L’acompanyament de l’adult en el joc de...
Transcript of L’acompanyament de l’adult en el joc de...
L’INFANT, ACOMPANYAT.
L’acompanyament de l’adult en el joc de l’infant.
Margarida Falgàs,
Amiga, mestra i pedagoga
L’INFANT.
MIRADA
ADULTA
NATURAL
PROPERA
COMUNICATIVA .
LÚDICA
Jugar amb res, jugar amb tot. Créixer. Acció: moviment, interacció, exploració, autonomia,
Bellesa: l’ull, l’orella, el tacte, mirada, ...
EL JOC és VIDA QUOTIDIANA:
Laboratori de possibilitats
•LA INTERACCIÓ
•L’AUTONOMIA
•DESENVOLUPAMENT
•LA CURIOSITAT
•L’EXPERIMENTACIÓ
•LA PARLA
JOC I MOVIMENT
PLAER PER DESCOBRIR
JO I ENTORN
CONÈIXER LÍMITS
CONSEQÜÈNCIA DE LA PRÒPIA ACCIÓ
CONSCIÈNCIA CORPORAL
JO COMPETENT
PROJECCIÓ DE LA PRÒPIA IMATGE
L’ADULT
I
EL JOC INFANTIL
L’infant no juga per aprendre, aprèn perquè juga.
Cada joc reforça, aguditza algun poder psíquic o intel·lectual. Jean Chateau (pedagog)
“Massa sovint no es respecte el
ritme natural de la infància i es
força un aprenentatge precoç
d’efectes nocius i perversos. Massa
estímuls, pressió i presses”
Jaume Carbonell, pedagog
AUTONOMIA: Possibilitat de decidir segons les pròpies lleis
Myrtha Chokler, educadora Lòczy
UNA EDUCACIÓ QUE RESPECTE L’INFANT …
•Fer menys per fer millor
•L’educació és en tots els moments
• Tenir temps (infants i adults), agafar-
ne.
•Parlar menys per escoltar més
•Divertir-se escoltant
•Provocar pensament. Interactuar.
•Problematitzar
Penny Ristcher (2013): Escola
Slow. Pedagogia del quotidià.
Barcelona, Rosa Sensat.
DESENVOLUPAMENT INFANTIL 0-6
FINS ELS SIS ANYS: ESTIMULACIÓ I INCENTIVACIÓ
RESPECTE RITMES
EMOCIÓ
INFANTS QUE EXPERIMENTEN ,
TRANSFORMEN I CRÉIXEN
REBECA WILD
SEGUIMENT PERSONAL
SENSE POR A L’ERROR
INICIATIVA
ADULT, ACOMPANYANT EXPERT
ALTRES ASPECTES
Els adults diferents
Entorn ric
Materials creatius
Oportunitats
Relacions riques
P
R
O
P
O
S
T
E
S
NATURA MATERIAL INESPECÍFIC JOCS AMB RESPOSTES I ACCIONS MÚLTIPLES PATICIPACIÓ ACTIVA EN LA VIDA QUOTIDIANA RESPECTE MOMENT I ACCIÓ MOMENTS D’INTERACCIÓ. ELS CONTES.
ESCOLTA ACTIVA
MIRADA ATENTA
MANS RESPETUOSES
EMOCIÓ
Gianni Rodari: L’Orella verda
ADULT: CONFIANÇA EN L’INFANT
Un dia, en l’exprés de Soria a Monterde, vaig veure que pujava un home amb una orella verda. No era ja un home jove sinó més bé madur, Tot menys la seva orella, que era d’un verd fosc. Vaig canviar prompte de seient i em vaig posar al seu costat, per estudiar el cas de prop i amb cura. Li vaig preguntar: -Aquesta orella verda que té vostè, senyor, ¿Cóm és de color verd si ja és vostè major? Pot cridar-me vell - em va dir amb una picada d’ullet- aquesta orella em queda dels meus temps de xiquet. És una orella jove que sap interpretar veus que els majors no arriben a escoltar: Escolta la veu de l’arbre, de la pedra en el sòl, del rierol, de l’ocell, del núvol en el cel. I comprenc als xiquets quan parlen d’aquestes coses que en l’orella madura resulten misterioses… Això em va contar l’home amb una orella verda un dia en l’exprés de Soria a Monterde. GIANNI RODARI
Un
se
nyo
r m
adu
r a
mb u
na o
rell
a v
erd
a
I fins aquí algunes reflexions i aspectes clau per compartir. Emoció i il·lusió per la tasca educativa, com escola i com a família. Sempre vives i reactivades per una educació de tothom per a tothom, en llibertat i autonomia. Gràcies. Margarida
ENS PREGUNTEM...
Però el cent existeix L’ infant és fet de cent. L’ infant té cent llengües cent mans cent pensaments (...) L’ infant té cent llengües ( i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans
de fer sense cap d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal. (...) L’ infant diu: Però el cent existeix. Loris Malaguzzi