La Unió Europea: Què és i què fa? - · PDF filedesenvolupant...

La Unió Europea:Què és i què fa?

Materials Didàctics per a l’Alumnat

Comissió EuropeaRepresentació a Barcelona

Índex

SEQÜÈNCIA 1Què n’estudiarem de la Unió Europea i com ho farem?

SEQÜÈNCIA 2Què en sabem i què en pensem de la Unió Europea?

SEQÜÈNCIA 3Què és la Unió Europea?

SEQÜÈNCIA 4Què fa la Unió Europea? El mercat únic

SEQÜÈNCIA 5Què fa la Unió Europea? La lliure circulació de persones

SEQÜÈNCIA 6Què fa la Unió Europea? La solidaritat

SEQÜÈNCIA 7Què fa la Unió Europea? La protecció del medi ambient

SEQÜÈNCIA 8Què fa la Unió Europea? La igualtat i la no discriminació

SEQÜÈNCIA 9Compartir

SEQÜÈNCIA 10Síntesi final: Què saps i què penses de la Unió Europea?

3

7

14

30

42

52

65

75

86

89

Fe d'erratesEn els pòsters 3 i 4, el títol del segon exemple de la lliure circulació és, ara com ara, "Retornd'un treballador a Irlanda". En canvi, hauria de dir "Retorn d'un treballador des d'Irlanda".Aquest títol ja està corregit en els materials per a l'alumnat (els exercicis 4.8 i 5.7).

Drets© Representació a Barcelona de la Comissió Europea, 2008. La reproducció d'aquestsmaterials està autoritzada per a finalitats educatives citant-ne la font.

ActualitzacionsLa Unió Europea és un projecte en evolució constant i és per això que hem d'actualitzarregularment aquests materials. Podeu descarregar-ne l'última versió a la pàgina web de laRepresentació de la Comissió Europea a Barcelona: http://ec.europa.eu/spain/barcelona

Materials Didàctics Alumnat versió 3.1 3

SEQÜÈNCIA 1Què n’estudiarem de la UnióEuropea i com ho farem?

1.1 Què estudiarem en aquests materialsdidàctics?

1.1.1 Llegeix atentament els comentaris que han fet alguns alumnes sobreaquest treball. Pot resultar-te útil per comprendre quins són els objectiusd’aquesta unitat. Fixa’t en el que diuen:

Helena: “Tinc una mica més clar ara en què consisteix aquestprojecte únic de col·laboració entre països i com s’ha anatdesenvolupant progressivament per aconseguir la pau i laprosperitat dels europeus”.

Jan: “Tot i que és complex, sabem una mica més bé què fa la UnióEuropea i quins són els reptes que, com a europeus, tenim perendavant. Això del mercat únic europeu, la lliure circulació de lespersones, la política mediambiental comuna, la lluita contra ladiscriminació o la necessitat de fomentar la solidaritat entre elsEstats membres sembla que té més sentit per a mi i els meuscompanys de classe”

Magalí: “Treballar plegats per aconseguir més llibertat, democràcia,respecte pels drets fonamentals de les persones i evitar conflictesentre estats i acabar amb la pobresa de les persones sona bé. M’hiapunto!”

Hugo Alberto: “He descobert quines són les principals institucions iorganismes d’aquesta organització i la seva funció. Són lesencarregades de treballar per assolir els principals objectius de laUnió”.

Carme: “Ara sé que cada cinc anys es fan eleccions al ParlamentEuropeu i com és d’important d’elegir les persones que hauran derepresentar-nos en aquesta i d’altres institucions que vetllen pelsnostres interessos. Com a ciutadà, cal estar informat per participar-hi de manera crítica”.

1.1.2 Un cop llegits atentament cadascun d’aquests comentaris, contesta lespreguntes següents:

a) Quina o quines serien les paraules clau de cadascuna de les cinc opinionsexpressades?

b) Redacta amb les teves paraules un paràgraf sobre el que et cal aprendre dela Unió Europea.

Quan hagis acabat aquest treball sobre la Unió Europea, en faràs la teva pròpiaavaluació.

1.2 Com treballaràs per assolir els objectiusd’aquests materials didàctics?

1.2.1 A continuació et proposem un llistat d’activitats. Hauràs d’indicar a lagraella quin és el teu cas:

Columna a):Has realitzat anteriorment aquest tipus d’activitats a classe?En cas afirmatiu, posa un “SÍ” a la casella corresponent.En cas negatiu, posa un “NO”.

Columna b):Creus que podries realitzar aquesta mena de tasques?Assigna el número que consideris oportú a la casella corresponent:1. No podria fer-la de cap de les maneres.2. En tinc alguna idea, però ho faria amb moltes dificultats.3. Em sortiria regular.4. Puc fer-ho bé. Ho he fet sovint i ho tinc dominat.

ACTIVITAT (a) (b)Activitat Grau

realitzada de dominianteriorment (1-4)

(sí/ no)

Descriure una imatge, ungràfic o una taula estadísticaLlegir en grup un text breu iresumir-ne les idees bàsiquesCercar informació a Internet oa d’altres fonts multimèdiaExplicar les causes i/o lesconseqüències d’un fetParticipar activament en undebat escoltant els companysi aportant-hi arguments propisTreballar en equip, a classeo per Internet, amb d’altrescompanys de classeCercar informació, elaborar-lai presentar-la als companys



1.2.2 Fes una síntesi de totes les respostes del grup fent servir la mateixagraella per valorar el grau de domini que en teniu.

a) El grau de domini més alt ha estat el corresponent a:

b) El grau de domini més baix ha estat el corresponent a:

1.3 Quins són els continguts d’aquestsmaterials didàctics?

1.3.1 Uneix amb una fletxa el tipus de contingut amb el verb quecorrespongui:

Contingut conceptual (saber)

(saber fer)

(ser)

Contingut procedimental

Contingut actitudinal

•

•

•

•

•

•

1.3.2 Ordena els continguts següents segons et sembli:

Descriure la informació d’un mapa – Euro – Donar una definició –Comissió Europea – Responsabilitat – Esperit crític – Llegir untext i entendre’l – Participar en un debat – Estat membre –Redactar un text explicatiu – Mercat únic europeu – Pau –Col·laboració supranacional – Cooperació – Tractat – Democràcia– Parlament Europeu – Drets Humans – Col·laboracióintergovernamental – Solidaritat – Discriminació – Lliure circulacióde persones – Prosperitat – Consell de la Unió Europea

Contingut Contingut Contingutconceptual procedimental actitudinal

A la seqüència final d’aquest treball sobre la Unió Europea et demanarem quecompletis aquesta taula amb els nous coneixements que hagis adquirit.

1.4 Com podem tenir una visió mésobjectiva de la realitat?

Sovint pensem que som els únics que tenim raó. Per poder fer unainterpretació objectiva de qualsevol fet o esdeveniment, hem de ser conscientsque sovint el nostre punt de vista depèn de les nostres experiències i de lesexperiències i opinions dels nostres amics i familiars. Quan reconeixemaquestes influències, és més fàcil entendre per què altres persones poden teniruna visió ben diferent d’aquest mateix fet o esdeveniment.

1.4.1 Observa el gràfic següent i relaciona els conceptes amb la figuracorresponent.

a b c

1 3

2

La figura A correspon al concepteLa figura B correspon al concepteLa figura C correspon al concepte

1.4.2 Cerca un exemple de la teva vida quotidiana o de la temàtica que ensocupa que il·lustri les diferents interpretacions que hi pot haver d’un mateix feti la necessitat d’entendre els diferents punts de vista que poden ser la causade les diverses interpretacions.

1.4.3 Subratlla els conceptes clau de la frase següent. Estàs d’acord ambaquesta afirmació?


“El diàleg i la cooperació, conèixer altres punts de vista, mostrarempatia i compartir per aprendre pot ajudar-nos a superar laparcialitat i la subjectivitat del nostre punt de vista i acostar-nos aun coneixement més raonat, més objectiu”.

Realitat Percepció o opinió Filtre mental


SEQÜÈNCIA 2Què en sabem i què en pensemde la Unió Europea?

2.1 Què en saps ja del tema?És segur que ja en saps moltes coses de la Unió europea.

2.1.1 Contesta les preguntes següents:

a) A quins cursos i assignatures recordes haver treballat aquest tema?

b) Quines altres fonts d’informació t’han servit per aprendre coses de la UE?La televisió? La ràdio? Els membres de la teva família? Concreta el méspossible la teva resposta.

2.1.2 Cerca un company de classe –podria ser algú amb qui no tinguis gairerelació– i proposa-li que encercli la resposta que li sembli més correcta.

Els membres actuals de la Unió Europea són:a. 6 b. 27c. 15 d. 25

Quin d’aquests Estats no és membre de la UE?a. Espanya b. Alemanyac. Noruega d. Suècia

L’any 1992 es va crear la Unió Europea amb la signatura del Tractatde:a. Viena b. Maastrichtc. Berlín d. Roma

L’espai dintre del qual no hauria d’existir cap obstacle per a lacirculació de béns, serveis, capital i treballadors s’anomena:a. Mercat únic b. Estatc. Zona d’intercanvi d. Espai europeu de lliure comerç

Quina és la institució de la Unió Europea que aplega els diputatselegits per sufragi universal?a. El Parlament Europeu b. La Comissió Europeac. El Consell d. El Tribunal de Justícia

Quin d’aquest quatre països NO és actualment candidat oficial perser membre de la UE?a. Croàcia b. Suïssac. Turquia d. Antiga República iugoslava de Macedònia

1

2

3

4

5

6


2.1.3 Comenteu les respostes en grup, amb el suport del professor i, sis’escau, corregiu amb un bolígraf de color diferent les respostes correctes.

2.2 Posiciona’t! Val la pena formar part dela Unió Europea?

Ets un europeu entusiasta o un “euroescèptic”? En aquesta enquesta definiràsel teu punt de vista i reflexionaràs sobre com t’has anat fent una opinió sobrela Unió Europea.


LA MEVA ARGUMENTACIÓ

Parlant amb un company de classe, en Josep Arguimbau afirma que formar part de la Unió Europea ha comportat més inconvenients que avantatges per als ciutadans d’Espanya.

Jo hi estic:• Molt d’acord• D’acord• Poc d’acord• Gens d’acord

Segons la meva opinió, formar part de la Unió Europea ha comportat

Les meves raons i les proves que en tinc són les següents:123

Aquestes idees i les proves les he tret de:

Els arguments i les proves de les persones que no estan d’acord amb el meu punt de vista són els següents:123

2.2.2 Poseu en comú les respostes a classe i feu un llistat amb els argumentsa favor i en contra aportats pel conjunt dels companys.


1

2

2.3 Què fa la Unió Europea?

2.3.1 Llegeix atentament els següents titulars de diari per decidir amb quind’aquests temes els pots relacionar. Escriu el número que encapçala la notíciaen la columna corresponent.

Mercat Lliure Solidaritat Medi Igualtatúnic circulació ambient i no

de persones discriminació


3

4

5

6


7

8

9

10


2.3.2 Cerca a Internet o a la premsa escrita tres notícies sobre la UnióEuropea. Copia’n el titular i resumeix-ne amb una frase el contingut mésrellevant.

2.3.3 Un cop enllestits els dos exercicis anteriors, podem afirmar que la UnióEuropea és una institució útil, important i d’actualitat? Argumenta la tevaresposta.

2.4 Com es poden entendre els diferentspunts de vista sobre la Unió Europea?

Com segurament deus haver pogut comprovar en les notícies sobre la UnióEuropea que acabes de cercar, les opinions sobre la UE i les seves activitatssón molt diverses.

2.4.1 Torna a mirar a l’exercici 1.4 les diverses interpretacions que hi pot haverd’un mateix fet i la necessitat d’entendre els diferents punts de vista quepoden ser la causa d’aquestes diverses interpretacions.

11

12


2.4.2 Llegeix el text següent:

El professor diu que les classes vinents es dedicaran a la UnióEuropea. La primera activitat consistirà a fer entre tots una definicióde la UE. Per preparar aquesta classe, el professor ha demanat alsalumnes que facin una breu entrevista als seus pares i prenguinnota de les respostes per escrit. Al pati, un grup de nois i noiescomenta com han anat aquestes entrevistes:

• Laura: “El meu pare diu que la Unió Europea és “Brussel·les”, unamena de supraestat. Allà s’hi prenen moltes decisions queobliguen el nostre Govern i a nosaltres mateixos a fer unes cosesi a deixar de fer-ne unes altres”.

• “El teu pare s’equivoca”, afirma l’Alba. “La UE és un lloc on esreuneixen els governs dels països d’Europa que en formen part.Jo he vist per la tele que hi ha moltes reunions a Brussel·les i diuel meu pare que són els presidents i ministres dels Estatsmembres els que prenen les decisions”.

• “El meu pare”, replica el Paco, “diu que la UE és una autoritatque regula els mercats europeus. Diu que als diaris sempre esparla molt de la Unió Europea a la secció d’economia: ques’autoritzen o no les fusions d’empreses i que de vegades fins itot es posen multes a les empreses que no respecten les regles”.

• “La meva mare”, comenta en Martí, “diu una altra cosa: que laUE és una organització que defensa els drets dels treballadors ique, quan la seva cosina va tenir problemes de discriminació a lafeina, un advocat la va ajudar perquè hi ha una llei europea queobliga les empreses de la Unió a oferir a les dones les mateixescondicions de què gaudeixen els homes”.

• “Jo no sé qui té raó”, dubta la Jirka. “El meu pare ha llegit que laUnió Europea aporta la meitat de tota l’ajuda internacional alspaïsos en vies de desenvolupament. Per tant, ell la defineix comuna organització humanitària”.

• “Apa”, crida la Meritxell. “La UE són una colla de ´verds´ quelluiten pel medi ambient. La mare diu que gran part dels projectesde defensa de la naturalesa són resultat de les regles de la Unió”.

Tot seguit enceten una discussió en la qual cadascun d’ellsdefensa el punt de vista dels seus pares i la seva pròpia percepcióde les coses.

Després, a classe, cadascú continua defensant el seu treball i al’examen repeteix únicament allò que els seus pares li han dit. Alfinal, les notes no seran tan bones com s’esperaven!


a) Quina nota donaries a cadascuna de les respostes? Raona-ho.

b) La resposta de cada persona és completa o parcial? Per què?

c) De quina manera podrien els alumnes d’aquest grup completar i precisarmés la seva definició de la UE?


SEQÜÈNCIA 3Què és la Unió Europea?

3.1 Organitza’t

Un mapa conceptual és una tècnica per aprendre, un esquema visual molt útilper prendre consciència dels coneixements previs que tens i per organitzar elsnous coneixements que vagis adquirint.

a) Observa atentament el pòster número 1 i llegeix el text introductori.

b) A continuació, redacta un llistat amb els conceptes més importants.

c) Finalment, elabora un mapa conceptual amb els conceptes seleccionats.

3.2 Què vol dir “unió”?

La Unió Europea és una experiència única de col·laboració entre estatsindependents. En aquest exercici començarem a perfilar una definició de laUnió Europea, una tasca que ens permetrà entendre amb més claredat el seusignificat.

3.2.1 A continuació, trobaràs algunes definicions de la paraula “unió” extretesdels diccionaris. Quines poden aplicar-se a la Unió Europea?

a) “Associació política (....) i comercial”

b) “Perseguir un benefici comú”

c) “Conjunt d’estats units sota un únic sobirà”

d) “Prendre part amb altres en una obra feta en comú”

e) “Unió duanera: acord d’integració econòmica entre diversosEstats que comporta la supressió d’aranzels i altresrestriccions...”

f) “Unió monetària: unió de països sota un sistema monetari únic”

g) “Ajudar-se, donar-se suport mutu i equitatiu”


3.2.2 Completa la taula següent amb els sinònims i antònims del concepte“unió”:

Ja saps que els sinònims són aquells mots que tenen el mateix significat o unde molt similar encara que dins d’un enunciat concret puguin diferir en altresvalors funcionals. En canvi, els antònims són conceptes de significat oposat.

Sinònims Antònims

3.3 Quins són els principals actors de laUnió Europea?

La Unió Europea està formada per tot un seguit d’institucions, organismes iagències. Els governs dels Estats membres també hi tenen un paper moltimportant.

Aquí només farem un repàs de les quatre institucions principals, que són lessegüents:• El Consell de la Unió Europea• El Parlament Europeu• La Comissió Europea• El Tribunal de Justícia

Els altres organismes i agències acostumen a tenir funcions moltespecialitzades. Per saber-ne més coses, pots consultar el servidor Europa:http://europa.eu/institutions/index_es.htm

3.3.1 Amb l’ajut del pòster número 1, fes un quadre per comparar les quatreprincipals institucions de la UE. Per cada institució anota:

a) Quin és el nom de la institució?b) Quina és la seva funció?c) Qui hi treballa?

3.4 Com treballen les institucions europeesi els Estats membres?

Al pòster número 1 s’afirma que la Unió es caracteritza per treballar d’unamanera única. Per facilitar la comprensió d’aquesta particular manera detreballar, fes els exercicis següents:


3.4.1 Observa el diagrama de la part inferior del pòster número 1 i contesta lespreguntes següents:

a) Quina mena d’informació apareix representada en els quadres de color grisdel diagrama?

b) Quantes hi apareixen i quines són les institucions europees representades?En quin color?

c) Què resta representat en color taronja?

d) I en els requadres de color blau?

e) Quina mena de col·laboració predomina en la part inferior del diagrama,representada amb un fons de tonalitat blanca?

f) Quina mena de col·laboració entre els Estats membres apareix en unatonalitat progressivament més blavosa?

3.4.2 Llegeix atentament els paràgrafs següents:

És important entendre que la col·laboració entre països es potorganitzar de diferents maneres: de forma intergovernamental ode forma supranacional:

En la col·laboració intergovernamental els països s’organitzenmitjançant l’ús de delegacions que representen els interessos delspaïsos. Cada decisió és fruit d’un procés de negociació entreaquestes delegacions. És a dir que per prendre una decisió s’had’atènyer un acord que compti amb el suport de tots i cadascundels governs sobre tots els aspectes del projecte. És evident queen aquest cas el procés de decisió pot ser lent i difícil,especialment si hi estan implicats molts països.

En canvi, en el cas de la col·laboració supranacional els païsosdeleguen una part de la seva capacitat de decisió a una instituciócomuna perquè aquesta prengui decisions en determinats àmbits.Els països es comprometen a respectar aquestes decisions. Elpersonal d’aquesta mena d’institució no representa cap govern opaís concret, sinó que treballa per assolir els objectius comuns.

És cert que existeixen moltes organitzacions on diferents païsostreballen plegats (com ara les Nacions Unides, l’OrganitzacióMundial del Comerç o el Consell d’Europa), però totes elles esbasen en la col·laboració intergovernamental. La Unió Europea ésl’única que a més d’aquest forma de col·laboració té una capacitatmolt important de col·laboració supranacional.


3.4.3 Respon si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) El personal de les institucions supranacionals defensa els interessos delconjunt de tots els països i no els del seu propi país d’origen.

b) El personal de les institucions intergovernamentals pot defensar elsinteressos del conjunt de tots els països, però sobretot vetlla pels del seupaís d’origen.

c) A les institucions intergovernamentals cada país membre delega una partde la seva capacitat de decisió

d) Si una normativa nacional divergeix de l’europea, el Tribunal de JustíciaEuropeu té competència suficient per garantir l’aplicació de la normativaeuropea.

e) Els governs dels Estats membres perden tota la seva sobirania en entrar aformar part de la Unió.

