L’AVALUACIÓ DE L’ADQUISICIÓDE CLE

Juliol 2010

Joan MelcionUAB

AVALUAR

Què és?

jutjar valo

rar

calcular

comparar

apreuar

mesurar

examinar

determinarqualificar estimar

(com)provar

AVALUACIÓ = EXAMEN ?

avaluació.

f. Acció d’avaluar.

Avaluació educativa.

   avaluar.

1. v. tr. Determinar, esp. d’una manera aproximada, la vàlua o el valor (d’alguna cosa)

2. v tr. Determinar, esp. d’una manera aproximada (una magnitud) Una fortuna avaluada en milions de pessetes.

3. Fig. Apreuar

¶

Real Academia Española © Todos los derechos reservados

evaluación.

(De evaluar).

1. f. Acción y efecto de evaluar.

2. f. Examen escolar. Hoy tengo la evaluación de matemáticas.

   evaluar.

(Del fr. évaluer).1. tr. Señalar el valor de algo.2. tr. Estimar, apreciar, calcular el valor de algo. Evaluó los daños de la inundación en varios millones. 3. tr. Estimar los conocimientos, aptitudes y rendimiento de los alumnos.

¶

Real Academia Española © Todos los derechos reservados

examen.

1. m. Acció d’examinar. L’examen de la qüestió. L’examen del malalt, de la ferida. Un examen microscòpic.2. m. Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l’aprovació d’una assignatura, etc.

examen.

(Del lat. exāmen).1. m. Indagación y estudio que se hace acerca de las cualidades y circunstancias de una cosa o de un hecho.2. m. Prueba que se hace de la idoneidad de una persona para el ejercicio y profesión de una facultad, oficio o ministerio, o para comprobar o demostrar el aprovechamiento en los estudios.

AVALUACIÓ PROCÉS

EXAMEN INSTRUMENT

Prejudicis i malentesos al voltant de l’avaluació.

• L’avaluació sovint és vista com una prova, o un conjunt de proves, en què els alumnes han de demostrar les seves capacitats, de cara a determinar qui és millor i (o qui és pitjor).

• L’avaluació s’identifica amb examen.

• L’avaluació es tendeix a situar al final d’un procés d’aprenentatge (curs, trimestre, semestre...).

• La informació que es dóna de l’avaluació se sol reduir a la informació sobre la nota.

• L’avaluació sovint es concentra en un sol aspecte del que s’aprèn (p. ex. gramàtica).

• L’avaluació sovint informa més sobre el que no s’ha après que sobre allò que s’ha après.

AVALUACIÓ

Què és?

Què avaluem?

gramàticafluïdesa

pronunciaciócomprensió

sintaxi

lèxicprecisió

coherènciacomunicació

• Els coneixements (què sap)

• Les destreses lingüístiques (què entén, què diu com ho entén; com ho diu)

• La competència lingüística / comunicativa (què sap fer)

• L’actitud (què fa)

L’OBJECTE D’AVALUACIÓ (QUÈ?)

• El progrés

• L’assoliment d’uns objectius

FINALITAT DE L’AVALUACIÓ

Què és?

Què avaluem?

Per a què avaluem?

• Per saber sobre el propi aprenentatge Autoavaluació

• Per conèixer punts forts i febles prova diagnòstica

Per detectar el punt de partida prova de nivell

• Per mesurar l’evolució de l’aprenentatge aval. de progrés

FINALITAT I TIPUS D’AVALUACIÓ (PER A QUÈ?

• Per valorar si s’han assolit els objectius aval. d’assoliment.

• Per comprovar si es té un determinat nivell de competència de domini (o proficiència)

EL MOMENT DE L’AVALUACIÓ

Què és?

Què avaluem?

Per a què avaluem?

Quan avaluem?

Durant tot el procés d’aprenentatge, si volem que tingui un efecte positiu sobre aquest aprenentatge:

• de manera contínua, per controlar l’evolució de l’aprenentatge (avaluació continuada);

freqüentment, sobre punts essencials del programa (avaluació de progrés);

• al final d’un curs, per establir si s’ha cobert els objectius (avaluació final).

EL MOMENT DE L’AVALUACIÓ (QUAN?)

