La To

rre E

iffel

La Torre Eiffel va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

OBRA: Les obres per la seva construcció van començar el 1887 per commemorar l'Exposició Universal que celebrava el centenari de la Revolució Francesa, després de 3 anys d'estudis per part d'Eiffel i els seus ajudants, 3 anys de lluita contra l'opinió pública que no volien un“armatoste" de ferro que no servia per a res i que costaria una milionada. Finalment, un 31 març de 1889, s'inaugurava la Torre Eiffel, que malgrat el que havia costat la seva construcció, en termes econòmics i de lluita contra la voluntat popular, tenia una data de caducitat, ja que estava pensat que es desarmar la estructura metàl·lica el 1900, quan acabés l'Exposició Universal, i així hagués estat si no fos perquè a l'armada francesa se li va ocórrer fer unes proves amb equips de ràdio a la part alta de la torre, descobrint un ús a la Torre d'Eiffel per al que no havia estat construïda.

  En l'actualitat són diverses les antenes que coronen la Torre Eiffel, i no només de ràdio, sinó també de televisió, i de fet la presència d'aquestes antenes han elevat la seva alçada, dels 312,27 metres que mesurava el 1889 fins als 324 metres que mesura en l'actualitat, i que constitueixen el punt més alt de la ciutat de Paris .

ALE

XA

ND

RE G

US

TAV

E E

IFFEL

Alexandre Gustave Eiffel (15 de desembre de 1832, Dijon - 27 de desembre de 1923, París) va ser un enginyer francès, especialista en estructures metàl·liques. No va poder ingressar a l'École Polytechnique i va estudiar a l'École Centrale de París, en la qual es va graduar com a Enginyer en 1855. Poc després va començar a treballar en una empresa d'equips per ferrocarrils.

El 1867 funda la consultora i constructora Eiffel et Cie. que va adquirir un gran prestigi internacional en l'ús del ferro, construint centenars d'importants estructures (ponts, grues, estacions, etc.). La seva construcció més famosa és la Torre Eiffel. Construïda entre els anys 1887 i 1889 per l'Exposició Universal de 1889 a París, França. Aquesta gran estructura de ferro, a part d'un símbol parisenc, arribaria a tenir diversos usos al llarg de la història. Per exemple, en plena Segona Guerra Mundial es va utilitzar la torre com a antena per a que els aliats poguessin espiar les maniobres de l'exèrcit nazi. Eiffel va adquirir experiència en la construcció dissenyant ponts de ferro. Les possibilitats de l'arquitectura metàl·lica arribaren al seu punt culminant amb la construcció d'aquesta torre, la més alta de l'època. En aquest sentit, les investigacions de l'enginyer en el camp d’aquestes bigues de gelosia i de la seva resistència al vent van resultar fonamentals. Els treballs van començar a l'esplanada del Camp de Mart l'1 de juliol de 1887, i van acabar dos anys després; hi van intervenir uns 250 obrers. Com a material bàsic es va emprar ferro forjat i colat sense revestir.

ANÀLISI:Descripció de la torre:Base:La torre s'assenta en un quadrat de 125 metres de costat, segons els mateixos termes del concurs de 1886. Té 325 metres d'alçària amb les seves 116 antenes, està situada a 33,5 metres per a sobre del nivell del mar.Els fonaments: els dos pilars situats del costat de la Escola militar de França reposen sobre una capa de formigó de 2 metres, aquesta alhora reposa en un llit de grava, fent un clot de 7 metres de profunditat. Els dos pilars de la part del Sena se situen fins i tot per sota del nivell del riu.Setze massissos de fonamentació en sostenen cada un de les vores dels quatre pilars i alguns enormes perns de subjecció de 78 decímetres de longitud fixen el casc en forja d'acer en el qual reposa cada pilar.Els pilars: actualment, les casetes per a la compra de bitllets ocupen els pilars nord i oest, els ascensors són accessibles des dels pilars est i oest. Les escales (obertes al públic fins al segon pis, i que comprenen 1665 escalons fins al cim) són accessibles des del pilar est. I finalment, el pilar meridional comprèn un ascensor privat, reservat per al personal i per als clients del restaurant gastronòmic Jules-Verne, situat al segon pis.Els arcs: estirats entre cada un dels quatre pilars, els arcs s'eleven a 39 metres sobre el terra i tenen un diàmetre de 74 metres. Encara que als esbossos inicials de Stephen Sauvestre apareixien molt decorats, ho són molt més avui en dia, però tenen sobretot una funció arquitectònica: endurir l'estructura de la base.

