L’autoconeixement en el procés d’orientació · 2015-10-28 · Paraules clau: orientació,...
62
1 L’autoconeixement en el procés d’orientació: Intervenció al programa L2O Roger Bergadà Olivé Màster en Psicopedagogia Treball Final de Màster Tutora: Sofia Isus Facultat de Ciències de l’Educació Universitat de Lleida Data de lliurament: 14 de setembre de 2015
Transcript of L’autoconeixement en el procés d’orientació · 2015-10-28 · Paraules clau: orientació,...
1
L’autoconeixement en el procés d’orientació:
Intervenció al programa L2O
Roger Bergadà Olivé
Màster en Psicopedagogia
Treball Final de Màster
Tutora: Sofia Isus
Facultat de Ciències de l’Educació
Universitat de Lleida
Data de lliurament: 14 de setembre de 2015
2
ÍNDEX
Abstract ............................................................................................................. 4
1. Introducció .................................................................................................... 5
2. Marc teòric i estat de l’art ............................................................................. 8
2.1. Orientació............................................................................................. 8
2.2. Estudis relacionats ............................................................................. 11
2.3. Presa de decisions ............................................................................. 17
2.4. El paper de les TIC en l’orientació ...................................................... 18
2.5. Els recursos en la investigació ........................................................... 19
2.6. La població de Lleida en xifres ........................................................... 22
3. Pregunta de recerca .................................................................................... 24
3.1. Detecció de la necessitat ................................................................... 24
3.2. Hipòtesis d’investigació ...................................................................... 27
4. Disseny de la recerca .................................................................................. 29
4.1. Argumentació del disseny .................................................................. 29
4.2. Metodologia emprada en el procés d’orientació ................................. 30
4.3. Disseny del procés d’investigació....................................................... 32
4.4. Implementació i seguiment................................................................. 33
4.5. Avaluació del projecte ........................................................................ 37
5. Interpretació i anàlisi de resultats ................................................................ 39
6. Conclusions ................................................................................................ 40
7. Agraïments.................................................................................................. 42
8. Referències bibliogràfiques ......................................................................... 43
Bibliografia ................................................................................................... 43
Webgrafia .................................................................................................... 44
ANNEX ........................................................................................................... 45
3
Orientar és potenciar la clarificació de possibilitats
personals amb sentit, mitjançant la identificació, elecció i/o
reconducció d’alternatives acadèmiques, professionals i
personals; acords al potencial i al projecte vital de cadascú,
contrastades a l’hora amb les ofertes amb els entorns
formatius, laborals i socials
Echeverría, B., 2008: 14
4
Abstract
Català
En una societat diversa i canviant com és la d’avui en dia, la necessitat
d’orientació emergeix entre la incertesa i el desconeixement d’oportunitats. El
projecte que es desenvolupa a continuació pretén donar resposta a aquestes
mancances, a través d’un treball psicopedagògic enfocat en l’autoconeixement
de les persones i en donar resposta a les necessitats individuals a través de la
pròpia presa de decisions. L’objectiu principal és que aquest autoconeixement
esdevingui una fortalesa a l’hora d’escollir una opció formativa o focalitzar-se
en la cerca de feina.
Orientació i investigació s’uneixen per donar forma a un projecte dissenyat
especialment per complementar el procés que es duu a terme amb els
usuaris/es del programa L2O.
Paraules clau: orientació, autoconeixement, presa de decisions, ocupabilitat.
English
In a diverse and changing society as it is today, the need for orientation
emerges between the uncertainty and the ignorance of opportunities. The
project that is developed in the following pages tries to answer to these
shortcomings through a psycopedagogical work focused on the selfknowledge
of people and on giving answer to the individual needs through the own
decision taking. The main goal is that this selfknowledge becomes a fortress
when choosing one formative option or when focus on the job search.
Guidance, and investigation are joined together to shape a project specially
designed to complement the process carried out with users from L2O program.
Keywords: orientation, selfknowledge, taking decisions, employability.
5
1. Introducció
El Màster en Psicopedagogia m’ha donat l’oportunitat de formar-me com a
psicopedagog en àmbits diversos i a través d’experiències molt variades. Amb
l’adquisició d’aquests aprenentatges, he pogut reconèixer i millorar
competències personals i professionals pròpies que em seran molt útils a l‘hora
de desenvolupar les tasques d’orientació. Per tal de poder complementar
aquest procés d’aprenentatge, la Universitat aposta per a implementar un
període de pràctiques en tots els seus estudis, inclòs aquest Màster. El període
de pràctiques ha estat la millor manera de poder posar en joc aquells
coneixements, habilitats, destreses i actituds que hem anat treballant a l’aula.
El fet de viure en primera persona situacions reals d’orientació esdevé un
conjunt d’aprenentatges vivencials i significatius basats en “l’aprendre fent”, que
alhora requereixen enfrontar-te a noves experiències i sortir de la zona de
confort.
Aquests reptes i oportunitats d’aprenentatge són els que he viscut amb l’equip
del L2O en aquest període de pràctiques. El servei L2O és un projecte
d’orientació i millora de l’ocupabilitat impulsat per la Regidoria d’Educació i
Infància de l’Ajuntament de Lleida. El seu objectiu principal és el d’assessorar i
orientar els usuaris/es majors de 16 anys sobre la seva formació acadèmica i
proporcionar-los suport en la millora del seu perfil professional. Coordinats pel
psicopedagog Francesc Jové, l’equip del L2O treballa conjuntament atenent els
usuaris/es, gestionant les seves demandes i donant resposta a les seves
necessitats. Per poder gaudir d’aquest servei, tothom que ho desitgi es pot
adreçar a l’Aula de Suport Digital de Pardinyes de dilluns a divendres, de 9 del
matí a 7 de la tarda. En aquest mateix espai, situat prop de l’escola Riu Segre,
també es duen a terme altres projectes de caire educatiu com ara l’Elve.
Dins la Regidoria d’Educació i Infància, el servi s’ubica a la secció
socioeducativa, tal com figura en el següent organigrama.
6
Els tècnics del servei treballen conjuntament per tal d’orientar les persones que
ho necessitin i a més, s’organitzen tallers de millora de l’ocupabilitat i tallers de
llengua catalana i castellana, pilars imprescindibles avui en dia per accedir al
món laboral i de la formació.
El servei compta amb un espai equipat amb ordenadors amb connexió a
Internet i programari Windows per poder incorporar aquesta eina en el procés
d’orientació, ja sigui en tasques de cerca d’informació com en l’elaboració de
documents com el Currículum Vitae. A més, disposa d’una zona amb taules on
els usuaris/es realitzen els diversos tallers conjunts. També hi podem trobar un
espai dedicat a l’atenció individualitzada i un arxiu on hi figuren les dades dels
usuaris/es en format paper. Finalment, s’ha adequat una de les parets de la
sala a mode de panell anunciador amb informació sobre oferta privada, cursos
subvencionats vigents, activitats impulsades per l’Ajuntament de Lleida, retalls
de premsa i opcions d’oci i formatives a la ciutat.
El treball del psicopedagog amb altres professionals és imprescindible, ja que
la complementarietat i el treball en equip suposa disposar d’una xarxa que
beneficia el procés d’orientació i presa de decisions dels usuaris/es.
7
Actualment, hi ha 640 persones donades d’alta al L2O, i és imprescindible
disposar de lligams a la ciutat per tal de poder atendre totes les demandes i
derivar els usuaris/es als centres que ofereixin les millors propostes adaptades
a les seves necessitades. L’equip del programa L2O està permanentment en
contacte amb els diversos centres de la ciutat per tal de poder disposar de tota
la informació vigent i poder servir d’enllaç entre els usuaris/es i aquests centres.
L’IMO i l’Institut Castell dels Templers són dos exemples de centres amb els
quals es manté un contacte directe i constant. Pel que fa als centres de
Formació Professional, l’Escola del Treball i l’Institut la Caparrella en són una
mostra. Poder establir contacte amb els centres permet donar informació als
usuaris/es i alhora, poder fer un seguiment del desenvolupament de cadascun
d’ells un cop inscrits. Així doncs, el psicopedagog actua com a “paper pont”
entre els usuaris/es i els centres.
El motiu principal que em porta a entrellaçar les pràctiques amb el Treball Final
de Màster és el fet de poder aprofundir en l’orientació a través d’un projecte
dissenyat per tal de donar resposta a necessitats dels usuaris/es del programa,
en un context, on la finalitat principal és la d’aconseguir canviar una realitat
que estan vivint cada dia centenars de persones a la ciutat de Lleida. En el
procés d’orientació, hi ha un aspecte fonamental que és imprescindible per a
qualsevol intervenció: l’autoconeixement. Com a psicopedagogs, sabem que és
el propi usuari/a qui ha de prendre les decisions i que nosaltres som el suport
que necessita. Degut als nombrosos casos que ens trobem cada dia de
persones que no tenen clar què volen estudiar o en quin sector volen buscar
feina, l’equip del L2O ha detectat la necessitat de crear un tercer taller que
pugui donar resposta a aquesta fase d’autoconeixement. El taller s’incorpora en
el procés d’orientació dels usuaris/es que ho sol·licitin i està enfocat
principalment a un autoconeixement personal i professional que pugui tenir
repercussió a l’hora de prendre decisions. Es tracta doncs, d’un projecte que
s’emmarca dins la millora de la ocupabilitat i alhora ofereix la possibilitat de fer
paleses aquelles pròpies fortaleses personals i professionals que sovint es
desconeixen per tal de poder clarificar idees.
8
2. Marc teòric i estat de l’art
2.1. Orientació
Com a psicopedagog implicat en el projecte L2O, una de les funcions més
rellevants és la d’orientació. D’acord amb les Resolucions del Consell Europeu i
dels Representants dels Governs dels Estats (CE 2004 i 2008), l’orientació es
defineix com un procés continuat que permet als ciutadans, a qualsevol edat i
al llarg de les seves vides, ...
Determinar les seves capacitats, les seves competències i els seus
interessos.
Prendre decisions en matèria d’educació, formació i feina.
Gestionar el recorregut de la seva vida personal pel que respecta a
l’educació, la formació, el treball i en altres marcs en els quals és
possible adquirir o utilitzar aquestes capacitats i competències.
D’altra banda, autors com Rodríguez Moreno (1991) defineixen l’orientació
com el conjunt de processos, tècniques i serveis múltiples, planificats per
ajudar a una persona a conèixer-se a ella mateixa, a actuar en
conseqüència, a conèixer les oportunitats del món laboral, educatiu i d’oci, i
a desenvolupar destreses per prendre decisions de cada a organitzar-se la
pròpia vida professional.
