l’autònoma 206PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA SETEMBRE DE 2007

LA UAB PARTICIPAEN EL PROJECTE LHC

El Port d’InformacióCientífica (PIC) de la UABva participar aquest mesd’agost en les primeresproves del projecte europeuLarge Hadron Collider(LNC), que té per objectiuestudiar els orígensde la matèria. PÀG. 9

ÈXIT DEL CONGRÉSD’ETNOGRAFIA

Els temes relacionatsamb les migracions i laciutadania en un món cadacop més globalitzat vancentrar les intervencions enel II Congrés Internacionald’Etnografia i Educació, queha acollit més de tres-centsparticipants. PÀG. 5

LA FESTA MAJORCANVIA D’UBICACIÓ

L’aparcament situat entrela Facultat de Veterinàriai l’edifici del Rectoratacollirà per primera vegadala Festa Major el 8de novembre vinent.La plaça Cívica seràun altre dels punts centralsde la Festa Major. PÀG. 15

La UAB dedica el curs acadèmic 2007-2008 a la computació, la font de progrés material més gran dels darrers decennis. PÀG. 3

Comença l’Anyde la Computació

PARETO

CONSELL DE GOVERN

El rector va començar el seu informe, enel Consell de Govern del 19 de juliol, fentreferència a la proposta del Govern de laGeneralitat de Catalunya de crear tresnoves facultats de Medicina a partir delcurs 2008-2009, de la qual la comunitatuniversitària n’ha tingut coneixement através de TV3.

El rector va comentar la improvisació imanca de planificació que suposa aques-ta notícia, com també l’ús ineficient delsrecursos públics, atès el reduït nombre deplaces que es preveu per a cada facultat.

Va dir que cal esperar a veure com evo-luciona la proposta, fer arribar la protes-ta de la UAB pels mecanismes establerts idonar suport als degans de les facultatsde Medicina i, sobretot, al personal de laUnitat Docent de l’Hospital del Mar, aqui s’ha garantit que no s’ha negociat resi que no es negociarà res sense el seuacord.

En l’àmbit estatal, el rector va explicarque en el Consell d’Universitats es vainformar sobre el decret que regula elsestudis de grau i postgrau i que la Con-ferència de Rectors de les UniversitatsEspanyoles (CRUE) va fer tot un seguit desuggeriments al Govern, com ara simpli-ficar el procés de verificació, especial-

02

Es publica el Pla Nacional d’I + DInclou un pla nou d’incorporació de científics sènior, el Severo Ochoa

El rector va comentar laproposta del Govern de crearnoves facultats de Medicinaa partir del curs 2008-2009

INFORME DEL RECTOR

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.es/relacions-institucionals

ACORDS

ment per als títols ja existents, eliminarla referència a la branca del títol i reubi-car el paper de l’Agència Nacional d’A-valuació de la Qualitat i Acreditació(ANECA).

Lluís Ferrer també va explicar que es vadiscutir molt el tema de les matèriessense que s’arribés a un acord entre lesuniversitats. El rector va comentar quedes de la UAB es va demanar la inclusiódels estudis de Geografia, Antropologia,Comunicació i Documentació a Cièn-cies Socials.

PLA NACIONAL D’I + DLluís Ferrer també va dir que s’ha publi-cat el Pla Nacional d’I + D, que inclou unpla nou d’incorporació de científicssènior a les universitats espanyoles–anomenat Severo Ochoa–, i va comen-tar que també es va informar de lesnovetats en el programa Erasmus.

En l’àmbit de la Generalitat de Catalu-nya, el rector va informar que el De-partament d’Innovació, Universitats iEmpresa ja ha tramès la subvenciócorresponent a l’exercici de 2007. Sobreaixò va explicar que és una mica millorque el que va pressupostar la Universitati que això suposa que es podran complirels objectius marcats.

Així mateix, Lluís Ferrer va explicar quetambé s’ha acordat el pla d’inversions2007-2013, en relació amb el qual la UABrep 120 milions d’euros, quantitat quesuposa una inversió aproximada dedivuit milions d’euros l’any. Va dir que

PERSONAL INVESTIGADORS’acorda aprovar el reglament de bequesdel personal investigador en formacióde la UAB.

FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACHS’aprova la participació de la UAB en laFundació Bosch i Cardellach.

COMISSIÓ AD HOC D’E-UNIVERSITATEs ratifiquen els membres de la Comis-sió ad hoc d’E-Universitat, formada perdivuit persones distribuïdes de la ma-nera següent: quatre membres nats,vuit membres del personal acadèmic,quatre estudiants i tres membres delpersonal d’administració i serveis.

NORMATIVA SOBRE L’ELEGIBILITAT DEDIFERENTS CÀRRECSS’aprova la proposta d’adaptació de lanormativa de la UAB a la Llei orgànica4/2007, de modificació de la LOU, enrelació amb l’elegibilitat per als càrrecsde degà, director d’escola i director dedepartament.

això permetrà mantenir les inversionsen infraestructures bàsiques, el mante-niment i l’adaptació a l’Espai Europeud’Educació Superior i, sobretot, lesactuacions en els edificis més antics, laqual cosa es presentarà al seu momental Consell de Govern.

EL LLIBRE BLANCLluís Ferrer va informar d’una jornadaque es va fer, el 17 de juliol passat, enrelació amb l’elaboració del llibre blancde les universitats públiques, en la qualvan participar unes cent quaranta per-sones de diferents universitats.

També va comentar la voluntat decrear una xarxa de les universitats públi-ques amb el nom d’Universitat de Cata-lunya, que actuaria com una marca perfacilitar una major interacció, col·labo-ració i projecció pública.

El rector va explicar l’acord a què s’haarribat amb la Universitat PompeuFabra, la Universitat Autònoma de Ma-drid i la Universitat Carlos III de Madridper crear una xarxa d’investigació.

Va explicar el resultat de la primeraconvocatòria de beques de personalinvestigador en formació, a la qual s’hapresentat gent de molts països i a la quals’han assignat 212 beques.

Va parlar del problema que representaen les noves convocatòries el requisit del’homologació del títol, motiu pel quals’ha acordat, amb l’Escola de Postgrau,establir un protocol per simplificaraquest procés.

03

CAMPUS

La UAB dedicarà el curs a la computacióLa lliçó inaugural serà a càrrec de la professora Wendy Hall

Es tractarà tant lacomputació com a font deprogrés com la dimensiótecnològica de la UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona,seguint l’experiència d’altres cursos, quees van dedicar a les llengües, la Medi-terrània, la física, l’Àsia Oriental o l’evo-lució, dedicarà el curs 2007-2008 a lacomputació, amb tot un ventall de con-ferències, diàlegs, taules rodones, ciclesde cinema o activitats culturals al voltantd’aquest fet tecnològic propi de la nostrageneració.

Un decisiu article del matemàtic A. Turing va obrir el camí

Fa exactament setanta anys, el matemàticA. Turing, en un article en què demostravaque no totes les qüestions matemàtiques espoden resoldre per procediments automàtics,va obrir, sense saber-ho, la porta d’un campcientífic fins aleshores desconegut: la ciènciacomputacional.

Només sis anys després, el 1943, naixia elprimer «ordinador», ai las!, lligat a la indús-tria bèl·lica. En efecte, el Regne Unit vafinançar la construcció de Colossus per tal dexifrar els codis secrets; fins onze anys méstard no va arribar el conegut ENIAC (1952).Des d’aleshores, amb prou feines han passatsis dècades i aquests ginys i tota la tecnologiaque s’hi mou al voltant han canviat la forma deviure de la humanitat.

Aquests «invents» fins a mitjan segle XX

havien estat realitats de llarg recorregut id’implantació lenta; ara vivim en un remolí decanvis tan immediats que, de vegades, somobligats a pair allò que encara no hem deglu-tit. Deixant això de banda, no hi ha dubte queles ciències de la computació han aportat ales societats desenvolupades un nivell de be-nestar material i un accés a la informació glo-bal difícils de predir fa només vint anys.Tothom pot saber tot el que passa en tempsreal, sense gairebé cap esforç. La computacióha penetrat i ha transformat tots els campsdel saber i de la cultura; parlem de tradumà-

Un dels objectius del programa seràreflexionar sobre la computació en ge-neral, en la mesura que ha estat la font deprogrés material més gran dels darrersdecennis, i incidir en la importància de latecnologia computacional com a instru-ment de millora del benestar col·lectiu.

