LA VIDA QUOTIDIANA A LA GRCIA ANTIGA

1. UNA SOCIETAT DESIGUAL

La societat grega es dividia principalment en dos grups: els

ciutadans i els no-ciutadans.

Els ciutadans podien participar en la vida poltica, gaudien de

tots els drets i havien de pagar impostos. Hi havia gent molt

rica i gent ms humil.

Els no-ciutadans no podien participar en la vida poltica. Hi

havia diferents grups:

els estrangers, persones lliures que es dedicaven a

lartesania o al comer. Pagaven els seus impostos, per

no tenien dret a participar en la vida poltica i no

posseen ni terres i cases.

els esclaus, no eren considerats persones. Realitzaven les

feines del camp i del servei domstic. Eren presoners de

guerra, fills desclaus, ciutadans que no pagaven algun

deute important.

les dones, podien ser lliures o esclaves, per en cap cas

tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. Les

dones riques tenien cura de la casa. Les de classes

populars treballaven com a venedores, dides o

llevadores. No podien participar en poltica, ni

prcticament en la vida pblica.

2. LA DEMOCRCIA

En el segle VI aC, algunes polis (ciutats) gregues van iniciar

un nou tipus de govern, la democrcia, que significa el

govern del poble.

EIs ciutadans es reunien en assemblea quatre vegades al mes

per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els

governants. No hi podien participar els ciutadans menors de

vint anys, ni els esclaus, ni els estrangers, ni les dones.

Les votacions es duien a terme a ma alada.

Els magistrats s'encarregaven de posar en prctica les

decisions preses en l'assemblea.

3. LES CIUTATS

Les ciutats gregues solien estar situades a prop del mar per

facilitar el comer i el transport, que era difcil per via terrestre.

Els carrers de les ciutats eren estrets, tortuosos i foscos.

La vida s'organitzava al voltant de dos centres principals:

lgora i lacrpoli.

Lgora era una gran plaa pblica on se celebrava el

mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Al

seu voltant se situava el barri dels artesans i els comerciants.

Els grecs passejaven, parlaven de negocis, de filosofia,

poltica ...

Lacrpoli era un recinte emmurallat on hi havia els temples i

alguns dels edificis ms importants. Es construa en un lloc

elevat i aix tamb servia com a refugi en cas de guerra.

En lpoca de ms rellevncia, a les ciutats properes al mar

van crixer molt, amb carrers amples i rectes i es van construir

importants ports per potenciar el comer.

4. LA DIETA I EL VESTIT.

La dieta dels grecs era senzilla. Els aliments principals eren els

cereals, el formatge, els ous, les fruites i les verdures. Tamb

consumien oli doliva, llet de cabra i, quan n'aconseguien,

peix, que era molt valorat. La carn era un aliment escs que

es reservava per a les famlies ms riques i per als dies festius.

Els antics grecs eren aficionats a organitzar banquets en honor

als hostes. Menjaven ajaguts mentre sentretenien amb

l'espectacle dels msics i les ballarines.

Els grecs vestien tniques de llana i lli i s'abrigaven amb un

mantell que es recollia sobre l'espatlla esquerra. Els grecs

calaven sandlies o sabatilles sense tal.

Les dones gregues adornaven el seu cos amb tota mena de

joies. Per protegir-se del sol i la pluja portaven al cap una

mena de mocador i un barret rod d'ales amples.

5. L'ECONOMIA

A les ciutats vivien fonamentalment de la indstria i el comer.

El comer era lactivitat ms important. Els comerciants

posseen vaixells i navegaven per tot el mar Mediterrani.

Venien els productes que es fabricaven a les ciutats gregues i

compraven aliments, fusta i coure. En els intercanvis

comercials, els grecs utilitzaven monedes de plata

anomenades dracmes.

Al camp hi vivien molts grecs i es dedicaven a lagricultura.

Vivien molt pobrament. Conreaven sobretot la vinya, el blat i

l'olivera amb l'ajuda d'una fal i una arada lleugera.

Generalment, les explotacions agrcoles tenien una mida

reduda.

6. L'HABITATGE

Els habitatges grecs, d'una o dues plantes, no estaven gaire

decorats, i hi havia pocs mobles. A les cases hi havia una part

que estava reservada exclusivament a les dones, el gineceu,

d'on gaireb no sortien mai.

