L'eficiència energètica segons la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l'energia - AENOR

L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA SEGONS LA NORMA

ISO 50001 DE SISTEMES DE GESTIÓ DE L’ENERGIA

Antonio CARRETERO PEÑA Dirección de Desarrollo Área de Eficiencia Energética Abril 2013

Índex

1. Dades generals d’AENOR

2. Model energètic

3. Context energètic

4. Marc de referència UE i Internacional

5. Actuacions d’AENOR en l’àrea del canvi climàtic

6. Relació entre auditoria energètica i sistemes de gestió energètica

7. Sistemes de gestió energètica Norma ISO 50001. Principis, objectius i requisits

8. Evolució dels certificats de SGE

9. Conclusions

AENOR

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN Y CERTIFICACIÓN

Entitat privada, independent, sense ànim de lucre

ACTIVITATS

- Elaborar normes tècniques nacionals (UNE) i participar

en l’elaboració de normes internacionals

- Certificar productes, serveis i empreses

(sistemes de gestió)

Entitat designada pel Ministerio de Industria y Energía (R.D. 1614/1985), com a entitat per a

desenvolupar les activitats de N+C. Reconeguda com a organisme de normalització i per a

actuar com a entitat de certificació (R.D. 2200/1995)

Normalització

International Standardisation Organisation (ISO)

International Electro-technique Commission (IEC)

Standardisation European Committe (CEN)

European Committee for Electro-technique Standardisation (CENELEC)

Eco-label World Net (GEN)

Comisión Pan-Americana Normas Técnicas (COPANT)

Certificació

Certification World Net (IQNet)

European Institute for Telecommunications Standardisation (ETSI)

AENOR N+C

26.720 Certificats ISO 9000 1.480 Certificats OHSAS 18001

6.960 Certificats ISO 14000 631 Certificats EMAS

112 Certificats SGE

Qualitat Medi Ambient

Internacional Recursos Humans

Més de 45 Acords internacionals per a la certificació de sistemes

Més de 40 Països on AENOR ha concedit certificats

500 Auditors

Producte

Més de 92.000 Certificats

Normalització

Més de 29.000 Normes (UNE i Ratificades)

Canvi climàtic

Més de 300 projectes MDL, AC i Voluntaris Més de 50 petjades de carboni

(Producte, servei, esdeveniment i organització)

AENOR. Presentació institucional

6

COMPETITIVITAT

• Dependència energètica externa.

• Volatilitat en els preus energètics

• Inestabilitat política en l’origen dels subministraments

• Necessitat de reduir la intensitat energètica de l’economia per a reduir vulnerabilitat davant shocks de preus

• L’augment tendencial de les emissions produirà un augment de la temperatura superior als 2 - 4 graus per a finals de segle.

SEGURETAT ENERGÈTICA

CANVI CLIMÀTIC

Model energètic - Reptes

El model energètic s’enfronta a reptes en matèria de canvi climàtic, seguretat energètica i competitivitat

Repte Competitivitat i canvi climàtic

CONTEXT ENERGÈTIC UE Estratègia 20-20-20

OBLIGACIONS PER A L’ANY 2020

20% Obligatori de contribució de les

energies renovables

20% Reducció del consum energètic

20% de reducció d’emissions de GEI al

2020 respecte als nivells de 1990

8

La volatilitat dels preus internacionals de l’energia i la concentració de les reserves a ubicacions geogràfiques políticament inestables suposa un repte per a la seguretat

energètica del nostre país, més dependent de l’exterior que la UE.

