

........................................................

¡Vivan las antípodas!Documental que mostra la visió de quatre punts del planeta i les seves antípodes, és a dir el punt diametral-ment oposat del globus terraqui.

Data: Dilluns 26 de novembre, a les 20,30 h.Lloc: Centre i Teatre de Sarrià. Pare Miquel de Sarrià, 8. T. 93 203 97 72

..EXPOSICIONS

17a Setmana de la Ciència Per celebrar la 17ena Setmana de la Ciència CosmoCaixa ha dissenyat una programació especial adaptada a tots els públics interessats per la ciència. Entre les activitats previstes hi ha conferència Preguntem-ho a l’expert! Col·loqui entre famílies i el Dr. Trilla al voltant de les vacu-nes o la VIII Mostra del Llibre de Ciència, on es presentaran llibres de diferents temàtiques, i també de dedicats a un públic infantil i juvenil. També vindrà lloc un rondallaire molt científic. Podeu consultar la programació a www.CosmoCaixa.com/agenda

Data: Dissabte 24 i diumenge 25 de novembre.

Lloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50. www.Cosmo-Caixa.com/agenda

Gestos i miradesUna mirada particular, pròxima i íntima als infants que viuen a l’Índia. Un acostament a la realitat quotidi-ana d’aquests infants mitjançant les seves mirades i gestos. Fotografies de marina Subirós

Data: Fins al 23 de novembre.Lloc: Espai Putget.

........................................................

XIè Cicle Anna Ricci La Casa Orlandai acull l’XI Cicle Anna Ricci, un cicle de música en homenatge a la desapareguda cantant Anna Ricci organitzat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica. Després de cada con-cert se celebren les ja habituals i esperades trobades entre els intèrprets, compositors i públic assistent per comentar les obres interpretades. Més informació a www.acimc.net o a www.casaor-landai.cat

Data: Fins al 23 de novembre.

Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

Concerts al soterraniConcerts de grups novells dirigits a joves. S’organitzen des de la Coordi-nadora de Rock de Sarrià i els grups que hi toquen són o bé membres de l’Associació o bé grups convidats.

Preu: 3,53€Data: Divendres 30 de novembre a les 22 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià

........................................................

Parties rookiesSi tens entre 16 i 21 anys, vine a punxar al Casal de Joves Casa Sagnier i optaràs als premis ROOK-IES DJ’S! Consulta les bases de participació.

Data:Divendres 30 de novembre a les 20 h.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

........................................................

Cançons i rimetesLa companyia “2princesasbarbu-das” ens acosta al món màgic de la música a través de joguines que sonen.

Preu: 4,04€Data: Dissabte 1 de desembre a les 12 h. Lloc: Espai Putget.

Grans Mestres de la música coralPel Cor Esclat i orquestra. Obres de Pachelbel, Pergolesi, Mozart, Hayden. Direcció: Xavier García Cardona i Emmanuel Niubó.

Data: Dissabte 1 de desembre, a les 21 h. Lloc: Centre i Teatre de Sarrià. Pare Miquel de Sarrià, 8. T. 93 203 97 72 www.teatredesarria.cat

........................................................

Sarrià-Sant Gervasi

AGENDA

Tallers d’artistes oberts Els artistes visuals de Sarrià obren les portes dels seus tallers al gran públic per mostrar no només la seva obra sinó l’espai on neix i es desenvolupa. Un cop més podreu gaudir d’una ruta pel nucli històric del barri i anar visitant els estudis dels diferents artistes, assenyalats amb una à. El punt de partida de l’itinerai és la casa orlandai, on trobareu tota la informació sobre la ruta.

Data: Del divendres 30 de novem-bre, a les 17 h. fins al diumenge 2 de desembre a les 14 h. .

Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai


BELLESA

Us recomanem contrastar amb cada centre la data i l’horari de les activitats per si hi ha canvis o anul·lacions.

AGENDA

ESPORT

Cursa escolarCinquena edició de la Cursa Escolar Sarrià-Sant Gervasi. El recorregut transcorre pel barri de sarrià, el Parc de l’Oreneta i Can Caralleu. Al final xocolatada i lliurament de premis. La cursa és de 2,5 quilòmetres i està adreçada a alumnes de 5è i 6è de primària. La inscripció és gratuïta i es fa des de l’escola.

Data: Divendres 23 de novembre a les 10 h. Lloc: Centre d’Esports Municipal Can Caralleu. Esports, 2-8. T. 93 203 78 74.. NATURA

Teatre en anglès a Sarrià El Teatre de Sarrià aposta per les representacions teatrals en an-glès, una forma de passar-ho bé i aprendre anglès. El diumenge 18 de novembre, a les 12 h. la companyia The Performers Inc. representa l’espectacle familiar Robinson Crusoe. I el diumenge 2 de desembre, a les 18 h. la mateixa companyia us pre-senta la seva versió de Sherlock Holmes.

Data: Centre i Teatre de Sarrià. Pare Miquel de Sarrià, 8. T. 93 203 97 72 www.teatredesarria.cat

XERRADES

Preparem la pellPautes bàsiques per tenir cura i recuperar la pell després de l’estiu i preparar-la per a l’hivern.

Data: Divendres 23 de novembre a les 19 h. Lloc: Espai Putget

........................................................

Envelliment saludableL’augment de l’esperança de vida és un avenç de la nostra societat i una oportunitat per a viure més i millor. Parlarem dels diferents aspectes de l’envelliment i de la importància d’aprofitar les oportunitat i de com aconseguir-ho. Confirmeu assistència al T. 93 434 22 99.

Data: Dijous 29 de novembre de 17 a 18 h. Lloc: Mas Piteu. Carrer de Natzaret, 67-81. www.maspiteu.com

Cuidem als que ens cuidenQuan apareixen malalties cròniques sovint cal una atenció continuada i cada vegada més intensiva. La cura d’aquestes persones recau habitual-ment sobre la família. parlarem de com donar suport a les persones que tenen cura de familiars dependents. Confirmeu assistència al T. 93 434 22 99.

Data: Dilluns 10 de desembre de 17 a 18 h. Lloc: Mas Anglí. Institut Químic de Sar-rià, 43-47. www.masangli.com

........................................................

Seguretat a la llarXerrada en format tertúlia en la qual agents de proximitat dels Mossos d’Esquadra ens aconsellaran sobre com garantir la seguretat a la nostra llar.

Data: Dilluns 19 de novembre a les 18 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià I MÉS

Vols treballar a l’hivern?Prepara’t i practica l’entrevista de treball en alemany per superar processos de selecció d’aquí i de fora. Requisits inscrits: Tenir nivell A2 d’alemany (nivell bàsic).

