La V€ritat sobre la ILP tauro€conòmica

8/13/2019 La Vritat sobre la ILP tauroconmica

1/15

LaVRITATsobre laILPTauroconmicafallcies

irregularitatsels seus autntics objectius

"Els toros tornaran a Catalunya". No s ms que un recurs meditic, un titular fcil i alarmista, quetendeix a amagar les autntiques intencions d'aquesta ILP tauroeconmica, ja que l'nica cosaque pot fer que les corrides tornin a Catalunya s una sentncia del Tribunal Constitucional.

En el segent comunicat la Fundaci Franz Weberpretn llanar llum on el lobby taur no hafet ms que mentir i manipular l'opini pblica, el sector poltic i la premsa.

Les 10 claus per comprendre la ILP tauroeconmica.

IRREGULARITATS DE FORMA.1) Invasi de competncies

L'Estat no t competncies per tramitar i aprovar la ILP, ja que la declaraci de BIC

correspon a les comunitats autnomes. Per tant, el Congrs de les PersonesDiputades sestaria excedint en les seves competncies. D'una banda, les competncies enmatria d'espectacles pblics no les exerceix l'estat, ja que han estat assumides estatutriamentamb carcter exclusiu per les comunitats autnomes. D'altra banda, la mateixa Llei taurina estatalvincula la competncia de l'estat per regular aquesta matria amb la competncia estatal sobreordre pblic i seguretat ciutadana, que constitueixen competncies exclusives de l'estat (article 149CE), i de manera molt residual, amb les competncies estatals sobre cultura, que ho sn senseperjudici de les que assumeixen les comunitats autnomes (article 148 de la CE).

Aix, la intervenci que l'Estat desenvolupa a travs de la seva legislaci sobre les curses de braus,s a dir, la Llei 10/1991, de 4 d'abril, sobre potestats administratives en matria d'espectaclestaurins, s una regulaci de policia administrativa i, per tant, la regulaci prevista en la legislaciestatal sobre tauromquia no pot afectar a l'abast de la competncia de les comunitats autnomes

sobre espectacles, que s absoluta. Si admetem que la competncia sobre cultura s unacompetncia de carcter concurrent i que per tant ambdues administracions pbliques, la de l'estati la de les comunitats autnomes, poden exercir les funcions sobre aquesta matria com aix ho hainterpretat la jurisprudncia constitucionalaix no significa, com tamb ho ha especificat, que lacultura pugui ser entesa com un deure dels poders pblics, en aquest cas estatals, de prestaciespecfica en favor de les persones. La cultura no constitueix, per tant, un dret deprestaci (com SI ho sn l'educaci o la salut) que obligui o faculti als poders pblics a unadeterminada i especfica actuaci, o en aquest cas, a una actuaci dirigida a elevar un espectaclepblic (de competncia de les comunitats autnomes) a la categoria de b de inters estatal.

A aix cal afegir, com antecedent fonamental, el rebuig duna moci per part del Senatl'octubre de 2010, plantejada amb idntic objectiu, per tractar-se d'una competncia

transferida a les comunitats autnomes. Sobre aix, cal recordar que en aquesta ocasi, lamoci es va rebutjar en bloc pel PSOE i els altres grups parlamentaris (a excepci d'una senadorad'UPN) "per no ser competncia de l'Estat, sin de les comunitats autnomes".


2/15

Alguna de les moltssimes notcies relacionades:

El Pas, 07/10/2010, Natalia Junquera ngels Pinyol. El Senado rechaza que la fiesta sea Biende Inters Cultural. http://elpais.com/diario/2010/10/07/cultura/1286402404_850215.html

El Mundo, 06/10/2010, EFE. El Senado rechaza proteger los toros como Bien Cultural con elapoyo del PSOE. http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/06/toros/1286358168.html

RTVE, 06/10/2010, Redacci. El Senado rechaza protoger los toros como Bien de IntersCultural. http://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtml

Respecte d'aix, sha dassenyalar que, davant la declaraci de BIC per part de lescomunitats autnomes de Mrcia, Madrid i Castella la Manxa, en aplicaci de la sevaprpia legislaci autonmica dictada per a aquesta finalitat, no es coneix cap reacci perpart de l'estat en contra d'aquestes mesures adoptades o, encara menys, que hagin estat objected'impugnaci per aquesta administraci estatal adduint invasi de competncies.

La jurisprudncia ms recent corrobora aquesta circumstncia. Precisament, la Sentncia delTribunal Superior de Justcia de Madrid que resol el recurs interposat en contra de la declaraciBIC per part d'aquesta comunitat autnoma, desestima el motiu que invoca la competncia

d'aquesta declaraci BIC a l'Estat.2) B d'inters cultural estatal

La doctrina i jurisprudncia admeten que la llei s sens dubte el mitj ms important del que es valqualsevol govern per dur a terme la satisfacci del inters general. En virtut de l'article 103 de laConstituci, l'Administraci ha estat creada precisament per servir els interessos generals i, desd'aquesta perspectiva, no pot justificar la tramitaci d'aquesta ILP ja que la generalitat de lasocietat no dna suport ni admet avui dia aquests espectacles cruels i degradants. Enaquest sentit es planteja la qesti del paper que realment han de complir les administracionspbliques (AP) i les persones representants d'un estat de dret que per mandat constitucional estanobligades a servir i perseguir els interessos generals, els de tots i totes, i no els de una minoria cadavegada ms aclaparadora. En definitiva, aquesta activitat no s "expressi rellevant del

poble espanyol en els seus aspectes materials, socials o espirituals".3) Illegalitat del procediment escollit

La declaraci d'un b com BIC no es pot fer mitjanant una llei, sense ms. Per expressamenci de la legislaci, exigeix la tramitaci d'un expedient, que ha d'incloure una srie dedocuments i informaci concreta sobre els bns a declarar. No obstant aix, en contra delprocediment legalment establert, la proposici de llei de ILP inicia el seu articulat sostenint iproclamant (article 1) "La Festa dels Bous s un B Cultural de carcter global. En conseqncia,l'objecte d'aquesta Llei s la protecci de la Festa dels Bous com a B d'Inters Cultural, i saplicable a tot el territori nacional".

4) Procediment judicial en curs

En l'actualitat, hi ha un procediment judicial en curs davant el Tribunal Suprem per les presumptesirregularitats comeses durant la recollida de signatures d'aquesta ILP, havent estat impugnats elsacords de la Junta Electoral Central per a traslladar al Congrs de les Persones Diputades elcertificat acreditatiu del nombre de signatures vlides que exigeix la legislaci aplicable. El recursva ser adms a trmit el juliol passat i en l'actualitat es troba en trmit de conclusions finals, previ ala Sentncia.

Davant aquesta situaci, creiem que l'inici de la tramitaci d'aquesta ILP podria pertorbar l'intersgeneral o social que exigeix que la tramitaci de la mesura legislativa no es vegi intercedida perl'existncia d'un procs judicial en trmit, evitant que quedi en dubte la tramitaci parlamentria alCongrs duna ILP que ha estat impugnada.