L’Orientació Professional és un procés de mediació continu, sistemàtic i
intencional que tendeix a desenvolupar la capacitat d’autodeterminació de
les persones, per a què, en base a criteris contrastats, siguin capaços
d’identificar, escollir i/o reconduir les alternatives de treball oferides pel seu
entorn o creades per ell, fins a assumir les més d’acord amb el seu potencial
i trajectòria vital fins a aconseguir l’autorealització.
Segons la Guia de Orientación Profesional Coordinada publicada per la
Fundació Bertelsmann (2014), l’orientació inclou activitats individuals o
col·lectives d’informació, de consultes, d’avaluació de competències, de suport i
ensenyament de les competències necessàries per la presa de decisions i per
la gestió de la carrera.
9
Es tracta doncs, de potenciar la clarificació de possibilitats personals amb
sentit, mitjançant la identificació, elecció i/o reconducció d’alternatives
acadèmiques, professionals i personals; acords al potencial i al projecte vital de
cadascú, contrastades a l’hora amb les ofertes amb els entorns formatius,
laborals i socials (Echeverría, B., 2008: 14). És a dir, es persegueix conciliar
necessitats i aspiracions individuals amb demandes sociolaborals, de tal
manera que la persona arriba a saber qui és. Des d’aquesta concepció, la
CEDEFOP (2006: 12) planteja una sèrie d’objectius de l’orientació com:
Capacitar els ciutadans per gestionar i planificar els seus itineraris
d’aprenentatge i laborals enfocats als seus projectes de vida, relacionant les
seves capacitats i interessos amb l’educació, la formació, les oportunitats
d’ocupació i autoocupació, contribuint així amb la seva realització personal.
Ajudar a les institucions d’educació i formació a comptar amb alumnes,
estudiants i aprenents motivats que assumeixin la responsabilitat del seu
propi aprenentatge i fixin els seus propis objectius en els seus resultats.
Ajudar a les empreses i organitzacions a comptar amb personal motivat i
adaptable, capaç d’accedir i beneficiar-se de les oportunitats d’aprenentatge
oferides al lloc de treball i fora d’ell.
Oferir als responsables polítics un mitjà important per aconseguir un ampli
conjunt d’objectius d’interès públic.
Donar suport a les economies locals, regionals, nacionals i europees a
través del desenvolupament i l’adaptació dels treballadors a les demandes
econòmiques i les circumstàncies socials canviants.
Ajudar a establir societats en les quals els ciutadans contribueixin activament
al seu desenvolupament social, democràtic i sostenible.
L’orientació juga, per tant, una funció estratègica, no solament a l’hora de
disminuir l’escletxa existent entre els requeriments del món laboral i les
competències dels ciutadans que composen la força del treball, sinó també per
reduir el nombre creixent de persones que no aconsegueixen la inserció laboral
o reinserció laboral, per no respondre als requeriments d’ocupabilitat i/o a les
possibilitats d’ocupabilitat. Aquest tipus d’intervenció és especialment necessari
en el procés de transició d’adolescents i joves a la vida activa, al ser una fase
10
de la vida d’intensa búsqueda d’identitat personal i social, fins a aconseguir
l’autonomia necessària, per assumir responsabilitats en les activitats essencials
de la societat a la que pertanyen. El procés de transició s’inicia després d’un
creixement fisiològic i de maduració mental, que permet a les persones fer-se
preguntes sobre la identitat personal, allò que volen ser, allò que volen fer, allò
que han de saber fer, ... En definitiva, autoafirmacions davant la resposta
urgent que exigeixen els patrons culturals i l’emplaçament en l’estructura
d’oportunitats sociolaborals. La seva meta coincideix en l’assoliment complet o
de cert grau d’autonomia i de participació responsable en els camps d’acció
més rellevants de cada societat, superats els estats psicodinàmics de l’etapa
juvenil.
D’acord amb la Guia de Orientación Profesional Coordinada publicada per la
Fundació Bertelsmann (2014), existeixen un conjunt de beneficis per a aquelles
persones implicades en el procés d’orientació professional, com la millora
d’orientació en el mercat laboral i en la formació professional, l’orientació
acadèmica, l’assistència en processos de sol·licitud i la transició més fàcil al
món laboral o acadèmic. A més, també hi ha un augment de la motivació i de la
disposició per treballar, així com una millor percepció de les pròpies
competències i millores d’oportunitats professionals mitjançant l’aprofitament de
contactes prèviament establerts.
11
2.2. Estudis relacionats
En els darrers anys, la investigació en els processos d’orientació ha pres molt
protagonisme i fruit d’això en són les publicacions que he destacat com a
referència d’estudis relacionats. Uns d’ells es basen en institucions educatives i
d’altres en entitats socials, però tots ells pretenen plasmar la rellevància de
l’autoconeixement en aquest procés d’orientació en diversos col·lectius.
L’any 2009, la Universidad de la Laguna, Tenerife, va publicar El Programa
d’Orientació Educativa i Sociolaboral: un instrument per facilitar la presa de
decisions en Educació Secundària. L’objectiu d’aquesta investigació era ajudar
a l’alumnat de 3r i 4t d’educació Secundària Obligatòria en el procés de presa
de decisions. Amb aquesta finalitat es va aplicar el Programa d’Orientació
Educativa i Sociolaboral (POES) a la Tutoria i a diferents matèries. En aquesta
investigació hi va participar l’alumnat, el professorat i la orientadora d’un centre
públic d’ESO de Tenerife, així com una assessora de la Universitat de la
Laguna. Es van utilitzar instruments i tècniques de recollida de dades
quantitatives i qualitatives: un qüestionari, entrevistes individuals i grupals i
actes de reunions de treball. Pel que fa als resultats, ens mostren que la
posada en marxa del POES va suposar per als tutors la introducció de canvis
substancials a la planificació de la Tutoria. L’alumnat va modificar la seva
percepció de la Tutoria, passant de concebre-la com una hora de recuperació
d’assignatures a entendre-la com una matèria rellevant per construir el seu
projecte de vida. La integració del POES en el currículum va possibilitar
percebre la dimensió orientadora de les assignatures i la seva vinculació amb
els continguts de la Tutoria, apostant per una línea de treball comuna. A més,
per a la orientadora la proposta de treball col·laborativa va resultar un repte, de
la mateixa manera que va evitar la soledat provocada delegació de funcions.
Pel que a les conclusions, el POES i la seva proposta de projecció de la Tutoria
constitueix un medi per facilitar la transició entre etapes educatives i d’inserció
al mercat laboral dels joves. De la mateixa manera, el POES és un pas per la
creació d’una cultura de treball col·laboratiu i una oportunitat per generar un
espai pel diàleg, la reflexió i la crítica sobre el treball docent.
12
D’aquesta investigació en podem extreure la rellevància d’anticipar-se al canvi
d’etapa a través de la orientació a través d’eines escollides per a aquest
propòsit. Aquest estudi és un dels exemples del procés d’orientació amb joves
de 15-16 anys amb un treball individual i col·laboratiu que posa al professional
de la orientació en una posició propera a l’individu i té en compte l’entorn
personal i social per dur a terme la seva tasca d’assessorament.
En aquesta línea també hi podem incloure l’estudi publicat per la Universitat de
Cantabria titulat Necessitats de formació i orientació laboral, una investigació
en un IES (Revilla, 2012). Aquest estudi pretenia analitzar dos aspectes que
milloren la inserció laboral, així com la capacitació que té l’alumnat per
enfrontar-se a les eleccions acadèmiques i professionals. En ell s’analitza la
orientació professional que es realitza en un IES concret per saber si aquesta
és suficient per a què els/les alumnes puguin dur a terme la tria del seu futur
professional i acadèmic. D’altra banda, es pretenia saber quins coneixements
posseeix l’alumnat en matèria laboral per poder fer front a un mercat laboral
futur. Per aconseguir els objectius plantejats, es va optar per una metodologia
quantitativa que permetés obtenir informació sobre els fenòmens anteriorment
indicats. Es van realitzar enquestes a l’alumnat i cos docent del mateix centre
de secundària amb la finalitat de conèixer les seves opinions i valoracions. Les
principals conclusions que se’n van extreure són dues. Per una banda, la
necessitat d’augmentar la presència de la tutoria a la ESO, ja sigui augmentant
el nombre d’hores dedicades a la orientació professional, realitzant activitats
complementàries en altres assignatures, oferint optatives ... I per altra banda, la
necessitat d’incorporar coneixements laborals en el currículum, per millorar la
inserció al món laboral.
Un cop més, es corrobora la necessitat d’orientació en la població jove per
anticipar-se al moment en què la presa de decisions pren protagonisme.
La motivació laboral dels joves en la seva primera feina (García Sedeño,
Barbero García, Carretero, & García Tejera, 2003) és un treball que forma part
d’un projecte d’investigació que pretén analitzar els aspectes que en major
mesura motiven a les persones que accedeixen per primera vegada a una
feina. La investigació recau en aquells joves que s’han vist, per motius
13
diversos, en la necessitat d’abandonar el sistema reglat i buscar com
alternativa la Formació Professional Ocupacional per poder així inserir-se
laboralment a la societat. Basant-se en el supòsit de què existeixen factors
inherents al propi treball (intrínsecs) i factors aliens al context laboral
(extrínsecs), es va dur a terme un estudi amb alumnes de Formació
Ocupacional de la província de Cádiz. Per assolir l’objectiu de l’estudi, es va
aplicar un qüestionari sobre motivacions psicosocials i es va contrastar amb les
respostes referents a un ítem que reflexa el grau de satisfacció del subjecte,
arribant així a la conclusió que són els aspectes extrínsecs de la feina els que
en major grau motiven a les persones que accedeixen al seu primer lloc de
treball a través dels programes d’ocupació i formació (AU).
En aquesta mateixa línea, Romero Rodríguez (2003) va publicar La construcció
de projectes professionals i vitals: aplicació de l’orientació a persones en
centres de formació i busca de la seva primera feina. En aquesta investigació
s’analitzen les característiques que defineixen els processos de transició als
que es veuen sotmeses les persones joves que s’estan preparant per realitzar
la seva inserció laboral.
A través d’una altra investigació, González i Velaz (1997) també van posar per
objectiu conèixer la experiència d’una organització no governamental en la
posada en marxa d’un model d’educació no formal destinat a atendre les
necessitats de formació orientació i integració cultural, social i professional.
