UniversitatLa UniversitatLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesNúm. 4 juliol 1998

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesNúm. 4 juliol 1998

Perfilen les futuresFacultats de la Casa de la Caritat

Universitaris cada cop més europeus

L’UB Web arriba al milió d’entradesi canvia de cara

Perfilen les futuresFacultats de la Casa de la Caritat

Universitaris cada cop més europeus

L’UB Web arriba al milió d’entradesi canvia de cara

Tomàs Molina, home del temps de TV3“La universitat em va canviarla manera de pensar”

a UB i les altres universitats catalanesestan afrontant en aquest final de segleimportants canvis en el seu context

social. La generació del baby-boomja hapassat per les aules universitàries i la massi-ficació està donant pas a una nova situació.D’aquí a dos cursos hi haurà més oferta quedemanda de places universitàries.

Les universitats intenten que aquesta novaetapa vingui acompanyada d’un incrementen la qualitat. Per aconseguir-ho defensen unaugment de recursos públics i privats, alhoraque es plantegen temes com quin percentat-ge de les despeses han de pagar els estu-diants amb les seves matrícules.

Segons estudis encarregats per la Genera-litat, els estudiants universitaris a Catalunyapassaran dels 110.000 del 1995 a uns 55.000a partir de l’any 2007. Malgrat la importàn-cia que va adquirint la formació continuada,que obre la universitat a un nou tipusd’alumne al llarg de tota la seva vida profes-sional i no només en l’edat dels primers estu-dis superiors, l’època de massificació delsanys 80 s’ha acabat.

El Consell Interuniversitari de Catalunya,on participen l’administració autonòmica iles universitats públiques catalanes, ja estàplantejant una futura reducció de les placesuniversitàries que tingui en compte tambél’interès social de les diverses titulacions.

Alhora caldrà veure com s’organitza méseficaçment el repartiment de les titulacionsentre les universitats catalanes existents, elnombre de les quals ha augmentat.

Per poder incrementar l’eficàcia i la qua-litat en l’ensenyament i la recerca, els rec-tors reclamen més recursos. A la Conferèn-cia de Rectors d’Universitats d’Espanyacelebrada el març passat va denunciar-seque Espanya és el país que destina menysdiners a la universitat entre els membres del’OCDE, exceptuant Grècia. Dins deCatalunya, la UB és la universitat que repmés finançament públic, uns 23.432 milionsde pessetes durant l’any 1996, perquè és laque té més alumnes. Aquesta xifra significaun increment sostingut del finançament, que

el 1993 era de 21.670 milions, però no unaugment expansiu.

A més del finançament públic, les uni-versitats estan plantejant la necessitat denous recursos a través d’acords ambempreses privades o mitjançant la matrícu-la dels alumnes. Des de fa dos cursos la UBfacilita a cada estudiant amb el rebut de lamatrícula un càlcul de quin percentatgepaga la persona matriculada respecte delcost real dels estudis. A l’inici d’aquestcurs 1997-98 va calcular-se que l’estudiantde la UB paga de mitjana el 16 % del querealment costa el seu ensenyament. Ambaquesta mesura, la UB vol contribuir aldebat sobre quin finançament ha de rebrel’ensenyament superior

3

futurMenys universitaris,

menys recursos

L

L’evolució demogràficapot reduir a la meitat laquantitat d’universitarisd’aquí a deu anys

Les xifres inclouen centres adscrits. La font és el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generali-tat, excepte en el cas de la Universitat de Vic, on la font és la universitat. Corresponen al curs 1996-97

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-EdicionsUB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana.Directora Coordinadora: Susanna Vendrell

Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier FebrésDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Disseny: Quod.Producció: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 419 51 52Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 21, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

ostrar que els avenços científics hanestat possibles en gran part gràcies al’evolució de les eines utilitzades és

l’objectiu del futur Museu d’InstrumentacióCientífica de la UB. La col·lecció s’ha creatgràcies a la tasca de recuperació i restauraciód’aparells científics que s’ha portat a terme ala universitat, fins arribar a tenir actualmentmés de 300 peces.

Una selecció d’aquest material constituiràl’exposició permanentdel museu, que s’ubicaràal Centre d’Innovació-Les Cúpules del futurParc Científic de Barce-lona, al Campus Pedral-bes. Entre les facultats ons’ha fet la recuperaciómés important hi ha lesde Farmàcia, Física iBiologia. En aquesta últi-ma la professora MercèDurfort va fundar el 1985el Museu de la Instru-mentació de Biologia.

Alguns dels aparellsrestaurats fins ara sónmicroscopis construïtsdes de finals del seglepassat fins als anys 50,de marques com araWinkel, Zeiss, Nachet,Reichert, Leica i Cajal.Entre les peces hi ha unmicroscopi electrònic(Hitachi) cedit per laFacultat de Medicina i

comprat el 1973, en època del rector ArturoCaballero i per iniciativa del catedràtic DídacRibas Mujal, que ha estat una eina bàsica pera la tesi doctoral de molts metges. Alhora,s’han recuperat aparells de mesura com arabalances de precisió i instruments per al’astronomia, com per exemple un espectros-copi de cua d’escorpí de 1904, un sextant de1910 o un teodolit de 1930. També hi haestris tan curiosos com màquines de càlculdels anys 30 conservades a la Facultat deBiologia, que són avantpassades delsmoderns ordinadors. D’altra banda, la Facul-tat de Biologia acaba de celebrar el centenaridel descobriment de l’aparell de Golgi ambdues conferències del professor de la Univer-sitat de Sevilla Ángel Velasco sobre “Centanys d’investigació en el Golgi” i del profes-sor Ignacio Sandoval, del Centre de BiologiaMolecular Severo Ochoa de la UniversitatAutònoma de Madrid, sobre “L’aparell de

Golgi: el fascinant funcionament d’unamaquinària especialitzada en el transport iseparació intracel·lular de proteïnes”.

Des de finals dels anys 80, durant el man-dat del rector Josep M. Bricall, la UB destinacada any una quantitat per a la restauraciód’instrumental. Però malgrat la tasca feta, laprofessora Durfort creu que encara hi ha apa-rells que romanen a la universitat sense seridentificats ni restaurats. “Alguns cops l’ins-trumental s’ha llençat, perquè les personesque el tenien al seu càrrec no se n’han preo-cupat”, afirma Durfort. Precisament, el futurmuseu vol tenir un caire molt didàctic permostrar la importància de l’instrumental al’hora de comprendre la història de la ciència.La professora Durfort fa una crida al personalde la universitat perquè faci arribar al fonsdel museu tot l’instrumental del qual tinguinnotícia, alhora que també seran benvingudesles donacions del públic en general

4

Engega el projecte de Museud’Instrumentació

Científica

hist

òria

La UB ha recuperat mésde 300 aparells antics quetestimonien l’evolució dela recerca i la docència,una selecció dels qualsanirà al futur museu

La professora Mercè Durfort en el Museu de la Instrumentació de Biologia

M

Ajuntament de Barcelona ha aprovatla modificació urbanística a la zonade davant de la Casa de la Caritat on

es construiran les noves Facultats de Geo-grafia i Història i de Filosofia de la UB.

Aquesta mesura permet avançar en el camíde prioritat d’aquesta obra adoptat per lajunta de govern de la universitat.

La modificació racionalitza l’espai dispo-nible sense variar la proporció entre els28.000 metres quadrats d’edificació previs-tos i la zona verda pública, organitzada en sisplacetes al voltant de les noves facultats. Elscriteris de distribució de l’edificació i de leszones verdes circumdants cohesionen l’apro-fitament interior dels edificis projectats, lesplacetes encadenades al seu voltant, la recu-peració del sentit semi-peatonal del carrerMontalegre i la viabilitat dels altres carrersadjacents. Totes les placetes seran d’accéspúblic, a través dels porxos dels diferentscossos de l’edifici projectat.

Un cop culminada l’etapa de planejamenturbanístic i arquitectònic, les obrescomençaran pel cantó posterior de l’anticedifici de FECSA al carrer Ramelleres. Hand’estar totalment acabades d’aquí a tresanys, ja que el mes de setembre del 2001 hicomençaran el curs els 6.500 estudiants deles dues facultats i els seus 350 professors, amés dels membres del personal d’adminis-tració i serveis.

El solar, al qual s’ha afegit un antic edificivenut per FECSA i una part de la Casa de laMisericòrdia, ha estat cedit per l’Ajuntamentde Barcelona. El pressupost de construccióde les dues facultats és d’uns 3.000 milionsde pessetes, finançats pel Pla d’Inversions dela Generalitat

5

Perfilen les futures Facultats a la Casa de la Caritat

urbanisme

Els criteris de distribucióde l’edificació i de leszones verdes circumdantscombinen l’aprofitamentinterior dels edificis ambles placetes encadenadesal voltant i la viabilitatdels carrers adjacents

L’

a UB va acollir el curs passat 721 estu-diants europeus mitjançant els progra-mes d’intercanvi de la Unió Europea

Erasmus i Tempus. D’altra banda 658 alum-nes de la UB marxaven auniversitats europees dinsel programa Erasmus,xifra que és la segona méselevada d’Espanya des-prés de la UniversidadComplutense de Madrid.

La mateixa matrículaque aquests estudiantspaguen a la UB els permetde seguir els seus estudisal centre estranger on esdirigeixen, i viceversa. Amés, la Comissió Europeadóna un ajut econòmicque cada facultat i escoladistribueix entre els seusalumnes. La UB s’implicaaixí en la tasca europeistaque fa la UE envers elsseus 11 milions d’estu-diants universitaris i queenguany ha inclòs l’Eras-mus dins d’un altre pro-grama d’abast més ampli,batejat com a Sòcrates.

Un informe presentat pel professor JordiMartinell dins del Programa UniversitariInternacional d’Autoavaluació i Capacitacióen Gestió mostra com el nombre d’estudiantsde la UB que marxen amb l’Erasmus ha aug-mentat des dels 387 del curs 1991-92. Elscursos següents les xifres van ser de 434(curs 1991-92), 561 (curs 1993-94), 675(1994-95) i 627 (1995-96). Els destins prefe-rits dels nostres alumnes són el Regne Unit,amb 157 estudiants el curs passat, França(126) i Itàlia (81).

Pel que fa als alumnes que vénen a la UB,la major part són d’universitats italianes (155el curs passat), seguits pels francesos (128) iels alemanys (109). No només rebem estu-diants de l’Europa occidental, sinó també del’antic bloc de l’Est mitjançant el programaTempus-Phare. Un cop els estudiants sónaquí, la universitat intenta facilitar-los l’esta-da oferint-los possibilitats d’allotjament,com ara la residència Erasmus de Badalonaque utilitzen estudiants i professors estran-gers de la UB gràcies a un conveni entre launiversitat i els propietaris de l’immoble.

També se’ls ofereixen cursets de castellà icatalà. En aquest darrer cas s’intenta evitarque hi hagi problemes de comprensió a lesclasses en català, que són el 62 % a la UB(dades del curs 1995-96). El Servei de Llen-gua Catalana ha ofert enguany quinze cursosespecials per a estudiants estrangers, seguitsper 173 alumnes. A més, l’Associació delsEstats Generals d’Estudiants d’Europa(AEGEE) els dóna també diversos serveiscom a associació d’estudiants, com perexemple visites culturals i tallers. La Gene-ralitat i el ministeri d’Educació i Culturaatorguen ajuts que es destinen a diversosobjectius com ara cursets de llengua ireforçar la infraestructura per acollir elsalumnes estrangers.

Val a dir que el programa Sòcrates, dinsdel qual s’inclou l’Erasmus des d’aquestcurs, actua més enllà de la mobilitat delsestudiants, per exemple promovent que elsensenyaments universitaris tinguin un enfo-cament europeu, incentivant l’aprenentatgede llengües estrangeres i incidint també enl’ensenyament secundari

6

Universitaris cadacop més europeus

inte

rnac

iona

l

El programa Erasmusfacilita que 700estudiants estrangersestudiïn a la UB iviceversa. La majoria sónitalians, francesos ialemanys, mentre que lespreferències delsestudiants de la UB quemarxen a d’altresuniversitats europeessón el Regne Unit,França i Itàlia

Un grup d’estudiants estrangeres al claustre de l’Edifici Plaça Universitat

L

nvestigar a 1.600 metres d’altitud ésuna possibilitat a la UB gràcies al Cen-tre de Recerca d’Alta Muntanya

(CRAM), que pertany a la Divisió III deCiències Experimentals i Matemàtiques iestà situat a la boca sud del túnel de Vielha.

Professors de la UB i d’altres centressuperiors catalans i espanyols hi estudientemes com ara problemes de contaminació,canvis climàtics o la dinàmica dels allaus. ElCentre, dirigit pel professor d’Ecologia Jordi

Catalán, va crear-se el 1983 i va tenir com undels principals impulsors i primer director elconegut catedràtic d’Ecologia de la UBRamon Margalef.

Actualment, la tasca del CRAM pot agru-par-se en dos grans àmbits de treball. El pri-mer inclou recerques en canvis ambientals ibiodiversitat, amb exemples com el transportde contaminants a llarga distància o la vidaen els estanys de muntanya. El segon fareferència a la gestió i l’ús del medi natural,i estudia qüestions com la dinàmica i predic-ció dels allaus o les plagues d’insectes enboscos de muntanya.

La ubicació del Centre el converteix enidoni per tractar totes aquestes matèries.Actualment hi treballen investigadors dequatre departaments de la UB: Ecologia,Biologia Vegetal, Biologia Animal i Geo-dinàmica i Geofísica.

S’hi desenvolupen diversos projectesd’investigació de la Unió Europea, com el demesura i modelització de la resposta dinàmi-ca dels ecosistemes lacustres de muntanya alcanvi ambiental, el de biodiversitat de

microorganismes en ecosistemes aquàtics i eld’història del clima a través de la reconstruc-ció del registre sedimentari de llacs àrtics ialpins a Europa. Un dels projectes que té unaaplicació més directa és el de cartografiad’allaus, validació de models i sistemesd’alerta.