• a l’inici del procés d’aprenentatge, per conèixer el punt de partida i fer un diagnòstic;

TEMPS

OBJECT IUS

I CONTINGUTS

AVALUACIÓ FINAL O SUMATIVA

AVALUACIÓ CONTÍNUA O FORMATIVA

L’AGENT DE L’AVALUACIÓ

Què és?

Què avaluem?

Per a què avaluem?

Quan avaluem?

Qui avalua?

El/la professor/a

• Els/les alumnes (autoavaluació)

La institució

L’AGENT (QUI?)

LA MANERA D’AVALUAR

Què és?

Què avaluem?

Per a què avaluem?

Quan avaluem?

Qui avalua?

Com avaluem?

• De manera constructiva: focalitzant més en allò que s’ha après que en allò que no s’aconsegueix aprendre

• De manera fiable: en les mateixes condicions, els mateixos alumnes obtindrien el mateixos resultats.

De manera vàlida: avaluant allò que volem avaluar i no unaaltra cosa.

• De manera viable: dedicant-hi un temps raonable i amb unes condicions acceptables.

LA MANERA D’AVALUAR (COM?)

• De manera intel·ligible: que s’entenguin els resultats.

EL TRIANGLE MÀGIC DE L’AVALUACIÓ

VALI

DES

A FIAB

ILITAT

VIABILITAT

Fins a quin punt una prova mesura el que se suposa que mesura.

VALIDESA

Està relacionada directament amb el propòsit de la prova: ¿què i per a què volem avaluar?

“La validesa es refereix, en general, a l’adequació d’una prova determinada o de qualsevol de les seves seccions com a mesura d’allò que se suposa que mesura. Una prova es vàlida si avalua allò que se suposa que avalua. D’aquí es desprèn que el terme vàlida, quan s'utilitza per descriure una prova, hauria d’anar acompanyat de la preposició per a. Qualsevol prova pot ser vàlida per a uns objectius i no per a uns altres.”

HENNING, G. (1987) A Guide to Language Test. 2ª edició Longman, Londres.

VALIDESA

• Dictat

• Traducció

• Opció múltiple

• Resum

• Lectura en veu alta

TIPUS DE VALIDESA

Validesa interna:

• aparent (Face validity): credibilitat / acceptació d’una prova per part dels avaluats

• de contingut: anàlisi de les parts de les proves per veure si conté una mostra representativa d’allò (DESTRESES) que es vol avaluar.

• de resposta: tècniques qualitatives per esbrinar informació sobre com contesten els avaluats en una prova (p. ex. com responen a un cloze o a una prova de comprensió lectora)

ALDERSON, J.CH., CLAPHAM, C., WALL, D (1998) Exámenes de idiomas. Elaboración y evaluación. CUP, Madrid.

Validesa externa:

• concurrent: comparació dels resultats de la prova, amb el d’altres proves o qualificacions (p. ex, avaluació del professor, una altra prova)

• predictiva: més o menys el mateix, però diferit en el temps. (p. ex. Una prova de nivell a l’inici i un examen final)

• de constructe: correlació entre parts diferents de la prova (destreses diferents

TIPUS DE VALIDESA

Alumne Prova X Prova Y Prova ZA 9 8 4B 9 7 8C 5 4 8D 3 4 9E 8 7 5F 7 6 4G 8 8 6H 6 5 9I 6 5 7J 5 6 8K 6 5 5L 0 5 4M 10 8 6N 2 4 7O 4 5 6P 6 6 4Q 7 8 2R 5 7 3S 7 5 5T 7 7 5U 8 8 6V 5 4 9W 9 9 3