3.4.4 Llegeix més atentament d’esquerra a dreta el diagrama i contesta lespreguntes següents:

a) Qui estableix els àmbits, assumptes o àrees en què la UE treballa?

b) Qui proposa les actuacions a realitzar?

c) Qui valora les propostes d’actuació?

d) Quines són les tres alternatives possibles d’una proposta?

e) Qui és el responsable d’adaptar les lleis nacionals a la nova normativaeuropea?

f) Qui garanteix que les normatives i les polítiques dels Estats membressiguin conformes amb les europees?

g) Qui resol els dubtes jurídics que susciten aquestes normatives i aquestespolítiques?

3.5 Un cas real

Sense perdre de vista el diagrama del pòster, estudia el següent cas sobre lasalut en l’àmbit laboral, que exemplifica la manera de treballar de la Unió.

Completa on calgui la descripció de cadascuna de les fases de lacol·laboració:


FASE 1: fins a 1986QUI: Els Governs dels Estats membresQUÈ FA: Estableixen els àmbits de col·laboració

L’any 1986 els governs dels Estats membres van esmenar el Tractat de Romacreant-hi noves possibilitats de col·laboració en qüestions de salut dins del’àmbit laboral.

FASE 2: de 1986 a 1990QUI: La Comissió EuropeaQUÈ FA:

La Comissió considerava que el fet de treballar massa hores podria afectar lasalut dels treballadors i, per tant, va fer una proposta de normativa europea (una“Directiva”) sobre l’organització del temps de treball.

FASE 3: de 1990 a 1993QUI:QUÈ FA: Consideren la proposta i prenen una decisió al

respecte

Entre 1990 i 1991 el Parlament Europeu en va debatre la proposta i va demanara la Comissió que hi introduís uns canvis. La Comissió va acceptar els canvis iva enviar la nova proposta al Consell.Entre 1991 i 1993 el Consell va considerar aquesta nova proposta i també vavoler introduir-hi canvis. Per tant, totes tres Institucions (Comissió, Parlament iConsell) van treballar juntes per arribar a un acord.En 1993, quan tothom hi va estar d’acord, el Consell va adoptar formalment laDirectiva.

FASE 4: de 1993 a 1996QUI:QUÈ FA:

Els Governs dels Estats membres van disposar de tres anys per canviar lesseves normatives nacionals i adaptar-les a la nova Directiva.

FASE 5: a partir de 1996QUI: La Comissió EuropeaQUÈ FA:

Passats els 3 anys, l’any 1996 la Comissió va examinar les legislacionsnacionals per veure si eren conformes amb la Directiva. Va haver de demanar aalguns Estats membres que hi introduïssin alguns canvis més.

FASE 6: a partir de 1993QUI: El Tribunal de JustíciaQUÈ FA:

Tot i que els governs dels Estats membres hi van donar el seu acord perquè laUnió Europea pogués treballar en qüestions de salut, el Govern britànic era del'opinió que l’organització del temps de treball no era una qüestió de salut i pertant, que la UE no podia fer servir l'acord per adoptar una directiva en aquestàmbit. Així doncs, el 1994 va demanar al Tribunal de Justícia Europeu si laDirectiva era vàlida i el 1996 el Tribunal va dir que sí.


D’altra banda, el Govern italià no va fer res per adaptar la seva legislació nacionala la Directiva europea. Llavors, després d’haver-li enviat uns quants recordatoris,el 1998 la Comissió Europea es va veure obligada a denunciar el Govern italiàdavant del Tribunal de Justícia, que el 2000 va declarar que Itàlia no haviacomplert les seves obligacions i Itàlia va haver de fer-ho. Un sindicat espanyol esva queixar davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencianaque els metges d’aquesta Comunitat Autònoma estaven obligats a treballarmoltes més hores que les permeses per la Directiva europea. Per diverses raonstècniques, el Tribunal valencià no estava segur sobre com s’havia d’aplicar lanormativa a aquest col·lectiu i per tant en 1998 va demanar al Tribunal de JustíciaEuropeu que li ho aclarís. El 2000 el Tribunal de Justícia Europeu va confirmarque la Directiva s’aplicava als metges i va tornar el cas als jutges espanyolsperquè la hi apliquessin.

3.6 S’assembla la Unió Europea als EstatsUnits o a les Nacions Unides?

3.6.1 Llegeix atentament el text següent:

A primera vista la Unió Europea i els Estats Units podensemblar força similars. Són dues de les zones més riques ipoderoses del món, tenen totes dues un dels nivells de vida mésalts i unes economies comparables.

Ara, des d’un punt de vista polític, són ben diferents.• Estats Units és un país amb un president i un govern central (i un

banc central, un exèrcit, una política exterior, etc.).• En canvi, la UE és una associació de països independents,

cadascun dels quals té el seu govern, el seu cap d’estat, el seubanc central, el seu exèrcit i la seva política exterior. Les institucionsde la UE ajuden, i de vegades obliguen, els governs d’aquestspaïsos a col·laborar entre si. És cert que cadascuna de lesinstitucions de la UE té el seu president, però la UE com a tal no enté cap, de president, i tampoc hi ha cap “govern central” europeu.

També és cert que hi ha Estats membres de la UE que tenen unapoblació o una extensió territorial semblants a les d’alguns estatsdels EUA, però en termes polítics els estats dels EUAcorrespondrien a les comunitats autònomes espanyoles o alsLänder alemanys, mentre que cadascun del Estats membres de laUE, per petit que sigui, seria l’equivalent polític dels EUA.

També poden semblar força similars a primera vista la UnióEuropea i les Nacions Unides. Totes dues són organitzacionsinternacionals on diversos països independents treballen junts enmatèries d’interès comú.

Però la UE és ben diferent de l’ONU, i també de l’OTAN, de l’OMC ide qualsevol altra organització internacional.

• La UE abasta molts més àmbits –socials, culturals i econòmics–que les altres organitzacions.


3.6.2 Fes quatre frases per explicar a un amic:

a) En quins aspectes s’assemblen la UE i els Estats Units?

b) En quins aspectes no s’assemblen la UE i els Estats Units?

c) En quins aspectes s’assemblen la UE i les Nacions Unides?

d) En quins aspectes no s’assemblen la UE i les Nacions Unides?

3.7 Organitza’t algunes idees més

A l’exercici 3.1 vas fer un mapa conceptual del pòster número 1. Ara toca fer-ne un altre del pòster número 2.

a) Observa atentament el pòster número 2 i llegeix el text introductori.

b) A continuació, redacta un llistat amb els conceptes més importants.

c) Finalment, elabora un mapa conceptual amb els conceptes seleccionats.

3.8 Per què un projecte d’Unió Europea?

El principal objectiu de la Unió Europea és fomentar la pau i la prosperitat aEuropa. Això s’ha aconseguit de tal manera que la pau i la prosperitat s’hidonen per suposades, però fa només unes poques dècades la idea que elspaïsos europeus poguessin associar-se pacíficament per formar una unió devint-i-set estats lliures i democràtics hauria semblat una quimera. I avui dianomés cal pensar en els reptes que plantegen el terrorisme i la globalitzacióper adonar-se que aquest objectiu principal continuarà tenint una granimportància en el segle XXI.

3.8.1 Llegeix atentament el fragment següent:

“La pau mundial no es podrà mantenir sense esforços creadorsque estiguin a l’alçada dels perills que l’amenacen. La contribucióque una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització ésindispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques (...).I si hi ha hagut una guerra, és perquè no s’havia construït Europa.Europa no es farà de cop, ni amb una idea predefinida: es faràmitjançant realitzacions concretes tot creant en primer lloc unasolidaritat de fet (...)”.

• A la UE la col·laboració entre els Estats membres és molt mésintensa que en cap altra organització internacional.

• La UE és l’única organització internacional que, a més de ferpossible una estreta col·laboració intergovernamental, contéelements importants de col·laboració supranacional.

TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

Article 1Pel present Tractat, les altes parts contractants constitueixen entreelles una Unió Europea (...)

La Unió es fonamenta en les Comunitats Europees completadesamb les polítiques i formes de cooperació que estableix el presentTractat. Té per missió organitzar d’una manera coherent i solidàriales relacions entre els Estats membres i entre els seus pobles.


Amb aquestes paraules el dia 9 de maig de 1950 Robert Schuman, ministrefrancès d’Afers Exteriors, va proposar la creació de la Comunitat Europea delCarbó i de l’Acer. Aquest va ser el primer gran pas en la construcció de la UE.


a) Segons Robert Schuman, per què calia construir Europa?

b) A quina guerra es refereix?

c) Avui dia què se celebra cada 9 de maig?

3.8.3 Observa atentament les tres il·lustracions de l’esquerra del pòsternúmero 2.

a) Què mostren les fotos? Quins elements hi apareixen?

b) Quin tema tracten? Quin missatge ens transmeten? Quins valors, idees o sentiments reflecteixen? En quin context històric es produeixen?

c) Quina informació ens aporten sobre l’època? Quin valor tenen per a l’espectador d’avui dia?

3.9 Quins són els objectius de la UnióEuropea?

3.9.1 Observa atentament durant uns minuts les il·lustracions situades a ladreta del pòster número 2. Les fotos apareixen encapçalades per dosconceptes: la pau i la prosperitat.

a) Redacta una breu definició de la pau i cerca’n dos sinònims i dosantònims.

b) Redacta una breu definició de la prosperitat i cerca’n dos sinònims i dosantònims.

3.9.2 Llegeix aquests articles dels Tractats:



a) Quina és la missió de la Unió Europea?

b) Quants objectius té la Unió Europea?

c) Quantes missions té la Comunitat Europea?

d) Subratlla el concepte més important de cadascun d’aquests objectius imissions.

e) Digues de l’1 al 3 quins són en la teva opinió els més importants.

f) Contrasta amb algun company de classe la teva tria.

Article 2La Unió té els objectius següents:

— promoure un progrés econòmic i social, un alt nivell d’ocupaciói aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible,sobretot mitjançant la creació d’un espai sense fronteresinteriors, l’enfortiment de la cohesió econòmica i social il’establiment d’una unió econòmica i monetària (...).

— afirmar la seva identitat en l’àmbit internacional, sobretotmitjançant la realització d’una política exterior i de seguretatcomuna que inclogui la definició progressiva d’una política dedefensa comuna que podria conduir a una defensa comuna (...).

— enfortir la protecció dels drets i els interessos dels nacionalsdels seus Estats membres instituint una ciutadania de la Unió.

— mantenir i desenvolupar la Unió com a un espai de llibertat,seguretat i justícia, en què es garanteixi la lliure circulació depersones juntament amb mesures adequades respecte elcontrol de les fronteres exteriors, l’asil, la immigració i laprevenció i la lluita contra la delinqüència (...).

TRACTAT DE LA COMUNITAT EUROPEA

Article 2La Comunitat té per missió de promoure, mitjançant l’establimentd’un mercat comú i d’una unió econòmica i monetària i mitjançantla realització de les polítiques o accions comunes (...), undesenvolupament harmònic, equilibrat i sostenible de les activitatseconòmiques dins el conjunt de la Comunitat, un alt nivelld’ocupació i de protecció social, la igualtat entre l’home i la dona,un creixement sostenible i no inflacionista, un alt grau decompetitivitat i de convergència dels resultats econòmics, un altnivell de protecció i de millora de la qualitat del medi ambient,l’elevació del nivell i de la qualitat de vida, la cohesió econòmica isocial i la solidaritat entre els estats membres.


3.10.2 Subratlla els diferents principis enunciats en aquest article i cerca’n unsinònim per a cadascun.

3.11 Per què diem que la Unió Europea ésun projecte en evolució constant?

Des del principi es va decidir que el projecte europeu es desenvoluparia demanera gradual i pragmàtica. És a dir, que en lloc d’entrar en debatsconceptuals sobre com hauria de ser una Unió Europea ideal, els Estatsmembres van preferir crear mecanismes pràctics que els permetessin treballarjunts en àmbits concrets. Evidentment, alguns d’aquests mecanismes hantingut més èxit que d’altres, però a cada passa endavant que s’ha fet ha anatcreixent la confiança entre els socis i així s’ha anat aplanant el camí per arribara acords encara més ambiciosos.

3.11.1 Llegeix atentament el text introductori del pòster número 2 i respon a laqüestió que encapçala aquesta activitat.

3.11.2 Observa atentament els mapes del pòster número 2. Hi veuràs comdels primers sis Estats membres dels anys cinquanta, la Unió Europea n’hapassat als vint-i-set actuals. A més, hi ha tres països més que són candidatsoficials a ser membres.

Article 6

1. La Unió es basa en els principis de llibertat, democràcia, respectedels drets humans i les llibertats fonamentals i de l’Estat de dret,principis que són comuns als Estats membres.

2. La Unió ha de respectar els drets fonamentals tal com els garanteixel Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de lesllibertats fonamentals, signat a Roma el 4 de novembre de 1950, ital com resulten de les tradicions constitucionals comunes alsEstats membres en tant que principis generals del dret comunitari.

3. La Unió ha de respectar les identitats nacionals dels seus Estatsmembres (...).

3.10 Quins són els principis de la UnióEuropea?

Els principis ens mostren l’origen, allò de què una cosa procedeix, els elementsbàsics de què està constituïda una cosa.

3.10.1 Llegeix l’article 6 del Tractat de la Unió Europea:

1952 – 1958 Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg iels Països Baixos creen la Comunitat del Carbó ide l’Acer, la Comunitat Econòmica i l’Euratom.

Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen ales Comunitats Europees

1980

Espanya i Portugal ingressen a les ComunitatsEuropees

Com a conseqüència de la reunificaciód’Alemanya, els territoris de l’antiga Alemanyade l’Est s’incorporen a les Comunitats Europees.

Entra en vigor el Tractat de la Unió Europea: els12 Estats membres de les Comunitats Europeesesdevenen membres de la Unió Europea.

1995

2004

Bulgària i Romania ingressen a la Unió Europea

Actualment S’han iniciat les negociacions de l’ingrés deCroàcia i Turquia. L’antiga República iugoslavade Macedònia n’és candidata oficial.


3.11.3 Completa aquesta taula sobre la història de la UE, omplint-ne elsespais en blanc amb les dades que hi falten.

La Unió Europea s’ha anat creant a partir d’un seguit de tractats quehan anat signant els Estats membres. N’hi ha dos de fonamentals:

• El Tractat de la Comunitat Europea, que es va firmar a Romaen 1957 i que va entrar en vigor en 1958.

• El Tractat de la Unió Europea, que es va firmar en 1992 aMaastricht i que va entrar en vigor en 1993.

Ambdós han estat revisats i ampliats per d’altres tractats posteriors.

La part més important de la Unió Europea és la Comunitat Europea. ElTractat de la Comunitat Europea defineix els objectius i competènciesde la Comunitat, estableix les institucions de la Unió Europea (el

3.12 Els Tractats

3.12.1 Llegeix el fragment següent:


3.12.2 Cerca en el diccionari una definició de la paraula “tractat”.

3.13 Altres acords europeus

3.13.1 Llegeix el fragment següent:

Parlament, el Consell, la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia) idetermina la manera en què aquestes institucions han de treballar lesunes amb les altres.

El Tractat de la Unió Europea fixa la Comunitat Europea dins d’un marcmés ampli: la Unió Europea. Aquest Tractat també estableixmecanismes de cooperació en matèria de política exterior i deseguretat comuna. Aquests mecanismes són diferents dels de laComunitat Europea perquè el paper dels Estats membres hi és mésimportant i menys el de les Institucions de la Unió, és a dir, que elsmecanismes són molt més intergovernamentals que no passupranacionals.

Hi ha alguns acords importants a la Unió Europea que no s’apliquen atots els Estats membres o que inclouen també països que no són Estatsmembres de la Unió. Per exemple:

L’euro ja ha estat adoptat per quinze dels vint-i-set Estats membres inou han dit que s’hi adheririen en el futur. Els governs de dos països,Dinamarca i el Regne Unit, van decidir no passar a l’euro i els suecs hivan votar en contra.

Els Acords de Schengen són acords per suprimir els controls a lesfronteres entre Estats membres. Això vol dir que hauria de ser tan fàcilpassar d’un país Schengen a un altre com fer-ho d’una comunitatautònoma o d’una província a una altra. Vint-i-dos Estats membres de laUE ja apliquen plenament aquest acord i tres més (Bulgària, Romania iXipre) ho faran en el futur. També s’hi han afegit dos països de l’EspaiEconòmic Europeu (Noruega i Islàndia) i Suïssa. Dos Estats membres,Irlanda i el Regne Unit, mantenen els controls a les fronteres, peròòbviament han de respectar tots el drets de lliure circulació, incloent-hiel dret d’entrada.

L’Espai Econòmic Europeu és una extensió del mercat únic de la UnióEuropea. És un acord entre les Institucions europees i els Estatsmembres i tres altres països que no en són membres (Islàndia,Liechtenstein i Noruega), però que han acceptat l’aplicació de lesnormatives europees dins del seu territori a canvi de poder participar enel mercat únic.


3.13.2 Situa en un mapa mut d’Europa els Estats membres de la UE que hanadoptat l’euro; situa en un altre mapa els Estats membres que apliquen elsAcords de Schengen; i en un altre els Estats membres de l’Espai EconòmicEuropeu.

3.13.3 Com li resumiries en una frase a un company el que és l’EspaiSchengen? I l’Espai Econòmic Europeu (EEE)?

3.14 Síntesi

Redacta un text que inclogui els apartats següents:

a) TítolEl títol ha de ser clar i concís i ha de resumir el contingut del text.

b) DefinicióDefineix en una o dues frases què és la Unió Europea? Hi ha o hiha hagut alguna altra experiència semblant al món?

c) Explicació

Explica:• Quins són els principals objectius de la UE? Podrà la UE

aconseguir objectius que els governs dels Estats membres nopodrien aconseguir si actuessin individualment?

• Quins són els valors de la UE?

• Com ha evolucionat la UE des dels seus inicis fins avui dia?

• Com funciona la UE? (resumeix les funcions de cadascuna de lesseves principals institucions)

d) ArgumentacióExplica el teu punt de vista. Et sembla la Unió Europea unaexperiència positiva o negativa? Per què?

Penses que la Unió Europea hauria de tenir uns altres objectius ovalors o que hauria d’organitzar-se d’una altra manera? Quinescoses canviaries i per què?

e) ConclusióRedacta una frase que reculli la idea més important del text i queen sintetitzi la temàtica i la problemàtica i hi inclogui el teu punt devista.


3.15 Què fa la Unió Europea?

Fins aquí has treballat per respondre a la pregunta “què és la Unió Europea?”.

Ara treballaràs sobre la pregunta “què fa la Unió Europea?”. Les seqüències 4a 8 presenten alguns dels àmbits més importants en què actua la UE.Treballaràs en un grup d’especialistes sobre un d’aquests àmbits.

Després, deixaràs el teu Grup d’especialistes i treballaràs en un grup depresentació per fer una presentació sobre el tema “Què és i què fa la UnióEuropea?”. Cada Grup de presentació necessitarà fer-se amb una visió deconjunt de totes les activitats de la UE i per això comptarà amb la participaciód’especialistes en cada àmbit.

3.15.1 Reflexiona i contesta les preguntes següents:

a) Quins consideres que són els aspectes positius de treballar en grup?

b) Quins penses que poden ser els inconvenients de treballar en grup?

c) Què pots aportar als grups? Quins són els teus punts forts?

e) Quins són els teus punts febles que poden afectar el treball de grup?

f) Què demanaries a les persones que han de col·laborar amb tu en el teuGrup d’especialistes i en el teu Grup de presentació?

3.15.2 Comencem amb la formació dels grups de presentació. El professor usexplicarà com ho heu de fer. Un cop que estigueu en els vostres grups depresentació, mireu quins són els cinc àmbits d’especialització i decidiu qui faràquè.

3.15.3 En els grups de presentació llegiu en grup les descripcions dels cincàmbits esmentats seguint els passos següents:

a) Pel que fa al primer àmbit (“el mercat únic”), cada membre del grup depresentació haurà de dur a terme una de les activitats de la llista quetrobareu a continuació. Totes les activitats es poden fer oralment i no calescriure res.