En un àmbit més pròxim, també es volsubratllar la dimensió tecnològica de laUAB a través de les seves escoles d’en-ginyeria, i potenciar els estudis tecnolò-gics de la Universitat.

L’Any de la Computació s’iniciarà ofi-cialment amb la cerimònia d’inaugura-ció del curs acadèmic 2007-2008 de laUAB, que tindrà lloc el 26 de setembre, apartir de les 12 h, a la sala d’actes de l’e-

difici del Rectorat. La lliçó inauguralanirà a càrrec de Wendy Hall, professorade Ciència Computacional a la Uni-versitat de Southampton, al Regne Unit.

DOS EIXOS TEMÀTICSEl programa de l’Any de la Computaciós’estructura en dos eixos temàtics: lacomputació en la ciència, que es desen-voluparà durant el primer quadrimestreamb conferències a càrrec de recone-guts científics d’àmbit mundial, comFrederica Darema, Mateo Valero o AlfioQuanteroni, i la computació en la socie-tat, que tindrà lloc durant la segona mei-tat del curs amb la participació de repre-sentats de les empreses de programari id’internet més importants.

Al llarg de tot el curs hi haurà un tercereix transversal sobre la computació il’entreteniment, amb activitats i con-ferències que relacionaran la computa-ció amb el cinema, l’entreteniment, lamúsica o l’art.

A més a més, l’assistència a les con-ferències donarà dret a l’obtenció decrèdits de lliure elecció.

tica, bioinformàtica, filosofia de la computa-ció, visió per computador, intel·ligència artifi-cial, art digital, computació afectiva. Un viat-ge il·lusionat al futur... però a voltes tambéinquietant. I si la nau del món acabés coman-dada per un ull vermell, el del sisè tripulant,anomenat HAL 9000, amb qui poder parlarcom si es tractés d’un humà? Arthur C. Clarke,el creador de l’ull fictici en qüestió, escrivia:«Si HAL podia o no podia pensar era una qües-tió que no havia estat establerta pel matemà-tic anglès A. Turing, que havia assenyalat que,si es podia mantenir una conversa prolongadaamb una màquina sense que les seves respos-tes poguessin ser diferenciades de les quedonaria un home, estaríem en condicions d’a-firmar que la màquina “pensava”. HAL podiapassar amb facilitat el test de Turing». Vet aquíel que té d’apassionant el tema.

Les activitats de l’Any de l’Evolució que aca-bem de cloure han servit per posar al seu llocl’home i la dona, com a éssers únics, dignes,fruits d’una llarga i complexa elaboració desde la nit dels temps. Les activitats de l’Any dela Computació que comença han de col·locaraquest home i aquesta dona en els reptes delfutur mediat, el qual sortosament i inevitableno podem pensar fora d’un món tecnològic.Immer mehr Licht!

Joan Carbonell ManilsVicerector d’Estudiants i de Cultura

Pòster que s’ha creat per a l’Any de la Computació.

04 CAMPUS

Biotecnologia ha tingut la nota de tall més altaAugmenta la concentració de la demanda en unes titulacions

Enguany, l’assignació total de places uni-versitàries de preinscripció al juny ha estatlleugerament més baixa que el curs passaten el global del sistema universitari català.Així, s’ha passat del 87,20 % al 85,11 %d’estudiants assignats. I l’assignació enprimera preferència també ha baixat alvoltant d’un 10 % respecte al curs passat.

Aquest descens és degut bàsicament al’augment de la concentració en determi-nades titulacions de la demanda per partdels futurs estudiants, un fet que en-guany s’ha constatat encara més.

Per tant, ha augmentat el nombre depersones que no han obtingut plaça en laprimera assignació i s’han quedat més desis mil sol·licituds per assignar. L’assig-nació es farà en les reassignacions poste-riors fins al setembre.

L’increment de la notade tall més alt respectedel curs passat s’ha donatals estudis de Medicina

Xavier Mora, premi a ladivulgació matemàtica

Xavier Mora Giné, professor titular del De-partament de Matemàtiques de la UAB, haestat guanyador de l’edició 2007 del PremiSEMA a la divulgació de la matemàtica aplica-da, pel seu treball The Navier-Stokes equa-tions: a challenge to Newtonian determinism.Aquest premi es va crear l’any 2000 amb l’ob-jectiu de promoure la divulgació de lesmatemàtiques, la seva bellesa, rellevància ieficàcia com a instrument indispensable delfuncionament de la societat i la culturamodernes, donant preferència als temes queincideixen en la realitat de la matemàtica apli-cada a la societat espanyola.

La Fundació Catalana per a laRecerca premia S. Barberà

Salvador Barberà, catedràtic d’Economia de laUAB, especialitzat en la teoria d’elecció social il’anàlisi de procediments de votació, ha rebut elPremi Fundació Catalana per a la Recerca i laInnovació (FCRI) de 2007. El jurat ha reconegutla seva rellevant contribució científica a l’estudidels incentius estratègics en la presa de deci-sions col·lectives i la seva aportació a l’articu-lació del sistema de recerca català i estatal.Barberà és doctor en Economia per la Uni-versitat de Northwestern (EUA) i catedràticd’Economia de la UAB. Ha estat secretari gene-ral de Política Científica i Tecnològica del Mi-nisteri d’Educació i Ciència (2004-2006).

Premi a la Qualitat Docent per al’Escola Superior d’Enginyeria

PREMIS

NOTES DE TALL D’ACCÉSALS ESTUDIS DE LA UAB

A la Universitat Autònoma de Barcelo-na se li han assignat més de vuit milnous estudiants entre totes les sevestitulacions en centres propis i adscrits aljuny.

Les titulacions més sol·licitades a laUAB han estat: Medicina, amb 3.470sol·licituds (500 més que el curs passat);

Joan Sorribes, director de l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria (ETSE) de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, va recollir, eldia 14 de setembre, el premi a la qualitatdocent universitària Jaume Vicens Vives, enl’acte d’inauguració del curs acadèmic de lesuniversitats catalanes. L’acte, presidit perJosé Montilla, va tenir lloc a la seu de laUniversitat Rovira i Virgili. La Generalitat deCatalunya li va atorgar el premi pels canvisintroduïts en els estudis d’enginyeria infor-màtica, que han permès la millora docent,especialment en els perfils de competències.

Psicologia, amb 2.048; Mestre d’EducacióInfantil, amb 1.682; Periodisme, amb2.277; i Veterinària, amb 930.

MEDICINALes titulacions que tenen una nota d’accésper damunt del 7 a la UAB han estat: Bio-tecnologia, amb un 8,68; Medicina, ambun 8,21; Comunicació Audiovisual, amb un7,90; Publicitat i Relacions Públiques, ambun 7,56; Veterinària, amb un 7,44; i Pe-riodisme, amb un 7,26. Medicina és la titu-lació que ha pujat més la nota de tall d’ac-cés –ha passat d’un 7,87 del curs passat aun 8,21–, seguida de Veterinària i Biotec-nologia.

Aquesta tendència als estudis deMedicina s’ha repetit en totes les universi-tats catalanes. Així, el total de sol·licitantsde Medicina en primera preferència a totCatalunya ha passat de 2.797 el curs passata 3.511 enguany. Aquest fet ha portat elGovern català a plantejar-se de crearnoves facultats de Medicina i ampliar lesplaces ofertes en els diferents centres jaexistents.

Estudi Nota

Biotecnologia 8,68

Medicina 8,21

Comunicació Audiovisual 7,90

Publicitat i Relacions Públiques7,56

Veterinària 7,44

Periodisme 7,26

CAMPUS 05

S’hi van aportar dadesi perspectives sobrefenòmens emergentsi debats actuals

EL II Congrés Internacional d’Etnografia iEducació acull més de 300 participants a la UAB

Del 5 al 8 de setembre, la Facultat deFilosofia i Lletres de la Universitat Autò-noma de Barcelona va acollir el II Con-grés Internacional d’Etnografia i Edu-cació. Es tractava d’una reunió científicaorganitzada pel Grup Emigra (Infància,Migracions i Educació), del Departa-ment d’Antropologia Social i Cultural dela UAB, que en aquesta edició va tractardiversos temes relacionats amb les mi-gracions i la ciutadania en un món cadacop més globalitzat, amb les seves con-seqüències i els seus reptes.

Investigadors tant de l’àmbit de l’etno-grafia com de l’educació van aportardades i perspectives sobre fenòmensemergents i debats actuals, i van exposarles seves reflexions teòriques, metodolò-giques i ètiques des de les diferents dis-ciplines i tradicions intel·lectuals en lesquals es desenvolupen els projectes.

