JUNY 2011

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

Les promeses de Xavier Trias a la

zona alta

Com invertim el temps els

catalans?

“El Barça de Guardiola és fins i tot millor que el Dream Team”

LLUÍSCANUT

14En què invertim el temps els catalans?

05 Les promeses de Xavier Trias

28Entrevista a Lluís Canut

La xocolata és un dels grans plaers que ens queden i que no costen gaire. Però més enllà d’un dolç meravellòs també té unes funcions estètiques. Us expliquem com fer servir la xocolata per estar més maques.

0812 llocs on divertir-se a la zona alta

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé redaccio@latorredebarcelona.com Disseny: Quim Casti-llo, Gemma Contreras Publicitat: Josep Garcia - Robert Muñoz - Lluís Casanova - comercial@latorredebarcelona.com Dipòsit legal: B-39384-2009 · www.latorredebarcelona.comLa Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

EDITORIAL

Ja tenim alcalde nou, però la millor notícia és que s’ha acabat la precampanya, la campanya i la postcampanya electorals. A veure si ara els polítics es posen a treballar i nosaltres podem descansar de tanta baralla dialèctica i tant globus sonda.

Tal com us vam prometre us oferim en aquest número un resum de les principals promeses que recollia CiU en el pro-grama de Xavier Trias. És un exercici de responsabilitat ciu-tadana que les compleixin i que nosaltres les recordem.

Fidels a la nostra identitat i els vostres gustos us oferim una selecció d’articles sobre salut, bellesa i gastronomia. Així aprendreu a controlar l’estrès, a fer servir la xocolata com a cosmètic i a cuinar uns fantàstics fideus saltejats.

I per acabar-ho d’adobar us oferim una interessant entrevista a Lluís Canut cap i casal del periodisme esportiu català.

Que vagi de gust i fins el mes que ve!

07El comerç local de Sarrià

30Fideus xinesossaltejats

24Addictes a la xocolata

36Agenda d’activitats a la zona alta

SUMARI

Us heu parat mai a calcular en què invertiu el temps? A banda de treballar i dormir, l’activitat que més ens “entreté” és la llar i les responsabilitats familiars, però no tothom “col·labora” en la mateixa proporció...

Seguim conversant amb els presidents del eixos comer-cials perquè ens expliquin la feina que fan els comerciants locals i les agrupacions. Avui parlem amb Salvador Vendrell, president de l’Eix Sarrià.

Com cada mes us oferim una selecció de les activitats que tindran lloc durant les properes setmanes a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. A més us oferim un especial amb tota la programació de la Festa Major de Sant Gervasi.

Subscriu-te per només 30 euros l’any (*)

Envia’ns un correu a subscripcions@latorredebarcelona.como bé truca’ns al telèfon 93 418 19 19(*) La subscripció és totalment gratuïta, els 30 € corresponen a les despeses de gestió i enviament

Vols rebre La Torre de Barcelona a casa teva?

44

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha estrenat un compte de twitter que servirà per advertir els usuaris sobre avaries i altres complica-cions que puguin sorgir a les instal·lacions. El twitter és una eina que permet enviar missatges molt curts als usuaris que et segueixen.

Moltes empreses els fan servir per avisar els usuaris o clients sobre determinades incidències que els poden interessar. Precisament el

compte del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va estrenar anunciant una avaria a la línia del Vallès. Els usuaris que van rebre el missatge a temps es van estalviar l’espera indefinida a l’andana i van poder triar altres transports.

Ara només cal que es redueixin les incidències als ferrocarrils i que de passada augmentin la freqüència de pas dels combois, sobretot durant els caps de setmana.

Xavier Trias, l’alcalde de la zona alta

Vil·la Florida acollirà la biblioteca del districte

Gran victòria de Convergèn-cia i Unió a les eleccions municipals de Barcelona, i gran victòria també de Xavier Trias a Sarrià-Sant Gervasi i a Les Corts, els districtes que formen la zona alta de Barcelona.

A Sarrià-Sant Gervasi CiU acostuma a guanyar totes les eleccions. Aquest cop també ho ha fet però a més ha sumat un 6% més de vots, més de 5.000 provi-nents en part del Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.

A Les Corts, on la compe-tència entre socialistes i convergents acostuma a ser més renyida, tampoc no hi ha hagut color en aquesta ocasió: CiU ha recaptat 2.247 vots més i ha sumat un 37% dels vots contra el

21% del PSC. La victòria a la ciutat s’ha cimentat doncs ens els barris tradicional-ment conservadors però el veritable punt d’inflexió ha sigut la victòria en feus tra-dicionalment socialistes com Gràcia i Sants-Montjuïc.

La caiguda del PSC a la zona alta ha estat pronun-ciada: del 14 al 9% a Sarrià-Sant Gervasi i del 20 al 16 a Les Corts. Iniciativa per Ca-talunya ha mantingut més o menys els mateixos votants mentre Esquerra Republica-na de Catalunya perdia com a mínim un parell de punts percentuals.

El PP es consolida com a segona força política a la zona alta sense gaires can-vis. Ha guanyat un grapat de vots a Sarrià-Sant Gervasi i prop de 600 al districte de Les Corts.

En plena efervescència electoral han començat les obres de construcció de la biblioteca més gran del districte que s’ubicarà als jardins de la Vil·la Florida, l’antiga finca del segle XVI on està ubicat el Centre Cí-vic amb el mateix nom, entre els carrers Muntaner, Sant Gervasi de Cassoles, Reus i Bisbe Sivilla

La biblioteca ocuparà uns 3.000 m2 i comptarà amb sala infantil, punts de consulta d’Internet, àrea

d’adults, espai multimè-dia, sales polivalents per a activitats culturals i àrea de formació.

La particularitat d’aquest projecte és que l’edifici serà soterrat i la coberta quedarà al mateix nivell del jardí. A banda de l’aprofitament de l’espai aquesta mesura con-tribuirà a estalviar l’energia en calefacció i aire condi-cionat. L’equipament portarà el nom de Joan Maragall i s’hi accedirà pel carrer Sant Gervasi de Cassoles.

Els ferrocarrils estrenen compte al twitter

LOCAL

Un crim d’ honor al carrer Caballero

L’assassinat fa poques setmanes del dependent paquistanès d’un colmado al carrer Caballero de Les Corts sembla que no ens ha de fer patir gaire. Al principi, com sempre en aquests casos, es va estendre ràpidament el pànic i es va parlar de reven-ges i de màfies.

I al final, com gairebé sem-pre, hem sabut que el depen-dent no tenia cap antecedent ni estava relacionat amb cap activitat delictiva. La policia creu doncs que l’assassinat

podria deure’s a motius d’honor o familiars que de moment no han transcendit.

L’assassinat va tenir lloc el passat 23 de maig quan un assaltant mig ocult per una gorra i unes ulleres de sol va entrar sobtadament al colmado i va disparar fins a sis cops al jove dependent que el regentava. L’altre treballador que hi havia a la botiga no va sofrir cap dany. Després el malfactor va desaparèixer sense deixar rastre.

Les promeses d’en Xavier TriasCiU és la gran guanyadora de les eleccions a Barcelona. Després de 32 anys a l’oposició denunciant les mancances de la gestió socialista a la zona alta tindrà ocasió per fi de posar les coses en ordre. Per això hem volgut recollir al-gunes de les promeses que constaven al programa electoral de Xavier Trias. Cal conservar-les ben a prop perquè no se’ns oblidin. Això si, abans de començar a criticar les administracions com a bons catalans que som potser que els deixem uns dies de marge per complir promeses. Els periodistes normalment concedim 100 dies. Vosaltres veureu...

Sarrià - Sant Gervasi- Farem gratuït el transport públic per a menors de 16 anys.

- Aprovarem un pla d’equipaments per a cada barri que compleixi les ràtios legals i mai inferiors a l’estàndard de la ciutat. Per aconseguir-ho demana-rem a l’Ajuntament l’accés a l’ús de Can Ferrer, l’antiga clínica Sant Josep, part dels terrenys de l’actual benzinera del carrer de Balmes (per sobre del carrer Guillem Tell) i els terrenys del carrer de la Ciutat de Balaguer.

- Concertarem places d’equipaments de titularitat privada per ser ofertes en una xarxa d’utilització pública (especialment d’escoles bressol: al final del mandat, cobertura total de la demanda de places públiques entre les de titularitat pública i les concertades).

- Actuarem per recuperar i potenciar el centre històric de Sant Gervasi: l’entorn de Galvany i la Bonanova. Proposarem una plaça de referència i la dotarem d’un ajuntament de barri. En la mateixa línia estudiarem convertir en plataforma única el carrer de Sant Gervasi de Cassoles.

- Redactarem un pla d’aparcaments per a residents i zones comercials a Sarrià.

- Realitzarem l’estudi de viabilitat per soterrar la Ronda del Mig per sota de la Via Augusta amb l’objectiu de millorar la seguretat i la connectivitat viària de la cruïlla; i també estudiarem el cobriment de la Via Augusta, entre Dolors Monserdà i la Pl. Borràs.

- Impulsarem el retorn del monestir de Pedralbes al barri de Sarrià.

- A Vallvidrera crearem un òrgan específic per gestionar el barri. Entre altres coses remodelarem l’antic mercat municipal com a equipament de ser-veis, garantirem que els horaris de transport públic siguin els mateixos que regeixen a la resta de la ciutat i exigirem a les companyies elèctriques el soterrament de les línies elèctriques.

Les Corts- Concretarem un pla d’equipaments del Districte: estudia-rem la recuperació de l’edifici Telefònica del carrer de Bor-deus i impulsarem la cessió de la residència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Barcelona, la recuperació de la casa Hurtado i la cessió de la Caserna del Bruc.

- Acabarem el Pla Europa-Anglesola i desenvoluparem amb més sensibilitat el Pla Urbanístic per a la Colònia Castells.

- Incrementarem la plantilla de la guàrdia urbana.

- Treballarem conjuntament amb l’Agència per a l’Abordatge del Treball Sexual per eradicar la prostitució als carrers.

- Presentarem un pla de mobilitat per barris que preve-gi la connexió de barris, grans equipaments i centres escolars.

- Ampliarem l’àrea verda a Pedralbes i millorarem la mobilitat i ampliarem els serveis al barri de la Mercè.

6

77

Tenim nou alcalde i nou partit al govern. Què creieu que can-viarà per als comerciants de Sarrià?D’entrada segur que suposarà un canvi. La nostra relació amb el districte no era pas dolenta i esperem que continuï sent com a mínim tan fluïda com fins ara. Sempre hem tingut accés directe a l’hora de resoldre qualsevol tema i confiem en seguir així.

Quines són les propostes d’en Trias per al comerç local de Sarrià?El que hem vist fins ara eren bàsicament promeses electorals. Recolzar les pilones a la Pl. Artós i consensuar amb veïns i comerciants una solució per a la part de dalt de Major de Sarrià, que passaria per transformar-la en zona de vianants.

Com són els comerciants de Sarrià?L’Eix de Sarrià està format per prop de 260 comerços. Es carac-teritza per l’especialització, una gran personalització de l’oferta.És una conseqüència del tipus de barri on ens trobem. Els clients no trobaran productes i serveis propis de grans superfí-cies sinó comerç de proximitat. Per això és bàsic per a nosaltres fidelitzar els veïns. També tenim l’atractiu de poder comprar mentre passeges tranquil·lament i en aquest sentit els comer-ciants han fet un gran esforç per recuperar locals de gran valor històric i renovar-los.

