L'Abans: Recull gràfic de Martorell (1894-1975)

2

indrets, carrers i places / La viLa

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció M. CARME PALOU - Fons QUICU PORTA

En aquesta pàgina, un dia de mercat a la plaça de la Vila pels volts de l’any 1915: els carros hi circulaven intensament carregant i descarregant mercaderies, i les taules de venda ja eren parades de bon matí. A la pàgina del costat, dues fotografies de l’antic Ajuntament, situat enfront de l’actual Casa de la Vila, on es traslladà el consistori l’any 1937.

PLAÇA DE LA VILA

3

AU

TO

R D

ESC

ON

EG

UT

/ A

RX

IU D

’IMA

TG

ES

DE

L M

MV

R

prar i vendre pagesos de tota la comarca, i d’un forn de pa, situat a l’edifici de l’Ajuntament antic, que va estar en funcionament durant els segles xvi i xvii. Dos hostals, el del Lleó i el dels Tres Reis, acollien els viatgers, que pos-teriorment rebien aquest servei a la Fonda de la Plaça.

Tot i que la seva estructura no difereix, en essència, de l’original, sí que ha estat objecte de remodelacions. La més destacada fou la de l’any 1926, la qual consistí en l’enderrocament del portal de les Hores, per on s’acce-dia al carrer d’Anselm Clavé; també va desaparèixer la porxada que hi havia al costat de l’edifici del Círcol, vestigis del Martorell medieval.

La plaça té alguns edificis singulars, construïts amb anterioritat a la plaga de la fil·loxera –ocorreguda a finals del segle xix–, entre els quals destaquen la Casa Llopart, cal Nicolau Ric, l’antiga farmàcia Bu-jons, com també l’edifici de l’actual Ajuntament. Alguns d’ells decorats a partir del 1937, amb esgra- fiats de Ferran Serra i, posteriorment, per Jaume Amat, configuren el paisatge urbà de la plaça i la doten d’un encant especial.

La plaça ha estat també un espai de resguard en temps difícils. Al seu subsòl es conserva encara el refugi antiaeri de la Guerra Civil, construït aprofitant parcialment l’existència de grutes naturals.

Aquesta plaça ha rebut diversos noms al llarg de la història. A l’edat mitjana, plaça del Pou, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Major; durant el perío- de franquista, plaça del Caudillo, i avui, plaça de la Vila.

A la plaça de la Vila hi conflueixen el car-rer de Lloselles, el carrer d’Anselm Clavé i el carrer de Santacana actual. Aquest fet ajuda a entendre que, a desgrat de tractar-se d’un eixamplament de carrer més que no pas d’una plaça, tingui un paper tan relle-vant en l’estructura urbana de la vila. His-tòricament la plaça ha estat el centre neu-ràlgic i administratiu del poble, on hi havia hagut la casa del senyor de Martorell, i, posteriorment, l’Ajuntament. S’hi con-centrava també la majoria de serveis del municipi i era l’epicentre de les princi-pals manifestacions festives i religioses.

Fins a finals del segle xix, amb l’obertu-ra del carrer del Mur, era també lloc de pas obligat per a viatjants, transportistes i comerciants, que travessaven la vila per aquest punt. Ja des del 1556 disposava d’un mercat setmanal en què venien a com-

LA PLAÇA DE LA VILA, CENTRE NEURÀLGIC I ADMINISTRATIU

AU

TO

R D

ESC

ON

EG

UT

/ C

ol·le

cció

M. C

AR

ME

PA

LO

U -

Fon

s Q

UIC

U P

OR

TA

4


5

La plaça de la Vila la dècada dels vint. En primer terme, la font del pou de la plaça; a l’esquerra, l’edifici del Círcol, que fou construït l’any 1917; disposava d’un cafè i d’una sala, i era el principal lloc d’esbarjo a la plaça; tot seguit, la porxada i la volta cooperativa al fons, que donava accés al carrer d’Anselm Clavé –antigament de la Font. A la dreta, l’edifici de cal Notari, anteriorment cal Marquès i actualment Casa de la Vila, poc després que en renovessin la façana l’any 1919.

THOMAS / Fons FAMÍLIA ARÚS-ROVIRA

PLAÇA DE LA VILA

6


Sobre aquestes línies, la plaça de la Vila a l’altura del carrer de Francesc Santacana entorn del 1915, abans de la construcció del Círcol. A la pàgina següent, a dalt, a l’esquerra, la façana de l’antic Ajuntament el 1961. La façana fou esgrafiada amb motius relacionats amb la impremta i el llibre, ja que l’edifici era previst que es destinés a biblioteca municipal, tot i que a partir del 1946 s’hi instal·laren els jutjats comarcals. A la dreta, la façana de l’antiga Fonda de la Plaça. A sota, la plaça els anys trenta.

