L’art de les avantguardes

L’ART DE LES AVANTGUARDES L’ART CONTEMPORANI

S. XX-XXI

M. Filella B.

SITUACIÓ ARTÍSTICA CRONOLÒGICA ANTERIOR A L’ART DEL SEGLE XX- XXI

L’ART DEL SEGLE XIX

NEOCLASSICISME

ROMANTICISME

REALISME

MODERNISME

L’ART DEL XIX

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

• Retorn als models de l’antiguitat grega i romana (el classicisme)

• Edificis inspirats en les construccions gregues i romanes (el temple)

• Elements propis de l’arquitectura clàssica (els ordres arquitectònics, el frontó i l’entaulament)

• El gust pel colossalisme i la sobrietat (dimensions gegantines i sense ornamentació supèrflua)

• Temes heroics i de pàtria, exempts de moviment.

• Volen expressar idees.

JACQUES-LOUIS DAVID, La mort de Marat, 1793 LA CATEDRAL NOVA DE

LLEIDA, 1761-1781

L’ART DEL XIX

El Romanticisme

Al començament del segle XIX es va escampar per Europa un important moviment artístic, conegut amb el nom de Romanticisme

• Retorn al model de l’Edat Mitjana (rebuig dels models de l’antiguitat grega i romana)

• Defensa del nacionalisme (es van implicar en les lluites liberals i nacionals)

• L’exaltació de l’individu (la defensa dels sentiments i l’amor a la llibertat)

• El gust per la natura i les cultures populars

• Trenca amb l’estil neoclàssic solemne

• Es recupera la llum i el color

DELACROIX: La llibertat guiant el poble. 1830

L’ART AL XIX

El Realisme

A la segona meitat del segle XIX el Romanticisme va ser desplaçat per un nou moviment cultural: el Realisme

• Representació de la vida quotidiana (a diferència de l’idealisme dels romàntics)

• Denúncia dels problemes socials de la industrialització i la situació precària dels obrers (la injustícia, la fatiga a la feina,...)

• L’ésser humà serà el protagonista

• Representació de la vida quotidiana

• Pinzellades properes a l’impressionisme amb jocs de llum i colors

MILLET: Les espigolaires. 1857

L’ART AL XIX

El Modernisme

8

Els últims anys del segle XIX va sorgir un moviment artístic molt original que va rebre nom diferents segons el país: -Modernisme a Catalunya, -Art Nouveau a Bègica, -Jugendstil a Alemanya, -Sezessionstil a Àustria, -Stile Liberty a Itàlia -Modern Style a Anglaterra

• Va sorgir per satisfer els desitjos de la burgesia benestant, dels grans propietaris i dels financers

• Va tenir dues capitals: Viena i Barcelona • Va tenir l’expressió més important en

l’arquitectura i també en les arts decoratives

• Es trenca amb la tradició, les corbes i la natura en seran protagonistes

ANTECEDENTS DE LES PRIMERES

AVANTGUARDES

IMPRESSIONISME

POSTIMPRESSIONISME

ANTECEDENTS DE LES 1s. AVANTGUARDES

L’IMPRESSIONISME

•Creixement de la burgesia reflectit en alguns temes com el de la vida nocturna. •Evolució del Realisme i de l’escola paisatgística francesa del s. XIX •Canvi d’ideal de bellesa pel de llibertat •Aparició de la fotografia •Pintura a l’exterior fora de l’estudi. •Temàtica: paisatge, natura, la nit i els espectacles. •Tècnica: petites pinzellades. Física del color ( el negre desapareix, sols colors purs)

Sorgeix a França a darrers del s. XIX a partir del quadre exposat de Monet: “Impressió, sol ixent”

RENOIR, Le Moulin de la Galette. 1876

JOAQUÍN SOROLLA

EDGAR DEGAS, L’assaig. 1873-1878

AUGUST RODIN

ARTISTES: Mary Cassat, Morisot, Degas, Renoir, Monet, Rodin, Manet, Sisley, Pissarro

