La Vida Quotidiana a La Grècia Antiga

9
LA VIDA QUOTIDIANA A LA GRÈCIA ANTIGA 1. UNA SOCIETAT DESIGUAL La societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no-ciutadans. Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i havien de pagar impostos. Hi havia gent molt rica i gent més humil. Els no-ciutadans no podien participar en la vida política. Hi havia diferents grups: els estrangers, persones lliures que es dedicaven a l’artesania o al comerç. Pagaven els seus impostos, però no tenien dret a participar en la vida política i no posseïen ni terres i cases. els esclaus, no eren considerats persones. Realitzaven les feines del camp i del servei domèstic. Eren presoners de guerra, fills d’esclaus, ciutadans que no pagaven algun deute important. les dones, podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. Les dones riques tenien cura de la casa. Les de classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.

description

Tema sobre Grècia

Transcript of La Vida Quotidiana a La Grècia Antiga

  • LA VIDA QUOTIDIANA A LA GRCIA ANTIGA

    1. UNA SOCIETAT DESIGUAL

    La societat grega es dividia principalment en dos grups: els

    ciutadans i els no-ciutadans.

    Els ciutadans podien participar en la vida poltica, gaudien de

    tots els drets i havien de pagar impostos. Hi havia gent molt

    rica i gent ms humil.

    Els no-ciutadans no podien participar en la vida poltica. Hi

    havia diferents grups:

    els estrangers, persones lliures que es dedicaven a

    lartesania o al comer. Pagaven els seus impostos, per

    no tenien dret a participar en la vida poltica i no

    posseen ni terres i cases.

    els esclaus, no eren considerats persones. Realitzaven les

    feines del camp i del servei domstic. Eren presoners de

    guerra, fills desclaus, ciutadans que no pagaven algun

    deute important.

    les dones, podien ser lliures o esclaves, per en cap cas

    tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. Les

    dones riques tenien cura de la casa. Les de classes

    populars treballaven com a venedores, dides o

    llevadores. No podien participar en poltica, ni

    prcticament en la vida pblica.

  • 2. LA DEMOCRCIA

    En el segle VI aC, algunes polis (ciutats) gregues van iniciar

    un nou tipus de govern, la democrcia, que significa el

    govern del poble.

    EIs ciutadans es reunien en assemblea quatre vegades al mes

    per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els

    governants. No hi podien participar els ciutadans menors de

    vint anys, ni els esclaus, ni els estrangers, ni les dones.

    Les votacions es duien a terme a ma alada.

    Els magistrats s'encarregaven de posar en prctica les

    decisions preses en l'assemblea.

    3. LES CIUTATS

    Les ciutats gregues solien estar situades a prop del mar per

    facilitar el comer i el transport, que era difcil per via terrestre.

    Els carrers de les ciutats eren estrets, tortuosos i foscos.

    La vida s'organitzava al voltant de dos centres principals:

    lgora i lacrpoli.

    Lgora era una gran plaa pblica on se celebrava el

    mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Al

    seu voltant se situava el barri dels artesans i els comerciants.

    Els grecs passejaven, parlaven de negocis, de filosofia,

    poltica ...

  • Lacrpoli era un recinte emmurallat on hi havia els temples i

    alguns dels edificis ms importants. Es construa en un lloc

    elevat i aix tamb servia com a refugi en cas de guerra.

    En lpoca de ms rellevncia, a les ciutats properes al mar

    van crixer molt, amb carrers amples i rectes i es van construir

    importants ports per potenciar el comer.

    4. LA DIETA I EL VESTIT.

    La dieta dels grecs era senzilla. Els aliments principals eren els

    cereals, el formatge, els ous, les fruites i les verdures. Tamb

    consumien oli doliva, llet de cabra i, quan n'aconseguien,

    peix, que era molt valorat. La carn era un aliment escs que

    es reservava per a les famlies ms riques i per als dies festius.

    Els antics grecs eren aficionats a organitzar banquets en honor

    als hostes. Menjaven ajaguts mentre sentretenien amb

    l'espectacle dels msics i les ballarines.

    Els grecs vestien tniques de llana i lli i s'abrigaven amb un

    mantell que es recollia sobre l'espatlla esquerra. Els grecs

    calaven sandlies o sabatilles sense tal.

    Les dones gregues adornaven el seu cos amb tota mena de

    joies. Per protegir-se del sol i la pluja portaven al cap una

    mena de mocador i un barret rod d'ales amples.

  • 5. L'ECONOMIA

    A les ciutats vivien fonamentalment de la indstria i el comer.

    El comer era lactivitat ms important. Els comerciants

    posseen vaixells i navegaven per tot el mar Mediterrani.

    Venien els productes que es fabricaven a les ciutats gregues i

    compraven aliments, fusta i coure. En els intercanvis

    comercials, els grecs utilitzaven monedes de plata

    anomenades dracmes.