Acció 1: Llegir en veu alta el títol i explicar breument el que ja sabeu alrespecte

Acció 2: Llegir el text en veu alta.

Acció 3: Resumir-ne les idees principals i trobar-ne els conceptes clau.

Acció 4: Formular una o més preguntes sobre el contingut.

Acció 5: Contestar les preguntes plantejades a l’activitat anterior.

b) Un cop treballat el primer àmbit, passeu als següents. Per cada àmbit,cada membre del grup haurà de triar una activitat que encara no hagi fet.

Els cinc àmbits són els següents:


Tots els ciutadans de la Unió Europea i les seves famílies podendesplaçar-se lliurement a qualsevol dels Estats membres de la UE igaudir-hi d’un ampli ventall de drets, que els permeten viure-hi,treballar-hi o estudiar-hi.

Sobretot, està estrictament prohibida la discriminació entre elsciutadans d’un Estat membre i els altres ciutadans de la UE.

La solidaritat –l’ajuda a les víctimes de desastres naturals o de conflictesbèl·lics i l’ajuda al desenvolupament econòmic i social– sempre ha tingutuna importància cabdal per a la UE.

Avui dia la solidaritat entre els Estats membres representa el 35% delpressupost de la Unió Europea. I la solidaritat entre la UE i els païsosmenys desenvolupats ha passat a ser tan important que la UE ésactualment el principal donant d’ajuda del món.

Aconseguir un alt nivell de protecció mediambiental és un delsobjectius fonamentals de la Unió Europea.

Protegir el medi ambient és cosa de tots. Cadascun de nosaltres té elseu paper.

En el pla polític i legislatiu, els governs dels Estats membres continuensent els actors clau, però la UE hi intervé per fer front als problemesque no poden ser resolts pels Estats membres en solitari o quan calcoordinar esforços.

El mercat únic és el motor de la UE. Mitjançant la seva creació, la UEha pogut garantir la pau i la prosperitat d’Europa.

L’objectiu n’és que tota la UE esdevingui el “mercat nacional” detotes les persones i de totes les empreses de la UE. Per aconseguir-ho, s’ha hagut de treballar per eliminar les diferents barreres a la lliurecirculació de béns, serveis, capital i treballadors.

Amb el mercat únic tothom té més oportunitats i tothom es beneficiad’una més gran competitivitat.

El mercat únic (Seqüència 4)

La lliure circulació de persones (Seqüència 5)

La solidaritat (Seqüència 6)

La protecció del medi ambient (Seqüència 7)


3.15.4 Fixeu-vos una vegada més en el pòster número 2. Hi trobareu una sèriede fites importants en l’evolució de la UE. De cada fita digueu a quin àmbit oàmbits correspon.

3.15.5 Cada membre del grup de presentació haurà d’explicar als altres enquins dels cinc àmbits li agradaria aprofundir i per què.

Un cop que hagueu explicat les vostres preferències, haureu de consensuarqui serà l’especialista en cadascun dels àmbits.

Cada especialista haurà de cercar els especialistes en el mateix àmbit delsaltres grups de presentació i d'aquesta manera, es formaran els grupsd’especialistes.

Un cop que hagueu format els grups d’especialistes, podreu començar eltreball sobre la seqüència que us pertoqui.

La nostra societat està canviant. Avui dia hi ha un ampli consens sobrela necessitat de lluitar contra la discriminació, però fa només unespoques dècades era molt més habitual que les persones que esconsideraven “diferents” no rebessin el mateix tracte que les altres.

La UE ha estat a l’avantguarda de la lluita contra la discriminació is’han produït molts avenços importants, però l’eradicació de ladiscriminació dependrà també de l’actitud de cadascú de nosaltres.

La igualtat i la no discriminació (Seqüència 8)


SEQÜÈNCIA 4Què fa la Unió Europea?El mercat únic

4.1 Què és un mercat?

L’oferta dels venedors i la demanda dels compradors donen origen a un punt olloc d’intercanvi que anomenem mercat.

4.1.1 Llegiu atentament el text introductori del pòster número 3.

4.1.2 Contesteu les preguntes següents per tal d’elaborar una definicióoperativa del concepte mercat:

a) Com es pot definir un mercat?

b) Com es caracteritza un mercat?(esmenteu-ne dues o tres característiques fonamentals)

c) Doneu un exemple d’una característica complementària.(afegiu-hi algun aspecte per completar-la)

d) Doneu un exemple d’un mercat.

4.1.3 Quins són els components d’un mercat?

Al pòster 3 apareixen en verd els quatre elements clau del mercat únic.

a) A partir de la recerca en un diccionari, feu una definició provisional decadascun dels elements.

b) Doneu algun exemple representatiu de cadascun d’aquests elements.

4.2 La globalització

El procés de globalització de l’economia sembla ser imparable. Històricament,el comerç mai s’ha limitat a les fronteres entre els països i avui dia el grandesenvolupament dels sistemes de transport i de comunicacions, entre d’altresraons, han fet possible un mercat a nivell planetari.

D’altra banda, els llibres d’economia coincideixen a dir que avui dia ésimpossible l’existència d’un Estat autosuficient capaç de produir tots elsproductes i serveis que necessiten els seus habitants.


Comprar o vendre un producte, invertir o trobar feina són habitualmentcoses molt més fàcils de fer en el propi país que a l’estranger. Però elsmercats nacionals de molts dels Estats membres són molt petits si elsposem a l’escala internacional i fins i tot els més grans no ho són prousi els comparem amb els dels principals competidors mundials de laUnió Europea. Això vol dir que si cada país actués només pel seu

compte, les oportunitats i les opcions podrien arribar a ser moltlimitades i la competitivitat i el creixement econòmic se’n veurienminvats.

4.2.1 Entre les raons que poden explicar aquest fet hi ha les següents. Citeuuna exemple de cada:

a) La distribució desigual dels recursos naturals arreu del món.

b) Les indústries d’un país no sempre poden produir tots els productesnecessaris per a tots els habitants.

c) L’evolució econòmica dels diferents països al llarg de la història.

d) La forta competència que s’estableix entre les empreses per augmentar laseva participació en els mercats.

4.2.2 Podríeu afegir alguna altra raó a les anteriors?

4.2.3 Descriviu la globalització fent una frase amb els conceptes següents:

Interdependència Multinacionals CompetitivitatIntercanvis Oportunitats Lliure competènciaDesigualtats Consum Deslocalització

4.2.4 Quines diferències hi ha entre el mercat globalitzat i un mercat nacionalo local? Contesteu les preguntes següents:

a) Acostumen a comprar els consumidors productes a les botigues d’arreudel món o a les que es troben en els seus mercats nacionals i locals?

b) Acostumen els treballadors a cercar feina arreu del món o en el mercatlaboral nacional o local?

c) Acostumen les botigues de roba a comprar els productes que venen aproveïdors d’arreu del món o a proveïdors nacionals o locals?

d) Dóna alguns exemples més que il·lustrin les diferències entre aquestsmercats.

4.3 Què és el mercat únic europeu?

4.3.1 Llegiu el text següent:

L’objectiu del mercat únic és eliminar els obstacles al comerç i a lapossibilitat de treballar a d’altres Estats membres a fi i efecte que elconjunt de la Unió Europea esdevingui un autèntic mercat “nacional”per a tothom.


4.3.2 Discutiu el text entre vosaltres. Un cop que hagueu aclarit els dubtes iconsensuat les interpretacions, redacteu cadascun de vosaltres un paràgrafque expliqui què és el mercat únic.

4.4 Quins són els avantatges del mercatúnic?

4.4.1 A continuació, feu una llista dels avantatges del mercat únic per a lesempreses, els consumidors i els treballadors segons correspongui:

Empreses Consumidors Treballadors

4.4.2 Redacteu un paràgraf explicant per què la creació del mercat únic potser avantatjosa per a tothom.

4.4.3 Redacteu un paràgraf explicant els problemes que poden sorgir amb lacreació d’un mercat únic (per exemple, quins poden ser els efectes de lesreorganitzacions de les empreses?)

Avantatges:

Augmentar la competitivitat – Obtenir preus més interessants –Trobar inversors més fàcilment – Augmentar la oferta a l’hora decomprar productes o matèries primeres – Crear més oportunitatsde trobar feina – Facilitar la contractació de treballadors ambqualificacions específiques – Augmentar la oferta a l’hora decontractar serveis – Obtenir serveis de més qualitat – Tenir lapossibilitat de viure a d’altres països.


4.5 Amb quins obstacles ensopega elmercat únic?

El principi en què es basa el mercat únic europeu és molt senzill. Perquè elconjunt de la Unió Europea esdevingui un autèntic mercat “nacional” per atothom, cal eliminar els entrebancs a la possibilitat de comprar, de fer negociso de treballar en un altre Estat membre. L’objectiu és que cadascun delselements clau que constitueixen un mercat –els béns, els serveis, el capital iels treballadors– pugui circular per tot el territori de la Unió amb la mateixallibertat amb què ja ho fan dins del seu Estat membre.

Els obstacles a la lliure circulació, que al pòster apareixen en vermell, podenser de quatre tipus:

• Barreres directes• Barreres indirectes• Monedes diferents• Diferències lingüístiques o culturals

4.5.1 Llegiu els exemples següents i relacioneu cadascun d’ells amb algundels quatre tipus de barreres esmentats.

Els perjudicis que causa l’existència de monedes diferents: com arales comissions que cobren els bancs per canviar moneda o les fluctuacionsconstants en les taxes de canvi.

Els obstacles creats deliberadament per un país per tal de limitarel comerç amb d’altres: com ara quotes que fixin el volum màxim debéns que s’hi poden importar o impostos sobre les mercaderies que vénend’altres països.

Els obstacles que impliquen les diferències lingüístiques: com arala necessitat de traduir l’etiquetatge i tota la informació sobre un producteper poder vendre’l en un altre país.

El obstacles que suposen les diferències culturals. Per exemple, aEspanya les oficines i les botigues acostumen a obrir entre les 9 i les 14hores i entre les 16 i les 20 hores, però això no passa a d’altres Estatsmembres de manera que, si hi truques a una oficina a la una del migdia potser que no hi trobis ningú o, si hi vas a una botiga a les 7 de la tarda, potser que ja hagin tancat.

Els obstacles que suposa la diferència entre les normatives iprocediments d’un país i d’un altre. Aquests obstacles no són fruitd’una creació deliberada. Són simplement conseqüència del fet que unpaís fa les coses d’una manera i un altre d’un altra. Per exemple, si lanormativa d’un país digués que, per protegir els consumidors, s’han devendre tots els medicaments en capses de color vermell i per la mateixaraó la d’un altre país digués que s’han de vendre en capses de color blau,cap fabricant de medicaments no podria vendre els seus productes als dospaïsos alhora sense assumir els costos d’adaptació a cada mercat nacionali aquests costos encaririen els productes.

a

c

e

b

d


4.6 En què consisteixen les barreresindirectes?


Aquest és un cas verídic que va passar el 1980.

Una empresa alemanya va vendre margarina a una empresa belgaperquè aquesta la vengués a Bèlgica i totes dues es van topar amblegislacions nacionals diferents.

La legislació belga deia que els paquets de margarina havien de tenirforma cúbica perquè els consumidors no els confonguessin amb els demantega. En canvi, la legislació alemanya no especificava res sobre laforma dels paquets.

L’empresa belga donava per fet que els paquets de margarina tindrienforma cúbica, però l’empresa alemanya portava molts anys venentmargarina en paquets rodons i no en sabia res de la normativa belga.Quan els paquets rodons van arribar a Bèlgica, l’empresa belga vaveure que no podia vendre la margarina alemanya al seu país i fins i totva haver de pagar una multa només per haver importat margarina enpaquets rodons i llavors va decidir reexpedir la margarina a Alemanya.Però vet aquí que l’empresa alemanya va respondre que amb la sevamargarina no hi havia cap problema i que l’empresa belga la hi haviade pagar.

L’empresa alemanya va portar el cas als tribunals nacionals, que vanhaver de demanar un aclariment al Tribunal de Justícia Europeu sobrela normativa europea en matèria de lliure circulació.

Al Tribunal de Justícia Europeu les autoritats belgues van argumentarque la legislació del seu país no constituïa pas una barrera a la lliurecirculació i que tot el que havia de fer l’empresa alemanya era canviarla forma dels paquets de margarina.

El Tribunal de Justícia Europeu va decidir que, encara que la legislacióbelga no constituís pròpiament una barrera directa, els costossuplementaris d’haver de canviar la forma dels paquets de margarinaimplicava a la pràctica que les empreses estrangeres no poguessinvendre margarina a Bèlgica. I de fet, afegia, la margarina a Bèlgica eramolt més cara que a d’altres països precisament perquè els productorsde margarina no havien de fer front a la competència de les empresesdels altres Estats membres.

En opinió del Tribunal de Justícia Europeu, l’objectiu de voler protegirel consumidor evitant que confongués els paquets de mantega i demargarina era legítim, però aquest objectiu es podia aconseguirmitjançant d’altres mesures com ara una legislació que obligués adeixar ben clara la diferència a l’etiqueta.


4.6.2 Contesteu les preguntes següents:

a) Descriviu la problemàtica generada i expliqueu quines en van ser lescauses i les conseqüències.

b) Qui en van ser els participants?

c) Compartiu la decisió del Tribunal de Justícia? Argumenteu la vostraresposta.

4.7 Supressió de barreres


A la pràctica, ha estat prou fàcil detectar i suprimir alguns tipusd’obstacles a la lliure circulació i molt més difícil fer-ho amb d’altres.

Les barreres directes són fàcils de detectar i relativament fàcils desuprimir. Gairebé totes aquestes barreres entre els Estats membress’havien suprimit a finals dels anys seixanta. Els controls duaners vandesaparèixer en 1993.

Les barreres indirectes són més difícils de detectar i de suprimir queles barreres directes. De vegades no hi ha manera d'assabentar-se delfet que la normativa d'un país és incompatible amb la d'un altre finsque no sorgeix algun problema. A més, els objectius d’aquesta menade normatives, com ara la protecció dels consumidors o la protecciómediambiental, poden ser molt importants i per tant el repte consisteixa trobar la manera d’aconseguir aquests objectius sense posarobstacles al bon funcionament del mercat únic.

Tot i les dificultats, en aquest camp la Unió Europea ha avançat molt.De vegades la solució ha estat l’harmonització: la substitució de totesles normatives i procediments nacionals per un únic conjunt de normesi procediments europeus. Però això pot ser un procés lent i complicat.A partir dels anys vuitanta s’ha donat més importància al principi dereconeixement mutu, principi segons el qual si un producte respectatotes les normatives de l’Estat membre d’origen, els altres Estatsmembres es comprometen a no posar-hi més condicions per lacirculació d’aquest producte al seu territori.

L’ús de monedes diferents també és font d’obstacles importants. Lasubstitució de les monedes nacionals per una única moneda europeava ser un repte considerable, però la implantació de l’euro ha estat unèxit i ha fet que els Estats membres de la “zona euro” deixessin de teniraquesta mena de problemes.

Les diferències lingüístiques i culturals formen part del ric patrimonieuropeu i evidentment no haurien de ser vistes de manera negativa. Ansal contrari, el respecte de la diversitat és part essencial de la missió dela Unió Europea. Tot i així, el cert és que de vegades aquesta diversitatpot constituir un obstacle a la lliure circulació dins del mercat únic.

1


a) Com eren abans els controls duaners entre Espanya i els altres països queavui formen la Unió Europea? En què consistien els controls?

b) Quins són els desavantatges de l’harmonització com a resposta a lesbarreres indirectes? Quina altra solució ha trobat la Unió Europea?

c) Quins són els països de la “zona euro”?

d) Doneu algun exemple d’una diferència lingüística o cultural que poguéssuposar un obstacle a la lliure circulació dins del mercat únic. Què faríeuper eliminar l’obstacle i, alhora, respectar la diversitat?

4.8 Alguns casos concrets

Llegiu els exemples següents de la lliure circulació que trobareu al pòsternúmero 3.

Per cadascun d’ells, contesteu les cinc preguntes següents:

1. Quins dels quatre elements constitutius del mercat únic hi apareixen?

2. Què vol fer la persona afectada?

3. Quines de les quatre barreres hi apareixen?

4. Quines penseu que haurien de ser les respostes a les preguntes que fa lapersona afectada?

5. Consulteu el solucionari (el vostre professor en té una còpia): corresponenles respostes a les vostres?

Inversions a PortugalVisc a Barcelona i vull invertir en una empresa portuguesa.

a) Poden les autoritats espanyoles limitar la quantitat de diners que pucinvertir fora de l’Estat?

b) Poden les autoritats portugueses limitar la quantitat de diners que pucinvertir en una empresa portuguesa?


És per això que hem de trobar solucions creatives per facilitar la lliurecirculació i alhora respectar i preservar el nostre patrimoni lingüístic icultural. En aquesta línea, la Unió Europea ha creat programes perencoratjar la gent a aprendre llengües i a participar en intercanvis.


Retorn d’un treballador des d’IrlandaJo sóc de Palma, però visc a Irlanda. Em vaig formar com a mecànic decotxes en aquest país i porto uns anys treballant-hi en un taller. Ara vulltornar a Palma.

Em reconeixeran allà baix el meu diploma irlandès de formacióprofessional?

Venda de margarina a BèlgicaLa meva fàbrica a Girona produeix margarina i respectem escrupolosamenttotes les normatives autonòmiques i estatals sobre salut, protecció delmedi ambient, protecció del consumidor, etc. Ara volem vendre la nostramargarina a Bèlgica. Però he sentit a dir que en aquest país la llei diu ques’ha de vendre la margarina en paquets de color verd perquè elsconsumidors no la confonguin amb la mantega. Ens sortiria tan car canviarel disseny dels nostres paquets que no sé si ens valdria la pena.

És possible que hi hagi aquesta mena de normativa a Bèlgica?

Traduccions fetes a SuèciaHi ha una empresa sueca que em vol traduir el meu llibre del català al suec.Avui ens hem posat d’acord sobre el preu de la traducció en monedasueca (corones), però només pagaré un cop que rebi la traducció d’aquí auns mesos.

Podem saber ja quants euros hi hauré de pagar?

Ofertes de serveis des de PolòniaTreballo a l’administració pública a les Illes Balears. Volem contractar unaempresa privada perquè canviï tot el nostre sistema informàtic. Serà uncontracte molt important, de molts diners.

a) Puc demanar pressupostos només a empreses locals?

b) Si em diuen que he de donar a totes les empreses d’arreu de la UE lapossibilitat de presentar-nos una oferta, com ho puc fer? Com pensenque puc comunicar aquesta informació a empreses informàtiques dePolònia?

Compres a RomaniaHe vist que hi ha una empresa romanesa que ven a través d’Internet elmateix producte que estic cercant a un preu molt més econòmic.

a) Els el puc comprar directament?

b) No hi he de pagar impostos o altres coses?

Assessorament a MaltaLa meva empresa està especialitzada en l’elaboració d’informes sobre lainstal·lació de plaques solars i altres fonts renovables d’energia. Feminformes en català o castellà.

Si volem oferir els nostres serveis a Malta, estarem obligats a fer-ho enanglès o en maltès?

2

3

4

5

6

7


4.9 Com contribueix el mercat únic alsaltres objectius de la Unió Europea?

S’afirma en el pòster número 3 que el mercat únic és el motor de la UnióEuropea i que mitjançant la seva creació la UE ha pogut garantir la pau i laprosperitat d’Europa.

4.9.1 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la pau? Llegiuaquestes preguntes, reflexioneu-hi, intercanvieu punts de vista i contesteu-hi:

a) És possible fer la guerra sense esmerçar-hi importants recursoseconòmics?

b) El fet què les economies dels Estats membres estiguin entrellaçades,facilita o dificulta un conflicte armat a Europa?

c) Un mercat únic augmenta o redueix els lligams amb els ciutadans d’altresEstats membres?

