La xocolata a Sóller

download La xocolata a Sóller

of 40

  • date post

    29-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Història de la xocolata a Sóller

Transcript of La xocolata a Sóller

  • HISTRIA DE LA XOCOLATA ASLLER.

    1870-1980Juan Antonio Fernndez Vila.

  • INDEX

    1.-BREU EVOLUCI HISTRICA DEL FRUIT DEL CACAU

    - DE LPOCA PRE-COLOMBINA A LACTUALITAT-

    2- ELABORACI DE LA XOCOLATA

    -DELS MOLINS DE PEDRA A LES NOVES TECNOLOGIES-

    3- MEMRIA DUN TEMPS .

    -FOTOGRAFIES DE LA XOCOLATERIA PASTOR-

    4- SLLER I LA XOCOLATA

    CHOCOLATES PASTOR (1870-1980)CHOCOLATES CORTS

    CHOCOLATES PINYA (1900-1956)CHOCOLATES JOY (1910-1973)CHOCOLATES DEI (1900-1973)

    Envoltori Chocolates Pia -1900-1956

    Totes les entrevistes daquest treball foren realitzades lestiu de 2005 i publicades en elsetmanari Sller durante els mesos dagost i setembre de 2005. Vull agrar a tots el que hanajudat per a la realitzaci d'aquests articles, aportant consells, idees, informaci i experincies: Sa

    meva dona na Virginia, sa meva padrina Maria Ferrer, als meus pares Toni i Xisca, al Sr Joan Dei("Chocolates Dei"), al Sr Francesc Pastor ("Chocolates Pastor"), al Sr Marcel Rulln ("Chocolates

    Joy"), al Sr Pep Pinya i esposa , Sra Margalida Florit ("Chocolates Pia"); Carmn i Toni (De canDei), Sr Genaro (De Can Joy), a Francisca Corts ( de can Corts "La Cigea") a Miquel Socies i

    a tots aquells que d'una manera o d'altra han collaborat

    Grcies a tots .

  • Ara fa 10 anys que vaig comenar a escriure al setmanari Sller fent la secci parlem de cuina; i quasiparalelament vaig crear el web gastronmic www.cuinant.com

    Tant a parlem de cuina com a cuinant.com, intento trasmetre un poc de la passi que sento per lanostra cuina i les nostres arrels gastronmiques . Tamb intento fer un esbo de tot elque envolta aquestmn gastronmic tant interessant: fires, curiositats, cuina internacional i altres herbes. Tot barrejat ambentrevistes i receptes de cuiners i cuineres darreu del Mn.

    Tamb en son columna vertebral les sries o especials dedicats a la histria de la gastronomia; lacuina i el cinema , el coneixement de les materies primeres o la diettica i nutrici; per a posar algunsexemples.

    Espero que aquestes recopilacions gaudigueu dela nostra cultura gastronmica i que entre tots parlemde cuina un poc.

  • Theobroma cacaoPertany a la famlia de les esterculicees, es cacaues un arbre , com ja he explicat en anteriors articles,originari dAmrica central , del que es coneixenunes 22 espcies, per sols una s la que sexplotai comercialitza el Theobroma cacao. Actualmentes comercialitzen tres varietats daquesta espcie:el Criollo ( Amrica Central i Amrica del Sud); elcacau Forastero ( de la selva amaznica) i el cacauTrinitario ( hbrit dels dos anteriors) Malgrat sseroriginari del continent Americ, durant els seglesXVIII i XIX, la gran demanada de cacau vareordenar els circuits de distribuci i en lactualitatcosta de Marfil, s el major productor daquestproducte.

    Planta originaria dAmrica central, el seunom prov de la veu indgena nhuatl xocatl, eramolt usada els indgenes centro americans idescoberta, com molts daltres productesalimentaris, arrel del des cobriment del Nou Mon .

    Aix hi tot varen tenir que passar un parellsde segles per a arribar a aconseguir la beguda queara nosaltres coneixem, ja que el brevatge originalera molt fort de gust i no adaptar a les caracterstiquesalimentaries i gustatives dels europeus.

    Theobroma CacaoEs calcula que al comenar el segle XVII ja estavaresolta la recepta delaboraci de la xocolata europea , en aquell temps era costum consumir-nevries tasses al dia. Ms tard , lany 1728, quanFelip V va vendre el secret de la seva elaboraci,les xocolateries es varen estendre per a tota Europa.La cultura de la xocolata es va esdevenir en un pilarimportant de les societats europees: el cacausexportava dAmrica per a abastir un societat on

    quasi tots els viatgers portaven boles de cacau dinsels sarrons , les famlies ms pudents atessoravenaquest producte dins grans cofres de noguer i dinslintimidat les dones de les cases convidaven a lesamigues a berenar de xocolata i fruita. Tamb algunsmetges en recomanaven el seu consum per a curar elmal de cap, els constipats i el mal de queixals. El msrics prenien la beguda de xocolata dins de delicadesxcares de porcellana i el ms pobres dins tassons defang vidrat.. a ning li mancava la xocolataAmb la derrota dels exercits espanyols , lany 1819,va deixar de existir Nova Granada i els port deGuayaquil i de Caracas, que havien estat els principalsencarregats de remetre les apreciades crreguesxocolateres cap a Espanya; ho varen seguir fent , percap a altres destinacions: Frana i Gran Bretanyaprincipalment aix la fora que havia adquirit Espanyaamb cultura de la xocolata es va veure minvadafront a nous competidors.Algunes curiositats sobre la xocolata:Lany 1519, els asteques varen acollir moltcordialment i amb honors de Deu a Hernn Cortes,ja que creien que era el deu Quetzalcoalt, queesperaven que tornes reencarnat.Arbre de cacauEn lpoca precolombina la xocolata mexicana espreparava sense sucre, ja que era un producte queels indis no coneixienLany 1890, ja existien unes mquines automtiquesdispensadores de xocolata

  • Les flors de larbre del cacau omplen per centenarsels trons de la planta, i ja que les flors sols durenobertes unes hores, els treballadors de lesplantacions ajuden a la pollinitzaci, que fan elsinsectes, ajudats de fins pinzells dipositenmanualment el pollen en els estigmes.

