18/3/2012

|SAFI 1

Professor: Josep FarrenyAssignatura: Administració Pública

LA UNIÓ EUROPEA: EL MERCAT ÚNIC

18

ÍNDEX

4.1 Què és un mercat? 4

4.1.1 Llegiu atentament el text introductori del pòster número 3. 4

4.1.2 Contesteu les preguntes següents per tal d’elaborar una definició operativa del concepte mercat: 4

4.1.3 Quins són els components d’un mercat? 4

4.2 La globalització 5

4.2.1 Entre les raons que poden explicar aquest fet hi ha les següents. Citeu 6

una exemple de cada: 6

4.2.2 Podríeu afegir alguna altra raó a les anteriors? 6

4.2.3 Descriviu la globalització fent una frase amb els conceptes següents: 7

4.2.4 Quines diferències hi ha entre el mercat globalitzat i un mercat nacional o local? Contesteu les preguntes següents: 7

4.3 Què és el mercat únic europeu? 8

4.3.1 Llegiu el text següent: 8

4.3.2 Discutiu el text entre vosaltres. Un cop que hagueu aclarit els dubtes i 9

consensuat les interpretacions, redacteu cadascun de vosaltres un paràgraf 9

que expliqui què és el mercat únic. 9

4.4 Quins són els avantatges del mercat únic? 9

4.4.1 A continuació, feu una llista dels avantatges del mercat únic per a les 10

empreses, els consumidors i els treballadors segons correspongui: 10

4.4.2 Redacteu un paràgraf explicant per què la creació del mercat únic pot 10

ser avantatjosa per a tothom. 10

4.4.3 Redacteu un paràgraf explicant els problemes que poden sorgir amb la 10

creació d’un mercat únic (per exemple, quins poden ser els efectes de les 10

reorganitzacions de les empreses?) 10

4.5 Amb quins obstacles ensopega el mercat únic? 13

4.5.1 Llegiu els exemples següents i relacioneu cadascun d’ells amb algun 13

dels quatre tipus de barreres esmentats. 13

4.6 En què consisteixen les barreres indirectes? 14

18

4.6.1 Llegiu el text següent: 14

4.6.2 Contesteu les preguntes següents: 14

4.7 Supressió de barreres 16

4.7.1 Llegiu el text següent: 16

4.7.2 Contesteu les preguntes següents: 16

4.8 Alguns casos concrets 18

4.9 Com contribueix el mercat únic als altres objectius de la Unió Europea? 21

4.9.1 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la pau? Llegiu aquestes preguntes, reflexioneu-hi, intercanvieu punts de vista i contesteu-hi: 21

4.9.2 Expliqueu amb les vostres paraules a un company de classe la relació, si n’hi ha, entre l’existència d’un mercat únic i el manteniment de la pau a Europa. 21

4.9.3 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la prosperitat? 21

4.9.4 Per mesurar el nivell de desenvolupament de l’economia d’un país podem utilitzar diversos indicadors. Un dels més habituals és el del PIB, que indica la riquesa produïda a l’interior d’un país en un any. 22

4.10 Els intercanvis comercials entre els Estats membres 23

4.10.1 Observeu atentament el gràfic següent: 23

4.10.2 Contesta les preguntes següents: 24

4.11 Quina institució vetlla pel bon funcionament del mercat únic? 25

4.11.1 Llegiu el text següent: 25

4.11.2 Contesteu les preguntes següents: 25

4.12 Síntesi 25

BIBLIOGRAFIA 27

18

4.1 Què és un mercat?L’oferta dels venedors i la demanda dels compradors donen origen a un punt o lloc d’intercanvi que anomenem mercat.

4.1.1 Llegiu atentament el text introductori del pòster número 3.

4.1.2 Contesteu les preguntes següents per tal d’elaborar una definició operativa del concepte mercat:

a) Com es pot definir un mercat?

b) Com es caracteritza un mercat?(esmenteu-ne dues o tres característiques fonamentals)

c) Doneu un exemple d’una característica complementària.(afegiu-hi algun aspecte per completar-la)

d) Doneu un exemple d’un mercat.

4.1.3 Quins són els components d’un mercat?

Al pòster 3 apareixen en verd els quatre elements clau del mercat únic.

a) A partir de la recerca en un diccionari, feu una definició provisional de cadascun dels elements.

b) Doneu algun exemple representatiu de cadascun d’aquests elements.