El CRAM també s’utilitza per fer recerquesde caire més puntual de la UB i altres univer-sitats. Les instal·lacions permeten als investi-gadors de viure-hi, en habitacions de capacitatde fins a setze persones. A l’edifici central, amés de l’allotjament, hi ha dependències per alaboratoris i una aula per a reunions i docèn-cia. El segon edifici està situat a 2.240 metresd’altura, al costat del llac Redón, i constad’una habitació i un petit laboratori de camp.

Entre les instal·lacions del CRAM desta-quen una estació meteorològica inclosa en laxarxa del Departament d’Agricultura, Rama-deria i Pesca gràcies a un conveni entre la UBi l’administració autonòmica; un sismògrafsituat a mig camí entre l’estació meteorològi-ca i l’edifici central usat en col·laboració ambel Servei Geològic de la Generalitat; i un heli-port que pertany a la Xarxa d’Heliports de laGeneralitat de Catalunya i s’utilitza per altransport d’investigadors i material, a més dedonar suport a rescats dels bombers de laGeneralitat.

No només els especialistes en ciències natu-rals són usuaris del CRAM. Des de l’any pas-sat hi fan pràctiques els alumnes del curs deTeoria i Pràctica de la Fotografia del Paisatge,que coordina el professor de Disseny i ImatgeEnrique Carbó dins del doctorat de Fotografiai Vídeo de la Facultat de Belles Arts. Enguanyvol establir-se una col·laboració entre aquestcurs i els departaments de ciències naturals, demanera que les imatges recollides pels estu-diants també siguin útils per als biòlegs i geò-legs que investiguen al CRAM

7

Un centre derecerca als cimsm

untanya

L’Institut de Recercad’Alta Muntanya de la UBa Vielha acull lespràctiques d’investigadorsi estudiants, alhora quedisposa d’estaciómeteorològica, sismògrafi heliport

El Centre de Recerca d’AltaMuntanya cobert de neu

I

es onze corals actuals de la UB testi-monien l’afició creixent per aquestgènere musical a la universitat. Estan

formades bàsicament per estudiants, però lamajoria inclouen alhora professors i mem-bres del personal d’administració i serveis. Amés, les de Geologia, Biologia i Física i elCor de la UB també tenen antics alumnesentre els integrants.

La coral més antiga és la de Biologia, queva néixer el 1984 i té vint-i-vuit cantaires, lamajoria exalumnes del centre. Pel que fa alCor de la UB, que té uns cinquanta inte-grants, va néixer l’any 1989 i vol continuarla tradició de la música coral en aquesta uni-versitat, iniciada els anys 40 amb la ScholaCantorum Universitària.

L’augment de l’afició al cant coral ha fetque en els darrers quatre anys naixessin lescorals de Geologia, Química, Farmàcia, Físi-ca, Matemàtiques i Medicina. Totes són del1994, menys la de Medicina, que és la mésjove i va fundar-se el setembre de 1997.

Manuel Cabero, director de la coral deCiències de l’Educació, afirma que l’interèspel cant coral a la UB s’explica pel bonmoment que viu aquest gènere a totCatalunya. El professor de Química Física iintegrant del Cor de la UB Josep MariaLucas afegeix que el fet que cada cop hi hagimés facultats amb coral ajuda molt a engres-car-hi els estudiants, que s’hi apunten mésfàcilment si tenen una coral al seu mateixcentre.

Cada any es fa palès l’interès amb el tradi-cional Concert de Nadal, on intervenen lesdiverses facultats de la universitat i que és undels que té més èxit del Cicle de Música a laUB. L’any passat van participar-hi més dequatre-cents cantaires i es van omplir ambescreix les cinc-centes places de l’aforamentdel Paranimf

8

‘Fans’ de lamúsica coral

cant

ar

Exalumnes participencom a cantaires en lescorals de les sevesantigues facultats

LConcert de Nadal de les corals de la UB

Cor de la UB. Carles Gumí tel. 93 323 79 42Coral Universitària de Ciències de l’Educació. Maria Cateura tel. 93 403 50 07Coro Universitario Galego de Barcelona. César del Caño tel. 93 442 87 58Coral de les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran. Maria Lluïsa Obiols tel. 93 451 60 40Cor Xàldiga de la Facultat de Geologia. Raimon Romaní tel. 93 406 90 21Coral de la Facultat de Biologia. Mercè Durfort tel. 93 402 15 36Coral de la Facultat de Química. Ramon Companyó tel. 93 402 12 77Coral de la Facultat de Farmàcia. Conxita Amat tel. 93 402 45 05Coral de la Facultat de Física. Eva Villena tel. 93 674 34 51Coral de la Facultat de Matemàtiques. Raimon Romaní tel. 93 406 90 21Coral de la Facultat de Medicina. Andrea Lossius tel. 93 322 71 16

Per posar-s’hi en contacte:

de la Generalitat, els quals tenen un màximnivell d’excel·lència i capacitat de gestió deprojectes d’investigació

recerca consolidats es caracterizen per laqualitat de les seves investigacions, avaladespels fons que aconsegueixen, les seves rela-cions internacionals,la seva productivitatcientífica i el seuinterès social. N’hi haen els àmbits d’huma-nitats, ciències socials,ciències experimen-tals, ciències de lavida, ciències mèdi-ques i de la salut,enginyeria i arquitec-tura.

Avui la UB comptaamb un total de 145d’aquests grups. Tambédirigeix 29 xarxestemàtiques, que con-centren grups de recer-ca sobre temes afinsprocedents de diversesinstitucions, i participaen tres dels quatre cen-tres de referència apro-vats fins ara pel govern

l Paranimf de la UB va acollir el febrerla presentació de l’obra Recerca aCatalunya, on es recullen els 4.196

projectes de recerca més significatius que esduen a terme actualment al país. Publicadaper la Direcció General de Recerca de laGeneralitat, l’obra es presenta en suport dellibre i de CD-ROM. S’hi descriuen 468grups i 123 centres de recerca i en la versióCD-ROM també s’hi afegeixen dades de 257departaments universitaris i 88 serveis cien-tificotècnics.

Malgrat no ser un recull exhaustiu, l’obradóna a conèixer l’activitat de recerca quemillor respon a les necessitats expressadespel sector productiu i per la societat en gene-ral. El conseller de la Presidència XavierTrias va assistir a l’acte de presentació,durant el qual el director general de Recercade la Generalitat David Serrat va emfasitzarque el llibre vol divulgar el treball dels inves-tigadors catalans al públic en general i espe-cialment entre els agents econòmics i socials,de manera que contribueixi a rendibilitzar larecerca.

En total, l’obra recull la tasca de 6.586investigadors, els quals treballen a universi-tats i altres centres i institucions de recerca.L’obra en paper té una extensió de 642 pàgi-nes i s’ha editat en català, mentre que el CD-ROM també té una versió anglesa.

El llibre dóna una fotografia actual delsgrups de recerca consolidats, una figura queva crear-se en el marc del primer Pla deRecerca de Catalunya 1993-96 i continuaamb el segon Pla 1997-2000. Els grups de

9

inventari

Una guia de la recerca a Catalunya en

llibre i CD-ROMRecull el treball de 6.586investigadors perdivulgar-lo especialmententre els agentseconòmics i socialsa fi de rendibilitzar la recerca

E

Portada del llibre ‘Recerca a Catalunya’

El conseller de la Presidència Xavier Trias amb el vicerector de Recerca de la UB MàriusRubiralta el dia de la presentació de l’obra al Paranimf.

l premi Nobel de Química 1987 Jean-Marie Lehn va ser el 30 de març a laFacultat de Química de la UB en el

marc de la seva estada a Barcelona ambmotiu de la commemoració del desè aniver-sari dels Premis Solvay d’investigació enciències químiques.

Guardonat per l’aportació a la determina-ció de mecanismes de reconeixement mole-cular, Jean-Marie Lehn va establir les basesdel que avui dia es coneix com la químicasupramolecular, és a dir, l’estudi de les enti-tats químiques formades per l’associació demolècules amb unions febles. Director delslaboratoris de química supramolecular a laUniversitat Louis Pasteur d’Estrasburg, par-ticipa activament al programa europeu Che-mistry for Life, encaminat a promoure elconeixement de la química i la divulgació de

la ciència entre el públic en general.El rector de la UB Antoni Caparrós va

obrir el programa d’actes organitzats a laFacultat de Química amb motiu del desè ani-versari dels Premis Solvay per a la Investiga-ció en Ciències Químiques, dins del qual elprofessor Lehn va fer una conferència sobre“Perspectives in supramolecular chemistry”

que va donar peu a una taula rodona sobre“La química: una ciència que reacciona”.

El premi és el més antic de tot Espanya pelque fa a investigació química i està vinculat ala història del Grup Solvay i del seu fundadorErnest Solvay, empresari belga que va pro-moure la creació dels congressos i institutsSolvay de física i química l’any 1911

10

com

mem

orac

ió

proposta de la Facultat de Filologiai amb la laudatio del professor deFilologia Catalana Joan Veny, el 27

de maig la UB va investir doctor honoriscausa el lingüista canadenc d’origen armeniJoseph Gulsoy, tot coincidint amb la sevaparticipació a Barcelona al 20è congrés de laNorth-American Catalan Society.

Nascut el 1925 a Ordu, al sector armenide Turquia, Gulsoy és especialista en lexi-cografia catalana, autor de l’edició i estudidel Diccionari valencià-castellàde ManuelJoaquim Sanelo i col·laborador de JoanCoromines en el Diccionari etimològic icomplementari de la llengua catalanail’ Onomasticon Cataloniae. Entre 1955 i1957 va ser deixeble de Coromines a laUniversitat de Chicago i el 1958 va sernomenat professor del Departament

Jean-Marie Lehn, a l’esquerra, amb el professor Ernest Giralt al seu laboratori de la UB

d’Espanyol i Portuguès de la Universitat deToronto, on ha impartit cursos de lingüísti-ca hispànica, inclosa lacatalana.

Al mateix moment dela investidura, JosephGulsoy participava aBarcelona al col·loqui dela North-American Cata-lan Society (NACS),impulsada per professorscatalans establerts a uni-versitats nord-america-nes com ara el mateixCoromines a Chicago,Josep Roca Pons a India-na, Josep Maria Solà-Solé a Washington, Por-queras Mayo a Illinois o

Albert Forcadas a Alberta (Edmonton,Canadà)

Joseph Gulsoy al moment de ser investit

Es celebrava el desèaniversari dels PremisSolvay, els més antics detot Espanya pel que fa ainvestigació química

El premi Nobel Jean-Marie Lehn

a Química

E

A

Investit honoris causa ellingüista Joseph Gulsoy

es tesis doctorals són un bon indicadorde la recerca que es fa a la universitat,alhora que suposen un episodi decisiu

en la trajectòria acadèmica d’un investiga-dor. Actualment la UB acull una mitjana de450 lectures de tesis doctorals cada curs,xifra que suposa el 51 % de les que es defen-sen a la totalitat d’universitats catalanes. Lapresentació de les tesis doctorals s’anunciacada mes als mitjans informatius de la uni-versitat, com l’UB Web i la revista internaComunicacions.

La UB ha emprès enguany una sèried’accions per millorar els estudis de docto-rat, tot reformant-ne els programes i intro-duint el suport CD-ROM per editar totes lestesis defensades a la universitat. Aquestimpuls coincideix amb el moment que elMinisteri d’Educació ha introduït un seguitde modificacions en aquests estudis de tercercicle.

L’any passat van llegir-se a la UB 434tesis doctorals, de les quals 156 pertanyien ala Divisió III de Ciències Experimentals iMatemàtiques, 132 a la Divisió IV de Cièn-cies de la Salut, 71 a la Divisió I de CiènciesHumanes i Socials, 56 a la Divisió II deCiències Jurídiques, Econòmiques i Socials,i 19 a la Divisió V de Ciències de l’Educa-ció. Es tracta de treballs que tracten ambamplitud un tema que el doctorand ha estu-diat durant anys, sobre una matèria relacio-nada amb el camp científic, tècnic o artísticpropi del programa de doctorat que segueix.

Aquests programes de doctorat duren dosanys, faculten l’alumne per elaborar la tesi ili atorguen el reconeixement de suficiènciainvestigadora. Enguany s’han introduït crite-ris de programació a mig termini, tot ade-

quant els cursos a la demanda potencial i a ladisponibilitat de recursos dels diversosdepartaments. Arran d’un decret del Ministe-ri d’Educació del 30 d’abril sobre estudis detercer cicle, la UB està elaborant fórmulesoperatives flexibles per adaptar-se al noumarc normatiu. El decret divideix els progra-mes de doctorat en un període de docència,al final del qual s’obtindrà un certificat, i unaltre de recerca, que donarà dret a un certifi-cat-diploma.

El moment culminant dels estudis de doc-torat és la lectura i defensa pública de la tesidavant d’un tribunal format per cinc doctorsespecialistes en la matèria de la tesi o en unaaltra que hi tingui afinitat. El nou decretestableix que aquests membres seran esco-llits per la Comissió de Doctorat de cada uni-versitat entre deu especialistes proposats peldepartament on es fa la tesi, un cop escoltatel director de la tesi. Alhora s’han de respec-tar una sèrie de criteris: per exemple estàprohibit que hi hagi més de dos professorsdel mateix departament i tres de la mateixauniversitat. La UB ha augmentat enguany de30 a 40 milions de pessetes el pressupost

destinat a cobrir les despeses generades perla constitució d’aquests tribunals, sobretotviatges i dietes. De tota manera, el vicerectorde Cooperació Experior i Tercer Cicle JoanTugores opina que els mitjans per a aquestcapítol haurien d’augmentar més encara, perdonar als estudis de doctorat la importànciaque els pertoca.