4.9.2 Expliqueu amb les vostres paraules a un company de classe la relació, sin’hi ha, entre l’existència d’un mercat únic i el manteniment de la pau aEuropa.

4.9.3 Com és que la creació del mercat únic ajuda a garantir la prosperitat?

Observeu el gràfic relatiu a la població europea del pòster número 3. Totsplegats, els ciutadans de la Unió Europea som més de 490 milions depersones, però per separat la població de 19 dels 27 Estat membres és inferiorals 12 milions i n’hi ha 11 amb una població inferior a la de la regiómetropolitana de Barcelona (4,7 milions).

El fet de disposar d’un mercat únic per a tots els europeus ha fet possibles les“economies d’escala”. Per “economia d’escala” entenem el fet que lafabricació d’un producte resulti més econòmica si se’n produeix en gransquantitats i també el fet que les inversions en recerca i desenvolupament siguinmés factibles quan hi ha un gran nombre de clients potencials i per tant mésgaranties de recuperar aquestes inversions.

En el gràfic:

a) Quantes potències demogràfiques apareixen?

b) Quines estan per davant de la Unió Europea?

c) Quines per darrere?

d) On se situarien els països europeus si no s’haguessin aplegat en la UnióEuropea?


4.9.4 Per mesurar el nivell de desenvolupament de l’economia d’un paíspodem utilitzar diversos indicadors. Un dels més habituals és el del PIB, queindica la riquesa produïda a l’interior d’un país en un any.

Observeu el gràfic del PIB de la Unió Europea en el pòster número 3:a) Quines són les grans potències econòmiques representades?b) En quina unitat apareix expressat el PIB?c) Quina potència ocupa el primer lloc?d) Quina ocupa el segon lloc? I el tercer?e) On se situarien els països d’Europa si no fossin junts en la Unió Europea?

4.10 Els intercanvis comercials entre elsEstats membres

El mercat únic ha facilitat molt el comerç entre els Estats membres de la UE.Avui dia el comerç entre ells suposa els dos terços de tot el comerç de la Uniói té una importància cabdal per a les economies de tots els Estats membres.

4.10.1 Observeu atentament el gràfic següent:

[Comissió Europea "Fets i xifres clau sobre Europa i els europeus", Oficina de Publicacions Oficials

de les Comunitats Europees, 2007]



a) Quin és el títol del gràfic?

b) Quants països hi apareixen representats?

c) Quin és el país amb el percentatge més alt? Quin és aquest percentatge?

d) Quin és el país amb el percentatge més baix? Quin és aquest percentatge?

e) Quin percentatge de les exportacions d’Espanya va a parar als altres Estatsmembres?

f) Es pot afirmar que més de la meitat del comerç de cadascun dels Estatsmembres es fa amb d’altres països de la Unió?

4.11 Quina institució vetlla pel bonfuncionament del mercat únic?


Perquè el mercat únic pugui funcionar correctament i en benefici detothom, la Comissió Europea disposa d’importants facultats que lipermeten vetllar perquè les empreses respectin la normativa sobrecompetència. La potència econòmica combinada de tota la UnióEuropea atorga a la Comissió capacitat suficient per fer front fins i tot ales multinacionals més importants d’una manera que cap delsreguladors de la competència dels Estats membres no podria fer.

La Comissió Europea també té facultats per garantir que les autoritatspúbliques dels Estats membres respectin la normativa europea sobrecompetència. Les autoritats públiques han de tractar totes lesempreses europees en igualtat de condicions i, per exemple, no podenconcedir ajuts com ara subvencions o avantatges fiscals a capempresa nacional perquè això aniria en contra de les empresesprocedents d’altres Estats membres. De la mateixa manera que han degarantir que les empreses de tota la Unió puguin tenir accés a lacontractació pública en igualtat de condicions per fer, per exemple,carreteres, escoles o hospitals.


És necessari supervisar els mercats? Per què?


4.12 Síntesi

Redacteu un text que inclogui els apartats següents:


b) DefinicióDefiniu de manera precisa què és el mercat únic i expliqueu què fala Unió Europea en aquest àmbit.

c) ExplicacióExpliqueu per què la Unió Europea treballa en aquest àmbit. Quinssón els seus objectius? Podrà la UE aconseguir objectius que elsgoverns dels Estats membres no podrien aconseguir si actuessinindividualment?

Expliqueu els reptes als quals ha de fer front la UE per aconseguiraquests objectius. Com ho fa? Quins en són els resultats?

d) ArgumentacióExpliqueu el vostre punt de vista. Us assembla positiva o negativala intervenció de la Unió Europea en aquest àmbit? Per què?

Penseu que la Unió Europea hauria d’actuar d’una altra manera?Quines coses canviaríeu i per què?

e) ConclusióRedacteu una frase que reculli la idea més important del text i queen sintetitzi la temàtica i la problemàtica i hi inclogui el vostre puntde vista.


SEQÜÈNCIA 5Què fa la Unió Europea?La lliure circulació de persones

5.1 Què és el dret a la lliure circulació?

Al text del pòster número 4 s’afirma que tots els ciutadans de la Unió Europeagaudeixen d’un ampli ventall de drets que els permet viure, treballar o estudiaren qualsevol dels Estats membres de la UE.

5.1.1 Cerqueu una definició provisional de què entenem per dret.

5.1.2 Llegiu en grup el fragment següent i, un cop aclarits els problemes decomprensió o d’opinió, contesteu les preguntes.

Encoratjar la gent perquè viatgi o visqui a d’altres Estats membres dela Unió Europea i hi pugui conèixer d’altres europeus ha servit persubstituir els antagonismes del passat per un clima de cooperació iconfiança mútua.

a) Esteu d’acord amb aquesta afirmació?

b) Redacteu un paràgraf que pugui exemplificar el vostre punt de vista a partird’un cas hipotètic.


a) Elaboreu un llistat amb raons a favor de viatjar a d’altres països de la Unióper motius lúdics o professionals.

b) Elaboreu un llistat amb arguments sòlids en contra de viatjar a d’altrespaïsos de la Unió per motius lúdics o professionals.

c) Quin dels dos llistats anteriors ha estat més difícil d’elaborar?

d) Quina és la raó o les diferents raons que expliquen la dificultat de la sevaelaboració?

5.1.4 Estudieu atentament el text introductori del pòster número 4.

A continuació, elaboreu una llista amb els conceptes més importants i,finalment, feu un mapa conceptual.


5.2 Què és el mercat únic europeu?


Comprar o vendre un producte, invertir o trobar feina són habitualmentcoses molt més fàcils de fer en el propi país que a l’estranger. Però elsmercats nacionals de molts dels Estats membres són molt petits si elsposem a l’escala internacional i fins i tot els més grans no ho són prousi els comparem amb els dels principals competidors mundials de laUnió Europea. Això vol dir que si cada país actués només pel seucompte, les oportunitats i les opcions podrien arribar a ser moltlimitades i la competitivitat i el creixement econòmic se’n veurienminvats.

L’objectiu del mercat únic és eliminar els obstacles que impedeixen fernegocis o treballar a d’altres Estats membres perquè el conjunt de laUnió Europea esdevingui un autèntic mercat “nacional” per a tothom.

Al principi, la normativa europea tenia per objectiu garantir la lliurecirculació dels treballadors d’un Estat membre a un altre i anar creantaixí el mercat únic europeu. Al llarg dels anys, el Tribunal de JustíciaEuropeu ha confirmat que aquests drets tenen un abast molt gran i quealguns o tots ells s’han d’aplicar no només als treballadors, sinó tambéa d’altres grups de persones. El cos normatiu resultant era una micaenrevessat, amb unes normes que s’aplicaven a unes persones id’altres a d’altres, però la normativa que va entrar en vigor el 2006 l’hasubstituït per un únic conjunt de normes sobre la lliure circulació ques’aplica a tots els ciutadans de la UE. També n’ha simplificatconsiderablement els procediments.

Aquests canvis signifiquen que també ha canviat la naturalesa mateixade la lliure circulació de persones: ha deixat de ser només un mitjà perassolir l’objectiu del mercat únic europeu i ha passat a convertir-se enun objectiu important per ell mateix.

5.2.2 Parleu del text entre vosaltres. Un cop que hàgiu aclarit els dubtes iconsensuat les interpretacions, redacteu cadascú un paràgraf que expliqui quèés el mercat únic.

5.3 Una pinzellada d’història

5.3.1 Llegiu en grup el fragment següent:


5.3.2 Intercanvieu punts de vista i redacteu la vostra resposta a les preguntessegüents:

a) Quina és la diferencia entre el dret de lliure circulació per a tots elstreballadors de la UE i el dret de lliure circulació per a tots els ciutadans dela UE? Quines altres categories de persones tret dels treballadors podengaudir de drets com a ciutadans?

b) Quins avantatges us pot comportar això a vosaltres en un futur immediat oa mitjà termini?

c) Quins inconvenients penseu que pot tenir per a vosaltres aquest dret enl’actualitat o en els propers anys?

5.4 Qui té dret a la lliure circulació dins dela Unió Europea?

5.4.1 Observeu atentament els pictogrames en color verd que apareixen a lallegenda del mapa del pòster número 4.

Intercanvieu punts de vista i contesteu les preguntes següents:

a) Qui és ciutadà de la UE?

b) En els pictogrames, les figures de color blau representen ciutadans de laUE i les figures de color blanc representen persones que viuen legalment ala UE, però que són ciutadans de països de fora de la UE. En el pictogramacentral es veu una família formada per persones dels dos grups. Penseu enuns possibles exemples d’aquesta realitat.

c) Segons el vostre punt de vista, dels tres grups de persones representatspels pictogrames, quins haurien de gaudir del dret a la lliure circulació dinsde la Unió Europea? Per què?

5.5 Quins són els obstacles a la lliurecirculació de les persones dins de laUnió Europea?

Els obstacles a la lliure circulació, que apareixen en vermell al pòster número 4,poden ser de quatre tipus:

• Les barreres directes• Les barreres indirectes• La discriminació per raó de nacionalitat entre ciutadans de la UE• Les diferències lingüístiques i culturals

5.5.1 Llegiu els exemples següents i relacioneu cadascun d’ells amb una deles quatre formes de barreres que acabem d’esmentar:

Les lleis o les pràctiques que limiten l’accés dels estrangers almercat laboral; per exemple, un anunci de feina que digués: “se cercaespanyol/espanyola...”

a


Els obstacles que poden implicar la necessitat de dominar lallengua del país.

Els obstacles que impliquen les diferències entre els procedimentsi normatives d’un país i els d’un altre. Aquests obstacles no són pasfruit d’una creació deliberada; són simplement conseqüència del fet que unpaís fa les coses d’una manera i un altre d’un altra. Per exemple, si en unpaís, per accedir a una feina, s’ha de tenir una qualificació professionalreconeguda per les autoritats d’aquest mateix país, una persona amb unaformació equivalent, però d’un altre país no hi podrà treballar sense haverde tornar a fer tota la seva formació.

Els obstacles que poden sorgir quan les diferències en elssistemes de sanitat i de la seguretat social entre un país i un altrecreen problemes a l’hora de demanar assistència sanitària o decobrar una prestació.

Els obstacles que suposen els controls d’identitat a les frontererso l’exigència de visat, que obliga els estrangers a demanar i rebreautorització abans d’entrar en el país.

5.6 Supressió de les barreres

5.6.1 Llegiu el text següent i feu dues llistes:

Llista 1: els drets dels ciutadans de la UE

Llista 2: les altres accions a favor de la lliure circulació de persones

La Unió Europea ha creat drets molt importants i ha endegat moltesiniciatives per suprimir els obstacles a la lliure circulació dels ciutadansde la UE.

a) Dret a entrar a qualsevol Estat membre, a residir-hi i a treballar-hiAquests drets han eliminat la majoria de les barreres directes a la lliurecirculació de persones que hi havia entre els Estats membres.Actualment, tots els ciutadans de la UE tenen dret a entrar a qualsevolEstat membre sigui per la raó que sigui. L’única condició és disposard’un passaport o d’una targeta d’identitat. De la mateixa manera, totsels ciutadans de la UE tenen dret a residir i treballar a qualsevol Estatmembre. Per a estades de més de tres mesos, la nova normativa de laUE permet a les autoritats nacionals decidir si els ciutadans de la UEs’han d’apuntar en un registre d’estrangers i si hi han de presentaralguna documentació com ara una prova de feina, però estableix unslímits molt estrictes a aquesta mena de formalitats administratives pertal de garantir que no dificultin la lliure circulació.

Hi ha una altra forma de barrera directa, els controls a les fronteres, ques’ha suprimit entre els Estats membres signataris dels Acords deSchengen. Com ja hem tingut ocasió de veure, l’objectiu d’aquestsacords és que hauria de ser tan fàcil passar d’un país de l’Espai

c

e

b

d


Schengen a un altre com fer-ho d’una comunitat autònoma o d’unaprovíncia a una altra. Vint-i-dos Estats membres ja apliquen plenamentels acords i tres més ho faran en el futur. En els Estats membres que noformen part de l’Espai Schengen es mantenen els controls a lesfronteres, però s’hi ha de respectar el dret dels ciutadans de la UE aentrar al país.

La lliure circulació que han permès els Acords de Schengen ha fetressaltar la necessitat que la UE reforci la cooperació entre els diversoscossos i forces de seguretat i millori la coordinació de les polítiquesd’immigració. És per això que les institucions de la UE i els governsdels Estats membres estan treballant en la creació d’un espai comú de“llibertat, seguretat i justícia”.

b) Prohibició de la discriminació per raó de nacionalitatLa prohibició de la discriminació per raó de nacionalitat és un principifonamental del Dret europeu i també és una part important de la lluitade la UE contra qualsevol forma de discriminació. Té per objectiueliminar l’obstacle a la lliure circulació que suposava que els ciutadansd’un país poguessin rebre més bon tracte que els d’altres Estatsmembres.

La prohibició a la discriminació s’aplica tant a l’administració de l’Estat,com als particulars, de manera que tothom en un Estat membre–funcionaris, empresaris, etc.– està obligat a tractar tots els ciutadansde la UE, nacionals o no nacionals, de la mateixa manera. I això val enun ampli ventall de circumstàncies. El Tribunal de Justícia Europeu haconfirmat que no es pot tolerar cap mena de discriminació ni pel que faa les condicions de treball, a la fiscalitat, a la seguretat social o a lasalut pública ni tampoc pel que fa a prestacions socials com ara l’accésa una casa de protecció oficial, els ajuts als empresaris, elsdescomptes en el transport públic per a famílies nombroses o fins i totl’entrada lliure als museus. En aquests últims casos, la normativaeuropea no obliga les autoritats dels Estats membres a donar aquesttipus de prestacions socials, però si efectivament així ho decideixen, noels permet discriminar entre ciutadans del país i ciutadans de la restade la UE.

c) Drets per a la famíliaDes del començament mateix de la Comunitat Europea va quedar clarque les mesures de foment de la lliure circulació dels treballadors noserien eficaces a menys que els treballadors poguessin endur-se lesseves famílies a viure amb ells i a menys que aquestes famíliestinguessin també dret a la igualtat de tracte: per exemple, que el marit ola dona del treballador pogués cercar feina i que els fills poguessin anara escola o a la universitat exactament en les mateixes condicions queles dels altres ciutadans del país. Amb l’ampliació dels drets de lliurecirculació a tots els ciutadans de la UE, aquests drets són ara menysimportants, però encara tenen molta transcendència en casos en quèun ciutadà de la UE tingui membres de la seva família que no ho són:per exemple, un marit o dona originari de fora de la UE.


5.6.2 Doneu una definició provisional dels conceptes següents:

a) Espai Schengenb) Procés de Bolonyac) Resident de llarga duració

5.6.3 Demaneu què en saben de les qüestions següents a un mínim de tresadults, que poden ser, per exemple, professors del vostre centre educatiu o elsvostres pares.

a) Coneixen els seus drets de lliure circulació?b) Coneixen les altres accions a favor de la lliure circulació?c) Quina valoració fan d’aquests drets i accions?d) Quines raons donen per recolzar els seus punts de vista?

d) Altres mesures per fomentar la lliure circulació de les personesLa Unió Europea ha pres moltes altres mesures per tal de fomentar lalliure circulació de persones. Heus aquí algunes de les més importants:

Qualificacions: s’ha progressat molt en la supressió de les barreresindirectes creades per les diferències entre els sistemes nacionals deformació i qualificació. En algunes professions s’han establert unesnormes de formació europees que han substituït les nacionals, però enla gran majoria de casos la normativa europea ha establert el principigeneral del “reconeixement mutu”, és a dir, una norma segons la qualuna qualificació d’un Estat membre ha de ser reconeguda per tots elsaltres. A més, iniciatives com ara el “procés de Bolonya” han facilitatque l’educació universitària sigui convalidable a tot Europa.

Seguretat social: el Dret europeu coordina els diversos sistemesnacionals de seguretat social per tal de garantir que la gent queexerceixi el seu dret a la lliure circulació no hi surti perdent pel que fa ales prestacions. Per exemple, les contribucions fetes als altres Estatsmembres han de ser tingudes en compte a l’hora de cobrar la pensióde jubilació universal. En el cas d’estades més curtes, la targetasanitària europea garanteix l’accés a la sanitat pública en les mateixescondicions que els ciutadans del país i amb un mínim de burocràcia.

Drets de participació democràtica: la normativa europea atorga a totsels ciutadans de la Unió Europea residents a un Estat membre del qualno siguin nacionals el dret a ser electors i elegibles a les eleccionsmunicipals i a les eleccions al Parlament Europeu. No regula, però, eldret a participar en les eleccions autonòmiques o generals.

Drets per a “residents de llarga duració”: la normativa europeatambé atorga drets a les persones que no siguin ciutadans de la UE,però que hagin residit legalment en un Estat membre més de 5 anys.Aquestes persones poden demanar l’estatus de “resident de llargaduració”, el qual els dóna el dret a treballar a gairebé tots els altresEstats membres i a viure-hi amb les seves famílies. També els dóna eldret a rebre un tracte igual que el que reben els ciutadans de l’Estatmembre on visquin.


5.6.4 Pel que fa a la prohibició de la discriminació per raó denacionalitat:

a) Què enteneu per “nacionalitat”?b) Quina és la vostra nacionalitat?c) Doneu tres sinònims del concepte de discriminació.d) Doneu un exemple hipotètic de discriminació envers una persona

procedent d’un altre país membre de la Unió Europea.e) Exercici d’empatia: redacteu un paràgraf que expressi els sentiments d’una

persona víctima de discriminació per raó de nacionalitat.f) Exercici d’empatia: redacteu unes línies per expressar com se sent una

persona que en discrimina una altra per raó de nacionalitat.g) Per què penseu que s’ha prohibit la discriminació per raó de nacionalitat

entre ciutadans de la UE? Redacteu un paràgraf consensuat sobre aquestaqüestió.

5.6.5 Al pòster número 4 trobareu tres ofertes de feina. Són discriminatòries?Per què?

5.7 Alguns casos concrets

Llegiu els exemples següents de lliure circulació de persones que trobareu enel mapa del pòster número 4.

Per cadascun d’ells, contesteu les cinc preguntes següents:

1. De quina de les tres categories de persones que tenen dret a la lliurecirculació es tracta?

2. Què vol fer la persona afectada?

3. Quines de les quatre barreres hi apareixen?

4. Quines penseu que haurien de ser les respostes a les preguntes que fa lapersona afectada?

5. Consulteu el solucionari (el vostre professor en té una còpia): corresponenles respostes a les vostres?

Vacances a PortugalTenim intenció d’anar de vacances a Portugal. Jo sóc de Tarragona, però lameva dona és japonesa.

a) Tenim dret a entrar en aquest país?b) Hi necessitarem visat?

