L’episodi de pluges s’acaba amb la nevada de...
9
EL PUNT AVUI DIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2012 4 | Països Catalans | El Consorci Alba-Ter va inaugurar ahir a Bescanó l’exposició itinerant Bio- diversiTer, amb la qual es volen divulgar els treballs de conservació que s’estan fent actualment al riu. La mostra, que consta de di- versos plafons i anirà re- corrent els municipis ribe- rencs del Ter, explica les millores en l’ecosistema que estan representant els treballs que dins el projec- te Life es fan a l’illa de la Pi- lastra de Bescanó i Sant Gregori, les Deveses i Hor- tes de Salt, l’illa de Pedret de Girona i l’illa d’Avall de Jafre. Gent del Ter, en contra D’altra banda, la platafor- ma Gent del Ter ha pre- sentat diverses al·lega- cions contra aquest pro- jecte pel que afecta a Jafre, ja que es considera inne- cessari. Opina que la su- pressió d’espècies al·lòcto- nes no serà efectiva, i que l’entrada de màquines a l’illa provocarà més des- perfectes al medi. Final- ment, considera que es tracta d’un malbarata- ment de diners. ■ Una exposició recull les millores en l’ecosistema del Ter MEDI AMBIENT Oriol Mas BESCANÓ / JAFRE A la presentació de l’exposició, al local polivalent de Bescanó, hi van assistir escolars ■ O.M. No plovia des del novem- bre, i les precipitacions que van caure dimecres i ahir donaran una treva a la sequera que ja comença- va a fer patir pel subminis- trament d’aigua. Si bé van caure quantitats destaca- des en poques hores, no hi va haver danys impor- tants. De fet, els bombers només van haver de fer una sortida a Girona per una cornisa que va caure i a Sant Feliu de Guíxols, per un garatge inundat. Quant a les quantitats, destaquen els 46,7 l/m² en dos dies a Girona, 40 dels quals van caure ahir. En els dos dies, a Castell d’Aro, Sant Pere Pescador i Banyoles han registrat cap a 40 litres. A munta- nya hi ha plogut més, com els 68 l/m² d’Olot i els 87,5 a Sant Pau de Segúries. Efecte de crida Els responsables de les es- tacions d’esquí alpí gironi- nes han destacat que han registrat la nevada més important de la tempora- da i que, a més de la quali- tat de la neu per a la pràcti- ca de l’esquí, la que ha cai- gut ha deixat blanc l’en- torn i això provoca un efecte de crida. Crea am- bient d’esquí, un ambient que, segons ells, no han tingut en tota la tempora- da. La nevada va deixar gruixos de 50 a 90 centí- metres, segons l’altitud, i que, en el cas de Vallter 2000 (Setcases) fins i tot va obligar a tallar-ne els ac- cessos. Totes les estacions gironines tenen obert aquest cap de setmana i treballen per tenir obert tot el seu domini esquia- ble. La nevada assegura que la temporada es podrà allargar fins després de Setmana Santa amb con- dicions òptimes, si és que no es produeix una pujada important de les tempera- tures, que no està pas pre- vista. En cas que no s’ha- gués produït, les estacions haurien obert només amb la neu produïda. La neu va obligar a l’ús de cadenes a diverses carreteres de muntanya com de Cam- prodon a Molló. Pel que fa a la resta de Catalunya, sí que hi va ha- ver danys més importants al sud del país, com a Sa- lou. A Ivars d’Urgell, s’hi va produir un petit tornado el dimecres a la nit. ■ El Punt CAMPRODON METEOROLOGIA a A les estacions d’esquí hi van caure fins a noranta centímetres de neu que els permetrà allargar la mala temporada a Les pluges es van concentrar al matí sense causar danys destacats L’episodi de pluges s’acaba amb la nevada de l’any A l’esquerra i a dalt, l’estació de la Masella durant la nevada. A sota, a l’esquerra, un carrer inundat a Platja d’Aro, i a la dreta, la pedregada a Parlavà ■ EL PUNT / EMILI AGULLÓ / JOAN PUNTÍ
Transcript of L’episodi de pluges s’acaba amb la nevada de...
EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 20124 | Països Catalans |
El Consorci Alba-Ter vainaugurar ahir a Bescanól’exposició itinerant Bio-diversiTer, amb la qual esvolen divulgar els treballsde conservació que s’estanfent actualment al riu. La
mostra, que consta de di-versos plafons i anirà re-corrent els municipis ribe-rencs del Ter, explica lesmillores en l’ecosistemaque estan representant elstreballs que dins el projec-te Life es fan a l’illa de la Pi-lastra de Bescanó i SantGregori, les Deveses i Hor-
tes de Salt, l’illa de Pedretde Girona i l’illa d’Avall deJafre.
Gent del Ter, en contraD’altra banda, la platafor-ma Gent del Ter ha pre-sentat diverses al·lega-cions contra aquest pro-jecte pel que afecta a Jafre,
ja que es considera inne-cessari. Opina que la su-pressió d’espècies al·lòcto-nes no serà efectiva, i quel’entrada de màquines al’illa provocarà més des-perfectes al medi. Final-ment, considera que estracta d’un malbarata-ment de diners. ■
Una exposició recull les milloresen l’ecosistema del Ter
MEDI AMBIENT
Oriol MasBESCANÓ / JAFRE
A la presentació de l’exposició, al local polivalent deBescanó, hi van assistir escolars ■ O.M.
No plovia des del novem-bre, i les precipitacionsque van caure dimecres iahir donaran una treva ala sequera que ja comença-va a fer patir pel subminis-trament d’aigua. Si bé vancaure quantitats destaca-
des en poques hores, no hiva haver danys impor-tants. De fet, els bombersnomés van haver de feruna sortida a Girona peruna cornisa que va caure ia Sant Feliu de Guíxols,per un garatge inundat.Quant a les quantitats,destaquen els 46,7 l/m² endos dies a Girona, 40 dels
quals van caure ahir. Enels dos dies, a Castelld’Aro, Sant Pere Pescadori Banyoles han registratcap a 40 litres. A munta-nya hi ha plogut més, comels 68 l/m² d’Olot i els 87,5a Sant Pau de Segúries.
Efecte de cridaEls responsables de les es-
tacions d’esquí alpí gironi-nes han destacat que hanregistrat la nevada mésimportant de la tempora-da i que, a més de la quali-tat de la neu per a la pràcti-ca de l’esquí, la que ha cai-gut ha deixat blanc l’en-torn i això provoca unefecte de crida. Crea am-bient d’esquí, un ambient
que, segons ells, no hantingut en tota la tempora-da. La nevada va deixargruixos de 50 a 90 centí-metres, segons l’altitud, ique, en el cas de Vallter2000 (Setcases) fins i totva obligar a tallar-ne els ac-cessos. Totes les estacionsgironines tenen obertaquest cap de setmana i
treballen per tenir oberttot el seu domini esquia-ble. La nevada asseguraque la temporada es podràallargar fins després deSetmana Santa amb con-dicions òptimes, si és queno es produeix una pujadaimportant de les tempera-tures, que no està pas pre-vista. En cas que no s’ha-gués produït, les estacionshaurien obert només ambla neu produïda. La neu vaobligar a l’ús de cadenes adiverses carreteres demuntanya com de Cam-prodon a Molló.