ANTECEDENTS DE LES 1s. AVANTGUARDES

EL POSTIMPRESSIONISME Continuació de l’Impressionisme, tot i que hi ha un rebuig a les seves limitacions. A França també. El nom li donà el crític britànic Fry arrel d’una exposició del 1910

•Temes sobre la vida real, amb més emocions. •No formen un grup com els impressionistes •Experimenten tècnicament amb l’aplicació pictòrica: el puntillisme i l’expressonisme. Molt important la teoria del color. •Visió més personal de l’artista. •Més interès que en els impressionistes pel dibuix i les formes. •Dins el puntillisme en destacaran Seurat i Signac.

SEURAT, La grande jatte. 1884-86

SIGNAC

ARTISTES: CÉZANNE, VAN GOGH, GAUGUIN, TOULOUSE-LAUTREC

PRIMERES AVANTGUARDES

finals s.XIX-XX

FAUVISME

EXPRESSIONISME

CUBISME

ORFISME

DADAISME

NEOPLASTICISME

CONSTRUCTIVISME

SURREALISME

FUTURISME

PRIMERES AVANTGUARDES 1905-1945

EL FAUVISME Neix a París a principis del segle XX (1904-1907), el nom li donà Vauxcelles al Saló de la Tardor de 1905 pels mètodes d’expressió pictòrics: fauves ( feres).

•Seran paral·lels a l’expressionisme alemany •S’oposa al naturalisme, l’impressionisme i el postimpressionisme dels puntillistes. •Influència de Gauguin i les idees de Zola i Nietzsche. •Utilització del color pur, agressiu i arbitrari. •No realisme, prevaleix l’emotivitat de l’artista •Figures planes, linials •Exageració del dibuix i les perspectives forçades •Temàtica tradicional: paisatge, retrat, interiors, natures mortes, home-natura… •Gust per les cultures primitives i l’estampa japonesa.

H. MATISSE Artistes: DERAIN, VLAMINK, MATISSE


L’EXPRESSIONISME Neix a Alemanya entre el 1900-1930

•Exageren i deformen la realitat en reacció a l’impressionisme. •Donen més importància al contingut que a la forma, volen expressar l’interior de l’ésser humà. •No s’exigeix una bona tècnica pictòrica i de dibuix , prevaleix lo subjectiu. •A través del color, la forma i la composició volen aconseguir un xoc en l’espectador.

Dos grups: DIE BRÜKE i DER BLAUE REITER Artistes: Nolde, Kirchner, Kokoschka, Marc, Munch, Klee, Kandinsky… E. MUNCH


EL CUBISME Neix a Europa de la mà de Picasso, Braque i J. Gris entre el 1907 i el 1914. •Tracta les formes naturals com a

geomètriques, modelant-les amb el color. •Volen plasmar la 3D •Es trenca amb el realisme •Reflexió visual sobre la forma. •No són abstractes. •Sembla com si la imatge es veiés a través d’un mirall trencat. •Descomposició del volum sense degradats ni ombres •Temes: retrats, natures mortes urbanes. •Incorporen el collage •Admiració per Seurat i Cézanne i l’art dels pobles primitius

Artistes: Picasso, Braque i Juan Gris

P. PICASSO


L’ORFISME

Neix a França el 1911 de la mà dels germans ROBERT i SÒNIA DELAUNAY, el nom li donà Apollinaire als dos germans.

•Surt del cubisme per a proclamar el triomf del color. •Quasi no hi ha figuració •Estructuració i continguts a base de figures geomètriques bàsiques •Recerca de la relació entre el so i el color. •Dinamisme rítmic •Composicions fantàstiques


EL DADAISME Moviment antiart sorgit a Zúrich ( Suïssa) mentre a Europa estava en guerra ( I Guerra Mundial). El nom li atorgà Tzara en obrir a l’atzar un diccionari.