En total van ser més de tres-cents par-ticipants, 125 dels quals van exposar lesseves comunicacions. Margaret Gibson,de la Universitat de Califòrnia, SallyGalman, de la Universitat de Massa-chusetts, Pedro Silva, de la Universitat de

Porto, i Eve Gregory, de la Universitat deLondres, van ser els conferenciantsexperts convidats al Congrés.

CINC GRANS TEMES A DEBATEn total hi va haver cinc taules que vantractar àmbits concrets: la taula I va trac-tar l’impacte de les experiències educati-ves en les identitats, les pertinences ialtres dimensions de la integració socio-cultural. Les relacions de poder i conflic-tes en l’espai escolar va ser el tema de lataula II, i els drets educatius, diversitatcultural i globalització, el de la taula III.A la taula IV es van tractar les polítiquesi pràctiques educatives, ciutadaniesmulticulturals i inclusió social, i a laV, les

Els dies 13 i 20 de setembre de 2007 vantenir lloc, a l’edifici del Rectorat, les IVJornades d’Innovació Docent a la UAB,organitzades per la Unitat d’InnovacióDocent en Educació Superior (IDES).

Les Jornades van servir per donar aconèixer les innovacions i les experièn-cies docents que s’estan fent a la UABamb la finalitat de poder compartir-les,anar millorant la realitat docent i anarconstruint entre tots el camí cap a l’EEES.Un camí que suggereix noves metodolo-gies docents, noves formes d’aprendre,noves formes d’avaluar, etc. A les Jor-nades, també s’hi van presentar els pro-

jectes de Millora de la Qualitat Docent(MQD) vigents a la UAB.

L’augment i la qualitat de les innova-cions presentades l’any 2006 i l’anàlisi deles avaluacions fetes pels assistents vanportar els organitzadors a ampliar unajornada més les presentacions de lesinnovacions.

Les Jornades es van estructurar en qua-tre eixos temàtics: estratègies d’aprenen-tatge, avaluació dels aprenentatges,recursos virtuals i formació per compe-tències.

Al llarg de les Jornades van tenir llocdues conferències plenàries, sessions

orals, sessions de pòster, un racó de pre-sentació de programari i materials digi-talitzats innovadors, un racó de l’autoa-prenentatge i un espai anomenat Vullsaber més, on s’intercanviaven impres-sions amb els autors de les ponències.Enguany es publicaran en un CD elspòsters i les conferències.

Antonio Méndez, vicerector d’Estudis ide Qualitat, va inaugurar les Jornades, eldia 13 de setembre. Miguel Zabalza, pro-fessor de Didàctica i Organització Es-colar de la Universitat de Santiago deCompostel·la, va oferir la primera con-ferència plenària.

noves perspectives teòriques, metodolò-giques i ètiques de la investigació etno-gràfica en educació.

A la inauguració del Congrés van ser-hipresents Joan Badia, director d’Inno-vació del Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya; Antoni Morral,alcalde de Cerdanyola del Vallès; HelenaEstalella, degana de la Facultat de Filo-sofia i Lletres; i Silvia Carrasco, professo-ra d’Antropologia i directora del Con-grés.

La professora Sally Galman, de l’Schoolof Education (Universitat de Massachu-setts, Amherst, EUA), va pronunciar laconferència inaugural: «IntroducingShane, the Lone Ethnographer».

Més de tres-cents participants van exposar les seves comunicacions.

Èxit de convocatòria en les Jornades d’Innovació Docent

CAMPUS06

L’Escola Universitària deTurisme i de Direcció Hotelera de la UABestudia l’impacte del turisme de golf a la costa deTarragona

La professoraMartine Pretcielli, de laUniversitat de París, va ferla conferència inaugural

Els aficionats al golf gasten uns 1.033 euros per persona durant una estada de set nits de mitjana.

L’objectiu de l’estudi, fet públic el mesde juliol passat i elaborat pel CentreInternacional d’Estudis i Recerca Turís-tics (CInERT), de l’Escola Universitàriade Turisme i de Direcció Hotelera de laUniversitat Autònoma de Barcelona,sota la direcció de la professora GerdaK. Priestley, ha estat aportar dades queavaluïn la contribució del golf a l’eco-nomia del Baix Camp i les seves possi-bles repercussions mediambientals.

ALGUNES XIFFRESEl turisme de golf, segons l’estudi, apor-ta anualment divuit milions d’euros entotal a la costa tarragonina, l’1 % del PIBturístic de la demarcació. Els visitantsaficionats a aquest esport gasten uns1.033 euros per persona durant unaestada de set nits de mitjana.

Per arribar a aquestes conclusions s’hafet una enquesta a 335 turistes dels més

de 10.000 que visiten els clubs de golf delBaix Camp, dels quals un 88 % sónestrangers.

L’estudi l’ha encarregat MedGroup,empresa explotadora dels camps de golfde Reus-Aigües Verdes (Reus) i deBonmont-Terres Noves (Mont-roig del

Camp), entre d’altres, que està desenvo-lupant un programa de gestió sostenibleper als camps de golf per tal de millorarl’eficiència en els recursos, disminuirl’impacte mediambiental i mantenir elvalor socioeconòmic que aquests campssuposen per al seu entorn.

Durant els dies 3, 4 i 5 de setembre vantenir lloc, a Casa Convalescència, lesXXIV Jornades Pedagògiques sobre l’En-senyament del Francès a Espanya, que,sota el lema «Diversité linguistique etinterculturalité», van ser organitzadesper l’Institut de Ciències de l’Educacióde la UAB.

Prop de tres-cents participants, profes-sors de francès d’ensenyament secunda-ri i universitari, van debatre, en un se-guit de conferències, seminaris i tallers,els diversos aspectes de la pedagogia delfrancès en aquestes jornades, on hancol·laborat el Departament de FilologiaFrancesa i Romànica de la UAB, les esco-les oficials d’idiomes de Catalunya i

El congrés sobre l’ensenyament del francèsa Catalunya té lloc a Casa Convalescència

El professor Igor Mel’cuk

l’Institut Francès de Barcelona, entred’altres.

La conferència inaugural la va ferMartine Pretcielli, de la Universitat de

París VIII, qui va parlar sobre «Compé-tence culturelle, compétence intercultu-relle en classe de langue».

LINGÜISTES DESTACATSEntre els destacats lingüistes partici-pants cal fer esment del professor IgorMel’cuk, qui va començar treballant enel terreny de la intel·ligència artificial al’antiga URSS i, després d’exiliar-se alCanadà, ha estat professor a la Univer-sitat de Montreal i del Collège de France.És autor de la teoria sentit-text, en quèfa una descripció teòrica del funcio-nament de la llengua i alhora en té unaversió aplicada que serveix per a lamodelització de la llengua en sistemesde generació automàtica del llenguatgenatural. L’última conferència del ple deles Jornades la va fer Marc Wilmet, de laUniversitat Lliure de Brussel·les.

En el marc de les Jornades va tenir llocl’Assemblea de l’Associació de Profes-sors de Francès de Catalunya.

CAMPUS 07

La UAB, la UB i la UPF acullen, des del 3de setembre passat, la primera promociód’estudiants que participen en el progra-ma de mobilitat internacional AdvancedStudies in Barcelona, un programa aca-dèmic i cultural a mida per a estudiantsde sis de les universitats de més prestigidels Estats Units.

Les tres universitats barcelonines vansignar, el mes de juny passat, un acord decooperació per gestionar conjuntamentaquest programa de mobilitat, que es dua terme de manera conjunta amb elConsortium for Advanced Studies inBarcelona, els membres del qual són lesuniversitats de Brown, Chicago i North-western, en associació amb les universi-tats de Cornell, Harvard i Princeton.Quatre d’aquestes universitats –Brown,Cornell, Harvard i Princeton– pertanyena l’Ivy League, l’associació de les vuit uni-versitats privades de la costa est delsEstats Units amb més excel·lència acadè-mica i científica.

ORIGEN DEL PROGRAMAL’origen d’aquest programa es remunta al’any 2004, quan les sis universitatsesmentades van observar que, malgrat elcreixent interès per Barcelona i Cata-lunya com a destinació per part delsestudiants dels Estats Units, no hi havialloc en els programes ja existents per alsalumnes amb millors capacitats lingüís-

El rector va destacarl’estímul que suposaaquest programa per ales universitats catalanes

La UAB, la UB i la UPF acullen uns 40 estudiantsde les universitats més prestigioses dels EUA

tiques i amb desitjos d’integrar-se a lacultura i universitats locals.

