Vareu tardar molt a escriure el conte?

B.J.: Vaig començar a escriure una tarda il’endemà vaig acabar.

J.B.: Vaig estar tota una tarda.

Quan i a on vàreu recollir el premi?

L’acte va ser diumenge 9 d’octubre aVallbona. Ens van acompanyar els pares iel director del centre

Quin premi us donaran?

Ens donaran un recull dels contesguanyadors editats, tant a nosaltres comal centre.

Fas algun altre esport extraesco-

lar, a més d'aquest?

B.J.: No. Fa temps que vull ser arquitec-te. M’encanta dissenyar cases i edificis.

J.B.: No estaria malament, però preferei-xo ser arquitecte.

En què heu participat?

En el XIV certamen literari sobre els mo-nestirs del Cister de Catalunya. Contes alvoltant del claustre.

Com us sentiu d’haver guanyat?

B.J.: Molt bé. L’esforç ha valgut la pena.J.B.: Em sento sorpresa. No esperava

guanyar el concurs.

De què anava el vostre conte?

B.J.: El meu és d’un pelegrí que emma-lalteix en un monestir i s’hi ha de quedarmolt temps. Al final li sap greu de marxarperquè s’hi sent com a casa.

J.B.: El meu parla d’un home que undia, tot visitant el monestir de Poblet, va tro-bar el diari personal d’un antic monjo. Esva interessar molt per la vida i interessosd’aquest fins al punt de fer-se monjo i crearla biblioteca de Poblet.

TLC

Berta Jové i Judith Bergadà,al voltant del claustre

Arriba el Nadal i les festes, tot aixòcomporta una gran despesa econòmi-ca. Aquest any sembla que amb la crisiels regals haurien de disminuir, però elGovern ens sorprèn invitant-nos d’algu-na manera a comprar més.

Carles Capdevila va escriure un arti-cle al diari que ens va cridar l’atenció.Deia que això que el Govern ens ani-més a comprar sembla com si ens enre-dés i d’alguna manera la gent per porque tot sigui una trampa compramenys.

Per una altra banda, quasi dos me-sos abans de Nadal, als mitjans de co-municació només apareixen anuncisfantàstics, on tot és perfecte, de jogui-nes i tota mena de coses per regalar, iaixò fa que els nens i adolescents no si-guin conscients de com va l’economia idemanin regals i més regals, i fins i totque es decebin si no tenen tot el quedemanen o no aconsegueixen el quevolen. Ens trobem dins un huracà deles compres, tots anem de compres, elsmés i els menys consumistes, i per unsmoments ens sembla que la crisi hadesaparegut o simplement que no ensafecta.

Aleshores arriba el final, els anuncisdesapareixen, aquella màgia s’esfuma,toca tornar a reduir despeses, i potserel més difícil: fer adonar els nens quel’economia no va bé.

Tota la màgia i la felicitat del mo-ment tornem a estar envaïdes per lamaleïda crisi.

Raquel Pijuan, Maria Camats,

Rosa Farré i Laura Solé

MASS MEDIA

Nadal i consum

El cotxe de Sant Nicolau:-Quina marca de cotxe condueix el PareNoel?-Un Renol.

El Nadal i el sexe:-Vostè què prefereix, el sexe o el Nadal?-El Nadal.-Per què?-Doncs, perquè passa més sovint.

EL RACÓ DEL GENÍS

L’ENTREVISTA

Com que el nostre centre és multicultural, hem preguntat als alumnes i enshan dit “Bon Nadal” en diferents llengües, però hem tingut un problema itots els papers se’ns han barrejat. Els sabries ordenar tu?

B.J.: M’agrada molt jugar a futbol. Sócsimpàtica, divertida, m’agrada riure iestar amb els amics. Sóc molt tossu-da quan m’enfado i llavors només ricamb els amics de veritat.

J.B.: Segons la meva opinió i la delsmeus pares, estic en una edat “tonta”.Però no hi dono gaira importància,perquè sóc feliç així. Sóc alegre i di-vertida, força crítica i sincera. Sóc res-ponsable, despistada i molt desendre-çada. Sóc molt tossuda, tinc les ideesclares i sempre intento aconseguir elque em proposo.