L’estudi porta per nom Una experiència d’orientació personal, acadèmica i
professional amb joves en situació de fracàs escolar i exclusió social i es va dur
a terme amb joves madrilenys dels barris de San Blas, Vallecas i Fuencarral
amb el propòsit de facilitar-los-hi la seva inserció al món laboral. Destaquen
sobretot la formació i experiència adquirida a través de programes d’alternança
en empreses conjuntament amb el procés d’orientació.
Un altre dels col·lectius als que el programa L2O obra les seves portes és al
dels immigrants, persones que en nombroses ocasions presenten una situació
que frega els límits en l’exclusió social degut a la falta de formació i orientació.
14
Des de la Universitat de Castilla - La Mancha es va publicar una investigació
titulada La Orientació Professional en els Serveis Socials Municipals: Proposta
d’una unitat per a immigrants en exclusió social. Partint de la base que la
orientació professional és un mecanisme de promoció de l’equitat social,
l’estudi afirma que els Serveis Socials s’estan convertint en un nou espai per a
l’orientació professional en col·lectius amb desavantatge social. Enmig d’un
context social complex i ple d’incertesa laboral com és el d’avui en dia, aquesta
publicació justifica i presenta el disseny d’unitats d’orientació en Serveis Socials
locals, en concret, als Serveis Socials de Cuenca. La intenció era mostrar,
d’acord amb l’anàlisi del context i identificació de necessitats, un servei
d’orientació professional que donés resposta a les necessitats de les persones
immigrants en desavantatge social. Per aquest motiu es va realitzar un estudi
descriptiu mitjançant l’ús de dos tècniques de recollida de d’informació: l’anàlisi
documental i entrevistes a professionals de Serveis Socials. Els resultats van
ser una proposta desenvolupada d’una unitat d’orientació professional dins
l’estructura organitzativa i funcional dels Serveis Socials de Cuenca, el
suficientment flexible per poder ser adaptada a altres localitats. Es va reforçar
la importància dels recursos de proximitat, és a dir, la organització i provisió de
l’orientació professional des del municipi. Per tant, segons el propi estudi, el
treball en xarxa i la coordinació són dues qüestions indispensables per una
orientació professional amb èxit a nivell local.
D’altra banda, també hem de tenir en compte un col·lectius amb força pes en el
programa L2O: les persones que es volen tornar a incorporar a la formació
bàsica després d’haver-la descartat en el passat. A través de l’estudi Tornar a
intentar-ho: projecte educatiu-laboral de joves adults socials (Sepúlveda V,
2004), es pretén recollir i interpretar les principals representacions del món del
treball i el projecte educatiu-laboral que realitzen joves adults que es troben
actualment cursant estudis mitjans en el sistema educatiu per a adults. En
l’article es sintetitzen algunes hipòtesis conclusives enfocades al perfil general
d’aquests joves, la seva experiència educativa i laboral, el seu entorn i la
projecció del seu futur personal. En termes generals, s’assenyala que aquestes
persones expressen una nova forma de moratòria i són portadors d’un projecte
educatiu no exempt del desajust en les seves expectatives. Aquestes
15
consideracions són rellevants en una discussió amplia sobre el futur del
sistema d’educació d’adults, en la perspectiva d’afavorir propostes formatives
més adequades per fer front a les transformacions del món del treball,
diversificant un model extremadament rígid de formació acadèmica pro-
universitària i poc funcional al perfil del jove que motiva l’interès d’aquest
estudi.
En aquest apartat d’estat de l’art, també voldria destacar una investigació
titulada Personal Knowledge Management (PKM) and Personal Employability
Management (PEM) - Concepts Based on Competences (Swigon, 2011), el
propòsit de la qual és posar en relleu una base comuna de dos conceptes: la
Gestió del Coneixement Personal (Personal Knowledge Management) i
l’ocupabilitat. PKM és un concepte interdisciplinari connectat amb la ciència de
la gestió, la ciència de la informació, la tecnologia de la informació, ... La base
d'aquest concepte són les competències individuals i el desenvolupament
d'habilitats, que són necessàries per al coneixement i la gestió de la informació.
L’ocupabilitat està relacionada amb la gestió de recursos humans i es refereix a
que les persones tenen les habilitats i altres atributs per trobar i romandre en el
treball del tipus que volen. En aquest treball els dos conceptes són detallats,
incloent les seves definicions, el desenvolupament i els models actuals. A
través d'una revisió de literatura rellevant, el document analitza les relacions
entre PKM i l'ocupabilitat. El document conclou que la base comuna de tots dos
conceptes són les competències i habilitats dels individus entre d'altres: social,
tecnològic, la comunicació i l'aprenentatge. El document suggereix que hi ha un
fort vincle entre PKM i l'ocupabilitat autopercebuda, anomenada Gestió de
l’Ocupació Personal (Personal Employability Management). PEM es podria
definir com una mena d'habilitats i competències auto-percebudes i
d'autogestió. A causa dels canvis en les polítiques públiques d'ocupació,
accelerant els canvis en l'economia i la competència dels treballadors en els
mercats laborals globals, la idea la Gestió Personal d’Ocupabilitat sembla
poderosa. El fet és que l'ocupabilitat dels treballadors d'avui en dia no és
estable. La hipòtesi d'aquest treball és que PKM podria ser un suport a
l'ocupabilitat autopercebuda. Si els individus desenvoluparan habilitats PKM i
competències, seran capaços de gestionar la seva pròpia carrera de més èxit.
16
A més, tots dos conceptes són importants no només a nivell individual. També
són un benefici per a les organitzacions, ja que les organitzacions utilitzen el
coneixement personal dels empleats (una part del capital intel·lectual) per a la
construcció de dipòsits de coneixement, que són els recursos més importants
per un avantatge competitiu. Els ocupadors es beneficien de l'ocupació de les
persones competents, persones amb habilitats PKM.
17
2.3. Presa de decisions
En aquest procés d’orientació, és imprescindible que la persona prengui
consciència de la situació i decideixi tenint en compte diversos factors. Segons
Álvarez González, M. (Coord) (2007:27), en la presa de decisions és
imprescindible “que un sàpiga prendre decisions, però també és important voler
prendre aquesta decisió prendre consciencia de les emocions particulars en
aquest procés”. Bàsicament, la presa de decisions consisteix en escollir una
alternativa entre les disponibles, a efectes de resoldre un problema actual o
potencial, encara que no s’evidenciï un conflicte latent. La necessitat d’escollir
entre les diverses alternatives es pot presentar en diferents situacions de la
vida i en escenaris diversos com l’àmbit laboral o professional, el personal,
l’escolar, el familiar, ...
Així doncs, entenem presa de decisions com “un procés de resolució de
problemes i d’activitat de processament de la informació necessària, que
permeti arribar a una elecció satisfactòria. Cal entendre’l com un procés continu
de caràcter cognitiu, emocional i social. Aquesta dinàmica requereix una
constant revisió en funció de les noves informacions que el subjecte va
adquirint per la seva experiència, a més d’una implicació per part del propi
interessat (saber interioritzar el problema i voler afrontar-lo). La persona ha de
sentir-se identificada amb cada una de les seves decisions. La decisió és
l’elecció final que segueix a la deliberació conscient i reflexiva”. Álvarez
González, M. y Rodríguez Moreno, M.L (2006: 16).
Aquesta presa de decisions forma
part d’una base que, juntament
amb els determinants personals i
socials, pretén partir de les
necessitats actuals i arribar a
autorealitzar-se en el propi
projecte de vida, tal com indica el
següent gràfic.
18
2.4. El paper de les TIC en l’orientació
Amb la intenció d’incloure millores en els processos d’orientació, en els darrers
anys han sorgit i s’han consolidat eines informàtiques.
Actualment, segons Pantoja (2004) i Pantoja i Campoy (2001), coexisteixen dos
grans enfocaments respecte les TIC aplicades a l’orientació professional. Per
una banda, els que consideren que les TIC són una eina que es pot utilitzar
amb independència del model d’orientació que s’aplica, i per altra banda, els
que consideren que és un paradigma emergent que obliga a dissenyar models
apropiats que permetin treure profit dels avenços tecnològics.
Cal dir que, a l’hora d’escollir una eina que ajudi en el procés d’orientació, cal
tenir en compte el seu rigor, la seva adequació a la necessitat i la seva agilitat a
l’hora d’usar-la. De la mateixa manera, cal deixar clar, des d’un principi, que
aquesta eina ens servirà de suport, però mai pot substituir la figura d’assessor
ni permetre que indiqui la decisió que ha de prendre l’usuari/a.
En aquesta línea, Gallego (2001) senyala que si volem que les TIC siguin
presents en els centres educatius a qualsevol nivell i en qualsevol situació, és
important reconèixer que els professionals indubtablement han de tenir temps,,
una capacitació permanent i suport tècnic i logístic. De la mateixa manera, les
TIC s’estan integrant cada cop més en els Plans d’Actuació Anual dels EOEs i
Departaments d’Orientació. Segons Fernández Torres (2011), en la
quotidianitat dels orientadors les TIC constitueixen instruments, en molts casos
essencials, per al desenvolupament de les seves funcions. No obstant, trobem
una falta d’inclusió d’aquestes tecnologies en la programació anual de les
seves actuacions. Aquesta realitat contrasta cada cop més amb les complexes
necessitats de la societat de la informació que precisen de professionals de la
orientació millor capacitats i preparats per donar resposta a les exigències, no
solament dels entorns educatius en els que es desenvolupa l’activitat, sinó
també dels contextos socials, familiar i laboral.
19
2.5. Els recursos en la investigació
Per dur a terme aquesta investigació, s’han escollit un conjunt de recursos
dissenyats per experts i amb una funcionalitat especialment indicada per a
processos d’orientació. Actualment podem trobar materials molt diversos per fer
front a les necessitats individuals, és per aquest motiu que s’ha realitzat una tria
que s’adeqüés als perfils d’usuaris/es del programa. Les tres eines que
s’utilitzaran en la investigació són:
1) Explora. Qüestionari per a la Orientació Vocacional i Professional
Es tracta d’un qüestionari publicat per TEA Ediciones amb aplicació
individual o col·lectiva en format paper i correcció digital. La seva finalitat
és ajudar a les persones a identificar aquells camps professionals que
s’adaptin als seus interessos, habilitats i característiques personals de
forma que pugui facilitar el procés d’exploració i presa de decisions
vocacionals i professionals. És aplicable tant a persones en procés
formatiu com a adults amb necessitat d’assessorament i orientació.