Pel que fa a la resta deCatalunya, sí que hi va ha-ver danys més importantsal sud del país, com a Sa-lou. A Ivars d’Urgell, s’hi vaproduir un petit tornado eldimecres a la nit. ■
El PuntCAMPRODON
METEOROLOGIA
a A les estacions d’esquí hi van caure fins a noranta centímetres de neu que els permetrà allargarla mala temporada a Les pluges es van concentrar al matí sense causar danys destacats
L’episodi de pluges s’acabaamb la nevada de l’any
A l’esquerra i a dalt, l’estació de la Masella durant la nevada. A sota, a l’esquerra, un carrer inundat a Platja d’Aro, i a la dreta, la pedregada a Parlavà ■ EL PUNT / EMILI AGULLÓ / JOAN PUNTÍ
| Països Catalans | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2012
8659
06-1
0513
11V
Zona afectada: Santa Pau Carrers: Mas Masnou, Can Passavent, Mas Pla del Torn, Can Mallorca, BarSanta Margarita, Gradera, Mas Martinyà, Mas Cantallops, Mas la Torre, lesForques, Mas les Forques, Mas Titot. Dia i hora: 26 de març, de 9 h a 12 h.Gràcies per la seva col·laboració. Treballem per millorar el servei.
Informació disponible awww.bassolsenergia.com
AVÍSTALL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC
Elèctrica CurósAv. Girona, 2 - 17800 Olot - 972 260 150
1127
67-1
0530
58w
FINANÇAMENTI PRÉSTECS
A PIMESEntitat Financera EUROPEA
ofereix crèdit de 100.000 a 500.000 €.
Tramitació ràpida.
Informació: 93 488 01 22 de 10 a 14 h o al 606 345 497.
1652
39-1
0526
99w
La Generalitat preveu laconstrucció de dos mini-parcs eòlics de 9,9 mega-watts cadascuna SantaCristina d’Aro i a Calonge.
Els dos projectes estan aramateix en exposició públi-ca i fins al dia 14 d’abril s’hipoden presentar al·lega-cions. Tant en el cas deSanta Cristina d’Aro comen el del Calonge es preveula construcció de tres
aerogeneradors de 3,3megawatts cadascun,unes construccions de100 metres d’alçada, 40metres de base i unes as-pes de fins a 60 metres. Elsdos parcs estan promo-guts per l’empresa Enel.
El de Santa Cristina esconstruirà a la zona delPuig d’en Ponç, en plePEIN de les Gavarres. Enaquest cas la connexió a laxarxa es preveu que es facia la subestació de Castelld’Aro. El miniparc de Ca-
longe està dissenyat per-què es construeixi a la zo-na del Puig Cargol i la con-nexió en aquest cas es fa-ria a Palafrugell.
La construcció dels dosminiparcs es preveu polè-mica, perquè ja hi ha ha-gut queixes des dels muni-cipis afectats. Segons in-formava ahir TelevisióCosta Brava, els dos ajun-taments s’han mostratcrítics. Ni l’un ni l’altresembla que no qüestionen
la utilitat de l’energia eòli-ca, però qüestionen elsllocs on es volen instal·larels molins. L’aixecamentdels dos parcs eòlics supo-sarien uns ingressos ex-tres per als dos ajunta-ments, però no veuen ambbons ulls l’innegable im-pacte visual de les duesconstruccions. Des de Ca-longe estan disposats aoposar-se a l’actual projec-te, però estan oberts a tro-bar una nova ubicació. ■
MEDI AMBIENT
Instal·laran dos miniparcs eòlicsa Santa Cristina i CalongeJ. Puntí / E. AgullóSTA. CRISTINA / CALONGE
Un grup d’estudiants de bat-xillerat de Gal·les han fetpràctiques de mecatrònica adiverses empreses de la Gar-rotxa i han compartit estudisamb els estudiants de regula-
ció i control automàtic del’Institut La Garrotxa d’Olot.Tots han manifestat la sevasatisfacció pel nivell empre-sarial i tècnic d’empreses idel centre docent. ■ J.C.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Gal·lesos, a Olot
EDUCACIÓ
| Societat | 41EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2012
La banda del Dandi va bus-car ahir un pacte amb elfiscal, però l’acord no vaser possible. El grup de sisgeorgians s’enfronta a pe-nes de fins a 15 anys depresó per haver saquejatdurant el 2009 31 habitat-ges en 23 poblacions cata-lanes. És per això que elslletrats de la defensa, enuna vista que va tenir llocahir a l’Audiència de Giro-na, van intentar pactaramb la fiscalia perquè nos’hagi de celebrar el judici.Enmig d’unes mesures es-pectaculars, els Mossosd’Esquadra, equipats ambmetralletes i armilles anti-bales, van custodiar els sisacusats fins a la sala, on elsesperaven els magistrats,les defenses i l’acusació.Però malgrat tot el desple-gament policial, tots elsdetinguts van tornar cap ales presons de Girona, Fi-gueres i Barcelona –on fatres anys que estan em-presonats– sense arribara cap acord.
El fiscal acusa els sismembres de la banda d’undelicte continuat de roba-tori amb força i d’un altred’associació il·lícita. El fis-cal considera que el capi-tost era Giorgi Mumladze,àlies Dandi, per a qui de-mana una pena de dotzeanys de presó. Per a GiorgiKakiashvili, àlies Wally;
David Tsertsvadze, àliesChe, i Eldar Khurtsidze,àlies Xato, demana unapena d’onze anys de presó.Tamaz Edzgverazde, àliesEpi, i Daviti Geladze, àliesGeladze, s’enfronten auna petició de quinze anys
de presó perquè, a bandadels dos delictes que impu-ta a tot el grup, el fiscal elsafegeix també un delictede receptació i un altre defalsificació de documentoficial. Ahir el fiscal va pro-posar que els acusats si-
guin condemnats a 5 anysde presó pel delicte conti-nuat de robatori amb for-ça, un any per associacióil·lícita –2 per a GiorgiMumladze–, un any i 9mesos per falsedat docu-mental i retirava l’acusa-
ció pel delicte de recepta-ció. Però els lletrats no esvan conformar perquè tro-ben que les penes són ex-cessives. Si no hi ha capcanvi de darrera hora, estornaran a veure les caresal judici de la tardor. ■
TRIBUNALS
a Acusació i defenses no arriben a cap acord i els sis georgians detinguts per una trentena derobatoris al 2009 seran jutjats a la tardor a El grup s’enfronta a penes de fins a 15 anys de presó
La banda del Dandi noaccepta el pacte del fiscal
Òscar PinillaGIRONA Els robatoris de
la banda del Dandi
Barcelonès
VallèsOccidental
BaixLlobregat
Garraf
AltPenedès
Cerdanya
Anoia
VallèsOriental
gell
Segarra
Solsonès
AltUrgell
Ripollès
Garrotxa
AltEmpordà
BaixEmpordà
Selva
GironèsOsona
Maresme
Berguedà
Bages
BaixPenedès
Tarragonès
AltCamp
Conca de Barberà
Pla de l’Estany
Sant Joan deles Abadesses1/29-5-2009
2
Sant Quirzede Besora21-5-20091
Sant Andreude la Barca26-6-2009
1Rubí27-5-2009 (4)18-6-2009
5Cerdanyola19-6-20091Polinyà22-6-20091
Aiguafreda4-6-2009
Tordera23-3-20091
La Garriga26-5-20091
Caldes de Montbui25-6-20091
1
Santa Perpètua de Mogoda5-3-20091
Els Hostaletsde Balenyà5-6-20091
Sant Cugat del Vallès2-6-20091
Sant Vicenç dels Horts19-6-2009 (2)2
Manresa28-5-20091
Castellgalí28-5-20091Olesa de M.1-6-20091
Granollers27-3-20091
Cardedeu17-6-20091
Platja d’Aro19/30-3-20092
Subirats2-6-2009
1
Òdena14-5-2009 (2)2
XNombred’assalts
Robatori en quès’han trobat
empremtes d’orellaRobatori
Sant Joan deVilatorrada14-5-20091
Vilafant ha viscut un in-crement del nombre de ro-batoris en les últimes set-manes, sobretot pel que faa assalts a cases i vidres devehicles trencats. En el plede dimecres, es va mos-
trar certa preocupació i esva decidir convocar unatrobada de seguretat ambels Mossos, que l’alcaldes-sa, Consol Cantenys, ja hademanat.