Evolució dels preus de la mm.pp energètiques

(base 100)

Fuente: BP

Reserves de petroli i gas sobre producció (anys)

Fuente: BP

0

50

100

150

200

250

300

EEUU y

Canadá

Latam Europa Rusia y

Kazajstán

Oriente

Medio

África Asia y

Pacífico

petróleo

gas

El consum de petroli, gas i carbó suposa el 76% de la demanda final d’energia a Espanya.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

01

/0

1/1

99

5

01

/0

5/1

99

5

01

/0

9/1

99

5

01

/0

1/1

99

6

01

/0

5/1

99

6

01

/0

9/1

99

6

01

/0

1/1

99

7

01

/0

5/1

99

7

01

/0

9/1

99

7

01

/0

1/1

99

8

01

/0

5/1

99

8

01

/0

9/1

99

8

01

/0

1/1

99

9

01

/0

5/1

99

9

01

/0

9/1

99

9

01

/0

1/2

00

0

01

/0

5/2

00

0

01

/0

9/2

00

0

01

/0

1/2

00

1

01

/0

5/2

00

1

01

/0

9/2

00

1

01

/0

1/2

00

2

01

/0

5/2

00

2

01

/0

9/2

00

2

01

/0

1/2

00

3

01

/0

5/2

00

3

01

/0

9/2

00

3

01

/0

1/2

00

4

01

/0

5/2

00

4

01

/0

9/2

00

4

01

/0

1/2

00

5

01

/0

5/2

00

5

01

/0

9/2

00

5

01

/0

1/2

00

6

01

/0

5/2

00

6

01

/0

9/2

00

6

01

/0

1/2

00

7

01

/0

5/2

00

7

01

/0

9/2

00

7

01

/0

1/2

00

8

01

/0

5/2

00

8

01

/0

9/2

00

8

Brent USD/BBL Carbón USD/ton Henry Hub USD/MMBtu

Dependència i vulnerabilitat

Repte de la Seguretat energètica

9

Eficiència energètica (demanda)

No existeix una única solució al model

Alternativa amb la major capacitat de contribuir a la reducció d’emissions.

Caràcter multisectorial i necessitat de R+D+I.

La millora de l’eficiència energètica comporta

beneficis econòmics nets.

Energies renovables

Noves opcions que augmenten l’electrificació del sistema energètic

Nuclear

Captura i emmagatzematge de carbó (CCS)

R+D+i

Tecnologies no emissores (Oferta)

Les solucions al model passen per l’eficiència energètica i la implantació de tecnologies no emissores

Model energètic - Solució

10

… L’eficiència energètica i les renovables contribuiran a la reducció global d’emissions en un 43% i un 21%, respectivament.

Contribució de cada opció tecnològica a la reducció d’emissions de l’escenari BLUE en el període 2005-2050

Perspectives sobre tecnologia energètica: escenaris i estratègies fins l’any 2050. AIE

La millora de l’eficiència energètica en cadascun dels àmbits requerirà desenvolupar el potencial de R+D+i en xarxes intel·ligents, gestió de la demanda, logística,

emmagatzematge energètic…

L’eficiència energètica és la principal opció per a aconseguir l’objectiu d’emissions per costat de la demanda

Model energètic - Solució

Context energètic

QUINA ÉS LA RESPOSTA: ENERGIA INTEL·LIGENT PER A EUROPA

Instruments Legislatius

• Directiva de Electricidad. Liberación de mercado • Directiva de aparatos Domésticos • Directiva de edificios • Directiva de cogeneración • Directiva de biocombustibles • Directiva 2012/27/UE relativa a la eficiencia energética • Directiva de ecodiseño (ampliada a productos relacionados con la energía) • Directiva de renovables (Importancia Geotermia y Biomasa) • Reglamentos de vehículos de motor y los motores • Más las nuevas de refundido de etiquetados, etiquetado de neumáticos, etc..

EUROPA

D 2012/27/UE relativa a la Eficiencia Energética (Octubre 2012)

• Los planes de EE pueden generar considerables ahorros de energía,

especialmente si son aplicados por sistemas de gestión de energética. • Las auditorías energéticas tienen que ser obligatorias y periódicas para

las grandes empresas … y deben tener en cuenta las normas como EN-ISO 50001 …

• Función ejemplarizante de los edificios de los organismos públicos animando a la implantación de un sistema de gestión energética, que incluya auditorías energéticas, dentro de la aplicación de su plan;