•Es caracteritza pels gests i les manifestacions provocadores •Van en contra de la tradició, la literatura i la poesia •Serà un precedent de l’Art Conceptual •Llibertat de l’individu •Espontaneïtat, contradicció •Defensa del caos, la imperfecció •Valoració de l’atzar en la creació •Qüestionament de l’art •Materials de rebuig •Empren el fotomuntatge •Aparició dels ready-made

Artistes: Picabia, M.Duchamp, H. Höch, H. Arp, Ernst, G. Grosz, R. Hausmann, Man Ray…

M. DUCHAMP


EL NEOPLASTICISME

Neix a Holanda el 1917 també anomenat STIJL (l’Estil). Un dels creadors en serà Van Doesburg: “despullem la naturalesa de totes les seves formes i només deixem l’estil”

•Estètica renovadora en la depuració formal. Tendència cap a l’abstracció. •Influència del cubisme de Braque i Picasso i de la teosofia) •Integra diferents arts: arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques. •Junt amb el Suprematisme de Malevitx donaran pas a l’abstracció geomètrica. •Plantejament racionalista •Composicions a base d’harmonia de línies i masses •Paleta de colors plans •*** Bauhaus, escola que sorgirà a Viena a posteriori (L. Moholy-Nagy, T. Van Doesburg, W. Gropius).

Artistes: Piet Mondrian, Van Doesburg, Huszár.

P. MONDRIAN


EL CONSTRUCTIVISME I EL SUPREMATISME

Moviments artístics , sobretot arquitectònics que neixen a Rússia amb la Revolució d’octubre del 1914. El terme primer vindria a dir “art per a la construcció”.

•Es vincula al Suprematisme de Malevitx i al Raionisme o cubisme abstracte. •El constructivisme insisteix en la funció utilitària de l’art i el suprematisme en serà el vehicle de les idees espirituals de Malevitx. •Continguts plàstics d’abstracció geomètrica. •Art revolucionari a mercè de la nació política. •La industria i les noves tecnologies seran presents en els continguts •Introducció de nous materials com el vidre, el ferro, etc.

Artistes: L. Moholy-Nagy, Tatlin, Malevitx, Ródxenko, K. Mélnikov, A. Pevsner, Vadim Meller… TATLIN, Monument a la 3. Internacional

RÓDXENKO


EL SURREALISME Moviment artístic literari sorgit a França durant la 2. meitat del s. XX (1924) coincidint amb el 1r. Manifest surrealista entorn al poeta André Breton.

•.automatisme psíquic on s’intenta expressar el procés real del pensament. •Treball amb l’inconscient •Noves tècniques: el frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit, la pintura automàtica i el collage. •Exploració del món infantil i dels somnis. •Ambigüitat d’imatges i significats •Introducció de text a l’obra •Resposta dialèctica a la destrucció implantada pel dadà

Artistes: Miró, Arp, Magritte, Masson, Giacometti, Ernst, Oppenheim, Dalí, Man Ray, W. Lam, Matta, B. Palència…

EL FUTURISME


Neix el 1909 a Itàlia de la mà de Marinetti que va redactar el 1r. Manifest.

•Rebuig pel passat, la tradició. Defensa del nou art modern, de la màquina i la velocitat •Prohibició del sentimentalisme i l’anècdota •Ètica masclista, misògina i provocadora, gust per l’esport, el perill •Desig de reproduir el moviment repetint la imatge com si fos una seqüència fílmica. •Tècnica divisionista i de molta gamma cromàtica. •Temes: la ciutat i la figura humana en moviment.

Artistes: Severini, Carlo Carrà. G. Balla, U. Boccioni, A. Sant’Elia.

CARRÀ

SEGONES AVANTGUARDES

1939-1969

INFORMALISME

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

NEODADAISME

POP ART

NOU REALISME

MINIMALISME

ART CINÈTIC

ART D’ACCIÓ BODY ART

ART CONCEPTUAL

LAND ART

ART POVERA

L’INFORMALISME

SEGONES AVANTGUARDES 1939-1969

Neix el 1945 a Europa paral·lel a l’Expressionisme nordamericà. Li donà el nom el crític Tapié.