Cal advertir tamb que, de conformitat amb l'article 15 de la LO 3/1984, de 26 de mar, reguladora

de la iniciativa legislativa popular, hi ha una compensaci estatal per les despeses realitzades, enforma de rescabalament a la Comissi Promotora, derivades de la recollida de signatures. Aquestacompensaci, que arriba als 327.894 segons l'Acord de 25/01/2012 de les Taules del Congrs de
http://elpais.com/diario/2010/10/07/cultura/1286402404_850215.htmlhttp://elpais.com/diario/2010/10/07/cultura/1286402404_850215.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/06/toros/1286358168.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/06/toros/1286358168.htmlhttp://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtmlhttp://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtmlhttp://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtmlhttp://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtmlhttp://www.rtve.es/noticias/20101006/senado-rechaza-gobierno-declare-toros-bien-interes-cultural/359502.shtmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/06/toros/1286358168.htmlhttp://elpais.com/diario/2010/10/07/cultura/1286402404_850215.html


3/15

les Persones Diputades i del Senat (BOE 2012.02.11), es porta a terme quan la proposici "inici laseva tramitaci parlamentria". Aix, aquesta ILP implica la desviaci d'una elevada quantitatprocedent dels eraris pblics que es destina a gratificar un procediment els actes administratius delqual, que han perms la seva continuaci, han estat impugnats i admesos en seu judicial.

Recurs contencis administratiu davant el Tribunal Suprem. Recurs n 439/2012(procediment contra la Junta Electoral Central JEC). Aquest procediment es va iniciar en via

administrativa mitjanant una denncia/queixa interposada davant la Junta Electoral Central, el25 de gener de 2012, en relaci amb la iniciativa legislativa popular per a la regulaci de la festadels bous com a be dinters cultural.

En concret, la denncia sinterposava per haver-se constatat que, durant la recollida de signaturesde la ILP, la seva comissi promotora deia pblicament que era possible recollir signatures perpersones que no havien estat legalment designades durant el procediment com a fedatries i, per laqual cosa, la recollida de signatures va conculcar des de linici el que disposa la LO 3/1984, de 26 demar, reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular.

El recurs es va admetre a trmit pel Tribunal Suprem a finals de juliol de 2012 i va continuar el seucurs amb la presentaci de la demanda el novembre segent, fins a concloure el procediment amblescrit de conclusions i vist per a sentncia el febrer de 2013.

Durant el procediment, segons la part demandant, ha quedat provat que, seguint instruccions iindicacions de la Comissi Promotora, persones que no estaven degudament registrades com afedatries recolliren signatures que, posteriorment, foren validades per fedatries que si que hoestaven. Ha quedat clar que els documents aportats durant la tramitaci de lexpedientadministratiu i judicial per a provar els fets illcits no sn falsos o inexistents, com pretenia fercreure la part demandada en el seu escrit de contestaci a la demanda.

Quan el procediment ja estava concls i vist per a sentncia, es va rebre un acte mitjanant el qualsadmetia el recurs per falta de legitimaci, malgrat que havia passat un tems ms que suficient ique shavien succet diversos trmits administratius i judicials amb els quals es podria haverallegat la citada falta de legitimaci. Lacte, que fa tmer que no arribe una resoluci sobre el fonsde lassumpte, fou recorregut el mar del 2013 i, actualment, es troba pendent de resoluci. Al

recurs sinvoca el menyscapte de drets fonamentals, concretament el de la tutela judicial efectiva,generant indefensi i tancant laccs als Tribunals per a obtindre una resoluci ajustada a dret.

5) Prrroga

Davant el risc real que la ILP fos declarada caducada per haver transcorregut el termini de 9 mesosestablert legalment per recollir les 500.000 signatures, la Comissi promotora, allegant"vicissituds burocrtiques", va sollicitar la prrroga de 3 mesos que preveu la LO 3/1984,de 26 de mar, reguladora de la iniciativa legislativa popular, nicament per als casos en qu"concorri causa major apreciada per la Mesa del Congrs". Som de l'opini que aquesta prrrogava ser concedida per la Mesa de la Diputaci Permanent de manera injustificada, enentendre que no va concrrer causa major, s a dir, fets que no van poder ser ni evitats ni previstos.

6) Caducitat

La Constituci reconeix la iniciativa legislativa a la ciutadania, per amb subjecci al que estableixuna llei orgnica (article 87 de la CE), s a dir, a una llei amb rang mxim. Aquesta Llei s la LO3/1984, de 26 de mar, reguladora de la iniciativa legislativa popular, segons la qual (article 13),entre la publicaci de la Proposici de llei per la Mesa i la inclusi en l'ordre del dia del Ple perprendre en consideraci, han d'intervenir com a mxim 6 mesos. En aquesta ILP, el terminimxim de 6 mesos s'ha superat amb escreix, ja que la publicaci al BOCG es va produir el28/05/2012. Aix suposa una irregularitat de tramitaci en contra del que disposa una lleiorgnica, la qual es troba a la cspide de l'ordre jerrquic de les lleis, condemnant a la ILP a la sevacaducitat.

IRREGULARITATS DE FONS.

7) Contingut de la ILPDe conformitat amb el seu article cinqu, la proposici de llei de ILP t els segentsobjectius:


4/15

1) Fomentar i protegir la Festa dels toros.

2) Desenvolupar normativa en matria d'educaci adreada als i les menors d'edat per tal deintroduir el coneixement de la cultura taurina a les escoles i crear matries universitries sobre lacultura taurina.

3) Instar la declaraci de la Festa dels Toros com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per partde la UNESCO.

Per acomplir els anteriors objectius, la ILP obliga tots els estaments de l'Administraci (estatal,autonmica i municipal) a promulgar la normativa que sigui necessria i a acomplir-la.

Dit aix:

1) Si prospera aquesta ILP, totes les administracions espanyoles es veurien obligades ainjectar diners pblics als festejos taurins, en detriment d'altres formes de cultura.Aquesta activitat tamb rebria ajudes per al seu foment i protecci de l'anomenat 1% cultural(obligaci de destinar en els contractes d'obres pbliques una partida d'almenys l'1% a bnsd'inters cultural). El ministre Wert ja ho va anunciar en una de les seves compareixencespbliques:

Pblico, 02/02/2012, P.H. Riao, D. Barcala. Wert dar ms dinero al toreo por ser un bien deinters cultural. El Gobierno anuncia ms ayudas para su promocin cultural, socioeconmica ymedioambiental http://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-cultural

Aquesta situaci, evidentment, generaria moltssims conflictes entre l'Administraciestatal i la resta d'administracions, aix com entre les administracions i la ciutadania,que ha vist els ltims anys com les administracions han atemptat greument contra els seus dretsfonamentals garantits per la Constituci, com la salut o l'educaci, a travs de retalls d'aquestsserveis pblics essencials. Amb l'aprovaci d'aquesta ILP, aquesta situaci s'agreujaria, si cap,encara ms. La conseqncia, si admetem l'actual context econmic, seria la impossibilitatd'aplicar la ILP. El suport econmic a la tauromquia est generant controvrsies en mbits quesuperen el moviment de defensa dels animals, tal com es veu en algun articles, per exemple l'ltim

aparegut aquesta setmana:El Ideal Gallego, 07/02/2013, Redacci. Los sindicatos de polica del 091 denuncia que los fondospara incendios se van a los toros.http://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.html

Com no podria ser d'altra manera, l'opini pblica es mostra clarament en contra d'augmentar lesajudes pbliques a la tauromquia. El diari EL MUNDO va fer una enquesta sobre aix el passatmaig de 2012:

El Mundo, febrer de 2012. Enquesta: Creu que cal destinar diners pblics per mantenir lescorrides de toros? http://www.elmundo.es/debate/2012/05/4720/prevotaciones4720.html

Els resultats no presenten cap dubte: la ciutadania el rebutja en massa: El 90% diu NO.

