L'Avanç 151

Set cadenesalimentàriescontrolen elspreusEl sistema imposat perEuromadi, IFA/1,Carrefour, Mercadona,Alcampo, Eroski i El CorteInglés dispara els preusal consum dels alimentspàg. 09

ESTAT

L’estatd’Israel, de la utopia almalsonAls 60 anys d’existènciade l’estat d’Israel, elsomni sionista es desfà enun malson que enfrontal’opinió internacionalpàg. 06

INTERNACIONAL

La plantilla deFord contra els retalls laboralspàg. 20

+ Notícies

L’ENTREVISTA

Guatemala en lluitaplanes centrals

30 DE MAIGPrimavera 2008

2 euroswww.lavanc.com

#151

Mobilització a Torrent contra la manifestació nazipàg. 17

Cacera de bruixes contrales escoles en valencià

INGERÈNCIA! EDUCACIÓ ACOMIADA EL DIRECTOR DEL C.P. CASTELL D’ALMOINES

VI Inspecció Antimilitar a la base de BéteraDurant el cap de setmana del passat 17 de maig deu antimilitaristes van superar les tanques del recinte principal de la base militar Jaime I de Bétera sense ser detinguts. pàg. 11

La no renovació del director de la primera escola que va optar per la línia en valencià fa témer quesiga el primer pas d’un seguit de cops d’estat contra la xarxa pública d’escoles en valencià pàg. 10

00 L’Avanç informació, 30 de maig de 200806

PEP MARTÍ DAMASC

Israel celebra els seixanta anys delseu Estat alhora que la població àrabde Palestina ho viu com la seua grannakba, una paraula que es pot tra-duir com a ‘desastre’. Seixanta anysdesprés d’aquell 1948 en què les Na-cions Unides van reconèixer un paísper al poble jueu, després de seglesde persecucions i diàspora, la veri-tat continua sent al Pròxim Orientun mirall trencat en mil bocins.

Poques causes han desfermattantes fílies i fòbies com el projectesionista de l’Estat d’Israel. Les argu-mentacions a favor i en contra po-den remuntar-se a la Bíblia, on apa-reix un Jacob vencedor. Enmig delsconflictes i de les guerres pel terri-tori d’Israel-Palestina, queda l’e-vidència de dos pobles sobre una te-rra ferida per la història, és a dir, perla violència. El 14 de maig de 1948naixia l’Estat d’Israel. En aquell ma-teix precís moment, els països àrabsveïns van engegar una guerra contrael nou Estat.

Sempre havia existit una comuni-tat jueva a Palestina, tot i que moltminoritària entre la població del te-rritori. Des de la fi del segle XIX, di-verses onades immigratòries havienincrementat el nombre de jueus enla zona. La puixança del movimentsionista, que postulava el retorn a laterra d’Israel, va motivar una crei-xent migració. Va ser el triomf delnazisme, però, el que va suposar un

salt migratori important. Jueus ale-manys, però també polonesos, ro-manesos i d’altres països europeus,van fugir a Palestina.

Preparant el futurAl seu llibre ‘Israel, el somni i latragèdia’ (La Campana), l’historia-dor Joan B. Culla explica la im-portància que va tenir el nazisme enels fluxos migratoris de la poblaciójueva a Palestina. El nou Estat es vahaver de fer realitat contra la raó dela política internacional. L’actual Is-rael formava part del gran Imperiotomà fins al final de la Primera Gue-rra Mundial. Després, va passar a es-tar sota el mandat britànic.

Sense el trauma que va suposar laShoa, el pla genocida del III Reichalemany d’exterminar tota la pobla-

ció jueva, les coses haurien anat dediferent manera. El que no es pot ne-gar és la visió estratègica dels diri-gents sionistes, que, molt abans dela fi de la Segona Guerra Mundial, ha-vien afermat posicions a Palestina.Ho havien fet de diverses maneres,com ara comprant terres a terrati-nents àrabs, cridant altres jueus, bà-sicament europeus, a viure al terri-tori. I també establint sistemes dedefensa, com la Haganà, la milíciaque, d’acord amb l’Histadrut, la cen-tral sindical sionista, bastiria un po-derós poder a Israel-Palestina, enmans britàniques.

Però no tots els sionistes anavena l’una. Enfront la cúpula de línia so-cialdemòcrata de Hayyimm Weiz-mann i David Ben Gurion, els ano-menats revisionistes de Jabotinskyeren crítics amb la Haganà i van cre-ar l’Irgun, alternativa a la Haganàque havia apostat pel terrorismecontra l’ocupació britànica. Jabo-tinsky va teoritzar un nacionalismeantiàrab, racista i amb simpaties fei-xistes.

No existia un Govern palestí ambel qual discutir els paràmetres d’unEstat nou, però hi havia, sens dub-te, una majoria àrab en el que avuiés Israel. Les Nacions Unides vanproposar una partició del territori endos estats viables, amb un espai sem-blant. Però els dirigents àrabs es vannegar a la partició. Una equivocacióhistòrica? «Potser sí, vist amb els ullsmeus, però no amb els del meu pare

–assevera l’escriptor palestí SalahJamal–; ara és molt fàcil dir que elspalestins es van equivocar.»

Hegemonia laboristaL’hegemonia política a l’Estat d’Isra-el va estar en mans del laborisme desdel moment de la fundació fins a leseleccions de 1977. Amb dirigents isigles diverses, i moments noexempts de tensió entre els dife-rents polítics socialistes, però ambun predomini clar de l’esquerra sio-nista. Al carismàtic Ben Gurion li vasucceir una nova generació de líders,que va tenir en Golda Meir el seu capmés emblemàtic. Després vindrienShimon Peres, actual president de laRepública, Yitzhak Rabin, assassinatper un jueu ultra... Van ser ells elsqui van liderar el país en les diversesguerres (1967, 1973, la guerra del Lí-ban...) que Israel va enfrontar con-tra poderoses coalicions àrabs, i quevan suposar la terra conquerida queha estat motiu de plet inacabable.

El 1977 es va produir un gir histò-ric. La dreta israeliana va accedir alpoder amb Menahem Begin. Permolts observadors, es tractava d’u-na ruptura simbòlica: era la derrotadels dirigents sorgits de la Haganà,d’idees socialitzants. Begin havia co-mençat les seues passes polítiques al’ombra de Jabotinsky. Paradoxal-ment, però, va ser Begin qui va tan-car el 1978 el primer gran acord ambun país àrab, l’Egipte d’Anwar al-Sa-dat, que va permetre al Caire recu-

perar el Sinaí.Des dels anys vuitanta, l’escenari

polític israelià ha sofert molts can-vis. El laborisme, que ha tornat di-verses vegades al poder, no ha recu-perat l’hegemonia del passat. En al-guns moments, la fragmentació polí-tica del país ha obligat a formar go-verns de gran coalició. D’altra ban-da, Israel, com la resta dels païsosdel món, no ha estat al marged’escàndols diguem-ne més pro-saics, com la irregularitat en el fi-nançament dels partits. I tampoc noha estat aliè a denúncies contra as-setjament sexual d’un president, elconservador Katsav, que va haver dedimitir per defensar-se.

Per Anna Bejarano, professora deliteratura hebrea de la Universitat deBarcelona, «Israel és un país que en-cara busca la seua normalitat. No ésfàcil acostumar-se a passar de poblevíctima a ser vist com a botxí». Be-jarano, que ha viscut durant cincanys a Israel, va veure de prop la in-vasió del Líban del principi dels vui-tanta. La societat israeliana ha can-viat molt els darrers anys. Segonsella, «la tensió entre els sectors reli-giosos i la població laica és més grani es fa complicat integrar-se quancada dia et pregunten quan et con-verteixes». Malgrat tot, «és un paísfascinant, amb una ciutat com Tel-Aviv, que té una oferta cultural abas-segadora, i uns intel·lectuals críticscom A. B. Yoshua, Amos Oz i DavidGrossman”.

Israel, de la utopia al malsonMur de la vergonya. Joves palestins reivindicat el seu país a una altra banda del mur impulsat per Israel per apartar les dues comunitats.

ANÀLISI! 60 ANYS DE CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL I OCUPACIÓ DE PALESTINA/II PART

Pocs conflictes internacionals han dividit tan internament l’opinió de dretes i esquerres, polítics i intel!lectuals. Israel haestat un miracle fet realitat sobre el desert pel moviment sionista, amb personatges admirables i altres criticables.

Poques causes han desfermat tantes fílies i fòbies com el projecte sionista de l’Estat d’Israel

Els dirigents sionistes ja conspiraven per apoderar-se de Palestina abans que es produís l’Holocaust

07L’Avanç informació, 30 de maig de 2008 INTERNACIONAL

Feixisme racista a BolíviaCRÒNICA! RÀTZIES CONTRA ELS INDÍGENES ALS DEPARTAMENTS AUTONOMISTES

PEP MARTÍ DAMASC

“De genolls indis de merda, crideu vis-ca la capitalitat”, “Sucre es respecta‘carajo’”, “‘Llamas’ [mot despectiu em-prat per denigrar els indígenes], de-maneu disculpes”, van ser les consig-nes imposades per un grup de jovesxuquisaquenys que mitjançant pun-tades i cops de puny van obligar propde 50 camperols quètxues a llevar-seles camises, posar-se de genolls i cre-mar la bandera del MAS i la wiphala(símbol de les nacions originàries) enple frontis de la Casa de la Llibertatsituada en la plaça principal de Sucre.

Fa 199 anys, un 25 de maig, enaquest mateix lloc es protagonitzavael primer crit llibertari del continenti, el 2008, contradictòriament es vaproduir un crit ple de racisme, odi idiscriminació contra representantsde les majories nacionals de Bolívia,just contra aquells que van alliberaraquesta pàtria del jou espanyol.

"Cal matar aquest indi, deien ells,tot això va succeïr en presència delpresident del Concejo Municipal deSucre, Fidel Herrera, i l'alcaldessaAidée Nava; ells aplaudien tot el queens feien aquests grups violents", vadenunciar l'alcalde de Mojocoya, Án-gel Vallejos, qui també va ser copejatbrutalment i obligat a caminar de ge-nolls.

El 24 de maig, el President de laRepública, Evo Morals Ayma, haviad’arribar a Sucre per lliurar una sèriede projectes i dues ambulàncies a ca-dascun dels municipis del departa-ment de Chuquisaca; no obstant això,grups de xoc violents van frenaraquesta activitat.

A pesar de la intervenció policial imilitar, els components de la qual sóntambé en la seua majoria d'arrel indí-gena, la força i organització dels grupsde joves que estaven armats nonomés de pals i pedres sinó de gasoslacrimògens i dinamita, van ocasionarels atropellaments als drets humans.

Les imatges de violència registra-des en diferents barris de Sucre sen-zillament van ser esgarrafidores: elsjoves, diversos en estat d’ebrietat, vanarremetre amb pals i pedres contratots els camperols que queien al te-rra. No es van salvar dones campero-les, ni nens.

Informes mèdics asseguren que 35persones van resultar ferides, però amés els camperols van sofrir el roba-tori dels seus documents, rellotges iels pocs diners que tenien.

Qui no bota és ‘llama’D'acord a les dades de l'últim cens depoblació i habitatge, a Bolívia el 63,3per cent de la població és consideratindígena.

No obstant això, aquesta realitatno és acceptada pels petits grups quevan detentar el poder al pa´´is en elsúltims governs neoliberals i que vanbeneficiar-se a través de la corrupciói els negociats.

Les vexacions i humiliacions delsdarrers dies no són noves. Durant lessessions de l'Assemblea Constituent,els representants indígenes, que sónel rostre de la Bolívia pluricultural imultilingüe, van ser agredits i insul-tats en diverses oportunitats.

“Qui no bota és ‘llama’”, "Fora d'ací,‘collas’ de merda”, “Encreuament de‘llamas’ amb adobs” i altres adjectius

acompanyats d'agressions físiquessón part de la història, però també dela impunitat.

Així com va quedar en la impuni-tat la mort de tres txuquisaquenysocorreguda al novembre de 2007.

Lamentablement, des de l'any pas-sat fins a dia d’avui, cap ciutadà o au-toritat ha sigut sancionada per la justí-cia boliviana, encara que d'acord aimatges, testimonis i denúncies es potidentificar els responsables directesperò també els autors intel·lectuals.

Més enllà del tradicional “està enun procés d'investigació” o “actuaremamb la llei en la mà” d'alguns repre-sentants del govern, no s’ha fet resconcret.

L'enfrontament entre el camp i laciutat, els blancs i els indis, els ‘k'aras’i els ‘t'aras’, els oligarquess i els indí-genes s'acreix cada dia més, encaraque tant autoritats del govern com de-partamentals neguen la seua autoria.

El president del Comitè Interinsti-tucional de Chuquisaca, JaimeBarrón, no va descartar que haguésinfiltrats entre els sucrenses que vanprendre com ostatges els camperolsi van obligar-los a despullar-se de lesseues camises i agenollar-se enfrontde la Casa de la Llibertat."No haguéd'haver-se produït aquest fet. Els ger-mans camperols mereixen tot el nos-tre respecte. Quan els vaig veure age-nollats els vaig fer aixecar-se imme-diatament, els vaig dur fins a l'Ajun-tament i els vaig dur fins a la sortidaa Tarabuco, perquè estaven comple-tament espantats", va dir.