Data: 20 i 22 de novembre de 18.30 a 20 h.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

........................................................

Mercat d’Intercanvi de robaDins de la 4a setmana Europea per la Prevenció de Residus, Casa Sagnier, conjuntament amb altres equipaments de la ciutat muntem un mercat d’intercanvi de roba, utilitzant el sistema de punts. Porta les teves peces durant les dates de recollida i vine el dia de l’intercanvi a bescanviar els teus punts per roba o accessoris.

Data: Divendres 23 de novembre a les 17.30h.Lloc : Centre Cívic Casa Sagnier

Passejades temàtiquesEls dissabtes s’ofereixen passejades d’una hora pels voltants del Centre d’Informació. Conduïdes pels guies del Parc i adreçades al públic en general. Activitat gratuïta. Apunteu-vos al taulell el mateix dia de la sor-tida. Places limitades a cada sortida.

Data: 24 de novembre (El Pantà de Vallvidrera) i 1 de desembre (Pins, pinyes i pinyons).

Lloc: Centre d’Informació del parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

........................................................

La vegetació de riberaItinerari per conèixer l’ambient de ribera tan ben representat a la riera de Sant Medir i els torrents de la mateixa conca, la riera de Vallvidrera i la Rierada, el torrent de Sant Iscle i la riera de Sant Cugat. Cal inscripció prèvia al mateix centre cívic.A càrrec de la Claudia Yagüe, educa-dora ambiental.

Data: Dissabte, 1 desembre a les 10hLloc: Centre Cívic l’Elèctric TEATRE

DelicadesRepresentació teatral de Delicades, amb la Companyia La Bombeta. De-sprés de l’estrena durant el mes de juliol, la jove companyia La Bombeta ens torna a oferir un vespre teatral repetint aquesta obra de l’autor Alfredo Sanzol.

Data: Divendres 30 de novembre, 22 hLloc: Centre Cívic Casa Orlandai

........................................................

Verge boja Peça grotesca i esperpèntica que barreja dansa contemporània, teatre i algunes característiques de la dansa butho, més estètiques que reals. A càrrec de Companyia MaaI

Data: Dissabte 24 de novembre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Can Castelló.

Els bolets a la Serra La tardor és una època de molta activitat als boscos de Collsero-la. Trobem plantes florides, fruits saborosos i diversitat de bolets. En parlarem d’aquests últims, de les seves característiques, de la importància que tenen pel bosc i sortirem a fer un recorregut per conèixer millor els seus hàbitats i les claus per identificar-los. A càrrec de Marc Estévez. Divul-gador, micòleg i guia d’Espais Naturals. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.

Data: Diumenge 25 de novembre, de 10 a 13 h.

Lloc: Centre d’Informació del parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat


BELLESA

Les Corts

INFANTS

Tardor màgica Per segon any consecutiu, màgia per a totes les edats, grans profes-sionals de la màgia faran gaudir petits i grans de tota la il·lusió que genera la màgia. Un primer Premi Nacional en Congressos de Màgia, un autor i creador del món de la il·lusió, acompanyats de mags de reconegut prestigi, compartiran amb tots els assistents un matí inoblidable.

Data: Diumenge 18 denovembre a les 12 h. Lloc: Centre Cívic de Les Corts

........................................................

Caga TióUn any més el tió ve carregat de sorpreses per a la mainada. La Clowny i els seus músics us acompanyaran amb la música i les cançons per gaudir de la festa.

Data: Divendres 21 de novembre a les 17.30 h. Lloc: Plaça de la Concòrdia. En cas de pluja o mal temps a la sala d’actes del Centre Cívic Can deu. .

........................................................

Sac de rondallesJoan Boher explica contes per menjar amb el xef Joan Ferran. Activitat per a nens de 4 a 10 anys.

Data: Dijous 22 de novembre a les 18 h. Lloc: Biblioteca Les CortsMiquel Llongueras

........................................................

BategaAmb motiu de Marató de TV3, que aquest any es centra en la recerca oncològica, el Centre Cívic Can Deu organitza un seguit d’activitats: concerts benèfics i activitats infantils

Data: Del 23 al 30 de novembre. Consulteu horaris específics. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

L’arbre de les sabatesEspectacle de titelles de la Com-panyia Pea Green Boat. Dirigit a tots els públics a partir de dos anys.

Preu: 5 €Data: Diumenge 25 de novembre a les 11.30 h. Lloc: Societat Coral L’Espiga de Les Corts. Joan Gamper, 30. T. 93 419 44 20. www.espigadelescorts.cat

........................................................

Setmana de la infànciaTorna la Setmana de la Infància a “Pere Quart”. Intentem no perdre mai, el nens/es que portem a dins! Per aquesta setmana, hem pre-parat diferents activitats al voltant de l’infant i del circ.

Data: Del 19 al 24 de novembre.Lloc: Centre Cívic Joan oliver “Pere Quart”

EXPOSICIONS

Per i amb amorOlis d’Àngel Calzada.

Data: Del 3 al 31 de desembre. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

Murals sota la lupaUna exposició que mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota la lupa cada centímetre d’una obra mestra: les pintures de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, pintades per Ferrer Bassa al S. XIV. Són obres inspi-rades per les devocions francis-canes que representen la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants , una obra mestra de l’italianisme hegemònic en la pintura gòtica del segle.

Data: Permanent

Lloc: Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9 . T. 93 256 34 34.

Escola d’Art CúbicObres dels alumnes de l’escola d’Art Cúbic.

Data: Del 3 al 28 de desembreLloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Pintura per a cecsEn commemoració del Dia Inter-nacional de les Persones amb Discapacitat ‘Altres Mirades’.

Data: Del 4 al 20 de desembreLloc: Centre Cívic Les Corts

........................................................

El cos vestitDescobreix com el vestit modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a compri-mir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara. A banda d’exposicions temporals el museu també ofereix un gran ventall de tallers i activitats.

Data: Permanent. Lloc: Museu Tèxtil i d’Indumentària. Palau de Pedralbes. Av. Diagonal 686. T. 93 256 34 65

........................................................

CINEMA

AmreekaAmb motiu del dia internacional de les persones immigrants (el 18 de desembre) projecció del film del di-rector Cherien Dabis, una pel·lícula d’immigració i drama.

Data: Diumenge 18 de novembre a les 17.30 h. Lloc:Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

CinefòrumProjecció del film “Imperfecte” en commemoració del Dia Inter-nacional de les Persones amb Discapacitat.

Data: Dijous 13 de desembre a les 18 h. Lloc: Centre Cívic de Les Corts

........................................................