L’elecció de Barcelona neix del con-venciment per part del CASB que Ca-

Gala 2007 és la vuitena edició d’una con-ferència internacional sobre l’adquisiciódel llenguatge des de la perspectivachomskiana, que ha tingut lloc a la CasaConvalescència, entre el 6 i el 8 de se-tembre, amb assistència de participantsdels cinc continents. L’índex d’acceptacióde treballs ha estat inferior al 30 % i s’hi

L’adquisició del llenguatge, en una conferència a Casa Convalescència

han presentat treballs d’adquisició deprimeres i segones llengües i de patologiadel llenguatge, a més de les ponènciesconvidades d’A. Belletti, N. Friedmann,M. Nespor, J. Perner i K.Wexler.

Cal remarcar la presentació de diver-sos treballs que indiquen un estadi demaduració de la gramàtica que s’acom-

pleix al voltant dels cinc anys en infantsamb un desenvolupament normal i queafecta la computació necessària per a lagramàtica subjacent a, per exemple, lesfrases passives i d’elevació; una troballarecent és que la maduració d’aquestapart de la gramàtica es veu molt afectadaen l’autisme.

catalanes. Els trenta-set estudiants ma-triculats van començar la seva estada aBarcelona amb un curs introductorisobre llengua i cultura catalanes. En aca-bar, els estudiants s’incorporaran alscursos reglats de les tres universitats queprèviament hagin triat.

ESTÍMUL PER A LES UNIVERSITATSA la presentació del programa, el rectorFerrer va destacar el nivell d’exigènciadel estudiants dels EUA i l’estímul quesuposa per a les universitats catalanes laposada en marxa d’aquest programa enestablir la col·laboració amb les millorsuniversitats nord-americanes.

El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i elde la Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso,també van destacar la conjunció d’es-forços per aconseguir situar les universi-tats catalanes entre les millors i fer-lesdesitjables per als estudiants de tot elmón.

Els estudiants procedents de les universitats dels Estats Units, en el seu primer dia de classe a Catalunya.

talunya ofereix una riquesa històrica,cultural, lingüística i artística que la con-verteixen en un mirall magnífic on elsalumnes poden examinar aspectes claude la societat, l’economia, la cultura i lapolítica que afecten la regió mediterrà-nia i Europa avui.

Les activitats del programa d’estudis,que tindrà una durada d’un semestre, esfaran a les seus de les tres universitats

Les tres universitats van signarl’acord amb un consorci queintegren les universitats de

Brown, Chicago, Northwestern,Cornell, Harvard i Princeton

CAMPUS08

El programa Study Abroad, coordinatper l’Àrea Internacional de la FundacióUAB, inicia aquest mes de setembre elcurs acadèmic 2007-2008 donant la ben-vinguda a 224 alumnes de la modalitatPre-Established –que inclou classes d’es-panyol i assignatures d’humanitats i d’e-conomia impartides en anglès. La seudel programa, del qual enguany es fa lacinquena edició, és Casa Convalescèn-cia.

Les diferents modalitatsd’aquest programainternacional rebran propde tres-cents estudiants

Augmenta el nombre d’alumnesque participen en l’Study Abroad

D’aquests estudiants, deu provenende l’Institut Universitari d’Indústria, Co-merç i Llengües Estrangeres de Shanghaii de la Universitat Dianji de Shanghai,amb qui s’ha signat un conveni unidirec-cional per rebre regularment alumnesxinesos a Barcelona.

REGULAR STUDIESPel que fa a l’altra modalitat, StudyAbroad in Regular Studies, amb seu alcampus i que ofereix als estudiants inter-nacionals participar en les classes regu-lars de les diferents àrees del coneixe-ment de la Universitat juntament ambalumnes locals, se n’inicia enguany laprimera edició, amb trenta-sis matricu-lacions. S’espera arribar a cinquanta.

Així mateix, trenta-nou alumnes del’Ivy League nord-americana assistiranaquest mes a un curs d’orientació orga-nitzat conjuntament amb la UniversitatPompeu Fabra i la Universitat de Barce-lona.

Tal com s’especifica en la informació dela pàgina 5, d’aquests estudiants, la UABen rebrà tretze, que s’integraran a les clas-ses d’assignatures regulars de les facultatsde Filosofia i Lletres, Psicologia, Bio-ciències, Ciències Polítiques i Sociologia iTraducció i Interpretació, dins del pro-grama Study Abroad in Regular Studies.

http://antalya.uab.es/athenea

Aquesta revista electrònica, creada pel Departament de PsicologiaSocial de la UAB, promou «la reflexió interdisciplinària dins de la tradi-ció de les ciències humanes i socials». El ventall de temes que tracta ésmolt ampli: globalització, medi ambient, identitats, conflictes socials,etc. Els mateixos lectors hi poden enviar articles i un comitè avaluadordecideix si compleixen les condicions per ser publicats. A banda delsarticles, la secció «Materiales» recull altres textos que poden ser einesper a la recerca o la docència. A «Clásic@s» es publiquen textos dereferència del pensament social que fins ara no havien estat traduïts alcastellà. A «Reseñas» es comenten les novetats editorials de l’àmbit delpensament social. Finalment, a «Tesisteca» hi ha un recull de tesis doc-torals. Athenea Digital també té un apartat d’enllaços i un cercador decontinguts.

EL WEB

BREUS

La UAB ha acollit diversosesdeveniments aquest estiu

Durant els mesos d’estiu han tingut lloca la UAB diversos congressos i activitats.En l’àmbit científic destaquenl’International Workshop on StatisticalModelling-IWSM 2007 i les XXXIV JornadesPedagògiques sobre l’Ensenyament delFrancès a Espanya 2007, que s’han tornata organitzar a Casa Convalescència,on també s’ha fet el congrés GenerativeApproaches to Language Acquisition-GALA2007, impulsat pel Departamentde Filologia Catalana i el SimposiumInternacional sobre el Álbum Infantil.Pel que fa a les activitats per a joves,el campus ha rebut la XIV TrobadaInternacional d’Associacions d’Estudiantsi una reunió de l’Associació de Biotecnòlegsde Catalunya-ASBTEC, Young EuropeanBiotechnology Network Annual Meeting2007, a més del 57 International IVSASummer Congress (IVSA-InternationalVeterinarian Students Association).Així mateix, el campus ha hostatjatdiverses activitats esportives: una novaedició del Barcelona World Police & FireFootball Tournament, aquest cop ambcinc-cents participants, els campionats36 Horas Non-Stop i el 9º Campus MarianoGuerrero, ambdós organitzats per ValldorSala i, des de França, Séjour Stagede Tennis Été 2007, un grup de jovesesportistes que han fet pràctiques de tennis.

09

RECERCA

La UAB investiga els orígens de la matèriaEl PIC participa en el projecte europeu LHC

Aquest agost, el PICva rebre dades captadesper l’ATLAS, un delsdetectors que s’utilitzaran

El Port d’Informació Científica (PIC),centre tecnològic situat a la UAB, va ini-ciar, el 23 d’agost, la primera fase delprojecte europeu Large Hadron Collider(LHC), que té per objectiu reproduircondicions similars a les que es van pro-duir en el big bang per estudiar els orí-gens de la matèria.

El PIC, juntament amb altres centresde computació d’arreu del món, va co-mençar a rebre dades captades perl’ATLAS, un dels detectors que s’utilit-zaran en el projecte. Aquestes dadess’han utilitzat per provar el sistemaabans que l’accelerador es posi en mar-xa l’abril de 2008.

El projecte LHC es desenvoluparà alLaboratori Europeu per a la Física dePartícules (CERN) i consisteix en ungran accelerador de partícules situat enun túnel subterrani de vint-i-set quilò-metres de llargada. Dins del túnel, feixosde protons seran accelerats a velocitatsproperes a la de la llum i es faran col·li-dir. Això permetrà reproduir condicionsde densitat d’energia molt grans, prope-

res a les dels instants primerencs de l’u-nivers. L’impacte dels protons s’estu-diarà mitjançant quatre detectors,l’ATLAS entre ells.

L’ORIGEN DE LA MATÈRIAS’estudiarà, així, l’origen de la matèriaposant a prova el model estàndard de lafísica de partícules, és a dir, la teoriavigent que explica el comportament deles partícules elementals.

