l'ECONOMIA d'INTERVENCIONS CONCRETES P R O B L E M ES I D...
1
Franja Ronda Franja Montbau Franja Collserola Banda Arquitectura Banda Manrique - Poesia Banda Harmonia - Sant Cebrià A21 A22 A23 A31 A32 A33 A11 A12 A13 A41 A51 A52 A53 A61 A62 A63 A64 B21 B31 B11 B12 B61 B62 E21 E31 E32 E11 E12 E41 E51 E61 E62 D21 D31 D32 D33 D11 D12 D51 D51 D52 D61 D62 C31 C32 C33 C11 C41 C51 C61 C62 C63 APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS Sobre el terme municipal hi plou un promig de 50,1 Hm3/any. Uns 13 Hm3 cauen sobre el conjunt de les 16 portes. Majoritàriament tota aquesta aigua va a parar al mar: la ciutat és impermeable i l'escorrentiu sobre Collserola passa al clavegueram. Els 10Hm3 d'aigua freàtica de Barcelona provenen de les filtracions de la xarxa pública. Tenim un cicle hidrològic escindit: LA PLUJA, O BÉ ALIMENTA LA VEGETACIÓ DE LES 16 PORTES O BÉ VA AL MAR . El 2011 Barcelona va importar 97,46 Hm3 d'aigua. Fent una aproximació conservadora, el 20% de pluja que cau sobre les 16 portes va al clavegueram: LLENCEM 2,6 MILIONS DE M3 AL MAR com a mínim cada any. Posant un preu aproximat del 50% del que pagaríem per l'aigua tractada (preu AGBAR) podríem dir que CADA ANY DEIXEM PASSAR UN MÍNIM DE 1,3 MILIONS D'EUROS. Per tant, cal aprofitar que LA PORTA DE MONTBAU ÉS LA QUE TÉ UNA CONCA DE RECEPCIÓ MAJOR . Aquest fet diferencial permet pensar noves aproximacions a la recuperació de l'activitat agrícola, recuperant les terrasses existents. La conca hidrogràfica que és aproximadament el 70% de la cubeta de recepció del pantà de Vallvidrera. A través del pantà de Sant Cebrià obtenim els beneficis següents: - Laminació en grans pluges (1m3 de dipòsit pluvial de laminació de BCN té un preu aproximat de 300,00 €). - Aigua per prevenció d'incendis. - Aigua per gaudir de làmina d'aigua. - Aigua per regar verd urbà i alimentar el jardí vertical que fa de pantalla acústica a la Ronda de dalt. I perquè no aprofitar l'aigua per recuperar la memòria de l'orografia del Pla de Barcelona, amb els seus turons i la seva plana solcada de camins d'aigua? - Repensar la relació entre Barcelona i Collserola amb lògica innovadora - Promoure una visió estratègica i integral de l'hàbitat urbà - Renaturalitzar la ciutat: Millorar la qualitat urbana i natural - Ordenar els corredors verds que penetren a Barcelona - Impulsar l'economia verda i la d' innovació urbana - Resoldre el gran tall provocat per la Ronda - Promoure la connectivitat entre barris de muntanya - Aprofitar espais lliures i equipaments desaprofitats - Potenciar el transport públic i limitar l'accés amb vehicle privat - Potenciar l'agricultura urbana aprofitant els recursos hídrics - Generar valor afegit pel parc, pels veïns, i per la ciutat en general - Tendir a un hàbitat urbà veritablement sostenible - Medi Natural - Espais públics - Mobilitat-Aparcaments - Barris - Infraestructures - Entendre la Porta de Montbau com un eix estructurador a partir dels espais lliures - Millorar la relació entre la Ronda i els barris immediats - Fomentar la permeabilització de límits entre peces urbanes consolidades - Proposar agricultura urbana tant lúdica com productiva - Entendre el cicle de l'aigua com una oportunitat de recursos hídrics, de paisatge, i d'espai públic - Generar les condicions que facilitin l'ús responsable de les zones de Parc limítrofs amb la ciutat - Pensar l'accessibilitat al Parc en termes de llegibilitat urbana - Fomentar el transport públic i limitar el transport privat a prop del Parc. - Aprofitar espais