Durant el ple van sortirdiversos casos dels últimsdies. La portaveu de CiU,Montse Ricard, va expli-
car, per exemple, un casque s’hauria produït fapocs dies. Ricard va expli-car que uns lladres s’hau-rien endut una sitja degrans dimensions d’unagranja abandonada, arros-segant-la amb una camio-neta. Ricard va demanarque s’hi actuï i s’enderro-
qui l’edifici, perquè no s’hipugui entrar, i també perseguretat. D’altra banda,el regidor del Bloc i exal-calde Paulí Fernández, varelatar que va veure com, aplena llum del dia, s’inten-taven endur materiald’una obra. L’alcaldessa vaadmetre que s’han detec-tat casos els últims dies,però que els vigilants es-tan atents, i que l’únic quees podria fer és incremen-tar-ne la plantilla. Això ésel que es discutirà a la prò-xima junta de seguretat, lasegona en pocs mesos ■
Detecten un augmentdels robatoris a Vilafant
SEGURETAT
Mar VicenteVILAFANT
Una imatge de l’antiga granja del carrer Tarragona, on hihavia una sitja que uns lladres s’haurien endut. ■ J.SABATER
El fiscal en cap de Girona,Josep Maria Casadevall,reclama més severitat enles penes contra els lladresde coure i metall per evitarque els delinqüents acabinfent d’aquests robatoris elseu modus vivendi. Casa-devall assegura que en eldarrer any aquests delic-tes han anat a la baixa, so-bretot per la pressió poli-cial, però també admetque en molts casos els au-tors queden gairebé impu-nes. “Cal lluitar-hi, potsertipificant diferent aques-tes conductes, perquèmoltes vegades són furts itenen una pena ínfima.” Elfiscal també destaca que,darrerament, els lladres jano s’enduen cable, sinóque opten per sostraureles bateries de recanvi quehi ha als repetidors de tele-fonia mòbil. Arran del’allau de casos que es vanproduir el 2011, els Mos-sos d’Esquadra van mun-tar un dispositiu específicper lluitar contra la pro-blemàtica. Només durantl’any passat, van detenir170 lladres per aquests de-lictes i van portar a terme5.689 controls, tant a peude carretera com a dife-rents deixalleries de la de-marcació. Això va perme-tre que els robatoris de co-ure i ferralla disminuïssinun 40% a les comarques gi-ronines, i que també es re-duïssin els grups organit-zats. I, en el cas de les sos-traccions de cable de telè-fon, la davallada es va enfi-lar fins a un 85%. ■
ACNGIRONA
Reclam depenes severesper als lladresde coure
TRIBUNALS
| Apunts | 67EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE MARÇ DEL 2012
L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda
APUNTS DE SOLIDARITAT
Les entitats que treballen en l’àmbit de la solidaritat poden adreçar-se a aquesta secció fent arribar les seves propostes a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme.Espai de Solidaritat. Mestre Francesc Civil, 3, baixos, 17005 Girona.Tel. 972 219 916. Correu electrònic: [email protected]
ACTES◗ Presentacions del llibre
«Ensenyar, aprendre, sal-var-se»Salt. Avui, divendres, pre-sentació d’aquest llibre queacaba de publicar l’Associaciód’Educació Popular Carlos Fon-seca Amador. A les 20 h, a laBiblioteca Massagran, amb Se-bas Parra, Ignasi Vila i JoanColomer. Organització: Assem-blea Local de GRAMC.Girona. El proper dilluns 26de març, a les 9 h, el NucliPaulo Freire organitza una pre-sentació debat dirigida a l’a-lumnat de 1r curs del Grau enTreball Social amb la interven-ció de J. Manel Barbero i Se-bas Parra. A l’Aula 170 de laFacultat d’Educació i Psicologiade la UdG.Girona. El dimecres 28 demarç, a les 19 h, a la seu de laCGT a Girona (av. Sant Narcís,28, entl. 2a). Hi intervindranFerran Parra, Mariona Parra,Sebas Parra i Suso Vázquez.Organització: Ateneu 19 de Ju-liol de la CGT-Girona.
Cinema i Solidaritat, projecciód’aquesta pel·lícula que mostracom milers d’activistes arribena Seattle per protestar contrala reunió de l ’OrganitzacióMundial del Comerç. Presenta-ció: Amnistia Internacional-Gi-rona. L’entrada és lliure. Orga-nització: Ajuntament de Girona.
CONVOCATÒRIA◗ Subvencions de Solidaritat
i Cooperació 2012L’Ajuntament de Girona obre laconvocatòria de subvencionsde solidaritat i cooperació 2012adreçada a entitats que treba-llin les desigualtats Nord-Sud.El termini de presentació deles sol·licituds finalitza el 30 demarç. Trobareu tota la informa-ció a www.solidaries.org.
◗ Subvencions a projectes decooperació al desenvolupa-mentLa Diputació de Girona obre laconvocatòria 2012 de subven-cions a projectes de cooperacióal desenvolupament. Podeu con-sultar les bases a: www.ddgi.cat
◗ Subvencions a projectes decooperació al desenvolupa-ment i de sensibilitzacióEl Consorci d’Acció Social dela Garrotxa ha obert la convo-catòria de subvencions per aprojectes de cooperació al de-senvolupament i activitats desensibilització 2012. Els formu-laris per presentar els projecteses poden descarregar a la webdel consell de cooperació d’O-lot http://cooperacio.olot.cato bé sol·licitar-los per correuelectrònic a [email protected] al 24 d’abril.
◗ Convocatòria Festi.dokEl concurs del Festival Interna-cional de Curmetratge Docu-mental pels Drets Humans i laPau a Girona ha obert la con-vocatòria. El Festi.Dok és unainiciativa de l’entitat Imatgesper la Solidaritat. El períoded’inscripció per al concurs s’a-cabarà el 30 de juny. Consulteules bases a: www.festidok.org
Més informació a www.solidaries.org
Dones de carreteraEls periodistes figuerencs Anna Teixidor iMarc Faro presenten avui, a les 19 h, «IvieOkundaye. Dones de carretera. Esclaves delvudú», a l’Auditori del Museu de l’Empordàde Figueres. El documental reconstrueix lavida d’una prostituta nigeriana que va mo-rir a la Jonquera i explica com operen les xar-xes de prostitució nigeriana a Europa.
◗ II Espai de Trobada de Càri-tasGirona. Demà, dissabte, espaide coneixement mutu entrepersones autòctones i perso-nes immigrades, amb la finali-tat de fomentar accions comu-nitàries d’educació en la diver-sitat i de foment de la cohesiósocial. El punt de trobada ésl’Oficina d’Informació Turísticade la rambla de Llibertat. Orga-nització: Càritas Girona iÒmnium Cultural.