L’acceleració i la col·lisió de partículesa alta energia genera una gran quantitatd’informació. Els detectors envienaquesta informació a una sèrie de cen-

tres de computació que emmagatzemeni processen les dades. Un d’aquests cen-tres és el PIC, centre que està participatper la UAB, el Centre d’InvestigacionsEnergètiques, Mediambientals i Tecno-lògiques (CIEMAT), la Generalitat de Ca-talunya i l’Institut de Física d’Altes Ener-gies (IFAE).

Entre el 23 d’agost i el 3 de setembre esva provar el funcionament del sistemafent que l’ATLAS detectés dades provi-nents de raigs còsmics i les transmetés alPIC i a altres centres. Ha estat el primerexercici amb dades de l’LHC que s’en-vien en temps real fora del CERN.

El Port d’Informació Científica (PIC) està situat al campus de Bellaterra de la UAB.

Destacats experts en teràpia gènica es reuneixen a l’AutònomaEls dies 12 i 13 de juliol va tenir lloc, a laFacultat de Veterinària, una reunió detreball de Clinigene-NoE, una xarxad’excel·lència europea que té com aobjectius integrar la recerca multidisci-plinària i facilitar l’harmonització delscriteris de seguretat, eficiència, qualitati legislació en el camp de la teràpiagènica entre els diferents països euro-peus.

Organitzada pel grup de recerca de laprofessora Fàtima Bosch, directora delCentre de Biotecnologia Animal i deTeràpia Gènica, membre de Clinigene,la trobada va aplegar nombrosos espe-cialistes que van posar damunt la taulaels últims resultats de les recerquesdutes a terme en la transferència genè-tica per al tractament de malalties incu-rables.

Clinigene-NoE va ser creada l’any2006 per la Comissió Europea en elmarc del Sisè Programa Marc d’Inves-tigació. Hi participen tretze països euro-peus i està coordinada per Odile CohenHaguenauer. A més d’investigadors es-pecialitzats, entre els seus membres estroben els principals agents implicatsen el desenvolupament de productesmèdics per a teràpia gènica.

Sostenibilitat i Prevenció Ambiental (SosteniPrA)

GRUP DE RECERCA

Una de les línies derecerca del grup és el ciclede vida dels productes,processos i serveis

10 RECERCA

Mentre que l’enfocament tradicionalde l’ambientologia se centra en els efec-tes del sector industrial sobre el mediambient, l’estudi de l’ecologia de serveisposa de manifest l’impacte de les activi-tats del sector terciari, en el qual interve-nen factors com l’ús de les energies, lagestió de l’aigua, els residus que s’higeneren o la mobilitat.

L’objectiu és generar indicadors de sos-tenibilitat urbana i eines per a una plani-ficació sostenible de les activitats.

SosteniPrA treballa especialment l’im-pacte ambiental associat a polígons denous habitatges, serveis, rehabilitació debarris o «barris efímers», com les fires.Vegem-ne una mostra ben il·lustrativa:s’ha pogut calcular que el procés d’anara comprar un iogurt en una gran superfí-

El grup està integrat per investigadors de l’ICTA, del Departament d’Enginyeria Química de la UAB i de l’IRTA.

cie pot generar més impacte ambientalque no pas tot el procés per comercialit-zar-lo.

Una de les línies de recerca de Sosteni-PrA és l’anàlisi del cicle de vida dels pro-ductes, els processos i els serveis. Perexemple, en el cas dels conreus energè-tics (cultius de productes agraris desti-nats a obtenir energia), s’ha pogut calcu-lar quines són les distàncies màximes i

Sabíeu que les males indicacions en unpolígon industrial poden provocar queels conductors de cotxes recorrin inútil-ment un total de tres milions de quilò-metres a l’any? O que una família que vaa comprar a un supermercat genera unquilogram de residus abans de sortir delcentre?

Aquestes són algunes de les informa-cions que coneixem gràcies a la recercaen ecologia de serveis, un dels camps derecerca en què treballa el grupSostenibilitat i Prevenció Ambiental(SosteniPrA), integrat per investigadorsde l’Institut de Ciències i TecnologiaAmbientals (ICTA), del Departamentd’Enginyeria Química de la UAB i del’Institut de Recerca i Tecnologia Agro-alimentàries (IRTA) de la Generalitat.

El grup, format pel doctor Xavier Ga-barrell, el doctor Joan Rieradevall i GaraVillalba, de la UAB, i Assumpció Antón iJuan Ignacio Montero, de l’IRTA, té coma col·laboradors la doctoraTeresaVicent,el doctor Pere Muñoz i el doctor RobertAyres, que va ser un dels precursors aescala mundial del metabolisme i l’eco-logia industrial durant els anys seixanta.

L’ecologia de serveis estudial’impacte de les activitatsdel sector terciari (l’ús

de les energies, la gestió del’aigua, els residus o la mobilitat)

altres condicions necessàries perquè elsconreus siguin sostenibles.

SosteniPrA treballa també en el campde l’ecodisseny, és a dir, en la projeccióde productes, processos i serveis des delpunt de vista inicial de millora de tot elseu cicle de vida. S’analitza la morfolo-gia dels materials, la producció, el trans-port, l’ús i la gestió final.

Actualment, i fins a finals d’any, es potvisitar a CosmoCaixa una exposició d’unprojecte de recerca d’ecodisseny coordi-nada per SosteniPra, on es poden veureprototips com un ecofanal, un ecomicro-espai, una ecopaperera, etc. Les milloresambientals associades a aquests ecopro-ductes han comportat, en relació amb elsproductes actuals, una reducció delsimpactes globals de més del 90 %

L’experiència adquirida en el camp de l’a-nàlisi del cicle de vida i de l’ecodisseny és labase d’una altra línia de recerca, la definicióde la compra verda o ambientalment cor-recta per part de les administracions pú-bliques. Un exemple d’activitat en aquestcamp és el projecte Compra Verda a la UAB,desenvolupat amb el SEPMA i l’Oficina dePromoció Econòmica i Compres (vegeu lapàgina www.uab.cat/compraverda).

Una altra àrea de recerca del grup és lasostenibilitat en sistemes agrícoles. L’a-nàlisi del cicle de vida ha esdevingut unaeina molt apropiada per avaluar d’unamanera objectiva i transparent, en el mediagrícola, quins aspectes són susceptiblesde millorar i com. Per exemple, s’està des-

Cada català gasta vint tones de materials a l’any

envolupant una proposta de nous indica-dors sobre ús de l’aigua, ús del sòl, erosiói càlcul de la toxicitat dels plaguicides.

D’altra banda, SosteniPrA treballa l’eco-logia industrial amb eines com l’anàlisi defluxos materials i energètics i l’anàlisi d’e-xergia. Han determinat que cada catalàgasta anualment vint tones de materials,la meitat dels quals esdevenen residus iemissions abans d’un any. En aquest àm-bit, els objectius són, entre d’altres, ladefinició d’estratègies per assolir polígonsindustrials ecològics, el càlcul d’emissionsde processos químics, la gestió de residuso l’obtenció de biodièsel a partir d’olis reu-tilitzats.

Més informació: www.sostenipra.cat

11RECERCA

Un article publicat a Journal of Epide-miology and Community Health sugge-reix que pot existir una relació entre laingesta de productes lactis i l’aparició demutacions en un gen important en elcàncer de pàncrees, un dels tumors mésperillosos. Es tracta del primer estudi aescala mundial sobre la relació entredieta i mutacions adquirides en el genK-ras en el càncer de pàncrees. És tambél’estudi més important que s’ha fet ambinformació mediambiental, molecular igenètica sobre aquest tipus de càncer.

Les mutacions en el gen K-ras són lesalteracions en oncogens més comunesen el conjunt del càncer humà. Són par-ticularment freqüents (75 % – 80 % d’in-cidència) entre els pacients de càncer depàncrees, una malaltia molt letal de laqual encara es desconeixen en granmanera les causes. D’altra banda, el genK-ras és una «diana» molt atractiva per aalgunes substàncies químiques cancerí-genes.

Les mutacions en els gens K-ras sónadquirides (no heretades), però s’hainvestigat molt poc la influència que el

medi ambient té sobre la incidència isobre la persistència de les mutacions enels gens ras en els éssers humans.

En aquesta recerca, es van identificarprospectivament més de cent casos inci-dents de càncer de pàncrees exocrí. Elspacients van ser entrevistats personal-ment durant el seu ingrés en un hospital.El consum d’aliments i nutrients es vamesurar mitjançant un qüestionari defreqüència d’ingesta d’aliments.