A l'annex d'aquest document es mostra com els espectacles taurins no es sostenen sense ajutspblics.

2) En segon lloc, aquesta reforma educativa en el sentit d'incloure l'assignatura Festa delsToros com a matria obligatria a les escoles i universitats sembla un objectiudifcilment assolible que s'ha de produir mitjanant la Llei orgnica actualment en tramitaci(coneguda com "Llei Wert"), que tanta oposici est generant dins de l'mplia esfera del mneducatiu, de manera que no faria ms que afegir un motiu que faria augmentar el rebuig a aquestareforma (amb independncia del seu inaplicaci posterior).

3) En relaci amb la declaraci de PCIH (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). La

finalitat de la UNESCO i el motiu pel qual es va crear aquesta instituci s "promoure el benestar idesenvolupament de la Humanitat a travs de la cultura, l'educaci i la cincia". Un reconeixementper salvaguardar les curses de braus a travs de l'atribuci del carcter de patrimoni immaterial de
http://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-culturalhttp://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-culturalhttp://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-culturalhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elmundo.es/debate/2012/05/4720/prevotaciones4720.htmlhttp://www.elmundo.es/debate/2012/05/4720/prevotaciones4720.htmlhttp://www.elmundo.es/debate/2012/05/4720/prevotaciones4720.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.elidealgallego.com/articulo/coruna/los-sindicatos-del-091-denuncian-que-los-fondos-para-incendios-se-van-a-los-toros/20130206230002107231.htmlhttp://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-culturalhttp://www.publico.es/espana/420002/wert-dara-mas-dinero-al-toreo-por-ser-un-bien-cultural


5/15

la Humanitat s impracticable avui dia ja que, per als fins d'aquesta Convenci, la consideraci esconcedir nicament al patrimoni cultural immaterial quan sigui compatible amb els instrumentshumans de dret vigents, amb els requeriments de mutu respecte entre comunitats, grups iindividus, i a un desenvolupament sostenible.

Les curses de braus no encaixen ni en l'esperit ni en la lletra dels requisits que han de complir lesdiferents formes d'expressi cultural que aspiren a ser distingides com PCIH per part de la

UNESCO. Les curses de braus sn una font d'educaci en la violncia i no transmeten valors derespecte cap als ssers vius, el que xoca frontalment amb la definici de PCIH. Avui dia, el propsitde la societat s eradicar la crueltat i minimitzar el patiment, i no tot el contrari, elevar aquestesdues qualitats a la categoria de patrimoni de la Humanitat.

La declaraci PCIH es realitza sobre la base de la Convenci per a la salvaguarda del Patrimonicultural immaterial, signada a Pars el 17/10/2003. Aquesta Convenci estableix que els PCIH delsestats part requereixen cooperaci i assistncia internacionals, necessria perqu es mantingui elseu patrimoni en el temps i argumentant que, amb aquest objectiu, "els estats reconeixen que lasalvaguarda del PCIH s una qesti d'inters general per a la Humanitat i que per aquest motiu escomprometen a cooperar en el plnol bilateral, subregional, regional i internacional. S'imaginenSucia o Alemanya donant suport a les curses de braus?

A ms, el que est succeint a nivell mundial s justament el contrari. L'augment de la conscinciamediambiental de les ltimes dcades ha estat acompanyat per un creixent rebuig cap a aquellesprctiques que com les curses de braus impliquen maltractaments als animals. En coherncia ambaquesta actitud de rebuig majoritari a aquestes festes, sobretot de la joventut, aquestes prctiquesno poden ser reconegudes com d'inters general per a la Humanitat. Igualment, en ser un temaque crea confrontaci i controvrsia, aquesta instituci mai aprovaria tal declaracien favor d'una activitat que, en nom de la cultura, pretn legitimar el maltractamenta un animal que s considerat delicte en gaireb tots els pasos del mn. El mateixlobby taur reconeix aquest obstacle:

ABC, 13/11/2011, EFE. Tcnicos admiten que es difcil argumentar la muerte del toro ante laUNESCO. http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=998493

En el marc del III Congrs de persones presidentes de places de bous d'Espanya, que es va celebrara Conca el novembre de 2011, la coordinadora del Comit tcnic espanyol per a la declaraci de lafesta dels toros com PCIH per la UNESCO, Beatriz Badorrey, ha advertit que ser "difcil"aconseguir aquest reconeixement perqu "costar molt argumentar la mort del toro". A laUNESCO, ha afegit, "no els agrada la mort i no conceben com pot estar per mig dun art la mort del'animal". De les seves declaracions tamb es desprn que, amb anterioritat a instar la declaracide la UNESCO, cal que sobtingui el reconeixement de l'Estat en aquest cas, mitjanant laproposici de llei d'aquesta ILP per que, a diferncia de Frana, "al nostre pas no hi ha unfesteig nic, sin moltes festes populars", de manera que amb aquesta ILP tamb es pretn ladeclaraci de BIC de festes populars com el Toro de la Vega.

Per tot el que sha expressat, queda clar que l'nic objectiu realment assolible per

part d'aquesta ILP s el primer dels tres esmentats, que es tradueix en un augmentde l's dels diners pblics per fomentar activitats empresarials taurines.

8) Decadncia dels espectacles taurins.

A que respon aquesta imperiosa necessitat de declarar ara BIC els toros? Doncs a la greu amenaaque plana sobre aquesta activitat que ja no s rendible fa molts anys i per tant davant la tendncianegativa pel que fa al nombre de festes i al nombre de persones espectadores, caiguda iniciada el2007 i que sembla no tenir fi. s indiscutible que aquest intent de declarar BIC a nivellestatal la Festa dels Bous respon a la greu crisi que est patint el sector a tot elterritori estatal, des de La Corunya fins a Sevilla o Crdova, segons demostren les dades oficials.Per aquest motiu, el lobby taur pretn que aquesta activitat es consideri com un producte culturalper beneficiar-se de quantioses subvencions pbliques i privilegis fiscals, i reclamen aquesta

consideraci amb largument que les curses de braus sn "el segon espectacle de massesd'Espanya", tot i que segons dades del propi Ministeri de Cultura, aix dista moltssim de serconsiderat com a tal.
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=998493http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=998493http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=998493


6/15

Sobre aix, vegeu aquestes dades i altres que reflecteix la premsa que demostren la decadnciad'aquest espectacle, que es pot qualificar amb innumerables adjectius, per en cap cas d'interscultural.