◗ Jornades d’associacionis-me comunitariGirona. Demà, dissabte, a les10.30 h, jornades adreçades apersones amb inquietuds en elmón associatiu i en projectesper a la comunitat. Al Palau deCongressos. Organització: Xar-xa de Centres Cívics, Crisàlidei Ajuntament de Girona.
◗ Projecció de «Battle inSeattle» (Batalla a Seattle)Girona. El proper dimar ts27, a les 20.30 h, al CinemaTruffaut. En el marc del cicle
1675
05-1
0482
78w
LLORET DE MAR� XXXIII Marxa popular a les er-mites de Lloret 18 km, per di-umenge. Sortida a les 8 del ma-tí, des de la Plaça de la Vila.OLOT� Fem dissabte al Fluvià, perdissabte. Neteja col·lectiva alriu Fluvià. Lloc de trobada:Aparcament del Consum (alcostat del Molí de Sant Cli-ment), a les 10 del matí. De10.30 a 13.00, neteja del tramdel Fluvià. I a partir de les 12.00taller introductori de la qualitatecològica al Fluvià utilitzant ma-croinvertebrats per petits igrans.ROSES� Ruta pel camí de Ronda del’Almadrava a cala Murtra, perdissabte. Reserva prèvia al telè-fon 972 15 14 66.SILS� 4a Duatló Rural de la Selva,per diumenge, individual o perparelles. Se sortirà a les 9.00,del pavelló municipal d’esports.Més informació a http://makis-sils.blogspot.com.
Cursets i tallersBALLS� Figueres. Curs El seductortango, a càrrec d’Eva Serra, elsdilluns, de 20.20 a 21.20, alCentre cívic Creu de la Mà. Del16 d’abril al 18 de juny. Més in-formació i inscripcions al telè-fon 972 67 85 96 o [email protected]� Girona. Taller de bijuteria ambperles cultivades, pel dijous 19d’abril, de 19.30 a 21.00, a l’Es-tació Espai Jove. Més informa-ció i inscripcions, a [email protected]� Torrent. Taller de confitura igelea de fruites de primavera,pel dissabte 7 d’abril. Més infor-mació, al Museu de la Confitura,telèfon 972 30 47 44.DIVERSOS� Girona. Taller de scrapbookpel divendres 30 de març, de
19.30 a 21.00, a l’Estació EspaiJove. Es farà un bloc de notescreatiu de scrapbook i un miniàlbum de fotos. Més informaciói inscripcions, a [email protected]� Girona. Tallers intensius deprimavera. Inscripcions obertes.Monogràfics de l’Escola Munici-pal d’Art, al Centre Cultural LaMercè. Més informació i inscrip-cions, al telèfon 972 22 33 05.� Les Preses. Curs de Pedra Se-ca, a càrrec de Carles Blasco iJosep Sallent. Els dissabtes, 14,21, 28 d’abril i 5 de maig, de09.30 a 13.30, al Parc de PedraTosca. Més informació i inscrip-cions, al telèfon 972 69 32 32 [email protected].� Llançà. Taller d’iniciació al’astrologia esotèrica, a la Casade Cultura, els dimecres, de18.30 a 20.00, a partir del 28de març. Més informació, alPunt d’Informació Juvenil.� Platja d'Aro. Taller teòric ipràctic sobre alimentació natu-ral, els dissabtes, del 14 d’abrilal 9 de juny, de 10.00 a 13.30,al centre cívic Vicenç Bou. Ins-cripcions al mateix centre cívic,telèfon 972 81 83 41.� Sarrià de Ter. Curs de moni-tor/a de lleure (Intensiu Setma-na Santa). Lloc: Locals parro-quials de Sarrià de Ter. Del 31al 5 d’abril, 14 i 15, 21 i 22 i 28 i29 d’abril. Més informació i ins-cripcions, al telèfon 972 24 9325 / [email protected].� Serinyà. Taller de joiera Swa-rovski, el dissabte 24, de 10.00a 13.00, a Can Beia. Inscrip-cions, a l’Ajuntament.� Curs d’Sappysport, els dime-cres, de 20 a 21.00, al Centrecívic Creu de la Mà. Del 18d’abril al 13 de juny. Més infor-mació i inscripcions al telèfon972 67 85 96 o [email protected]ÀTICA� Roses. Curs de creació dewebs, per a majors de 12 anys,els dimarts d’abril i maig, de19.00 a 21.00, al CAR. Més in-formació i inscripcions, al CAR
Jove, de 16.00 a 20.00, telèfon972 15 08 88.
LLEURE� Bescanó. Curs de monitors/esd’activitats de lleure, intensiude Setmana Santa, a les aulesculturals M. Rosa Cabré. Mésinformació i inscripcions, a cur-
[email protected] o al telèfon del’Ajuntament, 972 44 00 05.� Breda. Curs de monitor dellleure. Més informació, awww.selva.cat/joventut.� Breda. Curs intensiu de Set-mana Santa de monitors en ellleure. Del 31 de març al 6 de
maig, a les escoles de Breda, de9.00 a 14.00 i 15.30 a 20.30.Per a més informació i inscrip-cions: [email protected](David); [email protected] (Raül), [email protected](Marta) i [email protected] (Sílvia).� Girona. Curs de monitor/ad’activitats en el lleure infantil ijuvenil (intensiu de SetmanaSanta), del 31 de març al 9d’abril. Més informació, a l’Es-cola d’educadors Galligants, te-lèfon 972 23 39 81.� Girona. Curs de premonitors/es en el lleure infantil i juvenil,del 2 al 4 d’abril (intensiu Set-mana Santa). Per a més infor-mació i inscripcions, a l’Escolade l’Esplai de Girona, telèfon972 24 93 25 o www.funda-cioesplaigirona.org.� L'Estartit. Curs de monitor delleure a l’escola Portitxol, elsdies 30 i 31 de març, 2, 3, 4, 5,14, 20 i 21 d’abril. Inscripcions,al Punt Klau i al Consell munici-pal. Més informació, al telèfon972 75 73 01.� Platja d'Aro. Curs intensiu demonitor/a d’activitats de lleureinfantil i juvenil per SetmanaSanta, al centre cívic VicençBou. Inscripcions a la web del’escola oficial d’educadorsL’Empordà (www.empord.aorg)o al Palau d’Esports i Congres-sos.� Ripoll. Curs intensiu de moni-tors/es per Setmana Santa, el31 de març i 1, 2, 3, 4, 5, 14, 15,21*, 22*, 28* i 29* d’abril, de10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.30(*de 10.00 a 14.00 i de 15.30 a19.30), al Consell Comarcal delRipollès. Més informació al Ser-vei de Joventut del Consell Co-marcal del Ripollès (c/ Progrés,22), telèfon 972 70 32 11 ohttp://joventut.ccripolles.cat oal correu electrònic [email protected]� Vilafant. Taller de manualitatsper a adults, els dimarts a latarda, al local social Les For-ques, de maig a juny. Més infor-mació i inscripcions, a l’Ajunta-ment.
RESTAURACIÓ� Sant Gregori. Curs de restau-ració de mobles, els dijous, de16.00 a 18.00, a partir del 12d’abril. Més informació i ins-cripcions, a Miracles Boada, te-lèfon 652 559 915.