La claquetaDins el cicle de cinema La Claqu-eta es projecta el film Zazie dans le Métro, dirigit per Louis Malle.

Data: Dimarts 27 de novembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

IntouchablesAmb motiu del Dia Internacional de les persones amb discapacitat projecció de l’aclamada pel·lícula francesa “The Untouchables”dels directors Olivier Nakache i Eric Toledano. Després de la projecció, hi haurà un col·loqui.

Data: Dimarts 4 de desembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Jo també Amb motiu del dia internacional de les persones amb discapacitat (el 3 de desembre) és projectarà una pel·lícula de Álvaro Pastor i Anto-nio Naharro on es narra la història del primer Europeo amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari.

Data: Diumenge 16 de desembre a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

La claquetaDins el cicle de cinema La Claqu-eta es projecta el film Fantàstic Sr. Fox, dirigit per Wes Anderson.

Data: Dimarts 18 de desembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Cinema a la cartaQue bonic és viure!

Data: Divendres 21 de desembre a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

Dia mundial de la infànciaEspectacle infantil d’un conte per reflexionar sobre el món en què vivim i el valor que donem a les coses. El tresor més gran del món és fet de somriures,jocs, petons i abraçades i el més im-portant: és a l’abast de tothom.

Data: Dimarts 20 de novembre a les 18 h.

Lloc: Centre Cívic Can Deu

La caputxeta i el llopAdaptació del llibre original de “Caputxeta i el llop” a càrrec de Magatzem d’Ars.

Data: Diumenge 2 de desembre a les 12 h. Lloc: Centre Cívic de Les Corts

........................................................

Targetes de Nadal Vine a elaborar una original targeta de Nadal per sorprendre els teus i deixar-los bocabadats! Dirigit a infants de 3 a 6 anys en compa-nyia d’un adult.

Data: Dilluns 17 de desembre a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Caga TióDes de principis de desembre podeu venir al vestíbul del centre i donar de menjar al tió, així entre tots el farem créixer i cagarà millor!

Data: Dimecres 20 de desembre a les 18 h. Lloc: Centre Cívic Joan oliver “Pere Quart” MÚSICA

Diumenges musicalsL’Orquestra de Cambra Salvador Ribes interpreta música de totes les èpoques.

Data: Diumenge 18 de novembre a les 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Clàssica a Les CortsAla Voronkova, David Salleras i Guerassim Voronkov interpreten obres de Salleras, Cervelló, More-da, Ibert, Eychenne i Sarasate.

Data: Diumenge 18 de novembre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

AGENDA


Data: Del 17 al 25 de novembre. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

CapoeiraUn espai de trobada dedicat a tu, a la teva família i amics, on podreu conèixer aquest ball en forma de lluita, provinent del Brasil. Vine i participa d’una estona divertida on la música marcarà el tempo de l’activitat.

Data: Dissabtes 24 de novembre i 15 de desembre, de 12 a 14 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Marató de ballAmb motiu de l’edició 2012 de La Marató de TV3 us proposem un marató de ball on els nostres tal-leristes ens reptaran a seguir el seu estil a ritme de diferents músiques.

Data: Diumenge 16 de desembre, d’11 a 14 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

Home enamoratLa Companyia Psicoprojecte en Moviment interpreta dues històries paral·leles. Una que busca, ja en una posició d’adaptació a la fosca realitat que està vivint i els que es creuen en el seu camí no busquen... troben, gaudeixen i ho tiren. Una dona jove, vestida de soledat, les seves dificultats en percebre la realitat, les seves il·lusions ja només existeixen en els seus pensaments. L’hola que mai va existir però l’adéu que la tortura. L’amistat com a pilar, l’amor sense sexe. Les confes-sions més íntimes. Una vàlvula d’escapament.

Data: Divendres 16 de novembre a les 21 h.

AGENDA

Us recomanem contrastar amb cada centre la data i l’horari de les activitats per si hi ha canvis o anul·lacions.

The Show must go onMomo, una de les bandes més populars de les que versionen a Queen ofereixen un homenatge a la banda de Freddy Mercury. Una bona excusa per tornar a sentir els èxits de Queen.

Preu: 21€Data: Dissabte 24 de novembre a les 21 h.

Lloc: Sala Bikini. Avinguda Diagonal, 547.

........................................................

Clàssica a Les CortsEl Trio Hyagnis (Jordi Flaquer, Helena Muñoz i Andrea Peiron) in-terpreten obres d’Enric Granados. Data: Diumenge 2 de desembre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Clàssica a Les CortsEl pianista Juan Carlos Rodríguez interpreta obres de Beethoven, Falla i Albéniz. Cloenda del XIII Cicle de Clàssica a les Corts a càr-rec de, Joan Vives músic i locutor-redactor de Catalunya Música

Data: Diumenge 16 de desembre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Diumenges musicalsCoral de Sant Medir.

Data: Diumenge 16 de Desembre a les 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

.......................................................

Concert de Nadal Les nadales són composicions poètiques que tenen la finalitat de felicitar el Nadal o bé manifestar l’estimació a les persones ben-volgudes. Des del centre cívic us volem desitjar unes bones festes amb aquest concert nadalenc.

Data: Dimecres 19 de desembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

........................................................

Candelers de Nadal En totes les taules hi ha un element decoratiu per aquestes dates. Aquí en podreu fer un per presumir de taula. Dirigit a infants de 3 a 6 anys en companyia d’un adult

Data: Dijous 20 de desembre a les 17.30 h.

Lloc: .Centre Cívic Can Deu

Concerts d’Anna Roig i BebeTres dones amb molt de caràcter acudiran a l’Auditori Axa Durant el més de novembre a mostrar de què són capaces. Anna Roig interpretarà cançons del seu disc Bigoti Vermell i Bebe interpretarà Un pokito de rocanrol.

Data: Dissabte 17 a les 19 h. (Anna Roig) i Diumenge 25 a les 19 h. (Bebe). Entrades a la venda a Telentrada.com

Lloc: Auditori Axa. Av. Diagonal, 547 (L’Illa Diagonal).

XERRADES

Refredats, al·lèrgies i salut a l’hivernComença el fred i volem treballar, des d’un punt de mira preventiu, com afecten els refredats, les al·lèrgies als nostres infants. Cal abrigar-lo molt? Què li podem donar?. A càrrec de la infermera

Anabel Vázquez. Places limitades, cal inscripció prèvia.

Data: Divendres 16 de novembre a les 10 h.