• Los Estados miembros velarán por que se someta a las empresas que no sean PYME a una auditoría energética …. Se eximirá del cumplimiento a las que apliquen un sistema de gestión energética o ambiental certificado por un organismo independiente …

Context energètic

ESPAÑA

• Estrategia de ahorro y EE (E4) 2004-2012. PA2005-2007 y PA2008-2012.(PAE4+)

• Destaca la promoción de las ESE y Acuerdos voluntarios para conseguir ahorro en la industria (Ejemplo Aenor-Aege)

• Acuerdo de Consejo de Ministros de 1 de Agosto 2008. Plan de activación del Ahorro y la eficiencia energética 2008-2012. 31 medidas de ahorro y eficiencia energética que incluyen una valoración positiva de las empresas certificadas según la UNE 216301:2007 (antecedente de la UNE-EN 16001:2009 y de la UNE-EN-ISO 50001:2011) en la contratación pública.

• Acción ejemplarizante de la Administración destacada por la Comisión Europea (Resolución 14 de enero de 2010: Plan de Activación de EE en edificios de las AAPP).

Context energètic

Proyecto de Ley de Eficiencia Energética y Energías Renovables (Abril 2011) Artículo 39. Las empresas del sector industrial tendrán la obligación de realizar auditorías energéticas

en sus instalaciones cuando éstas superen unos niveles mínimos de consumo energético, en los plazos que, reglamentariamente, determine el MITC para los diferentes umbrales de consumo.

Artículo 41. Obligatoriedad de incorporación de sistemas de gestión energética y certificación 1. Las instalaciones industriales deberán incorporar sistemas de gestión energética que deberán ser

certificados por empresas acreditadas para tal finalidad, de acuerdo con el procedimiento y calendario que apruebe, reglamentariamente, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

2. El procedimiento y calendario a que se refiere el punto anterior incluirá plazos obligatorios para la acreditación de la exigencia de incorporación de sistemas de gestión energética distintos según agrupación de actividad y nivel de producción.

3. Las convocatorias públicas de ayudas de la Administración General del Estado incorporarán criterios de discriminación positiva en favor de proyectos que produzcan ahorros y mejoras de la eficiencia energética suficientemente acreditadas en los procesos industriales; de aquellos que incorporen energías renovables, así como para empresas certificadas de acuerdo con lo recogido en este artículo.

Context energètic

ESPAÑA

Proyecto de Ley de Eficiencia Energética y Energías Renovables (Abril 2011) Artículo 51. Gestión energética en grandes edificios Los propietarios o titulares de edificios serán responsables de realizar una gestión energética del

edificio al objeto de optimizar los consumos de energía de las instalaciones y equipos comunes, térmicos y de iluminación, del mismo. Esta gestión podrá realizarse de manera directa por el propietario o titular del edificio o, indirectamente,…

Disposición Adicional Primera. Edificios de la Administración General del Estado Para conseguir estos objetivos, la Administración General del Estado deberá llevar a cabo la gestión

energética de sus edificios, designando para ello a un gestor energético para cada uno de sus edificios, designando para ello a un gestor energético para cada uno de sus edificios, con independencia de su tamaño.

Context energètic

ESPAÑA

Marc de referència – Unió Europea

MECANISMES DE CONTROL I AVALUACIÓ ENERGÈTICA

OBLIGATORIS VOLUNTARIS

Edificació: • Real Decreto 47/2007

edificios nuevos • Real Decreto edificios

existentes (borrador)

• UNE EN 16001 Sistemes de gestió energètica

• UNE 216.501 Auditories energètiques

• Altres models

Legislació: • Seguretat industrial • Enllumenat exterior

• CTE, RITE, COGENERACIÓ, EuP, Interrompibilitat,etc…

Marco de referència – Internacional

Grups Estratègics ISO/SAG E (FR-CN)

(IEC/SG1 – GE)

CEN CENELEC SECTOR FORUM

Gestió Energètica

ISO/IEC JPC2 TERMINOLOGIA

(FR)

ISO/TC 242 GESTIÓ ENERGÈTICA

(USA/BR)