•Els materials esdevindran els protagonistes del fet plàstic •La temàtica resta en 2n. Pla •Desparició de la figuració i geometrització (excepte Cobra) •Exaltació de l’atzar i el gest •Tècniques: collage, grattage i frottage •Nous materials: sorra , fusta, guix, grava… de l’entorn. •Acumulació plàstica de materials, relleus, degoteig, forats… •Llibertat de color i importàcia de la textura •Vinculació a l’existencialisme •Expressió de les emocions.

Artistes: A. Tàpies, el grup Cobra, Fautrier, Dubuffet, A. Burri, A.R. Casamada, Hernández Pijuan, Guinovart, W. Wols, L. Fontana…

ANTONI TÀPIES

L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE


Neix als EEUU. a principis dels 40 fins els 50, basant-se en l’expressivitat espontània de l’artista a través de l’acció.

•No hi ha figuració •S’empren materials, estris i suports poc convencionals. •Expressió lliure i subjectiva fent ús de l’espontaneïtat i l’atzar. •Importància de l’acte de pintar •Traç i gest amb dinamisme, ritme i línia. •Es donen dos fases: la mítica, d’influència surreal i la gestual o action painting •Llibertat de color •Composicions amb signes, gestuals •Tècnica del degoteig i dripping

Artistes: J. Pollock, De Kooning, Barnett Newman, Gorky, F. Kline, M. Tobey, M. Rothko, Motherwell, Hofmann, Frankenthaler, J. Mitchel…

JACKSON POLLOCK

NEODADAISME


Es dóna als EEUU. i a Europa als anys 50 i primers dels 60, com a moviment precursor del que serà el Pop Art.

•Volen tractar la creació artística com un objecte entorn a l’artista. •Es considera com a antecedent els ready-mades de Duchamp i els collage d’Schwitters. •Empren objectes de l’entorn quotidià. •Barreja pictòrica i d’objectes reals •Elements de diferents àmbits: fotos, paper pintat, mobles… •Fusió de pintura i escultura.

Artistes: R. Rauschenberg, Jim Dine, Joseph Cornell, Jasper Johns…

RAUSCHENBERG

POP ART


Neix a Anglaterra i als EEUU. durant els anys 60. El nivell de prosperitat i el clima de benestar posterior a la 2ª. Guerra Mundial es veurà reflectit en el Pop Art.

•Rebuig de l’expressionisme abstracte i tornada al món objectual. •Temes: imatges del món de la comunicació i dels mass media. •Valor iconogràfic de la societat de consum •L’art vist com a obra no única sinó reproduible i com a objecte de consum. •Importància de la fotografia en detriment de les tècniques tradicionals. •Ús del collage i del fotomuntatge,de la litografia i de la serigrafia. •Llenguatge figuratiu però no descriptiu. •Inexpressivitat. •Temes: les grans ciutats, el còmic, fotos, anuncis publicitaris, aliments de consum… •Formes i figures a gran escala •Colors purs i brillants inspirats amb els de consum.

Artistes: A. Warhol, Lichtenstein, Oldenburg, G. Segal, Wesselman, P. Blake, Equipo Crònica, M

ANDY WARHOL

NOU REALISME


Sorgeix a França a darrers dels 50, relacionat amb el Pop Art i el Dadà com a precursor, tot i que menys crític amb la societat moderna. Paral·lelament es crearà un grup a França.

•Rebuig de l’Expressionisme abstracte i de l’Informalisme. •Contingut plàstic basat amb la realitat. •Crític amb el consumisme, a diferència del Pop Art. •Colors plans i intensos. •Varietat de plantejaments expressius: pintura monocroma( Klein), collage 3D (Manzoni i Klein), pintura sobre el cos (antropomentries), estil kitsch ( Raysse). •Temes: objectes quotidians, elements urbans, etc.

Artistes: Yves Klein, Martial Raysse, Tinguely, César, Adami, Richter, Manzoni…

KLEIN

MANZONI

MINIMALISME


Neix als EEUU. a meitat dels anys 60 amb el màxim auge als 70. El terme el treu el filòsof Reinhart arrel d’unes pintures grans que contenia una simple creu.