El primer nivell:

Situat a 57 metres sobre el terra, amb una superfície de 4.200 metres quadrats, pot suportar la presència simultània d' aproximadament 3.000 persones.Una galeria circular col·locada al primer pis permet una vista de 360 ° sobre París. Aquesta galeria té col·locats diversos mapes d'orientació i prismàtics monoculars que permeten observar els monuments parisencs. Apuntant cap a l'exterior estan inscrits els noms de setanta-dues personalitats del món científic dels segles XVIII i XIX.Aquest primer pis acull el restaurant Altitud 95 que s'estén per més de dos nivells. Aquest ofereix d'un costat, una vista panoràmica sobre París, i de l'altre, una vista cap a l'interior de la torre. El seu nom ve de l'altitud del primer pis de la Torre Eiffel, situada a 95 msnm.També pot veure algunes relíquies relacionades amb la història de la Torre Eiffel, incloent una secció de l'escala en espiral que, a inicis de la construcció del monument, pujava fins al cim. Aquesta escala va ser desmantellada en 1986, durant una important tasca de renovació de la torre. Va ser llavors tallada a 22 seccions de les quals 21 van ser venuts en subhasta, i adquirides majoritàriament part per col·leccionistes estatunidencs.Finalment, un seguiment dels moviments del cim permet descriure les oscil·lacions de la torre sota l'efecte del vent i la dilatació tèrmica. Gustave Eiffel havia exigit que pogués suportar un rang de 7 decímetres de oscil·lació, que mai no va ser el cas, encara que de fet, durant una ona de calor el 1976, l'amplitud d'oscil·lació va ser de 18 cm, a més de 13 cm durant una tempesta el desembre de 1999 (el qual vents van ser de 240 km/h).Pierre Affaticati i Simon Pierrat van saber remeiar aquest problema d'amplitud el 1982 incorporant materials compostos a la carcassa connexa. Una de les particularitats de la torre és que "fuig al sol". En efecte, la calor (i per tant la dilatació del acer) en ésser més important del costat assolellat, el cim s'està movent lleugerament en la direcció oposada.

El segon nivell:

Situat a 115 metres per sobre del terra, posseeix una superfície de 1.650 metres quadrats aproximadament, pot suportar la presència simultània d'al voltant de 1.600 persones.Es considera que és el pis que posseeix la millor vista, a causa que l'altitud és òptima amb relació als edificis que es troben a baix (al tercer pis, són menys visibles) i a la perspectiva general (òbviament més limitada al primer pis). Quan el clima ho permet, es calcula que és possible veure fins i tot a 55 km al sud, 60 al nord, 65 a l'est i 70 a l'oest.A tot el pis, es van instal·lar finestres de vidre per permetre una vista molt àmplia des de dalt. També estan instal·lades tanques de seguretat de protecció per evitar qualsevol intent de salt al buit, ja sigui un suïcidi o un assoliment esportiu.El restaurant Le Jules-Verne és un restaurant de renom gastronòmic amb una capacitat de 95 seients, qualificat amb una estrella per la famosa Guia Michelin i amb una qualificació de 16/20 segons els crítics gastronòmics Gault-Millau. Sense canvis des de 1983, any d'obertura del restaurant, el decorat, molt ombrívol, es fon amb discreció en les estructures metàl·liques de la torre, a més de comptar amb un gran finestral que permet tenir una bonica vista sobre París. El seu cap Alain Reix és ajudat permanentment per una trentena de cuiners i servidors (el personal compta amb 90 persones en total), diàriament. Un ascensor «privat» (serveix també al personal de manteniment de la torre), situat al pilar meridional condueix directament a una plataforma de 500 m2, exactament a 123 metres d'alçària. En ocasions, degut a la llarga distància que la clientela del restaurant recorre, els coberts són reservats des d'un mes abans per al dinar del migdia i tres mesos per al de la nit.