ja existents per nous usos - Diversitat de problemàtiques fa desitjable un treball radicalment interdisciplinar - Vigència del paradigma ecològic: l'entorn és una xarxa de relacions creuades - Inter-relació com a concepte motriu - Obsolescència de la oposició natura-ciutat - Collserola és un entorn humanitzat, i Barcelona un entorn ocupat per la vida no- humana - Sempre present en el treball una doble escala (barri/ciutat) i un doble termini (curt/llarg) - Per dur a terme grans canvis no calen grans inversions - Bondat del projecte sintètic i concret per millorar l'entorn urbà i natural - Necessitat de generar nous models i noves conceptualitzacions de l'hàbitat urbà - El concurs Portes de Collserola com a ocasió per reinventar l'hàbitat contemporani sota els vectors de la qualitat de vida i la sostenibilitat real lema concurs 1:2 LES PORTES DE COLLSEROLA. PORTA DE MONTBAU CAMÍ D’AIGUA MAIG 2012 PROBLEMA : RONDA (Contaminació i Discontinuïtat) - La Ronda genera contaminació (tant acústica com visual), i un tall impor- tant en la continuïtat de la ciutat. - En el tram de Montbau - Vall d'Hebron, a causa de la seva cota alta, la Ronda es percep com una infraestructura que violenta la ciutat i talla la connexió entre el verd forestal i el verd urbà. OPORTUNITAT : AIGUA (Conca i Embassament) - L'existència d'una conca pluvial entorn de les 100Ha, juntament amb les fonts actives (Cabreta i Llet), permeten plantejar un embassament per aprofitar els recursos hídrics innovant a diversos nivells: - Nivell Pal·liatiu: Pantalles vegetals de protecció acústica i visual de la Ronda. - Nivell Productiu: Plantacions de fruiters al morro aterrassat existent. - Nivell Social: Làmina d'aigua de l'embassament com a aglutinador d'usos socials relacionats amb la proximitat del Parc. SOLUCIÓ : RAMBLA DE SANT CEBRIÀ (Relació Parc-Ciutat) - El projecte urbà ha de generar lectures clares de l'entorn que puguin ser apropiades pels habitants i esdevinguin referents urbans. - Cal generar imatges urbanes clares que representin, visibilitzin, i comuni- quin la una nova relació entre Barcelona i Collserola. - La renaturalització de l'hàbitat urbà passa per imatges clares que recol- zin narratives urbanes apropiades pels habitants. F F Fra F a r a Banda B a n d a - Pas clar i rotund sobre Ronda a través d'espais de pendent inferior al 5%. - Jardins verticals de protecció acústica i visual. - Generar espais útils per activitat: Viver d'Empreses relacionades amb la 3a edat i dependència, aparcament, i altres usos (restauració, oficines, ampliació Casal d'Avis, Centre de Barri, etc). - Promoció de les obres per col·laboració dels sectors públic i privat, adient a les escasses línies d'ajuts públics tant interns com de la UE. - Desenvolupament urbanístic coma ordenació tridimensional, subtipus placa tridimensional, previst per les NNUU del PGM. INTERVENCIÓ 1 : SALT DE LA RONDA (Connectivitat i Activitat) INTERVENCIÓ 2 : PANTÀ DE SANT CEBRIÀ (Laminació i Aprofitament) - Cubeta de recepció de 93 Ha, assimilables a les 135 Ha del Pantà de Vallvidrera, permeten generar un embassament d'uns 4.000 m2 de làmina - Laminació de grans pluges a una fracció del cost dels dipòsits pluvials - Aprofitament de l'aigua per prevenció d'incendis i reg de verd urbà, incloent els Jardins Verticals que fan de pantalla acústica de la Ronda - Capitalitzar la qualitat ambiental i paisatgística de l'aigua 1 Aprofitar la disponibilitat d'aigua, per al paisatge, usos, i infraestructura: Una conca de prop de 100Ha amb fonts actives. 