PASSATEMPS Alemanya

Bulgària XinaDinamarca EgipteAmèrica del SudEstats UnitsIsraelFrançaGrèciaIrlandaItàliaPaís BascPortugalRússiaUcraïna València

Colo sana wintom tiebeenFelices Pascuas, Feliz NavidadSrozhdestvom KristovymBuon NataleMo'adim Lesimkha Fröhliche WeihnachtenTchestito Rojdestvo HristovoGlaedelig Jul Merry Christmas - Happy New YearJoyeux NoelNodlig mhaith chugnatEftihismena ChristougennaZorionak eta Urte Berri On!Sheng Tan Kuai Loh Boas FestasHristos RazdajetsjaBon Nadal i millor Any Nou

Solucions:Alemanya: Fröhliche WeihnachtenBulgària: Tchestito Rojdestvo HristovoXina: Sheng Tan Kuai Loh (mandarín)Dinamarca: Glaedelig JulEgipte: Colo sana wintom tiebeenAmèrica de Sud: Felices Pascuas, Feliz NavidadEstats Units: Merry Christmas - Happy New YearIsrael: Mo'adim LesimkhaFrança: Joyeux NoelGrècia: Eftihismena ChristougennaIrlanda: Nodlig mhaith chugnatItàlia: Buon NatalePaís Basc: Zorionak eta Urte Berri On!Portugal: Boas FestasRussia: Hristos RazdajetsjaUcraïna: Srozhdestvom KristovymValència: Bon Nadal i millor any nou

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Desembre 2008

Núm. 61 · Any VII

TLC

L’arbre de la ciènciaL'escriptor valencià Joan Francesc Mira acaba de

presentar nou llibre: El professor d'història. Un títol

que narra l'amargor d'un catedràtic cansat d'anys

d'ofici i sense motivacions. Josep Maria Pou acaba

d’estrenar l’obra Els nois d’història d’Alan Bennet,

una comèdia en què un grup de joves es preparen

en una escola britànica

d’educació secundària

per a superar els exà-

mens d’ingrés als cen-

tres d’Oxford i Cam-

bridge. Aquestes dues

obres apareixen ara

no pas per casualitat,

sinó en un moment que

l’educació es troba al

centre del debat.

Per un costat tenim l’obrapessimista de Mira, on unprofessor d’història contem-porània decideix avançar lajubilació després d’un acci-dent grotesc a la facultat.Veu dues noies fent-se unpetó i pateix una caigudaabsurda trencant-se la cella.La seva darrera classe, justdesprés de l’incident, esconverteix en una extraordi-nària reflexió sobre el sentito el final de la història. En-tendre el seu propi passat iun món sobre el qual meditaincessantment només seriapossible amb un pacte ima-ginari amb Llucifer o a tra-vés de l’amor, que tot homou. Es parla de la impossibilitat d’entendre el món i es jugaamb la metàfora de Faust, un savi clàssic envoltat de llibre,que ven la seva ànima al diable a canvi d’entendre el món.També apareix la ciència i la tecnologia i la perplexitat davantdel que aporten.

Pel que fa a l’obra de teatre, tenim dalt de l’escenari un grupde nois que es volen menjar el món i un equip de professorsarriscant-se tots junts en l’interessant viatge del coneixement. Eljoves només estan interessats pel sexe i els esports, i això enun barri industrial del nord d’Anglaterra on impera el caos.Dos professors es disputaran el joves: l’un, Irwin, un jove i em-

prenedor llicenciat d’Ox-ford que intenta prepa-rar- los per entrar al’escola elitista, i Hector,un profesor inconformis-ta de literatura que sesalta totes les regles perfer emergir la saviesadels alumnes, a l’estil dela pel·lícula El club dels

poetes morts.En aquesta comèdiaapareixen moltes cosesque preocupen la socie-tat: l’educació, la cultu-ra, els llibres, la lectura,els poetes, el pler de ju-gar, les ganes d’apren-dre. A la vegada esqüestiona si l’educaciós’entén com un camí capa l’èxit o com un camícap al coneixement o lamaduresa vital. Mentreque el professor recentdoctorat combrega ambla direcció del centreper preparar els alumnesa l’estil tradicional, Hec-tor, representat per l’ac-tor J. M. Pou, es dedicaa ensenyar el que se-

gons la direcció de l’escola no serveix per a res: llengua, lite-ratura, teatre, cine i música. Aquest debat, per suposat, es pottraslladar a la nostra actualitat, l’educació com un simple tam-polí per col·locar-se a la societat o com a font de coneixement.És a dir: informació o saber.