ConvocatòriesDISSENY� Concurs per al disseny delcartell de les Fires de SantNarcís 2012. L’Ajuntament deGirona ha convocat un concursobert per al disseny del cartellde les Fires de Sant Narcís2012. La convocatòria estàadreçada a totes les personesfísiques, o als col·lectius, queestiguin empadronades, o tin-guin la seu social, a Girona,amb una antiguitat mínima de 3anys. L’estil del disseny és lliu-re, si bé el jurat valorarà positi-vament, entre d’altres aspectes,l’originalitat de l’obra, la incor-poració d’aspectes innovadors.El guanyador del concurs obtin-drà un premi de 600 euros. Lesbases de la convocatòria es po-den consultar al web de l’Ajun-tament de Girona (www.giro-na.cat). La presentació dels tre-balls es podrà fer fins al 30 demaig del 2012, a l’Àrea de Cul-tura de l’Ajuntament de Girona,de dilluns a divendres, de 9 a 14(plaça del Vi, 1, quarta planta).� Premi d’Il·lustració Eva Tol-drà. 1a Edició. La família Toldràamb el suport de l’Escola d’Art iSuperior de Disseny d’Olot creael premi Eva Toldrà d’Il·lustra-ció, per tal de fomentar i esti-mular als estudiants d’il·lustra-ció en l’execució dels seus pro-jectes finals. Aquest premis’atorgarà al millor projecte fi-nal inèdit del Cicle Formatiu deGrau Superior d’il·lustració del’Escola. El premi està dotatamb 1.000 euros. Hi podran op-tar tots els alumnes de projec-tes finals de segon curs d’il·lus-tració presentant el projecte enla convocatòria del mes demaig. Per a més informació iconsultes sobre les basesd’aquest concurs : wwwescolar-tolot.com
Pedro Burruezo (Claustrofobia) investiga l’immensllegat de la música medieval cristiana, jueva i mu-sulmana, des d’una perspectiva molt actual que volrecuperar l’essència alhora humanista i místicad’aquestes sonoritats mil·lenàries. Avui, Burruezo ila Bohèmia Camerata presentaran Misticísssimusa la Casa de Cultura de Girona (20 h, 5 euros).
Pedro Burruezo i laBohèmia Camerataactuen a Girona
Burruezo, en primer terme, i alguns membres del grup.
ANIOL RESCLOSA
1
Molts l’esperaven amb ganesdesprés de quatre mesos de se-quera, però no tothom ha quedatcontent després del primer episo-di de pluges d’aquest any 2012. Toti quedar lluny dels centenars de li-tres que van inundar les comar-ques gironines, algunes infraes-tructures de la demarcació no vanpoder resistir la precipitació cai-guda durant els dos últims dies ivan cedir. És el cas dels sostres d’unsupermercat de Sant Feliu de Guí-xols i d’un concessionari de cotxesa Vulpellac, que van veure com elsseus teulats queien en no poder re-sistir el pes de l’aigua acumulada.
A un quart de 12 del migdia d’a-hir el Sistema d'Emergències Mè-diques va rebre una trucada quealertava de l'esfondrament d'unfals sostre a les oficines del super-mercat Caprabo ubicat al carrerBurg de Peatge, a Sant Feliu deGuíxols. La hipòtesi és que l'aiguano va poder escolar-se teulada
avall i es va anar filtrant a l'interiorfins que part del fals sostre va ce-dir. Els treballadors del local vandesendollar tots els aparells elec-trònics i es van dedicar a treure l'ai-gua que els cobria més amuntdels turmells i que va entrar dinsel magatzem.
La trencadissa del sostre, que vafer un so estrepitós, va sorprendreels treballadors però ningú va re-sultar afectat en no trobar-se dinsl'oficina. El servei de manteni-ment del supermercat va fer-se càr-rec ràpidament de la situació pertal de resoldre el problema.
Una situació semblant és la quees va viure també a un concessio-nari de cotxes de la marca Nissana Vulpellac, on a més de la pluja,es va sumar una forta pedregadacom a causa de l’esfondrament delsostre. En aquest cas tampoc hi vahaver danys personals, i els treba-lladors van haver de treure l’aiguaque havia entrat a l’edifici.
El telèfon d'emergències dels
Bombers va rebre entre dimarts iahir fins a 359 trucades, que vancomportar l'obertura de 253 inci-dents. Tot i això, els Bombers no-més van arribar a realitzar 11 sor-tides a tot Catalunya, de les qualstres van ser a la Regió d'Emergèn-cies de Girona.
GIRONA | R.VAN EECKHOUT/M. SANTIAGO
La pluja i les pedregadesprovoquen caigudes desostres al Baix Empordà
Una part del teulat d’un concessionari de cotxes a Vulpellac i d’unsupermercat a Sant Feliu van cedir a causa del pes de l’aigua
2
PEDREGADES I PLUJA INTENSA AHIR a les comarques gironines. Elsresultats de la calamarsada, visibles a la vora de la carretera a Vulpellac.
Els treballadors d’un concessionari treuen aigua de l’establiment.
1
2
Font:Meteo.cat DdG
Precipitacions d’ahir a les comarques gironines DADES FINS AHIR A LES VUIT DEL VESPRE
POBLACIÓ TOTAL(L/M2)
Ulldeter 42,1Girona 39,8Sant Pau de Segúries 36,3Núria 35,0Fornells de la Selva 33,3Castell d’Aro 30,3Olot 28,5Cassà de la Selva 28,5Sant Pere Pescador 26,4
LA XIFRA
DIVENDRES, 23 DE MARÇ DE 2012 | Diari de Girona
ACN
Les fortes pluges van desbordar el barranc de Barenys, a Salou. Els veïnses van mostrar indignats pels desperfectes causats, en un episodi que,denuncien, es va repetint cada any. La força de l'aigua ha aixecat les voreres il'asfalt, va arrasar murs i mobiliari, i també es van inundar baixos i comerços.
Salou El barranc de Barenys es torna a desbordar
Els Bombers de la Generalitatvan trobar ahir al matí en bon es-tat de salut els dos excursionistesperduts al voltant de Setcases,pocs minuts abans de les dotze del
migdia. Els agents van localitzar elsdis joves a la pala del Pic de Bas-timents, la muntanya que volienpujar, refugiats en una tenda decampanya. Un familiar va donarl'avís de la desaparició dels dos ger-mans, de 21 i 25 anys, dimecres enno tenir-ne notícies. Les condi-cions climatològiques van difi-cultar molt la recerca dels dos jo-ves, que ja va començar dime-cres.
Els equips d'emergència s'ha-
vien dividit, ahir al matí, en tresgrups per buscar per les zonesdel Coll de l'Orri per una banda,Ulldeter, per l'altra, i finalmentper les zones dels remuntadors,Coll de la Marrana i Coma de
Vaca. A partir de les 10.00 hores iun cop ho van permetre les con-dicions meteorològiques, es vaincorporar a les tasques de recer-ca l'helicòpter dels Bombers, finsque van trobar els dos nois pocabans del migdia.
Les despeses del rescatEl fet que els dos joves fessin la sor-tida a la muntanya quan ja hi ha-via avisos que preveien que lescondicions meteorològiques se-
rien adverses obre les portes a lapossibilitat que els excursionis-tes hagin d’assumir les despesesdel rescat. Des del Departamentd’Interior i el cos de Bombers noes descartava ahir aquesta opció,si bé afirmaven que encara no ensabien res. En tot cas, van explicar,el procés d’avaluació dels rescatssempre és llarg, i els precedentsmarquen que només en els casosen què les condicions són més ex-tremes s’ha sancionat.