Un cop el doctorant ha defensat la tesi, elsmembres del tribunal la qualifiquen segonsuna escala que ha estat modificada pel noudecret ministerial. Fins ara l’opció era decla-rar l’estudiant apte o no apte i atorgar la qua-lificació cum laudeper a les tesis d’especialqualitat. Ara s’avaluaran amb la puntuacióde no apte, aprovat, notable, excel·lent iexcel·lent cum laude.

El punt final de tot el procés és la publi-cació de la tesi. El Servei de Publicacions dela UB ha començat a editar en suport CD-ROM les llegides a la universitat, substituintel suport microfitxa emprat fins ara. El nousistema presenta avantatges importantsd’emmagatzematge, consulta a través delweb i incorporació al document d’il·lustra-cions, gràfics, imatges i so en vídeo

11

tesis

La UB acull anualmentuna mitjana del 51 % deles lectures de tesisdoctorals que es fan aCatalunya

La recerca a la universitat es reflecteix en les tesis doctorals llegides

L

Canvis i milloresen els estudis

de doctorat

a UB té actualment tres col·legismajors a Barcelona, on ofereix nonomés allotjament, sinó també una

sèrie de serveis que van des d’instal·lacionsesportives a activitats com conferències icursets, tot promovent la convivència i laformació dels residents. Aquests centresformen una xarxa per tot Espanya que per-met als estudiants i personal de les univer-sitats gaudir d’uns indrets de qualitat onestar-se mentre treballen, estudien o simple-ment fan turisme. Ara serà més fàcil utilit-zar-los gràcies a una guia que recull elscol·legis majors i residències universitàriespúbliques d’arreu d’Espanya.

Els col·legis que actualment depenen de laUB són el Penyafort-Montserrat (Diagonal,643), el Ramon Llull (Urgell, 187, recinte del’Escola Industrial) i el Sant Jordi (MestreNicolau, 13). Ofereixen respectivament 420,270 i 176 places per a estudiants en habita-cions individuals, dobles o triples.

El Sant Jordi disposa a més d’un espai apart amb cuina i sala de televisió pròpies peral professorat. El Penyafort-Montserrattambé té habitacions per a professors i elpassat mes de març va inaugurar una novamodalitat d’allotjament: vuit apartamentsamb bany i cuina propis cadascun i destinatsfonamentalment a docents, investigadors iestudiants de tercer cicle.

A més de fomentar la convivència, elscol·legis ofereixen una sèrie d’instal·lacionscom ara biblioteca, sala d’ordinadors, labo-ratoris d’idiomes o instal·lacions esportives.Tot això per un preu lleugerament per sobre

de les 700.000 pessetes l’any, que inclou lapensió completa.

Els responsables dels col·legis majorsPenyafort-Montserrat i Ramon Llull, quetenen una gestió conjunta amb el professorJosé Manuel Bermudo com a director, expli-quen que les persones que utilitzen elscol·legis majors de la UB durant el curs sónmajoritàriament estudiants provinents decomarques catalanes mentre que a l’estiupredominen els d’altres indrets d’Espanya i

de l’estranger. L’existència d’una xarxa decol·legis majors per tot Espanya converteixaquests centres en una bona possibilitat deconèixer diverses ciutats. En aquesta línia, elcol·legi Sant Jordi ha iniciat aquest curs unprograma d’intercanvi que permet quedurant les setmanes que no hi ha exàmens elsresidents puguin allotjar-se gratuïtament enaltres col·legis majors d’Espanya.

Per ajudar a difondre l’existènciad’aquests centres, el director del Sant Jordi,Miquel Serra, també ha elaborat la primera

guia de col·legis majors i residències uni-versitàries públiques de tot Espanya. Ambun format semblant a una guia turística, s’hidescriuen un centenar de centres.

La UB ofereix altres possibilitats d’allot-jament a més dels col·legis majors. Podenllogar-se estudis al barri de Gràcia, amb elsquals la UB té firmat un conveni. El Serveid’Atenció a la Comunitat Universitària dela UB també busca allotjament en hotels,hostals i aparthotels, alhora que manté un

conveni amb la Generalitat per utilitzar elservei Habitatge Jove. Pel que fa a residèn-cies universitàries, la UB té conveni perusar durant tot el curs la residència Erasmusa Badalona i la residència La Ciutat a Grà-cia. L’Ajuntament de Barcelona defensaque hi ha un dèficit de residències univer-sitàries i d’aquí a l’any 2000 pensa inaugu-rar-ne cinc de noves. D’aquesta maneras’augmentarien en mil noves places les4.400 que hi ha actualment a les residènciesde la ciutat

12

Col·legis majors, convivència

de qualitatallo

tjam

ent

El professor suec Lars Hjelmqvist a un dels apartaments del Col·legi Major Penyafort-Montserrat

La UB té tres col·legismajors que a més del’allotjament ofereixenuna sèrie de serveiscom cursets i diversosactes culturals iesportius

L

a UB va ser la primera universitatd’Espanya a tenir una càtedra d’Histò-ria de les Arts Escèniques, que des que

es va crear el 1986 és a càrrec del catedràtici director teatral Ricard Salvat.

Les primeres classes sobre teatre a la UBles va impartir ell mateix dins la càtedrad’Estètica de José Maria Val-verde, des del 1956. A partirdel 1970 la docència sobreteatre es va incorporar alDepartament d’Història del’Art. Ara hi ha dues assigna-tures obligatòries de la llicen-ciatura d’Història de l’Artsobre Història de les ArtsEscèniques i un seguitd’assignatures optatives comHistòria de la Posada enEscena, Teoria Teatral iHistòria de l’Art EscènicCatalà. Les imparteixenRicard Salvat, Maria JosepRagué i Enric Ciurans.

Ricard Salvat afirma quela docència del teatre hauriad’assentar-se més a la UB idefensa la creació d’un futurdepartament de les arts escè-niques. Pel que fa a la pràc-tica del teatre universitari,Salvat va ser en els seusanys d’estudiant un dels fun-dadors de l’Associació deTeatre Experimental, quanles autoritats franquistesimpedien treballar a la uni-

versitat i havien d’assajar a locals cedits perparticulars.

Ja com a professor del Departamentd’Història de l’Art de la UB, el 1970 Salvatva fundarl’Institut d’Experimentació Teatral,que va anomenar-se de formes diverses finsesdevenir el 1993 l’actual Associaciód’Investigació i Experimentació Teatral(AIET), vinculada a la seva càtedra d’Histò-ria de les Arts Escèniques. Avui l’AIET téuns 100 socis i ha escenificat més de quaran-ta muntatges teatrals, incloent èxits com Lapell de brau i En la ardiente oscuridad,deles quals se’n van fer més de cinquantarepresentacions i que es van representar aciutats com Jerusalem, Madrid i Puebla(Mèxic).

Actualment la companyia prepara l’obraLa romàntica història d’una monja, del’autor sud-africà Zakes Mda, en traduccióde Carme Serrallonga. A més, l’AIET fa unasèrie de seminaris, conferències i exposi-

cions, alhora que edita la revista Assaig deteatre, de la qual aquest estiu es publica elnúmero 10.

L’afició al teatre ha fet néixer dos grupsmés dins de la UB. Es tracta d’Akelarre a laFacultat de Filologia i el Grup de Teatre del’Escola Universitària d’Estudis Empresa-rials. El primer treballa de fa cinc anys i haescenificat peces d’autors com Harold Pintero Sam Sheppard. La companyia d’Empresa-rials ha escenificat fins ara dues obres:Torna-la a tocar, Samde Woody Allen iBlanca: vídua d’un viude Nicasi Camps.

Paral·lelament, s’ha arribat a un acord ambl’Institut del Teatre segons el qual les perso-nes vinculades a la UB tindran un 25 % dedescompte en tots els espectacles de l’Insti-tut. Alhora, existeix el projecte de destinaruna sala per a representacions teatrals a lanova Facultat de Geografia i Història ques’ha d’inaugurar l’any 2001 enfront de laCasa de la Caritat, al Raval

14

La universitatsurt a escenate

atre

Ricard Salvat va ser, a laUB, el primer catedràticd’Espanya en Històriade les Arts Escèniques icontinua desplegant-hila seva activitat teòricai pràctica, alhora quesorgeixen més grupsuniversitaris interessats

El professor Ricard Salvat davant les maquetes fetes per alumnes de la Facultat de Belles Arts per a l’obra ‘Enla ardiente oscuridad´

L

El professor Ruíz Ortega explica que lafigura del model ja existia durant l’Antigui-tat i que va ser en el Renaixement quanaquesta feina va agafar un caire més oficialcoincidint amb la creació d’acadèmies. Elsegle XVII trobem referències escrites a lacontractació de models a les acadèmiesd’art. Dins de la UB, els models també tenenuna llarga trajectòria, per exemple en fotosd’arxiu dels anys 10 i 20 a l’escola de bellesarts anomenada la Llotja, avantpassada del’actual Facultat de Belles Arts

a UB és l’única universitat d’arreud’Espanya que manté entre el personalfix de la seva plantilla laboral dotze

persones que treballen de manera exclusiva iespecialitzada com a models nus a les classespràctiques de dibuix i escultura de la Facul-tat de Belles Arts, mentre que altres centresd’ensenyament contracten aquests professio-nals a empreses externes.

Posen davant els alumnes, en una feinamolt clàssica i consubstancial a l’aprenentatgede les belles arts, però sovint poc valorada ique suposa un important desgast físic i psi-cològic. En una de les últimes convocatòriespúbliques per concursar a places de personallaboral de la UB, el mes de març, n’apareixiauna d’Oficial Model Viu, amb la categoria deGrup IV, el penúltim dels nivells laboralsexistents.

“Allò que més m’agrada de la meva pro-fessió és el fet que el resultat és una obrad’art”, explica el model Sergio Hurtado.Dolores Pulido, coordinadora de ModelsVius de la UB, afirma que darrere un modelha d’haver-hi tota una preparació. Sovint hande mantenir durant molt de temps la mateixapostura, la qual cosa pot dur a un esgotamentimportant. “És aconsellable fer algun tipusd’esport”, recomana Pulido. A més, la uni-versitat prepara esporàdicament cursos deformació per als models destinats a prendreconsciència del propi cos.

El professor Ruíz Ortega explica que ambel pas dels anys els models s’encaminen capaltres vessants professionals, per exempletreballar de bidells. En algun cas fins i tothan esdevingut professors universitaris.

Els models masculins són minoria, tres enl’actualitat. “Quan vaig entrar com a profes-sor a la facultat durant els anys 70, les donesposaven nues mentre que els homes ho feienamb banyador”, explica el professor Ruíz,que va ser justament qui va acabar ambaquesta diferència de tracte.

15

professions

La professió pocvalorada demodel nu ésindispensable ala Facultat deBelles Arts, queen té dotze coma membres de laplantilla depersonal fix

Classe aquest curs a la Facultat de Belles Arts amb un model posant

Una model posa a la Llotja l’any 1914

L

Els cossos més artístics

Salvat. El Concurs d’Oratòria està organit-zat pel Club de Debat de la Facultatd’Econòmiques i la Comissió de Cultura dela Facultat de Dret. Va néixer el 1993 impul-

er Sant Jordi al vestíbul de l’EdificiPlaça Universitat es va inaugurar

l’exposició “L’herència del Sent Soví” sobremanuscrits i llibres de temàtica alimentàriaprocedents de la biblioteca d’aquesta univer-sitat i del fons Rudolf Grewe, que es mostra-ven per primer cop en una exposició pública.

El vernissatge de la mostra va comportardues iniciatives singulars. La cuinera RosaM. Esteva Grewe, del restaurant barceloní

Tragaluz, va oferir als assis-tents una mostra de plats decuina medieval extrets dereceptes dels llibres expo-sats, amb vins del celler deCan Ràfols dels Caus, deCarlos Esteva Grewe. Alho-ra, el cuiner Ferran Adrià vaapadrinar la mostra i vaobsequiar els assistents ambuna sorpresa comestiblepreparada per ell, que porta-va per nom la frase de JosepPla “L’únic que els falta a lesroses per ser perfectes és ser comestibles”.

L’enginyosa observació de Josep Pla vaservir de punt de partida perquè Ferran Adriàtraduís les roses, el gust de les roses, a unllenguatge gastronòmic actual. Ferran Adriàva acceptar fer de padrí de la presentaciópública del llegat Rudolf Grewe, que gràciesa l’interès i a la generositat de Rosa Maria iCarlos Esteva Grewe ja forma part del fons

de llibres de cuina i gastronomia conservatsa la Biblioteca de la UB.

L’exposició constava de 180 manuscrits iimpresos seleccionats pel responsable defons antics de la Bibilioteca de la UB JordiTorra i pel catedràtic d’història medievalAntoni Riera, en un itinerari des de la cuinamedieval fins a la nova cuina catalana a tra-vés dels tractats més representatius

16

mos

tra

eresa Carretero, estudiant de segoncurs d’Administració i Direcciód’Empreses, va guanyar divendres 24

d’abril el IV Concurs d’Oratòria defensantdavant del seu opositor Antoni Ferre, dequart curs de Dret, que el govern no té dret aimpedir el pagament d’un segrest.

Actuaven de jurat l’advocat Emili Cuatre-casas, el director del Departament de DretCivil de la UB Alfonso Hernández Moreno,l’actriu Montse Guallart i el periodista Joan

sat per la necessitat dels alumnes de conèi-xer les tècniques de l’oratòria i la persuasió.En aquesta edició s’hi havien presentat 16alumnes d’Econòmiques i sis de Dret

Constava de 180manuscrits i impresos dela Bibilioteca de la UB,en un itinerari des de la cuina medieval fins a la nova cuina catalanaa través dels tractats mésrepresentatius

L’advocat EmiliCuatrecasas, el professorAlfonso HernándezMoreno, l’actriu MontseGuallart i el periodistaJoan Salvat formaven eljurat

D’esquerra a dreta, Rosa M. Esteve, el cuiner del restaurantTragaluz Joan Ferré, Antoni Caparrós i Ferran Adrià

El jurat i la guanyadora

Teresa Carretero guanya el IV Concurs d’Oratòria

T

El cuiner Ferran Adrià apadrina l’exposició

“L’herència del Sent Soví”

P

L’estudiant

oies bibliogràfiques de valor incalcu-lable com ara la còpia més antiga quees conserva de la Crònica del Rei

Jaume, de 1343, o la traducció catalana de laRegla de Sant Benet, de 1457, o un antíquís-sim tractat de patrística llatina del segle X estroben a l’Àrea de Reserva de la Bibliotecade la UB, amb 2.000 altres manuscritsd’importància.