18

4.2 La globalitzacióEl procés de globalització de l’economia sembla ser imparable. Històricament, el comerç mai s’ha limitat a les fronteres entre els països i avui dia el gran desenvolupament dels sistemes de transport i de comunicacions, entre d’altres raons, han fet possible un mercat a nivell planetari.D’altra banda, els llibres d’economia coincideixen a dir que avui dia és impossible l’existència d’un Estat autosuficient capaç de produir tots els productes i serveis que necessiten els seus habitants.

4.2.1 Entre les raons que poden explicar aquest fet hi ha les següents. Citeu

una exemple de cada:

a) La distribució desigual dels recursos naturals arreu del món.

b) Les indústries d’un país no sempre poden produir tots els productes necessaris per a tots els habitants.

c) L’evolució econòmica dels diferents països al llarg de la història.

d) La forta competència que s’estableix entre les empreses per augmentar la seva participació en els mercats.

4.2.2 Podríeu afegir alguna altra raó a les anteriors?

4.2.3 Descriviu la globalització fent una frase amb els conceptes següents:

Interdependència Multinacionals CompetitivitatIntercanvis Oportunitats Lliure competènciaDesigualtats Consum Deslocalització

Interdependència Consum Deslocalització

4.2.4 Quines diferències hi ha entre el mercat globalitzat i un mercat nacional o local? Contesteu les preguntes següents:

a) Acostumen a comprar els consumidors productes a les botigues d’arreudel món o a les que es troben en els seus mercats nacionals i locals?

b) Acostumen els treballadors a cercar feina arreu del món o en el mercatlaboral nacional o local?

18

c) Acostumen les botigues de roba a comprar els productes que venen aproveïdors d’arreu del món o a proveïdors nacionals o locals?

d) Dóna alguns exemples més que il·lustrin les diferències entre aquestsmercats.

4.3 Què és el mercat únic europeu?

4.3.1 Llegiu el text següent:

Comprar o vendre un producte, invertir o trobar feina són habitualmentcoses molt més fàcils de fer en el propi país que a l’estranger. Però els mercats nacionals de molts dels Estats membres són molt petits si els posem a l’escala internacional i fins i tot els més grans no ho són prou si els comparem amb els dels principals competidors mundials de laUnió Europea. Això vol dir que si cada país actués només pel seu compte, les oportunitats i les opcions podrien arribar a ser molt limitades i la competitivitat i el creixement econòmic se’n veurien minvats. L’objectiu del mercat únic és eliminar els obstacles al comerç i a la possibilitat de treballar a d’altres Estats membres a fi i efecte que el conjunt de la Unió Europea esdevingui un autèntic mercat “nacional” per a tothom.

4.3.2 Discutiu el text entre vosaltres. Un cop que hagueu aclarit els dubtes i

consensuat les interpretacions, redacteu cadascun de vosaltres un paràgraf

que expliqui què és el mercat únic.

18

4.4 Quins són els avantatges del mercat únic?

4.4.1 A continuació, feu una llista dels avantatges del mercat únic per a les

empreses, els consumidors i els treballadors segons correspongui:

Avantatges:

4.4.2 Redacteu un paràgraf explicant per què la creació del mercat únic pot

ser avantatjosa per a tothom.

4.4.3 Redacteu un paràgraf explicant els problemes que poden sorgir amb la

creació d’un mercat únic (per exemple, quins poden ser els efectes de les

reorganitzacions de les empreses?)

18

4.5 Amb quins obstacles ensopega el mercat únic?El principi en què es basa el mercat únic europeu és molt senzill. Perquè el conjunt de la Unió Europea esdevingui un autèntic mercat “nacional” per a tothom, cal eliminar els entrebancs a la possibilitat de comprar, de fer negocis o de treballar en un altre Estat membre. L’objectiu és que cadascun dels elements clau que constitueixen un mercat –els béns, els serveis, el capital i els treballadors– pugui circular per tot el territori de la Unió amb la mateixa llibertat amb què ja ho fan dins del seu Estat membre.

Els obstacles a la lliure circulació, que al pòster apareixen en vermell, podenser de quatre tipus:

• Barreres directes• Barreres indirectes• Monedes diferents• Diferències lingüístiques o culturals

4.5.1 Llegiu els exemples següents i relacioneu cadascun d’ells amb algun

dels quatre tipus de barreres esmentats.