Perquè a diferència d’altres punts del districte vosaltres teniu la sort de tenir la zona comercial bastant centralitzada, no?Sí, el comerç està bàsicament concentrat a Major de Sarrià i els voltants. Tenim els avantatges i els inconvenients d’estar ubicats en un nucli de població restringit per als vianants. Pots passejar tranquil·lament, esquivant alguna bici de tant en tant això si. I els contres?Els problemes de càrrega i descàrrega i sobretot la manca d’aparcament i transport.

Manca de transport?Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya són extraordi-naris, ens uneixen amb el centre de Barcelona en deu minuts. Però ens falta transport al casc antic. Ara diu que faran nous autobusos per millorar la mobilitat entre barris, això serà molt beneficiós.

El nou alcalde ha promès més aparcaments però amb reserves a causa de la manca d’espai a la zona...Els pàrquings són primordials, i les zones blaves també encara que els veïns demandin més la zona verda com és natural. A banda de fidelitzar els veïns cal que facilitem l’accés als clients que vénen de més lluny. Alguns associats es queixen que abans fins i tot baixaven de Vallvidrera a comprar a Sarrià, però és normal, ara arriben aquí i, on aparquen el cotxe?

I on col·oquem el pàrquing?Hem proposat alguna vegada un aparcament a Pl. Artós però s’ha de reconèixer que és un espai prou complicat com per afegir-hi un pàrquing. També ens han dit que el subsòl de la plaça és especialment difícil de perforar. Sabem que és difícil. En qualsevol cas i sigui on sigui hem de trobar una solució.

Què és el que més preocupa ara mateix als comerciants?A banda de la crisi i aquestes coses que ens preocupen a tots el que més ens preocupa és l’efecte de les pilones. És molt difícil jutjar si és positiu o no. S’han posat per un bé, per controlar l’accés dels cotxes, però això també significa limitar l’accés als compradors. És un tema molt complex.

I la seguretat, és un problema ara mateix?De seguretat sempre en manca però no crec que patim per això. De vegades algú es lamenta, és clar, però si ens comparem amb altres eixos no ens podem queixar. Tenim ensurts però la seguretat és molt correcta.

I quant a liberalització dels horaris comercials...Ens preocupa perquè aquí no treballem com una gran super-fície. No ens podem permetre obrir dissabte i diumenge, no podem sacrificar les nostres famílies ni tampoc contractar treballadors. A més, tampoc serviria de res que ho fessin unes quantes botigues perquè la gent marxaria igualment i perdríem mercat. Hauríem de fer-ho tots a l’hora i això és impossible. Ara per exemple el centre comercial de La Roca del Vallès demana ser zona turística per poder obrir dissabtes i diumenges, si ho permetem tots els centres comercials ho acabaran exigint tam-bé i acabaran per menjar-se el marge del petit comerç.

Salvador Vendrell,President de l’Eix Comercial de Sarrià:

“Hi ha una petita recuperació, lenta però segura”El casc antic de Sarrià és un bon exemple de com convertir els carrers en zones de vianants pot beneficiar a veïns i comerciants a la vegada. La llàstima és que altres eixos comercials de la zona alta no s’ho puguin permetre perquè la visibilitat i la facilitat d’accés són l’essència del comerç de proximitat. Ens ho explica el Salvador Vendrell.

8

2 BAR DEL TOMÀS

12 propostes per passar-s’ho bé a la zona alta

Ara que ve el bon temps és moment de sortir de casa a divertir-se així que apagueu les televisions, les conso-les i els ordinadors i altres estris que us han ajudat du-rant el fred hivern, i cap al carrer que hi falta gent. Per si no se us acut res us proposem dotze llocs on passar-s’ho bé sense sortir de la zona alta. N’hi ha molts més, i en aquest sentit us recomanem que seguiu de prop la nostra agenda, però de moment amb aquests dot-ze ja tindreu coberts uns quants caps de setmana.

Sarrià

les Corts

Pedralbes

Sant Ramonla Maternitat i

Vallvidrera,Tibidabo i les Planes

2

10

5

8 9

Segur que n’heu sentit a parlar. El Tomàs és conegut per ser on es fan les millors pa-tates braves. N’hi ha moltes de millors però les d’en Tomàs són ben úniques així que val la pena anar a provar-les. De passada aprofiteu per fer una volta pel casc antic de Sarrià.

Si us agrada mirar les estrelles potser que us acosteu a l’Obervatori Fabra i podreu veure de molt més a prop la lluna, els planetes i totes les estrelles que es deixin. I a l’estiu podreu gaudir de sopars gastronòmics i astronòmics alhora.

4 OBSERVATORI FABRA

Pl. del Tibidabo, 3-4. www.tibidabo.es

Centre d’Informació del Parc. T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

El Parc Natural de Collserola ofereix infi-nitat de possibilitats d’oci per a tothom. Caminades amb guia o sense, rutes amb bicicleta, visites a les fonts amagades enmig de la muntanya... Hi ha una gran varietat d’activitats i és molt recomana-ble informar-se al Centre d’Informació.

3 PARC DE COLLSEROLA

CEM. Esports, 2-8. T. 93 203 78 74. www.claror.cat

Observatori Fabra. Camí de l’observatori, s/n. T. 93 417 57 36. www.fabra.cat

Fer esport és una bona manera de di-vertir-se mentre fem salut. Can Cara-lleu ofereix una gran varietat d’esports i d’activitats a l’aire lliure: piscines, fitness, pistes de tenis, atletisme, tota mena de camps de futbol, solàrium, ro-dòcrom...

5 CAN CARALLEU

Major de Sarrià, 49. T. 93 203 10 77.

1 PARC DEL TIBIDABO

Acaba d’encetar la nova temporada i ofereix diversió per a tota la família. La muntanya russa, un cinema en quatre dimensions, el Miramiralls, i nombroses atraccions per a infants. I mentre ells es diverteixen els grans poden gaudir de l’històric Museu del Autòmats.

12

11

REPORTATGE

3

Av. Doctor Marañón, nº 11 Baixos. T. 93 333 03 52. www.bowlingpedralbes.com

Els nord-americans s’ho passen de meravella jugant a bitlles. A la zona tenim com a mínim un lloc on podem practicar una estona, a més és un es-pai de referència: el Bowling Pedralbes. Disposa de 14 pistes automàtiques, marcador electrònic, bar-restaurant...

11 BOwLING PEDRALBES

Av. Diagonal, 547. T. 93 322 08 00. www.bikinibcn.com

Potser no té l’encant de la Sala Bikini que acollia la gauche divine de Barce-lona però en qualsevol cas el progra-ma de concerts de la Bikini actual és un dels més interessants de la ciutat. A la pàgina web podeu trobar el ca-lendari de concerts.

12 SALA BIKINI

Si més que fer esport us agrada veure’l la millor opció és l’entorn del Camp Nou.Cada setmana disposeu de partits del Barça B, de bàsquet, handbol o hòquei sobre patins. I també podeu passar una bona estona a l’àrea de serveis, a la bo-tiga o a la pista de patinatge sobre gel.

10 CAN BARÇA

Illa Diagonal. Av. Diagonal, 557. T. 93 444 00 09. www.lilla.com

Fer shopping també pot ser molt di-vertit, si tothom s’ho passa bé. L’Illa Diagonal ofereix un gran repertori de botigues i espais per a tots els gustos. Si no hi ha consens com a mínim podeu separar-vos i trobar-vos després per prendre alguna cosa al soterrani.

9 ILLA DIAGONAL

Sant Gervasi -Bonanova

Farró

les Tres Torres

Sant Gervasi -Galvany

Vallvidrera,Tibidabo i les Planes

1

2

4

6

7

Cinemes Renoir. Eugeni d’Ors, 12. www.cinesrenoir.com

Si us agrada el cinema teniu dues opci-ons. Cinesa Diagonal on trobareu les pel-lícules d’estrena i els Cinemes Renoir, una mica més amagats però que ofereixen les grans pel·lícules de la cartellera i molts films independents. I sempre en versió original, així practiqueu idiomes.

8 CINEMES RENOIR

Aprendre és divertit i la millor manera d’adonar-se és passant la tarda al Mu-seu de la Ciència i la Tecnologia, el Cos-moCaixa. A banda de les exposicions i mostres organitzen nombroses activi-tats i tallers per a infants, molt diverti-des i enfocades a l’aprenentatge. .

7 COSMOCAIXA

Muntaner 246. T. 93 209 77 11. www.luzdegas.com

Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

Si el que us diverteix és la música en di-recte i el bon ambient teniu molts llocs on triar a la zona alta, però ara us reco-manem Luz de Gas per ser un dels més emblemàtics. Un dels grans atractius és la música en directa, consulteu la pàgina web per saber qui actuarà.

6 LUZ DE GAS

Arístides Maillol, s/n. www.fcbarcelona.com

12

REPORTATGE

9

BARCELONA

El 80% del barcelonins usa diàriament Internet

Segons l’Enquesta Semes-tral de Sistemes d’Infor-mació de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2010 el 80% dels consultats es declaren usuaris d’Internet i afirmen que es connecten a diari.

El 1999, fa dotze anys, aquest grup només re-presentava el 21% dels enquestats. Pràcticament tots els internautes afirmen connectar-se a Internet per finalitats personals (97,1%) mentre que el 51,9% hi

accedeix per motius pro-fessionals.

L’ús d’Internet està molt diversificat tot i que la pràctica més habitual és la cerca d’informació i la consulta del correu elec-trònic. Prop del 60% es connecta per participar en xarxes socials mentre que el 68% utilitza Internet per escoltar música o veure pel·lícules i més de la mei-tat dels usuaris realitzen alguna compra o transac-ció online.

Interior modifica els horaris d’obertura dels locals d’oci nocturn i restauració, excepte les discoteques que tancaran a la mateixa hora

Com ja va passar per Setma-na Santa, durant el període estival els bars i restaurants podran tancar més tard. El Departament d’Interior ha acordat ampliar l’horari de tancament per als locals d’oci nocturn i restauració entre l’1 de juny i fins el 15 de setem-bre. La mesura és una antiga reivindicació del sector que considera que amb aquesta ampliació es podran millorar els seus números.

Els bars, restaurants i bars musicals podran tancar 30 minuts més tard de l’hora ac-tual, és a dir, a les 3.00 hores entre setmana i a les 3.30 hores les nits del divendres i dissabte, així com la nit de la

vigília dels festius. Els cafès teatre i cafès concerts podran tancar mitja hora més tard, a les 5.00 hores entre setmana i el cap de setmana.

Les discoteques i sales de ball, però, són l’excepció d’aquesta ampliació, ja que mantindran l’horari de tanca-ment actual, que són les 5.00 entre setmana i les 6.00 hores la nit del divendres, dissabte i vigílies dels festius.

La mesura no és nova, ja que el Departament d’Interior va aplicar aquesta ampliació per Setmana Santa. La valoració positiva, donat que no havia causat cap impacte negatiu en la seguretat pública ni problemes de convivència, Interior ha optat per tornar-la a aplicar.

