L’ARTICLE

D’OPINIÓ

L’article d’opinió

L’argumentació és una pràctica discursiva que té com a finalitat expressar la pròpia opinió amb arguments i raons sobre qualsevol situació, fet esdeveniment o circumstància, a fi de convéncer l’interlocutor (lector, oient, contrincant) perquè canvie d’opinió i s’avinga a la nostra.

Els textos argumentatius escrits més corrents són la carta al director, l’editorial d’un periòdic o l’article d’opinió.

CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU

● En el text argumentatiu l’emissor s’implica manifestant les seues opinions, per la qual cosa recorre a expressar-se en primera persona.

● Per a introduir els diferents arguments s’usen marcadors d’orde, ordinals o altres marques de jerarquització, com ara en primer lloc, d’una banda, d’altra banda, per acabar, en conclusió, etc.

● Per a expressar l’oposició s’empren nexes oracionals adversatius, com ara no obstant això, però, sinó, tanmateix, encara que, etc; o bé noms introduïts per locucions, per exemple malgrat, a pesar de, tot i, etc; així com verbs que indiquen oposició: oposar-se, dissentir, i perífrasis com ara estar en contra, no estar d’acord, no veure-ho clar, etc.

● Per a expressar la causa s’usen nexes oracionals causals, com ara perquè, ja que, etc.; o bé noms introduïts per locucions, per exemple amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc; així com verbs que indiquen causa: produir, provocar, fer, suscitar, originar, ocasionar, motivar, determinar, etc.

● Per a expressar la conseqüència s’utilitzen nexes oracionals consecutius: per tant, així, doncs, etc.; o bé noms introduïts per locucions adverbials com ara en conclusió, així és que, per això, cosa que, atés que, etc.

L’ESTIL DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

• La Modalització.

o Mostra la subjectivitat de l’autor mitjançant: Lèxic valoratiu:

La pel·lícula va ser molt llarga / La pel·lícula va ser inacabable Té l’hàbit de fumar / té el vici de fumar

Recursos gràfics: subratllats, cometes, cursives, etc. El president de l’empresa va mostrar la seua “bona gestió”

acomiadant 200 empleats.

Ús de verbs d’opinió: crec, pense, em sembla, m’opose, etc.

CLASSES D’ARGUMENTS

• Apel·lació a l’argumet d’autoritat: l’emissor cita una autoritat en la matèria en què basa els seus coneixements, que el destinatari accepta perquè no la pot qüestionar.

• Apel·lació a l’argument de quantitat: l’emissor fa referència a la gran quantitat de persones que pensen igual o el gran nombre de vegades que ocorre el mateix fet.

• Apel·lació a l’argument del model: l’emissor invoca un model inqüestionable, la conducta del qual cal imitar.

• Apel·lació a l’argument del benefici: l’emissor justifica la seua posició adduint els inqüestionables beneficis que comporta mantindre-la.

• En alguns casos,l’interlocutor prepara el camí de l’argumentació principal incloent un relat al·legòric en la seua exposició per tal de predisposar l’altre favorablement a la seua tesi.

• L’interlocutor també pot recórrer a usar la ironia, jocs de paraules i la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s’espera resposta; servix només per a centrar l’atenció i fixar l’interés del receptor.

ESTRUCTURAL’estructura del text argumentatiu consta generalment de tres parts:

a) Introducció: és la part en què l’emissor enuncia el tema, opina i dóna la seua opinió (tesi) a favor o en contra.

b) Fets i arguments: l’emissor exposa els fets i aporta un argument principal i altres de secundaris, si és el cas, per donar suport a les seues afirmacions.

c) Conclusió: és la part en què l’emissor recapitula i sintetitza la idea principal. En els textos escrits la conclusió s’expressa habitualment en l’últim paràgraf.

Sequera?De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de forma incorrecta. No sol ser greu, en tota comunicació humana apareixen errors i interferències que no acostumen a ser percebuts o, en el millor dels casos, són obviats. El problema sorgeix quan emprem els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem així una visió falsa i distorsionada de la realitat.Una d’aquestes paraules és la “sequera pertinaç”. Tots els estius en parlem, però si ens atenim a la definició del diccionari trobarem que la sequera és “temps sec de llarga durada”. És a dir, el més normal del món a la península ibèrica, on el clima mediterrani és predominant i es caracteritza pels estius llargs, secs i calorosos.Així és que ara la paraula l’apliquem quan hi ha restriccions d’aigua, tant si és al camp com a les ciutats. Així, doncs, no fem sinó pervertir la realitat. Si hi ha manca d’aigua i les reserves dels pantans són baixes, potser s’haurà de pensar al revés: no és que hi haja poca aigua, és que hi ha massa gent i se sobreexploten uns recursos que són més que limitats en un clima com el mediterrani. Hi ha sequera on hi ha un increment de població més que considerable durant l’estiu a les zones de costa? Hi ha sequera o massa camps de golf? Hi ha sequera o s’intenta sobreexplotar el camp a còpia de regar la màxima extensió possible? Potser, si ho preguntem als beduïns, ells no consideren que n’hi haja, de sequera, al desert del Sàhara. Ara bé, posem-hi uns quants camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i uns quants camps de regadiu i probablement es començarà aleshores a dir que la “sequera” ha aparegut al desert

FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONOwww.elpais.es 25/08/2006 (adaptació)

Títol

Introducció del fet

Cos Argumentatiu

Conclusió

FAENA PER A CASAHeu d’argumentar sobre la prohibició de fumar a tots els espais públics i privats (bars, restaurants, parcs, portes escoles i hospitals....)

Heu de tenir en compte els connectors

ARGUMENTACIÓ SOBRE LA PROHIBICIÓ DEL TABACENTREGA PROPER ...