FOT. VILA / Fons JOAN GARCIA PLAZA

PLAÇA DE LA VILA

7

QUICU PORTA / Col·lecció M. CARME PALOU - Fons QUICU PORTA

AU

TO

R D

ESC

ON

EG

UT

/ F

ons

JO

AN

GA

RC

IA P

LA

ZA

JOSEP PLANS CASALS / Fons JOSEP PLANS MUNNÉ

8


9

El Cercle Democràtic Recreatiu a principis dels anys vint. Popularment era conegut amb el nom del Círcol i fou construït l’any 1917 amb una marcada estètica noucentista. Tenia tres plantes: una semisoterrània amb accés des del carrer del Revall, una planta amb accés des de la plaça per on s’accedia al cafè i que comunicava amb la sala, i una tercera que s’estenia sobre el cafè. Posteriorment, a la planta superior s’afegí una gran galeria de fusta.


PLAÇA DE LA VILA

10



AU

TO

R D

ESC

ON

EG

UT

/ C

ol·le

cció

M.

CA

RM

E P

ALO

U -

Fon

s Q

UIC

U P

OR

TA

11


PLAÇA DE LA VILA

A la pàgina anterior, dues fotografies de la celebració de la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni el 1942, que omplia de gom a gom la plaça de la Vila i el carrer de Francesc Santacana; l’església de Santa Maria s’estava reconstruint i el Círcol adoptà funcions religioses, ja que es convertí en església provisional. Sobre aquestes línies, la plaça farcida de gent que concorria a la Fira els anys cinquanta; sota dels tendals podia trobar-s’hi tot tipus de gènere.

12


13

La plaça era l’epicentre de nombroses celebracions festives i religioses. En aquesta pàgina, la celebració de la Pasqua del 1942. Les cantades de caramelles tenien una forta implantació a Martorell ja abans de la Guerra. Els nens i les nenes duien a terme les cantades de caramelles separadament; a la fotografia, les nenes, totes vestides de blanc, cantaven sota dels balcons esperant omplir les cistelles amb els donatius del seu veïnat.

PORTA / Fons FAMÍLIA ARÚS-ROVIRA

PLAÇA DE LA VILA

14


TH

OM

AS /

Fon

s FA

MÍL

IA A

RÚ

S-R

OV

IRA

15

A la pàgina anterior, imatge de mitjan anys deu que mostra la portalada d’un dels edificis modernistes més importants de Martorell, la torre Betlla, que havia estat projectada per l’arquitecte martorellenc Josep Ros. Fou construïda el 1910 i era de grans dimensions i sumptuositat, però va desaparèixer l’any 1948 quan fou enderrocada per edificar-hi blocs de pisos. Sobre aquestes línies, un tram del carrer de Pere Puig a inicis de la dècada dels cinquanta, quan encara hi circulaven els carros; a la dreta es veu l’establiment de Taxis Carbonell i un carro que descarrega les portadores de raïm en un celler.

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP ARÚS ROVIRA

CARRER DE PERE PUIG

16


Sobre aquestes línies, el tram mitjà del carrer de Pere Puig la primera meitat del 1940; a l’esquerra, cal Sant Crist de l’Hospital i la capella de Sant Joan, que formaven part de l’antic Hospital de Sant Joan, documentat al segle xiv, del qual només es conserva la capella. A la pàgina següent, la taula davant de la capella de Sant Joan els anys cinquanta, on es venien els números per a la rifa del be, que se celebra per Sant Joan.

CARRER DE PERE PUIG

QU

ICU

PO

RT

A /

Col

·lecc

ió M

. C

AR

ME

PA

LO

U -

Fon

s Q

UIC

U P

OR

TA

17

AU

TO

R D

ESC

ON

EG

UT

/ C

ol·le

cció

M.

CA

RM

E P

ALO

U -

Fon

s Q

UIC

U P

OR

TA

18


19


En aquesta fotografia de la primera meitat dels anys vint, el Pont del Diable i, a la dreta, el passeig del Quarter, presidit per la caserna de cavalleria i l’antic escorxador. Al fons hi sobresurt la torre Betlla, al carrer de Pere Puig. A l’esquerra, la torre d’en Malla, situada al carrer del Mur i construïda l’últim terç del segle xix. El poble s’estenia estret i allargassat des del portal d’Anoia fins aquest punt, i des del riu Llobregat fins al carrer del Mur, a la falda de la serra de les Torretes.