C. Correlació X /Y 0,75C. Correlació X /Z -0,21C. CorrelacióY /Z -0,58

Validesa externa concurrent: coeficient de correlació

Validesa del constructe

Validació de constructe

Matriu de correlació entre parts d'una prova

Competència lingüística

Comprensió lectora

Expressió escrita

Comprensió oral

Expressió oral TOTAL

Total - component

Competència lingüística - 0,53 0,49 0,38 0,68 0,84 0,72

Comprensió lectora 0,53 - 0,27 0,67 0,44 0,73 0,5

Expressió escrita 0,49 0,27 - 0,23 0,46 0,66 0,46

Comprensió oral 0,38 0,67 0,23 - 0,49 0,69 0,47

Expressió oral 0,68 0,44 0,46 0,49 - 0,86 0,66

TOTAL 0,84 0,73 0,66 0,69 0,86 - -

ítem 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30alumne

A 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 26B 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 0 24C 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 1 0 0 23D 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 0 22E 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 0 0 1 1 21F 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 0 21G 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 1 0 20H 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 0 1 20I 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 19F 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 0 18K 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 0 0 0 1 18L 1 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 16M 1 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 16N 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 16O 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 15P 1 1 1 1 1 0 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 14Q 1 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 13R 1 0 1 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0 12S 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 11T 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 11U 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 9V 1 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 9W 1 1 1 1 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 8X 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8Y 1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7Z 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7

Total encerts 23 22 21 21 21 19 17 17 16 15 15 14 14 13 13 13 12 11 11 10 10 10 10 9 9 8 7 6 5 5

Total punts alumne

Anàlisi d’ítems

FIABILITAT

· Entre correctors (inter-rater reliability): la mateixa prova i el mateix avaluat obté la mateixa qualificació

· Interna (Intra-rater reliability): el mateix avaluador dóna qualificacions molt similars al mateix grup d’avaluats, en dos moments diferents i corregint la mateixa prova.

Per a proves amb components de subjectivitat

VIABILITAT

• Format de les proves

• Sistema de correcció

• Durada de les proves

• Mecanismes d’administració

• Informació de resultats i mecanismes de revisió

• Instal·lacions, equipament i recursos necessaris

El nivell de dificultat lingüística i sociocultural dels textos o dels ítems ha de ser apropiat al nivell de les persones avaluades.

La prova ha de presentar-se en un format fàcil de corregir.

Les instruccions han de ser clares i senzilles. Sempre que es pugui, és recomanable posar algun exemple.

El nombre total d’ítems o de textos ha d’estar en relació amb el baremperquè la prova sigui fàcil de puntuar

CONSIDERACIONS GENERALS

Si és una prova per avaluar la competència comunicativa en una llengua,

ha de tenir en compte les quatre habilitats lingüístiques: EO, EE, CO, CE. Es pot plantejar si cal preparar o no una prova específica de

gramàtica i de lèxic o si les proves seran integrades o per a cada habilitat

MODELS DE BAREMACIÓ:

HOLÍSTICS

ANALÍTICS

MODELS DE BAREMACIÓ:

HOLÍSTICS

L’avaluació es fa a partir de descriptors de comportament o d’assoliment d’objectius generals i globals.

P. exemple (avaluació d’una tasca d’expressió oral):

4 9-10 Excel·lent Realitza la tasca de manera completa i precisa; s’expressa amb naturalitat, amb pocs errors i de manera fluida.

3 7-8 Notable Realitza la tasca de manera completa; s’expressa de manera força natural, utilitzant frases complexes i un vocabulari variat; usa correctament les estructures lingüístiques, tot i cometre algun error ocasional.

2 5-6 Suficient Realitza els passos essencials de la tasca; s’expressa amb alguna dificultat, però amb suficient capacitat de comunicació; usa un vocabulari limitat, però suficient per dur a terme la tasca. O bé: s’expressa amb força naturalitat i fluïdesa, però també amb força errors, que no comprometent la comunicació.

1 3-4 Insuficient No realitza completament la tasca, per dificultats d’expressió; utilitza un vocabulari i unes estructures lingüístiques limitades; s’expressa amb molt poca fluïdes i amb errors freqüents.

0 0-3 Deficient No és capaç de realitzar la tasca; la seva capacitat d’expressió és molt pobra i plgada d’errors. El que diu resulta incoherent i incomprensible.

BAREMACIÓ HOLÍSTICA

MODELS DE BAREMACIÓ:

ANALÍTICS

S’analitzen aspectes concrets de la producció de l’alumne i s’avalua cada un d’aquests aspectes per separat.