Segons la candidata a prefecta deACI-MPC (Aliança del Comitè Inte-rinstitucional-Moviment Poder Ciu-

tadà), Sabina Cuéllar, els indígenesvan ser obligats a traslladar-se a Su-cre per a rebre el President de laRepública sota amenaça de ser mul-tados amb 100 bolivians.

La Federació de Camperols deChuquisaca, al temps de sol·licitarl'expulsió dels representants del Co-mitè Interinstitucional, va amenaçaramb tancar les vàlvules en la localitatde Turupampa i Vila Fernández queconnecta amb la ciutat cabdal.

Des d'Acoge, el Cap d'Estat es vareferir al tema demanant a "alguns jo-ves" d’"algunes universitats" a recu-perar el respecte, l'ètica i la moral en-vers els indígenes, camperols i els méspobres. "Quina classe d'universitaristenim, no són tots ni en totes les uni-versitats. És important milloraraquesta ètica, aquesta moral d'un jovesolidari i respectuós, que sempre es-tiga atent als problemes socials", vamanifestar.

Impunitat perillosaMés enllà de les declaracions no exis-teix cap acció concreta per a frenaraquesta sèrie d'atropellaments. El go-vern deu actual emparat en les lleis.

Al gener de 2007, a Cochabambaes van produir violents enfronta-ments entre grups de xoc organitzatsper la Prefectura i el Comitè Cíviccontra camperols i indígenes, però noes va castigar a ningú.

Existeixen evidències de la parti-cipació de ciutadans i autoritats.

A Santa Cruz, el vicepresident delComitè Cívic cruceny, Luis Núñez, vademanar als sectors contraris a les au-tonomies a "abandonar Santa Cruz o,en cas contrari, atenir-se a les con-

seqüències".Aquest discurs racista va anar a

més: “Ells (els bolivians de l'occident)han vingut ací. Adaptin-se a la nostraforma de vida que és pau, treball itranquil·litat, però no ens seguisquenprovocant, insultant, denigrant comho han fet ahir o atinguin-se a la con-seqüències”, va advertir el cívic.

Membres de la Unión Juvenil Cru-ceñista en reiterades ocasions vanagredir diverses persones a SantaCruz. La violència física també va seracompanyada d'atemptats dinami-ters, amenaces, persecucions i altresaccions contràries als drets humans,però ningú va fer res.

Els últims dies a Sucre el diputatWilber Flores va ser agredit, el mateixva ocórrer amb els parlamentaris po-tosins Carmen Flores i César Navarroo amb la senadora cotxabambina Le-onilda Zurita.

Si a Sucre ocorren aquests fets deviolència, en poblacions rurals deSanta Cruz la situació és igual o pit-jor.

Dies després del referèndum au-tonòmic a San Ignacio de Velasco, re-presentants cívics i el principal diri-gent indígena xiquità van agredir elsacerdot Capdavanter Vega Veizagaa qui van acusar de ser militant delMAS i contrari al procés de les auto-nomies. Al religiós li van exigir queabandone la regió i, cap autoritat, vaimposar la llei. Les agressions nonomés van ser per a camperols, indí-genes o gent comuna, sinó també pera ministres i el propi President i Vi-cepresident de la República que vir-tualment no tenen trepitjada en al-gunes regions del país.

En el punt de mira. L’oligarquia boliviana i les autoritats de les zones més riques del país fomenten el racisme entre ètnies per combatre l’ascens del MAS.


REDACCIÓ

Des de l’adveniment democràtic,el sistema electoral espanyol s’haregit per la llei d’Hondt. Molt utilit-zada en altres contextos polítics, al-gunes forces consideren que s’hademostrat “manifestament injusta idiscriminatòria”. Així es va consta-tar en les passades eleccions gene-rals, on el decalatge entre els vots ila representació obtinguda ha afec-tat notablement les opcions d’es-querres que operen en el conjunt de

l’Estat, com Izquierda Unida (IU).Tant és així que, en l’escrutini del 9de març, el partit de Gaspar Llama-zares va obtenir només 2 escons toti acostar-se al milió de paperetes(concretament, 963.040), mentreque Convergència i Unió n’assolia 10amb un nombre de sufragis nota-blement inferior (774.317). Amb unsistema més proporcional, a IU lihaurien correspost entre 14 i 15 di-putats –això significa que més de800.000 vots van quedar nuls per-què CiU és majoritària en l’àmbit deCatalunya malgrat que, en el con-junt de l’Estat, té un percentatge del3,05%, davant del 3,80% d’IU.

Càstig territorialEl sistema pel qual es provoquenaquests desajustos prové del Go-vern d’Adolfo Suárez, que “va se-leccionar la llei d’Hondt davant elperill que representaven les candi-datures d’esquerra per a les forcesmés conservadores”. Així ho asse-gura el document de la campanyaper la reforma de la Llei electoralque promou Izquierda Unida i que,al País Valencià està vehiculada perEsquerra Unida. Segons IU, amb lallei d’Hondt, la UCD de Suárez vatriar la fórmula que més l’afavoria:

la província com a circumscrpcióelectoral, de manera que fixava unmínim de 2 diputats per provínciaamb l’objectiu de premiar aquelleszones rurals on es concentra el votmés conservador. Així, per exem-ple, si Àvila té 2 escons, aleshoresBarcelona n’hauria de tenir 104;però, en canvi, només li’n pertoquen31.

“En donar el mateix nombre derepresentants per província, inde-pendentment de les seues dimen-sions, el Govern de Suárez va donarun protagonisme a l’Espanya no ur-bana en detriment de la urbana, onviu i treballa la classe treballadora,que sol donar suport als partits d’es-querres”, indica Vicenç Navarro. Pelcatedràtic de ciències polítiques perla Universitat Pompeu Fabra, laUCD va tirar endavant la llei d’-Hondt analitzant les últimes elec-cions de la Segona República. “Enrestar pes a les àrees urbanes, vaaconseguir minimitzar la influènciadel Partit Comunista d’Espanya, laforça que havia liderat la resistèn-cia antifranquista i que la dreta es-panyola temia amb més intensitat”,assevera Navarro.

A part de la sobrerepresentacióde les àrees rurals sobre les obreres

(a Barcelona un escó val 120.000vots i a Sòria en val 35.000), la cam-panya per reformar la Llei electoraltambé denuncia altres “dèficits de-mocràtics” derivats del sistema d’-Hondt.

Entre altres aspectes, la fórmulade llistes tancades i bloquejades,que per IU només pretén assegurarel poder a una determinada classepolítica. Però, tanmateix, la conso-lidació creixent del bipartidisme,atès que entre el PP i el PSOE acu-mulen el 84% dels escons (a Cata-lunya en tenen prou amb uns 65.000vots per obtenir-ne un, mentre quela coalició IUICV-EUiA pràctica-ment en necessita mig milió); d’aquíve “l’enorme resistència a canviar lafórmula electoral”, afirmen des dela campanya. Aquest bipartidisme,sustentat en la divisió en 50 cir-cumscripcions electorals, ha provo-cat que IU s’haja quedat sense capescó a Còrdova, a Sevilla, a Màlagao a Granada tot i superar el 5% delssufragis.

Per corregir aquesta manca depluralisme de la llei d’Hondt, la cam-panya continua recollint firmes ambl’objectiu que el Congrés dels Dipu-tats debata i aprove un model mésjust i equitatiu.

La fórmula HareL’actual sistema d’Hondt, vigent desde l’etapa de Suárez, sempre afavo-reix els partits majoritaris perquè ladistribució es fa linealment, dividintel nombre de vots vàlids entre 1, 2,3, 4... fins a cobrir tots els escons enjoc, cosa que provoca que cada ve-gada es doble o triplique el valordels vots per aconseguir un escó.

Izquierda Unida proposa, com aalternativa, la fórmula Hare, “la mésrepresentativa perquè és la mésproporcional i reflecteix molt millorla complexitat d’una societat plurali heterogènia”. La fórmula Hare, queja s’utilitza amb èxit a Alemanya,Bèlgica, Dimarca o Islàndia, es basaa trobar un quota dividint la sumatotal de vots vàlids pel nombre to-tal d’escons (24.310.478: 350=69.459 vots per escó). Malgrat –comdiuen els experts– que no elimina elbipartidisme, sí que “evita les so-brerepresentacions i les infrarepre-sentacions actual”. Així, segons lallei d’Hare, els 350 escons del 9-Mhaurien estat: PSOE, 159 (ara 168);PP, 147 (154); IUICV-EUiA, 15 (2);CiU, 11 (10); ERC, 5 (3); PNB, 4(3); CC, 3 (2); Na-Bai, 1 (1) i UPyD,5 ( 1).

La campanya està recollint firmes amb l’objectiu que el Congrès dels Diputats aposte per un model més equitatiu

IU aposta per la fórmula Hare, que consisteix a posar el llistó en la xifra resultant de dividir els vots pels escons

La trampa de la llei d’HontL’enorme diferència entre el valor en vots dels escons dels partits majoritaris i els minoritaris ha conduït Izquierda Unidaa promoure una campanya per canviar la llei electoral de forma que els partits majoritaris deixen d’estar tan sobrerre-presentats gràcies a una fórmula, la llei d’Hondt, que va implantar-se a la transició per por al triomf de les esquerres

CAMPANYA! PER UNA LLEI ELECTORAL MÉS JUSTA I EQUITATIVA

09ESTAT L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

E. L. / F. R. - REDACCIÓ

Un quilo de taronges costa avui,en qualsevol tenda o supermercat decasa nostra, 15 cèntims d’euro mésque fa un any; el quilo de sardina valgairebé mig euro més ara que al maigde 2007; el pollastre fresc s’ha apu-jat en 31 cèntims d’euro… Són da-des oficials de l’Observatori del Preudels Aliments, del Ministeri de MediAmbient, Medi Rural i Marítim es-panyol, que cada setmana elaborauna mitjana estatal dels preus delsmercats agroalimentaris, tant en lesllotges com en les transaccions demajoristes, com en el comerç final.

Tanmateix, no cal tenir a l’abastgrans dades estadístiques ni ser ex-pert en macroeconomia perquè quifaci la compra habitualment ha com-provat com els preu dels alimentsbàsics s’han disparat en pocs mesos,per damunt de la mitjana de l’IPC.D’altra banda, però, el sector de lapagesia viu a casa nostra una per-manent situació de crisi que, segonsels sindicats agraris, amenaça de for-ma severa multitud d’explotacions inegocis familiars.

Com es menja?Segons Joan Guitart, responsable deproducció lletera d’Unió de Pagesos,fa deu anys hi havia a Catalunya3.500 granges dedicades a la pro-ducció de llet: ara n’hi 820 a tot es-tirar i només l’any passat en van tan-car 66. Guitart detalla que avui lesgrans empreses comercialitzadoresde llet els paguen menys que fa unany; però, en canvi, el preu del pin-so –a causa de la pujada global delscereals– s’ha incrementat gairebéun 60% i els carburants també sóncada cop més cars. El sector rama-der viu immers en mobilitzacions deprotesta pels mateixos motius: avuise li paga en llotja entre un 10% i18% menys el quilo de carn que faun any.

Com es menja, doncs, que els ali-ments siguin cada cop més cars a labotiga i als pagesos no els surtin elsnúmeros perquè cada cop els pa-guen menys pels seus productes?Com és possible que, tal com s’as-senyala des de la Coordinadora d’Or-ganitzacions Agràries i Ramaderesd’Espanya (COAG), els aliments enscosten sis cops més cars a les boti-gues que el que paguen als produc-tors?

Segons la periodista Esther Vivas,la resposta cal cercar-la en la impo-sició d’un model de distribució co-mercial dels aliments dominat perunes quantes grans companyies que«han contribuït a la mercantilització

del què, com i a on comprem, i hansupeditat l’alimentació, l’agricultu-ra i el consum a la lògica del capitali del mercat». Vivas és membre de laXarxa de Consum Solidari –entitatdedicada a la promoció del comerçjust amb els països pobres– i tambéés coordinadora del llibre Super-mercados, no gracias (Icaria Edito-rial, 2007), en el qual es radiografiaa fons aquest model consumista ba-sat en la concentració dels capitals.

Les dades d’aquest llibre són de-molidores: a l’Estat espanyol setcompanyies controlen el 75% de ladistribució alimentària: dues cen-trals de compra (Euromadi i IFA/1)i cinc cadenes de gran distribució(Carrefour, Mercadona, Alcampo,Eroski i El Corte Inglés). La prime-ra gran víctima d’aquest procés deconcentració ha estat el petit co-merç, que, en deu anys, s’ha reduïten un 20%: si fa deu anys hi havia95.000 tendes familiars a l’Estat es-panyol, ara n’hi a tot estirar 25.000.La segona víctima és el consumidor,empès a uns hàbits de consum ten-dents a la uniformització no sola-ment dels preus, sinó també delsgustos i dels hàbits alimentaris, i lapèrdua de varietats autòctones.