ISO/TC 257 ESTALVI ENERGÈTIC (CN/FR/Netherlands)

International - ISO European – CEN/CENELEC

(TERMINOLOGIA)

JWG4 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA/CÀLCUL

DE L’ESTALVI (Netherland/FR)

JWG 3 GESTIÓ ENERGÈTICA I SERVEIS

(IT)

JWG 1 AUDITORIES ENERGÈTIQUES (UK)

JW2 GARANTIA D’ORIGEN I

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (SWED) CEN/CENELEC/ISO/IEC

Stan

dar

d E

lab

ora

tio

n St

rate

gy

Auditoria

Energètica

Metodologia

Definició sistemàtica

control i seguiment

processos energètics

Desenvolupament de

millores mitjançant

programes de millora

energètica

Implantació SGE,

definició indicadors

d’acompliment

energètic

Relació entre UNE 216501 i ISO 50001

ISO 50001 Sistemes de Gestió de l’energia UNE 216501 Auditories

Energètiques

Millores

Informe

Antecedents de la norma de gestió

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011

USA ANSI/MSE 2000:2000

DINAMARCA DS 2403:2001

SUECIA SS 6277 50:2003

IRLANDA I.S. 393:2005

ESPAÑA UNE 216391:2007

COREA DEL SUR KSA 4000:2007

SUDAFRICA SANS 879:2009

CHINA

GB/T 23331:2009

EUROPA EN 16001:2009

INTERNACIONAL ISO 50001

Reflexions Aquesta norma no estableix requisits absoluts per a l’acompliment energètic més

enllà dels compromisos inclosos en la política energètica, del compliment dels requisits legals aplicables i la millora contínua. No estableix per ella mateixa criteris de rendiments respecte a l’energia. Els conceptes

d’abast i límits li donen flexibilitat a l’organització per a definir el que està inclòs al SGE. El concepte d’acompliment energètic inclou l’ús de l’energia, l’eficiència energètica i

el consum energètic. Per la qual cosa l’organització pot elegir entre un ampli ventall d’activitats d’acompliment energètic. Per exemple, l’organització pot reduir el seu volum de demanda, utilitzar l’excedent d’energia o l’energia desaprofitada o millorar les operacions dels seus sistemes, processos o equipament.

Dues organitzacions que realitzen activitats similars però que tenen diferent acompliment energètic, poden ambdues complir amb els requisits.

Norma ISO 50001:2011


Reflexions

Font: publicació “DIN EN 16001: Energy management Systems In Practice. A guide for Companies and Organizations

Acompliment energètic

Ús d’energia

Consum d’energia

Intensitat d’energia

Concepte d’acompliment energètic

Objectius de la norma ISO 50001

• Fomentar eficiència energètica a les organitzacions.

• Fomentar l’estalvi d’ energia.

• Fomentar la millora en l’acompliment energètic.

• Disminuir les emissions de gasos que provoquen el canvi climàtic.

• Garantir el compliment de la legislació energètica.

• Incrementar l’aprofitament d’energies renovables o excedents.

• Millora de la gestió de la demanda.

Aplicabilitat de la norma ISO 50001

• Millorar l’eficiència energètica dels seus processos de forma sistemàtica

• Establir, implementar, mantenir i millorar un sistema de gestió energètica

• Assegurar la seva conformitat amb la seva política energètica

• Demostrar aquesta conformitat a altres mitjançant la certificació del seu sistema de gestió energètica per una organització externa

• Millores comercials: augment de la competitivitat, nous mercats (prioritat licitació)

• Reducció de costos: optimització de l’ús de recursos, disminució de la intensitat energètica (consum energètic/PIB)

• Prevenció de costos: Eina idònia per a facilitar la feina del Gestor Energètic i implantació d’actuacions provinents d’auditories energètiques.