9) Iniciativa Legislativa Popular?

Tal i com hem vist al punt anterior, les persones taurines no obtindran cap benefici d'aquestaproposta: ni es faran ms corrides, ni les entrades seran ms barates, ni millorar la qualitat de

l'activitat com a conseqncia d'aquesta tramitaci, ni la gent torera ser ms hbil ni els bous msbraus. Ni tan sols succeir que, com s'ha dit en alguns mitjans de premsa, que les curses de brauses tornin a fer a Catalunya a lampara de la nova llei, perqu aquesta decisi es troba pendent desentncia al Tribunal Constitucional.

Per tot aix, estem en condicions d'afirmar que l'nic benefici que obtindrien "les corrides" eslimita al ja redut sector empresarial, per un abunds augment de la utilitzaci dels diners pblicsque ja sutilitzen amb escreix en la promoci i foment de l'activitat. Ra suficient per negar elcarcter popular a la mesura.

ARGUMENTS FALLAOS O FALSOS.10) Sobre les fallcies de la Declaraci de motius i altres argumentacions.

El toro no pateix durant la ldia. S'ha difs, a travs de portals com Barrerao Mundotoro ialtres mitjans protaurins, un suposat estudi que intentava demostrar que el toro no pateix durantel toreig. Els estudis cientfics, perqu siguin reconeguts com a tals, es publiquen com totes i totssabem en revistes cientfiques de reconegut prestigi com ara les revistes Science, Nature, etc.Abans davalar una publicaci, certifiquen la metodologia amb la qual s'han aconseguit els resultatsi reconeixen la seua entitat d'estudi cientfic. Aix no ha passat amb aquest suposat estudi.

Aix mateix, el professor Illera que s qui diu que ha fet aquest estudi i que s'encarrega dedifondrel a travs dels mitjans abans esmentats, va ser citat com compareixent de davant laComissi de Medi Ambient del Parlament de Catalunya durant la tramitaci de la ILP que vadesembocar en l'abolici de les curses de braus en aquesta comunitat autnoma. Durant la sevacompareixena, el professor Illera va deixar clar que amb els seus estudis ell no podia afirmar si el

toro no pateix durant el toreig, tal com podem llegir a la transcripci de la esmentadacompareixena registrada pel Parlament catal:

Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. VIII Legislatura, 8 perode, Srie C, nmero 776.Comissi de Medi Ambient i Habitatge, sessi n 47. Intervenci del professor Carlos Illera delPortal, qui va intervindre en lloc de la senyora Maria Da Luz Rosinha (p. 5-14).www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf

D'altra banda, el professor Illera sol afirmar que el seu estudi aviat es publicar en una revistacientfica, aix ho ve afirmant des de fa anys, fins i tot ha arribat a dir que es publicaria a laprestigiosa revista Hormones & Behavior. La Plataforma Prou! va contactar amb la esmentadapublicaci a travs de l'etleg Jordi Casamitjana, i des de l'editorial van respondre que no coneixienni tan sols el nom dIllera i que mai havien rebut un estudi per publicar que afirms haver fetsemblant descobriment.

Durant les mateixes sessions de compareixences en la Comissi de Medi Ambient del Parlament deCatalunya, tamb va comparixer el veterinari Jos Enrique Zaldvar, president i fundador del'AVAT (Associaci de persones veterinries per l'abolici de la tauromquia), qui va demostrar,amb estudis i documentaci publicada en revistes cientfiques, el funcionament dels mecanismesdel dolor dels bvids, que els provoquen un gran patiment. Aquesta s la transcripci de la sevacompareixena:

Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. VIII Legislatura, 8 perode, Srie C, nmero 757.Comissi de Medi Ambient i Habitatge, sessi n 45. Intervenci dEnrique Zaldvar Lagua,veterinari especialista en bvids (p. 49-60). www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf

Des d'un altre nivell, i sortint ja del tema de l'estudi dIllera, resulta curis per contradictori quedes del mateix mn taur es justifiqui l'activitat del toreig afirmant que s pitjor la mort que rebenels mateixos animals (bvids de l'espcie Bos taurus) en els escorxadors comparada amb la que
http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdfhttp://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdfhttp://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdfhttp://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdfhttp://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdfhttp://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf


7/15

reben en les places de toros. Si l'animal pateix a l'escorxador, tal com realment succeeix, enstrobarem davant d'un estrany cas d'un animal que pateix segons sigui l'edifici en el qual se li dnamort. Des del punt de vista cientfic s insostenible i aberrant.

Atrauen turisme. Les persones turistes, en la seva gran majoria, no assisteixen a les corrides ales places de toros o, quan ho fan, no suporten la crueltat de l'espectacle i marxen de la plaadesprs de passar tot just els primers minuts de l'espectacle. En moltes oportunitats s'ha gravat

aquesta sortida de turistes de les places, se les ha demanat la seva opini sobre el que havien vist adins i se les ha preguntat perqu abandonaven l'espectacle si tot just acabava de comenar.Aquests sn alguns vdeos enregistrats a la porta de la plaa de toros Monumental, on es veu lespersones turistes sortint noms comenar, visiblement afectades:

Turistes sortint de La Monumental. "s la cosa ms terrible que he vist en tota la meva vida, i aixque he passat per moltes coses, per aix ... no puc parlar, no puc respirar! No vull parlar, em sapgreu ... ".

https://www.youtube.com/watch?v=_a59bBLFqUY

"Jo no sabia que seria aix, s horrible. s la tortura d'un animal indefens ... la gent pensa que s unjoc amb el toro, s el que jo pensava. s una vergonya".

https://www.youtube.com/watch?v=2VQ2kKeBd1ED'altra banda, a lestat espanyoles publiquen cada any estadstiques oficials sobre l'afluncia deturisme als diferents punts del territori. Crida l'atenci en aquestes estadstiques que dues de lestres comunitats autnomes que ms turistes reben sn aquelles que han abolit lescurses de braus: Illes Canries i Catalunya.

En el cas de Catalunya, les estadstiques de l'any 2012 (any en qu va entrar en vigor la Llei que vaabolir les curses de braus en aquesta comunitat autnoma ja que, tot i que fou aprovada el28/07/2010, marcava com a inici de l'abolici el dia 01/01/2012), mostren que Catalunya vatrencar tots els rcords de visitants. Noms fins a l'agost de 2012 es va registrar la xifra de 8,5milions de persones estrangeres, un 11,5% ms que el juliol del 2007 (anterior rcord catal).Aquestes xifres sn les publicades per FRONTUR, l'enquesta de moviments turstics i fronteres, de

l'Institut d'Estudis Turstics dependent del Ministeri d'Indstria, Energia i Turisme del Governd'Espanya.