Però també en pateixen les con-seqüències els productors, ja que lasituació de monopoli en la pràcticadels intermediaris fa que sovint ha-gin de doblegar-se als dictats d’a-questes cadenes i vendre al preu queels imposen. Els productors catalansde llet, per exemple, assenyalen que

les grans indústries comercialitza-dores –com ara Pascual, Puleva,Ato…– pacten els preus a la baixadeixant el ramader lligat de peus imans, sense poder optar als benefi-cis de la llei de l’oferta i la demanda.

En l’àmbit europeu, la concen-tració industrial de l’alimentació en-cara es fa més evident. Segons s’ex-plica a Supermercados, no gracias,al continent hi viuen uns 160 milionsde consumidors i tres milions deproductors agrícoles i ramaders,però tan sols 110 grans cadenes decompra d’aliments. Esther Vivas ex-plica gràficament la situació com«una teoria de l’embut: els consu-midors cada cop tenen menys por-tes d’accés als productes i els pro-ductors disposen de menys canalsper arribar als consumidors».

No obstant això, els efectescol·laterals d’aquesta concentraciódels mercats no s’acaben aquí, sinóque, directament o indirectament,se situen a l’origen de la crisi ali-mentària a escala global que acabad’esclatar. Perquè, com molts altressectors industrials, l’alimentaritambé ha apostat de valent per ladeslocalització a gran escala, és a dir,anar a cercar les matèries primeresallà on són més barates. Això té coma primera conseqüència unes alar-mants despeses en combustibles detransport que no fan cap favor alcanvi climàtic.

Aquest augment de la demanda,però, tampoc no ha estat cap remeiper a les economies dels països po-

bres. Sotmesos a les lleis de la libe-ralització dels mercats, molts page-sos s’han posat a produir per al grancomerç internacional i per a la flo-rent indústria dels biocombustibles,i qui ho paga són les poblacions lo-cals (vegeu la pàgina 8). A aquestprocés, hi contribueixen amb deci-sió les polítiques de desregulació delmercat marcades per organismes in-ternacionals com l’OrganitzacióMundial de Comerç (OMC), que hanforçat un gir en la política comu-nitària de la Unió Europea, tradicio-nalment proteccionista amb el tei-xit agrari del continent. Així doncs,cada cop les grans corporacions sónles que dicten què, on i quan s’ha deproduir. Com explica gràficamentJosep Pàmies, portaveu del sindicatAssemblea Pagesa, «vivim una si-tuació de total desequilibri, marca-da per polítiques ultraliberals. Po-dem estar produint pomes en excési que, en canvi, hi falti algun altreproducte».

Sobirania alimentàriaes de fa alguns anys, diverses orga-nitzacions d’agricultors han desen-volupat el concepte de sobirania ali-mentària com a alternativa al modelespeculatiu imposat per les gransmultinacionals. Consistiria en el dretde la població mundial a disposard’un menjar saludable, culturalmentadequat i pròxim al territori, noagressiu amb el medi ambient. Talcom explica Salomó Torres, respon-sable d’agricultura ecològica d’Unió

de Pagesos, «decidir la política ali-mentària ha de formar part delsdrets dels pobles».

L'efecte col·lateral dels transgè-nics a la indústria alimentària delstransgènics «està embolicada en lacrisi alimentària actual, que és unaoperació d’especulació molt àm-plia». Això ho assegura Josep Pà-mies, portaveu de l’Assemblea Pa-gesa, que acusa els fons d’inversiód’haver provocat la situació que pa-tim. Salomó Torres, responsable d’a-gricutura ecològica a Unió de Page-sos (UP), diu que «els transgènicsintrodueixen un element nou, el mo-del ultraliberal de gestió dels recur-sos i de desdemocratització de lesactivitats agràries». Tots dos coinci-deixen que hi ha en joc la sobiraniaalimentària dels pobles.

Pàmies recorda els informes de laFAO que constaten que al planeta hiha prou producció alimentària perabastir una població de 10.000 mi-lions de persones i «si som 6.500 mi-lions, com s’explica el que està pas-sant?». La responsabilitat de la si-tuació és que «la indústria ali-mentària està en mans de menysindústries, assegura Torres. El por-taveu d’UP posa com exemple que«cada cop hi ha menys indústriesd’adobs». De fet, en la indústria delstransgènics, el 80% de les llavorsmundials estan controlades perMonsanto. En un informe publicat aecoportal.net s’explica com un delsgrans problemes que aqueststransgènics provoquen és que«molts mitjans i petits productorsqueden endeutats i arruïnats perquèes crea una gran dependència de lla-vors genèticament modificades, d’-herbicides de Monsanto i de caríssi-mes màquinàries per sembrar».Com un dels casos que exemplifi-quen aquesta situació, el treball es-menta el de l’Argentina, «on hi hamés de 300.000 petits o mitjans pro-ductors en aquestes condicions,amb el problema social que això sig-nifica». També s’hi detalla com«moltes vegades, per ampliar els te-rrenys conreables, es destrossengrans extensions de terra i fins i totes talen boscos sencers, amb els per-judicis ambientals que suposa».

Pàmies –que a través de la sevaorganització impulsa una recollidade firmes per presentar una propo-sició no de llei al Parlament per talque es declari Catalunya lliure detransgènics– apel·la també al cas deColòmbia. En aquest país «s’hi veul’aliança entre Monsanto i el Pentà-gon que es tradueix en les avionetesque ruixen amb herbicides la cocade Colòmbia».

Supermercats. S’han convertit en els amos de la distribució alimentària.

DENÚNCIA! LA RODA INFLACIONÀRIA

Set cadenes alimentàries dicten la llei de l'embut en els preus

El sistema imposat per Euromadi, IFA/1, Carrefour, Mercadona, Alcampo, Eroski i El Corte Inglés dispara els preusal consum dels aliments fins a sis vegades per damunt del que paguen en origen als productors


ANNA COLL

Una nova amenaça se cerneixsobre l’escola pública valenciana.El passat 16 d’octubre una resolu-ció de la Generalitat establia queúnicament dependria del seu cri-teri la renovació dels càrrecs di-rectius de les escoles públiques,deixant al marge d’aquesta decisióel professorat i els pares i les ma-res dels centres. La primera vícti-ma d’aquesta norma, que aplicadaamb criteris polítics podria donarlloc a un ‘cop d’estat’ en centenarsde centres públics, ha sigut l’equipdirectiu del CP El Castell d’Almoi-nes. Una escola amb molt de sim-bolisme perquè va ser la primeraen oferir ensenyament en valenciàen el sistema públic i està catalo-gada per la comunitat educativacom un dels centres pioners enmultilingüisme, rebent multitud dereconeixements, entre ells elguardó de la Nit de l’Escola Valen-ciana de l’any 2004 i la creu SantJordi l'any 2005.

L'inspector d’Educació a la co-marca de la Safor, Ruben Malonda,ha decidit vetar, en una decisióinsòlita, la continuïtat de l’actualequip directiu encapçalat per JoanBaptista Malonda, que ha estat undels artífexs del nivell d’ex-cel·lència que ha assolit el centre.

Tant l’AMPA com el claustre deprofessors i el consell escolar del

col·legi recolzen el director i handonat suport al seu recurs contrala decisió d’Educació. Denuncien“criteris partidistes” i “persecuciópolítica”. “La Generalitat no espe-cifica els criteris" que han dut aavaluar negativament a l'actual di-recció, ni aporta l'informe en elqual suposadament ha basat laseua negativa”, argumenten.

Des Escola Valenciana s’ha qua-lificat l’acció com a “colp d’estat al’ensenyament públic valencià”, iha acusat l’inspector d’iniciar una“persecució política” a les escolessense precedents en democràcia ique “recorda a les depuracionsfranquistes”. Ruben Malonda com-pagina la seua feina d’inspectoramb la militància a l’executiva delPartit Popular de Gandia, on formapart de les llistes municipals. L’a-nimadversió de Malonda envers l’e-quip cessat és constatable.

El Bloc d’Almoines parla de “co-missaris polítics” i estén la respon-sabilitat en l’atac contra el col·legipúblic a Jesús Marrodan, inspectordurant els darrers tres cursos an-teriors a l’arribada de Malonda, i aCamilo Miró Pérez, director terri-torial del Servei d'Educació deValència, la persona encarregadade firmar l'informe negatiu i de do-nar-hi el vistiplau.

AmenaçaSegons Escola Valenciana, les re-

cents modificacions legals promo-gudes per Conselleria han anat eli-minant el funcionament democrà-tic dels centres, i el cas d’Almoinespot ser l’inici d’una “depuració polí-tica orquestrada per la direcció te-rritorial i executada per la inspec-ció”. A l’actualitat la inspecció potno prorrogar un projecte de direc-ció de centre sense el suport del’AMPA ni del Consell Escolar, icom en el cas d’Almoines, senseoferir cap motiu educatiu a la de-cisió.

La situació és tan greu que lamateixa Escola Valenciana ha ad-vertit que en aquesta qüestió aban-

donarà el seu to habitual de mode-ració i treball en positiu i encetaràuna campanya per mobilitzar la co-munitat educativa i tots els centresescolars en valencià. L’entitat haexigit al Conseller Font de Moraque es pronuncie sobre aquestaqüestió i que es situe en un dels doscostats: amb les escoles, les ampesi els mestres o amb l’inspector Ru-ben Malonda.

De moment, el primer pas ha es-tat situar el cas d’Almoines en elcentre reivindicatiu de les Troba-des d’Escoles en Valencià de dis-sabte, tant en el cas de Beniarjó,com en el de Beniarbeig i Altea. Es-

cola Valenciana preveu l’assistèn-cia d’unes 40.000 persones.

A més, la FEV ha posat el cas enmans del seu gabinet jurídic. Pos-teriorment a les Trobades del dis-sabte 31 de maig, l’entitat cívicacontinuarà les mobilitzacions, tanta nivell comarcal com en tot el te-rritori valencià. Escola Valencianainvolucrarà en aquestes reivindi-cacions als més de 700 centres queparticipen a les Trobades, que a laseua volta temen que la ingerènciaen el CP Castell d’Almoina servis-ca d’exemple per a tota una forna-da d’atacs i ingerències contrasl’escola en valencià.

Molestes. Les exigències de les escoles en valencià molesten al palau de la Generalitat.

Setge a l’escola valencianaDes del 16 d’octubre, una resolució de la Generalitat li permet decidir unil!lateralment la continuïtat dels directors dels centres escolars. La no renovació del director de la primera escola que va optar per la línia en valencià fa témer a la comunitat educativa que siga el primer pas d’un seguit de cops d’estat contra la xarxa pública d’escoles en valencià

INGERÈNCIES! LA GENERALITAT ACOMIADA EL DIRECTOR DEL C.P. CASTELL D’ALMOINES

L’home que ha promogut el colpd’estat en el CP Castell d’Almoinesés Ruben Malonda. Nascut el 1972a Gandia, aquest professor de Sen-cudària va ser durant 2 anys càrrecde confiança en la conselleria d'E-ducació. Després va treballar 4 anyscom assessor al CEFIRE de Gandiaabans de ser Inspector d'Educacióen la Direcció Territorial de Valèn-cia. Càrrec al qual, segons el Blocd’Almoines, ha sigut nomenat a dit.Malonda és militant del Partit Po-pular de Gandia i forma part de laseua executiva. Malgrat presentar-se el número 26 en les darreres

eleccions municipals, va ser l’en-carregat de dissenyar el programaelectoral. El seu nom figura com elpropietari de diverses pàgines web.Com ara www.candidatopp.es, ones demana als internautes escollirentre Mariano Rajoy, Alberto RuízGallardón i Esperanza Aguirre per aliderar el Partit Popular. De momentguanya la pupil!la de Jiménez Lo-santos. En una altra web,www.socioestadista.com, Malondaressenya diverses investigacions enquè està treballant, com ara una so-bre la influència del nacionalismeen el vot de proximitat.

Un ‘bull dog’ del Partit Popular

11COMARQUESL’Avanç informació, 30 de maig de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

Des de les deu del matí va estarmuntat un lloc informatiu que vaacollir als participants que anavenacudint i els va proporcionar una fu-lla d'instruccions amb l'esquema del'acció, un mapa dels voltants de lainstal·lació, i la tradicional bata blan-ca dels inspectors i inspectores ciu-tadanes.