    Al camp hi vivien molts grecs i es dedicaven a lagricultura.

    Vivien molt pobrament. Conreaven sobretot la vinya, el blat i

    l'olivera amb l'ajuda d'una fal i una arada lleugera.

    Generalment, les explotacions agrcoles tenien una mida

    reduda.

    6. L'HABITATGE

    Els habitatges grecs, d'una o dues plantes, no estaven gaire

    decorats, i hi havia pocs mobles. A les cases hi havia una part

    que estava reservada exclusivament a les dones, el gineceu,

    d'on gaireb no sortien mai.

    7. ART

    La preocupaci dels grecs per l'harmonia, la bellesa i les

    proporcions sn lobjectiu de tota representaci artstica.

    Els escultors volien representar la bellesa ideal del cos hum

    nu i creaven cossos perfectes.

  • 7.1 EL TEMPLE

    La construcci grega ms important era el temple, l'edifici on

    vivien les divinitats.

    Es construen en pedra o en marbre blanc i es pintaven amb

    colors brillants que s'han perdut amb el pas del temps.

    Els temples tenien forma rectangular, s'alaven sobre una

    plataforma i disposaven de diverses dependncies:

    Vestbul (Opistdom), sala principal (Naos) i magatzem

    dofrenes (Pronaos).

  • 7.2 COLUMNES GREGUES

    Els arquitectes construen les seves obres de tres maneres

    (estils) diferents. Es diferenciaven fonamentalment per la

    forma i decoraci de les columnes. Segons la forma de la

    base (peu de la columna) i del capitell (part de dalt de la

    columna) sanomenaven:

    1. Dric: la columna reposa directament, sense base, i el

    capitell s simple.

    2. Jnic: la columna reposa sobre una base i el capitell t

    uns elements decoratius en forma despiral.

    3. Corinti: la columna tamb reposa sobre una base per

    el capitell t fulles com a elements decoratiu.

    DRIC JNIC CORINTI

    CAPITELL

    BASE

  • 8. L'ESCULTURA

    La major part de les esttues tenien una funci religiosa i

    representaven divinitats i herois. Per aquesta ra gaireb totes

    les escultures se situaven als temples.

    Els artistes grecs utilitzaven el bronze i la

    pedra. Les seves escultures eren de gran

    qualitat i es van convertir en models per als

    artistes dpoques posteriors.

    El Discbol, representa un atleta.

    9. DUS

    Els grecs practicaven una religi politeista, s a dir, creien en

    lexistncia de molts dus. Les deesses i els dus grecs, tot i ser

    immortals, tenien aspecte, qualitats i debilitats humanes:

    menjaven, bevien, s'estimaven i lluitaven entre ells.

    Cada du representava una fora de la natura i una activitat

    o professi humana. A ms, cada un tutelava una ciutat.

    A la Grcia antiga es creia tamb en l'existncia de criatures

    fantstiques, com els ciclops, que eren monstres d'un sol ull, o

    els centaures que eren cavalls amb cap, bust i braos

    humans.

  • 10. ELS JOCS OLMPICS

    Es grecs organitzaven competicions esportives en honor dels

    dus. La competici esportiva ms famosa i solemne de

    Grcia van ser els jocs olmpics, que se celebraven cada

    quatre anys a la ciutat d'Olmpia en honor de Zeus.

    Els primers jocs olmpics van tenir lloc l'any 776 aC i els grecs

    comptaven el temps a partir d'aquesta data.

    Els jocs duraven set dies, durant els quals els atletes

    participaven en diverses proves esportives: curses, llanament

    de disc i javelina, salt de longitud, etc.

    Els vencedors eren aclamats pel pblic i obtenien com a

    premi una corona d'olivera. Tots els homes, fins i tot els

    estrangers i els esclaus, podien assistir a les festes d'Olmpia. En

    canvi, les dones hi tenien l'accs prohibit.

    11. EL TEATRE GREC

    El teatre, tal com el coneixem avui, va ser un invent dels grecs.

    Els grecs consideraven el teatre una manera de purificar els

    defectes que tenien com a ssers humans.

    Tothom, tret dels esclaus, podia assistir a les representacions

    teatrals i l'entrada era gratuta per a les persones sense

    recursos.

    Les representacions tenien lloc en teatres de forma

    semicircular, en els quals es distingien tres parts principals: la

  • grada, l'escena i l'orquestra. El pblic podia veure l'escena i

    l'orquestra des de qualsevol lloc i la sonoritat era excellent.

    12. L'EDUCACI GREGA

    A Grcia, els nens fills dels ciutadans comenaven a anar a

    l'escola a partir dels set anys. A partir dels 14 o 15 anys

    comenaven a estudiar matemtiques, literatura i oratria

    (art de redactar i pronunciar discursos). Aquesta formaci es

    completava amb la prctica de diversos esports al gimns.

    En general, les nenes gregues s'educaven a casa.