Explora avalua sis grans camps professionals que es corresponen amb
els models d’ambients professionals explicitats a través de la teoria de
Holland (1992, 1997). Aquests àmbits són el Tècnic-manual, el Científic-
Investigador, l’Artístic-creatiu, el Social-assistencial, l’Empresari-
persuasiu i l’Oficina-administració, tenint en compte les preferències
professionals, habilitats o destreses i característiques personals de
l’avaluat. En les dues fotografies següents es mostra l’infome final que
proporciona Explora.
20
2) Cloe. Defineixi el seu objectiu professional
Cloe és una eina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb la
finalitat de definir el propi objectiu professional, enfocat a la búsqueda
d’una professió o sector determinat. Aquesta eina és totalment digital i
consta d’apartats com els valors, els interessos, les aptituds, la
personalitat i les competències, factors que intervenen en la configuració
de l’objectiu professional.
L’informe final que proporciona l’eina apareix de forma visual a través
d’un gràfic i a més, es destaca la informació més rellevant amb
fragments explicatius, tal com es mostra en les dues imatges següents.
21
3) APM. Anàlisi del Perfil Motivacional
El qüestionari APM avalua diversos motius que poden influir en el
rendiment i en altres conductes laborals, agafant com a base el model
de la Roda de motius de Valderrama (2010), el qual proposa 10
dimensions independents entre sí que s’estructuren en les àrees
d’Aproximació i Evitació, donant lloc a 5 motius i 5 contramotius. Permet
així, establir el perfil motivacional individual de les persones respecte a
l’activitat laboral d’una forma senzilla i pràctica. APM està dirigit a
persones majors de 16 anys I amb àmbits d’aplicació variants com
l’orientació professional, el creixement personal, la selecció de personal,
la investigació i la gestió del talent i la diversitat. Pel que fa al creixement
personal, APM es pot utilitzar amb la finalitat d’autoconeixement dels
motius que tenen més pes en la persona, les seves expectatives
professionals, els estils de direcció les recompenses i la cultura que
s’adeqüin més per a que la persona aconsegueixi un rendiment òptim.
A continuació es mostren dues imatges referents a l’informe final APM.
22
2.6. La població de Lleida en xifres
Referent a la població de la ciutat de Lleida on es durà a terme la investigació,
disposem de dades d’interès que ens permeten identificar la situació actual de
la població en franges d’edat, nivell d’instrucció i activitat econòmica.
Consultant la pàgina web de l’Idescat, podem trobar algunes dades sobre la
població de Lleida que són força interessants per conèixer la situació actual en
termes d’ocupació. L’últim estudi realitzat l’any 2011 mostra una població
desocupada de més de 19.000 persones d’un total de 73.796 en edat de
treballar. Això vol dir que l’any 2011, el 13,72% de la població de Lleida es
trobava en situació de desocupació.
23
Segons dades del propi Ajuntament de Lleida, l’atur registrat a la ciutat l’abril de
2013 era de 12.826 persones. Aquestes dades provenen de l’Observatori de
Treball del Departament d’Empresa i Ocupació i figuren al Butlletí
Socioeconòmic de Lleida.
Així doncs, tot i que les dades puguin haver canviat en els darrers dos anys, es
corrobora la preocupant situació de més de gairebé 13.000 persones en
situació d’atur a la ciutat que poden sol·licitar el servei d’orientació de
l’Ajuntament.
24
3. Pregunta de recerca
3.1. Detecció de la necessitat
Un cop contextualitzat un marc de referència per l’estudi, podem endinsar-nos
en el procés d’investigació a partir de les necessitats detectades.
Tal com he introduït en l’apartat inicial del treball, la investigació es duu a terme
dins el projecte L2O, un servei d’orientació de l’Ajuntament de Lleida destinat a
persones majors de 16 anys que necessiten assessorament sobre formació o
volen millorar la seva ocupabilitat. Els tècnics del servei, coordinats per un
psicopedagog, treballen conjuntament atenent les demandes dels usuaris/es i
seguint un procés d’orientació i acompanyament personalitzat.
Per tal de poder complementar aquesta tasca, el programa compta amb dos
tallers que es realitzen al mateix espai. Un d’ell va enfocat a l’aprenentatge i ús
de la llengua catalana i castellana, sempre i quan no hi hagi cursos amb
inscripcions obertes, ja que si és possible, es prioritza que s’apuntin als cursos
que ofereixen les diverses institucions de la ciutat. D’altra banda, també
s’implementa el taller de millora de l’ocupabilitat, a través del qual els
usuaris/es aprenen a fer recerca activa de feina, redactar una carta de
presentació, crear el seu currículum i preparar entrevistes de feina.
La necessitat de realitzar aquesta investigació recau en la situació de
desconeixement que experimenten la gran majoria de les persones que
acudeixen al servei. Afirmacions del tipus “”Mai m’he plantejat què volia fer,
sempre he treballat i prou” o “Vull fer un cicle o alguna cosa semblant, però no
sé què triar” són presents en el dia a dia del L2O.
Davant d’aquest context, es va detectar la necessitat d’incloure un tercer taller
dins el projecte er tal de donar resposta a una de les necessitats més rellevants
que presentava la majoria dels usuaris/es: el propi desconeixement. Per aquest
motiu, es va fer evident la necessitat de crear aquest taller, però per fer-ho,
caldria investigar-ne una possible implementació a partir del disseny que
presento en els propers apartats. A través d’aquest taller d’autoconeixement es
pretén recolzar el procés d’orientació a través d’eines que fomentin el propi
25
coneixement personal i professional, contribuint així a incrementar les
oportunitats d’incorporar-se al sistema formatiu o focalitzar el sector laboral.
L’equip del programa L2O segueix un procediment establert a l’hora d’atendre
els usuaris/es, i en el qual s’hi inclou aquesta intervenció amb propòsit
d’investigació. Es tracta d’un sistema metòdic i continuat que s’aplica
generalment a tots els usuaris/es, a excepció de casos d’urgència, els quals
requereixin accelerar el procés d’orientació d’acord amb els objectius inicials
d’inserció al sistema educatiu reglat o al mercat laboral. Aquest procés és
totalment confidencial i es fa un registre després de cada cita de l’usuari/a amb
els professionals del servei.
A tall de simplificació, podem esquematitzar el procés a través dels següents
passos:
1) Demanda inicial.
En aquesta primera fase, l’usuari/a sol·licita l’ús del servei per compte
propi o derivat d’un altre servei de la ciutat. Es tracta del primer contacte
entre l’usuari/a i els professionals, de manera que es fa un recull en
paper de la informació referent a dades personals, acadèmiques i
laborals com a mode de fotografia de la situació actual. L’objectiu
d’aquest primer contacte és determinar la prioritat de la persona i
informar-lo del funcionament del servei. Tot i detectar necessitats, els
professionals no es precipiten a donar solucions, però sí que
proporcionen indicacions per agilitzar el procés com ara el fet d’anar a
apuntar-se a la oficina del SOC.
2) Coneixement de l’usuari/a.
En aquesta segona fase, l’orientador crea un vincle de confiança amb
l’usuari/a i indaga en les dades proporcionades anteriorment.
Sense judicis de cap tipus, s’intenta recopilar tota la informació possible
que sigui valuosa de cara al procés. Es tracta de determinar allò que ha
fet allò que vol fer, clarificant idees i deixant-lo expressar.
Paral·lelament, els professionals ja han iniciat un procés de cerca i
tractament d’informació referent a la demanda inicial.
26
Se li proposa a la persona el fet d’utilitzar una eina específica per
complementar la informació.
3) Implementació d’eines.
En aquesta fase l’usuari/a, guiat pel psicopedagog, utilitza una eina per
indagar més en aspectes personals.
4) Devolució de la informació.
Després d’usar l’eina, el professional analitza la informació resultant i la
tracta i selecciona per una posterior interpretació conjunta amb
l’usuari/a. En aquesta devolució, mai es tenen en compte únicament les
dades, sinó tota la informació obtinguda des del primer contacte.
5) Focalització.
Un cop l’usuari/a ha rebut la informació i l’ha interpretat des del seu punt
de vista guiat per l’orientador, té més clars alguns aspectes personals
que possiblement desconeixia o no hi havia reflexionat.
En aquest punt es pot donar el cas que la demanda actual sigui diferent
de la inicial, amb la qual cosa es reflexiona i es prioritza en allò que
s’adequa als interessos de la persona.
6) Coneixement de les opcions formatives i/o laborals
Sent conscients dels interessos formatius i/o laborals de l’usuari/a, se li
presenta una sèrie de recursos amb diverses opcions i se l’acompanya
en un procés de cerca d’informació tal com cursos específics o ofertes
laborals.
7) Selecció i tractament de la informació
El propi usuari/a pren protagonisme en aquesta selecció i tractament de
la informació que disposa i entrellaça la prioritat amb els interessos i
gustos per clarificar les opcions que concordin amb aquests aspectes.
8) Presa de decisions
La persona sol·licitant té en compte les diverses opcions i decideix
quines li seran més favorables sempre tenint en compte tot el conjunt
personal.
9) Contacte amb el centre, entitat o empresa
L’usuari/a, amb l’ajuda de l’orientador, es posa en contacte amb el
centre per formalitzar la matricula o amb l’empresa per assistir a la fase
de selecció de personal.
27
10) Confirmació i seguiment
En aquesta darrera fase, la persona comunica a l’equip si s’ha donat
resposta a la demanda inicial. Els professionals segueixen en contacte
amb l’usuari/a per tal de fer-ne un seguiment. Si no hi ha inconvenients i
la persona hi està d’acord, es dóna de baixa del programa, amb la
possibilitat de tornar sempre que sigui necessari. En el cas que el procés
no hagi resultat favorable, es pot reprendre.
3.2. Hipòtesis d’investigació
Per tal de poder determinar un punt de partida en la investigació, he cregut
oportú agrupar la població usuària del servei en tres grans perfils, dels quals se
n’extraurà una mostra a mode de prova pilot. Val a dir que, agrupant la població
en perfils similars com en aquest cas, no és pretén catalogar o etiquetar totes
les necessitats dins el mateix sac, sinó simplificar a l’investigador l’estudi
d’aquesta part de la població a través d’una agrupació per similituds. En
aquesta investigació es té en compte que hi hagi usuari/as/es que no encaixin
en els perfils posteriorment detallats degut a la seva especificitat.
