1. L'art romnic

2. ndex

L'art Romnic a Catalunya

Arquitectura

Pintura

Primer romnic

3. L'art Romnic a Catalunya

Caracterstiques prpies com l'aplicaci de les voltes de can en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais menors i en les cpulessota els cimboris. Per es segueix la rusticitat amb finestres cegues.

La influncia s de filiaci llombarda, es caracteritza per ls general dun aparell de pedres allargades, i una decoraci exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen ser estretes de doble esqueixada.

Segent 4.

L'Abat Oliba s un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglsies de Vic que desprs s'estn a la resta. Aix van nixer les basliques de:

Sant Vicen de Cardona

Sant Sereni de Tavrnoles

Sant Pere de Casserres

Catedral de Girona

Monestirs de Cuix i Ripoll

Sant Pere de Rodes i de Breda.

L'austeritat de la primera etapa desencalla al segle XI, major perfecci de l'aparell dels murs grcies a blocs de pedra, a espais amplis i equilibrats.

L'esclat del romnic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians.

5. Arquitectura

Larquitectura caracterstica principal del romnic catal. Es caracteritza principalment per els sostres baixos i les parets molt gruixudes. Esglsies que destaquen:

• Una distribuci forma creu llatina, part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central s ms alta i ampla. Es delimiten per les columnes i parets.

• Distribuci simtrica. Parets gruixudes amb espitlleres i/o ulls de bou

• Columnes amples, algunes decorades als capitells i daltres no.

• Les columnes suneixen amb arcs ogivals o amb arcs de mig punt.

• Els sostres de la nau central en volta de can i els de les naus centrals en forma de mitja volta de can.

• Capitells decorats amb animals mitolgics i escenes bbliques.

index 6. Pintura En els murs apareixen els temes narratius, tant del Antic com del Nou Testament. Tamb apareixen les vides dels sants, si tenen relaci amb el cam que els fidels han de recrrer per obtenir la Salvaci. La pintura t una clara funci docent, i un marcat carcter simblic, a ms, desttic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes: frontalitat, carncia de volum i profunditat, formes geomtriques i esquemtiques, adaptaci al marc arquitectnic, antinaturalisme i hieratisme, encara que aix es compensa amb una gran expressivitat de les figures. 7.

Influncia de lart bizant. Predomina dibuix, amb lnia grossa, colors plans i sense volum. Els colors s'aplicar al temple.

En la pintura romnica sobresurt la miniatura. La miniatura esta realitzada per gent lletrada. Es creen models que desprs apareixen en murals i tables. Es pinten Bblies, llibres de hores, vides de sants, llibres cientfics, etc.

8. Primer romnic

El primer romnic fou desenvolupat a Catalunya segle X.

La proximitat geogrfica d'aquest territori amb els corrents artstics van fer que apareguessin a Catalunya manifestacions de l'incipient art romnic.

Per eludir el terme "art preromnic" van preferir utilitzar l'expressi "primer romnic" o "primer art romnic" per designar aquelles anticipacions catalanes del romnic prpiament dit.

9. Fin