2 Potenciar l'agricultura urbana, en les seves vessants de producció, lleure i rendiment social. 3 Capitalitzar la situació estratègica dels barris de Montbau i Vall d'Hebron en relació a Collserola per potenciar l'economia verda. 1 Resoldre el tall que representa la Ronda, millorant la connectivitat Montbau-ParcVall d'Hebron, i reduint la contaminacióacústica i visual. 2 Millorar la connectivitat transversal amb l'Hospital i especialment Mundet 3 Potenciar l'economia de la innovació urbana (àrees autogestionades, aprofitament de recursos, espais i quipaments existents) AIGUA RAMBLA DE SANT CEBRIÀ INNOVACIÓ PLURIDISCIPLINARIETAT ECONOMIA HÀBITAT: RENATURALITZACIÓ HÀBITAT: QUALITAT DE VIDA La Rambla és el FIL CONDUCTOR d'una sèrie d' INTERVENCIONS amb l'objectiu de resoldre els principals problemes del sector, tot aprofitant les OPORTUNITATS existents. La Rambla genera una FORMA URBANA CLARA i FÀCILMENT LLEGIBLE que concreta la relació entre parc i ciutat, SUPERANT LA BARRERA de la Ronda. PROCÉS DE TREBALL 1. Treballem des de la PLURIDISCIPLINARIETAT , buscant la INNOVACIÓ i cuidant l' ECONOMIA 2. Analitzem els problemes i les oportunitats generant una MATRIU d' INTERVENCIONS CONCRETES 3. La matriu creua Línies d'Acció -- TEMES , amb Espais d'Actuació -- LLOCS 4. D'aquest estudi en resulten una cinquantena d' INTERVENCIONS específiques 5. Proposem DESENVOLUPAR la meitat de les intervencions de manera conjunta sota el concepte de Rambla de Sant Cebrià 6. Pel que fa a la resta d'intervencions ens limitem a IDENTIFICAR -les 7. La RAMBLA DE SANT CEBRIÀ es polaritza en dues actuacions especialment significatives: el SALT DE LA RONDA , i el PANTÀ DE SANT CEBRIÀ 8. La Rambla de Sant Cebrià és un CONNECTOR VERD i un EIX D'ACTIVITAT : la recuperació d'una riera i un antic camí com a ARTICULACIÓ ENTRE PARC I CIUTAT, superant el tall de la Ronda i aprofitant la disponibilitat d'aigua de Collserola MARC DEL PROJECTE MATRIU D’INTERVENCIONS CLUB ESPORTIU HISPANO-FRANCÈS JARDINS CAN BRASÓ APARCAMENT SOT. PLAÇA SIBIL·LES VIVER D'EMPRESES JOCS INFANTILS PLAÇA ELEVADA CASAL D'AVIS CENTRE DE BARRI PLAÇA SOBRE RONDA COMERÇOS JARDINS FRIDA KHALO PAS ELEVAT RAMPES JORGE MANRIQUE APARCAMENT SOT. JUAN DE MENA ARQ. MORAGAS PAS SOTA RONDA JARDINS VERTICALS VIAL SOTA RONDA PATIS PASSEIG V.H. PONT HARMONIA PONT ST CEBRIÀ ESPIRAL TURÓ PARRÒQUIA ST JERONI METRO MUNDET PLAÇA MN PALAU BOSQUET MIXT PACIFICACIÓ HARMONIA VORERA HARMONIA CASA DELS XUKLIS PEATONALITZACIÓ CAMÍ ST CEBRIÀ TORRES MONTBAU APARCAMENT OBERTURA VIAL TALÚS VEGETAT AMPLIACIÓ VORERA HARMONIA ESCOLA GINESTA PAVELLÓ MIGJORN APARCAMENT SEMISOTERRAT HIPÀTIA D'ALEXANDRIA ACCÉS PRINCIPAL A PARC ACCÉS PARC DE LES HEURES CAN GALLARD RESTAURANT CENTRE INTERPRETACIÓ PLAÇA FINAL HARMONIA PANTÀ DE SANT CEBRIÀ PONT-MIRADOR JARDÍ FRANCÈS PALAU DE LES HEURES ZONA LLEURE TORRENT D'EN DURAN CAMÍ DE RONDA ESCOLA BALOO GRANS PLÀTANS PINEDA ALZINAR MOLL PLANA PAS APARCAMENT HORTS À R E E S T E M À T I Q U E S P R O B L E M E S I D E M A N D E S O B J E C T I U S V A L O R S I P R I N C I P I S SANT GENÍS FONT D'EN FARGUES HORTA EL CARMEL EL COLL CAN BARÓ LA SALUT VALLCARCA LA TEIXONERA MONTBAU VALL HEBRON LA CLOTA PORTA 8 Sant Genís PORTA 9 Montbau PORTA 10 Horta Parc Güell Parc del Carmel Parc Creueta del Coll Parc del Guinardó Rambla del Carmel Av. Estatut Parc Vall d’Hebron Hospital Vall d’Hebron Llars Mundet Parc del Laberint Velòdrom Conca Torrent d’en Duran
Transcript of l'ECONOMIA d'INTERVENCIONS CONCRETES P R O B L E M ES I D...