Lloc: Espai Familiar i Centre Obert Les Corts-Sants. Benavent, 20. T. 93 490 85 14. TEATRE

........................................................Mujeres manus facturaDones massificades, fetes per encàrrec, tancades en la seva pròpia bombolla. En Dona Manus Factura estem en una planta de muntatge, en un espai atemporal o en una pel·lícula futurista dels 90, o potser en tots els llocs alhora.Data: Divendres 23 de novembre a les 21 h. Lloc: Centre Cívic Les Corts

El sexe dels àngels La companyia Diversitat teatral posa en escena El Sexe dels àngels, d’Emili Corral, en com-memoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapaci-tat. Subtitulació en pantalla per a persones amb discapacitat au-ditiva. Servei d’audiodescripció en directe per a persones amb discapacitatvisual.

Data: Diumenge 2 de desembre a les 18 h

Lloc: Centre Cívic de Les Corts

I MÉS...

Intercanvi de roba S’han organitzat a través de La Fàbrica del Sol i diversos equipa-ments i entitats col·laboradores de la ciutat uns petits punts d’intercanvi de roba usada en dife-rents espais de la ciutat, per donar el màxim de visibilitat a l’acció i per oferir possibilitats d’intercanvi més àmplies als participants, de manera que si no trobes una peça del teu gust en un punt, la puguis trobar en un altre de la xarxa muntada.

I ENCARA MÉS

AL WEB!


CULTURA

Menú de novembre: Nous talents, puces i cultura alternativa

Els panellets i els moniatos ja són païts, les castanyeres encara ofereixen les paperi-nes ideals per escalfar-se les mans. Bufandes al coll, mans a les butxaques i els ànims tant alts com un es pugui permetre.

Aquest és un mes complicat, on un s’ha de mentalitzar per a l’hivern tan dur que arri-barà, cal començar a pensar en totes les despeses que es faran per Nadal i, a més a

més, implicar-se políticament en unes eleccions que es preveuen crucials per al futur de la ciutat i del país. I com sempre un ha de deixar un parell o tres de forats lliures per atendre l’oferta de cultu-ra de la ciutat. Aquest mes continua el Festival de Jazz de Barcelona, el de Temporada Alta a Girona i se li afegeixen noves activitats, nous festivals que fan de Barcelona, un mes més, una ciutat on la cultura sempre hi és present.

Nous talents No hi ha mes en què el teatre no sigui protagonista a la ciutat comtal. A part de l’excel·lent programació que es pot veure aquesta tempo-rada als teatres, sempre hi ha petits espais que ofereixen propostes potser amb menys repercussió però igualment de gran qualitat i amb molta professionalitat i empenta al darrere. Un d’aquests espais rau al cor de Barcelona, al Raval. És el Teatre del Raval,

l’espai que acull la Mostra de Teatre de Barcelona.

Aquesta mostra pretén ser un aparador de companyies, ac-tors, directors i autors que no troben el seu lloc en les sales comercials de Barcelona. De fet, l’espurna del projecte va sorgir quan l’Empar López, actriu, va llegir un article d’un diari que feia referència a la repetició dels actors, directors i autors a la televisió i al teatre. Convençuda que calia donar visibilitat a tota una sèrie de professionals que la televisió no enfocava, i juntament amb Artípolis i la Coordinadora de Sales Alternatives, l’Empar va crear la Mostra el 1995. Des de llavors, s’han repre-sentat moltes obres de creació que després han pogut tenir el seu circuit internacional i que han suposat l’empenta necessària per començar una carrera teatral a molts profes-sionals.

Aquest any, malgrat els mal-grats, la Mostra es manté com una aposta pel teatre de crea-ció més independent, a mig camí entre el amateurisme i el professional. Fins al 27 de no-vembre al Teatre del Raval es podran veure obres com Da-vant l’Empire de Octavi Egea, una història romàntica amb l’Empire State Building com un


CULTURA

personatge més, o Com si mi-tja taronja gegant se’ns pixés a sobre de Roger Torns, una comèdia esbojarrada dins una casa de viatges o la Granja de Pingüins de Juan Ibáñez, on tres vagabunds patiran en les seves carns la misèria de ser milionaris. Aquests només són tres exemples del nou i més arriscat teatre que sorgeix del subsòl de la ciutat. Per més in-formació, visiteu la web www.teatredelraval.com.

Pulgas MixA mitjans de novembre, el cap de setmana del 17 i 18 de novembre el Convent de Sant Agustí acull la 18a edició de l’Alternative Trade Show, emmarcat dins el Festival de Cultura en Acción Pulgas Mix que celebra la seva dese-na edició. Ja fa deu anys que el mes de novembre, al pati del Convent de Sant Agustí, s’hi celebra un mercat ple de paradetes de roba i de com-plements, s’hi venen produc-tes artesanals elaborats per nombrosos artistes, dissenya-dors i creadors tant del país com de fora. És un aparador de tendències on trobareu tota aquella gent que busca nous estampats, col·leccions de samarretes amb missatge i roba bufona per a nadons. A més a més aquest mer-cat de puces també ofereix diferents tallers de reciclatge encarats als infants, o un taller de fotografia impartit per la professional Julie Guiches. La música també hi serà present a tota hora amb una selecció acurada de DJ’s. Per més informació detallada, visiteu www.pulgasmix.net.

L’AlternativaI a final de mes arriba una cita ineludible per als amants del cinema i del vídeo, L’Alternativa 2012. Són ja 19 anys programant pel·lícules, moltes de caire documental, que tenen en comú que són propostes arriscades amb nul·la presència en el circuit comercial, però que tenen un alt valor creatiu. Aquest festival que tindrà lloc al CCCB del 20 al 25 de novembre està format per diverses seccions. L’oficial presenta pel·lícules tan esti-mulants com 5 broken came-ras, el procés documental d’un càmera palestí que enregistra el que succeeix a banda i banda del mur de Cisjordània, o curtmetratges com Kaspar, una faula animada sobre un orfe que no coneix la llum.

Aquest festival a més a més compta amb diverses sec-cions paral·leles on es poden veure pel·lícules descone-gudes d’autors consagrats, retrospectives i sobretot històries audiovisuals de gran riquesa estètica i cultural. Però l’Alternativa és popular també pel que es coneix com a Pan-talla Hall, on des del vestíbul del CCCB es presenten docu-mentals, curts i llargs amb els seus autors en viu, i de manera gratuïta. És una iniciativa que guanya més adeptes any rere any i que ha contribuït a con-vertir l’Alternativa en un festival de referència a nivell espanyol i europeu. Aneu a www.alter-nativa.cccb.org i copseu allò que més us pugui interessar.