Un autobús va transportar a altregrup de persones directament desde l'estació de RENFE a Valènciafins a Bétera. A les 11:45 ha partit lamarxa de 3 km. per la carretera d'O-locau, després de fer un menut cer-caviles amb música de dolçaina i ta-balet per algunes dels carrers delcentre de Bétera. Durant el reco-rregut fins als voltants de la ins-tal·lació de l'OTAN els i les antimili-taristas portaven paraigües deco-rats amb símbols contra la guerra,fotos de ciutats ferides per conflic-tes bèl·lics, banderes i pancartes.Després de mitja hora de marxa, elgrup ha arribat al perímetre militar,en la rotonda on es divideixen lesdues carreteres que limiten amb labase, la qual va A Olocau, i la qualva a Porta Coeli. En aqueix punt, lamarxa s'ha dividisc en multitud demenuts grups d'afinitat de 3-6 per-sones que s'han repartit i estiratgeal llarg dels dos costats del períme-tre militar. Alguns grups han estéscinta de senyalització de perill alllarg de la tanca exterior, com for-ma de clausurar simbòlicament labase AL mateix temps, un grup dedones, juntament amb els seus fillsi filles, es concentrava davant la por-ta principal de la base, amb una pan-carta que deia: "Els mars parim lavida. els exèrcits sembren la mort".Poc després de la divisió en grupsd'afinitat, s'han començat a produirintents d'entrada al llarg del perí-metre militar al costat de la carre-tera d'Olocau. Poc abans d'arribar al'eixida de vehicles de la base, a l'al-tura de les instal·lacions de la Uni-tat Militar d'Emergències s'ha pro-duït l'entrada de persones de dife-rents grups d'afinitat. Algunes hansortejat les dues tanquesmetàl·liques passant per sota, apro-fitant la seua folgança. Unes altres,han grimpat i passat entre els filfe-rros d'arç que coronen les tanques,despenjant-se de l'altre costat.

En total, 10 persones van acon-seguit traspassar el perímetre de se-guretat i accedir a la zona de les ins-tal·lacions. Ràpidament van ser to-tes elles interceptades per agents dela Guàrdia Civil, precedits per vehi-cles militars, i identificades.

Després d'uns 20 minuts d'espera,els agents van fer pujar als activis-tes en diversos vehicles. Just en elmoment que eren transportats capa la base, va deslligar-se una fortatempesta sobre la zona, amb cala-marsa inclosa, enmig de la qual vanser desallotjats els 10 activistes, através de l'eixida del darrere devehicles de la base. Els efectius dela base de desplegament ràpid notrobaven les claus de la porta d'ei-xida, la qual cosa va retardar el de-sallotjament. És la segona vegadaconsecutiva que els i les inspecto-res ciutadanes s'introdueixen en el

recinte principal d'aquesta ins-tal·lació de guerra, per punts dife-rents del perímetre de seguretat.Des de la primera edició de la "ins-pecció ciutadana", més d'un cente-nar de persones han desobeït laprohibició d'entrar en el terreny mi-litar, accedint també pel camp demaniobres de la base. A la protestavan acudir persones d'altres grupscom la Coordinadora Tarragona Pa-trimoni per la Pau, i la Plataformacontra la Militarització d'Albacete.

Aquesta acció està emmarcadaen un moviment a escala europeaper a demandar el desmantellamentde les infraestructures militars i ladevolució dels seus terrenys per ausos socials i ecològics. "Les guerrescomencen a Europa. Parem la gue-rra des d'Europa", és un dels lemescentrals d'aquest moviment que as-senyala la implicació dels estats eu-ropeus en els preparatius de les gue-rres, ja siga albergant instal·lacionsmilitars ofensives o de suport alcombat, cedint infraestructures ci-vils com ports o aeroports per al des-plegament internacional de tropes,o augmentant el pressupost públicper a despesa militar. Aquest movi-ment antimilitarista europeu va te-nir la seua presentació en societatel passat 22 de març en la casernageneral de l'aliança Atlàntica a Brus-

sel·les. En l'acció "OTAN GAMEOVER", unes 1000 persones de Bèl-gica i altres 150 procedents de 17països europeus van intentar sorte-jar les tanques i filats. 50 personesho van aconseguir i 400 van ser de-tingudes durant diverses hores. Laimplicació de l'Estat espanyol enl'entramat global de la guerra éscada vegada major.

No solament a través del comerçi producció d'armes i de la partici-pació creixent en les operacions mi-litars de combat i/o ocupació com aAfganistan, Líban, Balcans o Haití,sinó també amb de les diferents ca-sernes espanyols que acullen o po-den acollir en breu termini infraes-tructures de l'Aliança Atlàntica: elsubmando regional en Retamares(Madrid), el comandament rotariode la Fueza de Resposta a Béte-ra(València), la base de vigilànciaterrestre (Aliance Ground Survei-llance) a Saragossa i l'escola de pi-lots de guerra (Tactical LeadershipProgramme) a Albacete. En el casconcret de la base de Bétera, aques-tes instal·lacions allotgen el coman-dament rotatori de la recent Forçade Resposta de l'OTAN, un exèrcitde caràcter netament intervencio-nista i ofensiu, capaç de copejar ambarmament d'alta tecnologia en pocsdies en qualsevol lloc del planeta.

‘Game Over’. Marxa cap a les instal!lacions de l’OTAN a Bétera

L’acció està emmarcada en un moviment a escala europea per demanar el desmantellament de les bases militars

Les instal!lacions del’OTAN a Bétera allotgen el comandament rotatori de la recent Força de Resposta de l’organització

ACTE! CONTRA L’EXÈRCIT I L’OTAN

Els antimilitaristes tornen ainspeccionar la base de Bétera

Durant el cap de setmana del passat 17 de maig deu antimilitaristes van superar lestanques del recinte principal de la base militar Jaime I de Bétera sense ser detinguts

Segons en Michel Chossu-dovski, al periòdic digital

Rebelión, EEUU planeja cons-truir un Disneyland en Bagdad.La multinacional Disney, asso-ciada a Ride and Show Enginee-ring ( RSE ), estarien estudiant,amb el vist i plau dels responsa-bles de l'ocupació,instalar unmega complex d'oci a la zonadel parc Al Zawra. Un dels mà-xims comandaments de l'exèr-cit d'ocupació nord-americana,el general David Petraeus, és undels grans partidaris del projec-te.El cinisme del capitalisme no télímits. Els estudis de mercatplantegen un país amb una granmajoria de població menor de15 anys. Segurament serà pelsanys d'extermini de la poblacióadulta i pel caos que l'ocupacióha generat. Per als responsa-bles de la feliç idea, els xiquetsiraquians necessiten entreteni-ment. I que millor per als paresque deixar-los tranquil·lamenten les mans de... Mickey Mouse,mentre la vida, la cultura i elpaís han estat reduïts a pols?Després de saquejar i malmetreuns 5000 anys d'història, d'es-borrar del mapa qualsevol signede que entre l'Eufrates i el Ti-gris començà l'aventura de lacivilització humana, els gringoses disposen a reescriure lahistòria. Des d'ara no s'hi par-larà d'Hammurabi, de Haroun elRaschid ( el sanguinari califa,protagonista de les mil i unanits ), o de Sadam Husein, sinòde Pluto, Goofy, Campaneta iMinnie...Un intent salvatge per alienar irentar el cervell a les futuresgeneracions.Pareix que segons el mateixpensament, s'ha fet un envia-ment d'uns 200000 mono patinsestil californià per a repartir en-tre la jovenalla. Pel que es potvore, l'absència de carrers asfal-tats no serà un obstacle per ex-perimentar el American Way ofLife.Espere sincerament, que elsresponsables d'aquest pla espe-culador es plantegen bé el queestan fent. Primer, supose quela manca de seguretat dissua-dirà els inversors. Si no, no espot descartar que ho faça la re-sistència.Igualment, la guerra salvatgeque ha enfonsat en l'abisme alpaís continua, malgrat que acíen occident ja ningú en parla.La població civil és qui paga lasituació, i és molt comprensibleque la insurrecció dispose d'unacantera il·limitada.+info: desdelilla.blogspot.com

Des de l’illa

Iraq, la ficciósupera la realitat

MARC PERIS

COMARQUES12 L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

ANNA COLL VALÈNCIA

Des del seu naixement, l’any1984, la televisió pública valencia-na ha practicat amb especial crue-sa dues constants al marge de lamanipulació informativa. D’unabanda, ha incomplert sistemàtica-ment els punts bàsics de la seuaLlei de creació, com són la promo-ció de l’ús del valencià com a llen-gua principal i el fet de basar granpart de la seua programació en laproducció pròpia. I, d’altra banda,ha esdevingut un inesgotable pousense fons –ho va fer quan gover-naven els socialistes i ho continuafent ara sota les ordres del PartitPopular.

Davant aquesta degradació,Eduardo Zaplana va plantejar-se, alfinal del seu mandat, privatitzar lagestió de l’ens. Una operació queva ser frustrada pels tribunals i perFrancesc Camps, però que arasembla que caurà com la fruita ma-dura. Només cal recordar els infor-mes del Síndic de Comptes, quetots els anys declaren RTVV en fa-llida tècnica, així com les informa-cions sobre l’ens revelades pel dia-ri Levante-EMV, relatives a un in-forme elaborat per la consultoriaErnst & Young fet per encàrrec dela Conselleria d’Economia i que vaser amagat al consell d’administra-ció d’RTVV. Les conclusions a quèarriba aquest informe no poden sermés esfereïdores: entre els anys2004 i 2007, les despeses van pujarsense aturador (inflant el deutefins a uns 1.200 milions d’euros),mentre que el nombre d’especta-dors –i els ingressos publicitaris–han baixat de manera alarmant. Iaixò que la plantilla s’ha duplicat imai no s’havia contractat tanta pro-ducció externa.

Amb tot, però, hi ha qui opinaque la crisi no es redueix única-ment a qüestió de diners. Tambéafecta a la influència del canal pú-blic en la societat valenciana: elNotícies Nou, principal ariet pro-pagandístic del PP, pateix els ni-vells d’audiència més baixos de laseua història, per bé que, amb unaquota de pantalla d’entre 10 i 13punts durant el mes de maig, con-tinua sent el programa més seguitde la cadena. Si ens referim a lesdades de l’informe d’Ernst &Young, aquestes parlen que Canal9 tenia un 17% d’audiència l’any2004, que l’any següent va baixarfins al 16,3% i que el 2006, tot i ladespesa de 12 milions d’euros percobrir la visita del papa Benet XVIa València, va situar-se en el 14%,

fins a enfonsar-se el 2007 en unpèssim 11%. I, per més que l’infor-me no ho recull, enguany Canal 9no supera el 10% d’audiència, i sesitua en aquests primers mesos persota de cadenes estatals menors,com Cuatro o La Sexta.

Per a sorpresa de tots, el direc-tor de l’ens, Pedro García, va atri-buir aquesta davallada al fet que «lameitat dels audímetres que hi ha alPaís Valencià no funcionen correc-tament» i, per tant, que les dades«no són fiables».

La situació de Canal 9 va ser l’ob-jecte d’un debat a les Corts valen-cianes que va acabar esdeveninttota una paràbola de la pluralitatinformativa que es respira als seus

informatius: davant l’anunci queuna delegació de la plataforma peruna RTVV plural i lliure anava a as-sistir com a públic a l’hemicle i po-drien escenificar una protesta,Camps convocà alts càrrecs de laGeneralitat perquè ocuparen lescadires en el seu lloc, de mode queel debat va transcórrer sense inci-dents i l’endemà la juguesca delpresident desviava l’atenció de lapremsa sobre Canal 9.

El portaveu socialista ÁngelLuna va emplaçar el cap del consella fer com el Govern central ambRTVE: un pacte amb totes les for-ces polítiques i sindicats per sane-jar l'ens i aportar-hi una major plu-ralitat. El president va eludir la re-

ferència al pacte, però va anunciarque el seu Executiu prepara un"contracte programa" que compor-tarà una "exigència de responsabi-litat" alhora que un recolzament ala nova digitalització de la televisióautonòmica.

La fórmula del contracte pro-grama és semblant a la que les ad-ministracions públiques emprenamb les empreses que gestionenserveis privatitzats, com ara l’hos-pital de la Ribera. Comporta uncompromís d'ingressos i despesesper ambdues parts. L'Executiu au-tonòmic assumeix que Canal 9 nopot cobrir amb els ingressos publi-citaris totes les seues despeses, il'ens públic s'imposa l'exigència derealitzar tota la seua oferta televi-siva amb un límit en la despesa, iaixí poder anar absorvint el ja as-tronòmic deute de 1.200 milionsdeuros.

Levante-EMV ha publicat que elGovern valencià i Pedro García por-ten molt avançat el pla, que prete-nen aprovar aquest mes setembreperquè estiga en funcionament el2009.

Ara resta per veure si millorar``aels continguts de la televisió va-lenciana i el seu grau de compli-ment de l’estatut de creació. En laplantilla de RTVV es miren ambdesconfiança la viabilitat d’aques-ta fórmula. No són poques les veusque hi veuen, a més, la porta per aun retorn de la vella idea de Zapla-na de privatitzar la gestió de l’ens.

Estudis de RTVV a Burjassot. Aquesta casa és una ruïna.

LlenguaCRISI! TORNA EL FANTASMA DE LA PRIVATITZACIÓ

La mala gestió porta Canal 9 a la ruïna El web del ministeri d’E-

ducació portava fins feiapoc dies una versió en “va-lencià” i una altra en “ca-talà” que eren gairebéidèntiques. Des que la set-mana passada va denun-ciar-ho el portal Racó Ca-talà, la versió valencianaha desaparegut de la por-tada. Ara només quedaque la majoria dels contin-guts de l’única versió exis-tent en la nostra llenguadeixen d’estar en castellà.