7. ART

La preocupaci dels grecs per l'harmonia, la bellesa i les

proporcions sn lobjectiu de tota representaci artstica.

Els escultors volien representar la bellesa ideal del cos hum

nu i creaven cossos perfectes.

7.1 EL TEMPLE

La construcci grega ms important era el temple, l'edifici on

vivien les divinitats.

Es construen en pedra o en marbre blanc i es pintaven amb

colors brillants que s'han perdut amb el pas del temps.

Els temples tenien forma rectangular, s'alaven sobre una

plataforma i disposaven de diverses dependncies:

Vestbul (Opistdom), sala principal (Naos) i magatzem

dofrenes (Pronaos).

7.2 COLUMNES GREGUES

Els arquitectes construen les seves obres de tres maneres

(estils) diferents. Es diferenciaven fonamentalment per la

forma i decoraci de les columnes. Segons la forma de la

base (peu de la columna) i del capitell (part de dalt de la

columna) sanomenaven:

1. Dric: la columna reposa directament, sense base, i el

capitell s simple.

2. Jnic: la columna reposa sobre una base i el capitell t

uns elements decoratius en forma despiral.

3. Corinti: la columna tamb reposa sobre una base per

el capitell t fulles com a elements decoratiu.

DRIC JNIC CORINTI

CAPITELL

BASE

8. L'ESCULTURA

La major part de les esttues tenien una funci religiosa i

representaven divinitats i herois. Per aquesta ra gaireb totes

les escultures se situaven als temples.

Els artistes grecs utilitzaven el bronze i la

pedra. Les seves escultures eren de gran

qualitat i es van convertir en models per als

artistes dpoques posteriors.

El Discbol, representa un atleta.

9. DUS

Els grecs practicaven una religi politeista, s a dir, creien en

lexistncia de molts dus. Les deesses i els dus grecs, tot i ser

immortals, tenien aspecte, qualitats i debilitats humanes:

menjaven, bevien, s'estimaven i lluitaven entre ells.

Cada du representava una fora de la natura i una activitat

o professi humana. A ms, cada un tutelava una ciutat.

A la Grcia antiga es creia tamb en l'existncia de criatures

fantstiques, com els ciclops, que eren monstres d'un sol ull, o

els centaures que eren cavalls amb cap, bust i braos

humans.

10. ELS JOCS OLMPICS

Es grecs organitzaven competicions esportives en honor dels

dus. La competici esportiva ms famosa i solemne de

Grcia van ser els jocs olmpics, que se celebraven cada

quatre anys a la ciutat d'Olmpia en honor de Zeus.

Els primers jocs olmpics van tenir lloc l'any 776 aC i els grecs

comptaven el temps a partir d'aquesta data.

Els jocs duraven set dies, durant els quals els atletes

participaven en diverses proves esportives: curses, llanament

de disc i javelina, salt de longitud, etc.

Els vencedors eren aclamats pel pblic i obtenien com a

premi una corona d'olivera. Tots els homes, fins i tot els

estrangers i els esclaus, podien assistir a les festes d'Olmpia. En

canvi, les dones hi tenien l'accs prohibit.

11. EL TEATRE GREC

El teatre, tal com el coneixem avui, va ser un invent dels grecs.

Els grecs consideraven el teatre una manera de purificar els

defectes que tenien com a ssers humans.

Tothom, tret dels esclaus, podia assistir a les representacions

teatrals i l'entrada era gratuta per a les persones sense

recursos.

Les representacions tenien lloc en teatres de forma

semicircular, en els quals es distingien tres parts principals: la

grada, l'escena i l'orquestra. El pblic podia veure l'escena i

l'orquestra des de qualsevol lloc i la sonoritat era excellent.

12. L'EDUCACI GREGA

A Grcia, els nens fills dels ciutadans comenaven a anar a

l'escola a partir dels set anys. A partir dels 14 o 15 anys

comenaven a estudiar matemtiques, literatura i oratria

(art de redactar i pronunciar discursos). Aquesta formaci es

completava amb la prctica de diversos esports al gimns.

En general, les nenes gregues s'educaven a casa.