A) Els perjudicis que causa l’existència de monedes diferents: com arales comissions que cobren els bancs per canviar moneda o les fluctuacions constants en les taxes de canvi. ________________

B) Els obstacles creats deliberadament per un país per tal de limitarel comerç amb d’altres: com ara quotes que fixin el volum màxim de béns que s’hi poden importar o impostos sobre les mercaderies que vénen d’altres països. ________________

C) Els obstacles que impliquen les diferències lingüístiques: com arala necessitat de traduir l’etiquetatge i tota la informació sobre un producte per poder vendre’l en un altre país. ________________

D) El obstacles que suposen les diferències culturals. Per exemple, aEspanya les oficines i les botigues acostumen a obrir entre les 9 i les 14 hores i entre les 16 i les 20 hores, però això no passa a d’altres Estats membres de manera que, si hi truques a una oficina a la una del migdia pot ser que no hi trobis ningú o, si hi vas a una botiga a les 7 de la tarda, pot ser que ja hagin tancat. ________________

E) Els obstacles que suposa la diferència entre les normatives iprocediments d’un país i d’un altre. Aquests obstacles no són fruit d’una creació deliberada. Són simplement conseqüència del fet que un país fa les coses d’una manera i un altre d’un altra. Per exemple, si la normativa d’un país digués que, per protegir els consumidors, s’han de vendre tots els medicaments en capses de color vermell i per la mateixa raó la d’un altre país digués que s’han de vendre en capses de color blau, cap fabricant de medicaments no podria vendre els seus productes als dos països alhora sense assumir els costos d’adaptació a cada mercat nacional i aquests costos encaririen els productes. ________________

18

4.6 En què consisteixen les barreres indirectes?

4.6.1 Llegiu el text següent:

Aquest és un cas verídic que va passar el 1980. Una empresa alemanya va vendre margarina a una empresa belga perquè aquesta la vengués a Bèlgica i totes dues es van topar amb legislacions nacionals diferents. La legislació belga deia que els paquets de margarina havien de tenir forma cúbica perquè els consumidors no els confonguessin amb els de mantega. En canvi, la legislació alemanya no especificava res sobre la forma dels paquets. L’empresa belga donava per fet que els paquets de margarina tindrienforma cúbica, però l’empresa alemanya portava molts anys venent margarina en paquets rodons i no en sabia res de la normativa belga. Quan els paquets rodons van arribar a Bèlgica, l’empresa belga va veure que no podia vendre la margarina alemanya al seu país i fins i totva haver de pagar una multa només per haver importat margarina en paquets rodons i llavors va decidir reexpedir la margarina a Alemanya. Però vet aquí que l’empresa alemanya va respondre que amb la seva margarina no hi havia cap problema i que l’empresa belga la hi havia de pagar. L’empresa alemanya va portar el cas als tribunals nacionals, que van haver de demanar un aclariment al Tribunal de Justícia Europeu sobre la normativa europea en matèria de lliure circulació. Al Tribunal de Justícia Europeu les autoritats belgues van argumentar que la legislació del seu país no constituïa pas una barrera a la lliure circulació i que tot el que havia de fer l’empresa alemanya era canviar la forma dels paquets de margarina. El Tribunal de Justícia Europeu va decidir que, encara que la legislació belga no constituís pròpiament una barrera directa, els costos suplementaris d’haver de canviar la forma dels paquets de margarinaimplicava a la pràctica que les empreses estrangeres no poguessin vendre margarina a Bèlgica. I de fet, afegia, la margarina a Bèlgica era molt més cara que a d’altres països precisament perquè els productors de margarina no havien de fer front a la competència de les empreses dels altres Estats membres. En opinió del Tribunal de Justícia Europeu, l’objectiu de voler protegir el consumidor evitant que confongués els paquets de mantega i demargarina era legítim, però aquest objectiu es podia aconseguir mitjançant d’altres mesures com ara una legislació que obligués a deixar ben clara la diferència a l’etiqueta.

4.6.2 Contesteu les preguntes següents:

a) Descriviu la problemàtica generada i expliqueu quines en van ser lescauses i les conseqüències.

b) Qui en van ser els participants?

c) Compartiu la decisió del Tribunal de Justícia? Argumenteu la vostraresposta.