Retorn d’un treballador des d’IrlandaJo sóc de Palma, però visc a Irlanda. Em vaig formar com a mecànic decotxes en aquest país i porto uns anys treballant-hi en un taller. Ara vulltornar a Palma.

Em reconeixeran allà baix el meu diploma irlandès de formacióprofessional?

1

2


Treball frontererSóc francès i visc a França molt a prop de la frontera espanyola.M’agradaria presentar-me a una feina que ofereixen en un ajuntamentcatalà proper al meu lloc de residència, però m’han dit que només hipodien treballar espanyols residents a Espanya.

a) És això cert?b) Si a la feina s’hi poden presentar francesos, pot l’ajuntament imposar

un requisit lingüístic?

Jubilació a MenorcaEl meu marit i jo som alemanys i hem treballat a Alemanya tota la nostravida. Ara que ens hem jubilat voldríem anar-nos-en a viure a Menorca.

a) Que hi ha molta paperassa a fer?b) Ens poden exigir les autoritats que sapiguem parlar castellà o català?

Seguretat social a HongriaSóc de Nàpols i he treballat més de quinze anys a Barcelona. Ara vull anar-me’n a treballar a Hongria.

a) Si em passés alguna desgràcia d’allà estant, hi tindria dret a coberturasanitària?

b) Al final, voldria tornar a viure a Itàlia, però amb tots aquests trasllats,què passarà amb la meva jubilació? Perdré tots els diners que haurécotitzat a la seguretat social espanyola i hongaresa?

Estudiar a ItàliaSóc de Lleida i visc amb la meva família a Itàlia perquè hi estic estudiant ala universitat. Les autoritats locals concedeixen una ajuda als pares ambfills petits a càrrec.

Que hi tindria dret jo també?

Treballar a GrèciaSóc paquistanès i he viscut i treballat vuit anys a Barcelona. Sempre herespectat tots i cadascun dels requisits legals per treballar a Espanya.

a) Em puc beneficiar jo també dels drets que atorga la Unió Europea?b) Ara m’agradaria anar-me’n a treballar a Atenes. Puc fer-ho? Podria

endur-me’n amb mi a Grècia la meva família, que viu legalment aBarcelona?

5.8 Què volen saber les persones que van atreballar a un altre país?

Cerqueu una llista dels Estats membres de la UE. Cada membre del grup n’hauràde triar un que no conegui i que no hagi estat triat per un altre membre del grup.

Imagineu que heu d’anar a treballar a l’Estat membre que hagueu triat. Feuconjuntament una llista de les coses que voldríeu saber-ne abans d’anar-hi. Acontinuació, cadascun de vosaltres haurà de cercar individualment lainformació que li falti sobre l’Estat membre que hagi triat. Podríeu començarpel web EURES (http://www.europa.eu/eures)

3

4

5

6

7


5.9 Excepcions

Evidentment, hi ha d’haver límits a la lliure circulació de ciutadans de la UnióEuropea. Per exemple, en casos molt excepcionals els Estats membres podenrebutjar l’entrada d’una persona concreta en el seu territori perquè, posem percas, aquesta persona hi plantegi una amenaça real per a la salut pública o pera l’ordre públic. O, per exemple, quan un país ingressa a la UE, els drets delliure circulació dels seus ciutadans poden ser objecte d’una moratòria d’unsanys.

Potser els límits més significatius tenen a veure amb inquietud que plantejaque els ciutadans de la UE puguin desplaçar-se a d’altres Estats membres a larecerca d’unes més bones prestacions sanitàries o socials.

5.9.1 Llegiu el supòsit següent:

Hi ha Estats membres on es paguen més impostos i on el nivell deprestacions és més alt i d’altres on se’n paguen menys i el nivell hi ésmés baix. Això fa que les autoritats d’alguns Estats membres estiguinpreocupades per la possibilitat que els ciutadans que necessitinassistència mèdica o unes prestacions socials concretes es desplacina Estats membres que n’ofereixin de millors sense haver contribuït ambels seus impostos al sosteniment del sistema nacional d’aquest Estat.Si això ho fes molta gent, els sistemes amb prestacions socials mésaltes podrien esdevenir inviables.


a) Expliqueu breument per escrit aquest problema a un amic que no ensàpiga res.

b) Considereu raonable aquesta preocupació? Per què?

c) Es podria fer front a aquest problema sense crear obstacles importants a lalliure circulació de persones? Quina solució hi proposaríeu?

5.9.3 Llegiu en el fragment següent la solució que hi proposa la UE:

La normativa europea estableix normes especials per a la gent queresideixi en un altre Estat membre entre tres mesos i cinc anys. Siaquestes persones hi exerceixen una activitat econòmica –perexemple, si són treballadors assalariats o autònoms–, és evident quecontribuiran als sistemes de protecció social amb els seus impostos de

la mateixa manera que els ciutadans del país. Per tant han de podergaudir-hi de les mateixes prestacions. Però si no hi exerceixen capactivitat econòmica, se’ls podrà demanar que demostrin que disposend’una assegurança mèdica i de recursos suficients per viure-hi. A lagent que s’hi estigui només temporalment, és a dir, menys de tresmesos, no se’ls aplicarà cap condició. I d’altra banda, qui hagi residit


5.9.4 Què us sembla aquesta solució? Per què?

legalment en un Estat membre durant cinc anys o més té dret a residir-hi permanentment i a un tracte igual al dels ciutadans del país.

5.10 Síntesi



b) DefinicióDefiniu de manera precisa què és la lliure circulació de persones iexpliqueu què fa la Unió Europea en aquest àmbit.

c) ExplicacióExpliqueu per què la Unió Europea treballa en aquest àmbit. Quins sónels seus objectius? Podrà la UE aconseguir objectius que els governsdels Estats membres no podrien aconseguir si actuessinindividualment?


d) ArgumentacióExpliqueu el vostre punt de vista. Us sembla positiva o negativa laintervenció de la Unió Europea en aquest àmbit? Per què?


e) ConclusióRedacteu una frase que reculli la idea més important del text i que ensintetitzi la temàtica i la problemàtica i hi inclogui el vostre punt devista.


SEQÜÈNCIA 6Què fa la Unió Europea?La solidaritat

6.1 Què és la solidaritat?


6.1.2 Llegiu atentament el text introductori del pòster número 5, on apareixenels conceptes de solidaritat i d’ajuda. Preneu nota de les diferents accepcionsd’aquests termes que trobareu al diccionari i doneu-ne una definició completa.

La solidaritat vol dir sobretot compartir. Tant les institucions de la UnióEuropea, com els seus Estats membres hi tenen una llarga tradició decol·laboració entre ells mateixos i amb governs i persones d’arreu delmón.

De vegades, aquests problemes poden ser conseqüència d’undesastre natural com ara una inundació, un terratrèmol o un incendiforestal, però també poden ser conseqüència d’una guerra o d’unconflicte bèl·lic.

Sovint, però, els problemes tenen el seu origen en el fet que no tothomté els mateixos recursos ni oportunitats que d’altres. De fet, ladisparitat entre els més rics i els més pobres del món no para decréixer.

En aquests casos l’objectiu de la solidaritat és ajudar els països oregions menys afavorits a desenvolupar les seves economies,infraestructures i administracions publiques perquè tots els seusciutadans tinguin els recursos bàsics que necessiten per viure i perquètots puguin gaudir de les oportunitats que les persones mésafortunades sovint donen per descomptat, com ara la d’anar a escola,rebre formació, trobar feina i viure amb dignitat.


6.2 Com es pot mesurar el grau dedesenvolupament i de benestar delmeu país i dels altres?

Per mesurar i comparar la riquesa i el grau de desenvolupament i de benestard’un país, hi ha diversos indicadors.

Aquests indicadors són importants perquè ens donen un idea de la situació decada país i, per tant, d’on caldrà esmerçar més esforços en matèria desolidaritat. Però això no és pas una ciència exacta: la riquesa i la pobresa sónconceptes relatius que no es poden mesurar al mil·límetre.

Veieu-ne tres de ben importants:

El producte interior brut (PIB) és l’indicador que es fa servir mésfreqüentment per mesurar la riquesa d’un país. Ara, per tenir un idea del nivellde vida dels ciutadans, es divideix el PIB pel nombre d'habitants (el PIB percàpita) i per poder fer comparacions amb d’altres països es corregeixenaquestes dades amb les diferències en el cost de la vida entre un país i elsaltres (el PIB per càpita PPP).

L’índex de desenvolupament humà (IDH) es basa no només en el PIB percàpita PPP, sinó també en l’esperança de vida i en el nivell d’educació. Noobstant això, no inclou altres factors que són més difícils de mesurar com arael respecte dels drets humans o les desigualtats a l’interior de cada país.

El percentatge de població que viu per sota del llindar de pobresa dónauna idea del nombre de persones de cada país que viu amb menys dinersd’allò que es considera el mínim imprescindible. Tot i això, la definició d’aquestmínim pot variar considerablement entre els països més rics i els més pobres.

6.2.1 Consulteu aquesta taula i contesteu les preguntes següents:

Fonts: Informe sobre el desenvolupament humà del Programa de les Nacions Unides per al

Desenvolupament; CIA World Fact Book.

País PIB per càpita Índex de Població quePPP en USD desenvolupament viu per sota

humà del llindar depobresa

Espanya 27,17 $ 0,949 20%Estats Units 41,89 $ 0,951 12%Federació Russa 10,84 $ 0,802 18%Índia 3,45 $ 0,619 25%Kenya 1,24 $ 0,521 50%Marroc 4,56 $ 0,646 19%Països Baixos 32,68 $ 0,953 10%Senegal 1,79 $ 0,499 54%Sierra Leone 0,81 $ 0,336 68%Romania 9,06 $ 0,813 25%Xina 6,76 $ 0,777 10%


a) Quins són els tres països que tenen un PIB per càpita més alt?b) Quins són els tres països que tenen un PIB per càpita més baix?c) Quins són els tres països que tenen un índex de desenvolupament humà

més alt?d) Quins són els tres països que tenen un índex de desenvolupament humà

més baix?e) Quins són els tres països amb menys ciutadans que viuen per sota del

llindar de pobresa?f) Quins són els tres països amb més ciutadans que viuen per sota del llindar

de pobresa?g) Quins d’aquests països són Estats membres de la Unió Europea?h) Quin és el grau de desenvolupament i de benestar del vostre país (o dels

vostres països)? Quines evidències en teniu?

6.2.2 Cerqueu a Internet o en algun anuari més dades relacionades amb elnivell de vida com ara la taxa de mortalitat infantil, l’esperança de vida o elnivell d’analfabetisme del vostre país i de tres països més entre els esmentatsanteriorment i redacteu alguna conclusió.

6.3 Sou solidaris?

6.3.1 Creieu que sou prou sensibles envers aquelles persones i col·lectius queno tenen les seves necessitats bàsiques cobertes? Si dieu que sí, com hopodríeu demostrar?

6.3.2 Quins problemes es podrien atenuar amb una resposta solidària? Quinespodrien ser les causes d’aquests problemes?

6.3.3 Què us sembla que part dels impostos que pagueu vosaltres i lesvostres famílies serveixin per fomentar la democràcia, els drets humans ol’estabilitat política a d’altres països? Per què?

6.3.4 Penseu que és més important, menys important o igual d’important sersolidari amb persones menys afavorides:

a) del vostre barri o poble?b) del vostre país?c) d’arreu de la Unió Europea?d) d’arreu del món?

6.3.5 Observeu la foto de la dona que il·lustra la part superior del pòsternúmero 5.

a) Quins poden ser els seus problemes? Què creieu que us demanaria?Descriviu els vostres sentiments davant d’aquesta il·lustració.

b) On penseu que es va fer la foto? De quina nacionalitat podria ser la dona?

c) Canviarien les vostres respostes a la pregunta (a) si la foto fos de Londreso si la dona fos anglesa?

6.3.6 Poseu en comú les vostres respostes i redacteu un paràgraf explicant-hisi creieu que sou solidaris.


6.4 Les diferents formes de la solidaritateuropea

6.4.1 Torneu a llegir atentament el text introductori del pòster número 5 i feuun mapa conceptual amb els conceptes que aquí destaquem:

6.4.2 Observeu el requadre de quatre fotos del pòster número 5. Es podenagrupar de diverses maneres: les dues fotos superiors tenen a veure ambqüestions de desenvolupament i les dues inferiors amb situacionsd’emergència. Les dues de l’esquerra representen la solidaritat dins de la UE iles dues de la dreta la solidaritat entre la UE i d’altres països del món.

6.4.3 A la part superior del pòster número 5 veureu dues llistes amb lesactuacions de la UE per fomentar la solidaritat dins de la UE i arreu del món.De cadascuna d’elles digueu si es tracta d’una ajuda d’emergència o d’unaajuda al desenvolupament.

6.4.4 La Unió Europea dóna suport a milers de projectes de solidaritat. Aquítrobaràs una petita llista d’exemples. De cada cas digueu si es tracta:

• de solidaritat entre Estats membres de la UE o de solidaritat entre la UE id’altres països del món.

• d’una ajuda d’emergència o d’una ajuda al desenvolupament.

Desenvolupament econòmic SolidaritatDesenvolupament socialEstats membres de la UE AjudaPaïsos menys desenvolupats VíctimesConflictes bèl·lics Desastres naturals

a) El Fons de Cohesió de la UE finança més del 70% del cost de laconstrucció de la línea de tren d’alta velocitat entre Barcelona iMadrid.

b) La UE ajuda 250 artesanes de l’Estat indi de Gujarat perquèexportin els seus productes a Europa, Amèrica del Nord i Japó.

c) El Fons de Desenvolupament Regional de la UE finança la meitatdel cost dels cursos de reciclatge i formació per a persones a l’atura Glasgow, una ciutat molt afectada per la reconversió de la sevaindústria naval.

d) La UE finança una empresa de Belize perquè faci servir tècniquesd’explotació sostenible dels boscos.

e) El Fons de Cohesió de la UE assumeix més del 85% del cost de laplanta de dessalinització que subministra aigua potable a Palma deMallorca, Calvià i Andratx.


6.5 Quin és l’objectiu de la solidaritat entreels Estats membres de la Unió?

La creació del mercat únic europeu ha proporcionat als ciutadans i a lesempreses de la Unió Europea un seguit de beneficis molt importants, tanteconòmics com socials.

L’objectiu del mercat únic és suprimir els obstacles que impedeixen comprar,vendre, invertir o treballar a d’altres Estats membres. L’objectiu és que, encomptes que hi hagi tants mercats com Estats membres, n’hi hagi un de comúque abasti tota la Unió Europea i del qual es puguin beneficiar tots elsciutadans europeus tant si són consumidors, treballadors o empresaris.

Ara, tot i els beneficis que aporta, el mercat únic també genera problemes quecal tractar.

6.5.1 Repasseu la llista dels objectius de la solidaritat europea en el pòsternúmero 5. Quins objectius té l’ajuda al desenvolupament entre els Estatsmembres de la UE?

f) La Comissió col·labora amb l’ONU i amb diverses ONGs perquè lesvíctimes de la guerra al Sudan puguin tenir allotjament, menjar iaigua potable i gaudir de protecció contra la violència.

g) La UE finança cursos de formació per a petites empreses aUganda

h) El Fons Europeu de Solidaritat ajuda les autoritats búlgares a ferfront als efectes d’unes inundacions catastròfiques.

i) La Comissió Europea col·labora amb l’ONU i amb diverses ONGsperquè les víctimes del cicló a Bangladesh puguin tenir allotjament,menjar i aigua potable.

j) El Fons Europeu de Solidaritat ajuda les autoritats alemanyes a ferfront als efectes de la tempesta que va provocar danys forçaimportants a cases particulars, fàbriques, infraestructures i boscos.

k) El Fons Europeu de Solidaritat ajuda uns comunitats autònomesespanyoles a fer front als efectes dels incendis forestals.

l) Per millorar l’eficàcia de l’ajuda humanitària, la Comissió europeamanté una base de dades oberta a tothom on es recull informaciósobre totes les ajudes que els governs dels Estats membres donena d’altres països.



6.5.3 Disposeu en el quadre corresponent les causes i les conseqüències delsproblemes esmentats.

Problemes a curt terminiArran de les noves oportunitats, però també de la nova competènciaque comporta la creació del mercat únic, les empreses es veuenobligades a canviar. És possible que algunes d’elles s’hagin dereestructurar o fins i tot traslladar a un altre lloc. Les més eficientscreixeran i s’expandiran, però les que ho siguin menys poden tenirproblemes i en alguns casos hauran de plegar. En general, aquestaevolució és positiva perquè aporta més eficiència i més competitivitat,però a curt termini hi podria haver treballadors que perdin la feina ociutats o regions senceres que se’n ressentin si comencessin a anarmalament les seves indústries més importants. En casos com aquests,les polítiques de solidaritat ofereixen oportunitats als treballadors performar-se i poder trobar una altra feina i fomenten la creació de novesempreses a ciutats i regions en crisi.

Distribució dels beneficis del mercat únicSi el mercat únic es basés només en la liberalització, hi hauria el riscque els beneficis que genera es repartissin de manera molt desigual.Efectivament, els Estats, les regions i les ciutats més fortseconòmicament no tindrien cap problema a créixer encara més i fer-semés rics, però és probable que els que tinguessin economies mésfebles i pitjors infraestructures o els que per la seva ubicaciógeogràfica disposessin de comunicacions més dificultoses, com arales illes, no poguessin treure profit de les noves oportunitats quegenera la creació del mercat únic. En aquests casos, les polítiques desolidaritat ajuden les zones menys afavorides a fer-hi lesinfraestructures necessàries per poder participar en el mercat únic.

Tipus de problema Causes Conseqüències

A curt termini

Distribució delsbeneficis del mercatúnic


6.6 Com es canalitza la solidaritat entre elsEstats membres?

S’han creat diverses eines per canalitzar la solidaritat entre els Estats membresde la Unió Europea. Les més importants són les següents:

• Els fons per promoure el desenvolupament• El Banc Europeu d’Inversions• El fons d’ajuda d’emergència

6.6.1 Llegiu atentament el text següent:

A. Els fons per promoure el desenvolupamentAl llarg dels anys la UE ha creat una sèrie de fons per finançarprojectes que fomentin la solidaritat entre els Estats membres. N’hi hatres de principals, que en conjunt es coneixen com a “FonsEstructurals i de Cohesió”:

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional té com aobjectiu “contribuir a la correcció dels principals desequilibrisregionals dins de la Comunitat mitjançant una participació en eldesenvolupament i en l’adaptació estructural de les regions menysdesenvolupades i en la reconversió de les regions industrials endeclivi”.

El Fons de Cohesió va destinat als Estats membres menysdesenvolupats i té com a objectiu “contribuir financerament a larealització de projectes en l’àmbit del medi ambient i en el de lesxarxes transeuropees de transport”. Per exemple, aquest fonsserveix per finançar projectes que fomentin l’eficiència energètica iel desenvolupament d’energies renovables i la construcció de líniesde ferrocarril entre els Estats membres.

El Fons Social Europeu té per objectiu “promoure a l’interior de laComunitat les oportunitats d’ocupació i la mobilitat geogràfica iprofessional dels treballadors i facilitar-ne l’adaptació a lestransformacions industrials i a l’evolució dels sistemes deproducció (...)”. Tot això es duu a terme mitjançant el finançamentde programes de formació.

També hi ha altres fons que fomenten la solidaritat entre els Estatsmembres, com ara:

El Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, que formapart de la Política Agrícola Comuna i que fomenta eldesenvolupament de les economies rurals.

El Fons Europeu de Pesca, que fomenta el desenvolupament denoves indústries a zones on la pesca va a la baixa.