Al costat dels manuscrits, l’Àrea de Reser-va consta d’uns 200.000 llibres, que vancomençar a catalogar-se i a informatitzar-sede forma sistemàtica a partir de 1984, en unprocés que encara avui continua. El procésde catalogació d’un llibre antic és força méslaboriós que el d’un llibre modern, ja quesovint falten pàgines, no consta l’autor ol’exemplar està deteriorat pel pas dels anys.En aquests casos, la tasca dels bibliotecarisper reconstruir la fitxa completa del llibres’assembla força a la dels detectius.

El director de l’Àrea de Reserva JordiTorra explica: “Poques vegades ens veiemincapaços d’identificar un llibre. La tasca éslenta i feixuga, hem de rastrejar els indicis enels sistemes de catalogació internacionals,però gairebé sempre ens en sortim”. Un altrepas és el de la restauració, que es fa al tallerinaugurat el 1997 al Campus Pedralbes, ontreballen tres restauradors i deu becaris de laFacultat de Belles Arts i de l’Escola de Res-tauració de la Generalitat. S’hi reenquader-nen els exemplars malmesos, es restaura elpaper corcat i es fixen les tintes esborrades,entre altres tècniques.

La major part dels fons antics provenen deles biblioteques dels convents de Barcelonadesamortitzats l’any 1835. Entre les impor-tants figuren les dels convents de Santa Cate-rina, Sant Josep, Sant Francesc, Sant Agustí,del Carme i de la Mercè. L’altra part del fonsde reserva prové de la biblioteca de l’antigauniversitat de Cervera i de donacions i com-pres diverses al llarg de la història.

Un dels apartats més valuosos de l’Àreade Reserva és el de manuscrits, amb 2.030exemplars. El més antic és del segle X, men-tre que els segles XVII i XVIII són els mésrepresentats. A més dels ja esmentats, algunsdels manuscrits més emblemàtics són el Lli-bre del Mostaçaf(1337), el Llibre delsàngelsde Francesc d’Eiximenis (1445), elLlibre apellat Consueta (del Consell de Centde Barcelona) del segle XIV, i el cançonerJardinet d’Orats (1486).

Els incunables (llibres impresos abans de1500) també estan molt ben representats a la

biblioteca, amb 752 exemplars, molts perduplicat. El més antic correspon al primerllibre imprès a Itàlia, el De Oratorede Cice-ró (1465), obra de dos impressors alemanysque viatjaven per Itàlia intentant introduir laimpremta de Gutenberg.

Pel que fa als llibres impresos en l’èpocamoderna, l’Àrea de Reserva reuneix aproxi-madament 9.500 impresos del segle XVI,46.000 del XVII i 55.000 del XVIII. Tambéés fonamental la col·lecció d’impresos sor-gits dels tallers de Barcelona, que permet lareconstrucció de l’activitat impressora de laciutat des dels seus orígens fins al segleXVIII.

A part de les col·leccions ubicades a labiblioteca de l’Edifici de Plaça Universitat,cal destacar els importants fons d’obres demedicina i ciències jurídiques que es conser-ven a les biblioteques de les respectivesfacultats

17

bibliofília

El director de l’Àrea de Reserva Jordi Torra amb el llibre d’astronomia i astrologia del’emperador Carles I

Entre els manuscritsque s’hi guarden n’hiha de tan valuososcom la còpia mésantiga que es conservade la ‘Crònica del ReiJaume’, del 1343

J

Les joies de la Biblioteca,

a l’Àrea de Reserva

l professor de llengua i literatura gregamoderna de la Facultat de FilologiaAlexis Eudald Solà va rebre el 4 de

març a l’ajuntament de la capital grega elPremi Atenes de mans de l’alcalde de la ciu-tat Dimítrios L. Avramòpulos, atorgat a pro-posta de la Societat Grega de Traductors deLiteratura, que presideix l’ambaixador ihome de lletres Vassilis Vitsaxís, en reconei-

xement a la seva tasca d’estudiós i promotorde la cultura neohel·lènica a l’exterior. Elprofessor Alexis Eudald Solà, que ja va rebrela Creu d’Or de l’Ordre de l’Honor de laRepública de Grècia l’any 1996, es tambémembre corresponent de la Societatd’Escriptors Grecs i cònsol honorari deXipre a Catalunya i Aragó.

Nascut a Ripoll el 1946, va cursar estudisde Filosofia i Lletres a la UB i s’hi va docto-rar amb una tesi sobre Kavafis, dirigida pelprofessor Josep Alsina, ripollès igual comSolà i secretari de la Reial Acadèmia deBones Lletres al llarg de més de vint-i-cincanys. En aquesta funció el va succeir AlexisEudald Solà, que és també acadèmic nume-rari des de l’any 1988 i que es va fer càrrecde la secretaria d’aquesta corporació fins al1996.

A més de la feina docent i investigadora ala universitat, on va fundar l’Aula CarlesRiba per a la promoció i divulgació de la cul-tura catalana durant els anys del franquisme,Alexis Eudald Solà ha traduït els poetes iprosistes grecs contemporanis (Kavafis,Seferis, Ritsos, Titos, Patríkios, Kazantza-kis) i ha publicat diversos treballs sobre lite-ratura neogorega i sobre Antoni Rubió iLluch i Carles Riba, de cara a establir lesrelacions culturals i polítiques entre Grècia iCatalunya. Entre 1980 i 1983 va ser cap deRelacions Culturals del Departament de Cul-tura de la Generalitat de Catalunya i enl’exercici del seu càrrec va iniciar la tasca deprojecció exterior de la cultura catalana.

A propòsit de l’evolució de l’hel·lenismea la universitat i de la seva trajectòria com apràcticament únic professor universitariarreu de Catalunya de llengua i cultura gre-gues actuals, Alexis Eudald Solà manifesta:“Des de fa molts anys, l’estudi de la Grèciamoderna –la llengua, la literatura i la cultu-ra en general– m’absorbeix totalment. I nopot ser d’altra manera. La Grècia modernano és un apèndix de la Grècia clàssica, commolt erròniament alguns pensen. És unacontinuïtat, sí, però que passa a través deBizanci (un altre món riquíssim i enlluerna-dor) i sobretot és una realitat que ens arribatransformada, després d’uns segles d’unahistòria molt difícil i turmentada”.

“Em considero admirador i seguidor –mésque no pas deixeble, perquè l’estudi del neo-grec el vaig emprendre tot sol en acabar elsestudis a la facultat– d’Antoni Rubió i Lluch,el nostre primer bizantinista i neohel·lenistaque, a més, va introduir l’estudi del grecmodern a la nostra universitat, i també deCarles Riba. Al costat d’aquests dos gransnoms, hi ha dues figures que recordo espe-cialment: Josep Alsina i Jaume Berenguer,que pertany a aquella gran generació –elsValentí Fiol, Joan Petit, Santiago Olives–que per culpa de la guerra civil no van poderestar a la universitat i van haver de treballaren altres camps. D’aquesta manera, no dirial’hel·lenisme, sinó que l’humanisme catalàva perdre autèntics mestres”

18

Alexis Eudald Solà premiat a Ateneshe

l·len

ism

e

Reconeguda la sevadedicació al’ensenyamentuniversitari de la llenguai la cultura greguesactuals

El professor Alexis Eudald Solà a la tribunade l’Ajuntament d’Atenes durant les sevesparaules d’agraïment

E

Va ser complicat aplicar els coneixementsteòrics adquirits a la universitat a la divulga-ció a través dels mitjans de comunicació?

Amb aquest tema tinc un problema deconsciència. Sé que estic fent un cert mal a lasocietat. Sé que m’ha costat entendre lescoses, mentre que a la televisió les dono tanmastegades que sembla que no siguin difí-cils. Realment són molt més difícils. A latelevisió tendim a falsejar la realitat. Tot ique jo intento explicar que és més difícil queno sembla, tinc la sensació que estemenganyant la joventut.

La meva obsessió és fer-me entendre.Sempre he tingut vocació de fer arribar laciència als mitjans de comunicació. Vaig fera Ràdio Estel un programa que es deia Con-verses amb la ciència, quan va començar totaixò de les tertúlies als mitjans de comunica-ció. Allò que no puc suportar és la gent queparla del que no sap. Per contrarestar-ho,vam dir que faríem una tertúlia amb personesde la universitat o tècnics especialitzats enun tema. És possible que fem una cosa sem-blant a la televisió l’any vinent.

sentés, que tenia possibilitats perquè estavamés acostumat a aguantar-me els nervis. M’hivaig presentar i em van agafar.

Anar a la universitat em va canviar lamanera de pensar. Físiques et fa canviarl’estructura cerebral. Abans la velocitat eral’espai que recorres en una unitat de temps,mentre que quan arribes a la universitat lavelocitat és la derivada del vector posició.Això és un canvi conceptual. Quan començaa tenir un significat en el teu cap, vol dir queel teu cap ha canviat.

A termodinàmica, per exemple, et fanl’enunciat d’un problema i has de decidird’entrada com pot anar aquest problema. Elresultat està tan allunyat del plantejamentinicial que aprens que per resoldre el proble-ma has d’anar més enrere, has de mirar lescoses amb més separació de la realitat. Not’has d’enfrontar al problema com una qües-tió concreta, sinó sempre des de la generali-tat. Això serveix després a la vida en general.Molts companys d’estudis estan treballantara en càrrecs directius d’empreses d’allòmés diverses.

Tomàs Molina a un pati de la Facultat de Física i Química

omàs Molina (Badalona, 1963) va lli-cenciar-se el 1988 en Físiques,l’ensenyament on s’imparteixen astro-

nomia i meteorologia a nivell universitari.Des del 1987 treballa a TV3 com un delspopulars homes del temps i és cap de meteo-rologia de Televisió de Catalunya. També ésresponsable dels canals temàtics CanalMeteo i Teletiempo, que pertanyen a la Cor-poració Catalana de Radio i Televisió i eme-ten dins les plataformes de Canal SatéliteDigital i Vía Digital. D’altra banda, és undels vicepresidents de la International Asso-ciation Broadcast Meteorologist.

A més d’aquest currículum com a meteorò-leg, també està col·legiat com a periodista. Enaquests moments continua la seva formació ala UB amb el doctorat i prepara la tesi docto-ral, centrada en radars meteorològics.

Quan vas començar els estudis de física jat’atreia la meteorologia? L’estada a la facul-tat va influir en com enfocar el teu àmbit detreball?

Quan vaig entrar a la facultat volia ser mes-tre. Primer volia estudiar Matemàtiques però,com que sóc molt pràctic, vaig pensar que siestudiava allò només podria ser professor dematemàtiques. En canvi, amb Físiques podriafer de professor de matemàtiques, de física ide química. Quan ja estava fent quart curs,sense pensar que seria home del temps, TV3va fer uns càstings a la Facultat. Jo havia fetteatre i un programa per a nens a Ràdio Ciutatde Badalona, feia titelles i estava en un grupd’animació infantil. Em van dir que m’hi pre-

20

Tomàs Molina, home del temps de TV3: “La universitat em vacanviar la manera de pensar”

entr

evis

ta

Tomàs Molina explicacom l’ha influït laformació universitària,inclosos els seus actualsestudis de doctorat, iavalua la recerca que fala UB en meteorologia

T

21

entrevistaQuè t’ha mogut a fer el doctorat? Què en

penses del que s’anomena formació conti-nuada, del fet de continuar estudiant quan jaets dins del món professional?

Continua al meu cervell la idea de ser pro-fessor. No sé quan podré acabar el doctorat,però algun dia seré doctor. El que he fet araés capacitar-me per a la investigació, formar-me dins de la universitat. M’agrada perdiversos motius. Primer, perquè la universi-tat em fa sentir jove, la facultat m’agrada,seguir en contacte amb la gent, amb els com-panys de classe... La feina, vulguis o no vul-guis, et separa de la gent. Després resulta quesóc molt xafarder, per dues bandes, perquètambé sóc periodista. Ho he estat des depetit, quan tenia el vici de llegir. La feina queestic fent em dóna l’oportunitat d’accedir acoses diferents.

Com és el nivell de la recerca universitàriaen meteorologia a Catalunya i concretamenta la Facultat de Física de la UB?

Catalunya, i Barcelona en particular,s’estan convertint en un pol en meteorologiaa nivell espanyol i europeu. Els canals temà-tics de meteorologia, que molt fàcilments’haurien pogut fer fora de Barcelona, bàsi-cament a Madrid, s’estan fent a Barcelona.Hi ha un model numèric de predicció, aquí, ala universitat. També hi ha el nou radarmeteorològic de la UB. Jo tinc l’orgull quedes de Televisió de Catalunya hem participaten que això tirés endavant, encara que es fades de la universitat i el mèrit és seu. Perexemple, una part del radar és de TV3 i hem

participat en totes les inversions que ha cal-gut. Ara tornarem a fer la convocatòria debeques i agafarem estudiants de Física i deGeografia per a TV3 i Catalunya Ràdio. Decara a l’octubre, amb el professor JeroniLorente estem preparant un postgrau, ambvoluntat que sigui un màster, sobre comuni-cació de la informació meteorològica. Seràforça multidisciplinar, no només en l’àmbitespanyol sinó en el llatinoamericà, encol·laboració amb altres universitats. Hi par-ticiparia gent de Física, Geografia, Periodis-me, Oceanografia i Llengua.