Segons publicava El Pas el 22/08/2012, en referncia a aquest estudi estadstic: "Les de Catalunyasn dades molt superiors a les obtingudes pel conjunt del territori espanyol, on l'ala mensual vaser del 4,4% i la variaci interanual del 3,3%, fins a arribar als 32.860.000 de visitants. Aquestdispar creixement fa que creixi tamb la proporci de turistes que opten per Catalunya quan esdecideixen per Espanya: el 25,6%. El segon mercat receptor s el balear (5.880.000 de visitants),seguit pel canari (5,8 milions) i l'andals (4,3 milions)."

Aix vol dir: Catalunya sense curses de braus encapala la llista seguida per Illes Balears, i en tercerlloc Illes Canries, on tamb estan prohibides les curses de braus a tota la comunitat autnoma.Aix mateix, crida l'atenci que Andalusia, comunitat tradicionalment taurina, s'ubiqui en el quart

lloc amb la meitat de persones turistes rebudes a Catalunya. Referncies a la premsa:El Pas, 22/08/2012, Dani Cordero. El turismo obvia la crisis en Catalua i rebasa los dosmillones de visitas en julio.http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/08/22/catalunya/1345629745_212266.html

Hosteltur, 13/08/2012, Redacci. Catalua rompe rcords: recibe 750.000 turistas de Rusia y140.000 de Ucrania. http://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.html

Aquests nmeros sobtenen amb les xifres ja acumulades a lagost de 2012. Per, si tenim encompte el turisme rebut a Catalunya per tot l'any 2012, la xifra de turistes va enfilar de 8.500.000-14.500.000 (cas el doble). Referncies a la premsa:

Europa Press, 31/01/2013, Catalunya aumenta un 138% los ingresos por turismo extranjero en2012 y bate su rcord. http://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.html
https://www.youtube.com/watch?v=_a59bBLFqUYhttps://www.youtube.com/watch?v=_a59bBLFqUYhttps://www.youtube.com/watch?v=2VQ2kKeBd1Ehttps://www.youtube.com/watch?v=2VQ2kKeBd1Ehttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/08/22/catalunya/1345629745_212266.htmlhttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/08/22/catalunya/1345629745_212266.htmlhttp://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.htmlhttp://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.htmlhttp://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.htmlhttp://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.htmlhttp://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.htmlhttp://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.htmlhttp://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.htmlhttp://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-aumenta-138-ingresos-turismo-extranjero-2012-bate-record-20130131130219.htmlhttp://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.htmlhttp://www.hosteltur.com/110142_cataluna-rompe-records-recibe-750000-turistas-rusia-140000-ucrania.htmlhttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/08/22/catalunya/1345629745_212266.htmlhttps://www.youtube.com/watch?v=2VQ2kKeBd1Ehttps://www.youtube.com/watch?v=_a59bBLFqUY


8/15

Per tot aix, queda totalment clar que les curses de braus no sn motor del turisme a casa nostra.

Govern dEspanya, Ministeri dIndstria, Energia i Turisme. Srie estadstica de FRONTUR.http://www.iet.tourspain.es/es-es/estadisticas/frontur/paginas/default.aspx

Si desapareixen les curses, desapareix el toro brau. La biologia i la cincia determinen queels toros anomenats braus pertanyen a l'espcie Bos taurus, la mateixa espcie a la qual pertanyentots els bous i vaques que tamb es destinen a consum de llet i carn. Per tant, no desapareixeriacap espcie si es deixen de destinar bous a la ldia. De fet, en els pasos on mai s'han celebratcurses de braus o on ja s'han prohibit, aquesta espcie segueix existint. Un cas molt grfic s eld'Argentina, fams per les seves carns, i que no obstant aix t les curses de braus prohibides perllei des de l'any 1954 per la Llei Nacional 14.346 que en el seu article 3 prohibeix:

8) Realitzar actes pblics o privats de baralles d'animals, curses de braus, jonegades i pardies,en qu es mati, fereixi o hostilitze animals.

Aix mateix, les moltes ramaderies de bous destinats per a la ldia a Espanya tamb sn provedoresdel mercat carni.

Una altra cosa sn les races de toros creades de manera artificial per l'sser hum, mitjanantdeterminats encreuaments gentics per a aconseguir animals amb algunes caracterstiques

especials i que en cap cas constitueixen races biodiverses. No existeixen en la naturalesa, sncreacions humanes per acomplir amb determinats fins, tal com succeeix, per exemple, ambdeterminades races de vaques per a producci de llet, races de pollastres, de gossos, etc.

Per tant, la cincia ens indica que no hi ha cap espcie anomenada "toro brau" i que en cap casdesapareixer ni s'extingir cap espcie animal si desapareixen les curses de braus.

Si desapareixen les curses, es perdrien centenars de milers de llocs de treball. Atsque la declaraci de motius esmenta els milers de llocs de treball que sustenta el negoci taur,instem a la creaci d'una comissi que estudi quants sn aquests llocs i quin tipus d'ingressoseconmics anuals generen als seus actius, aix com un estudi minucis del nivell de regularitat delsmateixos.

Com exemple, a la ciutat de Barcelona, durant l'any 2011 van coexistir dues places de toros enfuncionament, una que oferia l'ltim any d'activitat taurina, i altra reconvertida en un centrecomercial. La primera va generar prop de 2.500 hores de treball en tot l'any. La segona, lareconvertida, va generar ms de 850.000 hores de treball, segons va manifestar la prpiaadministraci del centre amb les botigues que s'hi troben. Aix correspon noms a les horesdirectes, si comptssim les indirectes la proporci indubtablement seria molt ms gran, donat elsalts nivells de transaccions econmiques i comercials que es donen la dita centre.

Podrem concloure que, en moltes ocasions, donada la fantstica situaci de les places de toros enles ciutats espanyoles, aquestes acaben sent un gran sacrifici comercial i laboral per a la ciutat i enconseqncia per a l'administraci.

Si desapareixen les curses, desapareixen les deveses. Les deveses sn sistemes naturals

creats per la m humana, i que a Espanya estan vinculats a la producci de sureres, lagricultura i laramaderia extensiva. Quan parlem de ramaderia extensiva parlem de les principals activitatsramaderes dutes a terme en deveses: bestiar bov per a producci de llet i carn, porcins i caprins.Amb aix queda meridianament clar que si desapareixen les curses de braus no afectarien aquestesactivitats que seguirien desenvolupant-se en les deveses. Aix ho podem comprovar en aquestestudi publicat a la web del Ministeri d'Agricultura, Alimentaci i Medi ambient d'Espanya:

GASPAR, P., ESCRIBANO, M., MESAS, F.J., PULIDO, F., MARTNEZ CARRASCO, F., Laeficiencia en explotaciones ganaderas de dehesa: una aproximacin DEA al papel de lasostenibilidad y de las subvenciones comunitarias. ARevista Espaola de Estudios Agrosociales iPesqueros, n 215-216, 2007 (p. 185-209).

http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185

_209.pdfD'altra banda, les deveses estan subvencionades per garantir la seva permanncia i manteniment,que la major part de les vegades es veu afectat per una sobrecrrega de bestiar i que afecta de forma
http://www.iet.tourspain.es/es-es/estadisticas/frontur/paginas/default.aspxhttp://www.iet.tourspain.es/es-es/estadisticas/frontur/paginas/default.aspxhttp://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185_209.pdfhttp://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185_209.pdfhttp://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185_209.pdfhttp://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185_209.pdfhttp://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REEAP%2Fr215_216_185_209.pdfhttp://www.iet.tourspain.es/es-es/estadisticas/frontur/paginas/default.aspx


9/15

negativa a aquest ecosistema de creaci humana. Per aix, es concedeixen ajudes de diners pblicsper a la plantaci i protecci d'arbres, per dur a terme podes i desbrossament, per millorar camins itanques, etc.