SETCASES | ACN/R.V.E.
Troben dos excursionistes perduts a SetcasesUn familiar dels joves
havia alertat dimecres de ladesaparició dels dos nois enno tenir-ne notícies
Els joves podrien haverd’assumir el cost del rescat jaque van sortir tot i els avisosdels serveis meteorològics
17Diari de Girona | DIVENDRES, 23 DE MARÇ DE 2012
EL BAIX EMPORDÀ
L’Associació de Mares i Paresd’Alumnes de l’escola el Rodonellde Corçà ha engegat una iniciati-va entre els alumnes per fer fronta la calor que es pateix en l’espaidel centre que ocupen els mò-duls. L’escola està dividida entrel’escola vella, d’obra, i l’espai queocupen els dos mòduls i en què hiha els cursos de tercer, quart, cin-què i sisè, segons han concretat desde l’Ampa. Aquest espai es troba atocar de la carretera i a part delsmòduls i el pati pelat, no hi ha capmés element. Així, l’Ampa pro-mou el projecte «Tots fem pati!»perquè els alumnes escullin què hivolen. En tot cas, el que és segurque s’hi vol posar aquest curs sónarbres (nou, concreten des de l’as-sociació) al pati perquè els in-fants tinguin una mica d’ombraquan hi són.
La lluita contra la calor també esvol traslladar dins dels mòduls, onl’Associació assegura que s’hi ar-
riben a registrar temperatures demés de 30 graus. Així, expliquenque l’Ajuntament s’ha compro-mès a aportar uns ventiladors.També confien que es col·loquinreixes a les finestres de manera queles puguin obrir al vespre perquèl’interior dels mòduls es ventili il’endemà el trobin, almenys, unamica fresc. L’Ampa havia valorat lapossibilitat de posar aire acondi-cionat a l’interior dels moduls,però es va descartar ja que volenevitar càrregues als pares d’alum-nes que els toqui després.
Per tirar la iniciativa endavant,compten a obtenir els recursoseconòmics a través de l’apadrina-ment d’empreses locals dels dife-rents projectes. A més, com a mos-tra d’agraiment per la col·labora-ció, estudien la col·locació d’unamalla amb el nom de les diferen-tes empreses. Aquesta malla pu-blicitària es col·locaria a la tancaexterior i serviria, també, per se-parar el pati de la carretera.
CORÇÀ | C.T.B.
L’AMPA de l’escola de Corçàengega un projecte perlluitar contra la calor
El comitè d’avaluació i segui-ment del Pla de Barris Palamós Mi-llora ha realitzat la cinquena re-unió, que ha comptat amb la par-ticipació dels membres del Consellde Barri del projecte Palamós Mi-llora i tècnics del departament dePolítica Territorial i Sostenibilitat,Habitatge de la Generalitat de Ca-talunya. En aquesta trobada, els re-presentants de l’Ajuntament handemanat un calendari de paga-ment a la Generalitat que doni da-tes concretes per a poder respon-dre amb els proveïdors i veïns, ique permeti finalitzar les accionsurbanístiques i socials del Pla deBarris Palamós Millora
Aquest calendari, que no pot seruna declaració de bones inten-cions segons ha informat l’Ajun-tament, hauria d’estar reflectit enels pressupostos corresponentsdels anys 2013 i 2014 fins saldar eldeute del Pla de Barris. El presidentde l’Associació de Veïns va ex-
pressar el recolzament d’aquestaentitat a la postura mostrada perl’Ajuntament. En l’àmbit munici-pal la reunió ha estat encapçaladapel regidor delegat en l’àmbit dePla de Barris, Joan Gea; mentreque la Generalitat ha comptatamb el Cap de l’Oficina del Pla deBarris, Ramon Botey.
L’Ajuntament, a través del co-ordinador tècnic del projecte, hainformat de l’estat de desenvolu-pament de les accions socials, depromoció econòmica, d’integració,de foment de l’equitat de gènere,noves tecnologies, sostenibilitat imedi ambient, així con del projecteintegral de millora urbana amb unpercentatge de realització del52,23% i un import certificat de5.474.136,12 euros.
Els representants de la Genera-litat han manifestat durant la re-unió la seva satisfacció per coms’han desenvolupat aquestes ac-cions així com per la correcta ges-tió del projecte.
PALAMÓS | DdG
Palamós reclama a laGeneralitat un calendari depagament del Pla de Barris
L’Ajuntament de Castell-Platjad’Aro i l’il·lusionista Xavier SalaCosta, conegut artísticament coma Xevi, han oficialitzat el convenique consolida el conjunt de do-nacions que ha fet a l’Arxiu Muni-cipal en dues etapes. L’any 1980 hiva aportar un primer volum de do-cuments datats entre 1959 i el ma-teix 1980 relacionats amb la sevaprimera època artística, i que es-devenia el primer fons personalque ingressava a l’Arxiu. A partir del’any 2009, l’il·lusionista reprènl’increment del seu fons i gairebéde forma diària lliura personal-ment testimonis documentals delsmés de 50 anys de trajectòria ar-tística a la Vall d’Aro i arreu delmón. Avui hi ha 9.672 registres ca-talogats de cartells, programes,reculls de premsa i material pro-mocional, una part dels quals di-gitalitzats, i 5.429 imatges catalo-gades i digitalitzades.
El conjunt del fons personal fa-cilitat permet aportar llum histò-rica sobre la cultura, el turisme il’espectacle del món de la nit a Plat-ja d’Aro i a la Costa Brava en unaèpoca emblemàtica, i des de l’òp-tica d’un artista molt especial. Altractar-se d’un fons documentalobert, atès que Xevi continua tre-ballant, primer s’ha examinat demanera completa i s’ha elaboratun quadre de classificació, i des-prés, ja que l’entrada de material ésgradual i presenta una tipologiamolt diversa, s’ha optat per realit-zar i mantenir un catàleg analític,d’aquesta manera es poden aten-dre consultes de qualsevol usua-ri i investigador d’una forma im-mediata.
En aquests documents es deixaconstància de la trajectòria artís-tica de l’il·lusionista al municipi,així com de les seves actuacions ateatres, sales de festes, creuers,televisió i escoles, arreu de Cata-lunya i a tot el món.
PLATJA D’ARO | DdG
Actualment , el servei té15.101 elementscatalogats de l’artista decartells, programes o fotos
L’il·lusionistaXevi consolida el fons que hadonat a l’arxiude Platja d’Aro
L’Ajuntament de Santa Cristinad’Aro ha posat en marxa l’oficinad’atenció el ciutadà, en què hi hael registre d’entrada, registre civil,padró municipal i arxiu municipali, properament, acullirà recaptació.El ciutadans s’han d’adreçar enaquesta oficina per qualsevol ges-tió o suggeriment. L’oficina està enl’edifici de l’ajuntament, on hi ha-via l’oficina de correus.