• Se l’ha anomenat pintura del silenci. •Austeritat impersonal •Màxima senzillesa i reducció d’elements plàstics de formes i volums. •Configuracions geomètriques. •Valoren el concepte entre l’artista i l’obra així com el paper de l’espectador. •Importància de l’entorn en la comprensió de l’obra. •Abstracció total •Superfícies monocromàtiques amb poca intervenció. •Utilització de materials mínimament manipulats. •Creació de contrasts ( Ryaman) •Pintures de gran format. •A l’igual que en el Pop Art la petjada de l’artista quasi no es perceb.

Artistes: Olitski, Ryman, E. Kelly, Agnès Martín, C. André, D. Judd, Robert Morris, Sol LeWit, Eva Hesse, R. Serra, J. Baer…

SOL LEWIT

D. JUDD

ART CINÈTIC


Comença després de la 1. Guerra Mundial però amb més força als 50. Basat en l’abstracció i la investigació del factor cinètic dins la creació plàstica.

•Rebuig dels diferents referents narratius i literaris. •Es desvincula l’obra d’art de l’artista (Riley). •Apart del llenç s’empraran altres suports. •L’obra no sols existeix materialment sinó també en l’ull i la ment de l’espectador. •Interès per formar part de l’urbanisme de la societat. •Intervenció de l’espectador en algunes obres per accionar-les.

Artistes: Vasarely, Julio Le Parc, A. Otero, Agam, Jesús Rafael Soto, Rickey, Riley, A. Calder…

CALDER

JULIO LE PARC

ART D’ACCIÓ


S’inicia els anys 60, qüestionant-se el paper de l’art i el dels museus i galeries, ampliant llocs i espais per projectar , esborrant fronteres entres les diferents disciplines artístiques.

• concebeixen l’obra d’art no com a mercaderia, sinó com a acte humà •Fonamental el paper de l’espectador i de les seves reaccions, involucrant-se emocional i intel·lectualment. •Provocació al públic amb vivències que poden ser o no agradables. •Interelació de les arts ( dansa, teatre, música...) •Desapareixen els mediadors i crítics pel mig. •Variants: el happening , la performance, el grup Fluxus i el Body Art. •Es volen apropiar de la vida a través de qualsevol acció amb intenció estètica conscient i elaborada.

Artistes: Joseph Beuys, Vostell, Chris Burden, John Cage, Valie Export, The Gutai Group, Rebecca Horn, A. Kaprow, M. Knizac, Bruce Nauman, Nitsch, Oldenburg, Yoko Ono, Sophie Calle, etc.

J. BEUYS

BODY ART


Es donà dins l’art conceptual a Europa i als EEUU. en els anys 70. Estaria considerat com un art d’acció generat amb el propi cos com a suport.

•El cos s’embruta, es pinta, es calca, es cobreix… •Es sol fer en forma d’acció sigui performance o happening •Es documenta fotogràficament o s’enregistra en video •Art efímer •S’interessa pel comportament humà •De vegades arriben a límits extrems

Artistes:el grup Vienès format per Günter Brus, Otto Mühl, Nitsch, R. Schwarzkögler, Gilbert &Georges (Anglaterra), Marina Abramovic, V. Aconci, Gina Pane, Adrian Piper, A. Mendieta, etc.

ABRAMOVIC

G. BRUS

ART CONCEPTUAL


Comença als EEUU. cap al 1966, desprès del Minimalisme.

• l’interessa més la reflexió sobre l’obra, és a dir el concepte i els procès creatiu que no pas l’objecte artístic en si. •Culmina la desmaterialització de l’art pregonada pels dadaistes. •Precursor: Duchamp amb els ready-mades •Síntesi de l’art i el pensament •No es vol representar la realitat •Recerca de la simplicitat •Combinació de llenguatges: escrit, pictòric… •Mètodes no emprats fins aleshores: performances, video-art, instal·lacions, net-art, land-art… •Obres de difícil comercialització •Obra efimera •La tecnologia com a eina i no raó de ser.