Els tres perfils clarament diferenciats que s’han escollit per aquest estudi són
els següents:
1) Majors de 16 anys sense estudis bàsics:
Englobem en aquest perfil les persones que no disposen de la Educació
Secundària Obligatòria o equivalent, tal com especifica la Ley Orgánica
1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo.
2) Majors de 16 anys amb formació acadèmica bàsica:
Formen part d’aquest perfil les persones que han cursat estudis bàsics
en centres reglats d’educació formal. En aquesta investigació queden
exemptes les persones amb titulació universitària o estudis superiors, ja
que el nombre d’usuari/as/es amb aquest perfil que sol·licita el servei és
escàs i els propis centres disposen de serveis d’orientació específics.
28
3) Majors de 16 anys amb experiència laboral:
En aquest col·lectiu s’hi agrupen aquelles persones que han format part
del mercat laboral i disposen d’experiència en un o varis sectors.
L’objectiu principal d’aquesta investigació és conèixer quin efecte té en els
usuari/as/es del programa L2O la implementació d’un taller basat en
l’autoconeixement, en el qual s’hi inclouen eines específicament escollides per
a cadascun dels tres perfils destacats. A través d’aquest taller, es pretén
aconseguir que les persones usuàries del programa L2O prenguin consciència
de quins són els aspectes personals que infereixen directament a l’hora de
prendre una decisió, coneixent les diverses opcions que se li presenten i
adequant-se a la demanda inicial. La resposta a aquesta incorporació ha de
presentar millores en l’àmbit de l’ocupabilitat i en el de la formació, depenent de
les prioritats de cada persona.
Per a la realització d’aquest estudi, la pregunta d’investigació és la següent:
Si s’incorpora un taller d’autoconeixement en el procés d’orientació del
programa L2O, millora l’ocupabilitat de les persones participants?
Per tal d’avaluar els resultats de la implementació d’aquesta investigació, es
tindran en compte una sèrie d’indicadors i criteris d’èxit que es revisaran amb la
informació extreta a través dels instruments de recollida de dades especialment
dissenyats per l’estudi. Els indicadors, criteris d’èxit, metodologia i avaluació es
desenvolupen en els propers apartats del document.
29
4. Disseny de la recerca
4.1. Argumentació del disseny
Recuperant la Guia de Orientació Professional Coordinada publicada per la
Fundació Bertelsmann (2014), trobem que també especifica un model de cicle
de gestió de qualitat per poder dissenyar, implementar i avaluar un procés
d’orientació a través de quatre fases independents, però alhora totalment
relacionades: planificar, aplicar, comprovar i millorar. D’aquesta manera
plantejo el disseny de la investigació, a través d’un procés que em permeti tenir
en compte aquestes quatre fases.
A més, el plantejament d’aquesta investigació inclou certs recursos existents
que s’incorporen en el procés d’orientació amb l’objectiu d’optimitzar-ne la seva
funcionalitat, evitant així que el seu ús el limiti en ocasions puntuals o serveixin
com a substitut del procés.
Per tal de poder avaluar l’assoliment de l’objectiu inicial a mode de pregunta
d’investigació, s’han determinat una sèrie d’indicadors:
Pregunta d’investigació:
Si s’incorpora un taller d’autoconeixement en el procés d’orientació del
programa L2O, millora l’ocupabilitat de les persones participants?
Indicadors:
Els usuaris/es reconeixen les seves característiques personals com
interessos, motivacions, destreses, capacitats, aptituds, actituds, ...
Les persones són capaces d’identificar les seves prioritats formatives o
laborals.
Les persones usuàries que realitzen el taller s’ocupen amb més facilitat
que les persones que no hi participen.
30
4.2. Metodologia emprada en el procés d’orientació
La voluntat d’aquesta investigació es basa en un paradigma qualitatiu, ja que
interessa conèixer els efectes d’aquesta en una població molt concreta de la
ciutat de Lleida que fan us del servei d’orientació. D’aquesta manera l’objectiu
no és externalitzar i estandarditzar uns resultats a mode de model general i
aplicable en qualsevol context, sinó prendre consciència de la repercussió
d’aquest estudi en una mostra de població i preveure la millora d’aquest servei
a través de la implementació d’aquest taller amb interessos sobretot pràctics i
adequats a la realitat del moment. L’aplicació d’aquest taller a través de la
investigació té una doble vessant, ja que per una banda, ens interessa conèixer
la seva validesa i per l’altra, fer palesos els punts de millora en la seva
implementació.
El paper del psicopedagog en el procés d’orientació és el de guia,
d’acompanyant, que proporciona informació i ajuda a encaminar les decisions
de les persones. No es tracta, doncs, de decidir i actuar segons les pròpies
conviccions, sinó de conèixer la persona, tenir en compte el seu context i fer de
suport durant tot el procés. Metodològicament i en terme educatius, podríem
incloure el paper de l’orientador en un enfocament vigotskià, en el qual una
persona ajuda a una altra a arribar a aconseguir certes metes a través del propi
desenvolupament i proporcionant-li les bastides necessàries. Vygotsky (1978)
defineix aquest aprenentatge com la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP),
és a dir, “la distància entre el nivell real de desenvolupament determinat per la
resolució de problemes independents i el nivell de desenvolupament potencial,
determinat a través de la resolució de problemes sota la guia d’un adult o en
col·laboració amb companys més capaços.”
Per poder dur a terme el disseny d’aquesta investigació, com a psicopedagog
involucrat en el projecte, el meu paper, a part d’orientador, també serà el
d’observador participant. És a dir, per tal de fer el seguiment i avaluar-ne els
resultats, el fet de ser un agent intern farà que estigui més en contacte amb els
usuaris/es i pugui extreure’n més informació.
31
A nivell metodològic, la primera funció consistirà en analitzar la situació
individual de cada usuaris/es que formarà part del projecte per tal d’enfocar les
activitats d’acord amb les necessitats i demandes individuals amb la finalitat
d’aconseguir que aquest procés d’inserció laboral sigui el màxim exitós
possible.
Per tal de fomentar l’aprenentatge vivencial i la formació significativa dels
usuaris/es, així com l’orientació i assessorament, he basat les activitats
d’aquest programa en una metodologia participativa, tenint en compte els seus
interessos, necessitats, dificultats, però sobretot potencialitats. La nostra tasca
com a psicopedagogs en aquest programa és la de proporcionar eines i
estratègies perquè les usuàries puguin desenvolupar aquestes competències
per poder incorporar-se amb major facilitat al mercat laboral o sistema educatiu.
Aquesta intervenció contempla dos tipus d’agrupaments per realitzar les
activitats. Per una banda comptarem amb activitats i accions totalment
individuals, però també es realitzaran activitats grupals per fomentar
l’aprenentatge entre iguals, compartint experiències i enriquint-se mútuament
amb persones que es troben en situacions similars.
Pel que fa als recursos, s’utilitzarà l’espai físic de l’aula La Pau on es duu a
terme el programa L2O. Els usuaris/es disposaran dels ordenadors amb
connexió a Internet i de la zona amplia amb taules per poder realitzar les
activitats conjuntes. Els instruments escollits per aquest procés són els
qüestionaris en format paper o digitals Explora, Cloe i APM, anteriorment
esmentats i descrits.
32
4.3. Disseny del procés d’investigació
Per tal de dur a terme aquesta investigació, s’ha seleccionat com a població els
usuaris/es del programa L2O que encaixin en qualsevol dels 3 perfils
anteriorment esmentats. La intervenció s’iniciarà amb una prova de pilotatge a
través d’una mostra representativa de 60 persones, 20 de cada perfil i
s’estudiarà com afecta la participació d’aquestes persones en el nou taller
d’autoconeixement en relació a la seva ocupabilitat. Aquesta mostra serà
formada per homes i dones de diferents rangs d’edat, amb la qual cosa es
podrà fer una posterior buidada d’informació i agrupar-la segons aquests
criteris.
Per tal de poder establir una comparativa amb les persones que no realitzen el
taller, es farà un seguiment a 60 persones amb perfils similars. Entenem que no
és un experiment ni es tracta d’una investigació quantitativa, de manera que no
es pretén obtenir dades d’un grup control i un experimental, sinó determinar la
funcionalitat del taller en les persones que hi ha participat en relació a la seva
ocupabilitat.
Totes les persones usuàries del servei segueixen el procés d’orientació i tenen
la possibilitat d’assistir als dos tallers existents. Les 60 persones que conformen
la mostra seguiran aquest procés, però a més, participaran al nou taller, de
manera ens permetrà obtenir dades diferenciades i comparables amb els que
no hi participaran.
33
4.4. Implementació i seguiment
La implementació de la investigació recau en el taller que s’incorpora al procés
d’orientació. Cal dir que en les sessions que es requereixi lectoescriptura,
l’orientador ajudarà a entendre els textos i a poder plasmar les idees personals
en un document. A més, en les sessions grupals, les persones s’agruparan en
funció del grup al que pertanyin. Les sessions que figuren en el quadre estan
detallades a continuació. La durada del taller és d’unes set sessions i figuren en
el següent quadre de Pla d’Actuació.
Pregunta
d’investigació
Indicador Meta Responsable
Si s’incorpora un taller
d’autoconeixement en
el procés d’orientació
del programa L2O,
millora l’ocupabilitat de
les persones
participants?
Els usuaris/es reconeixen les
seves característiques
personals com interessos,
motivacions, destreses,
capacitats, aptituds, actituds,
...
Més del 75% dels
usuaris/es es capaç
d’enumerar i
descriure 7 o més
característiques
personals.
Psicopedagog
investigador
Les persones són capaces
d’identificar les seves
prioritats formatives o
laborals.
El 80% de les
persones té clara la
seva prioritat.
Psicopedagog
investigador
Les persones usuàries que
realitzen el taller s’ocupen
amb més facilitat que les
persones que no hi participen.
El nombre de les
persones que han
participat i s’han
ocupat és superior
al de les que no hi
han participat, en
una relació superior
al 60% - 40%.
Psicopedagog
investigador
Acció (sessió) Responsable Data Descripció del seguiment
(periodicitat trimestral)
Avaluació inicial
individual
Psicopedagog
1a setmana
octubre
2015
Durant el primer trimestre del curs
2015-2016 s’implementaran les
sessions i paral·lelament es durà a
34
Utilització d’eina per
l’autoconeixement
(Explora, Cloe, APM)
Psicopedagog 2a setmana
octubre
2015
terme una avaluació continuada de
tot el programa.