Secessionisme alweb d’Educació

El secretari general delPSM, Biel Barceló, i el se-cretari general del Bloc Na-cionalista Valencià, EnricMorera, acordaren durantl’Acampallengua celebratal municipi mallorquí deSon Cervera el passat 26de maig traslladar a lesinstitucions dels respec-tius territoris propostes perintercanviar produccionsculturals entre el País Va-lencià i les Illes que tin-guen com objectiu el fo-ment de la llengua i la cul-tura comunes.

Intercanvi valencià-balear

Els usuaris de l’AP-7 en-tre Alacant i València estrobaran una aberraciólingüística en els tiquetsque la companyia conce-sionària, Aumar, dispensaen els seus peatges: la ciu-tat d’Alacant hi apareix re-batejada com ‘Alicant’. Uncastellanisme flagrant im-propi d’una empresa tangran, dirigida per EnriqueVillalonga, que cada anyobté ingressos milionarisal País Valencià gràcies alnegoci de les autopistes

Aumar rebatejael nom d’Alacant

Una altra de rebatejosidiomàtics. La versió en va-lencià de la plana web del’ajuntament de Valènciava rebatejar la setmanapassada la regidora del PPMarta Torrado com a Mar-ta Cigró Torrat. Més queuna maldat dels tècnics in-formàtics, es tracta dunaerrada del traductor au-tomàtic. Per al Bloc deValència “la manifesta ine-xistència d’una oficina denormalització lingüística”.

La regidora ‘cigró torrat’

Un informe encarregat per la Conselleria d’Economia a la consultoria Ernst & Young revela la greu situació financera i interna en què es troba la televisió pública valenciana

Tant el govern valencià com el catalàhan anunciat que és només qüestióde temps que tanquen un acord permantenir les emissions de TV3 al PaísValencià. Joan Manel Tresserras, con-seller de Cultura i Mitjans de Comu-nicació de la Generalitat de Catalun-ya, i Vicente Rambla, vicepresidentdel Consell, han coincidit a afirmarque es troben a l’espera del decretque ha d’aprovar l’executiu espanyolper permetre l'intercanvi del senyalentre les “comunitats autònomesque comparteixen un espai radio-elèctric”. L’exministre d’IndústriaJoan Clos va prometre que l'Estat ha-

bilitarà un canal múltiple per garan-tir la reciprocitat d'emissions. Tot iaixò, Rambla ha tornat a condicionarl’acord a què la televisió catalana“complisca els estatuts d’autono-mia”, en clara referència a l’elimina-ció del terme Països Catalans de laseua programació, tot i la seua vo-luntat ferma de fer un intercanvi d’e-missions. Amb tot, la Generalitat va-lenciana segueix entestada a perse-guir Acció Cultural per les seues emis-sions actuals. L’entitat ha denunciatque amb l’acord es deixarien de veu-re els canals temàtics de la TV cata-lana.

L’acord sobre TV3, més a prop

L’ENTREVISTA 14 L’Avanç Informació, 30 de maig de 2008

negocis entre Europa i Àsia.

Quines conseqüències a nivell socialestà tenint aquesta onada de priva-titzacions i l’expansió del neolibera-lisme? Guatemala és un país de 13 milionsd’habitants, Entre el 75 y el 80% dela població és pobre, dels quals apro-ximadament el 27% viu en nivellsd’extrema pobresa. Aquesta situa-ció de penúria augmenta en les zo-nes de població rural, majoritària-ment indígena, i afecta més a les do-nes. El panorama es completa ambunes dades d’analfabetisme del49%. No obstant això, m’agradariamatisar que són les xifres oficials. Larealitat és encara pitjor.

Quines respostes estan oferint al ca-rrer les organitzacions populars da-

vant aquesta situació? En l’any 2005, coincidint amb l’a-probació del Tractat de Lliure Co-merç, comença un nou cicle de mo-bilitzacions que radicalitza les de-mandes i s’enfronta a les conces-sions que fa el govern a empresesmineres, petrolieres, hidroelèctri-ques i també a la privatització de l’ai-gua. Les comunitats indígenes estanara autoorganitzant-se i convocantconsultes comunitàries, amb el su-port de les corporacions municipals,

per manifestar la seua oposició aaquesta consideració dels serveispúblics com a negocis privats. Peròes tracta d’un moviment encara in-cipient. Cal subratllar que aquestesconsultes populars són sistemàtica-ment ignorades per l’executiu cen-tral.

Quin paper ocupa el Comité d’Uni-tat Camperola (CUC) en aquestesmobilitzacions? En el moviment popular hi ha unadivisió interna. Cal distingir les or-ganitzacions que participen en lavida institucional i impulsen projec-tes com a pal·liatius de les injustí-cies, d’altres col.lectius que incidei-xen en les qüestions estructurals yactuen principalment des de fora delsistema. El CUC participa dels dosmètodes. Ara que es compleix el 30

aniversari del seu naixement, el CUCcontinua apostant per la defensa delterritori, que inclou la lluita per la te-rra i la biodiversitat; i el desenrot-llament rural integral, entés com lademanda de reforma agrària i la so-birania alimentària, però també elsdrets a l’educació i la salut.

I quant a les accions? Hem ocupat terres privades en lesquals no existia certesa jurídica dequi era el propietari; d’altres pro-pietat de l’exèrcit, i d’altres han es-tat adquirides mitjançant els meca-nismes previstos en el Fons de Te-rres (institució pública que atorgacrèdits als camperols). El CUCmanté ara mateix ocupades més devint finques, a més de les impulsa-des per altres comunitats o organit-zacions.

Còm estan responent l’estat i l’oli-garquia a les demandes populars? Mitjançant la repressió i la crimi-nalització utilitzant terminologiarelativament nova com “de-linqüents” o “terroristes”. Cal re-cordar que l’anterior govern, presi-dit per l’ultradretà Óscar Berger, vapracticar més de cent desallotja-ment de terres, centenars de de-tencions i assassinats selectius endiferents punts del país. En els qua-tre mesos del nou govern s’ha pro-duït un assassinat i cinc desallotja-ments, la qual cosa apunta que escontinuarà amb la mateixa línia. Nohi ha dubte que el problema agraricontinua vigent en Guatemala. Hiha ara mateix oberts 1.600 conflic-tes per la propietat de la terra i5.000 sol.licituds de crèdits al Fonsde Terres.

ENRIC MORET

Quin és l’abast dels Acords dePau signats el 1996, després de40 anys de guerra civil, a partir

dels quals hauria de garantir-se, entred’altres qüestions, l’accés a la terra delscamperols pobres i el respecte als dretslingüístics i culturals de la poblaciómaia?Els avanços han estat molt limitats.S’han aprovat algunes lleis com ladel Catastre, Sobirania Alimentàriao una legislació marc sobre elsAcords de Pau. Però és una norma-tiva jurídica que no s’aplica per man-ca de recursos tècnics i financers. Elmés greu no és només l’incompli-ment dels acords de pau, sinó queen paral·lel s’ha impulsat una agen-da de privatitzacions (en sectorscom la energia, el ferrocarril o unapart de l’aigua) que suposa la im-plantació del neoliberalisme.

Fa quatre mesos es van celebrareleccions a Guatemala. La victòriadel socialdemòcrata Àlvaro Colomha significat un avanç per a les clas-ses populars? M’agradaria matisar. Qualificar coma persona d’esquerres a Àlvaro Co-lom, tal com es fa en alguns païsoseuropeus i centre-americans és unafarsa. Colom ha promés que els indí-genes tindrien el seu espai però enquatre mesos no s’ha notat cap can-vi respecte a governs anteriors. Perexemple, està negociant amb la UnióEuropea un Acord de Lliure Co-merç, en la pràctica una imposició,que tindrà efectes tan negatius comel Tractat de Lliure Comerç amb Es-tats Units.

Manté el nou president la política derepressió contra els moviments so-cials?

En el curt període de temps que por-ta en la presidència ha mantingut lapersecució a líderes camperols iindígenes. Per exemple, a Livings-ton hi ha un assassinat, un detinguti dotze perseguits per conflictes perla terra, als qui des de mitjans ofi-cials se’ls ha acusat de “delinqüents”i “terroristes” per tal de criminalit-zar-los. A San Juan de Sacatepequeshi ha 30 perseguits per “terrorisme”,quan el que realment fan es oposar-se a la instalació d’una planta de ci-ment.

46 assassinats durant la campanyaelectoral. A què interessos responaquesta violència política? És un problema complex. Primer calcomprendre que a Guatemala i enbona part de Centre-Amèrica hi haestructures de poder, paramilitars iesquadrons de la mort dins de l’es-tat, integrats en l’exèrcit i en la po-licia nacional. Els partits polítics i elsnarcotraficants utilitzen sicaris enles seues lluites pel poder. La violèn-cia de la campanya electoral obeeïxa aquests factors. Després hi hatambé una repressió selectiva decamperols i dirigents sindicals.

Altre aspecte candent és la batallaper la memòria històrica. Quins pa-sos s’han donat en aquest sentit? Govern, empresaris, terratinents iexèrcit volen esborrar la memòriadel passat, no només de 40 anys deguerra civil, sinò de 515 anys de con-

questa i assimilació. En primària, se-cundària i en la Universitat es donauna educació totalment contrària ala realitat històrica de Guatemala.Per exemple, ha caigut totalment enl’oblit l’Informe de la Memòria Histò-rica realitzat per l’ONU en 2000, ons’assegura que el 94% de les vícti-mes de tortures, assassinats i se-grestaments durant la guerra civil vaser responsabilitat dels aparells es-tatals. Fa una dècada el bisbe JuanGerardi va ser assassinat en la seuaparròquia per elaborar un informesobre el redreçament de la memòriahistòrica. Afortunadament hi ha or-ganitzacions com la CoordinadoraNacional de Vídues de Guatemala,que treballa en l’excavació de restesen cementiris clandestins.

Parlem ara de la política en present.Hi ha possibilitat de construir majo-ries progressistes amb aspiracionsde poder, com està ocorreguent endiferents països d’Amèrica Llatina. És difícil. Guatemala és el país cen-treamericà on més brutalment s’hadescapçat el moviment popular, i lagent té encara molta por. Això ha do-nat pas a una esquerra molt afebli-da, cosa que, per exemple, no hapassat a Bolívia. En aquest sentit, laURNG (partit de l’exguerrilla)només disposa de dos diputats i noualcaldies. Per als partits progressis-tes i d’esquerres hi ha poques pos-sibilitats de disputar ara mateix elpoder polític. El control del podereconòmic i militar queda més llunyencara. Tots els partits compartei-xen l’agenda neoliberal i això és moltdifícil de canviar. Malgrat això, en elcarrer hi ha un creixent movimentpopular.

Parlem d’economia. Quins resultatsestan donant els acords de lliure co-

merç signats per Guatemala amb Es-tats Units i la Unió Europea? Ens van dir que el Tractat de LliureComerç (TLC) amb Estats Units, del’any 1995, generaria llocs de treballi la baixada dels preus dels produc-tes bàsics. I no ha sigut així ni de bontros. Molts productes que exportaGuatemala són els mateixos queabans del TLC (sucre, café, banano,etcétera). A més, no es tenen encompte per a res els interessos delspetits camperols. Un dels punts mésescandalosos dels acords de lliurecomerç és que l’estat ha de com-pensar les empreses quan aquestesno obtinguen els guanys projectats.A més, en època d’alçada de preus,com el pollastre o la farina, els gransempresaris nacionals han impeditaixí mateix la importació de pro-ductes per a combatre la inflació,

amb perjudici de les classes popu-lars. Tampoc no hi ha crèdits ni sub-vencions per als xicotets camperols,el contrari d’allò que ocorre a Euro-pa i Estats Units. Amb la Unió Eu-ropea s’està negociant un Acord deLliure Comerç per a 2009, que conté“clàusules de confidencialitat” per-què no se sàpiga el contingut.

A més hi ha l’agenda de privatitza-cions...Efectivament. En el marc del PlaPuebla-Panamà està prevista la pri-vatització de carreteres, ports, ae-roports i sector hidroelèctric, quefuncionen per concessions estatals.Empreses espanyoles, holandeses,alemanes i bancs suïssos, entre d’al-tres, tenen grans interessos. De fet,la UE considera Guatemala i Centro-Amèrica com a un pont estratègic de

“Guatemala viu un creixent moviment popular al carrer”

DANIEL PASCUALCOORDINADOR GENERAL DEL COMITÈ D’UNITAT CAMPEROLA “

Amb la consigna “Cap clar, Cor solidari i Puny combatiu” el Comité d’UnitatCamperola (CUC) de Guatemala porta 30 anys en la lluita “per arrancard’arrel la injustícia i el sistema opressor i excloent” que pateix el paíscentreamericà. Aquesta organització de base camperola, indígena ipopular agrupa vora 200 comunitats i 8.000 famílies. El seu coordinadorgeneral, Daniel Pascual, ha estat recentment a València convidat perCEDSALA, dins de les Jornades pel 20 aniversari de la Agenda de laSolidaritat d’aquesta organització

“Guatemala és el país centreamericà on més brutalment s’ha escapçat el moviment popular”

15L’ENTREVISTAL’Avanç Informació, 30 de maig de 2008

“Ara mateix hi ha oberts 1.500 conflictes per la propietat de la terra i 5.000 sol!licitud de crèdits al Fons de Terra”

Daniel Pascual ha visitat CEDSALA per participar en les jornades del 20 aniversari de la seua Agenda de la Solidaritat.