A Espanya, un lloc amb uns estudis defísica de l’atmosfera a un nivell tan fortnomés existeix a Barcelona. A Madrid hi hal’Institut Nacional de Meteorologia, però ésmés tancat i per accedir-hi cal fer unes opo-sicions. Ho estem fent tan bé que ha pogutnéixer el Servei de Meteorologia deCatalunya. Tot això gràcies al fet que tenimgent capacitada, eines i equipament. Perexemple, el model MASS (Sistema de Simu-lació Atmosfèrica de Mesoescala) està fun-cionant bé; hi ha el llançament cada dia d’unglobus sonda del Servei Català de Meteoro-logia... Cada cop tenim més eines per ferestudis, els quals moltes vegades es basen entenir les eines que permetin investigar. Entretots estem fent una feina ben feta. La univer-sitat ha de treballar amb les empreses, amb lasocietat. La bona investigació és la que eslliga a les coses que passen. Hi ha aspectesde la investigació que s’han de pagar per se,perquè s’han d’investigar sols. Però per alsaltres, com que estan involucrats en la socie-

tat, acaba sortint finançament. Crec que ambla meteorologia això s’està fent molt bé, ambl’administració pública, la universitat, latelevisió i les empreses.

Catalunya és un país especialment difícilper a les prediccions meteorològiques perculpa de les seves característiques físiques,com ara el relleu?

Tot arreu del món és complicat. És veritatque Catalunya resulta complicada, però perexemple a Anglaterra no n’hi ha prou de dirque plourà, sinó que cal dir quin tipus depluja farà i si caldrà paraigua. A cada lloc lagent necessita un cert nivell de detall com-plicat.

La predicció avui per al sisè dia és mésbona que la predicció que es feia l’any 1982per a l’endemà. Ha canviat tant la tècnicaque la meteorologia de fa quinze anys no téres a veure amb la d’ara pel que fa als proce-diments. Fallar ara la predicció vol dir fallaren un marge de sis o dotze hores. Si dic quedemà al matí plourà i plou a la tarda, hefallat, però hem fallat per un marge d’hores.Les queixes grans són sempre pel temps quefa. Per exemple, l’última Setmana Santa vafer exactament el temps que vam dir quefaria, però es van queixar perquè era untemps lleig.

D’altra banda, fa anys a Andorra s’hipodien desplaçar mil, deu mil persones. Avuiuna nevada als Pirineus pot enganxar migmilió o un milió de persones. Qualsevol cosaque passa es multiplica. És imprescindible lapredicció

Tomàs Molina alterrat de laFacultat deFísica i Química

També han ofert cursosd’estiu FormacióContinuada-Les Heures,l’Escola d’IdiomesModerns i l’Institutd’Estudis Hispànics,entre d’altres

ls cursos d’estiu Els Juliols de la UBestrenats l’any passat han duplicatl’oferta en la seva segona edició i volen

duplicar igualment, fins arribar als 2.000estudiants, els resultats de la primera convo-catòria. Els 37 cursos programats es fan del6 al 24 de juliol a l’Edifici Plaça Universitat,com també les activitats culturals paral·leles.

Els Juliols de la UB tenen un pressupostde 74 milions de pessetes, amb un objectiud’autofinançament del 66 %. La resta escobreix gràcies al patrocini de l’Ajuntamenti la Diputació de Barcelona i empreses pri-vades com ara Enciclopèdia Catalana, Pic-king Pack, Coca Cola, Don Algodón i Ibèria.

D’altra banda, Els Juliols de la UB orga-nitzen del 7 al 13 de setembre vuit cursosd’estiu en anglès a Sarajevo, en col·laboracióamb la Universitat de Sarajevo i el Comis-sionat d’Universitats i Recerca de la Genera-litat, i també participen del 14 al 19 desetembre als cursos d’estiu de la UniversitatInternacional Illa del Rei (UIMIR) a Maó.

Alhora, la cinquena edició anual de laEuropean Universities Summer Schoolque convoca Formació Continuada-les Heures ha tingut lloc del 6 al31 de juliol al Palau de lesHeures, amb 24 cursos queconcentraven els esforçosorganitzatius en cinc àreesconsolidades: direcció d’em-preses, medi ambient, gerontolo-gia, recursos humans, les universi-tats davant del segle XXI i for-

mació continuada universitària. La majoriade cursos els imparteixen en anglès profes-sors de diferents països.

L’Escola d’Idiomes Moderns ha ofertenguany sis cursos d’estiu nous, entre elsquals hi ha anglès a Internet, anglès al cine-ma, preparació per a l’examen d’anglèsTOEFL (Test of English as a Foreign Lan-guage) i un per a professors no nadiusd’anglès de primària i secundària.

El Servei de Llengua Catalana ha introduïtenguany com a novetat en la seva oferta pera l’estiu un curs sobre redacció i elaboracióde pàgines web. Les classes seran pràctiquesi tenen com a objectiu dominar els recursosd’Internet i aprendre els criteris de redacció iadaptació de textos per a aquest mitjàd’informació. El curs tindrà valor de crèditsde lliure elecció, igual que el de tècniques deredacció i el taller d’escriptura creativa.També s’ofereixen els cursos especialitzatsde correcció fonètica i de grupde conversa. D’altra banda,s’impartiran 15 cursos dellengua general per a nocatalanoparlants i catalano-parlants, repartits en sisnivells de coneixement.L’any passat van impartir-se tretze cursos correspo-nents també a sis ni-vells, que van seguir251 alumnes de lesprocedències mésvariades.

L’Institut d’Estudis Hispànics ofereix comcada estiu cursos intensius d’espanyol per aestrangers en diferents edicions del 6 dejuliol al 10 de setembre. L’any passat vanseguir aquestes classes un total de 200 estu-diants.

La Càtedra Ramon Llull, dirigida pel pro-fessor de Filologia Romànica de la UBGabriel Oliver, celebra els seus cursosd’estiu a la seu de l’Estudi General Lul·lià dePalma de Mallorca, en la 47a edició del cursd’espanyol per a estrangers i la 21a ediciódels Cursos Francesc de B. Moll de FilologiaEspanyola i Catalana, entre d’altres.L’any passat 1.500 alumnes van seguirels cursos de la càtedra, la majoriaimpartits per professors de la UB

22

esti

u Els Juliolsdupliquen

E

Il·lustració corresponent al cartelld’Els Juliols de la UB

Ja té 18.000 pàgines is’ha convertit en un delsmés importants mitjansde comunicació interna iexterna de la universitat

l mateix moment d’arribar a unmilió d’entrades d’usuaris a travésde la portada de l’UB Web després

de la seva implantació el novembre de 1995,aquesta primera pàgina d’accés dissenyadagràficament per l’agència Quod va canviar apartir del 23 d’abril per donar lloc a unanova imatge més estructurada, en funció del’ampli desplegament que ha conegut en poc

temps i coneixerà encara els mesos vinentsel nou mitjà informàtic de comunicacióinterna i externa. La seva adreça electrònicaés http://www.ub.es.

El primer milió d’entrades registrades através de la portada no representa el totald’usuaris que havien accedit a la UB enaquest període, molt superior si es té compteque una part de les consultes s’adreça direc-tament a alguna de les 18.000 pàgines sensepassar per la portada.

L’estructura del contingut de l’UB Web jaes va posar al dia el mes de gener de 1998sobre la base de l’experiència adquirida pelsistema, amb el criteri de facilitar els itinera-ris de navegació de cada tipus d’usuari interni extern. Ara, els diferents botons de la nova

portada recullen aquesta estructura de pre-sentació general de la UB, Infos, Divisions,Cerca, Estudiants, Personal docent i investi-gador, Personal d’administració i serveis,Fundacions i Universitat-empresa.

A les barres de navegació que figuren alcapdamunt i al peu de cada pàgina interior,s’hi troben els botons que remeten a la por-tada, a la Biblioteca, a les Infos, a la pàginade les diferents modalitats de Cerca, a Estu-diants, a PDI i a PAS.

L’UB Web és un dels elements bàsics delconjunt d’accions de la Fundació UB Mèdiaper implantar les noves tecnologies en elsdiferents aspectes de la vida d’aquesta uni-versitat, amb el finançament de Banc San-tander

23

A

L’UB Web arriba al milió d’entrades

i canvia de cara

La nova portadade l’UB Web

internet

l president del govern espanyol JoséMaría Aznar va fer una visita a l’Hospi-tal Clínic i a la Facultat de Medicina de

la UB el dilluns 20 d’abril en el marc d’unaestada a Barcelona, acompanyat pel consellerde Sanitat de la Generalitat Eduard Rius, ladelegada del Govern a Catalunya Julia García-Valdecasas, el rector Antoni Caparrós, el degàde la Facultat de Medicina Josep A. Bombí i eldirector científic de l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer Joan Rodés,entre d’altres personalitats.

La visita responia a la voluntat del presi-dent Aznar de conèixer de prop les caracterís-tiques d’un centre hospitalari amb un alt com-ponent de recerca d’excel·lència. Enguany launitat mixta de recerca formada per l’HospitalClínic de Barcelona i la Facultat de Medicina

de la UB ha tornat a ser la primera dins laxarxa d’unitats d’investigacions (REUNI) delSistema Nacional de Salut, en una classifica-ció que té en compte tant la rellevància cien-tífica i sociosanitària de la recerca com la pro-ducció científica duta a terme pels centres.

El president Aznar també va visitar el labo-ratori de Biologia Cel·lular de la Facultat deMedicina de la UB, inaugurat juntament ambaltres instal·lacions l’octubre de 1996 ambmotiu de la remodelació de 14.000 metresquadrats de l’ala nord de la facultat

24

polít

ica

La contractació dels jovesinvestigadors és elprincipal problema del’actual sistema deciència i tecnologiaespanyol, segons laprestigiosa revistacientífica

a contractació dels joves investigadorsconstitueix el principal problema perresoldre de l’actual sistema de ciència i

tecnologia espanyol, segons la prestigiosarevista científica anglesa Nature. El mesd’abril va publicar un suplement dedicatíntegrament a la recerca a Espanya sota eltítol “Science in Spain: A guide to scientificopportunities”, en el qual la periodista Ali-son Abbott presentava el resultat del seu exa-men del panorama científic actual.

El suplement incloïa entrevistes amb per-sonalitats del món de la ciència i de la políti-ca, opinions d’investigadors espanyols i uníndex de diferents centres, universitats i ins-titucions de recerca. De la UB s’esmentavendepartaments com el de Biologia i Bioquími-ca Molecular, recentment guardonat amb elPremi Ciutat de Barcelona d’investigaciócientífica, o el Laboratori de Genètica Mole-cular de la Facultat de Medicina; institutscom l’IDIBAPS (Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer) de la Fun-dació Clínic per a la Recerca Biomèdica; i elParc Científic de Barcelona, únic representaten la secció de parcs científics espanyols.

Malgrat un increment notable de finança-ment a principis dels anys 80, el governespanyol dedica avui només un 0,8 % delPIB a recerca, enfront d’una mitjana europeade l’1,9 %. Tanmateix, l’editora de la revistadestaca la qualitat dels científics espanyols,que sovint treballen amb ajuts europeus. Lesrecomamacions de Nature al governespanyol eren prendre’s seriosament el pro-

blema dels joves investigadors que passensovint a engruixir la “fugida de cervells”, imostrar més transparència pel que fa a lesdecisions en política científica

E

L

El president Aznar al laboratori de Biologia Cel·lular de la Facultat de Medicina acompanyatpel degà Josep A. Bombí i pel rector Antoni Caparrós

Portada del suplement de la revista

El cap del govern voliaconèixer de prop uncentre hospitalari ambun alt component derecerca d’excel·lència

L’estat de la ciència a Espanyaanalitzat a‘Nature’

El president Aznar aMedicina

L’ensorramentd’habitatges a causad’aquest problema hamotivat l’acceleració derecerques sobre lespropietats i lescarències delcontrovertit material

a primera caracterització completa del’estructura del ciment aluminós haestat aconseguida per un equip d’inves-

tigadors coordinat pel catedràtic SalvadorGalí, del Departament de Cristal·lografia,Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB.

L’estudi ha estat publicat en l’edició inter-nacional de la revista alemanya AngewandteChemiei hi han participat els investigadorsServando Chinchón de la Universitat d’Ala-cant, Jordi Rius de l’Institut de Ciències deMaterials de Barcelona iFrancesc Guirado de la Uni-versitat Rovira i Virgili.

Des de l’ensorrament el1990 d’un habitatge sencer aBarcelona a causa de l’alumi-nosi, a Catalunya s’han dedi-cat molts esforços a l’estudide les patologies en edificisprovocades pel ciment alumi-nós, del qual hi havia un grandesconeixement pel que fa al’estructura, l’estabilitat i lespropietats mecàniques. Fentservir la tècnica de difraccióde pols, els investigadors hanpogut determinar l’estructuramolecular de l’anomenadafase hexagonal, és a dir, delmaterial que es fa servir a peud’obra després de barrejar elciment que arriba de fàbricaamb l’aigua, i que constitueixl’autèntic punt de partida delciment aluminós.

Aquest material experi-menta una transformació fisi-

coquímica al llarg d’un procés de caràcterirreversible que depèn principalment de fac-tors com ara la humitat i la temperatura. Coma resultat, esdevé un altre material (l’anome-nada fase cúbica), que es caracteritza perquèpresenta una pèrdua de resistència mecànicaexcessiva, un augment de porositat i perme-abilitat i una marcada vulnerabilitat enfrontde possibles agents externs, que determina-rien el col·lapse final de l’estructura cons-truïda amb el ciment aluminós.