SANTA CRISTINA D’ARO | DdG
Posen en marxa l’oficinad’atenció al ciutadà
SANTA CRISTINA D’ARO
Enel Green Power, la branca deles energies renovables de la com-panyia elèctrica italiana Enel, pro-jecta dos miniparcs eòlics al mas-sís de les Gavarres amb tres molinscadascun. Un dels miniparcs s’ub-icaria al Puig d’en Ponç, a tocar deRomanyà de la Selva, al municipide Santa Cristina d’Aro; i l’altre almunicipi de Calonge, a tocar delPuig Cargol i del Puig de la Cen-drosa. Actualment i fins el 13 d’a-bril, el Departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitatconsulta a través d’internet calsotmetre els dos projectes a ava-luació ambiental. De moment,però, ambdós documents ja tenenposicions contràries. Pel de SantaCristina d’Aro, l’Ajuntament no hiés massa favorable, mentre quepropietaris de la zona on s’ubica-rien els tres aerogeneradors i l’en-titat ecologista de la Vall d’Aro elGrup de Natura Sterna s’hi oposenfrontalment. D’altra banda, l’A-juntament de Calonge tampoc elveu bé, segons recullia ahir costa-bravadigital.cat, sempre i quan si-gui en l’emplaçament citat i en lescondicions que recull el projecte.
Els dos projectes són quasi cal-calcats i ambdós es troben en es-pai EIN i de la Xarxa Natura 2000:els molins projectats són els ma-teixos i les afectacions ambientalstambé. Des de l’empresa promo-tora, es va manifestar ahir a aquestdiari que a finals de 2011 va co-mençar la tramitació administra-
tiva d’aques parts eòlics, i d’altres,i actualment espera que la Gene-ralitat es pronunciï sobre l’abast del’estudi d’impacte ambiental ques’haurà de fer per cadascun.
L’alcalde de Santa Cristina, JosepLlensa, explicava ahir que no veumassa clar el projecte i que tampoccreu que tingui massa viabilitatatès que s’ubicaria en zona prote-gida. També ha apuntat que fauna setmana que l’empresa vaentrar un escrit sol·licitant poderfer probes.
El president del Grup de Natu-ra Sterna, Jaume Ramot, ha apun-tat que estan en contra de l’ener-
gia eòlica, però sí amb la ubicacióde Santa Cristina per l’accidentili-tat que poden tenir els molinsamb les aus, especialment el duc,una au protegida a nivell europeu.Propietaris de la zona també s’hanqueixat que ningú els havia co-municat res i que se n’han hagutd’assabentar per d’altres fonts.També apunten els possibles im-pactes tant visuals com sonorsque pot tenir i el fet que el projec-te aparenta més que sigui un «co-piar i enganxar» d’un altre, que nopas un projecte exclusiu per a lainstal·lació dels aerogeneradorsa les Gavarres.
L’empresa justifica que la ubi-cació dels dos miniparcs és la pro-posta «més adequada des del puntde vista ambiental, tècnic i eco-nòmic».
SANTA CRISTINA D’ARO CARLES TORRAMADÉ
Projecten dos miniparcs eòlics aSanta Cristina d’Aro i a CalongeEls promou l’empresa Enel Green Power i constarien de tres molins cadascun de 110 metres
EL PROJECTE A SANTA CRISTINA D’AROEL DOCUMENT MOSTRA TRES MOLINS DE 110 METRES AL PUIG D’EN PONÇ
Font: EMAT DdG
Castell d’AroSta. Cristina d’Aro
Subestacióde Castell d’Aro
Roca de Malvet
Romanyàde la Selva
Línia elèctricad’evacuació
Vial d’accésexistent
Ubicació dels tresaerogeneradors
Puig d’en Ponç
«Accessibilitat visual alta»Els sis aerogeneradors o molins te-nen les mateixes característiquestècniques: 110 metres d’alçada i undiàmetre de les pales de 116 me-tres. Cada aerogenerador necessitauna plataforma de montatge de40x40 metres. La separació entreels molins ha de ser d’entre 290 a348 metres. Per la construcció delparc eòlic s’ha de disposar d’un camíd’accés d’uns 5 o 6 metres d’ampla-da. L’afectació al paisatge, o «acces-sibilitat visual», es considera «alta»,segons consta al document del pro-jecte. No obstant, diu també que elsdos parcs podrien «integrar-se en elpaisatge de la zona sense provocaruna gran distorsió paisatjística».
La potència que poden generarD’acord amb el document dels pro-jectes, aquesta és la potència quepodrien podruir. El parc de SantaCristina d’Aro derivaria a la subesta-ció de Castell d’Aro; i de Calonge ani-ria a la subestació de Palafrugell.
3,3 MW DE POTÈNCIA
110 METRES D’ALÇADALES DADES TÈCNIQUES
20DIVENDRES, 23 DE MARÇ DE 2012 | Diari de Girona
OPINIÓ
(A Quimet Riera, e.p.d., sanglanot ma-jor del principat de Girona, vell amic, ambagraïment; a Bosch Martí, artista i mili-
tant incombustible, amic i col·lega)
o cal ser de cap partit concret(n’hi ha d’abstractes?), ni tam-poc ser un observador gairesagaç, per adonar-se que a Gi-
rona hi ha un vedat major de caça. Hi haqui té permís de caçador i qui té carnet deconill. Els conills cridem, renillem, escri-vim als diaris, treballem com ases, paguemcom podem, ens queixem a peu de car-rer..., tot, tot, per, com a màxim, caure aquíi aixecar-nos allà, caure allà i aixecar-nosaquí... Els caçadors, en canvi, ordenenamb pols ferm la ciutat d’acord amb llursgrans interessos i ideals: econòmics, perdescomptat. Això, ja ve de lluny; més omenys dels temps del miserere.
Quan els jueus atresoraren diners i guanys i l’Església veié en aquesta manio-bra un possible repunt del poder del juda-isme (tolerat, per allò del mateix Déu, peròmai acceptat, per allò de perdre clientela),s’encarregaren bé prou d’enviar canonges illecs a predicar arreu les malvestats delsfills del Judà, que caigueren, oi tant quecaigueren!, en mans del poble ras, del po-ble embrutit i ignorant, que entrà a mata-degolla al call de Girona el dia de Sant Llo-renç de 1391.
Als setges de 1808 i 1809, els ciutadansde Girona duien una tal experiència ensetges, combats, bàndols i fets d’armes (ex-periència genètica, sobretot) que, com elconductor que quan s’acosta a una corbaredueix d’esma la marxa i mou la palancade canvi sense adornar-se’n, així ells (i
elles, per Santa Bàrbara!), s’havien fet aanar a recollir les armes, la pólvora i els su-daris per a la família de manera ben natu-ral. Al pas, això sí, que no cal pas córrer enun setge. Tot mecanitzat, tot controlat. Itant els era apuntar al nord com al sud,que de palanganes n’hi ha i en vénen detot arreu! Però, ai, las!, el clero, bon conei-xedor de l’esma del poble, i sobretot, bontemorenc dels aires de la Revolució Fran-cesa, que els podien afaitar la sotana, lavessana i la fulana, arengaren ben arenga-da la feligresia perquè els assetjats, mésque francesos imperials, veiessin la faran-dola del Moulin Rouge i de Pigalle escalantles muralles, amb ulls i cara de voler con-vertir la relíquia de Sant Narcís en una tite-lla de cabaret que balla el can-can.
Acabada la Guerra Civil, els guanyadorsafitaren convenientment el vedat. Bons ca-dells per vigilar; carnets identificadors alsamics, coneguts i saludats; prebendes atots els afectes per als negociants i per a lesgents de missa pontifical... Vegin a Gironal’eixample que als anys 60 i 70 anarenconstruint uns i altres... Eren tan feliços,però! No tant però com els conills quannecessitaven aigua a Montjuïc o Torre Gi-ronella i havien de baixar al riu. Això sí queera divertit! No tant com els conillets queen pisos de lloguer lluitaven amb la humi-tat, la precarietat i les males escoles!Que bé que s’ho passaven, però, ti-rant-se pedres i llambordes!