APLICABLE A ORGANITZACIONS QUE DESITGIN:

REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001

• 4.1. Requisits generals

• 4.2 Responsabilitats de la Direcció

• 4.3. Política energètica

• 4.4. Planificació energètica – 4.4.1. General

– 4.4.2. Requisits legals i altres requisits

– 4.4.3. Revisió energètica

– 4.4.4. Línea Base.

– 4.4.5. Indicadors de rendiment energètic

– 4.4.6. Objectius, metes i plans d’acció energètics

REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001

• 4.5. Implementació i operació

– 4.5.1. General

– 4.5.2. Presa de consciència, formació i competència

– 4.5.3. Documentació

– 4.5.4. Control de les operacions

– 4.5.5. Comunicació

– 4.5.6. Disseny

– 4.5.7. Obtenció de serveis energètics, productes, equips i subministres d’energia.

REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001:2011

• 4.6. Verificació – 4.6.1. Monitorització, mesura i anàlisis

– 4.6.2. Avaluació del compliment legal i altres

– 4.6.3. Auditoria interna del sistema de gestió energètica

– 4.6.4. No conformitat, acció correctiva i acció preventiva

– 4.6.5. Control dels registres

• 4.7. Revisió per la direcció – 4.7.1. Elements d’entrada per a les revisions

– 4.7.2. Resultats de les revisions per la direcció

REQUISITS GENERALS

Aquesta Norma Internacional té com a finalitat la

millora de l’acompliment energètic.

L’organització revisarà i avaluarà periòdicament el seu

sistema de gestió de l’energia per a identificar oportunitats de

millora i la seva implementació. El ritme d’avenç, l’ extensió

i la durada del procés de millora contínua són determinats per la

pròpia organització.

Sistema de Gestión de la Energía

F

V

f

v

Política energética

Organización Procedimientos

Procesos Recursos

“Definir i documentar l’abast del sistema de Gestió de l’Energia”


Analitzar l’ús i consum de

l’energia

Identificar les àrees d’ús

significatiu de l’energia i

de consum

Identificar oportunitats

per a la millora de

l’acompliment energètic

Fases de la Planificació Energètica

Revisió

energètica

Resultats

planificació

Entrades

Planificació

Ús i consum de

l’energia passat

i present

Variables

rellevants que

afecten a l’ús

significatiu de

l’energia

Acompliment

Línea Base

Energètica

IDEs

Objectius i metes

Plans d’ acció


Norma ISO 50001:2011 – Revisió energètica

Preparació Visita a

instal·lacions i

inspeccions

Recollida

de dades

Comptabilitat

energètica

Propostes

de millores

Informe

Final

• Abast tècnic

• Àmbit físic

• Canals d’informació

• Programa de treball

• Planificació Campanya de

mesures

• Estat d'instal·lacions

• Anàlisis dels

subministres energètics.

• Criteris d’elecció i

utilització

• Energia elèctrica. Combustibles

• Autoproducció d’energia

• Altres fonts d’ energia

• Procés de producció

• Tecnologies horitzontals i serveis

• Medició i recollida de dades

• Generació, consums energètics i costos anuals

• Balanç energètic dels consums per tipus d'instal·lacions

• Perfil temporal del consum, preu mig

• Ràtios de generació, consum i/o consum específic

• Anàlisis de propostes de millora, desenvolupament de les

millores

• Concatenació de millores

• Combustibles

• Recomanacions i bones pràctiques

•

• Objecte i abast

• Metodologia, generalitats,

• Estat d'instal·lacions.

• Comptabilitat energètica

• Anàlisis de propostes de millores

L’organització ha d’establir, implementar i mantenir plans d’ acció per a aconseguir els seus objectius i metes. Els plans d’acció han d’incloure: la designació de responsabilitats; els mitjans i el cronograma previst per a aconseguir les metes individuals; un enunciat del mètode mitjançant el qual la millora de l’acompliment energètic serà verificat; un enunciat del mètode per a verificar els resultats. els plans d’acció han de ser documentats i actualitzats a intervals definits.