17COMARQUES L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

La societat civil s'està unint una ve-gada més per plantar cara als qui pre-tenen perturbar la convivència ambel fantasma del racisme. El partit ne-onazi Alianza Nacional ha convocatper al proper 7 de juny una manifes-tació a la localitat de Torrent contrala immigració, un intent més per cri-dar l'atenció d'aquest grupuscle mar-ginal, cridant hipòcritament “contrala delinqüència”, quan més d'un delsseus militants està forrats d'antece-dents penals. Recordem quí està da-rrere d'AN.

El partit marginal de caire racista iobertament neonazi Alianza Nacional,anuncià dies enrere la celebració d'u-na manifestació a Torrent contra laimmigració, exigint menys de-linqûència i més seguretat. Aquest eixtemàtic de l'extrema dreta pretén ex-plotar al màxim els darrers episodisocorreguts a Itàlia i amparats peraquell govern, així com la crisi econò-mica que poc a poc va avançant, pertal d'expiar els mals a través del va-puleig constant dels treballadors es-trangers.

Aquesta vegada, però, han acon-seguit unir a tots els partits polítics iassociacions de Torrent en un mani-fest contra el racisme, així com en lademanda què l'alcaldessa ha fet a De-legació de Govern perquè no autorit-ze l'acte.

El partit neonazi compta a lesseues fileres amb personatges comPedro Cuevas, homicida de GuillemAgulló, actualment en llibertat i pen-dent de judici per l'Operació Pánzer,la major operació policial contra l'ex-trema dreta espanyola, que va per-metre desmantellar una organitzacióque poseïa armes de tot tipus, fins itot un llença-granades. El líder delpartit, Juan Manuel Soria, està tambéimplicat al cas Panzer, a més de tin-dre antecedents penals per extorsio-nar un capellà. Un altre individu quelidera el partit, Antonio VicedoValdés, fou detingut per apologia delgenocidi per penjar cartells del IIIReich per la ciutat d'Alcoi. AN foutambé el partit que convidà al mem-bre del Ku Klux Klan David Duke l'anypassat, en un acte que fou boicotejat

pels col·lectius antifeixistes i la socie-tat civil, havent-se de recluir al seu lo-cal per celebrar-lo, ja que els hotelson havien demanat permís els el vandenegar.

Que aquesta gentola dóne lliçonsde seguretat i proclames contra la de-linqüència no ens produeix altra cosaque riure. A més, el lema de l'anun-ciada convocatòria per Torrent diu'por la justícia y el orden', pel que elsrecordarem aquestes paraules al ju-dici pel cas Panzer.

Així mateix, un grup de veïns i veï-nes ha decidit organitzar un acte perla diversitat en repulsa a la realitzacióde la manifestació. Es tracta d’unaconcentració lúdico-festiva ‘Per la di-versitat i contra el racisme’ que tindràlloc a la Plaça Moralets el mateix diade la manifestació neonazi. L’acte ço-

mençarà a les 18:30 i s’allargarà en-torn a dues hores amb actuacions mu-sicals: entre elles la de Pau Alabajos,el cantautor de Torrent, així com lamúsica tradicional de les dolçaines va-lencianes i la de tambors africans. Elsconvocants remarquen que es tractad’un acte simbòlic, no violent, que técom a únic objectiu rebutjar lapresència d’Alianza Nacional. “Volemque siga un acte multitudinari, de re-buig frontal de tota la societat to-rrentina a aquesta barbàrie i per aixòhem d’estar presents tots i totes”, ma-nifesten.

L’alarma social creada per la mani-festació i els vincles de l’organitzacióconvocant amb l’Operació Pánzer i al-tres actes de violència no han sigutsuficients perquè la Delegació del Go-vern a València comunicara al consis-

tori torrentí que no podia prohibir lamanifestació i que el procediment quecalia seguir si volien que no es realit-zara l’acte, era denunciar davant elTribunal Superior de Justícia.

Dit i fet. El regidor del Bloc l’ajun-tament de Torrent, Sento Beguer, hadenunciat davant d’aquest tribunal laconvocatòria de la manifestació xenò-foba.

En els propers dies les associacionsi entitats torrentines anunciaran di-verses accions per tal d'aturar la con-vocatòria neonazi d'AN, amb l'inten-ció de deixar-los en evidència com vapasar fa uns mesos a Ontinyent quanAN va convocar una manifestació delmateix tipus i tan sols va reunir unavintena de militants, davant el més de500 persones contràries a la seua con-centració.

ULTRES! CONVOCATÒRIA RACISTA D’ALIANZA NACIONAL

Torrent es mobilitza en contra de la manifestació neonaziLes associacions,entitats, partits polítics iinstitucions torrentinesdespleguen tot unseguit d’iniciatives pertractar d’impedir icombatre laconvocatòria ultra

AN. Dirigents d’aquest partit estan iimplicats en el cas Pánzer.

COMARQUES18 L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

Dintre de la política d'impuls als“grans esdeveniments” (Copa Amè-rica 2007, visita del Papa, etc) el Go-vern Valencià va negociar amb elmagnat de la F1 Bernie Ecclestonela celebració d'un Gran Premi deFórmula 1 en la ciutat de Valènciadurant 7 anys a partir de 2008. Elmagnat, a primers de maig de 2007va condicionar aquesta possibilitatque guanyés les eleccions del 27-Mel PP a la Comunitat Valenciana. Aixòva ser considerat per tots com “unxantatge” electoral del PP i una in-gerencia en la campanya electoral,que vists els resultats els va sortirmolt bé. La “alonsomanía” i el culte“” a la velocitat va obtenir rèdits elec-torals.

Però amb algun avenç, ja el 14 demarç de 2007, Francisco Camps,President del Consell, havia signatun Decret pel qual assignava a laConselleria d'Infraestructures iTransport la competència de la cons-trucció d'un circuit de F1 en la tra-ma urbana de València, en el barri delGrau i en el mateix Port. No impor-tava que a escassos 26 km de la ciu-tat, a Xest, existís un circuit homo-logat de F1. El parany consistia a dis-fressar la construcció d'aquesta cir-cuit de més de 5 km de longitud comsi anés una mera prolongació de di-versos carrers i la seva connexió ambel Port, en un sector urbanístic d'u-

nes 18 has que encara no s'havia ad-judicat a cap promotor, però quecontaria amb milers d'habitatges deluxe. S'insistia des de fonts del Go-vern que aquest circuit no anava acostar un cèntim a les arques públi-ques, doncs encara que els diners s'a-vançava per part de la Generalitat idel Port de València, després es re-

cuperaria com càrregues de la urba-nització del sector. Les licitacions iadjudicacions a les empreses cons-tructores es van desenvolupar alllarg de 2007 a tota velocitat, amb unimport de més de 75 milions d'euros.Serà difícil que tot aquests diners esrecuperi algun dia, encara que elspíngües beneficis de l'esdeveniment

(drets televisius, venda d'entrades alcircuit per sobre dels 200 euros, etc)aniran a mans privades.

El Govern de la “nació” dóna su-port aquest esdeveniment i els can-didats del PSPV-PSOE a les elec-cions del 9-M per a deixar-lo més clares van fotografiar davant de la ma-queta del circuit de F1en la fira de

turisme (FITUR) 2008.El projecte ocupa part de la llera

del ric Túria (que es considera zonaverda en el PGOU de València) i en-tra en col·lisió amb el projecte de“DeltaVerd” encarregat a diversos ar-quitectes (Jean Nouvel, José MªTomás) pel consorci València 2007per a la creació d'un gran parc urbàen l'últim tram del riu i l'ordenaciódel front litoral. No s'ha sotmès a in-formació pública cap dels projectesdels quals consta el circuit, tampoc aavaluació ambiental, ni d'obres ni deplans (avaluació ambiental estratè-gica). S'ha impedit que les entitatsque han mostrat la seva oposició alprojecte (agrupades en la coordina-dora Fòrmula Verda, que va convo-car una reeixida “bicimanifestación”el passat 27 de gener, amb una as-sistència d'unes 5.000 persones i ambles consignes de Si “al riu, sí al deltaverd”, “València no és un circuit deF1”) accedissin a la informació i alsprojectes. I la gota que satisfà el gotdels despropòsits és el Decret15/2008 de 8 de febrer pel qual es de-claren d'interès general les obres delcircuit, els esdeveniments relacio-nats en la zona del circuit i fora de lazona, s'eximeix del compliment dediverses Lleis (Avaluació d'ImpacteAmbiental, Contaminació Acústica,Planejament Urbà, obtenció dellicències, etc) i es declara la seuaurgència. Un veritable “estat d'ex-cepció” ambiental mai vist en aques-tes terres en temps de democràcia.

La plataforma cívica Fórmula Ver-da ha convocat una manifestació iuna perolada per aquest dissabte, 31de maig, contra el circuit de Fórmu-la 1. També subscriuen la convo-catòria les Associacions de Veïns iVeïnes del Litoral, Acció pel Clima,València en Bici, Acció i Reflexió,Ecologistes en Acció i Compromíspel Territori.

Aquestes entitats s’oposen a la ce-lebració de la prova automobilísticaen la ciutat i recorden que el Cir-cuitde Xest podria allotjar la prova.La manifestació, convocada sota ellema "Val÷encia no és un circuit" par-tirà el dissabte des de la plaça de l’A-juntament i acabarà en la plaça deManises, on es llegirà un manifest.

A principis d’any, la Unió Europeava admetre a tràmit una denúncia deFórmula Verda on s’exigeix que "s’e-vite l’execució del projecte”. Malgratla propaganda de l’ajuntament i laGeneralitat i l’adhesió d’una part im-portant de la societat valenciana, hiha una altra València que no es dei-xa enlluernar pels fastes del GranPremi d’Europa i que lluita per unaciutat més habitable i racional.

Circuit. L’Ajuntament pretén crear una nova Montecarlo al Grao.

MANIFESTACIÓ! PEROLADES CONTRA LES CARRERES URBANES

El circuit de Fórmula 1, unestat d’excepció ambiental

Malgrat l’evident rèdit electoral que li ha tret el PP al Gran Circuit d’Europa hi ha una altra València que qüestiona la seua utilitat pública i exigeix que es paralitzen les obres

19COMARQUES L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

REDACCI

El Jutjat d’Instrucció núm. 19 deValència ha citat Maria José Con-treras, militant d’EUPV i sindicalis-ta de CCOO, a declarar com a im-putada per un presumpte delicted’avortament. La declaració va rea-litza-se el passat dimecres 28 demaig a les 12 del matí, en les de-pendències de la Ciutat de la Justí-cia. La militant d’esquerres va anar-hi acompanyada per vora 500 per-sones, que van concentrar-se a lesportes de l’edifici per mostrar laseua solidaritat amb Contreras i han

exigit la despenalització de l’avor-tament.

Mª José Contreras va agafar-se alseu dret de no declarar, “perquèconsidere que aquest és un as-sumpte íntim. Malgrat això i encaraque des d’un primer moment li hedit al jutge que no anava a declarar,ell ha continuat fent-me preguntessense parar”, ha criticat la militantd’EUPV.

Contreras participà el passat mesde febrer, junt a centenars de do-nes, en la campanya en la què espresentaren simbòliques autoincul-pacions, en solidaritat amb les per-secucions a les clíniques madrilen-yes. En aquesta campanya a més esva exigir la despenalització de l’a-vortament i el reconeixement a lesdones de l’exercici d’aquest dret enla xarxa sanitària pública. “Que solshaja sigut aquest únic jutjat el quehaja cridat a declarar a una dona, ésincreïble en ple segle XXI”, mani-festa Contreras.

La coordinadora d’Esquerra Uni-

da, Glòria Marcos, ha afirmat que elfet que aquest jutge haja cridat aContreras, “és una prova més deque aquesta actuació judicial és to-talment política i que ve de la dretamés rància”.

Marcos ha mostrat el seu recol-zament absolut a Contreras: “Estemal costat de Mª José, perquè el queli està passant és un símbol de la ne-cessitat urgent d’abordar una refor-ma en el Codi Penal i despenalitzarl’avortament. Tots els països euro-peus, a excepció d’Irlanda, ja tenenuna llei de terminis plenament res-pectuosa amb la llibertat de la donaa l’hora de decidir sobre la seua prò-pia maternitat.

Desenes de dones del País Va-lencià i de l’Estat s’han autoinculpatd’avortar com a senyal de protestaper les darreres ràtzies contra lesclíniques avortistes.