Bars i restaurants amplien els horaris a l’estiu

Text: Lamalla.cat

10

12

13

1414

ww

Com inverteixen el temps els catalans?

Heu comptat mai el temps que dediqueu a treballar? I a dormir? Com repartiu el vostre temps? L’Institut Estadístic de Catalunya ha fet públics recentment els re-

sultats de l’Enquesta de l’ús del temps 2010-2011, una gran referència per saber com inverteixen el temps els catalans. Compareu les dades amb la vostra experiència. Però tingueu en compte que si som tres i jo em bec tres ampolles de vi segons l’estadística ens hem begut una cadascú. O sigui que hi ha gent que està dormint de més i treba-llant molt de menys... Coses de l’estadística!

7:19 h. per treballarLa dedicació al treball remunerat és el que més s’ha reduït en els darrers anys: l’any 2002 el 38% de la població treballava una mitjana de 7 hores i 47 minuts mentre que el 2010 la participació ha estat del 34,3% i el temps mitjà s’ha reduït 28 minuts (tingueu en compte que l’estadística inclou els treballadors a temps parcial, els jubilats, les mestresses de casa i els aturats). És una con-seqüencia lógica tenint en compte la situació económica. Els homes dediquen en general més temps al treball remunerat, i inverteixen 1:15 hores més que les dones. L’anàlisi de l’ús del temps segons la relació amb l’activitat mostra que la població desocupada compensa la manca de dedicació al treball amb més participació i més hores de dedicació a altres activitats com ara a llar i família, mitjans de comu-

nicació, aficions, informàtica i estudis.

8:36 h. per dormir Els catalans dormen, de mitjana, una mica més de 8 hores diàries tal com mana el cànon del bon descans. Però tenint en compte que n’hi ha uns quants que s’aixequen a les dues de la tarda i molts insomnes podem pensar que el bon descans no deu ser la norma general.

4:38 h. per estudiarL’estudi és l’activitat que mostra més diferències segons els grups d’edat. Els joves de 10 a 24 anys són els que mostren més partici-pació a aquesta activitat i els que hi dediquen més temps, concreta-ment, el 49,1% dels joves dediquen diàriament 5 hores i 41 minuts als estudis.

1:58 h. per fer esports i activitats de lleureAquí sí que es noten les diferències entre territoris. A l’alt Pirineu i en general a les comarques rurals es practica més esport que a l’àrea metropolitana. I és que por molts gimnasos que hi hagi a les ciutats i per molt que els alcaldes inaugurin carril bici no hi ha res com el camp per animar-nos a fer esport.

2:37 h. per als mitjans de comunicació Una altra activitat diària compartida per tots els territoris és la dedicada als mitjans de comunicació i concretament a mirar la televisió, el vídeo o el DVD. Entre el 77% i el 81% reconeix que dedica temps diàriament a consumir mitjans de comunicació. Una altra qüestió és què llegim i què mirem a la televisió, i en això estem a anys llums dels països de referèn-cia de la Unió Europea.

1515

2:07. per beure i menjarSi a banda d’esmorzar, dinar i sopar,incloem vermuts, berenars i ressopons en aquesta estadística el resultat és que mengem molt ràpidament, i això no és gaire recomanable segons els metges i nutricionistes. Sembla que hi ha un desajust entre la jornada partida i el temps que emprem per a dinar, si aconseguíssim equilibrar aquest temps potser milloraria la conciliació entre família i treball, no?

1:48. per aficions i informàticaEl 2010 s’ha triplicat la proporció de població que destina una hora i mitja diària a la informàtica (del 8,3% al 2002 al 22,4% el 2010). Això significa que l’a informàtica, ja sigui per treball o per oci està en auge, sobretot entre els homes. I també entre els joves: un 66,9% d’ells dedica com a mínim una hora i mitja diària a la informàtica.

2:00 h. per fer vida social i divertir-se És una altra activitat on hi ha diferències importants en l’àmbit territorial. A l’àmbit a les terres de Lleida és on es registra la par-ticipació més elevada (70,2%), amb una durada mitjana d’1:42 hores diàries, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran és on menys temps es dedica a l’oci (53,1%), però hi dediquen 34 minuts més cada dia que la mitjana.

2:06 h. per fer de voluntari L’Àmbit metropolità és el que registra una par-ticipació més baixa en tasques de voluntariat i reunions. Amb els anys la dedicació a treballs voluntaris al servei d’una organització, ajudes informals a altres llars i activitats participatives s’ha anat reduint progressivament. Fora de les grans ciutats, però, es manté un nivell acceptable de solidaritat.

3:34. per atendre la llar i la famíliaEl 85,9% dels catalans dediquen diàriament una mitjana de 3 hores i 34 minuts a l’atenció de la llar i familiars (activitats culinàries, manteniment de la llar, compres i atenció als nens). En aquestes tasques hi participen el 93,3& de les dones majors de 10 anys i ho fan una mitjana de 4 hores i 16 minuts mentre que els homes que assumeixen aquestes tasques són el 77,4% del total i hi dediquen 2 hores i 35 minuts de mitjana. El grup de població major de 65 anys és el que registra una major participació i dedicació en les activitats de llar i família. Aquest fenomen és més accentuat en el cas del homes on la seva participació en les tasques de la llar arriba al 83% entre els majors de 65 anys mentre que per al total d’homes la partici-pació en aquesta activitat és del 77,4%. El col·lectiu jove és el que decla-ra menys participació i dedicació a les tasques de la llar i la família, el 68,3% dels joves hi dedi-quen una mitja-na diària d’1 hora i 26 minuts. A més, és en aquest grup de població on es troba la diferència més accentuada pel que fa a la distribució entre homes i dones de les responsabilitats familiars de la llar. En el cas de les dones, són el 77,7% les que declaren dedicar-hi una mitjana d’1 hora i 40 minuts, mentre que entre els homes, el 58,8% diuen dedicar diàriament una mitjana d’1 hora i 7 minuts a respon-sabilitats familiars de la llar.

He decidido llevar a mis padres a una Residencia.Esta frase la podemos haber oído en alguna que otra oca-sión, pero nunca habíamos prestado demasiado interés, tal vez por el distanciamiento de su significado y factores emotivos que conlleva. En raras y pocas ocasiones, al menos en las últimas gene-raciones, nuestras personas mayores y con un mínimo grado de dependencia son ellas mismas capaces de tomar la decisión de visitar una residencia y dar el paso de cambio de domicilio.

Algunas de ellas con sentido común y bastante criterio prefieren mantener el bienes-tar de su familia y no suponer una carga de trabajo en cui-dados como la alimentación, la higiene, el acompañamiento o vigilancia, por citar solo algunos aspectos básicos que con el tiempo se incrementan en atención y cuidados espe-cializados.Pero, ¿qué ocurre cuando

nuestros mayores no deciden por si mismos o no tienen esa lógica de discernir aquello que más le convendría a su familia?

En muchos casos los hijos se hacen cargo y cuidan de sus padres con o sin ayuda exter-na hasta que la situación es compleja y límite, bien por un elevado grado de dependen-cia (física o cognitiva) o bien por dificultades económicas, laborales con horarios de trabajo incompatibles, crisis familiares, dificultad en la convivencia y un largo etcéte-ra de situaciones críticas.

Es entonces cuando llega y de un modo forzado la decisión de visitar residen-cias y pensar en la calidad de vida que ambas partes van a disfrutar. Tenemos que tener muy presente que los geriá-tricos son después del hogar la mejor residencia donde nuestros mayores estarán

mejor asistidos.

Una dirección implicada en la gestión de la residencia, un equipo profesional y respon-sable y unos servicios sani-tarios bien integrados hacen que todos estos problemas sean fácilmente gestionables y supongan una mejora en la calidad de vida de todos los miembros de la familia.

Por último, no descuiden la

labor de asesoramiento, con-trol e inspección de Benestar Social i Família (Generalitat de Catalunya) que hace que la mayoría de residencias ofrez-can unos niveles óptimos de calidad y servicio.

En “La Teva Residencia” que-remos ayudarle a tomar esa decisión, venga a conocernos y le asesoraremos.

Text: El equipo de La Teva Residència.

16

17

18

SALUT

L’estrès: adaptar-se per viure bé

Aquesta idea no és desen-certada però si incomplerta. Hem d’entendre el concepte d’estrès com un model inte-ractiu (transaccional) entre les situacions de l’entorn -denomi-nades “estressors”- i la reacció del propi individu. Al mateix temps que altres estats as-sociats al malestar, la qüestió es resumeix en com proces-sem o analitzem la informació subjacent dels estímuls que detectem com “estressors” i quants recursos creiem tenir per sortir airosos d’aquestes demandes.

Amb aquestes premisses, cada individu pot reaccionar de manera diferent davant d’una mateixa situació.Els exemples són interminables: en un afable viatge d’avió, de cop i volta l’aparell fa movi-ments bruscos i incontrolats. Pels altaveus s’escolta la veu del comandant que adverteix d’una situació d’emergència i aconsella que es segueixin les instruccions d’emergència explicades a l’inici del vol. És, sense dubte, una situació indesitjada. Però, mentre uns passatgers tenen una reacció extrema, amb plors i xiscles, altres responen amb serenitat adoptant les esmentades me-sures i uns quants comencen una varietat infinita de precs.

L’estrès no és exclusiu del mon

laboral, sinó que el seu model és extrapolable a diferents àrees de la vida quotidiana. L’estrès no constitueix una font de malestar sense més. Té implicacions malsanes per l’organisme i la salut mental. Entre altres efectes, hi ha una inhibició del sistema immuni-tari que predisposa el cos a emmalaltir més fàcilment.

És freqüent observar com algú es posa malalt després d’un període d’estrès (per exemple, a l´inici de les vacances, des-près d’haver acabat un mes de juliol molt dur; o quan es pateix alguna malaltia després d’un esdeveniment traumàtic, com un procés de separació o un accident...) A més a més, l’es-très no es manifesta amb una simple tensió. Són freqüents els problemes d’insomni, la irritabilitat, els problemes de concentració, el cansament, la depressió...

Factors d’estrèsExisteixen factors de risc associats a patir més o menys estrès. Hi ha persones que tendeixen a avaluar els “reptes” del medi amb un estil més amenaçant, en altres paraules, solen anticipar, per exemple, més probabilitats de fracàs en el seu afrontament. Això fa que pateixin més davant la presumpció de no poder aconseguir el que es

proposen (que pot ser alguna cosa molt important o una nimietat). Aquest estil de veure les coses (estil cognitiu o de pensament) es deu en gran mesura a la personalitat de l’individu que, amb una important càrrega genètica i un altra gens menyspreable de l’ambient, defineix l’estil amb el que interactuem amb la nostra realitat. No és el mateix una persona que tendeix al perfeccionisme i es mostra autoexigent en els seus resultats que algú que no ho sigui.

Capítol apart mereix el denominat Patró de Conducta Tipus A que poden presentar una elevada hostilitat (ira, agressivitat verbal i/o física), molta urgència/impaciència en tot allò que fan (solen caminar i menjar ràpid), excessiva implicació laboral (solen portar-se feina a casa, no troben temps per activitats quotidianes) , tendeixen al perfeccionisme (ho quantifiquen tot, els hi costa delegar obligacions davant la creença que ningú ho farà millor …).