Franja Ronda
Franja Montbau
Franja Collserola
Banda Arquitectura
Banda Manrique - Poesia
Banda Harmonia - Sant Cebrià
A21 A22A23
A31 A32A33
A11 A12A13
A41
A51 A52A53
A61 A62A63A64
B21
B31
B11B12
B61 B62
E21
E31 E32
E11 E12
E41
E51
E61 E62
D21
D31 D32D33
D11 D12
D51
D51 D52
D61 D62
C31 C32C33
C11
C41
C51
C61 C62C63
APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS
Sobre el terme municipal hi plou un promig de 50,1 Hm3/any. Uns 13 Hm3 cauen sobre el conjunt de les 16 portes. Majoritàriament tota aquesta aigua va a parar al mar: la ciutat és impermeable i l'escorrentiu sobre Collserola passa al clavegueram. Els 10Hm3 d'aigua freàtica de Barcelona provenen de les filtracions de la xarxa pública.
Tenim un cicle hidrològic escindit: LA PLUJA, O BÉ ALIMENTA LA VEGETACIÓ DE LES 16 PORTES O BÉ VA AL MAR. El 2011 Barcelona va importar 97,46 Hm3 d'aigua. Fent una aproximació conservadora, el 20% de pluja que cau sobre les 16 portes va al clavegueram: LLENCEM 2,6 MILIONS DE M3 AL MAR com a mínim cada any. Posant un preu aproximat del 50% del que pagaríem per l'aigua tractada (preu AGBAR) podríem dir que CADA ANY DEIXEM PASSAR UN MÍNIM DE 1,3 MILIONS D'EUROS.
Per tant, cal aprofitar que LA PORTA DE MONTBAU ÉS LA QUE TÉ UNA CONCA DE RECEPCIÓ MAJOR.
Aquest fet diferencial permet pensar noves aproximacions a la recuperació de l'activitat agrícola, recuperant les terrasses existents. La conca hidrogràfica que és aproximadament el 70% de la cubeta de recepció del pantà de Vallvidrera. A través del pantà de Sant Cebrià obtenim els beneficis següents:
- Laminació en grans pluges (1m3 de dipòsit pluvial de laminació de BCN té un preu aproximat de 300,00 €).
- Aigua per prevenció d'incendis.
- Aigua per gaudir de làmina d'aigua.
- Aigua per regar verd urbà i alimentar el jardí vertical que fa de pantalla acústica a la Ronda de dalt.
I perquè no aprofitar l'aigua per recuperar la memòria de l'orografia del Pla de Barcelona, amb els seus turons i la seva plana solcada de camins d'aigua?
- Repensar la relació entre Barcelona i
Collserola amb lògica innovadora
- Promoure una visió estratègica i integral de
l'hàbitat urbà
- Renaturalitzar la ciutat: Millorar la qualitat
urbana i natural
- Ordenar els corredors verds que penetren
a Barcelona
- Impulsar l'economia verda i la d' innovació
urbana
- Resoldre el gran tall provocat per la Ronda
- Promoure la connectivitat entre barris de
muntanya
- Aprofitar espais lliures i equipaments
desaprofitats
- Potenciar el transport públic i limitar
l'accés amb vehicle privat
- Potenciar l'agricultura urbana aprofitant
els recursos hídrics
- Generar valor afegit pel parc, pels veïns, i
per la ciutat en general
- Tendir a un hàbitat urbà veritablement
sostenible
- Medi Natural
- Espais públics
- Mobilitat-Aparcaments
- Barris
- Infraestructures
- Entendre la Porta de Montbau com un eix
estructurador a partir dels espais lliures
- Millorar la relació entre la Ronda i els barris
immediats
- Fomentar la permeabilització de límits entre peces
urbanes consolidades
- Proposar agricultura urbana tant lúdica com
productiva
- Entendre el cicle de l'aigua com una oportunitat de
recursos hídrics, de paisatge, i d'espai públic
- Generar les condicions que facilitin l'ús responsable
de les zones de Parc limítrofs amb la ciutat
- Pensar l'accessibilitat al Parc en termes de
llegibilitat urbana
- Fomentar el transport públic i limitar el transport
privat a prop del Parc.