Text: Martí Figueras. Podeu llegir més articles del Martí a www.masteatro.com


BELLESA


BELLESANEGOCIS

¿Es un buen momento para invertir en vivienda?¿Ha llegado el momento de aprovechar la situación y com-prarse una casa? La creación del ‘banco malo’ ha desatado una serie de opiniones en torno a cómo afectará al mercado inmobiliario. Desde el portal inmobiliario yaencontre.com se advierte de que aunque el ajuste de precios ha sido constante desde el inicio de la crisis, siem-pre ha sido a un ritmo mucho más lento que en el resto de países que han tenido burbuja inmobiliaria.

Los datos oficiales constatan que Irlanda, con un déficit de viviendas por habitante similar al español y con un paro del 14,9%, acumula ya un descenso del 50% en los precios de la vi-vienda y los expertos aseguran que no ha tocado fondo. Y en EE.UU., con un paro del 8,3%,

se acumula ya un descenso del 28%.

En cambio en España, con una tasa de paro del 25,1% y con un ‘stock’ de viviendas sin vender de más de 800.000 unidades, hasta ahora sólo ha habido una corrección oficial del 23%. Así, tal y como se confirma desde yaencontre.com, la realidad refleja que en aquellos países en los que los procesos de desahucio son ágiles y los que pierden su casa se quedan sin deuda, la caída de los pre-cios es rápida. En España, sin embargo, los acontecimientos se suceden a otro ritmo, aunque no por ir más lentos dejarán de ocurrir.

Por otro lado, fuera de los datos oficiales, desde el estallido de la burbuja inmobiliaria, desde

yaencontre.com se constata una corrección media de la caída acumulada de los precios del 33%, aunque hay zonas del litoral donde han caído hasta un 50% e incluso algo más. Y es muy probable que esta tenden-cia continúe con la creación del ‘banco malo’, concebido con el objetivo claro de limpiar de activos tóxicos el balance de los bancos, minimizando el impacto en sus cuentas de resultados.

A partir de aquí, desde yaen-contre.com se dibujan dos po-sibles escenarios. El primero, en el caso de que los activos tóxi-cos entren en el ‘banco malo’ con un descuento adicional al ya aprovisionado, se podrá ver un descenso de los precios a corto plazo y el verdadero suelo podría, después del nuevo des-cuento, estar más cerca. En el

segundo escenario, en el caso de que el precio al que el ‘banco malo’ compre sea bueno para el vendedor –opción nada des-cartable-, también se provocaría una caída de precios, aunque de forma más agónica y lenta.

Y aunque en ambos casos se esperan nuevas caídas de precios, el ajuste va para largo. Con lo cual, si ha visto la casa de tus sueños, está a la venta a buen precio, en una zona con poco ‘stock’, con una demanda estable y además se puede pagar sin pedir un préstamo al banco, este puede ser un gran momento para comprar. Pero si le tienen que dejar dinero lo más sensato parece ser esperar y no dejarse seducir por la importan-te rebaja acumulada que llevan las viviendas desde el inicio de la crisis.


TELEVISIÓ

Esteve Rovira, director de la sèrie ‘La Riera’ de TV3:

Dos anys i mig de sèrie i l’audi-ència no ha parat de créixer. Amb ‘La Riera’ ens hem fet adults, a TVC, fent telesèri-es? Des d’un punt de vista audiovisual, l’aposta per l’Alta Definició o la llum natural han estat tot un èxit...

La veritat és que vam comen-çar amb una mica de por per com rebria la gent aquesta nova proposta. Sempre que véns d’un altre producte, com en aquest era El cor de la ciutat, és complicat entrar de nou. Una de les opcions per superar aquesta dificultat era seduir l’espectador a nivell vi-sual. També perquè deu anys de El Cor feien que la tècnica s’hagués quedat enrere. Ens vam proposar rodar amb Alta Definició també nosaltres però sobretot vam decidir apostar per un nou concepte; enlloc

“Els espectadors et miren si allò que els ofereixes els interessa”

Esteve Rovira (Sant Esteve de Palautodera, 1958) és un director i realitzador de cinema i televisió. La seva primera pel·lícula (Sed de Sangre, 1973) la va dur a terme amb només tretze anys i des de aleshores fins avui s’ha dedicat al cinema però sobretot a la televi-sió, on és un dels històrics de Televisió de Catalunya en el camp de la ficció. Actualment dirigeix la sèrie de TV3 La Riera (2010), estrenada el gener de 2010, que ha anat adquirint gran popularitat. El darrer episodi de la tercera temporada, emès el 15 de juliol i dirigit pel propi Esteve Rovira, el van veure 613.000 espectadors.

d’il·luminador en aquesta ocasió tindríem director de fotografia.

Per què vau prendre aquesta decisió?

Primer pel tema que tocàvem: la cuina, el lloc, el Mares-me... La llum mediterrània... D’espais grans. Recordem que és una història d’unes classes socials mitjanes-altes, un res-taurant de primera categoria. Però sobretot un espai lumínic que li entrés per la vista a l’es-pectador. Això combinat amb l’Alta Definició... Penseu que, si no vaig errat, fem servir els decorats més grans que s’han usat mai a TV3, almenys a les sèries on he estat. Tot això ha fet que l’espectador s’adonés La Riera és diferent a tot el que s’ha vist fins ara al migdia.

Amb ‘La Riera’ heu canviat la tipologia de públic que acostumava a mirar sèries de sobretaula a TV3? Fins ara s’associava aquesta franja de públic a la gent gran...

Jo crec que hem sumat gent; crec que tenim més adoles-cents i que la sèrie la veuen moltes persones de franges d’edat diferents. En línies generals, sí que tinc molt clar que el públic és fidel quan allò que li expliques li interessa. Allò que diuen que la gent és fidel a TV3 no és veritat. De cap de les maneres. Penseu que, de fet, vam tardar mig any, a enganxar el públic, eh? Vam patir molt a l’inici, per allò

que dèiem de què el públic és fidel al que s’acostuma i que qualsevol cosa nova... Però poc a poc hem anat engan-xant els espectadors.

Per què creus que ha funcionat?

Primer perquè és una bona història. Són personatges molt complexos, molt polièdrics, no són blanc i negre. I això sem-pre agrada, emmirallar-se amb allò que tu no tens. I jo crec que també una cosa que agra-da és, fent un paral·lelisme amb una sèrie mítica, veure que els rics també ploren. Per cert que la sèrie té molta audi-ència quan es passa a les nou del vespre, al 33, i sempre em pregunten perquè és. Jo crec que la gent, per veure la mena de coses que pot veure en el Telenotícies, prefereix veure com n’estan de podrides les famílies de la sèrie.