TractamentEl tractament de l’estrès és possible gràcies a l’aprenentatge i l’entrenament en estratègies de gestió. El treball cognitiu (Com avalua vostè això?), el comportamental (com actua davant d’aquests reptes?), així com estratègies més específiques, com l’entrenament en assertivitat (defensa dels drets legítims sense sentiments de culpabilitat, aprenent a no mostrar-se agressiu o passiu davant la frustració …) són claus per poder gestionar millor les vicissituds que el medi ens planteja i tenir una qualitat de vida encara millor. No s’ha de descartar la inclusió de psicofàrmacs davant símptomes depressius o ansiosos severs. En conclusió, l’estrès no es troba en la persona o en la situació, sinó en la interacció d’ambdues. És un procés adaptatiu i si fracassem en aquesta adaptació, ens estressem.

Des del primer terç del segle XX, l’estrès ha sigut objecte d’estudi, passant per diferents interpretacions i teories en-tre la comunitat científica. La gran majoria associa l’estrès a un estat de tensió i vinculat a l’excés de treball.

Borja Farré SenderCoordinador Unitat d’Ansietat i Estrès. Servei de Psiquiatria i Psicologia d´USP Dexeus.

19

20

EL SOL I LA PELL

Potser el primer a tenir en compte és que la vulnera-bilitat al sol és molt dife-rent segons les persones. Influencien temes genètics com el color dels ulls, el cabell i la pell. De manera que els efectes nocius es produeixen quan una perso-na de pell, ulls i cabell clars s’exposa al sol.

També sobre els efectes nocius hi ha força confusió. Bàsicament n’hi ha de dos tipus:

- Efectes per una exposi-ció solar intensa puntual que es tradueixen en una cremada solar. Les conse-qüències són inflamació i dolor aguts i risc de ser un factor desencadenant en la producció d’un Melanoma si aquest fet es va repetint.

El Melanoma és un càncer de pell però si es detecta a temps es poden evitar el desenllaç fatal. Cal autoexa-minar-se la pell per observar canvis en el color, forma i mida de les pigues o l’apa-rició de noves. En aquest sentit recomano als lectors consultar la web www.myskincheck.es per tal de poder discernir millor quines pigues son les que requerei-xen ser consultades per un dermatòleg per tal de evitar riscos innecessaris.

- Efectes per exposició crò-nica de la pell al sol des de la infantesa.

Quan es diu que la pell té memòria al sol es fa refe-rència a l’efecte acumulatiu de les radiacions ultraviola-des i que al llarg del temps, en una pell vulnerable clara, van apareixent diferents tipus de lesions que la ma-joria de vegades es tradu-eixen en canvis antiestètics

i en ocasions a carcinomes de pell que requereixen d’intervenció quirúrgica i que en alguna ocasió poden suposar una amenaça per a la vida.

Aquests canvis antiestètics que comentem es presenten freqüentment en les zones de la pell que estan habi-tualment destapades al fer vida urbana.

Normalment fem més èmfasi en la necessitat de prote-gir-se en l’exposició a la platja o piscina però cal remarcar la importància d’usar fotoprotectors solars diàriament des de el mes de maig a setembre a la cara i les zones descobertes. És molt recomanable per poder gaudir de una pell saludable i ben conservada durant tota la vida.

Aquests canvis antiestètics són bàsicament l’aparició de taques marrons o blanques, amb la conseqüent pèrdua de la uniformitat del color de la pell, que ofereixen un aspecte com de confeti.

La pell també perd turgèn-cia, s’aprima i es poden transparentar les venetes donant també una coloració vermellosa. La desestruc-turació i pèrdua de fibres elàstiques afavoreix l’apari-ció de arrugues fines a tota la superfície danyada.

Un cop detectats aquests canvis poden ser revertits sobretot aturant aquesta exposició crònica amb la utilització de fotoprotectors de manera diària els mesos de més sol, i també amb tècniques com tractaments amb làser per eliminar les taques fosques, làser vas-cular per eliminar les petites venes que donen la colora-ció vermellosa.

Finalment es poden apli-car diferents cosmètics

com peelings químics per donar més turgència a la pell i aconseguir restablir la uniformitat tant en el color com en la textura de la pell malmesa.

Són tractaments perso-nalitzats que requereixen sempre d’una revisió i un diagnòstic dermatològic de totes les lesions. Això és perquè poden amagar altres problemes més seriosos com pigues o nevus mela-nocítics o en el pitjor del casos un Melanoma. Tots tenen com a fet comú la pigmentació fosca i només un metge especialista amb les eines adequades pot valorar què fer davant cada una d’aquestes lesions.

En els darrers anys s’ha escrit i parlat molt dels efectes del sol sobre la pell i en la meva pràctica diària molts cops he observat una certa confusió sobre aquest tema en els meus pacients. Confio mitjançant aquest article en aclarir alguns conceptes ara que arriba la esperada temporada de estiueig i tots fem més vida al aire lliure.

Dra. Teresa EsgleyesDermatòloga clínica.

T. 93 418 11 20.

21

SALUT

22

Familiars i de parella Empresarial

LaboralTecnològica

Passeig de Sant Gervasi, 50 ent. 3ª 08022 Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 630. 4º Planta 08007 (Al costat de Plaça Catalunya)

www.groupstamford.com t 93 272 26 50

Investigacions

LL.883 i Col·legiat 62

23

24

BELLESA

Addictes a la xocolata

El cacau és l’antioxidant natu-ral més potent conegut. Molt més que el te verd, el te negre o el vi. Per això és un actiu an-tienvelliment de primera capaç de retardar l’aparició de les petjades del pas dels anys. La raó de les seves virtuts es tro-ba en els flavonoides, substàn-cies antioxidants que neutralit-zen l’acció dels radicals lliures responsables de l’envelliment de tot l’organisme, no només de la pell.

A més, el cacau augmenta els nivells de colesterol “bo”, és ric en vitamines com la A, B, C, D i E i en oligoelements i mine-rals com el potassi, el fòsfor, el calci, el ferro, el magnesi, el coure o el manganès, una cosa molt important per a la dona ja que a causa del nostre cicle hormonal perdem gran quanti-tat de minerals cada mes.

El cacau és també un potent anticel·lulític, ja que la seva activitat energitzant estimula la combustió dels greixos en les cèl·lules. A més el cacau, i per extensió la xocolata que mengem, és capaç de millorar l’elasticitat de venes i capil·lars i millorar la circulació sangu-ínia, per la qual cosa és un element a tenir en compte per evitar problemes cardiovascu-lars i la retenció de líquid a les cames.

Però també la seva aroma és positiva: la xocolata allibera les nostres endorfines i reposa minerals, una cosa molt im-portant per a la dona ja que a causa del nostre cicle hor-monal perdem gran quantitat de minerals cada mes. És per això que de vegades el cos et demana xocolata. No et privis, doncs, i gaudeix-lo, perquè ara hi ha diversos tractaments amb xocolata que et deixen com nous.

Malgrat el fervor popular, la

xocolata no es pot conside-rar una substància addictiva, encara que sí és cert que produeix reaccions físiques i psíquiques, i no només quan s’ingereix, com veurem més endavant. La cosmèti-ca elaborada amb xocolata gaudeix també d’autèntics addictes que gaudeixen amb l’aroma i les textures d’aquests productes. Però la cosmètica amb xocolata no és només un caprici agradable. Com ja hem dit, és l’antioxidant natural més potent que es coneix, per tant és un dels millors actius per contrarestar l’envelliment cutani. A més, és de sobres coneguda la capacitat hidra-tant de la mantega de cacau. Els polifenols del cacau, per la seva banda, redueixen la inflamació i la cafeïna que con-té estimula la microcirculació sanguínia i també la circulació venosa de retorn, per la qual cosa té efectes drenants i anticel·lulítics.

És afrodisíac? La xocolata està considerat un afrodisíac des de fa segles i diversos estudis demostren que, certament, el seu consum eleva els nivells de serotonina (hormona associada al plaer) i d’endorfines (neurotrans-missors d’efecte calmant i analgèsic similars a la morfina i també associats al plaer). Estudis recents demostren que l’alliberament d’endorfines afa-voreix la salut de la pell i que, a més de les cèl·lules nervioses, també les cutànies alliberen endorfines. Això atorga crèdit als que consideren que la cosmètica ha de ser no només eficaç, sinó agradable, ja que es demostra així que la textura i l’aroma d’un cosmètic tenen efectes positius, o negatius, sobre la pell.

No obstant això, el plaer cau-sat per la xocolata té alhora un punt estimulant, ja que la

cafeïna i la teobromina que conté estimulen les funcions cerebrals, provocant cert nerviosisme i estat de tensió o alerta, cosa que afavoreix precisament el seu potencial poder afrodisíac. Sobre aquest tema, un estudi realitzat per la firma Axe per al llançament d’un desodorant amb aroma de xocolata, assegura que el 65% de les dones enquesta-des ho considera com l’aliment més afrodisíac. Per més del 35%, i en un primer lloc, la xocolata és un substitut del sexe per espanyoles, nord-americans, franceses, austra-lianes, brasileres, angleses i italianes. No obstant això, no excita tant com diuen: una tassa de xocolata calenta té la mateixa cafeïna que un cafè descafeïnat.

Com més negre, millor S’afirma que una dosi petita de xocolata negra al dia és suficient per allargar la vida. I com més pur i negre, millor. La xocolata negra conté entre un 50 i un 99% de cacau, mentre que la xocolata amb llet només té entre el 5 i el 50% i la xo-colata blanca no conté cacau, sinó mantega de cacau. Diver-sos estudis científics realitzats en els últims anys demostren que ni el blanc ni la xocolata amb llet atorguen els mateixos beneficis sobre la salut que la xocolata negra.

Per als veritablement addictes, resulta imprescindible provar

un dels molts massatges de xocolata que es realitzen en els centres d’estètica i spas.

Molt important - La xocolata NO causa càries. És el sucre el culpable de la càries. Només cal triar una xo-colata negra amb cacau molt pur i seguir una bona higiene bucal. - La xocolata NO causa acne. Mai s’ha demostrat científi-cament que menjar xocolata produeixi o empitjori un brot d’acne.- La xocolata NO engreixa. Una vegada més, el culpable és el sucre i els greixos que s’usen en l’elaboració. Si es-culls una xocolata negre molt pura i no et passes amb la quantitat, no tindràs proble-mes

Trobaràs xocolata a: - Exfoliant Corporal de Man-tega de Cacau de The Body Shop. - Oli Aprimant Cel·lulitis infiltra-da de Nuxeo. - Philip B Body wash & Bubble Bath. - Masque Cacau Nature de L’Oréal Professionnel. - Xampú Relaxant de Xocolata Herbatural. - Biovital de Fridda Dorsch.

Textos: Àngels Marín i Elisabet Parra. www.bellezaactiva.comACPG.

Moctezuma prenia 50 tasses de xocolata cada dia per preservar la seva salut. No sé si nosaltres ho resistiríem, però tampoc ens cal prendre tant com l’emperador asteca per gaudir-lo. De fet, no cal ni que en mengem, ens podem empastifar el cos i acabar fetes un bombó. Vols provar-ho?