- Aprofitar espais ja existents per nous usos
- Diversitat de problemàtiques fa desitjable
un treball radicalment interdisciplinar
- Vigència del paradigma ecològic: l'entorn és
una xarxa de relacions creuades
- Inter-relació com a concepte motriu
- Obsolescència de la oposició natura-ciutat
- Collserola és un entorn humanitzat, i
Barcelona un entorn ocupat per la vida no-
humana
- Sempre present en el treball una doble
escala (barri/ciutat) i un doble termini
(curt/llarg)
- Per dur a terme grans canvis no calen
grans inversions
- Bondat del projecte sintètic i concret per
millorar l'entorn urbà i natural
- Necessitat de generar nous models i noves
conceptualitzacions de l'hàbitat urbà
- El concurs Portes de Collserola com
a ocasió per reinventar l'hàbitat
contemporani sota els vectors de la
qualitat de vida i la sostenibilitat real
lema concurs
1:2LES PORTES DE COLLSEROLA. PORTA DE MONTBAUCAMÍ D’AIGUA MAIG 2012
PROBLEMA: RONDA (Contaminació i Discontinuïtat)
- La Ronda genera contaminació (tant acústica com visual), i un tall impor-
tant en la continuïtat de la ciutat.
- En el tram de Montbau - Vall d'Hebron, a causa de la seva cota alta, la
Ronda es percep com una infraestructura que violenta la ciutat i talla la
connexió entre el verd forestal i el verd urbà.
OPORTUNITAT: AIGUA (Conca i Embassament)
- L'existència d'una conca pluvial entorn de les 100Ha, juntament amb les
fonts actives (Cabreta i Llet), permeten plantejar un embassament per
aprofitar els recursos hídrics innovant a diversos nivells:
- Nivell Pal·liatiu: Pantalles vegetals de protecció acústica i visual de la
Ronda.
- Nivell Productiu: Plantacions de fruiters al morro aterrassat existent.
- Nivell Social: Làmina d'aigua de l'embassament com a aglutinador d'usos
socials relacionats amb la proximitat del Parc.
SOLUCIÓ: RAMBLA DE SANT CEBRIÀ (Relació Parc-Ciutat)
- El projecte urbà ha de generar lectures clares de l'entorn que puguin ser
apropiades pels habitants i esdevinguin referents urbans.
- Cal generar imatges urbanes clares que representin, visibilitzin, i comuni-
quin la una nova relació entre Barcelona i Collserola.
- La renaturalització de l'hàbitat urbà passa per imatges clares que recol-
zin narratives urbanes apropiades pels habitants.
FF
FraF ara
BandaBanda
- Pas clar i rotund sobre Ronda a través d'espais de pendent inferior al 5%. - Jardins verticals de protecció acústica i visual. - Generar espais útils per activitat: Viver d'Empreses relacionades amb la 3a edat i dependència, aparcament, i altres usos (restauració, oficines, ampliació Casal d'Avis, Centre de Barri, etc).
- Promoció de les obres per col·laboració dels sectors públic i privat, adient a les escasses línies d'ajuts públics tant interns com de la UE. - Desenvolupament urbanístic coma ordenació tridimensional, subtipus placa tridimensional, previst per les NNUU del PGM.
INTERVENCIÓ 1: SALT DE LA RONDA (Connectivitat i Activitat)
INTERVENCIÓ 2: PANTÀ DE SANT CEBRIÀ (Laminació i Aprofitament)
- Cubeta de recepció de 93 Ha, assimilables a les 135 Ha del Pantà de Vallvidrera, permeten generar un embassament d'uns 4.000 m2 de làmina - Laminació de grans pluges a una fracció del cost dels dipòsits pluvials
- Aprofitament de l'aigua per prevenció d'incendis i reg de verd urbà, incloent els Jardins Verticals que fan de pantalla acústica de la Ronda - Capitalitzar la qualitat ambiental i paisatgística de l'aigua
1
Aprofitar la disponibilitat d'aigua, per al
paisatge, usos, i infraestructura: Una conca de
prop de 100Ha amb fonts actives.
2
Potenciar l'agricultura urbana, en les seves
vessants de producció, lleure i rendiment social.
3
Capitalitzar la situació estratègica dels
barris de Montbau i Vall d'Hebron en
relació a Collserola per potenciar
l'economia verda.
1
Resoldre el tall que representa la Ronda, millorant
la connectivitat Montbau-ParcVall d'Hebron,
i reduint la contaminacióacústica i visual.
2
Millorar la connectivitat transversal
amb l'Hospital i especialment Mundet
3
Potenciar l'economia de la innovació urbana
(àrees autogestionades, aprofitament
de recursos, espais i quipaments
existents)
A I G U A
R A M B L A D E S A N T C E B R I À
INNOVACIÓ
PLURIDISCIPLINARIETAT
ECONOMIA
HÀBITAT: RENATURALITZACIÓ
HÀBITAT: QUALITAT DE VIDA
La Rambla és el FIL CONDUCTOR d'una sèrie d'INTERVENCIONS
amb l'objectiu de resoldre els principals problemes del
sector, tot aprofitant les OPORTUNITATS existents.