Els programes europeus de finançament de la recerca, quefomenten el desenvolupament de les infraestructures de recerca atota la Unió.


6.6.2 De cada fons o òrgan redacteu tres o quatre frases explicant-hi:

a) El seu objectiu o missió.b) A qui s’adreça.c) Com es concreta l’ajuda.


a) Què tenen en comú els objectius dels diferents mecanismes?b) Què tenen en comú els destinataris?c) Podem trobar similituds entre les diferents maneres de concretar aquestes

intervencions? Quines?

6.6.4 Observeu els gràfics de barres del pòster:

En el gràfic de l’any 1986:

a) Quants Estats membres hi ha?b) Completeu aquesta frase: el país més ric és amb un PIB

del % de la mitjana europea i el país més pobre ésamb un PIB del % de la mitjana europea.

La diferència entre tots dos és de punts percentuals.c) Quins països superen la mitjana de la Unió?d) Quin és el percentatge que li correspon a Espanya?

En el gràfic de l’any 2006:

e) Quants Estats membres hi ha?

El Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització, que ajuda elsEstats membres a fer front a qualsevol crisi de dimensió europeaque pugui sorgir si molta gent perd la seva feina arran de laglobalització.

B. El Banc Europeu d’InversionsA més dels fons, hi ha també els préstecs. El Banc Europeud’Inversions té com a missió contribuir al desenvolupament equilibrat iestable del mercat únic en interès de la Comunitat. Ho fa mitjançant laconcessió de préstecs i garanties, sense ànim de lucre, que permetenel finançament de projectes a les regions menys desenvolupades de laUE o de projectes que no poden trobar finançament en els Estatsmembres i són d’interès comú per a diversos Estats membres o quetenen per objectiu la modernització o reconversió d’empreses.

C. El fons d’ajuda d’emergènciaAquest fons, conegut com a “Fons de Solidaritat”, permet a la UE dedonar resposta de manera ràpida, eficient i flexible a qualsevol grandesastre natural que succeeixi en un Estat Membre. La UE pot finançarles intervencions de caràcter urgent com ara les dels equips de rescato l’allotjament temporal, la reparació d’infraestructures, la protecció delpatrimoni cultural o la neteja de la zona sinistrada.


f) Completeu aquesta frase: el país més ric és amb un PIBdel % de la mitjana europea i el país més pobre és

amb un PIB del % de la mitjana europea.La diferència entre tots dos és de punts percentuals.

g) Quins països superen la mitjana de la Unió?h) Quin percentatge li correspon a Espanya?i) Dels països que figuren en tots dos gràfics, quins han canviat més?j) Feu una frase que sintetitzi la idea que recullen aquests dos gràfics.

6.7 Casos reals

Cada any la Unió Europea dedica milions d’euros a la solidaritat entre elsEstats membres. Cerqueu informació a Internet i feu una llista amb exemplesrecents d’aquesta solidaritat.

6.8 La solidaritat entre la UE i els altrespaïsos del món

A banda de la solidaritat entre els Estats membres, la UE sempre ha conceditgran importància a les polítiques de solidaritat amb d’altres països menysafortunats. Aquí també es fa una distinció entre l’ajuda en casos d’emergència(que s’anomena “ajuda humanitària”) i l’ajuda al desenvolupament.

6.8.1 Llegiu la llista dels objectius de la solidaritat entre la UE i els altrespaïsos del món en el pòster número 5. A continuació llegiu el text següent:

L’ajuda al desenvolupament té l’objectiu de fer créixer l’economia imillorar les infraestructures socials i l’administració pública d’un paísperquè els ciutadans hi puguin prendre les regnes del seu propi futur. Perfer-ho, les polítiques de desenvolupament han de combatre les causesde la pobresa i de la vulnerabilitat mitjançant, per exemple, projectes pergarantir que la gent tingui accés als aliments, a l’aigua potable, al’educació i a l’assistència mèdica. Però alhora han d’ajudar a consolidarles economies nacionals mitjançant, entre d’altres, programes de millorade les infraestructures de transport i comunicacions, mesures de millorade l’administració pública, mesures de reducció del deute a què han defer front alguns països i mesures que facilitin els intercanvis comercialsentre els països en vies de desenvolupament i la resta de països del món.

L’ajuda humanitària proporciona ajuda a curt termini a les víctimes deconflictes i de desastres naturals. Aquesta ajuda inclou aliments,medicaments, tendes, mantes i equips de potabilització d’aigua. Tambés’hi destinen equips mèdics, experts en desminatge i equips de suportlogístic i de transport. A més, la Comissió contribueix a supervisar icoordinar el subministrament d’ajuda i finança programes de prevencióde desastres o de capacitació de les autoritats locals per fer frontdirectament a qualsevol emergència.

6.8.2 Feu una llista amb les semblances entre aquests dos tipus d’ajuda i unaaltra amb les diferències.


6.9 L’ajuda al desenvolupament arreu delmón

6.9.1 Observeu el diagrama circular del pòster número 5 i contesteu lespreguntes següents:

a) Quin és el títol del diagrama?b) A quin any correspon?c) Quina és la font de la informació?d) Quines potències econòmiques hi apareixen representades?e) Quin és el percentatge que li correspon a la UE?f) Quin és el percentatge que li correspon a la segona potència?


La UE és el més important donant d’ajuda internacional aldesenvolupament. La majoria dels fons provenen directament delsEstats membres tot i que una petita, però significativa part (entorn del16%) és gestionat directament per la Comissió Europea. El paper mésimportant que té la UE en aquest àmbit és el de coordinar totes lespolítiques i programes de desenvolupament tant dins de la UE, comamb d’altres donants i organitzacions humanitàries del món. L’objectiud’aquesta coordinació és potenciar al màxim l’eficàcia dels milers deprojectes d’ajuda arreu del món.

Les polítiques de desenvolupament de la UE han anat evolucionant alllarg de més de 50 anys. Al principi se centraven en els països quehavien estat o encara eren colònies dels Estats membres. El Tractat deRoma del 1957 donava a aquests països accés directe al mercat únic,creava el Fons Europeu de Desenvolupament per concedir-los ajuda aldesenvolupament i permetia el Banc Europeu d’Inversions concedirpréstecs tant als països en vies de desenvolupament, com als Estatsmembres. Aquestes mesures van constituir la base d’un Acordd’Associació a llarg termini entre la UE i el grup de països conegut coma Estats d’Àfrica, Carib i Pacífic (ACP). El Consell Europeu i elsministres dels 78 països ACP signataris d’aquest Acord es reuneixenun cop l’any i els eurodiputats i diputats d’aquests països encara méssovint.

Així mateix, a finals dels anys setanta la Unió Europea havia creat unaxarxa d’acords amb diversos països mediterranis per tal de donar-losaccés al mercat únic i a l’ajuda al desenvolupament. Tot i això, elsintents d’aprofundir la cooperació (coneguts com a “Procés deBarcelona” perquè el 1995 i el 2005 es van celebrar un parell decimeres en aquesta ciutat) han ensopegat amb problemes a causa dedivergències polítiques entre els països implicats. A partir dels anyssetanta la UE també va establir una sèrie d’acords bilaterals i demecanismes de finançament amb països en vies de desenvolupamentde la resta del món, als quals se’ls va donar accés directe al mercatúnic. Finalment, la fi de la Guerra Freda va oferir a la Unió Europeal’oportunitat d’estendre les seves polítiques de solidaritat als païsosd’Europa Central i Oriental i a Rússia. Alguns d’aquests països hanesdevingut Estats membres de la UE.

Però a partir dels anys noranta ja era manifest que, desgraciadament,després de dècades d’ajuda, no havien millorat gaire les condicions devida a molts dels països en vies de desenvolupament. D’altra banda,tot i haver aconseguit un accés preferencial al mercat únic de la UE, laparticipació d’aquests països en l’economia mundial no havia milloratgaire. A més, aquest sistema era cada vegada més difícil de gestionaren un context de liberalització general del comerç internacional. Pelque fa a la UE, tants anys d’anar actuant d’aquesta manera van derivaren un sistema de programes d’ajuda innecessàriament. Alhora es vaveure que calia una millor coordinació entre la política d’ajuda i d’altrespolítiques de la UE com ara les de comerç internacional, agricultura,seguretat, protecció del medi ambient i lluita contra la discriminació.

El 2005, per donar resposta a les inquietuds que suscitava totaaquesta situació, el Consell Europeu, el Parlament, la Comissió i elsgoverns dels Estats membres van arribar a un “Consens Europeu peral Desenvolupament”. Aquest document conté una visió comuna deldesenvolupament. A banda de l’establiment d’objectius de caràctergeneral en matèria de desenvolupament, s’hi insisteix en la necessitatde fomentar els drets humans i de garantir l’estabilitat dels governs iles bones pràctiques de les administracions de manera que els païsosen vies de desenvolupament puguin assumir ells mateixos la principalresponsabilitat del seu propi desenvolupament. Així mateix, aquestacord preveu un augment de la quantitat de l’ajuda i obliga tots elsgoverns de la UE a incrementar els seus pressupostos d’ajuda fins al0,7% del seu PNB de cara al 2015. D'altra banda també preveu unaugment de la qualitat d’aquesta ajuda mitjançant una millorcoordinació entre els donants i una millor planificació que insisteixi enla necessitat d’establir-hi objectius i mesurar-ne resultats. En aquestConsens també es ressalta la importància de les institucions de la UE al’hora de coordinar l’ajuda al desenvolupament.

Els programes d’ajuda al desenvolupament de la UE s’han reformat enconseqüència. S’han revisat els acords d’associació firmats amb elspaïsos ACP i s’han agrupat en un mateix marc moltes de les iniciativesdestinades als altres països en vies de desenvolupament. L’anticsistema de preferències comercials s’anirà substituint per d’altresmesures per tal d’ajudar tots aquests països a participar en l’economiamundial. D’altra banda, s’hi han destinat més fons per fomentar lademocràcia, els drets humans i l’estabilitat política.

Alhora, s’ha creat una Política Europea de Veïnatge destinada alspaïsos que comparteixen frontera terrestre o marítima amb la UE.Aquesta política ofereix un marc molt ampli perquè la UE i cadascundels seus veïns puguin arribar a acords sobre “plans d’actuació”concrets. El grau de cooperació econòmica i política depèn del nivell

en què aquests països comparteixin els valors de la UE: la democràcia,els drets humans, l’Estat de dret, una administració pública eficaç,l’economia de mercat i el desenvolupament sostenible. Amb Rússia laUE ha firmat un acord d’”associació estratègica” i pel que fa als païsosmediterranis s’espera que la política de veïnatge enforteixi el “procésde Barcelona”.




a) Quina és la funció més important de la Unió Europea pel que fa a l’ajuda aldesenvolupament arreu del món?

b) Concreteu de quina manera han anat evolucionant les polítiques dedesenvolupament de la Unió des de la dècada dels cinquanta del seglepassat.

c) En que consisteix el “Consens Europeu per al Desenvolupament”?

d) Han estat sempre un èxit els programes d’ajuda europeus? Quinesevidències en tenim?

6.10 L’ajuda humanitària


El principal objectiu de la UE en aquest àmbit és garantir que l’ajudahumanitària arribi ràpidament a la gent que la necessita. Actualment laUE aporta arran del 50% de tota l’ajuda humanitària mundial. Lameitat d’aquesta aportació és gestionada per la Comissió Europea il’altra meitat correspon a les contribucions directes dels Estatsmembres.

Cada any l’ajuda humanitària gestionada per la Comissió Europeaarriba a uns 18 milions de persones i a més de 60 països. Peraconseguir-ho, la Comissió col·labora amb organitzacionsinternacionals com ara les Nacions Unides, la Creu Roja i la MitjaLluna Roja, i amb diverses ONG i comunitats afectades pels desastres.Sovint la manera més eficaç i ràpida de subministrar l’ajuda és que laUE financiï directament la feina duta a terme per les organitzacionsque ja estan establertes a la zona sinistrada.

Arran de l’èxit del “Consens europeu per al desenvolupament”, elConsell Europeu, el Parlament, la Comissió i els governs de tots elsEstats membres van decidir el 2007 engegar el “Consens europeu enmatèria d’ajuda humanitària”, que estableix un nou marc per a aquestamena d’ajuda i concedeix una gran importància a la necessitat decoordinar els esforços per aconseguir que l’ajuda sigui el màximd’eficaç possible. Les institucions de la UE i els Estats membres s’hancompromès a millorar la coordinació en el si de la UE, així com entre laUE i la resta d’organitzacions, i recolzen les Nacions Unides en la sevafunció de coordinador mundial de l’ajuda humanitària. El Consenstambé insisteix en els principis fonamentals de l’ajuda humanitària dela UE: humanitat i imparcialitat, la qual cosa vol dir que s’ha deconcedir l’ajuda sense discriminació a tothom que en tingui necessitat,i neutralitat i independència, que vol dir que l’ajuda no pot afavorir capdels bàndols d’un conflicte.



a) Quin és l’objectiu principal de la UE pel que fa a l’ajuda humanitària?

b) Quin és el percentatge d’ajuda humanitària mundial que aporta la UE ?

c) Què vol dir que “l’ajuda s’ha de concedir sense discriminació”?

6.11 Casos reals

Cada any la Unió Europea dedica milions d’euros a la solidaritat amb d’altrespaïsos d’arreu del món. Cerqueu informació a Internet i feu una llista ambexemples recents d’aquesta solidaritat.

6.12 Síntesi



b) DefinicióDefiniu de manera precisa què és la solidaritat i expliqueu què fa laUnió Europea en aquest àmbit.







SEQÜÈNCIA 7Què fa la Unió Europea?La protecció del medi ambient

7.1 Què és la protecció del medi ambient?

En cursos anteriors heu estudiat que el medi ambient és el conjunt d’elements icondicions que ens envolten i dins dels quals les societats humanesdesenvolupen les seves activitats. Ara ens toca ocupar-nos dels conceptes deprotecció del medi ambient i de la sostenibilitat.

7.1.1 Cerqueu a Internet o a la biblioteca del vostre centre educatiu diversesdefinicions de "medi ambient" i de "sostenibilitat" i a partir d’elles feu-ne lesvostres.

7.2 Ens hem de preocupar del mediambient?

Fomentar la protecció i la millora del medi ambient és un dels objectiusfonamentals de la Comunitat Europea, el Tractat de la qual obliga a tenir encompte la protecció mediambiental en totes les seves polítiques i actuacions.


a) Feu un llistat amb els conceptes més importants i, a continuació, feu unmapa conceptual.

b) Creieu que la protecció del medi ambient ha de ser, avui dia, una prioritat?

7.2.2 En el pòster número 6 apareixen tres fotografies que il·lustren algunsproblemes mediambientals:

a) Enumereu els diferents temes que tracta cadascuna de les il·lustracions.

b) Descriviu en tres línies cadascuna de les imatges.

c) Són aquestes fotografies representatives del lloc on viviu?

d) Feu un dibuix que representi un altre problema mediambiental.

7.2.3 Cerqueu a la premsa digital o escrita notícies recents sobre impactes oriscos mediambientals. Copieu-ne el titular o procureu fer-ne una descripcióbreu del contingut.


7.2.4 L’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la“Declaració del Mil·lenni”. Els representants dels governs d’arreu del món hivan declarar:

7.3 Quins indicadors ens permetenconèixer quina és la situaciómediambiental del nostre planeta?

Per ser rigorosos i opinar amb coneixement sobre una determinadaproblemàtica, resulta fonamental disposar de dades. D’aquesta manera podemdetectar si existeix un problema o no, analitzar-ne les causes, i aplicar mesureseficaces per fer-hi front.

7.3.1 Quins indicadors podrien ser més útils per quantificar l’existència o nod’un problema mediambiental? Compartiu els vostres punts de vista.

7.3.2 Cerqueu a Internet o a la biblioteca del vostre centre educatiu informaciósobre els diferents indicadors que es fan servir habitualment per detectarproblemes mediambientals.

7.3.3 En el pòster número 6 observeu atentament el gràfic sobre el canvi detemperatures a l’hemisferi nord.

a) Quina és la font que ens ha proporcionat les dades?

b) Quina frase resumiria la idea més important que ens proporciona aquestgràfic?

Considerem que determinats valors fonamentals són essencials per ales relacions internacionals en el segle XXI: (...)

El respecte de la naturalesa. S’ha d’actuar amb prudència en la gestió iordenació de totes les espècies vives i de tots els recursos naturalsd’acord amb els preceptes del desenvolupament sostenible. Nomésaixí podrem conservar i transmetre als nostres descendents lesincommensurables riqueses que ens proporciona la naturalesa. Calmodificar els actuals hàbits insostenibles de producció i consum pel bédel nostre benestar futur i del dels nostres descendents.

a) Penseu i descriviu un exemple que il·lustri “el respecte de lanaturalesa”.

b) Penseu i descriviu un exemple que il·lustri tot el contrari: “el NOrespecte de la naturalesa”


7.3.4 Estudieu atentament el gràfic situat a la part inferior esquerra del pòster:

a) A quin tipus de problema mediambiental correspon?

b) De quin període concret tracta?

c) En quines unitats es donen els resultats?

d) Quin és el volum de residus corresponent als primers anys? I a l’actualitat?Quina és l’estimació per al 2020?

7.3.5 Quines dades pot estar recollint la persona que il·lustra la part superiordel pòster?

7.4 Quins són els objectius de la UnióEuropea pel que fa al medi ambient?

Avui dia, l’augment de la influència de l’acció humana fa necessària una gestiómediambiental. Aquesta gestió es pot concretar, entre d’altres, en un conjuntde mesures que garanteixin l’ús correcte dels recursos i del nostre medinatural.

Els objectius de la política mediambiental europea figuren en un títol específicdel Tractat de la CE.

Article 174

1. La política de la Comunitat en l’àmbit del medi ambient ha decontribuir a l’assoliment dels objectius següents:

— la preservació, la protecció i la millora de la qualitat del mediambient.

— la protecció de la salut de les persones.

— la utilització prudent i racional dels recursos naturals.

— la promoció, a escala internacional, de mesures destinades aafrontar els problemes regionals o mundials del medi ambient.

a) Ordeneu de més a menys urgent en la vostra opinió els objectiusesmentats en el Tractat de la CE.

b) Doneu un exemple d’actuació concreta per cadascun d’aquests objectius.


7.5 Què fa la Unió Europea pel mediambient?

7.5.1 Llegiu la secció del pòster número 6 “Què fa la Unió Europea perprotegir el medi ambient” i a continuació el text següent:

Hi ha molts problemes mediambientals que poden ser tractats demanera més eficaç a nivell local o nacional i és per això que el Tractatemfatitza la necessitat de respectar el principi de “subsidiarietat” enaquestes qüestions. Als governs dels Estats membres els correspongarantir el finançament i l’execució de les polítiques mediambientals.

La Unió Europea intervé només per fer front a problemes que no podenser resolts pels Estats membres en solitari o quan cal coordinar elsesforços. Per exemple, per fer front a la contaminació del mar o d’unriu que discorri per més d’un país o a les emissions industrials d’unspaïsos que provoquen pluges àcides a d’altres, cal una respostacoordinada de tots.

Fins i tot hi ha problemes que tenen efectes a escala mundial i, per talde fer-hi front, cal la col·laboració de tots els països. És per això que laUnió Europea, juntament amb els seus Estats membres, ha firmatnombrosos tractats internacionals en matèries vinculades amb el mediambient com ara la biodiversitat, el canvi climàtic, els abocamentsd’hidrocarburs o la protecció mediambiental dels grans rius, delsboscos tropicals o del mar. Cal esmentar de manera especial ellideratge assolit per la Unió Europea i els seus Estats membres en lalluita contra el canvi climàtic a l’hora, per exemple, de tirar endavant laConvenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (elConveni de Rio) i el Protocol de Kyoto. Aquí, la Unió Europea ha fetpossible que els europeus ens situem al capdavant de la lluitainternacional per trobar una solució a aquest problema tan greu.