Artistes: J. Kosuth, Sol Lewit, Arakawa, On Kawara, B. Nauman, Dan Graham, Antoni Muntadas, Joan Brossa, Jordi Benito, Antoni Abad…

J. KOSUTH

LAND ART


També anomenat ART de la Terra, estil dins l’art conceptual dels anys 70 a Europa i els EEUU.

•La natura com a suport i objecte d’exploració artística. •S’interessen per la conservació de la natura inspirant-se de vegades amb arquitectures antigues o llocs sagrats (monolits, tombes d’Egipte…) •A l’igual que l’art Primitiu, empren un mínim d’elements expressius ( línia recta, zig-zag, cercle…) •Art efímer •Relacions profundes de l’ésser humà i la Natura, esdevenint obres místiques o misterioses

Artistes: Robert Smithson, M. Heizer, Richard Long, Christo i Jeanne Claude, Walter de Maria, Daniel Buren…

CHRISTO

ART POVERA


Sorgeix a Itàlia a finals dels 60, o el que seria dir art pobre. Li donà nom el crític Germano Celant

• les obres estan formades per materials pobres com palla, papers, terra…, o residus sense valor. •Apareix com a reacció contra l’art tradicional en tant que els materials no són bells, essent de deixalla entre altres. •Els precursors en seran els informalistes Lucio Fontana i Alberto Burri. •L’objecte esdevé l’essencialitat matèria artística. •Podem remuntar a la “merda d’artista” de P. Manzoni i a l’urinari de Duchamp. •Moltes de les obres són instal·lacions en que el paper de l’espectador és primordial. •Molts materials no es modifiquen, sols s’escolleixen, s’ubiquen en un lloc o es barregen entre ells.

Artistes: Michelangelo Pistoletto, Joseph Beuys, Giuseppe Penone Rossella Cosentino, Jan Dibbets, Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Luciano Fabro, Hans Hacke, Jannis Kounellis, Mario Merz, Marisa Merz, Robert Morris, Giulio Paolinii, Gilberto Zorio.

PISTOLETTO

LES INSTAL·LACIONS

DARRERES TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES

Sorgeix als 60

• és un art que implica un espai com a suport de l’obra i un espectador, apart d’objectes o altris disposats d’una manera determinada. •Nova utilització de l’espai com a centre de la proposta plàstica. •El públic esdevé el protagonista, està dins l’obra •L’espai pot ser tancat, obert, en un interior, exterior... •Els objectes poden ser variats: 3D, bidimensionals, video •Hi ha la variant de la vídeo-instal·lació, dels ambients o environments. •De caràcter efímer. Artistes: Kurt Schwitters, Merz, Julia Scher, Marcel

Broodthaers, Antoni Muntadas, W. Vostell, Tunick…

SPENCER TUNICK

EL VÍDEO-ART

DARRERES TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES

Sorgeix cap a darrers dels 60, meitats dels 70 com a mitjà de fàcil accés i baix cost. Tot això enmig de revoltes estudiantils, un art contestatari, una societat de consum, una revolució sexual.

• és un art experimental •Es declara enemic de la TV comercial •Apareix en un moment social on l’impacte dels mitjans de comunicació és molt intens sobre les idees i costums de la població. •Molta gent tenen televisors a casa •Critiquen la publicitat •Hi ha dos pràctiques vídeo: la documental lligada al periodisme i l’artística.

Artistes: Name June Paik, Wolfe Vostell, Bill Viola, Ira Scheneider, Frank Gillette, Pipilotti Rist, Peter Campus, Hill…

PETER CAMPUS

http://www.youtube.com/results?search_query=peter+campus&oq=peter+campus&aq=f&aqi=&aql=&gs_l=youtube-psuggest-reduced.3...53146.56307.0.57090.12.12.0.0.0.0.177.1516.2j10.12.0...0.0.ypJiHWkOfrE

L’art de les avantguardes

Education

Transcript of L’art de les avantguardes