La Rambla genera una FORMA URBANA CLARA i FÀCILMENT
LLEGIBLE que concreta la relació entre parc i ciutat,
SUPERANT LA BARRERA de la Ronda.
PROCÉS DE TREBALL
1. Treballem des de la PLURIDISCIPLINARIETAT, buscant la INNOVACIÓ i cuidant
l'ECONOMIA
2. Analitzem els problemes i les oportunitats generant una MATRIU
d'INTERVENCIONS CONCRETES
3. La matriu creua Línies d'Acció --TEMES, amb Espais d'Actuació --LLOCS
4. D'aquest estudi en resulten una cinquantena d' INTERVENCIONS específiques
5. Proposem DESENVOLUPAR la meitat de les intervencions de manera conjunta sota
el concepte de Rambla de Sant Cebrià
6. Pel que fa a la resta d'intervencions ens limitem a IDENTIFICAR-les
7. La RAMBLA DE SANT CEBRIÀ es polaritza en dues actuacions especialment
significatives: el SALT DE LA RONDA, i el PANTÀ DE SANT CEBRIÀ
8. La Rambla de Sant Cebrià és un CONNECTOR VERD i un EIX D'ACTIVITAT: la
recuperació d'una riera i un antic camí com a ARTICULACIÓ ENTRE PARC I CIUTAT,
superant el tall de la Ronda i aprofitant la disponibilitat d'aigua de Collserola
MARC DEL PROJECTE MATRIU D’INTERVENCIONS
CLUB ESPORTIU HISPANO-FRANCÈS
JARDINS CAN BRASÓ
APARCAMENT SOT.
PLAÇA SIBIL·LES
VIVER D'EMPRESES
JOCS INFANTILS
PLAÇA ELEVADA
CASAL D'AVIS
CENTRE DE BARRI
PLAÇA SOBRE RONDA
COMERÇOS
JARDINS FRIDA KHALO
PAS ELEVAT
RAMPESJORGE MANRIQUE
APARCAMENT SOT.
JUAN DE MENA
ARQ. MORAGAS
PAS SOTA RONDA
JARDINS VERTICALS
VIAL SOTA RONDA
PATIS PASSEIG V.H.
PONT HARMONIA
PONT ST CEBRIÀ
ESPIRAL
TURÓ
PARRÒQUIA ST JERONI
METRO MUNDET
PLAÇA MN PALAU
BOSQUET MIXT
PACIFICACIÓ HARMONIA
VORERA HARMONIA
CASA DELS XUKLIS
PEATONALITZACIÓ CAMÍ ST CEBRIÀ
TORRES MONTBAU
APARCAMENT
OBERTURA VIAL
TALÚS VEGETAT
AMPLIACIÓ VORERA HARMONIA
ESCOLA GINESTA
PAVELLÓ MIGJORN
APARCAMENT SEMISOTERRAT
HIPÀTIA D'ALEXANDRIA
ACCÉS PRINCIPAL A PARC
ACCÉS PARC DE LES HEURES
CAN GALLARD RESTAURANT
CENTRE INTERPRETACIÓ
PLAÇA FINAL HARMONIA
PANTÀ DE SANT CEBRIÀ
PONT-MIRADOR
JARDÍ FRANCÈS
PALAU DE LES HEURES
ZONA LLEURE
TORRENT D'EN DURAN
CAMÍ DE RONDA
ESCOLA BALOO
GRANS PLÀTANS
PINEDA ALZINARMOLL
PLANA
PAS
APARCAMENT
HORTS
ÀREES
TEM
ÀT
IQUES
PROBLEMES I DEMANDES
OB
JE
CT
IU
S
VALORS I PRINCIPIS
SANT
GENÍS
FONT D'EN FARGUES
HORTA
EL CARMELEL COLL
CAN BARÓ
LA SALUT
VALLCARCA
LA TEIXONERA
MONTBAU
VALL
HEBRON
LA CLOTA
PORTA 8
Sant Genís
PORTA 9
Montbau
PORTA 10
Horta
Parc Güell Parc del Carmel
Parc Creueta del Coll
Parc del Guinardó
Rambla del Carmel
Av. Estatut
Parc Vall d’Hebron
Hospital Vall d’Hebron
Llars Mundet
Parc delLaberint
Velòdrom
Conca Torrentd’en Duran