En què consisteix exactament el trasplantament de cabell? Es tracta d’obtenir una sèrie de fol·licles pilosos de la zona del clatell i empeltar-los a la zona que pateix alopècia. Els cabells de la part posterior tenen la virtut de ser peren-nes, poden créixer en qual-sevol lloc, per això el cabell implantat dura per sempre.

El trasplantament s’ha tornat molt popular. Què ha canviat?Les noves tècniques han revo-

lucionat el trasplantament de cabells. Quan jo vaig començar s’obtenien cilindres amb fol·licles que s’implantaven directament a les zones alopèciques, però el resultat no era prou bo estè-ticament, quedava com “pèls de nina“. Actualment s’utilitzen tècniques molt més avançades i que milloren molt els resultats. Hi ha dos mètodes per obtenir els fol·licles. Un consisteix a treure els fol·licles en una tira de cuir cabellut, es divideix en petits empelts de 1, 2 o 3 fol·licles que posteriorment s’implanten a la zona calba. Aquesta tècnica permet fer empelts de 2.000 o 3.000 cabells però deixa una petita cicatriu, molt poc visible ja que la tècnica tricofitica de tancament del teixit permet crèixer cabell a través de la ci-catriu posteriorment. L’altra gran tècnica que fem servir ara és el Follicular Unit Extraction (FUE).

I en què consisteix? És una evolució del mètode tradicional. Si abans es treien

Dra. Ana Trius:“Les noves tècniques han revolucionat el trasplantament de cabells”

Què diu ara? Jo no n’he plantat mai però alguns pacients m’han dit que és exactament així. Si plantes dos plançons molt a prop un d’ells no creixerà. Amb el cabell passa el mateix perquè hi ha un com-promís vascular. Per això hem de treballar en diverses sessions en funció del grau d’alopècia.

El cabell trasplantat, pot tornar a caure?Durant el primer mes aquell microcabell que hem implan-tat en cada empelt acostuma a caure i el fol·licle entra en una fase anomenada tel·lògena, fins a tres mesos no comença a sortir el cabell definitiu. De fet diversos estudis confirmen que fins a divuit mesos després de la intervenció no apareix tot el cabell que ha de sortir. Però quan surt aquest cabell és per sempre. La veritat és que és una gran satisfacció veure els progressos dels pacients i després els re-sultats definitius.

cilindres amb un nombre inde-terminat de cabells ara podem extreure unitats fol·liculars, que són les agrupacions naturals, tal com neixen els cabells (en grups d’1, 2 o 3). Com que extraiem unitat per unitat el procés és molt més laboriós i no podem trasplantar més de 1.000 o 1.500 empelts cada vegada però els fol·licles s’extreuen d’una manera tan neta que pràctica-ment no queda cap cicatriu. De fet en tres o quatre dies no queda rastre de la intervenció a la zona donant.

Qualsevol persona pot tornar a tenir una mata de pèl amb aquest procediment?Sempre depèn de la qualitat del cabell, el diàmetre, el color, la textura, i sobretot la densitat... Perquè l’efecte sigui perfecte cal que la densitat sigui homogènia en tot el cap i això ens obliga a treballar sobre àrees concretes fins assolir tota la superfície ne-cessitada. Però s’ha d’anar pas a pas. És com plantar cols...

25

26

Posicionarse para triunfar en Internet

La clave de cualquier estrate-gia en Internet es el posiciona-miento. De poco sirve hoy en día tener una página web si no conseguimos atraer visitan-tes y clientes potenciales de nuestros servicios. No tener posicionamiento es como abrir una tienda sin escaparate y

esperar que, por arte de magia, alguien acabe entrando y consumiendo.

El posicionamiento en Internet no es otra cosa que la promo-ción de productos, servicios y la propia empresa a través de las páginas web. Así como en la vida real las empresas se anuncian en pren-sa, reparten flyers, colocan carteles o celebran eventos, en la vida virtual el posicionamiento y las redes sociales ofrecen un amplio margen de iniciativas para conseguir el

mismo objetivo: atraer visitan-tes y dinero.

La ventaja de Internet es que toda, absolutamente toda la información, pasa por unos buscadores lo que permite organizarla y facilitar el acceso.

Cuando alguien necesita un gnomo de jardín lo primero que hace es abrir el navegador y activar el buscador más fa-moso: Google. Allí aparecerán miles de referencias: empresas que fabrican o venden figuras, particulares que los intercam-bian e incluso una asociación que se dedica a raptarlos para liberarlos en el bosque.

La búsqueda ofrecerá miles de resultados pero quién busca gnomos no se molestará en consultarlas todas, se quedará con las primeras. El posicio-namiento web es la manera de conseguir que nuestros productos y servicios aparez-can en los primeros lugares de las listas que ofrecen los buscadores y conseguir que el aficionado a los gnomos nos llame a nosotros.

SEO¿Y quién se ocupa de esta ardua tarea? Pues un nuevo profesional de Internet llamado SEO. Se trata de un experto que administra la arquitectura

de una página web para que los buscadores de Internet, sobre todo Google, la ubique entre los primeros resultados cuando los usuarios buscan información relacionada. No es trabajo fácil porque Google es una empresa privada y jamás ha revelado los algoritmos que rigen la estructura de las búsquedas en Internet. Por tanto el SEO se ocupa de des-cubrir algunos de los criterios y aplicarlos en las páginas web para lograr posicionarlas en los primeros lugares de las bús-quedas en Internet. Sin duda se trata de un oficio de futuro teniendo en cuenta el papel que llegará a tener Internet en los próximos años. Sin embargo no basta con tener un buen SEO. Es impor-tante que la empresa integre la cultura Internet y todos sus esfuerzos se canalicen en la misma dirección. Por ello es recomendable que todos los responsables de departamen-tos conozcan algunos de los secretos del posicionamiento.

28

Com recordes els inicis?Ara ja farà 34 anys que vaig començar a exercir la pro-fessió periodística. De fet, ja era la meva vocació de ben petit. Molts companys d’es-cola i amics meus em recor-den que jo ja retransmetia els partits quan jugaven a futbol. Vaig tenir la gran sort de co-mençar a treballar de la mà de qui era ja el meu periodis-ta de referència i que es va convertir en el meu primer gran mestre: l’Álex Botines, que feia un programa que es deia El Dominguero.

Quins records guardes de la teva etapa a la ràdio?Ho recordo, sobretot, com una cosa màgica. Era el co-mençament de la Transició i la ràdio, de mica en mica, anava trencant amb un seguit de cadenes de missatge únic. Era l’època en què encara hi havia el Diario hablado de RNE. Jo recordo especialment quan estava a El Domingue-ro quan ens vam despertar amb la notícia de la legalitza-ció del Partit Comunista i amb la dimissió de Pita da Veiga. Era el trànsit d’una etapa molt

fosca de la història d’aquest país i s’anava obrint la llum dels nous temps. Era cer-tament molt apassionant.

“Els companys d’escola em recorden que jo ja retransmetia els partits quan jugaven a futbol”

Com has afrontat el repte d’encapçalar el progra-ma Efectivament?Era un projecte que ja venia de lluny. Feia més d’un any i mig que n’estàvem parlant, gairebé dos anys. Sobretot va ser a partir de l’acabament del projecte d’Hora Q, ales-hores va ser quan ja se’m va plantejar. Jo veia la necessi-tat d’un programa de nit de la mateixa manera que existeix a la ràdio. Volien que tingués un segell personal, que fos un programa d’autor. Per això, vaig suggerir que el títol del programa havia de ser Efecti-vament tenint en compte que s’havia creat aquest personat-ge a través del Crackòvia i que

Lluís Canut (Barcelona, 1957) va començar la seva carrera professional a Ràdio Barcelona. El 1981 va passar a Ràdio Nacional d’Espanya i el 1983, forma part de la primera sec-ció d’esports de la recent creada Catalunya Ràdio. El 1987 s’incorpora a TV3 en retransmissions i programes com Gol a Gol, Basquetmania, TVist o L’Hora Q. El 2010 va publicar el llibre Els secrets del Barça i actualment és el director i presentador del programa Efectivament.

Lluís Canut:“El Barça de Guardiola és fins i tot millor que el dream team”

ENTREVISTA

identitat pròpia per passar a la història, però després també haurà d’aconseguir aquesta marca impressionant del dream team d’haver guanyat quatre lligues seguides, que no és gens fàcil, i la Champi-ons, que ja la té el Barça de Guardiola. Penso que encara pot fer més perquè futbo-lísticament és un produc-te millorat del dream team.

“Futbolísticament el Barça de Josep Guardiola és un producte millorat del dream team”

Has escrit el llibre Els secrets del Barça. Per la gent que encara no l’ha llegit, què hi descobrirà?El llibre explica els últims 20 anys de la història contem-porània del Barça. Comença amb el motí de l’Hesperia quan el Barça toca fons i a partir d’aquell moment sorgeix el que serà el dream team amb l’arribada de Johan Cruyff. És com una desclassifica-ció de la història secreta del Barça d’aquests anys aprofi-tant que quan passa un temps la gent s’atreveix a explicar una sèrie de coses que no s’explicarien en el moment en què es van produir.

em posaven aquesta etiqueta.

Sempre vas deixar clar que aquest programa no seria un Punto pelota a la catalana, per què no? Què us diferencia?Jo respecto molt Punto pelota perquè, a més, conec moltes de les persones que el fan i els hi tinc molt d’afecte, comen-çant pel Josep Pedrerol i gent com el Siro López o el Jorge D’Alessandro. A TV3 no encai-xaria un programa com Punto Pelota sobretot per l’estil d’au-diència del canal. Tampoc en-caixaria en el meu estil propi. No m’agraden aquest tipus de programes de crits i de discussions, a vegades, una miqueta sintètiques i artificials.

“A TV3 no encaixaria un programa com Punto pelota, sobretot per l’estil d’audiència del canal”

Vas ser el primer a uti-litzar l’expressió dream team, creus que ara estem en un nou dream team?Jo diria que estem davant d’un equip fins i tot millor que el dream team. És cert que s’haurà d’igualar en títols, però el Barça de Guardiola ha fet grans fites. Va marcar una fita que fins ara no havia aconse-guit cap equip i és guanyar les sis copes en una sola tem-porada. Això ja li dóna una

Text: Mònica Puntí Brun. ACPGFotos: TV3Foto portada: TV3

ENTREVISTA

29

30

Els xinesos en saben un munt de fideus. En tenen de molt tipus i els cuinen de molt variades maneres. Els que han anat a restaurants xinesos com cal ja sabran que hi ha tot un món gastronòmic més enllà de la gran quan-titat de fast food orientals que podem trobar a cada cantonada. Només cal comprar bones matèries primeres i cuinar amb amor que és el millor julivert que podem posar als plats. Dos consells: com sempre que som a la cuina podem canviar uns elements per uns altres de similars, o sigui que en comptes de pollastre podem fer servir carn de porc o vedella. El mateix passa amb les verdures i les salses. I ara ve el segon. Aneu alerta amb la salsa de soja. És potser l’element més distintiu de la cuina xinesa però si ens excedim ens passarà com als mals restaurants xinesos; que tot farà gust de salsa de soja. O sigui que moderació.