De vegades, fins i tot quan una qüestió mediambiental té millor solucióa nivell local o nacional, la Unió Europea hi ha d’intervenir per garantirun cert nivell de coordinació entre els Estats membres.

Per exemple, pot donar-se el cas que un govern dubti a introduir unamesura de protecció mediambiental perquè això suposaria un costafegit per a les seves indústries i no vulgui desafavorir-les davant deles indústries dels països on no hi ha una protecció mediambiental tanestricta. Així doncs, si es pacten les mesures de protecciómediambiental a nivell europeu, es pot garantir una competènciaequilibrada i un alt nivell de protecció del medi ambient.

De la mateixa manera, la UE ha de garantir que les diferències en lesmesures de protecció mediambiental que adoptin els diversos Estatsmembres no esdevinguin barreres a la lliure circulació de béns iserveis dins del mercat únic. Si per cada qüestió relacionada amb laprotecció mediambiental les empreses haguessin de respectar vint-i-set normatives diferents, una per cada Estat membre, aixòconstituiria un obstacle important a la lliure circulació. El funcionament del mercat únic és perfectament compatible amb un alt



a) Quines són les sis accions concretes per protegir el medi ambientesmentades en el pòster número 6?

b) Què vol dir “coordinar”? Quins objectius i quina actitud creus que hauria detenir una persona o una institució encarregada de vetllar per la coordinacióde les mesures dutes a terme per diversos països, institucions o persones?

c) Per cadascuna de les sis accions, expliqueu si us sembla necessària i útilla intervenció de la UE i raoneu la vostra resposta.

d) Demaneu als companys que treballen l’apartat “El mercat únic” què són lesanomenades “barreres indirectes” i resumiu-ne el significat.

e) La sinopsi del pòster ens parla d’una “política transversal” en matèriamediambiental. Documenteu-vos i esbrineu a què pot referir-se.

7.6 Principis de la política mediambientalde la Unió

L’acció comunitària en matèria mediambiental es basa en els tres principis quetrobareu en el pòster número 6.


a) Quin d’aquests principis té més a veure amb la prevenció i la planificació?b) Què vol dir que “qui contamina paga”? Doneu-ne un exemple.c) Us semblen lògics aquests principis? Quins dos arguments faríeu servir per

defensar el vostre punt de vista? Quin argument podria fer servir unapersona que defensés un punt de vista oposat al vostre?

7.7 Per què col·laborar amb tots els païsosdel món en matèria mediambiental?

La Unió Europea, juntament amb els seus Estats membres, ha firmatnombrosos tractats internacionals en matèries vinculades amb el medi ambientcom ara la biodiversitat, el canvi climàtic, els abocaments d’hidrocarburs o laprotecció mediambiental dels grans rius, dels boscos tropicals o del mar. LaUnió i cadascun dels Estats membres han liderat, entre d’altres, la lluita contrael canvi climàtic a l’hora de tirar endavant la Convenció Marc de les NacionsUnides sobre el Canvi Climàtic (el Conveni de Rio) i el Protocol de Kyoto.


a) Segons el pòster número 6, quan intervé la Unió Europea en qüestionsmediambientals?

b) Documenteu-vos sobre les cimeres internacionals sobre el medi ambient ifeu tres frases amb les conclusions més destacades.

c) Us sembla necessària i útil aquesta intervenció de la Unió? Per què?

nivell de protecció del medi ambient, però per aconseguir-ho cal devegades que la Unió Europea intervingui per coordinar les polítiquesdels Estats membres.


7.7.2 Penseu en una imatge o un símbol per il·lustrar la cooperacióinternacional en qüestions mediambientals. Descriviu-la o dibuixeu-la.

7.8 Com ha evolucionat la política europeade protecció del medi ambient?

La protecció del medi ambient no es pot aconseguir de cop ni tampoc nomésmitjançant noves lleis i noves polítiques.

Les lleis i les polítiques han de conscienciar els ciutadans i les empreses de lanecessitat de respectar el medi ambient. Sovint les lleis i les polítiquesobliguen els ciutadans i les empreses a canviar la seva manera de pensar i decomportar-se. És evident que un canvi tan gran no es pot aconseguir d’un diaper l’altre i és per això que tots hi hem de col·laborar.

I com més augmenta la popularitat de les mesures de protecciómediambiental, més es veu empesa la llei a introduir-hi més canvis.

Aquesta evolució explica el desenvolupament gradual de la política europea deprotecció del medi ambient, que al principi ni tan sols s’esmentava en elsTractats i que avui dia s’ha convertit en una de les prioritaris de la UE.

També explica aquesta evolució per què el comportament de la gent continuasent l’element clau de l’èxit de les mesures de protecció mediambiental. No calesperar-se a ser major d’edat, doncs; vosaltres mateixos i els vostrescompanys de classe ja hi podeu participar.

7.8.1 Actualment la Unió Europea treballa en molts diferents àmbits perprotegir i millorar la qualitat del medi ambient. En el pòster número 6 sen’esmenten cinc dels més importants. Quins són?

7.8.2 Llegiu el text següent i feu un eix cronològic amb les dades que hiapareixen.

En els anys cinquanta el medi ambient no era un prioritat política enlloci per tant no ens hem d’estranyar que no es preveiés cap actuació dela Comunitat Europea en aquest àmbit. No va ser fins a principi delanys setanta, amb el rerefons de la primera Conferència de les NacionsUnides sobre el “medi humà”, que es van donar les primeres passesper establir una política europea en l’àmbit del medi ambient, passesque van donar fruit el 1973 amb el primer Programa General d’AccióMediambiental. D’ençà d’aleshores, el Dret i les polítiques europees enaquesta matèria han anat augmentant i a partir dels anys vuitanta lessuccessives reformes del Tractat de la CE han concedit cada vegadamés importància a les qüestions mediambientals.

Així doncs, a l’últim la protecció del medi ambient s’ha convertit en unade les prioritats de la Comunitat Europea. En la llista dels objectiusfonamentals que estableix el Tractat de la CE s’inclou el foment d’un“alt nivell de protecció i de millora de la qualitat del medi ambient”. Amés, s’hi estableix que el desenvolupament sostenible és una qüestió“transversal”, és a dir, que la sostenibilitat sempre ha de ser-hi present


7.8.3 Cerqueu informació sobre aquesta Agència Europea de Medi Ambient ifeu una fitxa descriptiva amb les dades que considereu més interessants.

7.9 Què pot aportar la Unió Europea a lagestió dels residus?

Un dels àmbits en què treballa la Unió per tal d’assolir els objectius deprotecció mediambiental i desenvolupament sostenible és la gestió dels residus.

La política de la UE es basa en tres línees complementàries: limitar la creacióde residus a través de la millora de la qualitat dels productes, promoure’n elreciclatge i la reutilització i reduir la contaminació causada per la sevaincineració. Les accions dutes a terme per la Unió Europea s’han adreçat,sobretot, a establir normatives sobre els residus més contaminants com araenvasos, piles i olis i sobre les diverses opcions per al seu tractament com arael seu abocament i incineració.

a) Us sembla que cal donar especial atenció a la gestió dels residus com amesura de protecció del medi? Quins dos arguments li donaríeu a algú queno pensés com vosaltres?

b) Identifiqueu la foto del pòster sobre la gestió de residus: amb quines líneesde les polítiques mediambientals esmentades té a veure? Com ho sabeu?

7.10 Què està fent la Unió per reduir lacontaminació acústica?

En una primera fase, les accions de la Unió Europea consistien en l’adopció denormatives que establien el nivell màxim d’emissió de soroll permès per adeterminades màquines (des de les trituradores de formigó fins a les màquinesper tallar les vores de la gespa) o en determinats llocs (com ara els aeroports oels llocs de treball). En els últims 10 anys la Unió Europea ha començat apromoure una visió més global del problema, establint un marc general perpermetre l’avaluació de la contaminació acústica arreu d’Europa com a primerpas cap a la seva eliminació.

a) Observeu la fotografia del pòster que il·lustra la problemàtica que ensocupa. És realment la contaminació acústica un problema al lloc on viviu?Si ho és, descriviu algunes situacions que ho demostrin.

b) Feu una petita enquesta als voltants de l’escola i digueu en un parell defrases quina és segons els veïns la causa concreta d’aquest tipus decontaminació.

en la regulació del mercat únic, les ajudes al desenvolupament, lespolítiques energètiques o de transport o qualsevol altre tema.

A més, s’ha creat l’Agència Europea de Medi Ambient, organisme quedóna suport als objectius de protecció mediambiental tot facilitantinformació a les autoritats competents i al públic en general.


c) Enumereu quins avantatges obtindrien els habitants d’una ciutat sorollosasi no existís la contaminació acústica.

7.11 Què fa la UE per millorar la qualitat del’aigua?

En cursos anteriors és probable que hagueu estudiat la problemàtica de l’aiguaa diferents assignatures. Aquí només destaquem que a nivell europeu s’hanadoptat diverses normatives sobre la qualitat de l’aigua com ara les referents al’aigua potable, les aigües de bany, les aigües piscícoles i les aigües per alcultiu de mol·luscos. En aquest cas també s’ha avançat a partir dels anysnoranta cap a un enfocament global mitjançant l’establiment d’un marccomunitari d’actuació.

a) Com a resum de tot el que ja sabeu d’aquesta problemàtica, feu una llistaamb els principals problemes que afecten l’aigua a l’actualitat, les sevescauses i les seves conseqüències.

b) Segons el pòster número 6, quines mesures concretes aplica la Unió permillorar la qualitat de l’aigua?

c) La Comissió Europea dóna suport a la campanya de “banderes blaves” pera les aigües de bany. Què és aquesta campanya? Hi ha platges o rius aprop teu que hagin rebut una bandera blava?

7.12 I què fa la UE per millorar la qualitat del’aire?

La contaminació de l’aire, sobretot a les ciutats, és un dels problemes mésvisibles d’entre tots els que ens perjudiquen. L’activitat de la Unió Europea s’hacentrat en la lluita contra les emissions derivades d’activitats industrials oproduïdes pels vehicles de transport. Més recentment, s’està treballant en unaestratègia global que pretén posar al dia totes les normatives europees enaquest àmbit, reduir de forma important els contaminants atmosfèrics mésnocius i fixar límits màxims nacionals per a d’altres emissions.

a) Quines són les activitats humanes que més contaminen l’atmosfera?

b) Observeu la fotografia del pòster sobre la qualitat de l’aire. Expliqueu-la. Acontinuació, feu una descripció d’unes dotze ratlles amb els avantatgesque comportaria per als habitants d’una ciutat poder gaudir d’aire pur.Penseu en vosaltres mateixos i en la gent gran, en els nens, etc.

c) Què és la pluja àcida? Pot un país solucionar aquest problema sensecol·laborar amb d’altres?

7.13 Cal que la Unió Europea protegeixi lanatura?

La Unió Europea ha adoptat diverses disposicions sobre protecció de la vidasilvestre (protecció d’aus, foques, dofins i altres cetacis) i dels hàbitats naturals(boscos i cursos d’aigua) per tal de prevenir les amenaces d’extinció que


planen sobre prop de 1.000 espècies de vegetals i més de 150 d’aus a totEuropa. En aquest àmbit, cal fer especial referència a “Natura 2000”, que és unxarxa de zones d’especial protecció per a animals i plantes i la conservaciódels hàbitats. Actualment, més del 20 % del territori terrestre de la UnióEuropea gaudeix d’aquesta mena de protecció.

a) Expliqueu breument per què és un problema la desaparició d’unadeterminada espècie. Doneu algun exemple d’espècies en perill a nivellmundial i local.

b) Observeu la foto seleccionada que il·lustra la protecció de la naturalesa.Quina seria la vostra proposta per substituir-la i fer-la més actual? Per què?

c) Informeu-vos i prepareu un breu resum amb els aspectes més destacats dela xarxa “Natura 2000”. Acompanyeu-la d’il·lustracions.

7.14 Què podeu fer vosaltres pel mediambient?

De vegades pensem que no ens pertoca solucionar un problema, que ja hofaran els altres o que ja ho farem quan siguem més grans.

7.14.1 Relacioneu els exemples de mesures d’estalvi amb els argumentscorresponents:

Apagar l’interruptorde la tele en lloc de

deixar-la en stand by

Exemples Arguments

Redueix la factura d’unafamília en un 7%a) 1)

Desendollar el carregadordel mòbil un cop

carregada la bateria

El 45% del consumd'electricitat d'aquestsaparells té lloc quan elsapaguem només amb elcomandament a distància

b) 2)

Baixar 1ºC la calefaccióa casa

Si no, continuaconsumint un 95%d’electricitat

c) 3)


7.14.2 Feu una llista amb cinc exemples d’accions o hàbits que vosaltresmateixos i els vostres companys podríeu incorporar a la vostra vida quotidianaper estalviar energia i altres recursos escassos. Ho fareu? Per què?

7.14.3 Enumereu les coses que ja feu al vostre centre educatiu per protegir elmedi ambient. Quines altres coses podríeu fer?

7.15 Síntesi



b) DefinicióExpliqueu de manera precisa en què consisteix la protecció del mediambient i què fa la Unió Europea en aquest àmbit.







SEQÜÈNCIA 8Què fa la Unió Europea?La igualtat i la no discriminació

8.1 Què entenem per discriminació?

Avui dia hi ha un ampli consens a tota la UE sobre la necessitat de lluitarcontra la discriminació a la nostra societat. Tothom ha de tenir les mateixesoportunitats i ningú no pot rebre un tracte diferent pel fet de ser dona o deprocedir d’un altre Estat membre de la UE, ni pel seu origen racial o ètnic, niper la seva religió o les seves creences, ni pel fet de tenir alguna discapacitat,ni per la seva edat o orientació sexual.

8.1.1 A tall d’introducció:

a) Cerqueu les diferents accepcions del terme discriminació que trobareu aldiccionari i feu-ne una definició completa.

b) Penseu alguns exemples que puguin il·lustrar els tipus de discriminació queens ocupen. Cerqueu a la premsa notícies sobre aquesta problemàtica.


a) Feu una llista amb els conceptes més importants i, a continuació, feu-ne unmapa conceptual.

b) Creieu que la lluita contra qualsevol tipus de discriminació ha de ser, avuidia, una prioritat? Penseu que hi ha algun tipus de discriminació méshabitual a la nostra societat que un altre? Quin? Quines evidències enteniu?

c) En el pòster número 7, al costat del text introductori, apareix una fotografiad’una persona. Descriviu detalladament la informació que ens proporcionaaquesta imatge. Feu el mateix amb la il·lustració de la part inferior delpòster.

8.2 Discriminem?

Són poques les vegades en què ens parem a pensar quines són les nostrescreences i fins i tot ens resulta difícil concretar el perquè de les nostresopinions i punts de vista. L’objectiu d’aquest exercici és donar-vos lapossibilitat de fer-ho pel que fa a la problemàtica que ens ocupa.


8.2.1 Completeu les frases següents amb el vostre punt de vista i el perquè:

a) Que una dona condueixi un taxi em sembla perquè

b) Si el meu germà em digués que vol casar-se amb una noia de color de pelldiferent al meu i al seu, jo li diria que perquè

c) Penso que un professor discapacitat en cadira de rodes a classe és perquè

d) Crec sincerament que, si la meva millor amiga em digués que és lesbiana,jo perquè

e) Els italians em semblen perquè

f) Els francesos em semblen perquè

g) Els russos em semblen perquè

h) Que s’obri un mesquita al meu barri em sembla perquè

8.2.2 Què haurien contestat els vostres avis si algú els hagués demanataquestes preguntes quan tenien la vostra edat?

8.2.3 Què en pensen els vostres professors? Apliqueu el mateix qüestionari aun parell de professors del vostre centre educatiu.

8.2.4 A la secció intitulada “Què pensem els europeus de ladiscriminació?” del pòster número 7, observeu atentament el diagrama debarres superior i contesteu les preguntes següents:

a) Què és un sondeig? Cerqueu informació sobre “Eurostat”.

b) Què representen les columnes blaves? I les de color taronja?

c) Feu una frase que contingui la conclusió lògica que es deriva d’aquestsondeig sobre com es percep la discriminació a Europa.

d) Què ens indica el diagrama sobre el coneixement que tenen dels seusdrets les persones que han estat víctimes d’una discriminació? És unproblema greu desconèixer els nostres drets? Per què?

8.2.5 Redacteu un paràgraf contestant la pregunta “discriminem?”

8.3 La lluita contra la discriminació: unllarg camí en construcció

Encara que avui dia tothom estigui d’acord sobre la necessitat de lluitar contrala discriminació, fa només unes poques dècades aquest fenomen era molt méshabitual.


Per exemple, les dones que volien tenir una carrera professional deixavend’emmotllar-se al tòpic més comú d’aquella època sobre la dona mestressa decasa, tenien menys oportunitats de trobar feina que els homes i, quan entrobaven, estaven més mal pagades i gaudien de pitjors condicions laboralsque els homes.

8.3.1 Llegiu aquests articles del Codi Civil espanyol de l’any 1961.Corresponen al Títol IV, titulat “Del matrimoni”,


a) Penseu que això mostra una situació de discriminació? Per què?

b) A qui beneficia aquesta situació? A qui perjudica?

8.3.3 Analitzeu les dues situacions següents:

Capítol primer

Secció 4: Dels drets i obligacions entre marit i dona

Article 57. El marit ha de protegir la dona i aquesta obeir el marit.

Article 58. La dona està obligada a seguir el marit sigui on sigui queaquest fixi la seva residència.

Article 59. El marit és l’administrador dels béns de la societatconjugal.

Article 60. El marit és el representant de la seva dona. Aquesta nopot, sense el seu permís, comparèixer en un judici per si mateixa oper mitjà d’un procurador.

A.Dues persones es presenten en una empresa que necessitaprofessionals per cobrir determinats llocs de treball. En el procés deselecció una de les persones és rebutjada únicament pel fet de serd’un altre país de la UE.

B.Dos treballadors comencen una nova feina a la mateixa empresa i

ambdós volen llogar un pis a prop del nou lloc de treball. Un dels dosno té gaires dificultats a trobar un lloc on viure, però l’altre es troba quemolts propietaris no li volen llogar el pis únicament pel color de la sevapell.


a) Redacteu un paràgraf amb els sentiments que tindríeu si vosaltres ustrobéssiu en la mateixa situació que el candidat rebutjat o el treballadorsense casa.

b) Què penseu d’una persona que no vol contractar algú o no vol llogar el seupis a algú per aquestes raons?

c) Podríeu canviar l’opinió d’aquesta persona? Quins serien els vostresarguments?

d) Què demanaríeu a la legislació i als tribunals de justícia del país?

8.3.4 Al pòster es presenten algunes de les fites més importants en l’evolucióde la lluita de la UE contra la discriminació. Llegiu-les atentament. Seleccioneules tres o quatre fites que us semblin més interessants o més importants iraoneu el perquè de la vostra elecció.

8.4 A qui correspon defensar els drets deles persones?

A Europa la principal arma de la lluita contra la discriminació ha estat lalegislació, la major part de la qual procedeix de la Unió Europea. D’aquestamanera moltes formes de discriminació han quedat prohibides per llei.

Però, és ben evident que una llei per ella mateixa no pot aturar la discriminaciód’un dia per l’altre. L’eradicació de la discriminació requereix canvis importantsen la manera de pensar i de comportar-se de la gent i canvis d’aquesta menanomés es poden produir de manera gradual.

A més, perquè es pugui aplicar amb eficàcia la nova legislació, cal sovint quealgú prengui la iniciativa de defensar els seus nous drets i de vegades fins i tots’ha de recórrer a la justícia. És per això que els ciutadans han tingut un papermolt important en el desenvolupament de normatives eficaces contra ladiscriminació.