La sèrie està ambientada a la vila fictícia de Sant Climent, situada a la comarca del Ma-resme. Després de tot aquest temps descobrint la comarca, com la veus?

A mi com a director m’ha sor-près molt el Maresme. Jo sóc d’aquí a prop, del Montseny. I segurament fent La Riera he descobert un Maresme que no m’hagués imaginat mai. Una de les coses que ens vam proposar quan vam decidir emmarcar-la en el Maresme, era ensenyar una comarca de mar a terra, allò que l’espec-

tador normal no pot veure, per això fem aquestes imatges aèries entrant de mar cap a terra. I descobrint a nivell aeri el que és la comarca. Una mica si que la idea era desco-brir-li a l’espectador una cosa que tot i ser del Maresme, li és difícil veure, que és la visió a vista d’ocell.

Esteve, de cara a la quarta temporada, com es planteja la sèrie? Quins canvis ens pots avançar?

Hem recuperat alguns perso-natges de la segona i primera temporades, un d’ells en Nil, el fill d’en Claudi. I, per un altre costat, ens agafarà molt protagonisme dins aquest món estrambòtic que és la família Flaqué el personatge de la Consol, que interpreta la Mont-serrat Carulla. I a l’altre món, el del casino, tindrem una guerra entre els dos socis, la Lídia i en Claudi. Però a més en Claudi ha incorporat el Nil a dins i el que veurem és la reconversió d’una bona persona a una per-sona que no sabem si és tan bona. I pel que fa al restaurant familiar, la fonda, el que fem és reflectir la punyetera crisi. Al final de la tercera temporada ja vam poder veure com els propietaris provocaven una intervenció per salvar el res-taurant. Però al final aquesta intervenció acabarà provocant que hi hagi una lluita per no perdre la identitat.

ACPG / Textos: Joan Salicrú - Fotos: J.S.


SOCIETAT

El Club de Golf de Pedralbes compleix 100 anys Ara us deveu estar preguntant on para el camp de golf de Pedralbes. Alguns fins i tot ja deveu tenir els pals a la mà i tot! La veritat és que avui en dia no hi ha cap camp de golf a Pedralbes però un dels més prestigiosos, el Reial Club de Golf El Prat, va néixer preci-sament allà fruit de l’empenta dels primers apassionats al golf de la ciutat.

El Club de Golf de Pedralbes es va inaugurar el mes de juny de 1912 i va ser un dels pio-ners a la ciutat. El van fundar un grup d’aristòcrates barce-lonins encapçalats per Cosme Damián de Churruca y Dotres, segon Comte de Churruca, que va ser el primer president de l’entitat.

El club es va ubicar en una finca de cultiu de 28 hec-tàrees que s’estenia entre Les Corts i Sarrià i que havia estat comprada en subhasta el 1899 per Eusebi Güell. La masia ubicada a la finca (coneguda amb diversos nom: Can Duran de les Escales, Can Vidal, Can Vinyalet o Ca n’Amat de les Escales) va ser la primera seu social.

El primer camp de golf, que ocupava deu hectàrees de la finca, disposava de nou forats en un recorregut contigu a la carretera d’Esplugues i els carrers Abadessa Olzet i Gran Capità fins a la Pl. Eusebi Güell. La casa tenia dos pisos que albergaven les oficines i els vestuari, i posteriorment es va afegir una piscina i dues pistes de tennis. L’any 1913 ja s’hi va organitzar el primer concurs: la Copa Baró de Güell, i poc després el rei Alfons XIII va atorgar-li el títol de Reial. Des de llavors se’l va conèixer com el Reial Club de Golf de Pedralbes.

Trasllat forçósDurant quaranta anys el club va veure com creixia l’afició

pel golf a Barcelona i com la ciutat s’anava expandint fins a ofegar les instal·lacions. Per això a principis dels anys 50 un grup de socis va empren-dre el projecte de construir un nou club més gran i de primer nivell internacional. Es va triar una finca situada entre El Prat de Llobregat i el Mar.

El nou club es va inaugurar l’any 1955 com una conti-nuïtat del Golf de Pedralbes. Javier Arana, creador de bona part dels millors camps de golf d’Espanya, va dissenyar el projecte i José Antonio Coderch de Sentmenat es va encarregar de la Casa Club.

Al 1956 el club ja conegut com Reial Club de Golf d’El Prat va acollir el primer torneu impor-tant: L’Open d’España, en el qual van participar figures de la talla de Jimy Demare, Bob Toski o Peter Alliss que va ser el campió.

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona, al 1997, va jugar una mala passada als socis que van haver de traslladar-se novament. Aquest cop es van instal·lar, a la finca BonVilar, entre Terrassa i Sabadell, un entorn natural de 120 hec-tàrees a les quals s’han de sumar les 13.000 del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que rodegen les instal·lacions.

En aquest paisatge Greg Nor-man, un dels grans professio-nals del golf, va dissenyar 45 forats amb un plantejament que fusiona la comoditat en adaptar el camp a cada nivell i estil de joc i integra harmo-niosament els set recorreguts amb la natura que els envolta. De fet el respecte al medi ambient és una de les direc-trius bàsiques del club cosa que l’ha fet mereixedor de la ISO 14001 en reconeixement al compromís amb la sosteni-bilitat.

El clubEn l’àrea esportiva el Reial Club de Golf d’El Prat és el més guardonat d’Europa i compta amb nombrosos professionals en actiu en els diferents circuits nacio-nals i europeus. Un nivell d’excel·lència ratificat per les nou ocasions en què ha parti-cipat i acollit l’Open d’Espanya de Golf i per la gran quantitat de tornejos del circuit europeu professional que hi han tingut lloc. El club ha sigut planter de jugadors habituals en els equips nacionals i de jugadors professionals en actiu en els diferents circuits nacionals i europeus.


SOCIETAT

Nuevo Store Calligaris en Barcelona

Calligaris, empresa líder del sector de la decoración con sede en Udine (Italia) inaugura el día 15 de noviembre una nueva tienda monomarca en España, precisamente en Bar-celona en la Calle Muntaner, 293. El punto de venta tiene una superficie de casi dos cientos metros cuadrados y se exhibirá lo mejor de la colec-

ción Calligaris (sillas, mesas, sofás, lámparas y artículos de decoración).

Los Store Calligaris son la máxima expresión de la gama de muebles de Calligaris. Se trata de espacios elegantes, modernos, estudiados que muestran la filosofía del “Italian Smart Design”: productos de

diseño hechos a la regla del arte, versátiles, ergonómicos, y pensados para simplificar la vida de cada día. Se encuen-tran en áreas estratégicas y de paso en grandes ciudades.