Ara la solidaritat s’ha de bolcar enuna d’aquestes dones, que a modesimbòlic se les ha hagut de veure da-vant els tribunals per defensar el

dret de les dones.Malgrat les peticions d’una des-

penalització total de l’avortament,el Govern espanyol no sembla deci-dit a canviar la legislació en aques-ta matèria. El gir cap a postul·latsmés conservadors ja va donar-se en

la campanya electoral on hi haguéun debat entre dirigents socialistessobre l’oportunitat d’afegir aquestpunt a la campanya electoral. Fina-lemtn, per decisió directa del presi-dent Zapatero, va guanyar la posi-ció del no.

TRIBUNALS! SETGE JUDICIAL A LES DONES

El jutge cita a declarar unaautoinculpada d’avortamentLa sindicalista i militantd’esquerres María JoséContreras participava enuna campanya desolidaritat amb lesdones detingudes peravortar en les darreresràtzies policials

Contreras. Una imputació arbitrària.


REDACCI

A finals de setembre es posava enescena la firma oficial d'un acord,llargament anunciat, entre la di-recció de Ford Europa i la secciósindical d’UGT en aquesta empre-sa automobilística. Pocs mitjansvan resistir-se a arreplegar les imat-ges de l'emotiva encaixada de mansentre el president Fleming i el sin-dicalista Pino. Eixos mateixos mit-jans tampoc van privar-se d'exalçarels supòsits continguts de l'esmen-tat pacte; i cal dir suposats, perquèni en aquell moment (fa ja 8 mesos)ni ara es coneix el text del docu-ment que deien assegurava el futurde la factoria fins al 2013.

Ni la premsa, ni la resta de sindi-cats del Comité d'empresa, ni elstreballadors (ni tan sols els afiliatsd’UGT) van rebre una còpia delacord secretament negociat a Ale-manya durant mesos. Davant d'ei-xa falta d'informació i tement el pit-jor (els retalls de drets i les mesu-res de flexibilitat laboral) els sindi-cats CC.OO., CGT i PUT van con-vocar un referèndum entre la plan-tilla, proposant la defensa delsdrets i condicions de treball actuals,en el qual va participar el 70% i onmés de 3.000 empleats es van pro-nunciar en contra de qualsevol re-tall.

En tot el temps transcorregutdes d'aquella firma no s'ha deixat

de lloar l'acord; no sols des de la di-recció de Ford i des de la pròpiaUGT, sinó que fins el mateix presi-dent de la Generalitat o la vicepre-sidenta del govern (que va visitar lafactoria durant la seua campanyaelectoral) es van apuntar, comabans f´´eren tertulians i analistesd’economia, al cor d'incondicionalsdel pacte Fleming-Pino, sense sa-ber de què estaven parlant… o sí hosabien, i van mentir?

Però la "felicitat" dura poc encasa dels pobres i l'empresa anun-ciava el passat 21 d'abril al Comitéque per a l'últim trimestre de 2008té un greu problema, ja que noméses va a fabricar el model Focus (una

vegada es deixen de produir el Fes-ta i el Ca) i amb les instal·lacions ac-tuals la planta de Carrosseries téuna capacitat de producció de1.050 unitats diàries, quan l'objec-tiu és fabricar 1.400 cotxes cadajornada. Davant d'eixe contra-temps, que es produeix per prime-ra vegada en un canvi de model, jaque altres vegades s'ha mantingutla producció dels vehicles que es re-tiren fins a l'eixida del nou, comu-nica que té un pla per a eixos tresmesos que evitaria haver d’enviar ala desocupació, per mitjà d’un ex-pedient de regulació d'ocupació, a1.300 treballadors de Muntatge i al-tres plantes. El citat pla consisteixa reduir el temps de menjar de 30 a15 minuts, la qual cosa suposa tha-ver de suprimir el servei de menja-dors, que porta funcionant 32 anys,i a crear un nou torn de treball queimplica treballar sis dies seguits, in-cloent dissabtes, diumenges i fes-tius.

De nou els sindicats promotorsdel referèndum de setembre pro-posen que el Comité rebutge eixexantatge i es negocien altres mesu-res que no lesionen drets de la plan-tilla, però la UGT es torna a des-marcar de la resta i diu que accep-ta els canvis exigits per Ford. A par-

tir d'eixe moment s'obri un debaten la fàbrica i la majoria dels treba-lladors entén que no es pot accep-tar la imposició de Ford; tampoccomprenen que el sindicat a quèmolts d'ells estan afiliats s'atrevis-ca a arribar tan lluny en els seuspactes amb la direcció.

CC.OO., CGT i PUT elaboren unaproposta alternativa, consistent encanviar horaris de menjar (sensereduir la mitja hora) i a buscar vo-luntaris per al torn especial de capsde setmana, compensant adequa-dament als que s'oferisquen per alcanvi. L'empresa valora positiva-ment la proposta però es nega a ne-gociar altres mesures i manté laseua decisió inicial. Amb eixa ne-gativa al diàleg es confirma que al'empresa el que de veritat li inte-ressa és llevar els menjadors i fle-xibilitzar jornada i torns de treball.

La plantilla comença a compren-dre per què no s'havia fet públic l’a-cord d’UGT i Ford Europa i veu queaquestes mesures són part del pac-te. Que es diga que és un canvi pro-visional i que el 2009 es tornarà a lasituació anterior no tranquil·litza aningú, perquè se sospita que talsmesures seran establides definiti-vament en la negociació del nouconveni.

Des dels tres sindicats contrarisals retalls es convoca una primeravaga, de dues hores i mitja per torn,per al 22 de maig. La resposta del'empresa i del seu sindicat aliat noes fa esperar: s'especula amb la pos-sible il·legalitat de la vaga, s'acusaCGT, CC.OO. i PUT de posar en pe-rill el futur de la factoria, etc. Peròon més es veu el tarannà repressiuque es viu en Ford és en la pressióque s'exerceix sobre els eventualsperquè no se sumen a la vaga: totssón visitats per comandaments ialliberats sindicals per a "informar-los" que la renovació del seu con-tracte depén que no secunden lesmobilitzacions.

A pesar d'eixa campanya les atu-rades i les corresponents assem-blees són tot un èxit, donat el con-text en què tenen lloc, ja que un to-tal de 2.500 treballadors participaen ells. Aquestes xifres represen-ten prop del 70% de personal deproducció en factoria, que a penessupera les 4.000 persones; hi ha al-tres 1.500 que estan jubilats par-cialment (per això no estaven eixeen la dia en factoria) i uns 1.200eventuals que no van poder exercirlliurement el seu dret de vaga.

Per a Francisca Cuesta, secretà-ria general de CGT-Ford. "La deso-cupació del dia 22 ha demostrat quela plantilla majoritàriament està perla defensa dels menjadors i dels 185llocs de treball que creen, i tambéque rebutja el treball obligatori endies festius. L'empresa ha demos-trat que el seu veritable objectiu ésllevar eixos drets, més que buscaraltres solucions com les que li hemoferit. Quant a UGT només es potdir que produeix enrogiment i ver-gonya aliena el paper d'instrumentde la direcció que estan jugant.Aquestes mesures només podenaplicar-se si UGT –que té la majoriaabsoluta del comité- les firma, perla qual cosa ells serien els màximsresponsables de la seua pèrdua.Des de CGT condemnem però po-dem entendre l'actitud de l'empre-sa; allò que no podem entendre ésque un sindicat no sols no es poseal costat dels drets dels treballa-dors, sinó que siga qui més interésposa en què la gent no secunde lesmobilitzacions, arribant a donarunes dades de participació inferiorsals de la pròpia empresa (12% UGT,15% Ford). Els treballadors i elstres sindicats restants estem per lalluita i la seguirem".

La majoria de la plantilla de laFord contra els retalls laborals

Vaga. Els treballadors se senten enganyats per UGT.

LABORAL! NOMÉS UGT DEFENSA LA DIRECTIVA

L’empresa preténeliminar el servei demenjador, enfuncionament durant 32anys, i crear un torn desis dies seguits, incloentdissabtes, diumenges ifestius

21ECONOMIAL’Avanç informació, 30 de maig de 2008

LLUÍS ADELL

Les obres del nou estadi del Valèn-cia C.F. tenen un silenci mastodòntic.Dins el seu esquelet hi van morir, elpassat 26 de maig, quatre treballa-dors: Nelson Rocha García (24 anys),Luis Medardo Sinchigano (38 anys),Enrique Pradas Franco (25 anys) iManuel Cervera (22 anys) . Van mo-rir d’accident laboral. Unes morts queen la majoria dels casos esdevenenanònimes, invisibles. Però en la cam-bra mortuòria del Nou Mestalla elsflashos de la premsa han fet una ex-cepció. Es tracta d'un dels aparadorssimbòlics de la nova València, el mo-dern estadi de futbol del València C.F.Tot el que hi succeeïx és notícia: finsla mort.

L’accident va produir-se quan elsquatre treballadors muntaven unabastida per millorar la seguretat enuna secció de l'obra. Segons apuntenels testimonis, tot va ser provocat peruna falla mecànica d'un dels elementsd'unió d'una de les cadenes que sub-jectava una trepa (sistema de fixació

i transport de plaques d'encofrat degrans dimensions, mitjançant grues-torre). Al trencar-se va fer que les pla-ques caigueren des d'una gran alça-da, impactant amb la bastida i provo-cant la caiguda dels treballadors desd'uns 15 metres d'alçada aproxima-dament

Un militant de la CoordinadoraObrera Sindicalista (COS), testimonidels fets i company dels morts, as-senyala q ue "l'accident (almenys demoment) no sembla haver estat pro-duit per problemes directes en la se-guretat".

Tanmateix, el sindicat té la “con-vicció” que la tragèdia tard o d’horahavia d’ócórrer, que la mort guaitavavamb la seua godalla els obrers del NouMestalla “a causa dels altíssims ritmesde treball als quals se’ls estava sot-metent per part de la propietat”. Lacrua història de sempre.

Responsabilitats compartidesLes obres del nou estadi les du a ter-me una unió temporal d'empreses(UTE) formada pel Grup Bertolín i

Fomento de Construcciones i Con-tratas (FCC). La construcció va co-mençar el passat 1 d'agost i des de lla-vors ha romàs tancat tot el recinte,que ocupa una superfície de 90.000metres quadrats. La intenció inicialdel València C.F. és que el nou estadientre en funcionament en la tempo-rada esportiva 2009-2010. Per acon-seguir-ho es treballa a marxes força-des, amb jornades maratonianes deset del matí fins les onze de la nit.

Tant la COS com la CGT coincidei-xen a assenyalar, en la mort dels qua-tre obrers, una responsabilitat com-partida entre les administracions pú-bliques, les empreses constructores il’empresa promotora de l’obra, que noés una altra que el València C.F.

Al parer dels sindicats les empre-ses haurien de vetllar per la formaciódels seus treballadors i dels de les em-preses que sotscontracten per estal-viar-se costos. També hi ha una partde culpa en les administracions pú-bliques, que no vigilen el rigorós com-pliment de la normativa en matèria deprevenció de riscs ni persegueixen i

sancionen amb contundència els in-fractors.

Des de la CGT s’implica també alsdos sindicats majoritaris, CCOO iUGT, “que presumeixen d'haver fir-mat un conveni en la construcció queposa en marxa mesures per atallar lasinistralitat, però que s'està demos-trant tan inútil com tots els acords ipactes firmats per acabar amb l'aturo amb els contractes-escombraries”.

La punta de l’icebergLa sinistralitat laboral continua sentuna assignatura pendent a l'Estat es-panyol malgrat que el 2007 es vaaconseguir controlar el nombre demorts en accident laboral, segons da-des del Ministeri de Treball que con-trola Celestino Corbacho.

Amb tot, el nombre de morts en ac-cident laboral en l'Estat continua sentproporcionalment superior al de lamitjana|mitja de la Unió Europea (5,2per cada 100.000 afiliats davant els4,3 comunitaris), segons les estadís-tiques europees de 2006. El passatany malgrat la reducció de la morta-

litat -en va baixar un 12,6% amb untotal de 844 treballadors morts en ellloc de treball més 347 addicionals initinere, un 6,3% menys-, el nombretotal d'accidents laborals en l'Estatespanyol va augmentar un 4,2% finsa assolir la xifra de 1.788.016, uns71.359 més que el 2006.

En el que va d'any, segons les es-tadístiques oficials corresponents alprimer trimestre, han mort 227 tre-balladors en la jornada laboral, el ma-teix nombre que en igual període delpassat any, mentre que les morts ‘initinere’ (en trajectes de casa al tre-ball|feina i viceversa) van anar 66. Enel període gener-març, es van produir,dades del conjunt de l'Estat, 247.735accidents laborals amb baixa (el 9,3%menys).

La mortalitat laboral és una xacraque afecta estructuralment les socie-tats industrial i postindustrial . No estracta de simples accidents ni de de-signis del destí. Però resta invisibleper a la major part d’una societat quenomés se n’adona quan li toca deprop.