PASSEIG DEL QUARTER

20


s’iniciaren les obres de construcció del nou pont sobre el Llobregat, que s’allargarien fins a finals del segle xiii. L’obra resultant tenia dos arcs gòtics, un de gran a la part central del riu i un altre, de més petit, a la banda de Martorell, i així es tractava d’evitar que una nova riuada s’emportés el pont.

El pont gòtic era transitable a peu, però difícilment es podia travessar amb carruatges. Per tal de donar solució a aquest impediment s’hi duen a terme di-verses reformes al segle xviii per aixecar les baranes i modificar-ne el pendent; d’ençà d’aquest moment, el pont no fou objecte d’excessives modificacions fins al primer terç del segle xx. El 1928 es restaurà parcialment l’arc triomfal, tres anys després fou declarat monument nacional i el 1933 es deixaren a la vista els basaments romans de l’arc del pont.

El 1939, en el marc de la Guerra Civil espanyola, les tropes republicanes en retirada feren un darrer intent per tal d’impedir l’accés de l’Exèrcit franquis-ta a Barcelona i van provocar la voladura dels ponts de Martorell. El 24 de gener el pont fou volat i l’arc central va desaparèixer completament. El pont man-tingué aquest aspecte durant la postguerra i no se-ria fins al 1962 (entre el 20 d’abril i el 3 de juliol del 1962) que la Diputació de Barcelona n’endega les obres de reconstrucció respectant-ne la factura gòtica.

No hi ha dubte que el Pont del Diable és l’element monumental més característic i conegut de Martorell. Situat al curs del riu Llobregat al seu pas per Martorell, és el límit natural entre les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Tan-mateix, històricament ha estat un dels enclavaments principals per creuar el Llo-bregat i permetre l’accés a la ciutat de Barcelona resseguint el Congost.

Del seu aspecte original només en res-ta l’arc triomfal, d’època de l’emperador August. Es tracta d’un pont d’època roma-na construït entre els anys X i I aC, coetà-niament a la fundació de la ciutat de Bar-celona. Formava part del traçat de la Via Augusta, que conduïa de Roma a Cadis i creuava el Llobregat en aquest punt amb un pont que, llevat de l’arc triomfal situat a l’estrep de Castellbisbal, poc s’assembla-va al pont que es coneix actualment.

El pont romà, segurament amb tres arcs i un perfil gairebé pla, va estar en ús fins a inicis del segle xii, moment en què fou destruït per una riuada. Al maig del 1283, de la mà del mestre d’obres Bernat Sellés,

EL PONT DEL DIABLE, TESTIMONI DE LA HISTÒRIA LOCAL


21

El Pont del Diable és un dels monuments més característics de Martorell. A la pàgina anterior, tres noies davant del pont pels volts del 1930. Sobre aquestes línies, un grup de ciclistes participen en una cursa que transcorria per la carretera de Terrassa la segona meitat de la dècada dels vint; fan una parada vora l’arc triomfal del Pont del Diable per tal de fotografiar-s’hi.


PONT DEL DIABLE

22


23

L’estació de Martorell-Vila la primera meitat dels anys vint. Fou inaugurada el desembre del 1912 i formava part de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que actualment és de Ferrocarrils Catalans; disposava de dues andanes i de tres vies. L’estació tenia planta baixa, pis i golfes. A la dreta de l’edifici de viatgers hi havia el de serveis, l’interior del qual estava dividit en dos departaments, un per a homes i l’altre, per a dones. Al fons, el moll de mercaderies.


ESTACIÓ DE MARTORELL-VILA

24


Sobre aquestes línies, el carrer del Mur en direcció a Barcelona a principis del segle xx. Des de la inauguració de la variant de la carretera augmentà el nombre d’edificacions i ja era la principal via de comunicació del poble. A la pàgina següent, una fotografia de l’any 1917 amb el carro de vi de cal Barraqueta situat davant de l’Hostal, que obrí les portes al públic el 1866 al capdamunt del Mur, poc temps després de la inauguració de la nova variant de la carretera.

FOT. VILA / Fons JOAN GARCIA PLAZA

CARRER DEL MUR

L'Abans: Recull gràfic de Martorell (1894-1975)

Documents

Transcript of L'Abans: Recull gràfic de Martorell (1894-1975)