Preparació:

1. Bulliu els fideus normalment. Un cop fets remulleu-los breument en aigua freda i deixeu-los escórrer.

2. Talleu les cebes tendres a rodanxes, renteu, peleu i ratlleu el gingebre. Piqueu els alls molt fins. Renteu bé els brots de soja amb

aigua freda.

3. En un petit bol barregeu la soja i la salsa d’ostres, la sal i la farina de blat de moro

4. Escalfeu una mica d’oli en un wok. Afegiu el porc, la ceba i el gingebre i remeneu sense parar durant un bon minut. Després in-

corporeu l’all i el xerès i saltegeu els brots de soja, els escamarlans i la resta, juntament amb la salsa de soja. Ho fregiu tot uns tres

minuts i ja està

Fideus xinesos saltejats

Ingredients:200 grs. de fideus xinesos, n’hi ha de diverses grossàries o sigui que pregunteu abans

200 grs. de pollastre tallat a bocins

1 manat de cebes tendres

1 pom de gingebre fresc

3 o 4 grans d’all

1 lliura de brots de soja

Mitja tassa de pèsols

Mitja tassa de col tallada a tires

Mitja tassa d’escamarlans cuits

Dues cullerades i mitja de salsa de soja

Dues cullerades i mitja de salsa d’ostres

1 culleradeta de farina de blat de moro

Mitja culleradeta de sal de mar

3 cullerades d’oli d’oliva

1 cullerada de xerès

Fideus xinesos saltejats

31

El 80% de los barceloneses se conecta diariamente a Internet y sabemos que la falta de Internet puede llegar a provo-car ansiedad en los usuarios habituales. El ordenador se ha convertido en una herramienta clave en nuestras vidas, de ahí que los fabricantes se peleen por impulsar modelos cada vez más pequeños y mane-jables, como los Netbook, e incluso que la industria de los móviles produzca gadgets www.netkangoo.com

Netkangoo

Ordenadores más portátiles que nunca

que ya son prácticamente miniordenadores personales, como las Blackberry o los I-phone. Estos pequeños artilugios pueden aliviar nuestra ansiedad por consul-tar el correo electrónico o el Facebook pero no son aptos para trabajar, ni siquiera son recomendables para usar mucho tiempo seguido.

Por esta razón han apareci-do en el mercado diversos

tipos de soportes que facilitan el uso de portátiles fuera de los despachos. El objetivo es poder trabajar tranquilo en un aeropuerto o sala de espera, en el tren e incluso en el comedor de casa o en la cama, en cualquier sitio en definitiva donde no haya una mesa de trabajo y las condi-ciones adecuadas. Aunque existe la tentación de colocar el ordenador sobre las piernas o en cualquier repisa no es en absoluto recomendable hacer-lo. En primer lugar porque el ordenador corre peligro de caí-da o de recalentamiento, los dos casos acaban de la misma manera: en el taller o en la tienda de informática. Y en segundo lugar porque podría-mos tener futuros problemas de espalda y de vista ya que los ordenadores portátiles no están pensados para utilizarse de esta manera.

Cuando trabajamos frente a un ordenador debemos mirar a la pantalla siempre en línea recta, sin necesidad de bajar

ni subir el cuello, y siempre a una distancia prudencial de la pantalla. En el mercado hay varios ingenios muy útiles que nos permitirán aprove-char momentos de espera, se trata no sólo de elegir el más cómodo sino también el que tenga un diseño más ergonó-mico, sobre todo si pensamos utilizarlo durante largos ratos.

El mal uso de los ordenado-res, tanto en el trabajo como fuera, puede producir, a la lar-ga, problemas físicos. De he-cho ya existen enfermedades laborales relacionadas con la mala posición que adoptamos mientras trabajamos. No se trata pues de limitar el uso de la tecnología sino de usarla correctamente para evitar males mayores.

34

INMOBILIARIA

Ajudes per a les reformes

Segons informa idealista.com val la pena aprofitar les circumstàncies actuals per reformar la casa. El Govern espanyol ha dupli-cat la desgravació, del 10 al 20%, dels qui assumeixin el risc de fer obres a casa. La desgravació s’amplia a segones residències, fins i tot si estan llogades i podrà aplicar-se a rendes de fins a 71.000 euros. Tot plegat amb l’objectiu de reactivar el sector de les reformes i crear llocs de treball.

Cal tenir en compte, però, que no val qualsevol mena de reforma. La desgravació del 20% només serà aplica-ble si l’objectiu de la reforma és millorar l’habitabilitat de la residència: eficiència energètica i d’ús de l’aigua, accessibilitat i instal·lació d’infrastructures per a l’ac-cés a Internet o a la TDT. Per poder gaudir de la desgravació s’haurà de presentar factura detallada amb tots els requisits legals exigits.

El cost del metre quadrat a Barcelona ha caigut fins a al nivell del 2005 durant el primer trimestre de 2011, entorn de 1.777,6 euros, sempre d’acord amb l’índex general de preus de vivenda del Ministeri de Foment.

A Catalunya la baixada ha estat d’un 4,5%. Des dels màxims que es van assolir al 2008 el preu del metre quadrat ha caigut fins a un 15%. L’evo-lució a Catalunya és similar tot i que lleugerament per sota de la mitjana.

D’entre les ciutats més cares n’hi ha dues catalanes: Sant Cugat del Vallès (3.282,6 euros per metre quadrat) i Barcelona (3.103,5 euros per metre quadrat). Cal destacar la comunitat de Madrid com una de les places on han baixat més els preus amb un 8,9%, seguida per Navarra, Canta-bria i el País Basc.

Segons el Ministeri de Foment la baixada es justifica per la menor construcció de pisos d’obra nova

La vivenda baixa un 4,7%

36

AGENDA

Món de l’ÒperaConcert de final de curs amb el tenor Marc Sala i la pianista Anna Crexells. Preu: 3,06 euros

Data: Divendres 17 de juny, 20 h.Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

Músiques del Món“Invitació a Broadway. Teatre Musical”. Xerrada-concert amb les pianistes Marina Sayfullina i Maria Moré sobre els musicals més típics de la cultura dels EUA. Preu: 4,48 euros.

Data: Dimecres, 29 de juny, 21 h.Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

PunxadiscosParties rookies. Dj’s on air. Una oportunitat per començar a punxar discos al Casal de Joves de la casa Sagnier, amb la possibilitat de guanyar un premi a la millor promesa. Per a joves de 16 a 29 anys.

Data: Divendres 17 de jun, 21 h.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

Matinals de Collserola

Recorreguts guiats al Parc de Vall-vidrera, Santa Creu d’Olorda i Can Coll. En grup. Cal reserva prèvia.

Lloc: Consorci del Parc de Collse-rola Crtra. de l’Esglèsia, 92 Tel. 93 280 35 52

El naixement orgàsmic

Orgasmic Birth; el secret més ben guardat. Del dolor a l’èxtasi. Xerrada-tertúlia sobre l’experiència del part, vinculada a l’exposició Donar llum

Data: Dimarts 14 de juny, 19 h. Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

Homeopatia

Anna Pinsach, metgessa homòpa-ta, ofereix una xerrada introduc-tòria sobre el món de l’homeopatia en la qual donarà a cpnèixer com aquesta medicina complementària observa la persona en cos, ment i emocions.

Data: Dimecres, 15 de juny.Lloc: Espai Putget

Noves mirades sobre la memòria

La memòria és molt més que recordar coses puntualment. Aquesta capacitat de registrar,

Rajoles tradicionals

L’ exposició pretén posar de manifest la important tasca cultural d’uns artesans catalans presentant un seguit de peces de mostra apa-regudes o regnants en els segles XVI al XIX.

Data: Del 17 de juny al 4 de juliol.Lloc: Espai Putget

Petits & Grans Artistes

Exposició de dibuix i pintura dels alumnes de l’Estudi Soriano Camacho.

Data: Infants: Del 18 al 21 de juny. Adults: Del 22 al 30 de junyLloc: Centre Cívic Casa Sagnier

Rellam de SonsTres músics en acció, cançons populars, de colita pròpia, pilotes gegants, danses... Un show actiu per a tota la família. Entrada lliure.

Data: Dissabte, 18 de juny, 18 h.Lloc: Centre Cívic Pere Pruna.

Balcó floritTaller de flors de diversos materials que perdurin en el temps i que no necessiten aigua ni sol per viure.

Data: Dissabte, 18 de junyLloc: Centre Cívic Vil·la Florida

Més concerts jovesA càrrec dels alumnes del centre d’Educació Musical Diaula. Data : Divendres, 17 de juny, 19 h.Lloc: Espai Putget

Ultimàtum a la terraReinvenció contemporània del clàssic de la ciència ficció de 1951. La famosa científica Dra Helen Benson es troba cara a cara amb un extraterrestre anomenat Klaatu que ha viatjat per l’univers per advertir a la humanitat sobre una imminent crisi global. Entrada lliure amb el Carnet del Club Jove.Data: Divendres 17 de juny, 20.30 hLloc: Centre Cívic L’Elèctric

BordearExposició on María Serrano i Annou Bénarie presenten la seva obra entorn a la recerca artística.Data: Fins al 23 de juny.

Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

BestiariColor, senzillesa i comicitat són els tres adjectius que millor defineixen l’obra de Laura López Balza.Data: Fins al 25 de juny.Lloc: Espai b. Galeria d’Art Con-temporani. Torrent de l’Olla, 158. T. 93 217 10 90. www.espaib.com

Geometries texturitzades Pintures de Marc Manubens fetes amb sorra de la platja sobre tela que juguen amb la interseccióde geometries simplessovint distor-sionades per la perspectiva. Data: Fins al 30 de juny Lloc: Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán

retenir i recuperar informació és un procés bàsic del qual interessa conèixer les seves capacitats i limitacions. Cal inscripció prèvia.

Data: Dimecres, 15 de juny, 19 h.Lloc: Centre Cívic Can Castelló

Festa de les Arts

Mostra del resultat del projecte Remou-te. Unes jornades artís-tiques obertes a la participació de tothom durant tot el dia.

Data: Dissabte 18 de juny, 12 h.Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai.

Portes Obertes a ABC HumboldL’escola d’idiomes ABC Humboldt celebra una Jornada de portes obertes per donar a conèixer les instal·lacions i els serveis que ofe-reix. Podreu participar en moltes activitats lúdiques i culturals tot gaudint d’un refrescant pica-pica a la terrassa. A més es sortejaran premis tan magnífics com cursos gratuïts a escoles d’idiomes de Berlin i Dublin. Data: Dijous 30 de juny, de 17 a 20 h. Lloc: ABC Humboldt. Guillem Tell, 27. T. 932 375 111.

Passeig per Sant Gervasi Una visita a l’antic nucli del poble de Sant Gervasi de Cassoles és a dir, l’antic camí de Sant Gervasi a Barcelona. Gratuït. A càrrec de Carolina Chifoni, historiadora.

Data: Dissabte, 18 de juny, 10 h.Lloc: Espai Cultural Pere pruna

Sarrià-Sant Gervasi

Exposicions

Infantil

I més...

Xerrades

Cinema

Natura

més al web!

Festa Major de Sant GervasiDel 14 al 20 de juny arriba la tradicional Festa Major de Sant Gervasi. Consulteu el calendari d’actes per disposar de tota la informació i no predre-us cap esdeveniment. Bona Festa Major?