18

4.7 Supressió de barreres

4.7.1 Llegiu el text següent:

A la pràctica, ha estat prou fàcil detectar i suprimir alguns tipus d’obstacles a la lliure circulació i molt més difícil fer-ho amb d’altres.Les barreres directes són fàcils de detectar i relativament fàcils de suprimir. Gairebé totes aquestes barreres entre els Estats membres s’havien suprimit a finals dels anys seixanta. Els controls duaners van desaparèixer en 1993.Les barreres indirectes són més difícils de detectar i de suprimir que les barreres directes. De vegades no hi ha manera d'assabentar-se del fet que la normativa d'un país és incompatible amb la d'un altre fins que no sorgeix algun problema. A més, els objectius d’aquesta menade normatives, com ara la protecció dels consumidors o la protecció mediambiental, poden ser molt importants i per tant el repte consisteix a trobar la manera d’aconseguir aquests objectius sense posar obstacles al bon funcionament del mercat únic. Tot i les dificultats, en aquest camp la Unió Europea ha avançat molt. De vegades la solució ha estat l’harmonització: la substitució de totes les normatives i procediments nacionals per un únic conjunt de normes i procediments europeus. Però això pot ser un procés lent i complicat. A partir dels anys vuitanta s’ha donat més importància al principi de reconeixement mutu, principi segons el qual si un producte respecta totes les normatives de l’Estat membre d’origen, els altres Estats membres es comprometen a no posar-hi més condicions per la circulació d’aquest producte al seu territori.L’ús de monedes diferents també és font d’obstacles importants. La substitució de les monedes nacionals per una única moneda europea va ser un repte considerable, però la implantació de l’euro ha estat un èxit i ha fet que els Estats membres de la “zona euro” deixessin de tenir aquesta mena de problemes.Les diferències lingüístiques i culturals formen part del ric patrimoni europeu i evidentment no haurien de ser vistes de manera negativa. Ans al contrari, el respecte de la diversitat és part essencial de la missió de la Unió Europea. Tot i així, el cert és que de vegades aquesta diversitat pot constituir un obstacle a la lliure circulació dins del mercat únic. És per això que hem de trobar solucions creatives per facilitar la lliure circulació i alhora respectar i preservar el nostre patrimoni lingüístic i cultural. En aquesta línea, la Unió Europea ha creat programes perencoratjar la gent a aprendre llengües i a participar en intercanvis.

4.7.2 Contesteu les preguntes següents:

a) Com eren abans els controls duaners entre Espanya i els altres països queavui formen la Unió Europea? En què consistien els controls?

b) Quins són els desavantatges de l’harmonització com a resposta a les barreres indirectes? Quina altra solució ha trobat la Unió Europea?

c) Quins són els països de la “zona euro”?

18

d) Doneu algun exemple d’una diferència lingüística o cultural que pogués suposar un obstacle a la lliure circulació dins del mercat únic. Què faríeu per eliminar l’obstacle i, alhora, respectar la diversitat?

4.8 Alguns casos concrets

18

Llegiu els exemples següents de la lliure circulació que trobareu al pòsternúmero 3.

Per cadascun d’ells, contesteu les cinc preguntes següents:

1. Quins dels quatre elements constitutius del mercat únic hi apareixen?2. Què vol fer la persona afectada?3. Quines de les quatre barreres hi apareixen?4. Quines penseu que haurien de ser les respostes a les preguntes que fa lapersona afectada?5. Consulteu el solucionari (el vostre professor en té una còpia): corresponenles respostes a les vostres?

1) Inversions a Portugal

2) Retorn d’un treballador des d’Irlanda

3) Venda de margarina a Bèlgica

4) Traduccions fetes a Suècia

5) Ofertes de serveis des de Polònia

a) Compres a Romania

6) Assessorament a Malta

18

4.9 Com contribueix el mercat únic als altres objectius de la Unió Europea?S’afirma en el pòster número 3 que el mercat únic és el motor de la Unió Europea i que mitjançant la seva creació la UE ha pogut garantir la pau i la prosperitat d’Europa.

4.9.1 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la pau? Llegiu aquestes preguntes, reflexioneu-hi, intercanvieu punts de vista i contesteu-hi:

4.9.2 Expliqueu amb les vostres paraules a un company de classe la relació, si n’hi ha, entre l’existència d’un mercat únic i el manteniment de la pau a Europa.

4.9.3 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la prosperitat?

Observeu el gràfic relatiu a la població europea del pòster número 3. Tots plegats, els ciutadans de la Unió Europea som més de 490 milions de persones, però per separat la població de 19 dels 27 Estat membres és inferior als 12 milions i n’hi ha 11 amb una població inferior a la de la regió metropolitana de Barcelona (4,7 milions). El fet de disposar d’un mercat únic per a tots els europeus ha fet possibles les “economies d’escala”. Per “economia d’escala” entenem el fet que la fabricació d’un producte resulti més econòmica si se’n produeix en grans quantitats i també el fet que les inversions en recerca i desenvolupament siguin més factibles quan hi ha un gran nombre de clients potencials i per tant més garanties de recuperar aquestes inversions.