    Antigament, la planta es cultivava,principalment, a zones clides i humides dAmricaCentral a crrec de rics terratinents que haviendesperar uns 5 anys per a obtenir el fruit ja queaquest s el temps que passa des de que es sembrala llavor fins que dona el fruit. Aix s desprs senobtenien ms de trenta anys de producci i unademanda que anava cada dia en augment, era unnegoci ms que lucratiu.

    El procs delaboraci , malgrat requerircerta especialitzaci i bastant esfor fsic , era partde les tasques domstiques de les llars, normalmentles molineres (allotes que molien el cacau) erentreballadores independents que es contractaven pera les seva feina a domicili, i els seus sous sestablienen funci de les llavors que podien processar.

    En la histria de la xocolata s inevitableparlar duna gran polmica : menjar xocolata rompia

    el dejuni?. Famosos telegs hi intervingueren i espublicaren nombrosos llibres sobre el tema. Lapolmica va encendre els nims fins a tal punt que hihagu dintervenir el Papa Pau V, que es va pronunciara favor de la xocolata amb una frase clebre Hocnon frangit ieiunium ( aix no romp el dejuni) quems tard fou ratificada per Gregori XIII. El que si vapoder prohibir el Papa Pau V, fou el consum dexocolata durant els sermons , ja que era habitual queles senyores el degustessin durant els oficis religiosos.

    Amb la revoluci industrial es va implantar lamecanitzaci dels processos de fabricaci de laxocolata: la mquina de vapor per moldre el grans(1789), la premsa hidrulica per a extreure el greix(1815-1825), etc. Aquests i altres processospermeteren la producci a gran escala. El bombons iles xocolatines varen aparixer en els mercats ,arropats per fortes campanyes publicitries, primera premsa i radio i posteriorment en la televisi ,convertint aquell producte dorigen pre-colomb i quedurant el segle XVII sesdevingu en un productecar i sols destinat a laristocrcia Europea ; en unobjecte de desig per a les masses vides del seu sabori en una font dingressos per als empresaris.

  • Per comenar , shavien de torrar els fruits i separar la llavors deles closques, per a posteriorment triturar-los a ma entre duespedres. La pedra sobre la que es molia el cacau tenia forma depont o forma corbada ( veure les fotografies awww.cuinant.com) i a sota sencenia foc suau alimentant ambcarb.Sobre la pedra corbada i calenta i baix la pressi de laltra pedra( allargada i cilndrica semblant a un corr de cuina) , amb la madel treballador, saconseguia al cap de molt de treball, que elcacau amolls el seu greix i es comenada a crear una pastablana que es mesclava amb es sucre i els aromes : canyella,vainilla, clau i fins i tot pebre bo , neren el ms comuns. Pel quefa al sucre les quantitats oscillaven entre afegir-ne la mateixaquantitat de sucre que de cacau fins arribar al doble de sucreque de cacau, en funci dels gusts.Un cop fet la massa , una dona , ja que aquest pas corresponiaa les fmines, empastava la massa i la disposava dins dels motllesper a seu consum un cop solidificada la pea. Un cop elaboradeses solien guardar dins recipients tancats o embolicats amb paper.

    Aquest era el procediment bsic delaboraci de laxocolata, per abunden les tcniques diferenciades, els trucs i lainclusi de mtodes ms avanats , aix enriquia la diversitat delles xocolates

    2.- ELABORACI DE LA XOCOLATA- DELS MOLINS DE PEDRA A LES NOVES TECNOLOGIES -

    Elaboraci tradicional, a Sller, de la xocolata. Extreta del vdeo enregistrat per la WILMA ,lany 1975. Podeu veure el vdeo a www.cuinant.com

    Envoltori Chocolates Pastor 1870 - 1980

  • Elaboraci industrialitzada de la xocolata.

    Com tot, els processos manuals deixen pas a la mecanitzaci deles tasques, i aix tamb afecta a les industries xocolateres a Sllerque poc a poc amb laparici de lelectricitat i de noves ,mquinesi tcniques, lentament aparcaren els corrons de pedra per substituir-los per mquines ms rpides i ms rentables pel que fa a laproducci.

    Arrel de les entrevistes realitzades, el Sr Francesc Pastor(Chocolates Pastor) hem va convidar a visitar lantiga fbrica ala plaa dels Caiguts. La visita fou com un viatge al passat, comretornar a naquells temps laroma de la xocolata recent fetaimpregnava els carrers de la Vall.

    La visita comena baixant al subsl de ledifici , per una escala dema, que si ms no contribua a naquella especial atmosfera . EnFrancesc Pastor em mostr totes les mquines i hem descrigu elseu funcionament com si hagus estat ahir el darrer dia de feina