Devolució de la
informació
Psicopedagog 2a setmana
octubre
2015
Sessió grupal sobre
l’autoconeixement
Orientador/a
equip L2O
4a setmana
octubre
2015
Sessió grupal sobre
les pròpies fortaleses
Orientador/a
equip L2O
5a setmana
octubre
2015
Sessió grupal sobre la
direcció propis
interessos
Orientador/a
equip L2O
1a setmana
novembre
2015
Avaluació final
individual
Psicopedagog 2a setmana
novembre
2015
1) Avaluació inicial individual
En aquesta primera sessió, el psicopedagog informa a l’usuari/a sobre el
procés que seguiran en el transcurs d’aquest taller i es crear confiança
entre les dues parts. A més, s’utilitza un qüestionari inicial per a què la
persona proporcioni informació útil per la investigació. El qüestionari
figura en l’apartat de l’Annex del treball.
2) Sessió grupal sobre l’autoconeixement
Es tracta d’una sessió amb un màxim de 10 persones, en la qual es
reflexiona per què és important l’autoconeixement en aquest procés i
quins beneficis aporta. A través de les experiències dels usuaris/es,
l’orientador guia el diàleg i aporta informació rellevant.
35
3) Utilització d’eina per l’autoconeixement (Explora, Cloe, APM)
Depenent del perfil de la persona, s’utilitza una eina o altra per tal
d’obtenir informació de l’usuari/a. D’acord amb els tres perfils establerts,
amb els del primer grup, majors de 16 anys sense estudis bàsics, s’ha
optat per usar l’eina Explora, ja que és de fàcil comprensió i és ideal per
a definir prioritats
Pel segon grup, majors de 16 anys amb formació acadèmica bàsica,
s’ha escollit el test Cloe del SOC, degut a que els resultats són més
complerts que l’Explora i ofereix dades més específiques.
Finalment, pel tercer grup, majors de 16 anys amb experiència laboral,
s’ha determinat l’ús de l’APM, ja que aquestes persones tenen més clar
es sector laboral al que es volen dedicar, però es pot complementar el
seu autoconeixement amb través d’aquest test de motivació. D’aquesta
manera, els serà més fàcil cercar feines que s’adeqüin a la tipologia de
treball que encaixa amb el seu perfil.
4) Devolució de la informació
En aquesta tercera sessió, el psicopedagog, després d’analitzar els
resultats del test, en fa la devolució a l’usuari/a individualment. De forma
conjunta, es valoren els resultats i es reflexiona sobre les
característiques que en destaquen. El professional deixa que sigui el
propi usuari/a qui extregui conclusions a través de preguntes i
indagacions. Abans de finalitzar la sessió, la persona anota en un full les
principals característiques que n’ha extret. El psicopedagog en fa una
copia per introduir-la a la base de dades.
5) Sessió grupal sobre les pròpies fortaleses
Es realitza una sessió grupal amb un màxim de 10 persones, en la qual
es posaran de manifest les fortaleses de cada usuari/a a través
d’activitats guiades per l’orientador. L’objectiu és evidenciar les pròpies
fortaleses i arribar a percebre-les com a quelcom positiu a l’hora de
buscar feina o formació. Es deixarà constància de les fortaleses en un
document que cada usuari/a elaborarà.
36
6) Sessió grupal sobre la direcció propis interessos
En aquesta darrera sessió grupal s’incidirà en els interessos personals
en matèria de cerca de feina o formació. S’aprendrà a reconèixer els
interessos i a prioritzar-los a través del treball en grup i en parelles. Al
final de la sessió cadascú anotarà les prioritats personals.
7) Avaluació final individual
La última sessió està enfocada a una valoració general del taller entre
l’usuari/a i el psicopedagog.
En ella el psicopedagog passarà el qüestionari inicial a mode d’avaluació
final.
Paral·lelament a aquest taller, es durà a terme un procés de conscienciació
amb els majors de 16 sense estudis bàsics per poder accedir a un curs que els
garanteixi una titulació bàsica, condició indispensable per aconseguir treball
avui en dia. De la mateixa manera, al col·lectiu de persones majors de 16 anys
amb experiència laboral se l’informarà sobre el procés de reconeixement de
competències i dels passos que cal seguir.
Durant el transcurs del taller, es durà a terme un seguiment tenint en compte
els ítems següents valorats amb la tècnica de l’observació participant.
37
4.5. Avaluació del projecte
L’avaluació del projecte es durà a terme des de diferents perspectives. Per una
banda, es pretén conèixer si els usuaris/es han complert el propòsit de la
pregunta d’investigació i d’altra banda, saber quina valoració en fan les
persones que hi han participat, tant usuaris/es com orientadors. D’aquesta
manera, entre investigador, usuaris/es i orientadors del servei L2O aconseguim
un tipus d’avaluació 360 que permet triangular informació. En aquesta
avaluació s’inclou una adaptació del model avaluador de Kirkpatrick,
caracteritzat per contemplar la satisfacció, l’aprenentatge, la transferència i el
retorn. Per aquest últim però, caldria calcular la inversió del govern local en el
programa i quin retorn li proporciona. No obstant, el retorn serà ciutadans
capaços de reconèixer les pròpies característiques personals i amb les
prioritats clares per cercar feina i/o entrar al sistema formatiu.
Referent a l’avaluació de la pregunta d’investigació, s’han dissenyat unes eines
directament relacionades amb els indicadors, de manera la informació recollida
respongui directament als criteris inicialment delimitats amb validesa i fiabilitat.
En l’esquema següent hi figura l’avaluació que s’ha plantejat i el tipus d’eines
que s’utilitzaran. Totes aquestes eines figuren a l’apartat Annex d’aquest
treball. Pel que fa als qüestionaris, aquests estaran disponibles en llengua
catalana, castellana i anglesa per facilitar-ne la comprensió d’alguns usuaris/es.
De la mateixa manera, en les entrevistes, les preguntes es formularan de forma
clara i entenedora.
38
Inicialment, es preveu passar un qüestionari als usuaris/es que formaran part
de la investigació, tant als 60 que realitzaran el taller com als 60 que no el
faran. Duran la seva implementació, es duran a terme observacions per part
dels orientadors i per part de l’investigador-participant amb el suport de
rúbriques. Finalment, un cop acabat el taller, es tornaran a passar els
qüestionaris a les 120 persones. De la mateixa manera, els professionals
usaran altre cop la rúbrica per avaluar i així poder comparar la informació que
van recollir mentre realitzaven el taller i la que disposen un cop acabat. El
registre d’ocupació s’utilitzarà amb els 120 usuaris/es al cap d’un any per
comprovar la seva situació i establir una correlació entre taller i ocupació. És a
dir, en aquest cas, es pretén comprovar si la millora de l’ocupabilitat es
reflecteix en ocupació.
Pel que fa a la implementació del taller, es pretén recollir dades sobre el
transcurs de les sessions i la opinió dels diferents agents implicats. Per una
banda, l’investigador realitzarà entrevistes semidirigides als professionals
Avaluació
Pregunta d'investigació
Inicial Qüestionari a
usuaris/es
Continua
Rúbrica observació orientador
Rúbrica observació investgador
Final
Qüestionari usuaris/es
Rúbrica observació orientador
Registre d'ocupació
Implementació del taller
Contínua
Entrevista investigador - orientadors
Final
Entrevista a usuaris/es
Rúbrica observació
investigador
39
durant el transcurs del taller. D’altra banda, un cop acabat, es faran entrevistes
semidirigides a una mostra de 10 usuaris/es de diferents perfils que hagin
participat en el taller per conèixer-ne la seva opinió. De la mateixa manera,
l’investigador usarà una rubrica per determinar el compliment de certs aspectes
referents a implementació de les sessions.
5. Interpretació i anàlisi de resultats
La informació recollida a través de les diverses eines com qüestionaris,
entrevistes, observacions i registres serà buidada en arxius informàtics i
tractada per a la seva posterior interpretació. Amb el conjunt de totes aquestes
dades es pretén donar resposta a la pregunta d’investigació que ens
plantejàvem inicialment: “Si s’incorpora un taller d’autoconeixement en el
procés d’orientació del programa L2O, millora l’ocupabilitat de les persones
participants?”
Per poder saber si s’ha la resposta és afirmativa, caldrà avaluar els tres
indicadors amb els criteris d’èxit anteriorment esmentats a la graella del Pla
d’Actuació.
Indicadors Meta Responsable
Els usuaris/es reconeixen les seves
característiques personals com
interessos, motivacions, destreses,
capacitats, aptituds, actituds, ...
Més del 75% dels usuaris/es es
capaç d’enumerar i descriure 7 o
més característiques personals.
Psicopedagog
investigador
Les persones són capaces
d’identificar les seves prioritats
formatives o laborals.
El 80% de les persones té clara la
seva prioritat.
Psicopedagog
investigador
Les persones usuàries que realitzen
el taller s’ocupen amb més facilitat
que les persones que no hi
participen.
El nombre de les persones que han
participat i s’han ocupat és superior
al de les que no hi han participat, en
una relació superior al 60%-40%.
Psicopedagog
investigador
40
Un cop conegudes les dades resultants, s’elaborarien les estadístiques i es
plasmarien en forma de gràfics per a una major comprensió visual. Tant si el
resultat fos positiu com negatiu, el pas següent seria complementar la redacció
de la investigació afegint-hi els resultats i fer-ne difusió a través de la publicació
en revistes científiques, sempre però, amb el reconeixement d’una comissió
d’experts que en donessin validesa.
Paral·lelament, la informació obtinguda es traslladaria al servei L2O per a què
en coneguessin els resultats i poguessin decidir la implantació permanent del
taller en el procés d’orientació.
6. Conclusions
Un cop realitzada la investigació i amb els resultats obtinguts, seria qüestió
d’extreure’n les conclusions. En aquest cas, el plantejament que feia de l’estudi
recau en la planificació i el disseny d’un projecte que tingués una aplicació
funcional i significativa en un context real. En aquest cas, el plantejament s’ha
basat en la incorporació d’un taller en el procés d’orientació amb la finalitat de
conèixer si la millora de l’autoconeixement en els usuaris/es del servei L2O
millorava també la seva ocupabilitat.
Val a dir, que el procés d’orientació no s’acaba aquí, sinó que forma part d’un
cicle de millora costant. Recordant la Guia de Orientació Professional
Coordinada publicada per la Fundació Bertelsmann (2014), he plantejat una
investigació que es planifica, s’aplica, es comprova i es millora. En aquest
treball he tingut la oportunitat de desenvolupar les dues primeres fases, i en
elles he pogut experimentar la tasca dels investigadors en matèria
psicopedagògica dins la línia de recerca d’orientació i inserció sociolaboral. Un
cop finalitzada la investigació, i depenent dels resultat, es podrien obrir noves
vies d’investigació, concretant en algun aspecte mes específic de
l’autoconeixement o plantejant noves preguntes que permetessin incorporar
millores a un servei d’orientació com és el cas del L2O.