En el gràfic:

a) Quantes potències demogràfiques apareixen?

b) Quines estan per davant de la Unió Europea?

c) Quines per darrere?

d) On se situarien els països europeus si no s’haguessin aplegat en la UnióEuropea?

18

4.9.4 Per mesurar el nivell de desenvolupament de l’economia d’un país podem utilitzar diversos indicadors. Un dels més habituals és el del PIB, que indica la riquesa produïda a l’interior d’un país en un any.

Observeu el gràfic del PIB de la Unió Europea en el pòster número 3:

a) Quines són les grans potències econòmiques representades?

b) En quina unitat apareix expressat el PIB?

c) Quina potència ocupa el primer lloc? d) Quina ocupa el segon lloc? I el tercer?

e) On se situarien els països d’Europa si no fossin junts en la Unió Europea?

4.10 Els intercanvis comercials entre els Estats membresEl mercat únic ha facilitat molt el comerç entre els Estats membres de la UE. Avui dia el comerç entre ells suposa els dos terços de tot el comerç de la Unió i té una importància cabdal per a les economies de tots els Estats membres.

4.10.1 Observeu atentament el gràfic següent:

18

[Comissió Europea "Fets i xifres clau sobre Europa i els europeus", Oficina de Publicacions Oficialsde les Comunitats Europees, 2007]

4.10.2 Contesta les preguntes següents:

a) Quin és el títol del gràfic? b) Quants països hi apareixen representats? c) Quin és el país amb el percentatge més alt? Quin és aquest percentatge? d) Quin és el país amb el percentatge més baix? Quin és aquest percentatgee) Quin percentatge de les exportacions d’Espanya va a parar als altres Estatsmembres? f) Es pot afirmar que més de la meitat del comerç de cadascun dels Estatsmembres es fa amb d’altres països de la Unió?

18

4.11 Quina institució vetlla pel bon funcionament del mercat únic?

4.11.1 Llegiu el text següent:

Perquè el mercat únic pugui funcionar correctament i en benefici de tothom, la Comissió Europea disposa d’importants facultats que li permeten vetllar perquè les empreses respectin la normativa sobre competència. La potència econòmica combinada de tota la Unió Europea atorga a la Comissió capacitat suficient per fer front fins i tot a les multinacionals més importants d’una manera que cap dels reguladors de la competència dels Estats membres no podria fer. La Comissió Europea també té facultats per garantir que les autoritats públiques dels Estats membres respectin la normativa europea sobre competència. Les autoritats públiques han de tractar totes les empreses europees en igualtat de condicions i, per exemple, no poden concedir ajuts com ara subvencions o avantatges fiscals a cap empresa nacional perquè això aniria en contra de les empreses procedents d’altres Estats membres. De la mateixa manera que han de garantir que les empreses de tota la Unió puguin tenir accés a la contractació pública en igualtat de condicions per fer, per exemple, carreteres, escoles o hospitals.

4.11.2 Contesteu les preguntes següents:

És necessari supervisar els mercats? Per què?.

18

4.12 SíntesiRedacteu un text que inclogui els apartats següents:

a) Títol

El Mercat Únic

b) Definició

c) Explicació

Expliqueu per què la Unió Europea treballa en aquest àmbit. Quinssón els seus objectius? Podrà la UE aconseguir objectius que elsgoverns dels Estats membres no podrien aconseguir si actuessinindividualment? Expliqueu els reptes als quals ha de fer front la UE per aconseguiraquests objectius. Com ho fa? Quins en són els resultats?

d) Argumentació

Expliqueu el vostre punt de vista. Us assembla positiva o negativala intervenció de la Unió Europea en aquest àmbit? Per què?Penseu que la Unió Europea hauria d’actuar d’una altra manera?Quines coses canviaríeu i per què?

e) Conclusió

Redacteu una frase que reculli la idea més important del text i que en sintetitzi la temàtica i la problemàtica i hi inclogui el vostre punt de vista.

18

BIBLIOGRAFIA

QUALIFICACIÓ DEL TREBALL D'EXPERTS:

Presentació i aspectes formals:

Desenvolupament:

Treball de grup:

Seguiment lliuraments:

Nota global............