Norma ISO 50001:2011 – Plans d’Acció

(incloent el manteniment)

IDENTIFICACIÓ D’OPERACIONS ASSOCIADES AMB ELS SEUS USOS

SIGNIFICATIUS DE L’ ENERGIA (equips, instal·lacions i edificis)

i aquelles que puguin produir desviacions dels objectius i la política

PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS/ ACTIVITATS/PROCESSOS

ESTABLIMENT DE CRITERIS OPERACIONALS ENERGÈTICS PER A

L’ÚS I CONSUM EFICIENT

COMUNICACIÓ REQUISITS / PROCEDIMENTS A PERSONAL,

PROVEÏDORS, INCLOENT CONTRACTISTES

EL DISSENY, L’ESPECIFICACIÓ, I LES ACTIVITATS DE COMPRA DELS

PROJECTES RELEVANTS I DELS SERVEIS D’ENERGIA, PRODUCTES,

EQUIPS I ENERGIA

Norma ISO 50001:2011 -Implantació

CONTROL OPERACIONAL En general, els procediments i instruccions de treball per al control de les operacions han d’incloure la realització d’estudis de balanços de matèria i energia a les instal·lacions.

Pla de mesura, l’estimació només s’ha de dur a terme en casos justificats. Regles clares de manteniment que persegueixin una major eficiència energètica. Desenvolupament de procediments d’eficiència energètica per a equips i instal·lacions. Procediments de compres per a equips, instal·lacions i subministraments d’energia. Inventari actualitzat d’equips consumidors.

Norma ISO 50001:2011 -Operació

SEGUIMENT I MEDICIÓ En general, els procediments i instruccions de treball per al control de les operacions han d’incloure la realització d’estudis de balanços de matèria i energia en les instal·lacions.

Distribución del consumo térmico

72,0%

22,9%

3,7%

1,3%

Calefacción Cocina de cafetería ACS Pérdidas (en ACS)

Distribución del consumo térmico

72,0%

22,9%

3,7%

1,3%

Calefacción Cocina de cafetería ACS Pérdidas (en ACS)

Distribución de consumos de agua (%m3)

3,6% 6,5%

11,5%

78,4%

ACS Condensadores evaporativos Riego AFCH Hospital

Distribución de consumos de agua (%m3)

3,6% 6,5%

11,5%

78,4%

ACS Condensadores evaporativos Riego AFCH Hospital

Distribución de consumos eléctricos

50,27%

26,82%

1,07%2,18%

2,53%

17,13%

HVAC Iluminación Central hídrica

Otras centrales Cocina y Cafetería Fuerza

Distribución de consumos eléctricos

50,27%

26,82%

1,07%2,18%

2,53%

17,13%

HVAC Iluminación Central hídrica

Otras centrales Cocina y Cafetería Fuerza

Monitorització, mesura i anàlisis: La captura i monitorització de dades, Anàlisis, i en el seu cas actuació, sobre els mateixos, Balanç periòdic amb la línea base establerta, Implantació dels plans d’acció i millores i comparació de resultats amb altres companyies.

Norma ISO 50001:2011 - Verificació

SEGUIMENT I MEDICIÓ

La informació que derivi d’aquesta activitat de control, unit a la informació originada per les medicions associades, constitueix el conjunt de registres específicament energètics l'anàlisi del qual permet justificar objectius de millora com la instal·lació de nous equips que millorin l’eficiència energètica, o el desenvolupament de pràctiques de treball més eficients des del punt de vista energètic. S’ha de definir i implementar un pla de mesura.

L’organització ha d’assegurar-se que la precisió i la repetibilitat de l’equip de seguiment és apropiat per a la tasca i mantenir els registres associats.

Norma ISO 50001:2011 - Verificació

Presa de dades

Diagnòstic energètic (e. actual) i/ó

Auditoria energètica (UNE216501:2009)

Línea Base energètica

Planificació/ Pla d’acció

Definició del SGE

Requisits legals

Documentació

Implantació/Verificació/

Anàlisis de Dades

Auditoria interna

Revisió del sistema/

Definició d’objectius

IMPLANTACIÓ SGE

Source: Danish DS 2403:2001, Energy Management-Specification.