La recerca ha aportat dades totalmentnoves sobre l’estructura, el contingut enaigua i l’estabilitat de la fase hexagonal. Tot

i que no té una aplicació directa sobre elsedificis que ja pateixen aluminosi, apuntainformació de base sobre les característiquesd’aquest material controvertit.

Especialista en l’àrea de cristal·lografia iamb nombrosos treballs publicats en temesde ciències dels materials, Salvador Galí vaengegar fa anys una sèrie d’estudis sobreestructura cristal·lina i estabilitat dels compo-nents del ciment en general. És el director dela primera tesi doctoral a tot Espanya sobreestructura del ciment aluminós, que va llegirel 29 d’abril a la Facultat de Geologia de laUB el seu col·laborador Francesc Guirado

25

El ciment aluminós,caracteritzat

per primer cop

materials

Salvador Galí al seu despatx de la universitat amb un antic difractòmetre de pols

LDes de l’ensorrament el 1990 d’un habitatge sencer aBarcelona a causa de l’aluminosi, a Catalunya s’handedicat molts esforços a l’estudi de les patologies enedificis provocades pel ciment aluminós

Presentem tres mostresd’una sèried’experiències dedocència amb novestecnologies englobadesdins del programa de la UB batejat amb el nomde TEAM (TecnologiesAplicades a l’Educació i l’AprenentatgeMultimèdia)

Pràctiques d’anatomia en CD-ROM

Des del Laboratori Hipermedia d’Anato-mia, situat a la Facultat de Medicina delCampus de Bellvitge, el pro-fessor Barastegui imparteixles pràctiques de l’assignatu-ra d’Anatomia als alumnesde primer i com a assignaturaoptativa a 44 alumnes desegon i tercer. El mètodepedagògic té una aparençamolt senzilla. Una taula, unapantalla d’ordinador, biblio-grafia convencional a l’abasti una sèrie de plaquesradiogràfiques. La novetat ésel CD-ROM que s’utilitza.

El professor Barastegui hatrigat sis anys a desenvolu-par-lo del tot, abocant-hi laseva experiència. El CD trac-ta de l’anatomia òssia delcrani i està estructurat demanera que l’alumne assimi-la molts conceptes de formagairebé subliminal, guanyantles clàssiques hores d’estudimemorístic en favor depotenciar habilitats com arael treball en grup, la llibertat

personal i la presa de decisions. A més, estàen cinc idiomes per facilitar l’aprenentatgede futurs estudiants estrangers i incorpora elso per sentir-lo en la llengua original.

Durant el curs els alumnes han de resoldreun cas que ells mateixos escullen. Primerestableixen els objectius, i amb el professorestructuren els continguts i els recursos(bibliografia, mitjans informàtics, modelsanatòmics, radiografies i disseccions). Des-prés formen els grups de treball i fan l’apre-nentatge a través de l’itinerari guiat pel CD-ROM i les activitats amb el professor. Cadamòdul d’aprenentatge del CD-ROM presen-ta uns continguts bàsics en llenguatge, con-ceptes i informació especialitzats, a mésd’autoavaluació, i finalitza amb l’adquisiciód’una habilitat concreta. Al capdavall, elprofessor valora els coneixements adquiritspels alumnes.

“Fins ara només hem pogut fer un CD-ROM sobre l’estructura òssia del crani. Lameva idea és obtenir recursos suficientsper construir-ne un altre de semblant que

inclogui tota l’anatomia del cos humà, ifins i tot construir una intranet on elsalumnes puguin trobar tots els recursosnecessaris a la xarxa”, manifesta el profes-sor Barastegui.

L’entusiasme d’alguns alumnes que hanpassat per aquesta experiència d’aprenentat-ge amb noves tecnologies ha fet que sisd’ells, un cop cursada l’assignatura, hagindecidit continuar treballant amb el doctorBarastegui en el desplegament informàtic delmètode innovador.

Tot el món ibèric dins d’un CD

El segon exemple que presentem exposa unprojecte avançat en el camp de les humanitats.Els professors del Departament de Prehistò-ria, Història Antiga i Arqueologia FrancescGràcia i Glòria Munilla estan enllestint unexhaustiu CD-ROM sobre el món dels ibers,amb el qual impartiran l’assignatura CulturaIbèrica a partir del curs vinent.

26

Les novestecnologies,

en concretinno

vaci

ó

El doctor Barastegui amb els seus alumnes

L’assignatura, optativa desegon cicle, tindrà un màxim de30 alumnes. Les classes compta-ran amb la presència constant delprofessor, el qual introduirà lamatèria i farà indicacions a fonssobre el funcionament a principidel curs. En aquest cas, a diferèn-cia de l’anterior exemple, l’alum-ne trobarà la major part de recur-sos en el CD-ROM i treballaràuna gran part de l’assignaturaamb l’ordinador. El professormarcarà el ritme de treball, faràles classes teòriques comple-mentàries, atendrà les consultes iavaluarà el progrés dels alumnes,tot potenciant la vessant de latutoria.

El CD inclou dos grans apar-tats: l’hipertext i un tutorial inte-ractiu multimèdia. En l’hipertextes troba la matèria de l’assignatu-ra, pensada i dissenyada per esti-mular la navegació i l’interès. Esdivideix en quatre temes princi-pals: cronògraf (amplíssima cro-nologia dels fets contemporanis ala cultura ibèrica a la resta delmón), jaciments (caracterització icatalogació dels 350 jacimentsibèrics excavats fins avui a Andalusia i a lafaçana mediterrània fins al Llenguadoc,situats sobre fotografies reals fetes viasatèl·lit), cultura material (amb un banc deprop de 2.000 imatges –dibuixos, fotogra-fies, esquemes i infografies– sobre ceràmica,eines, objectes metàl·lics i atuells diversosque configuraven la vida diària dels íbers), icultura ibèrica (estructurada mitjançant tresentrades de societat, economia i religió, iincloent una bibliografia de referència actua-litzada).

El tutorial interactiu multimèdia és l’einaque permet a l’alumne autoavaluar el seuprogrés amb proves objectives. Ofereiximmediatament la puntuació obtinguda i, encas de dubte, remet al tema objecte de la pre-gunta.

En paraules del professor Gràcia, “un delsprincipals avantatges d’aquest CD multimè-dia és l’aprenentatge a través d’interrelacióde conceptes, de forma àgil i mimètica, moltmés ràpida que a les classes normals. L’altraés la quantitat d’imatges de què disposa elCD. Una gran part de la matèria s’assimilasenzillament per via visual”.

Aquest CD-ROM, únic en les sevescaracterístiques a Espanya, és l’eina queculmina una sèrie d’iniciatives encetades el1995 pels professors Gràcia i Munilla a lesassignatures de Protohistòria Mediterrània i

Cultura Ibèrica, amb la publicació del text-guia de l’assignatura Protohistòria Medi-terrània, la realització del programa d’auto-avaluació Magister el 1996 i la publicaciól’any passat del manual de protohistòriamediterrània (coedició amb EditorialColumna).

El CD es va presentar a Barcelona dins del26è congrés Computer Applications inArchaeology, del qual la professora Munillaera coordinadora, i al XIII Congrés Interna-cional de l’Association for History and Com-puting el mes de juliol. Els professors Gràciai Munilla han fet també un CD sobre elpoblat ibèric de La Moleta del Remei (Alca-nar) i el poblament ibèric al Montsià, que escoordina amb la tasca de consolidaciód’aquest parc arqueològic finançada ambfons FEDER de la Unió Europea, inaugura-da el mes de juny.

Matemàtica financera, aprenent tot decidint sobre la marxa

A partir del curs vinent els 600 alumnes del’assignatura troncal de la Facultat d’Econò-miques Matemàtiques Empresarials II apren-dran tota la matèria a través d’un CD-ROM,amb la novetat que ja des del primer dia declasse hauran de resoldre exemples pràctics

com ara la millor manera definançar un crèdit per comprarun cotxe o un pis, calcular ope-racions d’inversió o saber quintipus d’interès els afavoreix mésper demanar una hipoteca.

El catedràtic del Departamentde Matemàtica Econòmica,Financera i Actuarial AntonioAlegre presentava a tota lacomunitat universitària el 14 demaig a la Facultat d’Econòmi-ques aquest primer curs interac-tiu conegut arreu del món sobrematemàtica financera. Es tractad’una publicació multimèdia(llibret d’instruccions i CD-ROM), coeditada entre EdicionsUB i McGraw Hill, amb tot unnou enfocament pedagògic.

El curs s’adapta a un progra-ma clàssic de la matèria pel quefa al temari, però la metodologiad’exposició i la tutoria de l’apre-nentatge aprofiten el potencialde les eines informàtiques per ala transmissió d’informació i elcontrol dels nivells de coneixe-ments assolits per l’estudiant. Elprojecte s’inscriu dins del con-junt d’iniciatives del programa

de la UB batejat amb el nom de TEAM (Tec-nologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenen-tatge Multimèdia).

A mig termini el professor Alegre comptapoder fer els exàmens de l’assignatura perordinador –“l’alumne sabria el resultat de laprova al mateix moment de finalitzar-la”,assenyala– i també poder fer les tutories a tra-vés del correu electrònic. “L’ideal és reduir lamassificació a les classes, tot combinantensenyament presencial i virtual”, afegeix.

L’assignatura de Matemàtica Financera vaser una de les primeres a formar part de lainiciativa d’ensenyament a través de lesnoves tecnologies propiciada pel GAIU apartir del 1993, amb els antics METODE. ElCD-ROM presentat el dia 14 és el resultat decinc anys de recerca i millora en aquestaspecte.

De moment, ja s’han interessat per lapublicació la Universitat d’Illinois, als EstatsUnits, i la UOC. Una comissió del Centre forInformation Systems Technology de la uni-versitat americana ha visitat el departamentde la UB per conèixer el funcionament i apli-cacions del CD de cara a una possible tra-ducció. La UOC ja ha manifestat la intenciód’incorporar aquest CD dins del materialescolar dels alumnes d’Empresarials, tot fentuna edició especial entre Edicions UB,McGraw Hill i la UOC

27

Antonio Alegre

innovació

Un grup de professors dematemàtica aplicada hainstal·lat un sistema detretze ordinadors quetreballen en paral·lel performar una potentmàquina que fa 2.000milions d’operacionselementals per segon

l Grup de Sistemes Dinàmics delDepartament de Matemàtica Aplicadai Anàlisi de la UB ha engegat un siste-

ma de tretze ordinadors que treballen enparal·lel i que formen una potent màquina decàlcul per a la recerca, que s’ha batejat coma Hidra, el monstre mitològic de múltiplescaps.

El sistema permet obtenir les mateixesprestacions que un macroordinador a un preucinc vegades més barat.

Els professors de matemàti-ca aplicada Carles Simó,Àngel Jorba, Joaquim Font iJaume Timoneda han estat elsprincipals artífexs del siste-ma, el primer d’aquestescaracterístiques a la UB i undels pioners a Catalunya. Lesmàquines de procés enparal·lel com ara aquestaHidra s’estan utilitzant inter-nacionalment per a la recercai altres tipus de tasques. Fins itot se’n va fer servir una perals efectes especials del filmTitànic, amb 160 ordinadorstreballant en paral·lel, persimular les escenes de nave-gació i enfonsament del tran-satlàntic.

L’Hidra està formada pertretze pèntiums 266 MHzamb dos processadors cadas-cun per fer càlculs matemà-tics mitjançant programes

elaborats pel grup i amb sistema operatiuLinux. Es comuniquen entre si mitjançant unsistema de cablatge i un softwareanomenatParallel Virtual Machine (PVM). Un delsordinadors, anomenat màster, reparteix lestasques que han de fer els altres perquèpuguin treballar simultàniament.

L’Hidra fa en un segon 2.000 milionsd’operacions elementals (suma, resta i multi-plicació) de manera sostinguda, amb unapunta teòrica tres vegades superior. Un altredels seus avantatges és que pot ampliar-seamb nous ordinadors: hi ha l’objectiu que enun futur pròxim n’arribi a tenir fins a vint-i-quatre.

Les màquines de procés en paral·lel, cone-gudes com Beowulf clusters, s’utilitzen endiverses universitats dels Estats Units, comara el California Institute of Technology, i encentres de recerca com Los Alamos, elNASA Jet Propulsion Laboratory i el NASAGoddard Space Flight Center.

El Grup de Sistemes Dinàmics de la UB farecerca en àmbits que necessiten màquinesamb gran capacitat de càlcul, com ara simu-

lacions de sistemes dinàmics discrets i conti-nus, estudis paramètrics, bifurcacions, càl-culs simbòlics típics en sistemes dinàmics,etc. Es tracta d’un grup consolidat de recer-ca, en el qual també participen docents de laUPC i la UAB. Rep finançament del Minis-teri d’Educació i Cultura, de la Generalitat ide projectes europeus. Pel que fa a l’Hidra,ha estat subvencionada principalment pelMinisteri d’Educació i Cultura, encara quetambé hi han contribuït la Generalitat, laDivisió III de Ciències Experimentals iMatemàtiques de la UB, el Departament deMatemàtica Aplicada i Anàlisi, i el Centred’Informàtica de la UB

28

Batejat el monstre informàtic Hidra a

Matemàtiquesordi

nado

rs

D’esquerra a dreta, els professors Àngel Jorba, Joaquim Font, Jaume Timoneda i Carles Simó

E Els professors dematemàtica aplicada CarlesSimó, Àngel Jorba, JoaquimFont i Jaume Timoneda hanestat els principals artífexsdel sistema

Quatreuniversitatscatalanesaprofitenl’experiència dela versiópresencial delmateix màsterinteruniversitarien administraciód’empreses

l 15 d’octubre comen-cen les classes del pri-mer màster universitari

totalment a distància del mónvia Internet en llengua caste-llana sobre administraciód’empreses, fruit de l’expe-riència adquirida per la ver-sió presencial d’aquestmateix MBA (Master inBusiness Administration), que organitzendes del 1995 a Formació Continuada-LesHeures tres universitats barcelonines, laUAB, la UPC i la UB, a les quals s’afegeixara la UOC.