El problema de la sobrecrrega de bestiar o sobrepasturatge ha estat posat de manifest en elsegent estudi realitzat per l'organitzaci internacional World Wide Foundation (WWF), present alnostre pas; tal com s'explica en l'estudi:

WWF/Adena, juliol de 2006. La Dehesa en los programas de desarrollo social 2007-13.

http://awsassets.wwf.es/downloads/dehesas_y_desarrollo_rural_2007_2013.pdf

"El bestiar est present durant tot l'any, quan tradicionalment es practicava la transhumncia i pertant els animals estaven absents durant els mesos d'estiu quan el recurs de pastures s menor.

Les tanques han substitut la persona pastora en moltes explotacions, amb la conseqncia que elbestiar pastura lliurement en lloc de ser guiat de manera controlada.

El bestiar bov ha anat substituint lov i cabrum. Les vaques sn especialment perjudicials pelsarbres petits, sobretot a l'estiu quan manquen altres recursos de pastura.

En general, no es menael bestiar a la devesa de manera que afavoreixi la regeneraci de l'arbrat

(per exemple, acotant zones durant diversos anys).Els plans d'ordenaci i gesti pastoral o silvopastoral sn prcticament inexistents en les devesesespanyoles. "

Altres estudis que s'han realitzat sobre les deveses d'Espanya i la seva sostenibilitat, tornen a posarde relleu aquest mateix problema de sobrepasturatge, sobretot causat pel bestiar bov (els torosdestinats per a la ldia sn dins d'aquesta denominaci). Es tracta del Llibre Verd de la Devesa,en l'elaboraci i redacci del qual van participar Pau Camps, de l'Institut de Poltiques i BnsPblics del CSIC; Joan Carranza, de la Ctedra de Recursos Cinegtics i Pisccoles de la Universitatde Crdova; Jos Miguel Coleto, de l'Escola de Enginyeries Agrries de la Universitatd'Extremadura; Mario Daz, de l'Institut de Recursos Naturals del CSIC; Elena Diguez, de laFederaci d'Associacions de bestiar extensiu autcton de la Devesa; Adrin Escudero, del

Departament de Biologia i Geologia de la Universitat Rei Joan Carles; F. Javier Ezquerra, de laConselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lle; Lurdes Lpez, de l'Escola d'EnginyeriaForestal i del Medi Natural de la Universitat d'Extremadura; Pilar Fernndez, de l'ETS d'EnginyersAgrnoms i de Muntanyes de la Universitat de Crdova; Gregorio Montero, del Centred'Investigaci Forestal de l'INIA; Gerardo Moreno, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del MediNatural de la Universitat d'Extremadura; Leopoldo Olea, de l'Escola d'Enginyeries Agrries de laUniversitat d'Extremadura; lvaro Picardo, de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta deCastella i Lle; Fernando Polit, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del Medi Natural de laUniversitat d'Extremadura; Sonia Roig de l'Escola d'Enginyeria Forestal i del Medi Natural de laUniversitat Politcnica de Madrid; Esperanza Snchez, de l'ETS d'Enginyers Agrnoms i deMuntanyes de la Universitat de Crdova; Alejandro Solla, de l'Escola d'Enginyeria Forestal i delMedi Natural de la Universitat d'Extremadura; Juan de Du Vargas, de la Facultat de Veterinria

de la Universitat d'Extremadura i lvaro Vidiella, de la Plataforma Integral Devesa de laUniversitat de Crdova. Com veiem, una profusa quantitat de persones professionalsespecialitzades en aquest tema. Al Llibre Verd de la Devesa es diu el segent:

"... El pasturatge inadequat genera compactaci superficial del sl, disminuint la infiltraci i lesreserves hdriques i augmentant el risc d'erosi. Aquesta, al seu torn, es veu afavorida per lapresncia del bestiar a la devesa durant perodes deficitaris d'aliment, principalment a l'estiu, i elsl pot quedar completament nu i exposat a les primeres pluges de tardor, de rgim generalmenttorrencial.

Encara que menys generalitzades, tamb cal assenyalar les conseqncies de la concentraci delbestiar sobre la degradaci qumica del sl. L'excs de nitrogen present en l'orina i excrements delbestiar dna lloc a profunds canvis en la nutrici dels arbres, fins a provocar la mort de molts d'ells,

especialment en tancats porcins i engreixadors de bov.
http://awsassets.wwf.es/downloads/dehesas_y_desarrollo_rural_2007_2013.pdfhttp://awsassets.wwf.es/downloads/dehesas_y_desarrollo_rural_2007_2013.pdfhttp://awsassets.wwf.es/downloads/dehesas_y_desarrollo_rural_2007_2013.pdf


10/15

Alguns estudis recents a gran escala en el marc del projecte Montado/Dehesa1 del programaInterreghan revelat que l'estat actual dels sls de les deveses s globalment dolent, i es troben, sims no, moderadament degradats. On el conreu ha estat prctica habitual, l'estat de degradaci smajor. La prdua de qualitat dels sls est associada amb la reducci de la productivitat vegetal deles deveses, i podria estar relacionada amb el decament de l'arbrat, a ms de dificultar laregeneraci natural. Finalment, la degradaci del sl implica una prdua de capacitat per fixarCO2 atmosfric en les deveses, uns dels serveis ambientals ms demandats en l'actualitat".

PULIDO, Fernando, PICARDO, lvaro (Coord.),Libro Verde de la Devesa. Documento para eldebate hacia una estrategia ibrica de gestin. Juny de 2010.http://www.uco.es/integraldehesa/images/stories/doc/Jornadas/libro_verde_dehesa.pdf

Per tot aix, i amb dades cientfiques i estadstiques objectives, afirmem que les deveses no nomsque no desapareixerien si s'eliminessin les curses de braus, sin que aquest sistema natural esseguiria beneficiant dels ajuts pblics rebuts tant des d'Europa com de l'administraci pblica del'estat i comunitats autnomes, ja que aquestes no estan relacionades amb la cria de bous destinatsper a la ldia. A ms, tamb es beneficiaria el sistema de les deveses d'una menor producci debestiar bov i, sobretot, del destinat a la ldia, que s el que major impacte causa a la devesa ja quecada exemplar hi viu uns 4 anys abans de ser destinat a un festeig taur. Les deveses seguirien iseguiran existint per les seves explotacions de suredes, llenya, bestiar capr, bov, porc, etc.

S'han aconseguit ms firmes que a la ILP de Plataforma PROU. El lobby taur sost queva recollir ms signatures que la Plataforma PROU, per passen per alt una srie de dades.