La ingesta de lactis podria causar mutacionsen un gen relacionat amb el càncer de pàncrees

Els autors de la recercasón el professor de la UABMiquel Porta i altresinvestigadors espanyols

Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública a la UAB.

Es va detectar que les mutacions en elgen K-ras eren més comunes entre elsindividus que consumien diàriament llet ialtres productes lactis que no pas enaquells que no en consumien a diari. Elsresultats d’aquesta recerca suggereixenque l’exposició a alguns componentsespecífics de la dieta poden influir en l’a-cumulació de mutacions en el gen K-rasen el càncer de pàncrees.

A més, aquests resultats contribueixen aconèixer millor els mecanismes causalsd’altres càncers amb una alta freqüènciade mutacions en el gen K-ras, i aportendades rellevants per als científics que tre-ballen en carcinogènesi en humans, dietao càncer de pàncrees.

AUTORS DEL PROJECTEEls autors principals d’aquest projecte derecerca són Miquel Porta, catedràtic deSalut Pública de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), i altres investigadorsde l’Institut Municipal d’InvestigacióMèdica (IMIM), de la Universitat PompeuFabra (UPF) i de cinc hospitals espanyolsmés.

Els autors també van subratllar que s’hade ser escrupolosament prudent sobre lespossibles implicacions pràctiques d’a-quest descobriment, ja que és imprescin-dible que es duguin a terme altres estudisper corroborar o refutar els resultats d’a-quest.

L’estrès per calor és perjudicial per a la fertilitat de les vaques lleteresL’estrès per calor és un dels principalsfactors relacionats amb la pèrdua de fer-tilitat de les vaques lleteres, segons indicaun estudi dut a terme per un grup d’in-vestigadors del Departament de Sanitat id’Anatomia Animals de la UAB.

Al llarg de tres anys, els investigadorsvan practicar 10.964 inseminacions artifi-cials en quatre ramats de vaques lleteresde Catalunya. En una estació meteorolò-gica es van registrar sistemàticamentdades sobre la temperatura, les precipita-cions i l’índex de temperatura-humitat(THI). Els resultats obtinguts mostrenque un alt THI és altament perjudicial per

a la fertilitat a causa del fracàs ovulatorique provoca la calor en les vaques i per-què pot afectar oòcits, espermatozoides iembrions amb unes hores de vida.

Els investigadors recomanen la combi-nació de l’índex THI amb la temperaturaambiental per identificar la temperaturamés adequada per encendre els ventila-dors de les granges i augmentar la ferti-litat de les vaques durant l’estiu. Igual-ment, creuen necessari estudiar l’efectedel canvi climàtic en les granges atesa lapresència d’estius calorosos i els pics detemperatura elevats que està compor-tant.

Es tracta de l’estudi més granque s’ha fet amb informaciómediambiental, molecular

i genètica sobre aquest càncer

12 RECERCA

En un estudi internacional en què hanparticipat investigadors de la FundacióirsiCaixa i de la Unitat de VIH de l’Hos-pital Universitari «GermansTrias i Pujol»,ambdues dirigides pel professor de laUAB Bonaventura Clotet, s’ha demostratl’eficàcia d’un nou fàrmac antiretroviral,l’etrovirina, en pacients resistents a altresfàrmacs. L’etrovirina és un inhibidor noanàleg de la transcriptasa inversa desegona generació del virus de la immu-nodeficiència humana tipus 1 (VIH-1).

La investigació, que ha estat publicadaa The Lancet, forma part de dos estudisbessons en fase tres, DUET-1 i DUET-2,en els quals han participat 1.203 pa-cients. Ha tingut una durada de vint-i-quatre setmanes i s’ha realitzat en diver-sos centres de tot el món, mitjançant unassaig de doble cec i controlat amb pla-cebo. En l’estudi DUET-2, que ha inclòsels centres europeus, hi han participat591 pacients infectats pel VIH-1, tots ells

La investigació, dirigidapel professor de la UABBonaventura Clotet,s’ha publicat a The Lancet

Descobert un nou antiretroviraleficaç en pacients ambVIH

amb un alt nivell de resistència als fàr-macs comercialitzats actualment.

Dels pacients que van rebre etravirina,el 62 % mostraven càrregues virals inde-tectables al cap de vint-i-quatre setma-nes (menys de cinquanta còpies del’ARN del virus per mil·lilitre de sang),davant del 44 % dels que havien rebutplacebo. Aquestes diferències ja són evi-dents al cap de dotze setmanes d’iniciarel tractament.

Només un 6 % dels participants enl’assaig van patir efectes adversos (un4 % en el grup placebo). L’únic efecteadvers de la medicació provocat pel pla-cebo ha estat l’erupció cutània.

BREUS

Un grup d’investigadors de l’Institutde Biotecnologia i de Biomedicina i delDepartament de Bioquímica i de BiologiaMolecular de la UAB, dirigit pel catedràticFrancesc Xavier Avilés, coordina un projecteeuropeu que estudia les proteases ensituacions normals i de malaltia mitjançantmarcadors fluorescents que permetenmonitoritzar-les. Es tracta del projecteChemical Genomics by Activity Monitoringof Proteases (CAMP), que té com a objectiufinal produir fàrmacs contra les proteasesen situacions d’inflamació, malaltiescardiovasculars, càncer i neurodegeneració.

Recerca sobre proteases

Una nova aranya ibèrica

Descrits nous casos de disfunció de les cordes vocals per causa laboralInvestigadors de la UAB i de l’HospitalUniversitari de la Vall d’Hebron handiagnosticat dos pacients afectats dedisfunció de les cordes vocals, que pro-voca tos i dificultat per respirar, a causad’agents irritants inhalats en el lloc detreball. La literatura mèdica noméshavia descrit prèviament dos casos depacients amb disfunció de les cordesvocals per causa ocupacional.

L’estudi dels dos nous pacients diag-nosticats amb aquesta malaltia pel grupde recerca que dirigeix el doctor XavierMuñoz, professor de Medicina de la UABi metge de l’Hospital Universitari de laVall d’Hebron, s’ha publicat a la revistaScandinavian Journal of Work, Environ-ment & Health. Aquesta disfunció no-més tenia lloc quan s’exposaven a un

agent concret del seu àmbit laboral i noa altres agents o productes irritants. Enconcret, els agents implicats eren fustesd’iroc i de cedre vermell en un cas, i l’ex-posició a tòner de fotocopiadores oimpressores en l’altre.

TANCAMENT DE LES CORDES VOCALSLa disfunció de cordes vocals és unamalaltia en la qual es produeix un tanca-ment de les cordes durant la inspiració.En condicions normals, aquestes hau-rien d’estar obertes. Aquesta és unamalaltia relativament freqüent que moltsovint es confon amb l’asma bronquial ique es caracteritza perquè el pacientpresenta tos, ofec, estridor inspiratori,afonia i dificultat per a l’entrada d’aire alpulmó.

Habitualment les persones que pateixenaquesta malaltia solen tenir diferentsproblemes psiquiàtrics, sobretot ansie-tat o depressió. En els darrers quinzeanys, però, a banda de l’aparició d’a-questa afectació en el context de malal-ties psiquiàtriques, s’han descrit dos ca-sos de pacients en què la disfunció deles cordes vocals es produeix habitual-ment en àmbits laborals, després de lainhalació d’agents irritants.

Per als investigadors, fer un diagnòsticcorrecte de les causes té transcendèn-cia, ja que probablement el millor trac-tament és el canvi de lloc de treball i evi-tar l’exposició a l’agent causal. La difu-sió de l’existència d’aquesta malaltia ésimportant per evitar diagnòstics erronis,com podria ser el d’asma ocupacional.

És una notícia molt bona per alspacients que han desenvolupatmultiresistència a la malaltia

Segons Bonaventura Clotet, «aquestaés una notícia molt ben rebuda per totsels pacients amb infecció per VIH-1,però especialment per aquells que handesenvolupat multiresistència i necessi-taven fàrmacs nous que permetessincontrolar la malaltia».

Investigadors del Grup de Recercasobre Biodiversitat Animal de la UABhan descobert una nova espècie d’aranya,Malthonica oceanica, localitzada a la partmés occidental de la península Ibèrica,en territori portuguès. En el seu treball hancaracteritzat aquesta nova espècie, la sevadistribució, el possible parentesc i la sevaubicació en l’esquema sistemàtic de lesaranyes. S’estima que la fauna d’aranyesque pot trobar-se en el sòl peninsularno és inferior a mil dues-centes espècies.Fins ara se n’han citat prop d’un miler, demanera que en resten unes dues-centes.