Data: Del 14 al 20 de juny

Lloc: Diversos espais de Sant Gervasi

Ponis i tren elèctric El Parc de l’Oreneta ofereix ponis per a infants de 3 a 12 anys (dissabtes i diumenges i festius d’11 a 14 h., 6 € i un tren elèctric (diumenges i festius d’11 a 14 h., 1,50 €).

Lloc: Parc de l’Oreneta. Montevi-deo, 45

Música

“La Gallina Voladora”Presentació del llibre “La Ga-llina Voladora” i exposició de pintures de Marc Raventós. Exposició de fotografies d’Alejandra Muley.

Data: Divendres 15 de juliol, 19 h.Lloc: Sat Nam Espai Moviment. Ivorra, 20. T. 93 518 52 69

Expansió de la ment.

A càrrec de: Carme Mompo; diplo-mada en infermeria i llicenciada en econòmiques. Formada en feng shui, tarot evolutiu i reiki.

Data: Dilluns 13 de juny, 19 hLloc: Centre Cívic Can Deu

Sanació espiritual per ar-quetips

La sanació espiritual per arquetips permet restablir les afeccions dels òrgans físics, renovar les funcions del metabolisme, del sistema nerviós, de l’emocional... A càrrec de Conxi López.

Data: Dilluns 13 de juny, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Creixement personal

Xerrades per aprendre a ser feliç i ser fort a nivell emocional. A càrrec de: Rafael Santandreu, Psicòleg

Data: Dilluns 27 de juny, 19 h.Lloc: Centre Cívic Can Deu

Els Matins de l’Espiga

La companyia B. presenta l’espectacle infantil “La rateta que...“, una història recolzada amb titelles fets amb roba i estris de merceria i música en directe. Preu: Nens, 3 euros. Adults, 5 euros. Data: Diumenge, 19 de juny, 11.30 h.

Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Beat - Les Corts

“Recordant els Beatles. Preu: 5,84 euros.

Data: Diumenge 12 de juny, 18.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Cançó mediterràniaElena Mikhailova, al violí, i Maria Teresa Sierra, al piano, interpre-ten obres de Rodrigo, Brahms, Beethoven i Sarasate. Preu: 5,10 euros.

Data: Diumenge 19 de juny, 18 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Les Nits de l’EspigaConcert de “Sergi Estella i els as-saltadors de tàlems“. Una atractiva formació que combina a la perfec-ció el so acústic amb el so elèctric i que amb el temps va trobant el seu lloc en estils com el blues o el country. Preu: 4 euros. Data: Divendres 15 de juliol, 21.30 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

La claqueta Passi de la pel·lícula Gomorra, del director Mateo Garrone, basada en la novel·la que av escriure Roberto Saviano sobre el funcionament de la màfia.

Data: Dimarts, 28 de juny, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

El barberillo de Lavapiés

Estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 18 de desembre de 1894. Inspirada en el Fígaro de Beaumarchais. Data: Divendres, 1 de juliol,17.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

KatiuskaSarsuela del mestre Sorozábal. Transcorre a Rússia de 1917. Data: Divendres, 15 de juliol,17.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Els esperits de la selvaFotografies d’Andrés Sosa.

Data: Fins al 30 de juny.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Retrat i paisatge

Olis i pastels de José Luis Filella.

Data: Fins al 30 de juny.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Al·legories musicals

Obres realitzades amb tinta xinesa a càrrec de Josep Ramon.

Data: Fins al 29 de juny.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Mèxic“Mèxic: Angahuan, màgia purhépecha“. Exposició de foto-grafies de Zaida Kersten i textos d’Elisabet Isasi-Isasmendi

Data: Del 2 al 30 de juliol.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Saharavui

Fotografies sobre el Sàhara de Cèsar Casellas i Meritxell Mangrané. Data: Del 4 al 25 de juliol.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

AGENDA

Música

I més...

I encara més al web!!

Les Corts

Cinema

Exposicions

www.latorredebarcelona.com

Cinema infantil

Els nens i nenes estan de sort.

Durant els mesos de juny i

juliol i dins el cicle de cinema de Les Corts podran veure fins a tres pel·lícules dirigides especialment per a ells.

Data: Dijous 23 de juny, (Horton); Divendres 8 de juliol (Bojos pel surf); Divendres 22 de juliol (El somni d’una nit de Sant Joan). Sempre a les 17.45 h.

Torre Bellesguard

Visita a un dels monuments més desconeguts de Gaudí, potser perquè està fora dels circuits turístics habituals: la casa-castell de Bellesguard amb la seva meravellosa torre. Una bella construcció de Gaudí ubicada al mateix emplaçament on residia el dar-rer comte de Barcelona Martí I l’Humà. Preu: 9 euros. Cal inscriure’s prèviament.

Data: Dijous, 30 de juny, 10.45 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

Infants XerradesSarrià-Sant Gervasi

Les Corts

Bibl. Collserola-Josep Miracle Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 91 11 Bibl. Clarà Dr. Carulla, 22-34. T. 93 280 15 47 Bibl. La Llotja Ciutat de Balaguer, 17. T. 417 38 40 Centre Cívic Can Castelló Castelló, 7. 93 241 78 74 Centre Cívic Casal de Sarrià Eduardo Conde, 22 – 42 T. 93 205 02 29 Centre Cívic Casa Orlandai Carrer Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62 Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 (Jardins Brusi) T. 93 414 01 95 Centre Cívic l’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 98. T. 93 205 40 09 Centre Cívic Vallvidrera Vázquez MontalbánReis Catòlics, 16-34 T. 93 406 90 53 Centre Cívic Vil·la Florida Muntaner, 544 T. 93 254 62 65 Espai Cultural Pere Pruna Ganduxer, 130. T. 93 418 65 37 Espai El Putget Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

Bibl. Can Rosés Deu i Mata, 57. T. 419 19 29 Bibl. de Les Corts Miquel Llongueras. Riera Blanca, 1-3 T. 93 499 31 07 Centre Cívic Can Deu Pl. Concòrdia, 13 T. 93 410 10 07 Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart Comandant Benitez, 6 T. 93 339 82 61 Centre Cultural Les Corts Dolors Masferrer i Bosch, 33–35 T. 93 291 64 62 Centre Cultural Riera Blanca Riera Blanca, 1 – 3 T. 93 448 04 99

DIRECTORI D’ADRECES

37

The Brandery

Nueva edición de la feria de moda urbana de Barcelona, y ya van cinco. Con el lema Hot Spot la feria se autoproclama el lugar donde se unen moda, creatividad, cultura y nego-cios. Como en anteriores citas el evento contarà con una pas-arela de moda, la 080 Barce-lona Fashion, y los ya famosos speed datings, encuentros fugaces entre compradores y vendedores. Esta edición también contará con el con-curso New Talent’s Contest.

Fira de Barcelona. Av. Reina Mª Cristina, s/n. T. 902 233 200. www.thebrandery.comDel 13 al 15 de julio.

CULTURA

Festival Grec

Torna el festival de les arts de Barcelona: el Grec. I atenció perquè arriba amb un dels mil-lors cartells dels darrers anys. Concerts de Maria del Mar Bonet, Manel, Goran Bregovic, Ainhoa Arteta o Dulce Pon-tes i artistes de l’alçada de Peter Brook, Vicky Peña, Ariadna Gil o Juan Echanove en obres extraordinàries com La flauta màgica, Un tranvía llamado deseo, Luces de Bohemia, Tot esperant Go-dot... No ho deixeu perdre...

Festival Grec. Podeu consultar la programació a la pàgina web http://grec.bcn.cat Del 17 de juny al 31 de juliol.

Harley-Davidson

Los aficionados a las motos y en particular a las Harley-Davidson tienen una cita importante este verano con la celebración de la Barcelona Harley Days que acogerá 18.000 motos procedentes de todo el mundo y un millón de visitantes. Tres días de actividades para todos los públicos y totalmente gratuitas entre las que destacan prue-bas gratuitas, rutas guiadas y exposiciones de los últimos modelos Harley-Davidson.

Fira de Barcelona. Av. Reina Mª Cristina, s/n. T. 902 233 200. www.barcelonaharley-days.com”. Del 8 al 10 de julio.

Dies de Dansa

Més de 35 espectacles de dansa de 30 companyies de 15 països, aques és el plat que ens reserva el festival Dies de Dansa que enguany celebra el seu vintè aniversari. I per com-memorar l’aniversari s’ofereix una retrospectiva en format de videodansa amb algunes de les millors companyies que han passat per la mostra. La programació també contarà amb accions i tallers de dansa sobre temàtiques cotidianes i urbanes i ta-llers de dansa en família.

CaixaForum. Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. T. 93 476 86 00. De l’1 al 6 de juliol.

Teatre DansaFires

38

39

Festa Major de Sant Gervasi 2011de l’11 al 19 de juny

Dissabte 11 de juny

- 20.30 h. CorrefocRecorregut: Jardins de Ca n’Altimira, Mandri, Bisbe Sivilla, Muntaner, Sant Màrius, Sant Gervasi de Cassoles, Pl. Bonanova.

- 21. 45 Concert Jove a la Pl. BonanovaAmb els grups Yes We Kant, Ítaca band i la DJ Mamaye

Dimarts 14 de juny

- 20 h. Concert de Gospel a Pl. MolinaA càrrec de l’Institut de Gospel de Barcelona. En acabar hi haurà un piscolabis per a tothom.

- 21 h. La Festa de la Truita i música dels Beatles a la Pl. Frederic SolerAbans de començar el concert es prepararan truites de patates i ceba, albergínies, paisanes i altres amb pa i tomàquet i begudes. I a dos quarts actuaran The Beaties Music Group que interpretaran la

música dels Beatles.

Dimecres 15 de juny

- 17 h. Ball de Festa major al centre Cívic Vil·la FloridaBall de festa i celebracií per a totes les perso-nes grans del barri.

- 18 h. Festa infantil a la Pl. Frederic Soler. A càrrec de la companyia de pallassos “Jomelo

guis jo me lo com”. S’oferirà berenar per a tots els nens i nenes.

- 20.30 h. Les havaneres de Sant Gervasi, als Jardins de ca n’AltimiraA càrrec del grup El Bergantí. Rom cremat per a tothom.

Dijous 16 de juny

- 17.30 h. Festa infantil a la Pl. Cardona Animació a càrrec de BB Activities. Berenar per a tots els nens i nenes.

- 18 h. Concert de les escoles de música de Sant Gervasi Actuaran grups de les escoles Ricomà i L’Acadèmia d’Estudis Musi-cals Amadeus.

- 20.30 h. Gran Botifarrada.La tradicional botifarrada de Sant Gervasi amb pa, all i oli, beguda i, com no, les famoses botifarres que en Jaume, cansalader del mercat de Sant gervasi, prepara des de fa més de setze anys.

-22 h. Concert de JazzCom cada any des de fa quinze Lucky Guri i la Sextet Dixieland Band tornen a la la Festa major de Sant Gervasi

Divendres 17 de juny

- 18 h. Conta contes al Centre Cívic Casa Sagnier.A càrrec de Tururuth Conta-Contes

- 21 h. Parties Rookies DJ’s On AirUna festa per debutar punxant. Si tens entre 16 i 29 anys pots anar a punxar al casal de Joves casa Sagnier i op- taràs als premis Rookies DJ’s. Trobaràs les bases de participació, la fitxa d’inscripció, les notícies i la programació a http://rookiesdjs.blogspot.com

- 21 h. Concert Jove de Festa major al Centre Cívic Casa SagnierAmb els grups guanyadors del 2n Concurs de Maquetes de la Festa Major de Sant Gervasi 2011. Presentat i dirigit per Perroker.