EDITORIAL

Bolonya: pros i contres

OPINIÓ

TLC

Graus i postgraus

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció Josep M. Bosch, Lluís Casals, Carme Casanovas, Núria Sans, Sió Osete ■ Profes-sor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ Notícies Marina Armengol, Marta Duró, Constanza Ca-

brera, Sergi Riba. ■ Esports Pol Ribera, Víctor Vila, Jordi Casteràs, Felip Serra ■ Medi ambient Ferran Rius, Bernat Armengol, Sebastian Ramírez,

Kevin Morales ■ Passatemps Damià Andreu, Génesis López ■ Dibuix Joaquin Olivares, Marta Mercè, Sònia Serra ■ Efectes especials Ramon

Cabestany ■ Pàgina web Adan Mari, Joel Parra, Miquel Navarro

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Aviat es començaran a oferir als estu-diants universitaris els nous graus, lanova estructura de les carreres que reem-plaçaran progressivament les antigues lli-cenciatures i diplomatures. L’octubre de2010 tots els estudiants de primer haurande cursar els graus. Serà la culminacióde l’anomenat procés de Bolonya, quetransformarà la universitat tal i com avuila coneixem. El procés de Bolonya és elnom amb què es coneix tot un conjunt demesures per tal de configurar el que s'a-nomena com Espai Europeu d'Ensenya-ment Superior, o EEES.

Els qui estan a favor d’aquest procésparlen de la necessitat d’anar de bracetamb els altres països d’Europa per crearun marc únic europeu que fomenti l’homo-logació de títols, la mobilitat d’estudiants il’adequació dels estudis amb les expecta-tives de treball del sector productiu.

Els qui acusen Bolonya parlen de lamercatilització de la universitat i dels inte-ressos de les empreses i les multinacio-nals en contra del dret a l’educació. El fi-nançament públic de la docència i lainvestigació se condiciona a la prèviaobtenció de finançament privat. Tambéparlen del desprestigi que patiran les hu-manitats en aquest procés i de la compa-ginació de treball i estudis.

La polèmica està servida i hi ha quidiu que els estudiants estan molt mal in-formats perquè, per exemple, els pos-tgraus de Bolonya no tenen res a veureamb els màster i postgraus que s'oferei-xen ara. Els dos cicles d'ensenyament su-perior (grau i postgrau) s'oferiran a preupúblic. Els uns parlen de modernitzar imillorar la universitat, els altres parlen delperill de desqualificar els estudis supe-riors. El debat és obert. Quina universitatvolem tenir: una que ensenyi oficis o unaque doni coneixements? N

INO

TS X

Fel

ip i

Joaq

uín

El Pla Bolonya és un conjunt de reformes del sistema universitariseguint unes directrius universitàries europees. Aquestes reformessuposen la desaparició de les llicenciatures i diplomatures, que

passen a ser graus. Els graus són estudis de tres a quatre anys, de seixanta crèditscada curs. Actualment els crèdits són de seixanta hores de classe, tant si s’hi vacom si no. La nova reforma europea inclourà dins de les hores dels crèdits l’assis-tència a classe, la feina feta a casa,treballs i pràctiques. Aquests crèdits s’han depagar, i per tant suposa un encariment respecte al model actual, ja que es faranmenys hores lectives i els alumnes hauran de pagar les hores d’estudi a casa entrealtres coses.

D’altra banda, si un estudiant vol assolir uns estudis superiors al grau, haurà defer un postgrau (els màsters actuals). Això suposa un encariment del coneixements,ja que el grau donarà menys coneixements que la llicenciatura.

El fet d’haver d’assistir obligatòriament a un mínim de classes impossibilita podertreballar i estudiar alhora, ja que Bolonya imposa una avaluació continuada i elimi-na els exàmens de setembre, la qual cosa obliga els estudiants a treballar més dura-ment. A més a més el Pla Bolonya proposa augmentar el finançament privat de launiversitat, fet que condicionarà les investigacions, que quedaran sotmeses a les ne-cessitats empresarials i retallaran la independència de la universitat.

Els defensors del Pla Bolonya ressalten els aspectes positius de la mobilitat a ni-vell europeu d’estudians. Però això només serà per als qui es puguin permetreaquest luxe econòmic que suposa això, atès que no hi haurà més beques que ara iel fet de no poder treballar mentre s’estudia condicionarà encara més la gent ambpossibilitats d’estudiar.