41
En el desenvolupament d’aquest treball m’he involucrat com si es tractés d’una
aplicació real, ja que sóc conscient de la necessitat real que tenen centenars de
persones que arriben al servei d’orientació i tenen moltes dificultats per
identificar aspectes sobre elles mateixes que els hi permetin escurçar el camí
cap als seus objectius. La meva intenció era clara, volia dissenyar una
investigació, però alhora ajudar a aquestes persones en quelcom significatiu
per a elles. Tandebó, en un futur proper, després de corregir les mancances
possibles del treball i perfeccionar-lo, es pugui aplicar al dia a dia del programa
L2O.
Pel que fa a les competències adquirides a través de la realització d’aquest
Treball Final de Màster, destacaria que he integrat els coneixements i avanços
de la psicopedagogia en la seva actuació professional, amb actitud reflexiva i
crítica, prenent decisions a partir d'una anàlisi dels problemes i integrant
coneixements. A més, considero que aquest estudi ha contribuït en saber
resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts, i en contextos més amplis
o multidisciplinaris, així com generar processos innovació i canvi, alhora que
em responsabilitzava del propi aprenentatge i del desenvolupament de les
seves habilitats per mantenir i incrementar la competència professional. De la
mateixa manera, he procurat aplicar les TICs en l'exercici professional i a través
de l’exposició oral espero poder comunicar les meves decisions professionals,
conclusions, coneixements i raons que les sustenten la investigació, tant a
públics especialitzats com no especialitzats, d'una manera clara i adaptada.
Referent a les competències específiques, considero que sóc competent en
dissenyar, implementar i avaluar programes, projectes, serveis, polítiques i
pràctiques socioeducatives, amb la finalitat de donar resposta a les necessitats
de les persones, organitzacions i/o col·lectius específics. D’acord amb la guia
docent del Treball Final de Màster, a través d’aquesta investigació he adquirit la
competència d’analitzar, interpretar i actuar de manera coherent amb les
polítiques educatives derivades d'un context social dinàmic i en contínua
evolució.
Finalment, m’agradaria remarcar la gran oportunitat que m’ha oferit la
Universitat de Lleida a través del Màster en psicopedagogia per adquirir
42
competències i posar-les en pràctica, per apropar-me a la realitat que viu el
psicopedagog, per obrir-me els ulls als reptes que s’aproximen, però sobretot,
per fer-me gaudir del camí cap a l’aprenentatge.
7. Agraïments
Durant la planificació realització d’aquest Treball Final de Màster he rebut el
suport i assessorament de la professora Sofia Isus, i per aquest motiu, voldria
agrair-li la seva tasca com a tutora i pel seu tracte personalitzat i cordial.
M’agradaria donar les gràcies a l’equip del programa L2O pel seu recolzament i
per donar-me la oportunitat de realitzar una investigació en el seu servei a la
ciutadania de Lleida. Gràcies a Francesc Jové, psicopedagog del L2O i tutor de
pràctiques per la confiança rebuda i per proporcionar-me tota l’ajuda necessària
per aquest treball.
També voldria fer menció de la informació proporcionada per TEA Ediciones,
Educaweb i Unportal, les quals es van mostrar molt interessades per treball i
em van resoldre alguns dubtes sobre els materials que he seleccionat per la
investigació.
Finalment, agrair a la Universitat de Lleida la oportunitat de formar-me a través
d’aquest Màster en Psicopedagogia i a la gran tasca de tots els professionals
que han posat les bases dels meus aprenentatges per poder realitzar aquest
treball.
43
8. Referències bibliogràfiques
Bibliografia
Álvarez González, M. (Coord), Bisquerra, R., Espín, J.V. y Rodríguez
Espinar, S. (2007). La madurez para la carrera en la educación
secundaria. Evaluación e intervención. Editorial EOS.
Álvarez González, M. y Rodríguez Moreno, M.L (2006). El proceso de la
toma de decisiones vocacional. Revista de Orientación Educacional,
20(38), 13-38.
Bassedas, E. (1988). El asesoramiento psicopedagógico: una
perspectiva constructivista. Cuadernos de Pedagogía, 159, 65-
71Echeverría, B. (2008).
Echeverría, B. i Martínez, M. (2014) Guía de orientación profesional
coordinada: Manual práctico para una orientación de calidad en el
ámbito educativo. Fundación Bertelsmann. ISBN: 978-84-617-1647-0
García Sedeño, M. A., Barbero García, M. I., Carretero, I. Á., & García
Tejera, M. C. (2003). La motivación laboral de los jóvenes en su primer
empleo. Psicothema, 15(1), 109–113.
Hensel, R., Meijers, F., van der Leeden, R., & Kessels, J. (2010). 360
degree feedback: how many raters are needed for reliable ratings on the
capacity to develop competences, with personal qualities as
developmental goals? The International Journal of Human Resource
Management.
Kirkpatrick, D. L. (2007) Evaluación de acciones formativas. Los cuatro
niveles. Ediciones Gestión 2000.. ISBN: 9788496612600
Pantoja, A. (2004). La intervención psicopedagógica en la sociedad de la
información: educar y orientar con nuevas tecnologías. Editorial EOS.
Pantoja, A. i Campoy, T. (2001). El orientador ante las Nuevas
Tecnologías. Universidad de Jaén.
Sepúlveda V, L. (2004). Volver a intentarlo: Proyecto educativo-laboral
de jovenes adultos sociales. Ultima Década.
Swigon, M. (2011). Personal Knowledge Management (PKM) and
Personal Employability Management (PEM) - Concepts Based on
44
Competences. Proceedings of the 3rd European Conference on
Intellectual Capital, 432–438.
Rodríguez Moreno, M.L. (1991), Orientación profesional y acción tutorial
en las enseñanzas medias. Editorial Narcea. ISBN 9788427707368
Vygostky, L. S. (1978). Interaction Between Learning and Development.
Cambridge, Mass.: Harvard University Press
Webgrafia
Educaweb [En línia]. (Actualització diària) Disponible a:
http://www.educaweb.com/ [Consulta: 14 juliol 2015]
Generalitat de Catalunya. Servei d’Ocupació de Catalunya [En línia].
Cloe: defina su objetivo profesional, 2007. Disponible a:
https://www.oficinadetreball.gencat.cat/socweb/export/sites/default/socw
eb_es/ciutadans/orientacioTrobarFeina/cloe.html [Consulta: 3 juliol 2015]
Institut d’Estadística de Catalunya [En línia]. (Actualització diària)
Disponible a: http://www.idescat.cat/emex/?id=251207#h3020000000200
[Consulta: 10 juliol 2015]
La Paeria. Regidoria d’Educació i Infància [En línia]. (Actualització diària)
Disponible a: http://www.paeria.es/ime/ [Consulta: 3 juliol 2015]
La Paeria [En línia]. (Actualització diària) Butlletí socioeconòmic de
Lleida, 2n trimestre 2013. Disponible a:
http://www.paeria.cat/butlletieconomic/2013/02-setembre/ [Consulta: 10
juliol 2015]
TEA Ediciones [En línia]. (Actualització diària) Disponible a:
http://web.teaediciones.com [Consulta: 14 juliol 2015]
Unportal: El web de l’educació superior a Catalunya [En línia].
(Actualització diària) Disponible a: http://www.unportal.net/ [Consulta: 14
juliol 2015]
45
ANNEX
46
Annex 1.
Qüestionari d’avaluació inicial i final per a usuaris i usuàries participants al
taller d’autoconeixement
Qüestions identificatives:
Edat: Sexe:
o - 25 anys o Home
o 25 – 35 anys o Dona
o 35 – 45 anys
o + 45 anys
Nacionalitat: Població actual:
Perfil:
o Major de 16 anys sense estudis bàsics.
o Major de 16 anys amb formació acadèmica bàsica.
o Major de 16 anys amb experiència laboral.
Qüestions en relació amb la pregunta d’investigació:
1. Coneixes el funcionament i finalitat del taller d’autoconeixement?
a) Sí
b) Bastant
c) Una mica
d) No
47
2. Coneixes les teves característiques personals com interessos,
motivacions, destreses, capacitats, aptituds i actituds?
a) Sí
b) Bastant
c) Una mica
d) No
3. Valora la següent frase: “Sóc capaç d’identificar les meves
prioritats a l’hora de cercar feina o formar-me”.
a) Totalment d’acord
b) D’acord
c) Desacord
d) Totalment en desacord
4. Creus que participar en el taller d’autoconeixement t’ajudarà a
millorar la teva ocupabilitat?
a) Sí
b) Bastant
c) Una mica
d) No
Les tres preguntes següents solament es responen un cop finalitzat el
taller.
5. Assisteixes a les sessions del taller d’autoconeixement?
a) Sempre
b) Sovint
c) Poques vegades
d) Gairebé mai
48
6. Creus que són útils les sessions el taller per al procés d’orientació?
Encercla del 1 al 4, sent 1 molt i 4 gens.
1 2 3 4
7. Per finalitzar, modificaries alguna pregunta d’aquest qüestionari?
Recomanaries afegir alguna pregunta?
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
49
Annex 2.
Rúbrica d’observació per als professionals del programa L2O per l’avaluació
continuada i final dels usuaris/es del taller.
Preguntes identificatives
Edat: Sexe:
o - 25 anys o Home
o 25 – 35 anys o Dona
o 35 – 45 anys
o + 45 anys
Nacionalitat: Població actual:
Perfil:
o Major de 16 anys sense estudis bàsics.
o Major de 16 anys amb formació acadèmica bàsica.
o Major de 16 anys amb experiència laboral.
Molt Bastant Poc Gens
Sessions individuals
Vincle amb el professional
Proporciona informació personal amb confiança.
Informa sobre dades personals, però només les més rellevants.
Li costa transmetre informació personal.
És incapaç d’explicar informació personal als professionals.
Ús de l’eina d’autoconeixement
Mostra facilitat a l’hora de realitzar el test.
Li resulta fàcil, però sol·licita ajuda al professional en algun cas.
Mostra certes dificultats pel seu ús de forma autònoma.
Té moltes dificultats per utilitzar l’eina i donar respostes.
Comprensió de la informació en la devolució
Entén la informació i n’extreu conclusions.