13

COMUNITAT

El Servei de Llengües amplia l’oferta lingüísticaPer al nou curs acadèmic, ofereix cursos de fins a set llengües diferents

En el primer semestrees pot escollir entremés de dos-cents cursosen diferents modalitats

El Servei de Llengües ha programat peral curs 2007-2008 una oferta més àmpliacom a resultat de la integració del Serveid’Idiomes Moderns, el Gabinet de Llen-gua Catalana i el Centre d’Autoapre-nentatge. Després d’un any de funcio-nament, el nou curs s’encara amb lavoluntat de donar-se a conèixer com atal. «Volem que per a qualsevol dubte oconsulta de caire lingüístic es tingui coma referent el Servei de Llengües», explicaSònia Prats, cap d’estudis del Servei.

El Servei de Llengües es defineix comun servei de suport lingüístic per a lacomunitat universitària que també pro-mou activitats culturals dins la Univer-sitat. Amb la integració dels tres centreses vol crear un campus multilingüe quesigui reflex de la societat multilingüeactual, segons explica Marta Estella,vicedirectora del Servei de Llengües.«Més que una suma dels tres centres,volem que sigui una multiplicació», afe-geix.

L’estructura que vertebra el Servei deLlengües està formada per diverses uni-tats que volen cobrir les necessitats lin-

güístiques de la Universitat. Per al pri-mer semestre ofereix més de dos-centscursos de fins a set llengües diferents ien diverses modalitats: presencial, for-mació bimodal i formació virtual.

PROP DE CINC MIL ESTUDIANTSL’anglès, el català i l’espanyol són elstres idiomes amb més demanda. El curspassat es van formar 4.742 persones, iun total de 152 membres del personald’administració i serveis van participaren el programa de tercera llengua.

El centre també disposa d’una unitatd’avaluació i certificació i d’un servei decorrecció i traducció de textos, que l’anypassat va donar com a resultat 1.352documents i 15.740 fulls revisats i tra-

Una altra de les ofertes del Servei de Llen-gües és l’acollida lingüística del programaAjuda’m de la Unitat de Dinamització Lingüís-tica. Ajuda’m va néixer l’any 1998 amb l’ob-jectiu d’unificar l’oferta cultural i lingüísticadestinada als estudiants de mobilitat. D’a-questa manera es vol fomentar l’intercanvicultural entre els estudiants de la UAB i pro-moure el coneixement de la llengua i la cultu-ra catalanes. Les activitats del programaAjuda’m s’engloben en tres grans àrees: lesactivitats lingüístiques que fan referència alscursos de llengua catalana i espanyola i al

El programa Ajuda’m d’acollida lingüísticavoluntariat lingüístic; les activitats lúdiques iculturals, com l’organització d’una SetmanaCultural; i els productes i recursos culturalsper a l’acollida i la gestió lingüística.

Als cursos de llengua catalana per a estu-diants nouvinguts, l’any passat s’hi van ins-criure gairebé set-cents alumnes, la majoriaper al nivell bàsic. El voluntariat lingüístic dela UAB, que va néixer l’any 1996 i va ser elprimer que es va crear a tot Catalunya, ofe-reix a l’estudiant de mobilitat el suport lin-güístic i cultural d’un estudiant de la UABdurant l’estada.

duïts. Una altra de les tasques del Serveide Llengües és l’assessorament lingüís-tic, que permet a la comunitat univer-sitària adreçar-se al centre per resoldrepossibles dubtes lingüístics i terminolò-gics. Cal destacar altres serveis, com larealització d’estudis sociolingüísticsque es porten a terme des de la unitatde dinamització lingüística.

El 6 de setembre passat, va tenir llocl’acte d’inauguració del curs, en què vanparticipar Joan Melcion, vicegerentd’Ordenació Acadèmica de la UAB, iCarme Junyent, professora del Depar-tament de Lingüística de la Universitatde Barcelona.

La imatge per al nou curs de l’oferta del Servei.

Gairebé quatre-cents alumnes de qua-ranta-sis instituts d’arreu de Catalunyahan participat en la quarta edició delCampus Ítaca. L’experiència de tres edi-cions anteriors ha fet que enguany la par-ticipació hagi estat molt més abundant.

El que pretén aquest programa educa-tiu de la UAB és animar els alumnes acontinuar estudiant després d’acabar els

Prop de 400 alumnesde 46 centres de secundàriahan participat en aquestprograma socioeducatiu

El Campus Ítaca tancala seva quarta edició amb èxit

BREUS

COMUNITAT14

Augmenta el nombrede beques Leonardo daVinci

Els graduats de la UAB podran optara un nombre més gran de beques Leonardoda Vinci aquest curs, ja que dels 42 ajutsque s’oferien en l’edició passada aras’ha passat a 75. Aquestes beques,anomenades oficialment Leonardo da Vinci:Projecte Euroacció II, tenen molt bonaacollida entre els estudiants, ja quepermeten fer pràctiques professionalsen països europeus.El curs passat, un total de 142 personesvan sol·licitar algun dels 42 ajuts.A l’hora d’atorgar-los es valora l’expedientacadèmic del sol·licitant, el coneixementde l’idioma que s’haurà d’utilitzaral país d’acollida i la motivació per ferl’estada de pràctiques.La durada de l’estada és de catorzesetmanes i l’import de la beca és de 2.248euros per persona beneficiària, quantitatque podrà variar segons el país d’acollida.El projecte Euroacció disposa de socisd’acollida que s’encarregaran de trobar unaempresa adient. Per a les estades de l’any2008, hi ha socis d’acollida a Alemanya,França, Itàlia, Malta, Portugal, el RegneUnit i la República Txeca. El sol·licitant,si ho vol, també pot buscar-se l’empresa.Les sol·licituds es poden presentarentre el 15 d’octubre i el 16 de novembrede 2007 (ambdós inclosos).MMééss iinnffoorrmmaacciióó:: Treball Campus. 93 581 14 72http:// treball-campus.uab.es

estudis obligatoris. Cada institut escullels alumnes que hi participaran seguintun perfil definit: han acabat tercer d’ESOi durant el curs següent hauran d’escollirsi voldran continuar estudiant o accediral món laboral.

Al llarg del Campus es van fer activitatsmolt diferents, com ara debats, tallers oprojectes. Aquests, dirigits per professo-rat de la Universitat, es van fer els últimstres dies i es van presentar a la sessió decloenda, que va tenir lloc el 19 de juliol,amb la presència del conseller d’Edu -cació, Ernest Maragall, i el rector de laUAB, Lluís Ferrer.

Per tal que els participants puguin fertotes les activitats, es requereix la pre -sència dels tutors que s’encarreguen deportar els grups de joves. En l’edició d’a-quest any han passat pel Campus fins asetze tutors diferents que han assistit aun, dos o tots tres torns. La majoria d’ellssón o han estat estudiants de la UAB i jahan tingut experiència amb adolescents,sigui en esplais o perquè han fet el CAP(Certificat d’Aptitud Pedagògica).

Dídac Roig, tutor del Campus, explicaque els tutors poden ser en certa mane-ra una mica més propers als joves. I l’E -ric, que és la tercera vegada que hi parti-cipa com a tutor, afegeix que «és unaexperiència extraordinària».

La Universitat a l’Abast arriba a la vuitena edicióUn curs més, la UAB, a través del programaLa Universitat a l’Abast, facilita que personesmés grans de cinquanta anys cursin assignatures que s’imparteixen al campuscompartint aules amb els estudiants joves. La Universitat a l’Abast és una iniciativa pionera de la UAB que fa palès el seu compromís amb la promoció de l’envellimentactiu oferint a les persones grans l’oportunitat d’ampliar coneixements, retrobar el plaer d’aprendre i comprendremillor l’evolució de la societat.Aquesta iniciativa arriba a la vuitena edicióamb una oferta de més de tres-centesassignatures provinents de més de vint titulacions. El seu tret distintiu és posarl’èmfasi en l’aspecte intergeneracional facilitant l’intercanvi d’experiències i el treball conjunt entre grans i joves.

Clara Berenguer, tutora: «L’objectiu és motivar a aprendre»

«Els professors preparen les activitats i elstutors porten els grups», explica ClaraBerenguer, tutora d’un dels grups. Abans jahavia treballat amb nens en una escola derepàs, també com a monitora d’un esplai idesprés de la carrera de Biologia va fer elCAP.