Nou Mestalla. Lasinistralitat laboral segueix sent una assignatura pendent a l’Estat espanyol, malgrat el conveni signat pels sindicats majoritaris, el Govern i la patronal.

Un estadi tacat de sangSINISTRALITAT LABORAL! QUATRE OBRERS MOREN A LES OBRES DEL NOU MESTALLA

CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2008

Informa’t al 96 383 44 40

Confederació General del Treball del País ValenciàAv. del Cid, 154-Baix

www.cgtpv.org

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008 23

RUBÉN FERNÀNDEZ VALÈNCIA

Ni la pluja ni la manca d’im-plicació institucional acon-seguiren frenar l’èxit delRussafart, una iniciativapromoguda pels diferentsartistes i sales d’exposiciód’aquest barri del cap-i-ca-sal. La possibilitat de, pla-nol a la ma, recòrreraquest barri en busca delstallers dels pintors, fotò-grafs i videoartistes va do-nar una visió diferent,inclús per als propis habi-tants, que han pres cons-ciència de la potencialitatcreativa dels seus veïns.En molts casos la margina-litat i degradació de ca-rrers contrastava amb labellesa que hom es troba-va a dins les cases, d’al-tres, aquesta degradació iabandó, es feia patenttambé als treballs dels ar-tistes. Però la implicació delcol!lectiu amb el barri vaanar més enllà, arrivantinclús als més menuts enforma de tallers de pintura ijocs infantils. Els artistes

de Russafa obriren les por-tes dels seus tallers al pú-blic del divendres 23 al diu-menge 25 de maig. La ini-ciativa, organitzada pelcol!lectiu Russafart voliadescobrir el que esdevé da-rrere les parets del barri i

mostrar que existeix uncol!lectiu latent d'individusque expressen el que pen-

sen a través de la seua cre-ació. Més de 70 artistes,entre pintors, escultors,fotògrafs i videoartistes,participaren en aquestamanifestació col!lectivaamb el barri com vincle.Una ocasió per a entrar enaqueix imaginari perso-nalíssim al que habitual-ment pocs tenen accés ique és el reflex del seu tre-ball i el seu pensament. Entotal van ser 22 tallersoberts al públic i 8 espaisque acolliren l'obra d'a-quells artistes que no dis-posen de taller així com lesprojeccions de videoart. Russafart ha estat possiblegràcies a la implicació, laresposta i el treball conjuntde tots els què participen.Una forma de demostrarque el corrent creatiu ésfort i segueix existint fins itot al marge de la culturainstitucionalitzada. Tot ique per allí desfilaren polí-tics com Consuelo Císcar iCarme Alborch, disposadesa “compartir” la foto ambels creadors.

REDACCIÓ VALÈNCIA

Antic militant de l'MDT, devot delsDesperdicis Clínics, al!lèrgic als uni-formes, i amb una oficineta al cor delcarrer Cavallers de Lleida, el detectiuRafel Rovira afronta el seu primercas d'assassinat en una obra escritaper Ramon Usall, guardonada ambel premi Manuel Cerqueda de no-vel!la curta durant la Nit Literària An-

dorrana i publicada per Pagès Edi-tors. Ll'estranya mort d'un jubilat ro-manès, en Florian Grigore, de pas-sions marxistes-leninistes conduiràel protagonista de la novel!la, com eltítol de la novel!la indica fins a Roma-nia, concretament a la seua capital,Bucarest, on s'endinsarà en l'actuali-tat de la ciutat, amb l'auge de l'extre-ma dreta i en el seu passat més re-cent, el del regnat del matrimoni Ce-

aucescu, amb l'ombra allargada dela sempre temuda Securitate.Nota biogràfica de l'autor: En RamonUsall, lleidatà nascut a Barcelona el1977, és militant de l'esquerra inde-pendentista, el maig de 2007 en-capçalà la llista de la Candidaturad'Unitat Popular (CUP) a la ciutat deLleida. Al marge de la seva militànciapolítica, ha estat des de ben petit unàvid lector de novel!la negra. Des d'a-quells misteriosos llibres de cobertagroga de la mítica Cua de Palla queagafava prestats de son pare fins ales històries dels detectius contem-poranis com el comissari grec Kos-tas Kharitos, l'escocès John Rebus oels detectius Pepe Carvalho i ToniButxana, per citar-ne alguns exem-

ples. En fregar la trentena, va gosarescriure la seva primera novel!la ne-gra, protagonitzada pel detectiu Ra-fel Rovira, de qui esperem una agita-da (i extensa) trajectòria. Amb ante-rioritat a Tots els camins porten a Ro-mania, que ha estat guardonat ambel premi Manuel Cerqueda i Escalerde novel!la durant la Nit Literària An-dorrana de 2007, en Ramon Usallhavia publicat Algèria viurà! (PUV,2004), Un món en blau i grana. ElBarça d'Eric Castel (Pagès editors,2004), i La tempestuosa mar blava(Onada edicions, 2006) aquests dosdarrers guardonats respectivamentamb els premis Rovelló d'assaig so-bre literatura infantil i juvenil, i AbuBakr d'assaig.

REDACCIÓ VALÈNCIA

VerdCel es posava la setmana pasada aprova en València amb la presentacióoficial de Sàmara, el tercer treball en ladiscografia del grup. L’acollida per partde les persones que ompliren la sala deconcerts del Col!legi Major Lluís Vivesde València no va poder ser millor. Eldarrer treball de VerdCel, Sàmara, pas-sa amb nota la presentació oficial a laciutat de València. Durant una hora imitja de concert, els d’Alcoi aconsegui-ren fer vibrar el públic amb el seu noutreball. L’encontre amb el públic, preci-sament, va servir per polsar l’actitud da-vant les noves cançons que s’escolta-ven per primera vegada. En aquest sen-tit, la impressió d’acceptació està sentmolt positiva en tots els concerts que elgrup ve fent des de fa quasi un més.València no va ser una excepció. Arbres,software i un te; a mans besades, ocellssobre llenç gris... són alguns dels títolsque se sentiren per primera vegada aValència. Si no has sigut dels primersen escoltar-los en directe, i per conéixerun poc millor la filosofia del disc i des-cobrir algun dels seus temes, pots en-trar en el seu web i gaudir-ne. VerdCelfiltra l’essència de músiques modernesdiverses, bevent del rock, del pop itambé la rítmica i línies melòdiques me-

diterrànies. S’ha de destacar que Sàma-ra és el resultat d’un treball coral. En laposada en escena acompanyen AlfonsOlmo les guitarres i veus de Pau Rome-ro, les vídeo-projeccions de DanielOlmo, la bateria de Xavi Blanquer i elbaix elèctric de Dario Díaz. Ells són elsencarregats, en l’inici d’aquest nou pro-jecte, de Sàmara.Aquest és un disc integral. Un dvd i unllibre arrodoneixen els temes musicalsdel seu tercer cd. Els següents ele-ments es troben implicats en aquestcomès: les cançons (13 nous temes), lapoesia (inserida amb la història conta-da al llibre), el còmic i la il!lustració (quearticula de manera esquisida aquest re-lat), el llenguatge audiovisual de les vi-deoprojeccions (un clip i d'un curt-docu-mental, amb entrevista inclosa a la pro-tagonista de Sàmara). Sàmara hacomptat amb l'ofici del productor musi-cal Borja Penalba, de l'actor Juli Cantó idel realitzador Octavi Masià; tambéamb la col!laboració dels escriptors: Isa-bel Clara Simó, Manel Rodríguez Cas-telló i Betlem Cuesta Cremades. Tressón les dones que es repleguen enaquesta llavor amb ales que recorre elsegle passat, sobrevolant tota unavida, com els fets històrics d'un poble.

+info: www.verdcel.com

VERDCEL ES CONSOLIDAAMB EL DISC “SÀMARA”

EL RUSSAFART OMPLE ELSCARRERS DE CREACIONS

EL PRIMER CAS DEL DETECTIU ROVIRA

Els artistes del barri valencià de Russafa van obrir els seus tallers al públic tot el cap de setmana

Mijail Milhoja de Daniel Sanchis


FOTOGRAFIA: Sara Faus, Sara B3,Hein Rich i J.Pau. TEXT: J.Pau. El pas-sat dijous 15 de maig al parquing dellÉscola Universitària de Gandia tinguéllóc un concert amb el lema "Repec-tem la cultura, desde léducació traula llengua", el proposit dáquest con-cert fou reivindicar la nostra llengua idivertir-nos escoltant cançons en va-lenià amb rock plé dénergia i un skáde qualitat. Lésdeveniment fou orga-nitzat per la plataforma déstudiantsde léscola amb un èxit considera-ble. Un públic primerament un poc escási tímid, anà despertant i augmentantràpidament al llarg dels concerts...doncs la força demostrada per lescançons de "Raça Borda", en primerlloc, era un molt bon reclam. Segui-dament actuàren "Semenska",

aquest grup del Grau deGandia, va fer gal!la dúnamúsica de gran qualitat,però sense oblidar als seustemes la festa i el motiu dela celebració. Per últim elsnostres cosos pogueren dis-frutar de lénergia pura de"Voltor", el seu rock agressiuembogí als centenarsd´ànimes que assitiren, totsvibraren amb les contundentguitarres i la trencada veudels artistes.

No hem dóblidar el correfoc(que no se quí eren, la properavegada ho preguntaré tot*),que abans del concert de Voltor,amb la màgia del seus focs

dártifici, amagarenels núbols que ame-naçaven amb unapluja inicipient. Totun espectacle.

"Repectem lacultura, des del’educació trau lallengua"

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008 25

FOTOGRAFIA: Mar Cervera i Lydia Patricio

TEXT: Mar Cervera.El Col!lectiu Ovidi Montllor celebra-

ran el proper dia 17 de juny la IIIEdició dels Premis de Música en Va-lencià i per obrir boca van prepararun cartell amb les actuacions delsguanyadors de l'edició anterior. El

primer concert tingué lloc el dijous15 i comptà amb la presencia daltl'escenari de Feliu Ventura, Óscar

Briz, Rapsodes, 121 db i Sant Gatxo.Més de 5 hores de la millor músicaen valencià, on cap des de la finesa

dels grans cantautors fins als ritmesexplosius del rock més jove i fresc.

En el segon i últim concert de La Co-llita de 2007 es va reservar l'escena-ri per als més veterans. Rafa Xambó,

Eva Dénia i Pep Gimeno "Botifarra",actuaren el dijous 22 i posaren elpunt i final a aquest cicle de con-

certs. Tots els premiats que pujarendalt l'escenari de la Sala Lumière

d'Alboraia demostraren que al 2007la nostra música replegà una molt

bona collita. Esperem que la de2008 sigui igual o millor!

Qui sembra, recullbona música


PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

El periodista valencià Vidal-Beneyto premi José CousoEl periodista valencià, col·laborador d' El País i Le Monde Diplomatique, ha rebutel IV Premi José Couso. En la recollida del guardó, Vidal-Beneyto va ferreferència a la informació com un terme teòricament polisèmic i subjecte alsinteressos econòmics a la pràctica. “Avui, la informació són moltes coses i, entrealtres, algunes tan dispars com una activitat econòmica extraordinàriamentrendible, com ho prova el fet que un dels homes més rics del món sigui realmentel gran patró de la comunicació en una gran part del món anglosaxó, entred'altres països, als Estats Units”. Vidal-Beneyto va concloure el seu discursadvocant per un “estatut del periodista” per garantir els drets i deures delsprofessionals i més transparència en la informació.

Televisió

Neix la xarxa Televisió Sense Fronteres Mediterrània amb INFO TVINFO TV| www.infotelevisio.com

Amb l’objectiu decompartir continguts iaugmentar la capacitatde producció neix laxarxa euroregionalTelevisió SenseFronteres Mediterrània,un acostament deposicions entre diversescadenes de televisió delsPaïsos Catalans,d’Occitània i d’Aragó.Televisió SenseFronteres Meditèrrania,

que produirà programesen català i occità, estàcomposta per Info TV(País Valencià), IB3(Illes Balears), l’Institutd’Estudis Occitans(Migdia-Pirineus), laProductora Lleidatana deTelevisió, la TelevisióSense Fronteres–formada per TV Comtal,Perpinyà Cable il’Ajuntament deFigueres-, l’Associació

Catalana d’Impulsió id’Orientació a laJuventut (UniversitatInternacional deCatalunya), UnióAudiovisual Salduba(Aragó), i la FactoriaTelevisiva. El fruit delnou acord es vapresentar divendrespassat al pati del conventdels Mínims de Perpinyà(Rosselló), en un acteencapçalat per l’alcalde

de Perpinyà, Jean PaulAlduy. Els precedents elstrobem en un convenisignat ara fa tres anysentre TV Comtal deBarcelona i PerpinyàInfos, que van acordarintercanviar continguts.Més tard, l’acord s’ampliàa diferents mitjansd’Aragó, de les IllesBalears i de les regionsdel Llenguadoc-Rossellói Migdia-Pirineus.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 2 de al 16 de juny de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

L'Avanç 151

Documents

Transcript of L'Avanç 151