Les normatives europees es divideixen en tres grans blocs:

• La lluita contra la discriminació per raó de nacionalitat

• La lluita contra la discriminació per raó de sexe

• La lluita contra la discriminació per altres raons

8.4.1 Llegiu els fragments següents. Penseu que, a la pràctica, es respectenrealment aquests principis de no discriminació. Per què?

Article 12Dins de l’àmbit d’aplicació del present Tractat (...) es prohibeix totadiscriminació per raó de nacionalitat.

Tractat de la Comunitat Europea


8.4.2 Observeu atentament el diagrama titulat “Què fa la llei per fomentarla igualtat?” i contesteu les preguntes següents:

a) Poden les lleis canviar per elles mateixes una situació de desigualtat o dediscriminació? Per què?

b) Què cal a part de la llei per fomentar els canvis en pro de la igualtat detothom? Per què?

Article 14 Prohibició de la discriminació1. No s’exercirà cap discriminació directa ni indirecta per raó de sexe

en els sectors públic o privat, organismes públics inclosos, pel quefa a:

a) les condicions d’accés al treball (...) incloent-hi els criteris deselecció i les condicions de contractació sigui quin sigui el sectord’activitat (...)

b) l’accés a tots els tipus i nivells d’orientació professional, formacióprofessional, formació professional superior i reciclatge professional(...)

c) les condicions de treball incloent-hi les condicions de llicenciamentaixí com les de retribució (...)

d) l’afiliació i la participació en una organització de treballadors oempresaris (...)

Article 1 ObjectiuLa present Directiva té com a objectiu establir un marc per lluitarcontra la discriminació per motius de religió o creences, dediscapacitat, d’edat o d’orientació sexual en l’àmbit laboral a fi i efecteque s’apliqui en els Estats membre el principi d’igualtat de tracte.

Article 1 ObjectiuLa present Directiva té com a objectiu establir un marc per lluitarcontra la discriminació per motiu d’origen racial o ètnic a fi i efecte ques’apliqui en els Estats membre el principi d’igualtat de tracte.

Directiva 2006/54/CE




8.4.3 A la secció titulada “Què pensem els europeus de ladiscriminació?” del pòster número 7, observeu atentament el diagrama debarres inferior.

Quines conclusions traieu dels resultats del sondeig? Quines podrien ser lesconseqüències del grau de coneixement que els europeus tenen dels seusdrets pel que fa a la discriminació?

8.5 Què fa la Unió Europea per la lluitacontra la discriminació per raó denacionalitat?

8.5.1 Quina és la vostra nacionalitat? Com ho sabeu? Quins documents hodemostren?

8.5.2 Repasseu el vostre dossier i redacteu un paràgraf sobre la ComissióEuropea i el Tribunal de Justícia. Quines són les funcions d’aquestes duesInstitucions?

8.5.3 Pareu atenció al text següent:

Qui és ciutadà o ciutadana de la Unió Europea?

8.5.4 Llegiu aquests dos casos reals.

Si vosaltres fóssiu jutges del Tribunal de Justícia, què hauríeu decidit? Perquè?

La prohibició de la discriminació per raó de nacionalitat ha estatnecessària per tal de garantir el bon funcionament del mercat únic: siels treballadors d’un altre Estat membre reben un tracte menysfavorable que el que tenen els treballadors nacionals, això lògicamentfrena la lliure circulació dels treballadors. Al llarg dels anys, a mesuraque el Tribunal de Justícia anava assentant jurisprudència, esconfirmava que la protecció contra la discriminació s’aplica no nomésals treballadors, sinó també a d’altres col·lectius que tenen una funció“econòmica” en el mercat únic com ara els que es desplacen a un altreEstat membre per comprar-hi béns o contractar-hi serveis (els turistes,posem per cas).

En aquest àmbit hi ha hagut una evolució molt important d’ençà de laintroducció de la ciutadania europea. Ara la prohibició de ladiscriminació per raó de nacionalitat s’aplica a tots els ciutadanseuropeus i, com que ja no hi ha cap necessitat de lligar-ho amb elmercat únic, això cada vegada s’assembla més a un dret fonamental.


(Si voleu saber quines van ser les decisions del Tribunal, podeu consultar elsolucionari: el vostre professor en té una còpia)

8.5.5 Llegiu aquestes ofertes de feina. N’hi ha que siguin discriminatòries? Perquè?

Assumpte 167-73 (1974)El dret laboral francès estipulava que, en tots els vaixells francesos, el75% dels treballadors havien de ser de nacionalitat francesa. LaComissió Europea era del parer que França incomplia les sevesobligacions de no discriminació i va portar el cas al Tribunal deJustícia.

Assumpte C185/96 (1998)El dret grec atorgava molts avantatges a les famílies nombroses: unsubsidi mensual i un tracte preferencial en àmbits com ara l’educació,la sanitat, el transport, la vivenda i l’accés a una feina en el sectorpúblic. Aquests avantatges, però, es limitaven a les famílies nombrosesde nacionalitat grega i una sèrie de famílies d’altres Estats de la UnióEuropea que vivien a Grècia es van queixar a la Comissió Europea. LaComissió es va adreçar al Govern grec, però, atès que no es va podertrobar una solució, la Comissió va portar el cas al Tribunal de Justícia.

E

–

–

.

8.5.6 Penseu que a la UE encara existeix la discriminació per raó denacionalitat? Per què? Si heu contestat afirmativament, quines iniciativesproposaríeu per acabar amb aquesta forma de discriminació?


Al llarg dels anys la normativa europea s’ha desenvolupat enormementen matèria de no discriminació per raó de sexe. Hi ha hagut tres fasesprincipals:

Els anys 50 i 60El procés va començar arran de la fundació de la Comunitat Europea.En el Tractat de Roma (1956) els Estats membres hi van consagrar elprincipi d’igualtat segons el qual homes i dones han de rebre lamateixa retribució per la mateixa feina. Tot i així, no hi va haver maigaire pressió política o social per aplicar-lo i ben sovint no esrespectava.

Els anys 70 i 80Als anys setanta les idees sobre el paper de la dona a la societat vancomençar a canviar de valent i les dones van començar a reivindicar laigualtat de drets amb els homes. Una fita en el desenvolupament de lanormativa europea va ser quan una hostessa belga, la Sra. Defrenne,va denunciar la seva línia aèria perquè el personal femení hi cobravamenys que el masculí tot i fer la mateixa feina. El Tribunal de Justíciava decidir que s’hi havia d’aplicar el principi de la igualtat de retribuciói així va enviar un missatge molt clar als governs i als empresarisperquè entenguessin que aquest principi no era només una declaracióde bones intencions, sinó una norma vinculant que havien de compliren tots els Estats membres. Arran d’aquest cas, moltes altres dones, ifins i tot alguns homes, han recorregut a la justícia per fer reconèixerels seus drets i això ha permès que el Tribunal de Justícia pogués ferde la normativa europea una arma eficaç a l’hora de lluitar contra ladiscriminació per raó de sexe.

Paral·lelament a tota aquesta evolució judicial, des dels anys setantales institucions europees han anat adoptant tot un seguit denormatives que atorguen a les dones el dret a rebre el mateix tracteque els homes no només en qüestions salarials, sinó també en tots elsàmbits de la formació professional, la feina i la seguretat social.

Dels 90 ençàEl 1997 els governs dels Estats membres van modificar la llistad’objectius fonamentals de la Comunitat Europea per incloure-hi lapromoció de la igualtat entre homes i dones, fet que ha tingutconseqüències molt importants.

En primer lloc, les normatives i polítiques europees han anat més enllàde les qüestions relacionades amb l’ocupació i han estès la igualtatentre homes i dones a d’altres àmbits de la societat. Per exemple, hiha una nova normativa europea que prohibirà la discriminació sexualentre els consumidors. De vegades els proveïdors de productes i

8.6 Què ha fet la Unió Europea per la lluitacontra discriminació per raó de sexe?

8.6.1 Llegiu atentament el fragment següent. Feu un eix cronològic incloent-hiles fites destacades en el text pel que fa al paper de la Unió perquè les donesrebin avui dia un tracte molt millor que no pas fa només una generació.


8.6.2 Penseu que a la UE encara existeix la discriminació per raó de sexe?Per què? Si heu contestat afirmativament, quines iniciatives proposaríeu peracabar amb aquesta forma de discriminació?

8.7 Què fa la Unió Europea per la lluitacontra altres formes de discriminació?

8.7.1 Llegiu atentament i feu un resum del contingut del fragment següent:

serveis tracten homes i dones de manera diferent; només cal pensar enla diferència de tarifes que hi apliquen algunes companyiesd’assegurances. Quan la nova normativa estigui vigent, totes aquestesdiferenciacions seran il·legals llevat que es puguin justificar clarament.També hi ha hagut en l’àmbit europeu iniciatives per fer front a laviolència domèstica i a l’explotació de les dones.

En segon lloc, la igualtat sexual s’ha convertit en una qüestió“transversal”; és a dir que independentment de quin sigui l’objectiu del’actuació comunitària – el mercat únic, el medi ambient, la solidaritat oqualsevol altra qüestió –, sempre hi ha de ser present la promoció de laigualtat entre homes i dones.

La importància cada vegada més gran que s’atorga a la promoció de laigualtat entre homes i dones també s’ha reflectit en d’altres fets:

• La normativa europea obliga els Estats membres a designar una omés organitzacions nacionals per promoure la igualtat entre homesi dones. Aquestes organitzacions han d’analitzar problemes,recomanar actuacions i oferir ajuda concreta a les víctimes de ladiscriminació per raó de sexe.

• El 2006 es va crear l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere,entitat independent que s’encarrega de contribuir a la promoció dela igualtat entre homes i dones i de reforçar-la.

El 1997, els governs dels Estats membres van decidir que calia donarresposta a nivell europeu a la discriminació per raó d’origen racial oètnic, religió o conviccions personals, discapacitat, edat o orientaciósexual. Uns anys després van entrar en vigor dues normatives: unasobre la discriminació ètnica o racial i una altra sobre la discriminacióper raó de religió o conviccions personals, discapacitat, edat oorientació sexual.

Totes dues normatives tenen l’objectiu d’establir un marc per a la lluitacontra la discriminació a fi i efecte que s’apliqui als Estats membres elprincipi de la igualtat de tracte. Ambdues normatives tenen uncontingut força semblant. La seva diferència principal, però, és que laprohibició de la discriminació racial i ètnica s’aplica a molts àmbits dela societat (ocupació i formació, protecció social –incloses la seguretat


8.7.2 Reflexioneu i contesteu les preguntes següents:

a) Descriviu cadascun dels membres del grup una situació en la qual heuestat testimonis d’una discriminació per raó d’origen racial o ètnic.

b) Quins motius penseu que porten una persona a adoptar una actitud i uncomportament discriminatoris per aquests motius?

c) Penseu que, un cop que les normatives contra la discriminació entrin envigor, els problemes de discriminació en aquest àmbit desapareixeran? Perquè?

d) Descriviu diferents exemples –apareguts recentment a la premsa escrita o ala televisió– de situacions de discriminació per raó d’origen racial o ètnic,religió o conviccions personals, discapacitat, edat o orientació sexual

e) Cerqueu el nom i les adreces de les diferents ONGs o col·lectius a prop decasa vostra que treballen per acabar amb aquestes formes dediscriminació.

e) Quines iniciatives proposaríeu per acabar amb aquestes formes dediscriminació?

social i l’assistència sanitària–, avantatges socials, educació i accés abéns i serveis), mentre que la prohibició d’altres formes dediscriminació s’aplica només a qüestions relacionades amb l’ocupació ila formació.

A més d’haver de prohibir la discriminació en aquests àmbits, els Estatsmembres també tenen l’obligació de designar una o més organitzacionsque fomentin la igualtat de tracte. Entre d’altres coses aquestesorganitzacions han de tenir la facultat d’ajudar la gent a recórrer a lajustícia per defensar els seus drets.

Aquestes dues normatives europees ja han provocat canvis significatiusen les legislacions dels Estats membres i ara la Comissió estàcomprovant que cadascun d’ells ha adaptat correctament la sevalegislació per adequar-la a les noves exigències. I a part delsmecanismes de col·laboració propis de la Comunitat Europea, elsgoverns dels Estats membres han arribat a un acord intergovernamentalperquè certes formes de comportament racista i xenòfob siguinconstitutives de delicte a tots els països de la UE.

És cert que s’ha avançat molt, però, com passa sovint, la creació denoves normatives no acaba amb el problema: ara dependrà decadascun dels actors dels Estats membres –governs, organitzacions iciutadans individuals– que es duguin a la pràctica aquestes normatives.


8.8 I vosaltres què feu o podríeu fer percontribuir a la no discriminació?

Sovint pensem que solucionar els problemes és cosa dels altres. Però, com jahem vist, fer que la igualtat sigui una realitat és feina de tots. Els governspoden canviar les lleis i poden crear nous drets, però també cal el vostrecompromís i la vostra decidida participació.

8.8.1 Reflexioneu, intercanvieu punts de vista i redacteu un llistat amb lavostra contribució a la qüestió que ens ocupa. Es tracta de fer una llista ambtot un seguit de petits compromisos i accions que puguin contribuir a ferd’Europa un lloc més igualitari.

8.8.2 Penseu que al vostre centre educatiu es treballa en aquest repte?

a) Redacteu un text que descrigui a quines assignatures heu treballat aquestaproblemàtica, en què consistien els diferents exercicis i, molt important,quins n’eren els objectius.

b) Feu una proposta per treballar aquest curs a classe el tema de la igualtat ila no discriminació.

8.9 Síntesi



b) DefinicióDefiniu de manera precisa què és la igualtat i la no discriminació iexpliqueu què fa la Unió Europea en aquest àmbit.







SEQÜÈNCIA 9Compartir

Recordareu que al final de la seqüència 3 vau formar “grups de presentació”per estudiar conjuntament alguns dels diferents àmbits d’actuació de la UnióEuropea i després vau formar “grups d’especialistes” per estudiar aquestsámbits en profunditat (en les cinc seqüències sobre “què fa la UE?”).

Ara és el moment de tornar als vostres grups de presentació. D'aquestamanera, cada grup de presentació podrà comptar amb la participació d’un odos especialistes en cada tema. Els especialistes compartiran els seusconeixements amb la resta del grup de forma que cada grup de presentaciótingui una visió global que li permeti fer una presentació per respondre a lapregunta: què és i què fa la UE?

9.1 Prepareu la vostra presentació

Feu un pòster per organitzar la informació que presentareu a la resta de laclasse.

9.1.1 Decidiu-ne els continguts.

El pòster haurà d’incloure tot els apartats que figuren en la llista que trobareu acontinuació.

Per tal de consensuar els continguts entre vosaltres:

a) Cada especialista haurà de fer una breu presentació del document desíntesi que va redactar el seu grup d’especialistes.

b) Cada membre del grup haurà d’explicar als altres el document de síntesisobre “què és la Unió Europa?”, que tots vau redactar a l’execici 3.14.

c) Debateu el vostre posicionament. Cada membre del grup haurà d’explicarals altres què en pensa i per què.

9.1.2 Prepareu el pòster.

El pòster haurà d’incloure els apartats següents:

a) Un títolEl títol ha de ser clar i concís i ha de resumir el contingut del text.


b) Què és la Unió Europea?Feu una frase per explicar què és la Unió Europea. A continuació, elaboreula vostra resposta amb un text que respongui a les preguntes següents:• Quins són els principals objectius de la UE?• Quins són els seus valors?• Com ha evolucionat la UE des dels seus inicis fins avui dia?• Per què és única?• Com funciona? (resumiu les funcions de cadascuna de les seves

principals institucions)

c) Què fa la Unió Europea?De cadascun dels cinc àmbits:• Definiu-lo i expliqueu el paper que hi té la UE.• Expliqueu per què hi intervé la UE i doneu alguns exemples concrets de

les seves intervencions.• Expliqueu quins són els resultats de les intervencions de la UE en aquest

àmbit.• Comenteu els aspectes que considereu més positius i més negatius.

d) El posicionament del grupExpliqueu si en la vostra opinió la Unió Europea té més avantatges o mésinconvenients:• per a vosaltres mateixos• per al conjunt dels europeus

Concreteu els arguments en què es basen les vostres opinions.

Raoneu també en una frase si considereu que cal estudiar la Unió Europea al’ESO.

Informació útil

A continuació teniu algunes indicacions que us poden ser útils a l’hora dedissenyar i confeccionar el vostre pòster:

• Les dimensions podran ser les que considereu més oportunes.

• Hi haureu d’incloure tant blocs de text com il·lustracions.

• El contingut textual haurà de ser pertinent, complet, ordenat i redactat ambel vocabulari precís.

• Les il·lustracions hauran d’ajudar a comunicar el missatge i no simplementservir per decorar el pòster. Podreu incloure-hi mapes de la Unió Europea,dibuixos relacionats amb els objectius i els valors de la UE o fotos delsàmbits d’actuació de la UE.

Intenteu estructurar-ne la informació de la manera més eficaç i didàcticapossible en funció dels objectius.


9.2 Compartiu els resultats

Ara és el moment de presentar a la resta de grups de la classe els resultats delvostre treball.

El professor us indicarà les normes per a la dinàmica, però recordeu:

a) Les persones del grup que presenten el seu treball:

• És important ajustar-se al temps assignat.

• Feu servir un to de veu i una velocitat adequats.

• Destaqueu-ne els aspectes més importants.

• El nivell d’expressió ha de ser adequat al curs que feu.

b) Les persones que seguiu la presentació:

• Cal mantenir una atenció i un silenci respectuosos.

• Cal prendre nota de les aportacions dels companys que nosaltres nohavíem previst.

• Cal demanar torn per intervenir-hi i aportar-hi informació o demanaraclariments.


SEQÜÈNCIA 10Síntesi final: Què saps i quèpenses de la Unió Europea?


Noms i cognoms

Data Grup

En les últimes seqüències has treballat en els teus grups d’especialistes i grupsde presentació. Ara, per acabar, tornem a un exercici individual. Es tracta detreure unes conclusions de tot el que has après i d’expressar el teu punt devista personal.

A la pregunta de què és la UE jo respondria que és

A la pregunta de per què s’ha d’estudiar la UE a l’ESO jo diria que

Ara que he acabat el treball sobre la Unió Europea, he tornat a llegir lesvaloracions d’altres alumnes que es troben a l’exercici 1.1. La mevavaloració seria la següent:

Si em demanen quins són els objectius i els valors de la Unió, la mevaresposta seria

Si hagués de contestar la preguntar de què fa la Unió Europea, jo diriaque

A la llista de conceptes de l’exercici 1.3.2:Hi afegiré els següents continguts conceptuals:

I els següents continguts procedimentals:

I els següents continguts actitudinals:


Pel que fa a la qüestió de si formar part de la Unió Europea comportamés avantatges o més inconvenients, jo crec que

Els meus arguments i les proves que en puc donar són els següents:1. 2. 3.

Els companys que no hi han estat d’acord al llarg de les classes hanmanifestat els arguments següents:1. 2. 3.

Pel que fa a la meva posició incial, que vaig expressar a l’exercici 2.2:(selecciona’n una opció)

He canviat d’opinió perquè No he canviat d’opinió perquè

Treballar en grup i debatre-hi totes les qüestions m’ha resultat

He assolit els objectius inicials de l’estudi d’aquest tema? Doncs lameva resposta raonada seria que

Dels continguts conceptuals, de la manera de treballar i dels valorsobjecte d’aquest treball jo canviaria

Pel que fa a la Unió Europea, jo voldria haver treballat o haver parlat deles qüestions següents que han quedat pendents:

La Unió Europea: Què és i què fa? - · PDF filedesenvolupant...

Documents

Transcript of La Unió Europea: Què és i què fa? - · PDF filedesenvolupant...