- 21.30 h. Sopar de Festa Major als Jardins del Centre Cívic Vil·la FloridaBufet lliure amenitzat per Duo Musical Coral. En acabar el sopar es retrà homenatge al personatge de l’any de Sant Gervasi. Preu per persona: 40 euros. Venda de tiquets: Associació de Veïns de Sant Gervasi (Centre Cívic Vil·la Florida T. 93 434 48 13) i Barnavasi (Septimània, 31 baixos. Despatx 6. T. 93 217 61 79). La capacitat de l’espai és limitada.

Dissabte 18 de juny

- 10 h. Passeig per l’antic nucli de sant gervasi de CassolesUna visita a l’antic nucli del poble de Sant Gervasi de Cassoles és a dir, l’antic camí de Sant Gervasi a Barcelona, les actuals places de la Bonanova: Frederic Soler, Joaquim Folguera i Kennedy; l’antic castell de Pere de Montjuïc, la capella dedicada a Sant Gervasi i Sant Pròtasi, la Parròquia de la Bonanova, el convent de les Mercedàries Missioneres, l’antic Mercat de Sant Gervasi, el col·legi del Cor de Maria, els Jardins de la Tamarita... Gratuït, inclòs a les activitats de la Festa Major de Sant Gervasi, cal que reserveu plaça. A càrrec de Carolina Chifoni, historiadora. Organitza el Centre Cívic Pere Pruna.

18 h. Festa infantil al Centre Cívic Pere Pruna. Rellam de sons (animació) a càrrec de la Cia. Sona que trona. Tres músics en acció, cançons populars,de collita pròpia, pilotes gegants, danses... Un espectacle per a tota la família.

- 19.30 h. Cinema al V.O.S., a la Pl. Cardona.

- 20.30 h. Festa grossa a la Pl. Bonanova. Sopar a la Fresca (fideuà amb all i oli, pernil serrà de gla, formatge manxego, tot acompanyat de lles-ques de pa amb tomàquet, begudes fresques i cava brut). A les 21 h. Animació de Festa Major. A les 22.15 h. Castell de Focs Artificials. I a les 22.30 h. Ball de Festa Major amb l’Orquestra Babbel.

Diumenge 19 de juny

- 10.30 h. Matí de Festa Major a la Pl. Bonanova. Per començar xocolatada amb xurros per a tothom. Fins a les 14 h. Campionat de Futbol de Botons. A les 11 h. animació amb bombolles de sabó gegants. I a les 12.30 Sardanes de Festa Major amb la cobla Ramblas.

39

MOTS ENCREUATS · Pau Vidal VERTICALS: 1. Ronca tot somiant en una bàr-bara llesca. Perfecte per seure-hi a fer balanç de què hi fotem aquí / 2. Per ascendir va bé. Com que no s’avé a norma ja l’insulten. Dos quarts d’onze / 3. Pas previ a l’enterrament de les postres catala-nes. Prefix que pels negres pot ser un afront / 4. Molt, però molt mòlt. Posa la gastronomia per davant de la mitomania / 5. Reps de mala ma-nera per escapçar serps. Renegui de les neus / 6. Punta de llança. Més dolça per roïnesa que per francesa. Per sota és alt / 7. O és un artista o és el senyor. Estanys vistos des del fons / 8. De la idea al mineral. Són el públic habitual dels il·lusionistes. Sis sense se-guretat social / 9. Cereals a la vila del Bages. Sembla medecina però és un principi amargant / 10. Fou actor i ara és un comediant. Conte-nidor de matèria orgànica de llarga durada / 11. Això mateix d’abans. Signe musical molt apreciat pels estudiants. Símptomes d’agonia / 12. No és així pel color ans per l’òcrea. Per trinxar així primer cal arribar.

HORITZONTALS: 1. Reconstrucció de la vida dels dinosaures a l’hora del pati. Això d’abans / 2. Com a treballador té molt de sobrer. Proveïdor de mar-queses i pirates però invertit / 3. Al cul del món. Com a treballadora té molt de contracte. Al cul del cor / 4. Formosia i alhora joliuitat. De tan begut va de cul / 5. Canal contingut en el canal. L’epopeia de passar d’Homer a Joyce / 6. Alcohol que val per vuit. Donen indicis d’una actitud / 7. Unitat mastegable d’herba. Cotxe tan llarg que el morro li arriba fins a Alemanya / 8. Molt afectuós amb l’Oriol d’Es-querra. Un dia o altre serà primer / 9. Ella sense mascle. Amuntegui calers per llegar-los, familiarment, a la Massiel. Poca roba / 10. Lloï els ànims dels seguidors. Barreja ingerible de Cocteau amb Rommel / 11. Al cul del forn. Quina ima-ginació, una illa a Vilassar! Al cul del Ford / 12. Sa germana gran es dedica als barcos i ell als paquets. Fer nusos en el transcurs de l’anu-ari / 13. És assumpte de muses caragirades. Aliança apolítica.

OCI

SUDOKU- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

40

41

42

OCI

MOTS ENCREUATS · Pau Vidal VERTICALS: 1. Aparell per subjectar el congre amb el siureny. El més remugaire de casa / 2. Original Versió. Re-tuda de comptes per la revenda de diumenge. Vuit sense folre / 3. Té prou branques per aixoplugar un mamut. Alegrada pel gaudi de l’aubada / 4. Massa gandula per anar-ne a veure una d’en Coppola. 25 centiments a la maneta / 5. Pe-troli pels americans. Esbrinem com funciona l’elevador. A mitjanit / 6. Ara a mitja no, al principi. Com que està sotmesa al rei, ja l’hem dita a baix. De l’excés als xocs / 7. Tan necis que els usen pels camins més alzinats. Sense crear aversió, capgirament / 8. Llengua que afec-ta de costat el llenguatge Amstrad. Valor per emergir de la mina / 9. Guiarà malament per culpa de la vela triangular. Nena donada al monestir / 10. Als marges de la re-alitat. Van a cal metge, que queda amunt. Símptomes d’anèmia / 11. Despatxa però no acomiada. No els coronen els alpinistes ans les abelles / 12. No estan dividits en costats ans en cantons. Consecu-ció de la sensatesa.

HORITZONTALS: 1. No me’ls toquis que no lliguen, carai! Per concloure el congrés, ceràmica / 2. Pateix despren-diments que afecten l’humor. I si cau xurriaca, llavors és com làtex / 3. Nou buida. De la boca feta de molsa. Té un gegant de 3’14 metres / 4. Colla de gent fent pressió. De les ósses que semblen monges / 5. Rombet ocult en una recolzada del camí. No surten de la via que els han marcat / 6. Ve d’esquena. Objectiu esportiu de-vingut empresarial. Un terç d’aigua / 7. Resposta lluny de l’expectativa. X tal com sona / 8. 365 dies anant de cul. Síndrome nerviosa deguda a la falta de pit / 9. Esforçar-se a jurar i marcar alhora, com els antics. Té dues mans, menys que el birmà / 10. Contenidor de gols. Rescatat per l’enciclopèdia / 11. Un altre terç. Anticòs animal obtingut a partir de l’Alex. Enganxades en ple / 12. Un primitiu a la jurispru-dència. Són coses del cardar / 13. Inflorescències amb efectes força ciàtics. De l’aigua que es deixa amanyagar.

CITAS CÉLEBRES

La enfermedad del ignorante es ignorar su propia ignorancia.Amos Bronson Alcott (1799-1888) Filósofo y profesor estadounidense.

Todo lo que se ignora, se desprecia.Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.

Aunque viajemos por todo el mundo para encontrar la belleza, debemos llevarla con nosotros para poder encontrarla.Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta y pensador estadounidense.

Cuando hay dinero de por medio es muy difícil la libertad.Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999) Escritor español.

La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes.John Lennon (1940-1980) Cantante y compositor británico.

Es curioso este juego del matrimonio. La mujer tiene siempre las mejores cartas y siempre pierde la partida.Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.

Ser estúpido, egoísta y estar bien de salud, he aquí las tres condiciones que se requieren para ser feliz. Pero si os falta la primera, estáis perdidos.Gustave Flaubert (1821-1880) Escritor francés.

La ciencia, a pesar de sus progresos increíbles, no puede ni podrá nunca explicarlo todo. Cada vez ganará nuevas zonas a lo que hoy parece inexplicable. Pero las rayas fronterizas del saber, por muy lejos que se eleven, tendrán siempre delante un infinito mundo de misterio.Gregorio Marañón (1887-1960) Médico y escritor español.

La desvalorización del mundo humano crece en razón directa de la valorización

del mundo de las cosas. Karl Marx ( 1818 – 1883) Filósofo y economista alemán.

No hay hombre lo bastante rico para comprar su pasado.Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.

La Universidad debiera insistirnos en lo antiguo y en lo ajeno. Si insiste en lo propio y lo contemporáneo, la Universidad es inútil, porque está ampliando una función que ya cumple la prensa.Jorge Luis Borges (1899-1986) Escritor argentino.

El mejor médico es el que conoce la inutilidad de la mayor parte de las medicinas.Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista y científico. Los monos son demasiado buenos para que el hombre pueda descender de ellos.Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filosofo alemán.

La ciencia moderna aún no ha

producido un medicamento tranquilizador tan eficaz como lo son unas pocas palabras bondadosas.Sigmund Freud (1856-1939) Médico austriaco.

Los únicos interesados en cambiar el mundo son los pesimistas, porque los optimistas están encantados con lo que hay.José Saramago (1922-2010) Escritor portugués.

No es tarea fácil dirigir a hombres; empujarlos, en cambio, es muy sencillo.Rabindranath Tagore (1861-1941) Filóso-fo y escritor indio.

Es absurdo que un pueblo cifre sus esperanzas de redención y ventura en formas de gobierno que desconoce.Emilia Pardo Bazán (1851-1921) Escritora española.

1.SALUD

Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

GUIA COMERCIAL més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts a www.latorredebarcelona.com

DE LA ZONA ALTA

44

GUIA DE SERVEIS

Mª José Jaular Psicóloga Clínica Psicoterapeuta. Adults i adolescents. Pl. Gal·la Placídia, 2. T. 673 328 458

2. ESTÉTICA

3. MODA

Joyas- Relojes- OroCompra, venta, subastas. Muntaner, 501 esquina Gral. Mitre. T. 93 212 39 58. Bus 16-17-58-64-74. L7-Putxet

4. HOGAR

Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts www.latorredebarcelona.com

5. DECORACIÓN

www.latorredebarcelona.com

GUIA DE SERVEIS

45

46

GUIA DE SERVEIS

6. REFORMAS

7. ABOGADOS Y ASESORES

8. ENSEÑANZA

www.latorredebarcelona.com

Regàs 35 · 08006 BarcelonaTel 93 501 93 40www.wagokoro.es

R E S TA U R A N T E S P E C I A L I T Z AT E N C U I N A J A P O N E S AT R A D I C I O N A L K A I S E K I

9. GASTRONOMÍA

48