El tercer nivell:

Situat a 275 metres sobre el terra, amb una superfície de 350 m2, pot suportar la presència simultània d'al voltant de 400 persones.L'accés es fa obligatòriament per un ascensor (l'escala està prohibida al públic a partir del segon pis) i s'arriba a un espai tancat ple de mapes d'orientació. En pujar algunes escales, el visitant arriba a una plataforma exterior, de vegades denominada (erròniament) «quart pis».En aquest pis podem percebre una reconstitució del tipus «Museu Grévin» que mostra a Gustave Eiffel rebent a Thomas Edison, això reforça la idea segons la qual Gustave Eiffel hauria utilitzat el lloc com a oficina. Encara que la realitat històrica és diferent. En realitat, el lloc havia estat ocupat primer pel laboratori meteorològic, abans que fos utilitzat per Gustave Ferrié en els anys 1910 per als seus experiments de telegrafia sense fil (TSH). Dalt de la torre, va ser instal·lada una antena de teledifusió a 1957, la qual després seria completada en 1959 per cobrir prop de 10 milions de llars mitjançant la difusió de televisió analògica terrestre. El 17 de gener de 2005, el dispositiu va ser completat, quan l'emissora francesa de televisió digital, va elevar a 116 el nombre d'antenes de teledifusió i radiodifusió. L'afegit d'aquesta 116ª antena va fer créixer l'altura de la torre de 324 a 325 metres.

VALORACIÓ:L'estructura va començar a construir-se el 1887 perquè servís com a arc d'entrada a l'Exposició Universal, una fira mundial organitzada per a commemorar el centenari de la Revolució Francesa. La torre es va inaugurar el 31 de març de 1889, i va ser oberta al públic el 6 de maig d'aquest mateix any. Prop de dos cents obrers van ensamblar les 18.038 peces de ferro, usant dos milions i mig de reblons, seguint el disseny estructural de Maurice Koechlin. A causa de la proximitat del riu i a la naturalesa del subsòl els seus fonaments tenen, a cadascun dels seus quatre suports, una profunditat d'uns trenta metres. Cadascuna de les seves quatre potes descansa sobre vuit gats hidràulics pel que es pot considerar que en realitat la torre té 32 potes. A diferència dels gratacels moderns, la torre, té una estructura visible, amb només dues plataformes intermèdies i un mirador superior. A pesar de les immenses precaucions d'Eiffel envers els seus operaris (que incloïen l'ús obligatori d'arnesos), un d'ells va morir durant la instal·lació dels elevadors. L'enginyer francès Gustave Eiffel va presentar primer el seu projecte de la torre als responsables de l'Ajuntament de Barcelona, perquè es construís en aquesta ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888; però els responsables de l'ajuntament barceloní els va semblar una construcció estranya i cara, que no encaixaria a la ciutat. Després de la negativa del consistori barceloní, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposició Universal de París, on s'erigiria un any més tard, el 1889. Aquests van acceptar construir la torre, malgrat que en un principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposició. Només la voluntat popular va evitar que es derroqués. A la primera dècada del segle XX els parisencs van demostrar el seu descontentament amb la Torre, i va arribar a tal punt que el govern va donar l'ordre de la seva demolició. Però, per la seva gran i potent antena, es va salvar de la seva destrucció, ja que rebia ones de ràdio alemanyes, a la Primera Guerra Mundial, la qual va servir de gran ajuda als aliats.

Angela Esteve LLeches1º batx ‘B’