BAREMACIÓ ANALÍTICA

P. exemple (avaluació d’una tasca d’expressió oral):

Adequació i coherència:Bé 5 L’exposició és clara i ben travada, amb escasses vacil·lacions. El to i el

registre són els adequats a un text d’aquestes característiques (to més aviat neutre, ús de formes lingüístiques estàndards, ús de terminologia específica i precisa...). En el temps concedit per a l’exposició ha estat capaç de donar les idees essencials d’allò que se li demanava.

4

Suficient 3 El to i el registre usats són els adequats, però en algun punt concret del discurs s’hi detecten vacil·lacions, especialment en l’ús de la terminologia específica. Tot i que l’exposició s’entén, requereix un cert nivell d’interpretació per part de l’oient. Algunes idees no han quedat suficientment clares. L’exposició és excessivament llarga o excessivament curta.

2

Insuficient 1 L’exposició resulta globalment confusa i difícil de seguir. S‘hi detecten vacil·lacions constants quant al to i al registre emprat. Demostra una falta de domini del lèxic específic de la matèria.

0

BAREMACIÓ ANALÍTICA

Bé 5 El discurs està sintàcticament ben construït. No es limita a fer frases simples, sinó que recorre a construccions complexes i matisades, de manera cohesionada i fluida.4

Suficient 3 El discurs està força ben construït, però resulta esquemàtic, amb un recurs sistemàtic i acumulatiu de frases simples. Obé, usa construccions més complexes, però d’una manera desordenada i confusa.2

Insuficient 1 El discurs resulta poc fluid i desordenat, amb reiteració de frases i construccions fallides.

0

Cohesió, fluïdesa i estructuració del discurs

BAREMACIÓ ANALÍTICA

Correcció gramatical

Bé 5 El discurs presenta un nivell acceptable de correcció morfosintàctica: no s’hi detecten errors rellevants o, si se n’hi detecta algun, és esporàdic i no afecta la comprensió ni el sentit del que es vol dir.4

Suficient 3 Hi sovintegen errors morfosintàctics, impropis del sistema lingüístic, però que són freqüents també entre catalanoparlants i no afecten la comprensió ni el sentit del discurs.2

Insuficient 1 El discurs està ple d’errors morfosintàctics que, en algun punt, poden alterar el sentit del discurs o dificultar-ne la comprensió.

0

BAREMACIÓ ANALÍTICA

Entonació i pronunciació

Bé 5 L’entonació i la cadència del discurs són els adequats al tipus de text expositiu. La pronunciació s’ajusta a les pautes fonètiques pròpies d’un català estàndard, amb marques dialectals pròpies del lloc.4

Suficient 3 S’hi detecten algunes realitzacions fonètiques espúries que, tot i no dificultar la comprensió del que es diu, demostren un domini feble del sistema fonològic català. O bé, l’entonació no segueix les pautes pròpies del català estàndard.2

Insuficient 1 S’hi detecten errors constants i sistemàtics de prosòdia, fins al punt que alguns errors de pronunciació poden dificultar la comprensió del que es diu.

0

TIPOLOGIA DE PROVES

+ OBJECTIVES

+ SUBJECTIVES

PROVES OBJECTIVES

1. DE SELECCIÓ MÚLTIPLE (Se sol fer servir per avaluar CO, CE, CGr, lèxic) El requisit més important és que la resposta correcta ho sigui realment. Encara que sembli obvi, és possible sobretot en proves de CO o de CE donar com a correctes respostes en què d’altres examinadors no hi estariend’acord.S’han de presentar en un context, així solen ser menys ambigus.No hi ha d’haver distractors que siguin incorrectes o inexistents.

2. D’ÍTEMS DICOTÒMICS (Veritable / Fals ; Sí / No)(Se sol fer servir per avaluar CO i CE)

3. DE RELACIONAR (columnes, per exemple)(Se sol fer servir per avaluar CGr, lèxic)

4. DE TRANSFERIR INFORMACIÓ ( a un quadre, mapa, qüestionari, ...)

(Se sol fer servir per avaluar CO, CE)

PROVES OBJECTIVES

5. D’ORDENAR (paraules, expressions, frases o paràgrafs)(Se sol fer servir per avaluar CE, Cgr, EE/coherència, cohesió)

6. DE CORRECCIÓ (Se sol fer servir per avaluar competència gramatical, lèxic)

7. D’OMPLIR BUITS(Se sol fer servir per avaluar CO, CE, Cgr, lèxic)

8. CLOZE(Es pot fer servir per avaluar CE, CGr, LÈXIC)

Després de la segona o tercera frase, se suprimeixen paraules d’un text,

mecànicament, cada cert nombre de paraules (6-7), sigui quina sigui la seva funció en la frase.