Cal destacar que un percentatge alt d’alumnes de batxillerat estem en contra del’aplicació del Pla Bolonya en aquest institut i en molts més. Mostra d’això són el se-guit de protestes i ocupacions que s’estan duent a terme a les universitats públiquescatalanes.

Lluís Rúbies

Entre els dies 14 i 23 de novembre es vacelebrar la tretzena Setmana de la Ciènciaa Catalunya dedicada enguany al planetaTerra i la necessitat del desenvolupament sos-tenible dels processos i recursos de la Terra.Al nostre centre es va fer una especial cele-bració del dia de la ciència a càrrec del De-partament de Ciències i es van veure dife-rents tipus d’experiments: cèntim d’or icèntim de plata, flor màgica, ball de panses,bitllet incombustible, cadires humanes, mes-cles frigorífiques, entre d’altres. Aquests ex-periments van servir per celebrar la Setmanade la Ciència d’una manera més divertida iamb explicacions que tothom podia enten-dre, fos o no de ciències.

Cada Nadal s’emboliquen milions de regals i es necessitenmilers de quilos de papers, plàstics, cinta adhesiva, etc. I aixòés un greu problema per al medi ambient. Qui no ha vist mai uncontenidor de rebuig ple a vessar de capses de cartró i papersde regal? El problema de la nostra societat no és la quantitat deresidus que es generen, sinó la manera de reciclar-los. En conso-nància amb els ideals d’escola verda, us animem a gaudir d’unNadal més sostenible modificant certs hàbits tradicionals que nogaranteixen la protecció dels ecosistemes, com per exemple nofer servir molsa per als pessebres, no utilitzar les clàssiques plan-tes nadalenques ornamentals que són aliment d’alguns animals,adquirir arbres de Nadal en vivers i plantacions. Les recomana-cions s’amplien també als àpats nadalencs, seleccionant els ali-ments comprats i fomentant la producció local que redueix elsdesplaçaments i el consum d’energia. Cal evitar les vaixelles deplàstic d’un sol ús i apostar pels regals alternatius i originals.

A la darrera edició del cros deTàrrega vam tenir presència d’a-lumnes de batxillerat després d’al-guns anys de sequera. Ja se sapque estan molt ocupats i estudienmolt. Joan Farré i Carles Ribalta,de primer de batxillerat, vanquedar en cinquè i vuitè llocs,respectivament i van fer un granpaper i un gran esforç. Més no-drida va la representació de pri-mer d’ESO: Esperanza Muñoz,Dévora López, Eloi Sabatés, Zakaria Belkir, Àlex Rubstov i AleixParís. Dels altres cursos va participar Oumar Diallo, de quartESO. Esperem que la propera edició el Pedrolo pugui inflar mésla línia de sortida de totes les curses.

ESPORTS

ALTRES NOTÍCIES

TLC

El Pedrolo experimenta

MEDI AMBIENT

Cros comarcal Ciutat de TàrregaEmbolcalls de Nadal

“Per començar, cal dir que la violènciade gènere és aquella violència que s’exer-ceix sobre les dones pel sol fet de ser-ho.Hem de dir que els maltractaments no sónsempre agressions físiques, sinó que moltesvegades són psíquiques o sexuals. Aquestsúltims anys cada vegada hi ha més denún-cies de dones que han rebut maltracta-ments per part de les seves parelles i tam-bé cada vegada hi ha més dones que hande ser ateses als serveis d’atenció social,víctimes de violència de gènere. Potser enscal una major sensibilització. Cal assenya-lar que la violència de gènere és present ala nostra societat des de fa molts anys,però no és fins fa poc que gràcies a diver-

sos grups de dones, associacions i mitjansde comunicació, s’identifica com un pro-blema social. Cada cop les dones maltrac-tades ho denuncien més, i per tant estemaconseguint que s’adonin que són lliures;tot i que avui dia continua havent-hi donesque no ho denuncien i viuen malament. Enconclusió, creiem que una de les millorsmaneres de prevenir la violència de gène-re és l’educació en la igualtat entre els ho-mes i les dones.”

Discurs de primer de batxillerat del nos-

tre centre llegit a la plaça Major de Tàrre-

ga el dia 25 de novembre per commeno-

rar el dia internacional a la no violència

contra les dones.

Postal de Nadal guanyadora: Sònia Serra Gimènez, tercer ESO B

No a la violència contra les dones