Els alumnes matriculats seguiran els estu-dis des de casa seva o des de l’empresa, ambl’ordinador personal i a l’hora que desitgin.La durada del màster és de tres anys i el preuper al conjunt dels estudis al voltant de1.700.000 pessetes. Com qualsevol altremàster, els alumnes han de ser llicenciatsuniversitaris i rebran el títol propi d’aquestMBA, lliurat per les quatre universitats orga-nitzadores.

El màster s’adreça primordialment a lespersones que no disposen del temps necessa-ri o de possibilitat de desplaçament perseguir els mateixos estudis de forma presen-cial. La nova versió a distància només reque-rirà l’assistència física uns quatre o cinc diesper curs, destinats sobretot a alguns dels exa-mens d’avaluació, sessions de simulació ireforç d’algunes matèries.

La durada dels estudis al llarg dels tres cur-sos equival a unes 1.200 hores lectives. Nototes haurà de fer-les l’alumne davant del seuordinador, ja que una part del temps es desti-na a exercicis escrits procedents del mateixprograma informàtic o a lectura de bibliogra-fia. El curs inclou treballs individuals on lineamb tutoria via correu electrònic i treballs engrup via xat igualment tutoritzats.

El nou MBA a distància via Internet estàdirigit per Marc Eguiguren i el directoracadèmic és el mateix de l’MBA presencial,el professor Xavier Llinàs. Per muntaraquesta iniciativa han estudiat disset expe-riències d’MBA actualment impartits adistància arreu del món en llengua anglesa,entre les quals hi ha el de la Henley Mana-gement School (Regne Unit), el de l’OpenUniversity (Regne Unit), el de la Duke Uni-versity (Estats Units) i el de la North WesternUniversity (Estats Units). La seva matricula-ció oscil·la actualment entre 2.000 i 8.000alumnes, una part dels quals es troba aEspanya mateix.

A més d’aquesta experiència interuniver-sitària catalana del nou MBA a distància encastellà, Formació Continuada-les Heuresestà reforçant tota la seva oferta d’estudis nopresencials, gràcies al ràpid desplegament deles tècniques informàtiques. Des del setem-bre de 1996 comercialitza a través d’Edicio-nes Deusto un curs superior a distància enadministració d’empreses (de molt més curtadurada que l’MBA), al qual s’han afegit uncurs superior en direcció financera i compta-ble i un tercer en direcció comercial i demàrqueting. A més, prop de deu cursos enmàteries molt diverses que es feien a LesHeures de forma tradicional han passat a ofe-rir-se també en versió a distància perampliar-ne l’abast

29

Primer MBA a distància del món

en castellà

EXavier Llinàs, a l’esquerra, amb Marc Eguiguren

tercer cicle

Filologia també escriu en ciríl·lic

Es llicencia la primerapromoció d’estudiants deFilologia Eslava a l’únicauniversitat de Catalunyaque l’imparteix, desprésque el rus s’hi comencésa ensenyar l’any 1978

quest final de curs es llicencia la pri-mera promoció d’uns trenta alumnesde Filologia Eslava que sortirà de la

UB, l’única universitat catalana que impar-teix aquesta llicenciatura.

Després de quatre anys d’implantada, 164estudiants segueixen aquests estudis, ambl’al·licient d’introduir-se en una culturapràcticament desconeguda i les possibilitatslaborals d’un mercat fins fa poc tancat alspaïsos occidentals. Així continua el procésiniciat a la UB el 1978, quan el rus va intro-duir-se a la universitat gràcies a personesque personalment o ideològicament tenienforts lligams amb l’antiga Unió Soviètica.Les primeres classes de rus va impartir-lesen aquesta universitat com a assignaturesaïllades la professora Helena Vidal. El 1982van començar també a fer classes els profes-sors Ricard Sant Vicente i Teresa Emino-wicz i el 1994 es va iniciar l’ensenyamentde Filologia Eslava com a llicenciatura glo-bal de quatre anys de durada, que incloumatèries de llengua russa i polonesa i litera-tura d’aquests i altres idiomes eslaus.

Helena Vidal continua com a professorade la secció de Filologia Eslava de la UBjunt amb Ricard Sant Vicente, Joan Castellvíi Miquel Dés. Explica que els estudiosos delrus els anys 60 i 70 tenien gairebé tots unaimplicació personal amb aquell país. “Éremfills dels emigrats de la Guerra Civil o gentque tenia una forta motivació ideològica”,afirma. Ella mateixa va néixer a Moscou el1946, filla de pares republicans que havienemigrat a l’antiga Unió Soviètica. Va roman-dre-hi fins als 11 anys i després la seva famí-lia va mantenir sempre un contacte regularamb Rússia.

Avui, en canvi, els alumnes que inicien elsestudis d’eslaves tenen altres motivacions. Aalguns els atreu la curiositat d’estudiar una

llengua diferent a les més properes. D‘altrescreuen que el coneixement del rus pot facili-tar-los les sortides professionals, per exem-ple en el sector turístic.

“Crec que hi ha una demanda de gent quesàpiga la llengua russa i que també puguimoure’s bé en el món rus”, afirma HelenaVidal. Val a dir que per complementar la for-mació dels estudiants, la Secció d’Eslauorganitza intercanvis d’alumnes amb les uni-

versitats de Moscou i Sant Petersburg, oncada curs hi fan estades deu estudiants de laUB.

Pel que fa a la recerca, Vidal espera ques’incrementi a mesura que surtin promocionsde llicenciats. Ella mateixa és autora de laprimera gramàtica de rus en català de la quales té constància, publicada el novembre pas-sat per Edicions UB

31

llengües

La professora Helena Vidal

A

Les visites no es quedenen el típic recorregutturístic, sinó queaprofundeixen en lacultura i la història decada indret

es Aules d’Extensió Universitària pera la Gent Gran de Barcelona són undels col·lectius més viatgers de la uni-

versitat. Els 3.000 membres de les Aulessegueixen durant tot l’any als locals de la UBconferències de professors universitarissobre temes diversos, però també surten declasse cada mes per fer excursions a comar-ques, arreu d’Espanya i a l’estranger, amb elnom d’Aula Itinerant. No es queden en latípica visita turística sinó que aprofundeixenen la cultura i la història de cada indret.

Praga i Viena, Sicília i l’Expo de Lisboasón les tres destinacions internacionals de lagent de les Aules per a aquest estiu, coinci-dint amb la cloenda del curs. Alguns exem-ples dels viatges que han fet durant l’anydins d’Espanya són el museu Guggenheimde Bilbao i la comunitat autònoma de Múr-cia. Pel que fa als desplaçaments per Cata-lunya, han estat per exemple al Pla del’Estany, al Vallès Occidental, a l’AltPenedès, a l’Osona, a la Garrotxa i al calljueu de Girona. La porta de l’Edifici Centralde Plaça Universitat és el lloc de trobada desd’on parteixen tots els grups cap a aquestesdestinacions.

En molts casos els viatges els guien pro-fessors de la UB: per exemple, en el viatge aSicília ho va fer el vicerector d’Activitats i

Promoció Cultural Salvador Claramunt. Sicap docent no acompanya els grups, es con-tracten els serveis de guies locals. “Sovintels guies ens han dit que és agradable treba-llar amb nosaltres perquè som gent que elsescoltem i amb qui poden utilitzar un certnivell a l’hora de les explicacions”, afirmaJosep Maria Merino, coordinador de l’AulaItinerant.

El coordinador general de les Aules,Valentí Costa, explica que el pioner delsviatges va ser el professor de sociologia de laUB Emili Boix, que en impartir conferènciesper als membres de les Aules sobre la reali-

tat catalana va trobar necessari complemen-tar-les amb visites sobre el terreny. Tots elsviatges que organitzen les Aules estan prece-dits per conferències de professors universi-taris sobre allò que aniran a veure.

Quan les Aules preparen totes aquestessortides, molt sovint hi ha més demanda queplaces. “A més de l’interès del viatge en si,es tracta d’una gran oportunitat per conviureen un grup i es creen forts lligams d’amis-tat”, explica Merino com una de les raonsd’aquest afany viatger entre els membres deles Aules

32

Les Aules de la Gent Gran

se’n van de viatge

jubi

lats

L

Un grup de membres de les Aules inicien un dels seus viatges davant de l’Edifici PlaçaUniversitat

Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de BarcelonaCasanova, 36, 1r 2a, 08011Tel. 93 451 60 40

Per posar-se encontacte amb lesAules

Un CD-ROM i un disccompacte recullen lescançons i la trajectòriad’aquesta institució, queamb més de cent trenta-cinc anys d’història ésuna de les més antiguesde la universitat

l 18 de maig es va fer al Paranimf lapresentació del CD-ROM Romancesdel Mediterráneode la Tuna Univer-

sitària de Barcelona, que va interpretaralguns dels temes inclosos al compacte. Latuna és una de les institucions universitàriesmés antigues, amb cent trenta-cinc anysd’història. Va treure el seu primer disc l’any1947 i ara feia dotze anys que no n’editavacap. Aquest CD, amb una portada dissenya-da per l’artista Jordi Alomà, inclou catorzetemes musicals tradicionals com ara “Clave-litos”, “La santa espina” o “Yo te diré”, i amés un CD-ROM amb la història de la TunaUniversitària, les lletres deles cançons, intèrprets i mate-rial gràfic. L’octubre vinentsortirà un llibre sobre la sevallarga història.

La Tuna Universitària deBarcelona està formadaactualment per trenta-quatrepersones, tots alumnes de lesdiverses facultats i escolesuniversitàries de la ciutat deBarcelona, encara que permotius històrics manté unaforta vinculació amb la UBen particular. L’origen del’Estudiantina (nom originarid’on prové la paraula ‘tuna’)es remunta a l’Edat Mitjana.Ja en els reglaments de fun-dació de la Universitat deLleida, fa set-cents anys, elrei Joan II autoritzava la tunaa tocar i cantar pels carrersels dies de Nadal i Setmana

Santa. La formaven estu-diants que no tenien beca perestudiar i havien de guanyar-se la vida tocant, d’aquí queels emblemes de la tunasiguin una cullera i una for-quilla.

La tuna ha fet actuacionsrecordades al llarg de la sevahistòria, com per exemple arafa cent anys a París, recollintfons per als soldats catalansque tornaven de Cuba i Fili-pines. O una altra, que vamerèixer la portada de LaVanguardia l’any 1950, da-vant del papa Pius XII al Va-ticà, aixecant la prohibició de fer-hi actua-cions musicals ordenada els anys 30 perPius X.

Al llarg de la seva història la tuna sempreha defensat un caràcter apolític. Hi ha nom-broses anècdotes en aquest sentit, com perexemple la batalla en plena Rambla el dia deSant Tomàs de 1963 entre la tuna i un grupde falangistes que volien obligar-los a cantarel “Cara al Sol”. El fet va ser silenciat per la

premsa de l’època, però molt comentat pelscarrers de Barcelona. Un altre episodi que esrecorda és que tres membres de la tuna vanhaver d’acabar els estudis de medicina a laUniversitat de Friburg perquè havien estatexpedientats i expulsats per participar a laCaputxinada. Aquestes i altres històries for-maran part del llibre en preparació sobre latrajectòria de la tuna

33

La història de la tuna

en imatges i cançons

música

E La tuna en una actuació el passat mes de novembre al’Aula-capella de la UB, en memòria de l’antic cap de laTuna Universitària Mario Corés

La tuna en un viatge a París el 1898 per recollir fons per als soldats catalans que arribaven de Cuba iFilipines

Deixeble a la UB deRamon Margalef, elprimer catedràticd’Ecologia que hi vahaver a Espanya, formapart d’un departamentque porta a termenombrosos estudis delmedi natural a escalalocal, regional, nacional i internacional

ecòleg Joandomènec Ros (Barcelo-na, 1946) és professor de la UB desdel 1970. El 1981 es va traslladar a la

Universitat de Múrcia per dirigir-hi elDepartament d’Ecologia finsal 1986, any en què va tornara la UB. Aquí ha dirigit elDepartament d’Ecologia del1988 al 1993, i actualment hiduu a terme tasques com acatedràtic i investigador. Elseu àmbit principal de treballés l’ecologia marina, espe-cialment a la Mediterrània.El mes d’abril va arribard’una expedició a l’Antàrti-da. A més de la docència i larecerca, també fa tasques dedivulgació sobre temesd’ecologia i medi ambient endiversos mitjans de comuni-cació.

Podria fer una fotografiaactual de la recerca en eco-logia marina al Departa-ment d’Ecologia de la UB?Quina empremta ha deixaten aquest treball el profes-

sor d’aquesta universitat Ramon Marga-lef, que va ser el primer catedràtic d’eco-logia a Espanya?

El doctor Margalef, que està jubilat, conti-nua treballant al nostre departament. Concre-tament estudia fitoplàncton de diversos marsdel món, bàsicament del Mediterrani i delCarib. L’esquer perquè jo em dediqués al’ecologia me’l va posar ell. Abans d’acabarla carrera, ja havia col·laborat amb el doctorMargalef en alguna recerca oceanogràficamediterrània. Em considero un dels tantshereus de la disciplina ecològica del profes-sor Margalef. Va ser un dels primers a ado-nar-se que els cicles de la matèria i l’energiasón globals, que el que fem en una part delmón acaba reflectint-se en una altra. I sobre-tot, que depenem molt més del que ens sem-bla d’un entorn que estem malmetent a totsels nivells.

Al departament estem fent projectesd’abast local, regional, estatal i internacional.

Alguns tenen a veure amb la recerca pura, perexemple com funcionen des del punt de vistaalimentari i de dinàmica de poblacions algunsorganismes filtradors, com les gorgònies.Altres tenen un vessant més aplicat, perexemple l’evolució els darrers deu anys delsorganismes i les comunitats a l’espai protegitde les Illes Medes en resposta a aquesta pro-tecció.