Comprèn la major part de la informació.
Entén només algunes parts de la informació transmesa.
No entén els resultats del test que se li expliquen.
Reconeixement de les característiques personals
És capaç d’identificar-ne més de 8.
N’identifica entre 5 i 8.
En pot identificar menys de 5.
No n’identifica cap.
50
Molt Bastant Poc Gens
Sessions grupals
Participació Es mostra participatiu en la major part de la sessió.
Participa en diverses ocasions (entre 4 i 5 per sessió).
Participa espontàniament i quan se li pregunta directament.
Es mostra gens participatiu en les sessions grupals.
Treball en equip En tot moment participa conjuntament amb els companys.
Té interès en treballar conjuntament amb els altres, però li costa.
Participa ocasionalment amb el seu grup o parelles.
No participa ni mostra interès per fer-ho.
Fortaleses És capaç d’identificar-ne més de 8.
N’identifica entre 5 i 8.
En pot identificar menys de 5.
No n’identifica cap.
Prioritats És capaç d’identificar-ne la principal.
L’identifica amb el suport del professional.
Mostra dificultat per identificar-ne.
No n’identifica cap.
Breus anotacions de camp:
51
Annex 3.
Rúbrica d’observació per a l’investigador en l’avaluació continuada dels usuaris
i usuàries del taller.
Preguntes identificatives
Edat: Sexe:
o - 25 anys o Home
o 25 – 35 anys o Dona
o 35 – 45 anys
o + 45 anys
Nacionalitat: Població actual:
Perfil:
o Major de 16 anys sense estudis bàsics.
o Major de 16 anys amb formació acadèmica bàsica.
o Major de 16 anys amb experiència laboral.
Molt Bastant Poc Gens
Sessions individuals
Vincle amb el professional
Proporciona informació personal amb confiança.
Informa sobre dades personals, però només les més rellevants.
Li costa transmetre informació personal.
És incapaç d’explicar informació personal als professionals.
Ús de l’eina d’autoconeixement
Mostra facilitat a l’hora de realitzar el test.
Li resulta fàcil, però sol·licita ajuda al professional en algun cas.
Mostra certes dificultats pel seu ús de forma autònoma.
Té moltes dificultats per utilitzar l’eina i donar respostes.
Comprensió de la informació en la devolució
Entén la informació i n’extreu conclusions.
Comprèn la major part de la informació.
Entén només algunes parts de la informació transmesa.
No entén els resultats del test que se li expliquen.
52
Reconeixement de les característiques personals
És capaç d’identificar-ne més de 8.
N’identifica entre 5 i 8.
En pot identificar menys de 5.
No n’identifica cap.
Molt Bastant Poc Gens
Sessions grupals
Participació Es mostra participatiu en la major part de la sessió.
Participa en diverses ocasions (entre 4 i 5 per sessió).
Participa espontàniament i quan se li pregunta directament.
Es mostra gens participatiu en les sessions grupals.
Treball en equip En tot moment participa conjuntament amb els companys.
Té interès en treballar conjuntament amb els altres, però li costa.
Participa ocasionalment amb el seu grup o parelles.
No participa ni mostra interès per fer-ho.
Fortaleses És capaç d’identificar-ne més de 8.
N’identifica entre 5 i 8.
En pot identificar menys de 5.
No n’identifica cap.
Prioritats És capaç d’identificar-ne la principal.
L’identifica amb el suport del professional.
Mostra dificultat per identificar-ne.
No n’identifica cap.
Breus anotacions de camp:
53
Annex 4.
Registre d’ocupació dels 120 usuaris i usuàries que formen part de la mostra
per la prova pilot de la investigació. Registre previst per un any vista des de la
finalització del taller.
Usuari/a 1 Usuari/a 2 Usuari/a 3 ...
Edat (en el moment de iniciar la investigació)
-25
5-35
35-45
+45
Sexe Home
Dona
Nacionalitat
Població actual
Perfil inicial
Major de 16 anys sense estudis bàsics.
Major de 16 anys amb formació acadèmica bàsica.
Major de 16 anys amb experiència laboral.
Realització del taller d’autoconeixement
Sí
No
Ocupat Sí
No En formació
Sí
No
54
Annex 5.
Entrevista a l’equip d’orientadors del programa L2O durant la implementació del
taller.
Per a què servirà l’entrevista?
A través d’aquesta entrevista s’obtindrà una valoració personal dels orientadors
durant la implementació del taller. D’aquesta manera es podrà conèixer el seu
funcionament i ampliar la informació.
Aquesta entrevista s’emmarca dins d’una recerca que s’està realitzant a la en
el Màster de Psicopedagogia de la UdL, en què es fa un estudi sobre la
millora de l’ocupabilitat a través d’un taller d’autoconeixement.
Es garanteix la màxima confidencialitat en aquesta entrevista, ja que és
pretén donar una valoració real de la investigació durant la implementació del
taller.
Preguntes identificatives
· Nom (Opcional):
· Edat:
· Sexe:
· Càrrec:
· Anys que porta al programa:
55
Preguntes de l’entrevistador als professionals de l’equip:
Coneixement de la investigació que es duu a terme
aquest trimestre dins el procés d’orientació per
conèixer la relació entre autoconeixement i millora
de l’ocupabilitat
Informació
necessària
Coneixença.
Participació.
Valoració General.
La implementació del taller d’autoconeixement Informació
necessària
Grau de Participació
dels usuaris.
Valoració General.
Disponibilitat de recursos per realitzar les sessions Informació
necessària
Disponibilitat i
accessibilitat.
Utilització.
Dificultats.
Opinió personal
56
Valoració de la tasca de l’equip del L2O en el taller Informació
necessària
Opinió sobre el
treball de l’equip.
Opinió sobre el propi
treball.
Millores en la temporalització del taller
Informació
necessària
Valoració
Calendari
Millores
Propostes de millora del taller Informació
necessària
Taller en general
Sessions individuals
Sessions grupals
57
Annex 6.
Entrevista als usuaris i usuàries del taller d’autoconeixement al finalitzar-lo.
Per a què servirà l’entrevista?
A través d’aquesta entrevista s’obtindrà una valoració personal dels usuaris i
usuàries al finalitzar el taller. D’aquesta manera es podrà conèixer el seu
funcionament i ampliar la informació.
Aquesta entrevista s’emmarca dins d’una recerca que s’està realitzant a la en
el Màster de Psicopedagogia de la UdL, en què es fa un estudi sobre la
millora de l’ocupabilitat a través d’un taller d’autoconeixement.
Es garanteix la màxima confidencialitat en aquesta entrevista, ja que és
pretén donar una valoració real de la investigació durant la implementació del
taller.
Preguntes identificatives
Edat: Sexe:
o - 25 anys o Home
o 25 – 35 anys o Dona
o 35 – 45 anys
o + 45 anys
Nacionalitat: Població actual:
Perfil:
o Major de 16 anys sense estudis bàsics.
o Major de 16 anys amb formació acadèmica bàsica.
o Major de 16 anys amb experiència laboral.
58
Preguntes de l’entrevistador a l’usuari/a del taller d’autoconeixement:
Coneixement de la investigació que es duu a terme
aquest trimestre dins el procés d’orientació per
conèixer la relació entre autoconeixement i millora
de l’ocupabilitat
Informació
necessària
Coneixença.
Participació.
Valoració General.
La implementació del taller d’autoconeixement Informació
necessària
Grau de participació.
Valoració General.
Satisfacció en relació amb el transcurs del taller Informació
necessària
Grau de satisfacció.
Opinió personal.
59
Aprenentatge del taller Informació
necessària
Grau d’aprenentatge
Opinió personal.
Transferència d’aprenentatges Informació
necessària
Possibilitat d’aplicar
allò aprés altres
contextos.
Opinió personal.
Valoració de la tasca dels professionals del L2O en
el taller
Informació
necessària
Opinió sobre el
treball de l’equip.
Metodologia
impartida.
Confiança.
Valoració en les
sessions individuals.
Valoració en les
sessions grupals.
60
Temporalització del taller Informació
necessària
Valoració.
Calendari.
Millores.
Propostes de millora del taller Informació
necessària
Taller en general
Sessions individuals
Sessions grupals
61
Annex 7.
Rúbrica d’avaluació per a l’investigador en la finalització del taller.
Molt Bastant Poc Gens
Presència de l’objectiu inicial de la investigació.
En tot moment s’ha treballat vers l’objectiu inicial.
En la major part de les sessions s’ha tingut en compte.
Només s’ha recordat en algunes ocasions.
No s’ha tingut present l’objectiu inicial.
Compliment del calendari establert.
S’ha complert amb el calendari inicial.
S’han fet lleugeres modificacions per adequar el calendari.
El calendari ha estat solament una referència.
No s’ha complert amb el calendari establert.
Vincle amb el professional.
S’ha creat un vincle de confiança entre els usuaris/es i els professionals.
El vincle de confiança s’ha creat amb més de la meitat dels usuaris/es.
El vincle de confiança s’ha creat amb menys de la meitat dels usuaris/es
No s’ha creat cap tipus de vincle de confiança.
Nivell d’aprenentatge.
Es valora positivament els aprenentatges adquirits pels usuaris/es.
Els aprenentatges han estat força bons, però amb possibles millores.
Els usuaris han assolit un nivell d’aprenentatge baix.
L’aprenentatge ha estat nul o gairebé nul.
Nivell de satisfacció.
Els usuaris es mostren satisfets amb el transcurs del taller.
Més de la meitat dels usuaris/es estan satisfets.
Menys de la meitat dels usuaris/es estan satisfets.
Els usuaris es mostren insatisfets amb el desenvolupament del taller.
Nivell de transferència (en altres tallers i accions en el procés d’orientació).
Les persones participants són capaces d’usar els aprenentatges en altres contextos.
Els usuaris/es transfereixen part dels aprenentatges a altres situacions.
Tenen dificultat per transferir els aprenentatges.
Són incapaces de transferir els aprenentatges en altres situacions i contextos.
62
Utilització de les eines seleccionades per a cada perfil.
Sóc capaces d’usar les eines seleccionades sense problemes.
Poden usar les eines amb el suport de l’orientador.
Mostren dificultats per utilitzar les eines.
No són capaces d’usar les eines ni amb suport del professional.
Valoració general del taller per part dels usuaris.
Valoren el taller de forma molt positiva.
El valoren positivament, però hi veuen millores significatives.
Creuen que podria millorar i el valoren més aviat negativament.
Valoració molt negativa.
Breus anotacions de camp:
