Lafamíliade#Carles#IV# - MG25 Història de l'Art · 2011. 2. 8. · reials: Las Meninas, de...
Transcript of Lafamíliade#Carles#IV# - MG25 Història de l'Art · 2011. 2. 8. · reials: Las Meninas, de...
La família de Carles IV FRANCISCO DE GOYA
Títol: La família de Carles IV. Autor: Francisco Goya y Lucientes (1746 – 1828). Cronologia: 1800. Es;l: època del neoclassicisme. Però Goya és únic i no admet cap intent de classificació. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 228 cm x 336 cm. Localització actual: Museo del Prado, Madrid.
DADES GENERALS DE L’OBRA
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Pintor i gravador, Francisco de Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’ofici a Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estèVca neoclàssica i el gust per les figures al·∙legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de la cort Francisco Bayeu. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fàbrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres clàssics del moment. Es va introduir als cercles aristocràVcs de Madrid i va esdevenir el retraVsta de més anomenada la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792, Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de l’originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-‐se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes. L’ambigua posició de Goya durant la Guerra del Francès (1808-‐1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació políVca a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.
CONTEXT HISTÒRIC
Tant des del punt de vista políVc com econòmic, el segle XVIII va ser, a tot Europa, un segle de recuperació i d’equilibri. El règim políVc predominant era el despo;sme il·∙lustrat, una versió de l’absolu;sme modificada per l’aplicació de tot un seguit de reformes, basades en els principis de la Il·∙lustració i sense intenció d’alterar les bases de la societat estamental. En el moment de dur a terme aquesta obra, Goya treballava com a pintor de cambra a la cort de Carles IV. El rei no governava, atès que des del 1779 havia encarregat aquesta tasca a Manuel Godoy. El gran poder que ostentava Godoy va provocar l’aparició, a la cort, d’un parVt contrari a la influència del valido. Aquest parVt estava presidit pel príncep d’Astúries. El 1808 va tenir lloc el moS d’Aranjuez, organitzat pel bàndol contrari a Godoy. El rei Carles IV el va des;tuir i va abdicar a favor del seu fill Ferran. Aquesta situació va enfrontar pare i fill i tots dos van acudir a Baiona, cridats per Napoleó, amb el pretext de buscar una solució. Un cop arribats al sud de França, l’emperador va aconseguir que renunciessin a la corona d’Espanya i la posessin a la seva disposició. A parVr d’aquell moment van començar a entrar tropes franceses a Espanya, fet que va desfermar una revolta popular espontània i va desembocar en la Guerra de la Independència. La situació revolucionària va comportar la liquidació de l’An;c Règim, juntament amb la promulgació de la primera consVtució espanyola. Durant la Guerra de la Independència, el poble espanyol confiava en el retorn de Ferran VII, el Desitjat, però aquest va restablir la monarquia absoluta (1884) i es va iniciar una etapa de repressió.
ANÀLISI FORMAL Elements plàs;cs
Goya fa servir una esplèndida gamma cromàVca, a base de daurats, grocs, blancs, vermells i blaus. La pinzellada és solta i segura (anys després serà àmpliament estudiada pels impressionistes), amb uVlització de la tècnica de «taca aïllada». La llum té un gran protagonisme en aquest llenç. Envaeix la part dreta del quadre i deixa en penombra l ’ e s que r r a , on l e s omb re s s’enfosqueixen a la zona on s’autoretrata el mateix Goya. D’altra banda, el contrast de llum ajuda el pintor a ressaltar la brillantor de les condecoracions, la sumptuositat de les joies i la riquesa dels vesVts.
ANÀLISI FORMAL Composició
El retrat de grup era un encàrrec dikcil de dur a terme, perquè Goya havia de reunir tretze persones en un espai estret, sense desequilibrar la composició. A més, havia de fer destacar cada personatge respectant les regles del protocol, amb la qual cosa es veia limitada la llibertat d’execució pictòrica. L’autor es va decidir per una alineació horitzontal, malgrat que la línia no és recta, sinó ondulada, seguint la forma més habitual de les alineacions barroques. D’altra banda, la posició ver;cal dels personatges recorda, en certa manera, els frisos neoclàssics. El rei Carles IV i el príncep Ferran s’avancen, respecte al grup, per posar de manifest la seva preeminència. La manca de profunditat i la quan;tat de personatges potencien la sensació de falta d’espai. Els personatges porten vesVt de cort i disVnVus honorífics: els barons, la banda de l’Orde de Carles III, i les dames, la de Maria Lluïsa. La composició és tancada, ja que tots els elements es dirigeixen al centre del quadre, ocupat per la reina Maria Lluïsa. D’aquesta manera es posa de manifest el seu caràcter dominant, que contrastava amb la debilitat del rei i que es reflecVa en la seva relació extramatrimonial amb Godoy.