Hi ha un grup que treballa en els alguersde Posidonia oceanica, una planta marina dela qual gairebé n’estudien tots els aspectes.També fem recerca sobre la qualitat de lesaigües litorals, com també un seguiment dela dinàmica del plàncton animal de les aigüesmediterrànies.

Alhora, fem recerca geogràficament benallunyada d’aquí. El mes d’abril vaig arribard’una campanya oceànica que, entre altrescoses, intenta estudiar el paper dels filtradorsen la dinàmica de l’oceà Antàrtic i en el queanomenem acoblament plàncton-bentos, és a

34

Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia:

“El desastre de Doñana és la punta d’un

enorme iceberg”med

i am

bien

t

L’

Joandomènec Ros davant la Facultat de Biologia

dir, com passa la matèria orgànica, els nodri-ments, del plàncton al bentos i quin paper téaixò en la dinàmica general del funciona-ment de l’oceà.

Diu que malmetem el nostre entorn. Eldesastre de Doñana ho ha posat de moltaactualitat. Què en pensa?

L’administració pública responsable nosap com funciona la natura. Els polítics quees dediquen a aquests temes, excepte encomptades excepcions, no tenen una expe-riència directa en aquest camp. Són políticsque tant poden estar a medi ambient com aindústria o a cultura. El funcionament de lanatura és molt complex, els que som expertsdel tema amb prou feines podem dir comfunciona en alguns aspectes, però sabemcoses de sentit comú. Per exemple, el desas-tre de Doñana i d’altres són coses que s’hau-rien pogut preveure. No s’hi ha dedicatl’esforç que caldria i aquests desastres són lapunta d’un enorme iceberg que en qualsevolmoment pot explotar. També vull dir que hiha excepcions, gairebé sempre degudes al’interès d’alguns polítics, d’alguns gestorsdel medi ambient, que tot sovint ens encarre-guen estudis. Una altra cosa és si, un cop fetl’estudi, el tenen en compte o no. Algunsestudis que he fet, com els de molts altrescol·legues, normalment acaben tancats en uncalaix, decorant la biblioteca del ministre odel càrrec equivalent. Rarament se’ls fa cas.

El desconeixement sobre el medi ambientes troba també en alguns moviments eco-logistes?

Fa uns anys el moviment ecologista erasobretot visceral. La gent sortia al carrerespantada per les nuclears o la degradacióambiental, per proclamar que no volia allò.Avui també passa, però sortosament hi hahagut una certa evolució. Diuen que novolen tal cosa, però també que hi ha solu-cions alternatives: no volem el riu contami-nat perquè hi ha una tecnologia més netaper conrear la terra, fer anar la indústria,etc.

Molt sovint el problema bàsic és queaquestes reclamacions ecologistes volenresoldre coses puntuals, per exemple un riunet. Però el riu és brut perquè hi ha uns pro-cessos industrials o agrícoles que l’embru-ten. Aquests processos funcionen perquèl’Estat necessita exportar, per exemple, undeterminat producte. El cas de la mina deDoñana és el mateix. La mineria a Espanyasempre ha estat d’interès nacional, de mane-ra que els desastres que pugui causar aquestsector estan assumits. I això és molt greu.Però estem vivint en aquesta estructura i nohi ha manera de canviar-la. No vull dir queno puguem canviar-la: els programes dels

partits polítics ens diuen què en pensen, delmedi ambient, i els continuem votant.

Com a expert en ecologia marina, quindiagnòstic faria de les costes catalanes?

Si parlem de les costes el diagnòstic ésfatal, terrible. La situació està malament iho estarà cada cop més. Hi ha una migraciódemogràfica, des de sempre, de l’interiorcap a les costes i hi ha una indústria turísti-ca centrada en el coster. Tots volem sol,platja, embarcacions. Això vol dir espigons,ports esportius i degradació. És molt difícild’aturar si no canviem una mica el xip. I amés les solucions que ens donen més aviatsón coartades: protegir el Cap de Creus, elDelta de l’Ebre... Això són illes de protec-ció, protecció només parcial dins d’un marde degradació.

En canvi, al mar, a pocs quilòmetres dellitoral, els efectes de l’home són mínims.Gairebé no és possible trobar cap indicadorfísic, químic ni biològic que demostri capcanvi degut a l’activitat de l’home. En unaescala d’alguns segles aquesta situació con-tinuarà igual. S’explica perquè la costa ésunidimensional en relació a la superfície delmar (bidimensional) o al seu volum (tridi-mensional)

35

El professor Joandomènec Ros a la coberta del ‘Polarstern’, en ple mar de Weddell, durant laseva darrera expedició a l’Antàrtida

medi am

bient

L’Institut Nacionald’Educació Física deCatalunya és un centreadscrit a la UB des del1985 que imparteix unallicenciatura cursada perprop de mil alumnes,cursos de doctorat id’extensió universitària,a més de les activitats derecerca especialitzada

ormar professionals del’esport per a camps tandiversos com la docència, la

salut o la millora del rendimentdurant les competicions és l’objec-tiu de l’Institut Nacional d’Educa-ció Física de Catalunya (INEFC),centre adscrit a la UB des de 1985.Instal·lat, des dels jocs del 92, enun modern edifici de l’arquitecteRicard Bofill a l’Anella Olímpicade Montjuïc, hi ofereix la llicen-ciatura en Ciències de l’ActivitatFísica i l’Esport.

Actualment segueixen aquestacarrera 915 alumnes, entre elsquals hi ha esportistes conegutscom el corredor de marxa DaniPlaza, el jugador de bàsquet JoséAntonio Montero o el futbolistaRoger Garcia. Enguany aquestensenyament s’ha modernitzatamb un nou pla d’estudis queredueix la llicenciatura a quatreanys i hi estableix cinc itineraris curriculars:docència, rendiment esportiu, salut, gestióesportiva, i activitats i turisme.

El centre, dirigit per José Antonio Sanchade Prada, ofereix la possibilitat de continuarespecialitzant-se un cop acabada la llicen-ciatura, amb l’oferta de tercer cicle. Actual-ment s’hi imparteix el curs de doctoratRecerca en Activitat Física i l’Esport, unmàster sobre Activitats Físiques Adaptades iun sobre Activitat Física i Salut. A més

s’ofereixen sis cursos d’extensió università-ria sobre temes com l’activitat física adreça-da a la gent gran o la construcció i gestiódels equipaments esportius.

Tota aquesta activitat de docència i recer-ca es fa en un edifici intel·ligent de 32.675metres quadrats, en el qual hi ha diverses ins-tal·lacions esportives que per al personal delcentre són en realitat aules i laboratorisd’investigació de l’esport. Poliesportius,gimnasos, pistes d’atletisme i laboratorisd’idiomes són alguns dels equipaments del’edifici, que durant els Jocs Olímpics va serla seu dels campionats de lluita i en els Para-límpics va acollir les competicions de judoper a invidents i d’esgrima per a disminuïts.

Una de les instal·lacions destacades delcentre és la cambra hipobàrica usada, entred’altres finalitats, per a tests de resistència ala hipòxia (disminució de l’oxigen respira-ble) que pateixen sovint els alpinistes i perdeterminar els possibles beneficis de l’expo-sició intermitent a hipòxia com a alternativaa l’entrenament d’altitud. A més, la cambrahipobàrica també és una eina per a investi-gadors d’altres centres de la UB, com és elcas del Grup de Recerca de Fisiologia de

l’Exercici i Hipòxia del Departament deFisiologia de la Facultat de Biologia. Preci-sament, investigadors d’aquest grup han fetestudis que revelen l’eficàcia de la cambraen l’aclimatació dels participants en expedi-cions d’alta muntanya i en alguns protocolsde caire mèdic.

Pel que fa a la projecció internacional,l’INEFC és actualment la seu de la Secreta-ria Administrativa de la Xarxa Europead’Instituts de Ciències de l’Esport, queaplega més de 300 instituts, departaments,facultats i escoles de l’esport d’arreud’Europa

36

L’esport com a autèntica carrerain

stit

ut

F

Un grup de joves davant l’edifici de l’INEFC a Montjuïc

Enguany aquestensenyament s’hamodernitzat amb un noupla d’estudis que redueixla llicenciatura a quatreanys

El 16 d’octubre laFacultat de Medicina faràun acte en memòria d’undels metges catalans mésprestigiosos d’aquestsegle

l passat 9 de maig es van complir centanys del naixement a Barcelona delprestigiós metge Agustí Pedro Pons, i

amb aquest motiu la Facultat de Medicina dela UB, la Reial Acadèmia de Medicina,l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cata-lunya i Balears i el Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona organitzen un acte acadè-mic commemoratiu el 16 d’octubre a lafacultat. Aquest acte comptarà amb lapresència del president de la GeneralitatJordi Pujol, i inclourà una exposició, elmateix mes d’octubre, al Col·legi de Metgesamb el fons bibliogràfic de la FundacióPedro Pons i un acte a la Reial Acadèmia deMedicina de Catalunya el mes de novembre.

Figura emblemàtica de la ciència i la cul-tura catalanes, Agustí Pedro Pons va conju-gar la passió per la medicina amb la músicai les arts escèniques. Considerat un delsespecialistes en medicina interna de mésprestigi de tot Catalunya, va llicenciar-se enmedicina i cirurgia per la UB el 1919 i el1927 va guanyar la càtedra de Clínica Mèdi-ca de la Facultat de Medicina de la UB, de laqual va ser degà del 1954 al 1957.

La seva formació com a científic coinci-deix amb un moment històric d’intensdebat entorn de la pràctica mèdica i de lesnoves bases del coneixement científic deles malalties, en plena transformació con-ceptual i metodològica durant la primerapart del segle XX. Agustí Pedro Pons vavoler mantenir-se sempre en línia amb elsconeixements mèdics més nous que irrom-pien en el panorama universitari del’època. Es va avançar en molts aspectes del’ensenyament mèdic i va crear una autèn-tica escola de medicina catalana: “Els anysde la vida universitària”, va escriure, “sónels de contingut més greu i aquells queimprimeixen un caràcter més fondo en la

formació de la personalitat. És l’edat de lasubordinació i de la crítica; de la críticacontinguda en els límits que suposa la pri-mera”. Va fundar les revistes Medicina Clí-nica i Revista Española de ReumatismoyEnfermedades Osteoarticulares, i són nom-broses les generacions de metges que s’hanformat al redós del seu famós Tratado depatología y clínica médica. Participant des-tacat de tertúlies i fòrums literaris, la vidade Pedro Pons era una clara constatació deles seves paraules: “S’han d’aconseguirmetges cultes abans que erudits. La culturaés un coneixement profund i conscient queestà format per vivències.”

Traspassat el 17 de març de 1971, va donargran part de la seva fortuna personal a la Fun-dació Universitària Agustí Pedro Pons, ads-crita a la UB i creada seguint la seva últimavoluntat. L’entitat va establir la seva seu a laFacultat de Medicina, i ara com ara ha apor-tat més de 115 milions de pessetes en 249beques per a estudiants de diferents discipli-nes científiques i artístiques. Seguint també eltestament, la casa que tenia a Vallvidrera ésara propietat de la UB, mentre que els seusllibres de medicina són a l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunya i Balears iel seu magnífic fons bibliogràfic a la Biblio-teca de Catalunya

37

Comencen els actesdel centenari

d’Agustí Pedro Pons

personatge

E

Pedro Pons a la càtedra de la Facultat de Medicina

Diverses empresescol·laboren en el noucentre d’estudis sobregestió de ciutats, dirigitper Pasqual Maragall

l 17 d’abril es va fer a la finca PedroPons de la UB la presentació delsobjectius del centre d’estudis sobre

gestió de les ciutats Aula Barcelona, a càrrec

de l’alcalde Joan Clos, el rector AntoniCaparrós i el director del projecte PasqualMaragall.

Hi van assistir el president del ConsellSocial de la UB Josep M. Puig Salellas iFrancesc Santacana, director de la FundacióBosch i Gimpera de la UB, a la qual s’ads-criu el nou centre. Amb la col·laboració dediverses empreses, Aula Barcelona impulsala creació d’un banc de dades i activitats derecerca i de formació d’alt nivell en l’àmbitde la gestió de les ciutats, en un espai comú

de reflexió entre universitat, empresa i admi-nistració.

Es va crear a partir del conveni signatentre l’Ajuntament i la Fundació Bosch iGimpera de la UB per al dipòsit de l’arxiupersonal de Pasqual Maragall, resultat delsseus quinze anys com a alcalde, ambl’actualització adient per part de l’Ajunta-ment. Aquest projecte enllaça amb els pro-grames Europa Prossima a la universitat deRoma Terza i Cities and Urban Knowledge ala Universitat de Nova York, en els qualsintervé Pasqual Maragall. La UB ha ceditdiversos espais de la finca Pedro Pons per ala instal·lació de la seu d’Aula Barcelona.

Les empreses que col·laboren en elfinançament del projecte són: Aigües deBarcelona, Banca Catalana, Caixa de Cata-lunya, Círculo de Lectores, Derby Hotels,Ercros, Fomento de Construcciones y Con-tratas, Freixenet, Fundació Catalana de Gas,Media Planning i Reial Automòbil Club deCatalunya

38

Es presenta Aula Barcelona

form

ació

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades

Cognoms NomD.N.I. Data de naixementEntitat* Departament*AdreçaPoblació Codi postalProvíncia TelèfonLlicenciat en Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada aLa Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 93 403 55 31Telèfon 93 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-laTe

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel·la

r-la

o re

ctific

ar-la

.

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s

E

Durant la presentació, el rector Antoni Caparrós, l’alcalde Joan Clos, Pasqual Maragall i elpresident del Consell Social Josep M. Puig Salellas

Aquest projecte enllaçaamb els programesEuropa Prossima a launiversitat de RomaTerza i Cities and UrbanKnowledge a laUniversitat de Nova York