Indicadors d’acompliment energètic

Revisió energètica

Norma ISO 50001:2011 - Conclusió

Experiències

SECTOR INDUSTRIAL GRANS CONSUMIDORS D’ ENERGIA: AcordAEGE-AENOR (Cementos Portland, ArcelorMittal, FerroAtlántica, Holmen Paper, Atlantic Copper, Torraspapel, Carburos Metálicos, Messer, Croda), …

SECTOR SERVEIS : “ R y LV, Plantes de Tractament, Incineració de Residus” (Urbaser, TIR Cantabria, Tirme, J. Canet, Valgra, Retralec) ; “Gestió Integral de l’Aigua ” (Urbaser, Aqualia, Drace, Aguas de Valencia, Acciona Agua) , “Transport” (Alsa, . .)

SECTOR INDUSTRIAL : Schneider, Gestió automatitzada equipatges (Aena-Siemens); PYME S (Ceracasa, Friopuerto Valencia, Inosa, Nilo Industria Gráfica, Tissat, Sigre) , …

SECTOR RESIDENCIAL I TERCIARIO: Edificis comercials i residencials (Endesa, Unión Fenosa ,REE, CICE Junta de Andalucía, Acciona, Catedral de Mallorca, Inteco, Inerga); Hospitals (Capio, Ribera, SAS); Hotels; Centres Comercials (Eroski); Institutos,; Aeropuertos), ..

SECTOR GENERACIÓ : Cicles Combinats (Nueva Generadora del Sur (Grupo Gas Natural Fenosa y Cepsa, Endesa), …

SECTOR GESTIÓ ENERGÈTICA i ESES : Ferroser, Eldu, Sece, GNF Engineering, Creara, Insertec

Evolució certificats de sistemes de gestió energètica

0

20

40

60

80

100

120

2007* Piloto

2008* Pilotos

2009 2010 2011 dic 2012

Evolució Certificats UNE-EN ISO 50001

Certificados emitidos

EVOLUCIÓ DELS CERTIFICATS UNE EN ISO 50001 (antigues EN 16001 y UNE 216301)

Conclusions generals

• El simple fet d’implantar un sistema de gestió energètica suposa una disminució del consum energètic .

• Eina útil i eficaç per a donar compliment de forma contínua a la legislació energètica i als compromisos ambientals de l’organització.

• Estalvi de costos i per tant millora en competitivitat.

• Eina idònia per la figura de Gestors Energètics i per a la implantació i segui ment d’ actuacions procedents d’auditories energètiques.

• Efecte diferenciador davant a competidors. Prioritat en licitacions públiques

• Potencial d’estalvi important en funció dels diferents sectors.

• Algunes de les inversions tenen unes taxes de retorn baixes (4 anys).

BENEFICIS


• L’experiència d' AENOR ha permès que la ISO recorri a aquesta associació per a impartir els seus cursos oficials de formació en gestió energètica ISO 50001 en diversos països d’Amèrica Llatina (Uruguai 2011, Bolívia, Xile, Mèxic i Cuba 2012, altres al 2013).

• La principal eina d’aquest curs és la publicació d' AENOR:

“ GESTIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: CÀLCUL DE CONSUM, INDICADORS I MILLORA”

• Conté diversos casos pràctics i de càlculs de línees base, indicadors de l’acompliment i implantació d’un SGE.

BENEFICIS

Model AENOR d’Eficiència Energètica

Auditoria Energètica UNE 216501

Plans de Negoci de Projectes de Millora

Sistema Gestió Energètica

UNE-EN ISO 50001

Verificació AENOR

Verificació AENOR

Certificació i concessió marca

AENOR

Antonio CARRETERO PEÑA

Dirección de Desarrollo

Área de Eficiencia Energética

AENOR

Moltes gràcies

per la seva atenció

L'eficiència energètica segons la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l'energia - AENOR

Documents

Transcript of L'eficiència energètica segons la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l'energia - AENOR