A través de su concepto expositivo, la empresa italiana pretende transmitir al consu-midor final los valores propios de la marca, en particular el de la innovación y el de la capa-cidad de renovarse, que se manifiestan en una exposición clara y evidente de las últimas novedades de producto y que expresan la evolución que la empresa vive constantemente.

El valor de la funcionalidad se encuentra en algunos de sus productos, sobre todo en las mesas desplegables

con distintos mecanismos de extensión (completamente automáticos, semiautomáticos y manuales).

A pesar de la difícil situación del mercado en general, italia-no e internacional, el 2012 ha sido un año muy importante para Calligaris en términos de expansión y apertura de nue-vas tiendas en el mundo.

A las tiendas monomarca de Roma, Paris, Lyon, Nueva York, Toronto, Shangai, Seúl, en la primavera 2012 se añadieron tiendas monomarca en Francia, en Burdeos, Marsella, Cessy, St. Etienne, y se inauguró el se-gundo Flagship, de propiedad, en Paris en Rue du Bac, en el centro de Saint Germain.


SOCIETAT

El passat 21 de setembre l’alcalde de Barcelona Xavier Trias va visitar el MICs Sant Jordi situat a la Via Augusta i que es propietat de la Funda-ció Llars de l’Amistat Cheshire.Es tracta de MICs - mòduls independents de convivència - habitatges per persones amb dependència física i amb ser-veis integrals i personalitzats les 24 hores .

L’Alcalde Xavier Trias visita el MICs Sant Jordi

L’Alcalde va departir amb els membres del Patronat i amb la direcció del Centre, va quedar gratament satisfet d’aquest edifici absolutament nou a l’Estat Espanyol.

A la visita també hi van assis-tir: Irma Rognoni, regidora de família, infància i discapaci-tats; Maite Fandos, regidora de qualitat de vida, igualtat i esports ; i Carles Esque-

rra, gerent del districte de Sarriá-Sant

Gervasi.

les 24 hores . de qualitat de vida, igualtat i esports ; i Carles Esque-

rra, gerent del districte de Sarriá-Sant

Gervasi.


SOCIETAT

Torna la Barcelona Shopping Night

El 22 de novembre Barcelona viurà una nova edició de The Shopping Night, la nit de les compres en què les boti-gues del passeig de Gràcia no tancaran fins a la una de la matinada. Un centenar d’establiments participaran en un esdeveniment que aplegarà moda, cultura i gastronomia.

Amb els contes de fades com a motiu el passeig de Gràcia es dividirà en diverses àrees, i cadascuna de les quals re-crearà un univers diferent. Per exemple, Hansel i Gretel seran el leitmotiv dels jardinets de Gràcia, mentre que la Blanca-neu serà el concepte de l’Open Village, que inclou, entre altres, una zona de degustació gas-tronòmica.

D’aquesta manera, la nit de les compres tindrà un únic

concepte que unirà els es-pectacles, la decoració i tota l’estètica de l’esdeveniment.

Molt més que compres Es preveu que un centenar d’establiments, entre botigues, hotels i restaurants, participin a The Shopping Night, que tot i que en la darrera edició va generar unes vendes de prop de 800.000 euros no té com a objectiu principal les compres. “No és una nit de compres, volem mostrar el comerç d’una manera diferent i que la gent s’ho passi bé”, ha explicat Lluís Sans, president de l’Associació Amics del Passeig de Gràcia, un dels organitzadors de The Shopping Night.

De fet, aquesta proposta busca situar el passeig de Gràcia i la ciutat de Barcelo-

na, especialment en l’àmbit internacional. “Per nosaltres és important que el Passeig de Gràcia esdevingui una artèria no només urbana sinó també social i que sigui aquest pol d’atracció de la ciutat”, ha afir-mat Gerard Ardanuy, regidor de l’Eixample.

L’esdeveniment ha estat distin-git fa poc amb un dels premis “Barcelona, la millor botiga del món”, com a millor iniciativa agrupada de dinamització comercial, un guardó amb el qual “posem en relleu i valor la tasca del món del comerç d’agrupar i sumar esforços”, ha dit Raimond Blasi, regidor de Mercats, Consum i Comerç.

Una nit per no parar Tot i que les botigues esta-ran obertes fins a la una de

la matinada, aquesta edició de The Shopping Night tindrà un caràcter de carrer més marcat. Així, està previst tallar el trànsit del vial de passeig de Gràcia en diversos punts, per instal·lar-hi zones d’activitat.

A banda de les propostes de cada establiment i les sorpre-ses que no s’han desvelat, està previst que hi hagi una actuació de l’Orquestra Escola Municipal de Música Eixam-ple Joan Manuel Serrat i que més de dues-centes nenes ballarines d’escoles de ballet interpretin fragments de La Bella Dorment.

“Volem establir lligams amb els equipaments culturals de la ciutat dins aquesta platafor-ma de Barcelona”, ha explicat Albert Garriga, director de The Barcelona Shopping Night Barcelona.

Tota la informació, a l’smartphone En aquesta edició s’ha su-primit el passaport, i tota la informació de The Shopping Night estarà disponible en un web adaptable a tot tipus de dispositius, des de mòbils fins a tauletes.

A través d’un codi QR, visible en diferents tòtems al llarg del passeig de Gràcia i també en els mapes-guies que es repartiran, es facilitarà l’accés a aquest web, que inclourà les darreres actualitzacions de l’esdeveniment.

D’altra banda, s’ha creat el Luxury Pass, pensat per als clients de les botigues i els hotels de luxe, així com per a personalitats i autoritats, que donarà accés als establiments més exclusius i a la zona VIP.


OCI

MOTS ENCREUATSPau Vidal

VERTICALS:

1. Que tingui dos caps no vol dir que faci dues feines. Fullam de barca / 2. Article de punt. Desdirà de mala manera les nimfes del bosc. Ni mitja cerilla / 3. Que passi cap a a dalt és cosa d’un moment. Pedres després del pas dels catalans / 4. Ball només apte per a castissos. No és batec del cor, ans moviment d’ala / 5. Amics de Controlar el Zàping. És a l’os com al nucli la nucleïna. Continua isolada / 6. Compra-hi diaris però quicos no, que els remenen. Os que els gallecs ja tenen trencat / 7. Al fons del pou. Ocells a l’esco-lania del monestir de Lluc. L’ampli espai central de la xocolateria / 8. Si fos real no hi hauria eres. Tros de suro que només pot aprofitar la de Sant Pol / 9. El seu joc preferit és clavar-li petó a la bandera. Alço potes enlaire i les clavo amb força / 10. Contingut normal en cafè. Apoderi contra el sentit comú. Tímida sense mesura / 11. Només el pi és més poderós que ell. Son pare viu a cos de rei / 12. Paguis la lleuda que les deixa ben mal lluïdes. Metall responsable de part de les paròsmies.