El Barri Vell era humit i feia pu-dor de pobre. Per això mateix, elscaçadors deixaren els conills i els llo-rigons acabats d’arribar a l’empara deSant Antoni gloriós i s’enfilaren Pedre-res amunt, Palau amunt i Montjuïc
amunt. Als quarters d’hivern, assolellats iplens de vida, hi afegiren aviat, per com-pletar la benèfica insolació, les colòniesd’estiu i els campaments de neu. CrearenPlatja d’Aro i la Costa Brava dels pied-noirs,Vallter i la Molina. Hi feren cases i hi clava-ren senyera. No preguntin com s’ho feren;més aviat pensin en els qui ho feren.
L’arribada de la democràcia fou, de pri-mer, un ensurt; de seguida, un petit tràmitsuperable; i en conclusió, la millor eina perfolrar-se per la cara i a la torera. La nit que,amb punys enlaire, els líders del PSOE idel PSUC anunciaren que a Girona hi hau-ria un govern d’esquerres, els caçadors
més aprensius visitaren diverses vegadesla comuna i tiraren de paper higiènic; elsconills més ingenus van destapar vi escu-mós (Viprase, naturalment). Pobres inge-nus, incauts i catxapons! L’endemà les ai-gües (les blanques i les negres) havien tor-nat a llera. A Girona no es mouria ni el quitingués el mal de San Vito! Les famíliesdels caçadors de rància soca havien de ga-rantir que es movia tot per no moure res.Així es va dictar i així es va fer.
Entre 1979 i fins abans-d’ahir, tot capi-talista que ha volgut folrar-se a Girona,s’ha folrat. Bàsicament, a compte de labombolla immobiliària, però també entota mena de negocis especulatius, borsa-ris i d’inversions. Tota l’obra pública de lademocràcia, que se n’ha fet, i molta, ha es-tat a benefici de la ciutat, que no vol dir ex-actament dels ciutadans. Al Barri Vell, perexemple. Hi vivia la xavalla, el poble ral enpisos de lloguer. Per tal d’atreure turismees va buidar de classes treballadores, es vaconvertir en un gran decorat de cartó-pe-dra i es va repoblar amb classes mitges-al-
tes.El comerç gironí en democràcia ha
estat regit per una espècie de protec-cionisme basat en el preu del lloguerde locals, la fraternitat de l’interès i lalluita contra les grans superfícies. Lle-vat d’algunes petites excepcions, total’oferta s’ha fet sempre a preu de turis-
ta (que aquí vol dir, curiosament,primera classe). Les gran superfí-
cies i els barris dormitori s’hanagermanat a la perifèria.
L’art combatiu dels anys 70s’ha anat amorosint, assuau-
jant i aigualint i, llevat d’alguneshonroses excepcions, s’ha plegat als inte-ressos estètics i esteticistes de la burgesiapijosocialista. Els Artistes compromesos,així en majúscules, com els bohemis delmodernisme tardà, abandonats del capi-tal, han fet més aviat feina de lloriguera icau.
Ara ja només falta que els mandarinss’autoerigeixin en salvadors de la pàtria.Que escriguin un llibre tipus «Nosaltresvam fer la democràcia», que ens ho expli-quin, que ens expliquin les batalletes detaverna, i que nosaltres el conills els com-prem les gràcies i les publicacions.
N
VEDAT MAJOR DE CAÇA
a prestigiosa revista britànicaRestaurant Magazine, en laseva guia dels millors 50 res-taurants del món (2006) votada
per no menys de 560 crítics gastronòmics iprofessionals del ram, va proclamar que elprimer cuiner i restaurant del món eraFerran Adrià i El Bulli, cosa que, altra-ment, ja havien proclamat guies i mitjansespecialitzats anteriors, de França als Es-tats Units. Però, a més, en aquesta reduïdai selecta relació, hi havia altres cuiners irestaurants catalans, com Santi Santama-ria de Can Fabes i Joan Roca del Celler deCan Roca –que per a molts, ja és també elprimer cuiner del món, si bé oficialment ésel segon– i altres guies n’hi inclouen d’al-tres, entre ells Carme Ruscalleda, del SantPol, «gran dama de la cuina», l’única cui-nera amb 6 estrelles Michelin repartidesentre Catalunya i el Japó.
Ara bé: només una ínfima minoria sapque aquests cuiners formen part d’unacul tura i una llengua anomenada catalanai, de fet –començant per Espanya, de for-ma interessada –i poc democràtica– se’ls fapas sar per espanyols, com si un escocèsfos anglès.
A més, la cuina d’avantguarda, per laseva pròpia naturalesa, és fungible, subjec-ta a les modes, capriciosa, internacional i,sovint, sense arrels nacionals. Per tant, lademanda de la cuina catalana com a Patri-moni Immaterial de la Humanitat, s’ha decentrar bàsicament en la cuina tradicional,en aquell model que ens diferencia d’al-tres, com l’espanyol, el francès o l’italià.
La cuina catalana és, en efecte, un mo-del ben diferenciat de la cuina dels veïns.Té la seva pròpia història –de fet, és la cui-na documentada més antiga d’Europa–.Com ho he exposat del dret i del revés en
el gran corpus de la nostra cuina –els 9 vo-lums de La cuina catalana–, i en altres lli-bres i publicacions –entre ells una enciclo-pèdia de pròxima publicació per Enciclo-pèdia Catalana sobre el patrimoni culturalcatalà, amb el volum de la gastronomia acura d’un servidor–, és una cuina amb unagramàtica pròpia, plenament diferenciabled’altres cuines. I que posseix unes caracte-rístiques de tècniques culinàries, bases isalses per cuinar molt característiques –so-fregit, picada, romesco, allioli, samfaina...–i gustos particulars –com l’estil «mar imuntanya», veritablement únic a Europa,o els curiosos dolç-salats (botifarra dolça,pomes farcides amb carn)– i primeres ma-tèries variades, productes –especialmentels embotits– i vins variats i d’una granqualitat. La cuina catalana pot ser, verita-blement, un patrimoni Cultural de la Hu-manitat.
L
LA CUINACATALANA, UNPATRIMONICULTURAL
Jaume Fàbrega
Jordi Vilamitjana i Pujol
POL
V.
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT
Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.catA/E: [email protected]
TELÈFON
972 20 20 66FAX DE REDACCIÓ
972 20 20 05FAX D’ADMINISTRACIÓ
972 22 48 25FAX DE PUBLICITAT
972 21 25 87
DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀC/ Joan Reglà, 5, 3r E. 17600 FIGUERESTELÈFON: 972 50 99 09 FAX: 972 50 93 69A/E: [email protected]
DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier ValeriPlaça Clarà, 6, 1r pis. local 0-5. 17800 OLOT TELÈFON: 972 26 88 11. FAX: 972 26 81 50A/E: [email protected]
CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 hA/E: [email protected]
Seu del Diari de Girona
DIFUSIÓCONTROLADA PER
Diari de Girona expressa les sevespròpies opinions únicament a l’Editorial irespecta, com a publicació oberta i plural,la dels seus articulistes.
Página 1 de 1La Vanguardia - Girona - 23 mar 2012 - Page #10
23/03/2012http://epaper.lavanguardia.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=2187...