9. CLOZE SELECTIU(Se sol fer servir per avaluar CE, Cgr, lèxic)

PROVES OBJECTIVES

10. C-test(Prova integrativa: CE, CGr, EE, ortografia. Es pot fer servir per ordenar

segons nivells de coneixements)

Després de la primera frase, se suprimeix la segona meitat de cadasegona paraula del text.

11. DICTAT(Es pot fer servir per avaluar CO, CGr, lèxic, ortografia)

12. DE PREGUNTES DE RESPOSTA BREU(Se solen fer servir per avaluar CO, CE)

13. TRANSFORMACIONS (Se solen fer servir per avaluar CGr, lèxic)

PROVES SUBJECTIVES

14. REDACCIONS (EE: sintaxi, coherència, cohesió, lèxic, CGr)

15. RESUMS (Es poden fer servir per avaluar CO, CE, EE i EO)

16. ENTREVISTES ORALS (EO) 17. EXPOSICIONS ORALS (EO)

18. ACTIVITATS AMB BUITS D’INFORMACIÓ(Se solen fer servir per avaluar EO, CO, CE, lèxic)

19. CONVERSES (amb el professor o amb companys) (EO)

20. TRADUCCIÓ (Se sol fer servir per avaluar Competència gramatical, lèxic)

21. PRENDRE NOTES (Se sol fer servir per avaluar CO)

TIPOLOGIA DE PROVES

Consideracions sobre proves de comprensió escrita (CE) i comprensió oral (CO)

Cal: • Crear un ventall ampli i variat de tasques que cobreixin tots els objectius.• Triar textos que siguin interessants per a les persones que s’examinen.• Evitar textos en què els alumnes coneixen, ja abans d’escoltar-los o de llegir-los, una gran part de la informació que contenen.• Tenir en compte la llargària del textos. Que sigui adequada a les necessitats i als objectius.• Incloure textos de tipologia variada, però adequats al nivell que es vol avaluar.• Que la forma d’avaluar (preguntes, ítems, etc.) no suposi una dificultat afegida a la prova.• No fer servir textos ni formes d’avaluar ni tècniques que tinguin com a finalitat avaluar un altre aspecte que aquell que volem avaluar.• No tenir en compte, quan corregim, errors de puntuació o d’ortografia si no dificulten la comprensió de la resposta de la persona que s’examina.• (CO) Procurar que la qualitat de l’enregistrament i de l’acústica de l’aula siguin adequades.• (CE) Que el text tingui una llargària adequada a la prova, de manera que no es converteixi en un exercici memorístic .

TIPOLOGIA DE PROVES

Consideracions sobre proves d’expressió escrita (EE)

Cal: •Proposar l’exercici com una tasca (o més d’una) que cobreixi els objectius marcats, en• termes d’acte comunicatiu.•Mirar que la tasca que es proposa sigui, tan com sigui possible, pròxima a la realitat de les persones que s’examinen.•Proposar tasques que permetin avaluar sobretot capacitats comunes d’ús instrumental dela llengua escrita i no tant característiques més personals com la imaginació o la creativitatliterària, la capacitat de síntesi o de raonament lògic, l’originalitat...•Escriure les instruccions de manera clara, perquè no siguin més complicades que l’exercici, i concisa, perquè no es puguin parafrasejar, amb variacions mínimes, per fer l’escrit.•Donar poques opcions per triar per tal de poder comparar i contrastar puntuacions.•Tenir en compte la llargada del textos. Que sigui adequada a les neces-sitats, als objectius, als criteris de correcció i al barem que hi apliquem.•Tenir en compte, a l’hora de corregir, que hem de donar la importància adequada als objectius que tenim marcats. Per exemple: en un curs que té com a objectiu aconseguir un ús comunicatiu de la llengua, caldrà donar més importància a l’efectivitat comunicativa que a d’altres més relacionats amb la correcció formal, com l’ortografia, la puntuació o segons quins aspectes gramaticals.