Composició ANÀLISI FORMAL
Els personatges reials es troben distribuïts en tres grups: en el central apareixen Carles IV (1) i la seva esposa, Maria Lluïsa de Parma (2), amb els seus dos fills peVts, Maria Isabel (3) i Francesc de Paula (4); en el de l’esquerra, el futur Ferran VII (5), acompanyat de la seva futura esposa (6) –que amaga el rostre perquè encara no se’n sap la idenVtat–, i darrere, el seu germà, l’infant Carles Maria Isidre, que agafa el príncep d’Astúries per la cintura (7), i la germana del rei, Maria Josefa Micaela (8); en el de la dreta podem apreciar la presència del germà del monarca, Antonio Pascual (9), i de les dues filles, Carlota Joaquima (10) i Maria Lluïsa (11), el gendre, Lluís de Borbó, príncep de Parma (12), i el nét dels reis, Carles Lluís (13), als braços de la seva mare. Al darrere del grup de l’esquerra s’observa el mateix Goya (14), davant un llenç i amb el cap situat a l’altura del dels reis.
ANÀLISI FORMAL Es;l
Goya va ser un pintor del Barroc tardà a qui va tocar viure, en la seva maduresa, l’aparició de l’estè;ca neoclàssica. Tanmateix, com a geni de la pintura de tots els temps, és inclassificable. Més que un home de la seva època, va acabar essent un home contra la seva època. Durant anys va desenvolupar una important tasca com a retraVsta de la monarquia i de la noblesa. La seva percepció del caràcter dels personatges, unida a una pintura lliure i esquemàVca, dóna a les seves obres una nota de vivacitat i singularitat. Aconsellat per Mengs, Goya va estudiar la pintura de Velázquez, i la influència d’aquest arVsta, juntament amb la de Rembrandt, es deixa notar en el tractament que fa de la llum i l’atmosfera. En assolir un esVl totalment original i propi, es va converVr en «l’iniciador de la pintura moderna». La seva riquesa formal, esVlísVca, tècnica i intel·∙lectual el fan un referent obligat per a tots els moviments arpsVcs contemporanis. D’altra banda, pel que fa al tractament del color, és innegable la seva influència en Delacroix, Manet (Olympia s’inspira en La maja desnuda) o Picasso.
INTERPRETACIÓ Con;ngut i significat
Als palaus reials, Goya va prendre contacte per primera vegada amb l’obra de Velázquez, el qual exerciria des de llavors una influència decisiva en el seu esVl pictòric. El nomenament de Goya com a primer pintor de cambra va suposar la culminació d’un dikcil ascens. L’any 1800 va rebre l’encàrrec de pintar un gran retrat de la família reial, que ell mateix va Vtular El quadre de tots junts. Cap pintor de la cort no havia gosat, fins llavors, mostrar els membres de la família reial amb un realisme tan descarnat, gairebé caricaturesc, i amb una lletjor tan explícita. Goya va dedicar mesos a realitzar els retrats individuals, abans de posar-‐se a treballar en el retrat col·∙lecVu al seu taller. Des de sempre, tant els historiadors com la críVca s’han preguntat fins a quin punt pretenia, en aquesta obra, caricaturitzar el rei i la seva família.
INTERPRETACIÓ Con;ngut i significat
Avui dia, però, lʼopinió generalitzada descarta aquesta possibilitat i considera que es tracta més aviat dʼun retrat de caràcter psicològic, en el qual el pintor ens mostra els personatges com a simples mortals, mancats de la dignitat i lʼautoritat que, habitualment, trobem en els retrats de cort.""El Museo del Prado acull tres quadres notables de famílies reials: Las Meninas, de Velázquez, La família de Felip V, de Van Loo, i La família de Carles IV, de Goya.""Lʼautor estableix, en aquesta obra, un fil conductor directe amb Las Meninas i, així, enllaça la dinastia dels Àustria amb la dels Borbó, tot reforçant la legitimitat i la continuïtat en el tron dels monarques borbònics.""Manuela Mena (conservadora del Prado) apunta la possibilitat que el quadre representat darrere els reis sigui Els amors dʼHèrcules i Onfale, la qual cosa reforçaria lʼanterior significació, ja que Hèrcules és lʼheroi del qual procedeixen mitològicament totes dues dinasties.
INTERPRETACIÓ Funció
El quadre és una obra monumental, destinada a ocupar un lloc públic a la sala dʼalgun dels palaus reials. En un moment en què els reis de França acabaven de ser decapitats i es qüestionava la legitimitat dels Borbó per ocupar el tron dels Àustria, la continuïtat de la dinastia i la mateixa monarquia, aquesta obra de Goya es converteix en un acte de propaganda política. Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art, Castellnou Edicions, 2010
DOMÈNECH. A. Història de l’Art, Editorial Teide, 2003