1. La ILP tauroEconmica va durar 12 mesos, la ILP de Plataforma PROU 3 mesos, 4 vegadesmenys.

2. La ILP tauroEconmica va necessitar dunaprrroga, la ILP de PROU va lliurar les signaturessuficients al mes d'haver comenat a recollir-les, amb un ter del temps establert.

3. La ILP tauroEconmica podien rebre persones fedatries noves (recollectores oficials designatures) durant tot el procs (15 mesos), en el cas de PROU noms es va poder fer durant 2 dies.

4. L'univers de la ILP PROU era de 7 milions i mig de persones (a tot Catalunya), el de la ILP

tauroEconmica de 47 milions, s a dir ms de 6 vegades ms.5. Els diarisLa GacetaiLa Raznadjuntar a les seves edicions impreses el full per a la recollida designatures i per a ser persona fedatria.

Si sobre aquesta base realitzem un clcul rpid, noms amb la temporalitat i territorialitat, sensetocar els altres punts, obtenim els segents resultats:

- PROU va recollir 180.000 signatures en tres mesos amb un univers de 7,5 milions. La ILPtaurina va recollir 500.000 en un any amb un univers de 47 milions.

- En igualtat de condicions, PROU hauria recollit 4.320.000 signatures a tot Espanya per un any.La ILP tauroEconmica hauria recollit 20.000 firmes en 3 mesos i noms a Catalunya.

ANNEX: LINKS I COMPROVACI DE DADES.- L'enquesta del Ministeri de Cultura 2010-2011 assenyala el baix inters de la ciutadania espanyolapels toros:

Estadstica 10-11.Encuesta de prcticas i hbitos culturales en Espaa. Sntesis de resultados.Madrid, Ministeri de Cultura, 2011.http://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdf

Aquesta enquesta mostra un apreciable descens d'assistncia a espectacles taurins en els ltimsanys: noms un 8% de les persones espanyoles majors de 15 anys van assistir a algun espectacletaur durant 2011.

- El novembre de 2012 es va publicar la nova enquesta del Ministeri de Cultura 2011

1N. de T.:Montado s com es diu la devesa en portugus. El projecte incideix sobre aquest ecosistema antropitzat ibric,a Espanya i Portugal.
http://www.uco.es/integraldehesa/images/stories/doc/Jornadas/libro_verde_dehesa.pdfhttp://www.uco.es/integraldehesa/images/stories/doc/Jornadas/libro_verde_dehesa.pdfhttp://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdfhttp://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdfhttp://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdfhttp://www.uco.es/integraldehesa/images/stories/doc/Jornadas/libro_verde_dehesa.pdf


11/15

Ministeri de Cultura, Educaci i Esport, 29/11/2012, El Ministerio de Educacin, Cultura yDeporte publica la Estadstica de Asuntos Taurinos de 2012. http://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.html

Estadstica 2011. Estadstica de asuntos taurinos 2007-2011. Sntesis de resultados. Madrid,Ministeri de Cultura, Educiaci i Deporte, 2011. http://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdf

- Caiguda d'un 34% a nivell estatal de 2007 a 2010.

Pblico, 12/06/2011, Daniel Aylln. Los festejos taurinos caen un 34% en tres aos.http://www.publico.es/espana/381441/los-festejos-taurinos-caen-un-34-en-tres-anos

- Cauen al nivell ms baix de la dcada (el 2010).

Informacin, 17/04/2011, Servimedia. Las corridas de toros caen al nivel ms bajo de la dcada.http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/

- El 2011, el nombre de festes es desploma un 53%.

Tauroeconomia, 16/09/2011, Juanma Lamet. La crisis taurina se acenta en verano: el nmerode festejos se desploma un 53%.http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.html

- Es recullen les places de toros que durant 2011 s'han quedat sense celebracions, sent el resultatun "dada alarmant"

Mundotoro.com, 16/09/2011, Redacci. Cuantas plazas se quedaron sin toros?http://www.mundotoro.com/noticia/%20%C2%BFcuantas-plazas-se-quedaron-sin-toros/89767

- 2012: Els festejos taurins es redueixen un 50% en els sis ltims anys.

Tauroeconomia, 30/10/2012, Juanma Lamet. La crisis reduce el negocio taurino a la

mitad. http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.html

- 2012: La crisi taurina porta a l'escorxador els toros de ldia, amb la consegent prdua econmica.

Deia, 09/06/2012, EFE. La crisis taurina lleva al matedero a los toros de lidia.http://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-

- 2012: La tauromquia est en un dels seus pitjors moments de la seva histria.

El Mundo Financiero, 22/04/2012, Jose Lus Barcel. La crisis hace desaparecer prcticamentela fiesta de los toros. http://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-prcticamente-fiesta-toros.htm

- 2012: Les curses de toros cauen al seu nivell ms baix en 15 anys a Extremadura.

El Peridico de Extremadura, 24/05/2012, Redacci. Las corridas de toros caen a su nivel msbajo en 15 aos. http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.html

- 2012: Fracs taquiller a la Rioja Donar festes a Haro s un fracs: No va ning als toros.

El Correo, 21/05/2012, Pedro Mara Azofra. Santo Domingo no pudo cubrir gastos i Haro sequeda sin toros. http://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.html

- 2012: A Sevilla es viu una "trista desolaci". "El festeig celebrat ahir a Sevilla va ser el reflex del'estat de coma que pateix la festa".
http://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.htmlhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.htmlhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.htmlhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdfhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdfhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdfhttp://www.publico.es/espana/381441/los-festejos-taurinos-caen-un-34-en-tres-anoshttp://www.publico.es/espana/381441/los-festejos-taurinos-caen-un-34-en-tres-anoshttp://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.htmlhttp://www.mundotoro.com/noticia/%20%C2%BFcuantas-plazas-se-quedaron-sin-toros/89767http://www.mundotoro.com/noticia/%20%C2%BFcuantas-plazas-se-quedaron-sin-toros/89767http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.htmlhttp://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-http://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-http://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-http://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-pr%C3%A1cticamente-fiesta-toros.htmhttp://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-pr%C3%A1cticamente-fiesta-toros.htmhttp://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-pr%C3%A1cticamente-fiesta-toros.htmhttp://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.htmlhttp://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.htmlhttp://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.htmlhttp://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.htmlhttp://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.htmlhttp://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.htmlhttp://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.htmlhttp://www.elcorreo.com/alava/v/20120521/rioja/santo-domingo-pudo-cubrir-20120521.htmlhttp://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.htmlhttp://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/extremadura/las-corridas-de-toros-caen-a-su-nivel-mas-bajo-en-15-anos_655970.htmlhttp://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-pr%C3%A1cticamente-fiesta-toros.htmhttp://www.elmundofinanciero.com/noticia/2027/Sociedad/crisis-hace-desaparecer-pr%C3%A1cticamente-fiesta-toros.htmhttp://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-http://www.deia.com/2012/06/09/ocio-y-cultura/que-mundo/la-crisis-taurina-lleva-al-matadero-a-los-toros-de-lidia-http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2012/10/30/la-crisis-reduce-el-negocio-taurino-a-la.htmlhttp://www.mundotoro.com/noticia/%20%C2%BFcuantas-plazas-se-quedaron-sin-toros/89767http://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.htmlhttp://www.expansion.com/blogs/tauroeconomia/2011/09/16/la-crisis-taurina-se-acentua-en-verano.htmlhttp://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/costumbres-y-tradiciones/las-corridas-de-toros-caen-al-nivel-mas-bajo-de-la-decada_CdeTFVyWSF1WiqZHwGe4F1/http://www.publico.es/espana/381441/los-festejos-taurinos-caen-un-34-en-tres-anoshttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdfhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.pdfhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.htmlhttp://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/actualidad/2012/11/20121129-cu-estadistica-asuntos-taurinos.html


12/15

El Pas, 22/04/2012, Antonio Lorca. Una tristsima desolacin.http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/22/actualidad/1335123168_376861.html

- 2012: Descens histric de les curses de toros a Sevilla.