TIPOLOGIA DE PROVES

Consideracions sobre proves d’expressió oral (EO)

Cal: • Crear una varietat de tasques que cobreixin els objectius marcats.• No posar la persona que s’examina en una situació que li resulti incòmoda o difícil de

tractar fins i tot en la seva pròpia llengua.• Fer la prova prou llarga i variada per cobrir els objectius marcats i donar a l’examinand

l’oportunitat d’expressar-se en situacions i temes diferents.• Sempre que sigui possible, administrar la prova entre dos examinadors o, si no,

enregistrar-la.• Fer la prova en un lloc tranquil i amb bona acústica.• Fer sempre un escalfament per tranquil·litzar l’examinand (explicar-li com serà la prova si

no ho sap, fer-li unes quantes preguntes prèvies d’acostament, donar-li l’oportunitat que s’acostumi a la manera d’expressar-se de l’examinador,...).

• Donar opcions semblants, als diferents examinands, per tal de poder comparar i contrastar puntuacions.

• Tenir en compte que les tasques proposades han de ser adequades als objectius marcats, als criteris de correcció i al barem que hi apliquem.

TIPOLOGIA DE PROVES

Consideracions sobre proves d’expressió oral (EO)

Cal: • Tenir en compte, a l’hora de corregir, que hem de donar la importància adequada

als objectius que tenim marcats. Per exemple: en un curs que té com a objectiu l’ús comunicatiu de la llengua, caldrà saber valorar l’efectivitat comunicativa i no posar un èmfasi excessiu en aspectes de pronúncia, entonació o correcció lingüística, si aquests no dificulten excessivament la comprensió.

TIPOLOGIA DE PROVES

Consideracions sobre proves de gramàtica i lèxic

Cal:• Crear un ventall ampli i variat de tasques que cobreixin tots els objectius.• Considerar les estructures i el lèxic més important per als objectius marcats, no pas el que

sigui més fàcil d’avaluar o el que pensem que serà més difícil per als que s’examinen.• Ser conscient i decidir si la tasca avalua aspectes de competència gramatical o de lèxic i si

ho fa a un nivell de reconeixement o productiu.• Tenir en compte la llargària de les tasques i el pes específic que té aquest apartat si forma

part d’una prova que contempla d’altres aspectes (EO, EE, CO, CE). Cal donar-hi el valor adequat d’acord a les especificacions, els objectius i el barem de la prova.

• Plantejar el sistema d’avaluació (preguntes, ítems, etc.) de manera que no suposi una dificultat afegida a la prova.

• Que les instruccions siguin adequades al nivell de competència lingüistica de l’examinand.• No han de ser una dificultat més a la prova.• No tenir en compte, quan corregim, errors que no tenen res a veure amb els objectius que

pretenem avaluar.

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL

•Alderson, J.C., Clapham, C i Wall, D.(1998), Exámenes de idiomas. Elaboración y Evaluación, Cambridge University Press, Madrid. •Alderson, J. Ch. (2003). «Diagnosing foreign language proficiency: a teaching / testing interface». Invited Presentation 38th SEAMEO RELC International Seminar, 03-05 November, 2003, dins L’avaluació dins I for a de l’aula. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, 2005, pp. 185-194.•Bachman, L. F. (1990). Fundamental Considerations in Language testing. Oxford: Oxford University Press.•Davis, Alan et al. (1999). Studies in Language Testing. Dictionary of language testing. Cambridge: Cambridge University Press.•Figueras, N. (2002). «El proyecto Dialang o cómo integrar evaluación y aprendizaje». Revista Inter E.O.I. n.º VI. Madrid: Oxford University Press, pp. 3-9. •Harris, M. I McCann, P.(1994), Assessment, Heinemann. Oxford, 1994.•Henning, G. (1987) A Guide to Language Test. 2ª edició Longman, Londres.•Mas, M, Verdés, G., Vergés, M.H., Vilagrasa, A. El nou nivell C. Teide. •Barcelona, 2001.•Puig, F. (2002). «El proceso de elaboración de ítemes de español para el Proyecto Dialang». Revista Inter E.O.I. n.º VI. Madrid: Oxford University Press, pp. 10-1