HORITZONTALS:

1. Mirar aviam on hem deixat les claus... no, en aquesta no... viam en aquesta altra... / 2. No fa mal (i no cura, tampoc). Temps prou do-lent per malmetre el fluor / 3. Cap de cony. Cardar coça amb elegàn-cia. I cul de cul / 4. Hidrocarbur girat cap a la independència. Es complementa de primera amb el plater / 5. Impacient per estrenar el producte lliure de sosa. No pronuncieu el nom de déu en va ans en francès / 6. Són al mig de l’ensaïmada. Tan acoquinats que no donen la cara. Una de dues / 7. Males males i bons monjos. Metall comunitari / 8. Grans narradors d’aquells dies al desert. Rares per desvocalitzades / 9. S’aproxima. Per comptes de mirar bacteries es dedica a fer cinema antic / 10. Quin ensurt, hauria pogut ser pe-sant! Pispo un insecte afanòpter / 11. Col isolada. Beslluma una talla romànica a taula. La fi del cagaelàstics / 12. Erupció que pot esguerrar qualsevol cena. Acetat obtingut per oxidació inversa del metanol / 13. Barrejat per fer mú-sica patriòtica. Dues coníferes en fan un raig.


OCI

Frases Célebres

La poesía huye, a veces, de los libros para anidar extramuros, en la calle, en el silencio, en los sueños, en la piel, en los escombros, incluso en la basura. Donde no suele cobijarse nunca es en el verbo de los subsecretarios, de los comerciantes o de los lechuginos de televisión.Joaquín Sabina (1949-?) Cantautor y poeta español.

Los libros sólo tienen valor cuando conducen a la vida y le son útiles.Hermann Hesse (1877-1962) Escritor suizo, de origen alemán.

Los médicos pueden enterrar sus equivocaciones, pero un arquitecto sólo puede aconsejar a su cliente plantar yerba.George Sand (1804-1876) Escritora francesa.

Nadie se hizo perverso súbitamente.Juvenal (67-127) Poeta satírico romano.

Al perro que tiene dinero se le llama señor perro.Proverbio árabe El dinero es algo muy singular. Le da al hombre tanta alegría como el amor y tanta angustia como la muerte.John Kenneth Galbraith (1908-2006) Econonista estadounidense.

La mujer que hace un mérito de su belleza, declara por sí misma que no tiene otro mayor.Julie de Lespinasse (1732-1776) Escritora francesa.

Ninguna época ha sabido tantas y tan diversas cosas del hombre como la nuestra. Pero en verdad, nunca se ha sabido menos qué es el hombre.Martin Heidegger (1889-1976) Filósofo alemán.

En la mayoría de los casos la ignorancia es algo superable. No sabemos porque no queremos saber.Aldous Huxley (1894-1963) Novelista, ensayista y poeta inglés.

La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días.Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista y científico estadounidense.

Ser estúpido, egoísta y estar bien de salud, he aquí las tres condiciones que se requieren para ser feliz. Pero si os falta la primera, estáis perdidos.Gustave Flaubert (1821-1880) Escritor francés.

Cuando crezcas, descubrirás que ya defendiste mentiras, te engañaste a ti mismo o sufriste por tonterías. Si eres un buen guerrero, no te culparás por ello, pero tampoco dejarás que

tus errores se repitan.Pablo Neruda (1904-1973) Poeta chileno.

La perfección del que imparte órdenes es ser pacífico; del que combate, carecer de cólera; del que quiere vencer, no luchar; del que se sirve de los hombres, ponerse por debajo de ellos.Lao-tsé (570 aC-490 aC) Filósofo chino.

Para la burguesía, el único deber del Estado consiste en proteger la libertad y la propiedad personales del individuo. La burguesía considera el Estado como la imagen del policía, cuyo único deber teóricamente impedir el robo.Ferdinand Lassalle (1825-1864) Político y pensador alemán.

Nadie se desembaraza de un hábito o de un vicio tirándolo de una vez por la ventana; hay que sacarlo por la escalera, peldaño a peldaño.Mark Twain (1835-1910) Escritor y periodista estadounidense.

La carencia de vicios añade muy poco a la virtud.Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.

Para lograr el éxito, mantenga un aspecto bronceado, viva en un edificio elegante, aunque sea en el sótano, déjese ver en los restaurantes de moda, aunque sólo se tome una copa, y si pide prestado, pida mucho.Aristóteles Onassis (1906-1975) Magnate y empresario griego.

En el mundo común de los hechos, los malos no son castigados y los buenos recompensados. El éxito se lo llevan los fuertes y el fracaso los débiles.Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.

El éxito es sólo la mitad de bonito cuando no hay nadie que nos envidie.Norman Mailer (1923-2007) Escritor estadounidense.

Cuando dos hombres desean la misma cosa que no pueden gozar juntos se convierten en enemigos.Thomas Hobbes (1588-1679) Filósofo y tratadista político inglés. ¿Por qué esta magnífica tecnología científica, que ahorra trabajo y nos hace la vida mas fácil, nos aporta tan poca felicidad? La repuesta es está, simplemente: porque aún no hemos aprendido a usarla con tino.Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.

El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que

nos compensa de no serlo.

Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturgo español.

Las personas afortunadas se corrigen poco: Creen tener siempre razón mientras

la fortuna sostiene su mala conducta.

François de la Rochefoucauld (1613-1680) Escritor francés.

La belleza que atrae rara vez coincide con la belleza que enamora.

José Ortega y Gasset (1883-1955) Filósofo y ensayista español.


BELLESA


BELLESA

60 www.latorredebarcelona.com60 www.latorredebarcelona.com

www.latorredebarcelona.com

1. SALUD Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

BELLESA


www.latorredebarcelona.comAl web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts

2. ESTÉTICA

4. RESTAURACIÓ

5. MODA Ç

3. HOGAR

BELLESAwww.latorredebarcelona.com Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts

6. DECORACIÓN

7. ABOGADOS Y ASESORES

8. REFORMAS

9. ENSEÑANZA

10. GASTRONOMÍA

T. 93 640 05 85

RÓTULOS PARA COMERCIOSwww.totem-producciones.com

tiendas · escaparates · fachadas


BELLESA

La Torre de Barcelona

Documents

Transcript of La Torre de Barcelona