El Correo de Andaluca, 29/02/2012, lvaro R. Del Moral. Descenso histrico de las corridas detoros en Sevilla.http://www.elcorreoweb.es/cultura/141661/descenso/historico/corridas/toros/sevilla

- 2012: Mlaga. El declivi inevitable de la indstria taurina.

El Mundo, 11/11/2012, Zabala de la Serna. Los Chopera se suben a la parra y piden recortar el50% de corridas. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/11/toros/1352622592.html

- 2012: La festa dels toros a Espanya, a Andalusia i a Crdova t un futur incert.

Dirio de Crdoba, 03/06/2012, Jos A. Soriano. La crisis y algo ms.http://www.diariocordoba.com/noticias/opinion/la-crisis-y-algo-mas_719583.html

- 2012: La greu situaci econmica dels municipis fa perillar les festes taurines a Castella i Lle.

Radio y Televisin de Castilla y Len, 10/04/2012, Redacci. La grave situacin econmica de losmunicipios hace peligrar las fiestas taurinas. http://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toros

- 2012: tendncia negativa en el nombre de festes a Euskadi.

Desde Vista Alegre, 09/01/2012, Redacci. Nmero de festejos en Euskadi. Tendencia negativa.http://desdevista-alegre.blogspot.com.es/2012/01/numero-de-festejos-en-euskadi-tendencia.html

- 2011: Els festejos taurins van caure un 56% en 6 anys a Mrcia.

La Verdad de Murcia, 30/01/2013, Redacci. Los festejos taurinos caen un 56% en 6 aos en laRegin. http://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.html

- 2012: El mn taur ja no s'amaga. A la IX Jornada Taurina 'Ciutat de Fregenal', "Tres singularsexponents taurins d'aquest pas es van referir, sense complexos, als molts problemes pels qualstravessa la festa i en concret les ramaderies de bous braus. Estem assegudesaqu tres persones quesi presentssim el compte de resultats de la ramaderia, i som tres punteres i histriques, se'nscauria la cara de vergonya. O comencem a remar tots en la mateixa direcci o el vaixell se'n va enorris.

Hoy, 21/01/2013, Juan Ignacio Mrquez. El toro y los problemas de la fiesta se debaten enFregenal de la Sierra. http://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.html

- 2012: Expert en tauromquia accepta la realitat. La Festa dels Toros no s un espectacle popular

de masses. Els toros exigeixen una sensibilitat molt diferent de la contempornia. Els torosestan histricament abocats a desaparixer. En 10 anys de classes a la Universitat de Sevilla noha vist cap estudiant interessat en la tauromquia.

Diario de Sevilla, 13/01/2013, Lus Snchez-Molin. El rastro de la fama: Alberto GonzlezTroyano. Los toros se convertirn en algo parecido a los espectculos de Tvora.http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.html

- 2012: El declivi s internacional. Comunicat de l'Associaci Internacional de Tauromquia: "Lasituaci de risc que la Tauromquia viu en aquests moments s ms greu del que sembla. Nomsuna reacci rpida i contundent dels poltics pot frenar el que en breu termini ser irrecuperable".

Asociacin Internacional de Tauromaquia, 15/01/2012. Comunicado de la AIT sobre las gravesagresiones que la tauromaquia sufre en los distintos pases.http://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.html
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/22/actualidad/1335123168_376861.htmlhttp://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/22/actualidad/1335123168_376861.htmlhttp://www.elcorreoweb.es/cultura/141661/descenso/historico/corridas/toros/sevillahttp://www.elcorreoweb.es/cultura/141661/descenso/historico/corridas/toros/sevillahttp://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/11/toros/1352622592.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/11/toros/1352622592.htmlhttp://www.diariocordoba.com/noticias/opinion/la-crisis-y-algo-mas_719583.htmlhttp://www.diariocordoba.com/noticias/opinion/la-crisis-y-algo-mas_719583.htmlhttp://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toroshttp://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toroshttp://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toroshttp://desdevista-alegre.blogspot.com.es/2012/01/numero-de-festejos-en-euskadi-tendencia.htmlhttp://desdevista-alegre.blogspot.com.es/2012/01/numero-de-festejos-en-euskadi-tendencia.htmlhttp://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.htmlhttp://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.htmlhttp://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.htmlhttp://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.htmlhttp://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.htmlhttp://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.htmlhttp://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.htmlhttp://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.htmlhttp://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.htmlhttp://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.htmlhttp://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.htmlhttp://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.htmlhttp://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.htmlhttp://www.tauromaquia.org/component/content/article/110-comunicado-de-la-ait-sobre-las-graves-agresiones-que-la-tauromaquia-sufre-en-los-distintos-paises.htmlhttp://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.htmlhttp://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/1437121/los/toros/se/convertiran/algo/parecido/los/espectaculos/tavora.htmlhttp://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.htmlhttp://www.hoy.es/v/20130121/toros/toro-problemas-fiesta-debaten-20130121.htmlhttp://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.htmlhttp://www.laverdad.es/murcia/20130130/local/region/festejos-taurinos-disminuyeron-ciento-201301301031.htmlhttp://desdevista-alegre.blogspot.com.es/2012/01/numero-de-festejos-en-euskadi-tendencia.htmlhttp://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toroshttp://www.rtvcyl.es/noticia/9C821342-DE24-2CA4-76AF76513DE101B3/20120410/estocada/economica/toroshttp://www.diariocordoba.com/noticias/opinion/la-crisis-y-algo-mas_719583.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/11/toros/1352622592.htmlhttp://www.elcorreoweb.es/cultura/141661/descenso/historico/corridas/toros/sevillahttp://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/22/actualidad/1335123168_376861.html


13/15

I no oblidem que s el que sest defensant amb aquesta ILP TauroEconmica, msdiners per a fer tot a:

Cavalls esbudellats.

Curses de braus.


14/15

Becerrades: linxament pblicduna cria.

Toro de Jbilo. Patiment en flames.


15/15

Toro de la Vega, Tordesillas. Mor travessat per llances.

Violncia gratuta a labast de menors.

La V€ritat sobre la ILP tauro€conòmica

Documents

Transcript of La V€ritat sobre la ILP tauro€conòmica