La Clara diu que l’objectiu és «motivar aaprendre». «Que no els faci mandra adquirirnous coneixements i que tinguin interès peraltres coses», afegeix. A més a més, explicaque moltes vegades els joves que hi partici-pen no s’adonen que aprenen però es veuque ho fan quan expliquen amb tot detall elque han fet. La Clara explica que després delCampus sempre es veu algun canvi de totsels participants: «Aprendre coses és útil;com més coneixements tinguin, més alter-natives tindran per escollir el seu futur».També diu que amb els tutors els nois i noies

s’atreveixen a parlar de moltes més cosesque no pas amb els professors, i això fa que«fins i tot es trenquin tabús». A més, comque els tutors són o han estat universitaris,aprofiten l’estada per explicar als jovescoses de la universitat.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LIDERAZGO AFECTIVO. All you need is love.Albert J. Jovell. Barcelona: Alienta, 2007.El professor associat de medicina preventivai salut pública de la UAB i president del ForoEspañol de Pacientes, Albert J. Jovell, propo-sa en aquest llibre un decàleg del lideratgeafectiu. Segons l’autor, les emocions comp-ten molt en la gestió. En el manual parla dela importància del capital emocional i afectiu,de la intel·ligència emocional, dels valors, dela gestió del talent... El llibre clou amb unsignificatiu capítol titulat «Ser més humàrecompensa». El professor Ramon Bayés,catedràtic de Psicologia de la UAB, ha ditsobre Liderazgo afectivo: «Un líder no és unordinador. Tan important com la seva intel·li -gència ho són les seves emocions».

TRABAJAR EN PRISIÓN. Fausto Miguélez,Ramon de Alós-Moner, Antonio Martín Arti lesi Francesc Gibert. Bellaterra/Barcelona: Ser -vei de Publicacions de la UAB/Icaria, 2007.El llibre recull els resultats d’un estudisobre la feina que duen a terme els internsdels tallers de les presons de Catalunya. Els autors, professors del Departament de Sociologia i membres del Centred’Estudis Sociològics sobre la VidaQuotidiana i el Treball (QUIT), considerenque el treball en aquests tallers millora la vida quotidiana dels interns i els preparaper a una futura inserció laboral en lamesura que els proporciona hàbits i coneixements professionals.

Aquest any, la Festa Major canviarà par-cialment la seva ubicació i es traslladaràde la Rambla Nord a l’aparcament quehi ha entre la Facultat de Veterinària il’Edifici del Rectorat. A l’espai sense as -faltar es desenvoluparan bona part deles actuacions musicals, amb grups de tendències properes al pop-rock i almestissatge. A l’aparcament asfaltat hihaurà les paradetes dels estudiants i elsserveis.

Mentrestant, un altre dels punts neu -ràlgics de la festa, la plaça Cívica, man-tindrà les activitats, que fins i tot aug-mentaran. En aquest espai, s’hi progra-maran els actes de tipus cultural i solida-ri promoguts per l’Edifici d’Estu diants-ETC i la Fundació Autònoma Solidària.Moltes d’aquestes activitats seran prota-gonitzades per membres de la comuni-tat universitària (col·lectius d’estu-

Nova ubicació per a la FestaMajor, que serà el 8 de novembre

L’aparcament situat entreel Rectorat i Veterinàriaacollirà l’escenari principali les paradetes

diants, grups culturals estables, Autò -noma Actua, Programa Assessors d’Es -tu diants...).

Aquest canvi d’ubicació (de la RamblaNord a l’aparcament situat entre Vete -rinària i el Rectorat) respon a la voluntatdels organitzadors de minimitzar l’im-pacte que produeix la Festa. Es conside-ra que en la nova ubicació les tasquesde neteja, de seguretat i la tornada alfuncionament normal del Campus se -ran més fàcils.

INSCRIPCIONS OBERTESLes paradetes dels estudiants i les acti-vitats artístiques (música, teatre, cine-ma i dansa) seran, com és habitual, l’eixde la programació de la Festa, que escomplementarà amb moltes activitatsesportives i lúdiques, iniciativa delServei d’Activitat Física.

Cal recordar que moltes activitats lli-gades a la Festa Major ja comencen aestar en marxa i que ja és oberta la ins-cripció prèvia que requereixen algunes(paradetes, Autònoma Actua, concursdel cartell de la Festa Major, FM en 5minuts, Cursa de la Festa, etc.).

La Rambla Nord deixarà de ser el centre neuràlgic de la Festa Major.

L’ENTREVISTA16

En què consisteix l’anomenada teràpiagènica?És un nou tipus de teràpia en la qual l’a-gent actiu és un àcid nucleic (DNA oRNA). Hi ha diferents tipus de teràpiagènica: les estratègies més comunes con-sisteixen en l’anomenada teràpia d’addi-ció gènica, és a dir, la teràpia que lliurauna còpia normal d’un gen que ha desa-paregut o és defectuós en l’individu.

Vostè ha aconseguit guarir gossos afectats d’hemofília mitjançant teràpiagènica. Com van els assajos en humans?Hem aconseguit aquests resultats utilit-zant una estratègia d’addició de gens i hohem fet posant aquest gen al fetge (on elsfactors de coagulació es formen normal-

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta expertamundial sobre el present iel futur de la teràpia gènica

Katherine A. HighÉs investigadora del Howard HughesMedical Institute, entitat dedicada a larecerca mèdica sense ànim de lucre ambseu a Maryland, i directora del Centreper a Teràpies Cel·lulars i Moleculars de l’Hospital de Nens de Filadèlfia. Ha dedicat la seva carrera a revelar lesbases moleculars de l’hemofília, causadaper una mutació genètica que impedeixuna coagulació correcta de la sang. Ha treballat amb gossos afectats deforma natural per aquesta malaltia i ha demostrat que es pot tractar amb èxit transferint el gen del factor decoagulació de forma exògena mitjançantvectors virals. El mes de juliol passat va participar, en qualitat d’assessora, en la reunió de treball que els membresde Clinigene-NoE (Network of Excellence)van fer a la Facultat de Veterinària de laUAB, organitzada pel grup de recerca de la professora Fàtima Bosch, directoradel CBATEG, membre d’aquesta xarxa.

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: E. Crespo, M. J. Delgado, C. de Puig, P. Gallegos, M. A. Linares, O. López, A. Merino, S. Perelló, V. Salvador, L. Santos, E. Sanz, C. Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: A. Zamora, J. Pareto, P. Caufapé i M. Benito

Setembre de 2007. Núm. 206Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.prensa@uab.es

ment) o al muscle esquelètic. Hi ha gos-sos que fa vuit anys que s’han curat d’he-mofília. En humans hem provat la ma -teixa estratègia, però els resultats noméshan estat efectius durant deu setmanes acausa d’una resposta del sistema immu-nitari contra el vector que utilitzem perintroduir el gen. Ara estem estudiantcom aconseguir el bloqueig d’aquestaresposta i ampliar la durada del tempssense malaltia.

Les persones afectades de malaltiesincurables i els seus familiars han posat moltes esperances en la teràpia gènica. Què els diria?Els diria que tinguin paciència. Gene -ralment, les noves teràpies triguen alvoltant de vint o trenta anys a ser desen-volupades. Els primers assaigs de teràpiagènica en humans es van iniciar fa quin-ze anys i algunes malalties han estattractades amb èxit. Potser el més impor-tant és que aquesta recerca ens hapermès fer una llista amb els problemes

que han sorgit i que necessitem solucio-nar per poder estendre l’aplicació de lateràpia gènica a una sèrie de malalties.

Per a quines malalties té un percentatgemés alt d’èxit en humans?Els exemples més clars els trobem en elcamp dels desordres immunodeficients,concretament en l’anomenat ADA-SCID.És fatal si no es tracta amb un trasplan-tament de medul·la òssia o amb substi-tució d’enzims. Amb la teràpia gènicas’han guarit aproximadament vuit nensamb aquesta malaltia que ara estan crei-xent i vivint a casa seva sense medicació.

Com veu el futur d’aquesta teràpia?La teràpia gènica esdevindrà una de lesestratègies triades per a les personesamb malalties genètiques. Alleugerirà elspacients i els permetrà tenir una vidamés normal i saludable. El desenvolupa-ment total de nous tipus de teràpies potsemblar lent, però cada pas endavant faque l’objectiu estigui més a prop.

«La teràpia gènica millorarà la qualitat de vida dels malalts»

CAUFAPÉ