4 / La contra

L’ENTREVISTA

«El nostre país s’ha fet a partir d’herois anònims»

Jaume FontProfessor de la Universitat de Barcelona

El pagès osonenc Joan de la Guàrdia va dei­xar testimoni de les

seves vivències en un diari personal. Què en destaqueu, del personatge?Joan de la Guàrdia era un prohom de la terra del segle XVII. Un pagès benestant, que va néixer a Torrellebreta. En temps de Joan de la Guàr-dia el que realment importava era la casa pairal. La casa ho era tot. I era molt més im-portant la casa que la vida de les persones concretes. De la lectura del seu diari personal es desprèn que en Joan tenia plenament assumits, com no podia ser d’una altra manera en aquella època, el seu paper de cap de casa i la seva funció social de prohom de la parrò-quia de Santa Maria de Corcó i de l’Esquirol.També va ser testimoni dels abusos a la pagesia per part de l’exèrcit espanyol i del francès. Els pagesos van ser les principals víctimes?La Catalunya d’aquella època era un país ingovernable, po-drit per tota mena de dissensi-ons internes. Europa vivia en un estat de guerra permanent, i era a Catalunya, terra fronte-rera, on es dirimia bona part del conflicte entre Espanya i França per l’hegemonia d’Eu-ropa. Foren anys i panys d’un constant anar i venir de tropes, regulars algunes vegades i in-controlades gairebé sempre, que feien tota mena de mal-vestats. Imagineu-vos tota la vida viscuda en el si d’una

guerra que no respecta res i que només atia l’odi que passa de generació en generació. En Joan va participar activament en la Guerra dels Segadors perquè creia que aviat al país tornarien a regir els codis de sempre. Lluny d’això, li cre-men la casa i li saquegen el poble diverses vegades. Es va implicar en afers po­lítics més enllà de la guerra. Com va ser aquesta faceta de la seva vida?En Joan participava activa-ment en la vida de la comuni-tat local, a tots els nivells. Era un home aferrat a la terra, que creia en els costums de la terra i que es guiava pels costums de la terra. Però el seu diari no dóna mai la sensació que en Joan atorgui gaire impor-tància o transcendència al que fa, que avui seria considerat una heroïcitat. Més aviat sem-bla que fa sempre allò que li ‘toca fer’ o que li ‘cal fer’ en

cada circumstància de la vida, com ara enterrar el fill mort prematurament a causa d’un tètanus fulminant o fer testa-ment abans de baixar amb una partida de pagesos a defensar Barcelona. Històricament s’ha menys­tingut el paper de la pagesia en la defensa del país? Absolutament. El nostre país s’ha fet a partir d’herois quo-tidians anònims com Joan de la Guàrdia. Un home capaç de conduir la terra i la casa pai-ral, de plorar amb dolor per la mort d’un fill i capaç també d’integrar-se en un escamot de pagesos per a defensar Barcelona. I el més rellevant és que va fer tot això amb la més absoluta naturalitat, sense esperar res a canvi. Una lliçó per a tots nosaltres, que amb la història massa sovint ens deixem enlluernar per focs d’encenalls.

Gemma Aguilera

El geògraf Jaume Font ha glossat la vida d’un heroi quotidià que va participar a la Guerra dels Segadors en el curs «Geografia i història: el cas de Joan Guàrdia, un pagès del segle XVII».

LLETRES

Diari de Prada / Dimarts, 20 d’agost del 2013

Des de fa deu anys, la Universitat Catala-na d’Estiu dedica un

dels actes a recordar la figu-ra de Pompeu Fabra, el geni ordenador de la llengua ca-talana. L’acte d’enguany és una conferència del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, titulat Pompeu Fabra: cultura i nació. La conferència coincideix amb el centenari de la promulga-ció de les Normes Ortogràfi-ques, un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que van néixer de la necessitat de sistematitzar, modernitzar i normativitzar la llengua catalana escrita.

Prada recorda FabraAnna Maluquer i Santi Miret en l’homenatge a Pompeu Fabra l’any 2012

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma AguileraFotografia: Josep M. Montaner

Maquetació: Clara Tobeña i Maria GironaAssesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.

Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

L’UCE AL DIA

Cada any, la Universitat Catalana d’Estiu homenatja Pompeu Fabra amb una con-ferència i un acte de record al cementiri de Prada. Aquest any, el sociolingüista Isidor Marí pronunciarà una conferència anomenada Pompeu Fabra: cultura i nació. Amb motiu del centenari de les Normes Ortogràfiques.

De 9 a 12 ECONOMIA. Cinquanta preguntes d’economia i empresa per a interpretar el futur econòmic. PENSA­MENT. Els filòsofs en la política cata-lana. HISTÒRIA. El poble, la nació i la política: Catalunya i el catalanisme en el marc europeu del segle XX. LLENGUA. Cent anys de les Normes Ortogràfiques — Quina política lingüística per a la Ca-talunya independent? MÚSICA. Música i patrimoni musical als Països Catalans. ART. Vayreda, Rusiñol, Anglada Cama-rasa, Miró, Gaudí. Natura i paisatge a l’art dels Països Catalans. SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ. L’autodeterminació de Catalunya. Visió des de l’Estat francès — Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià en llengua catalana del segle XX — Els discursos polítics sobre la identitat territorial al País Valencià. El debat sobre el marc nacional. CURSOS DE FOR­MACIÓ CULTURAL.Coneixement de Catalunya Nord — Iniciació a la llengua. Llengua catalana — Curs de llenguatge i gramàtica — Iniciació als Països Catalans «La transició nacional del Principat de Catalunya i la percepció des dels altres territoris» — Iniciació a la cultura oc-citana. 800 anys de la batalla de Muret. L’imaginari albigeista en la literatura oc-citana moderna. L’occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. Una aproximació actualitzada. JORNADES. Cristianis-me al Segle XXI — «Cooperativisme i innovació social amb impacte». A les 12 ACTES I COMMEMORACIONS. Re-cord de Salvador Espriu, en el centenari del naixement. A les 3 ECONOMIA. Els recursos humans i el sector turístic. PENSAMENT. Els filòsofs en la política catalana. HISTÒRIA.L’irredentisme italià i el federalisme. MÚSICA. Wagner a Ca-talunya. ART. Vayreda, Rusiñol, Anglada Camarasa, Miró, Gaudí. Natura i paisatge a l’art dels Països Catalans. Paisatges del modernisme. De la Vall de Boí a Mallorca. JORNADES. Cristianisme al Segle XXI. A les 4 TALLERS. Els vins dels Països Catalans — Fotografia digital — Sar-danes— Dansa — Cançons populars — Esports — Muntanyisme. JORNADES. «Cooperativisme i innovació social amb impacte» — «Arrels i futur de la repúbli-ca catalana. Reflexions des de l’esquerra nacional». FÒRUM OBERT. La situació lingüística del Friül — Presentació del IX Congrés de la CCEPC “Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana”. A les 5 FÒRUM OBERT. Presentació del llibre La me-mòria de l’Esteve Albert de Josep Puig i Pla — Balanç i perspectives de la indepen-dència, després de l’any de la gran mani-festació. A 2/4 de 6 ACTES I COMME­MORACIONS. Pompeu Fabra: cultura i nació: Amb motiu del centenari de les Normes Ortogràfiques. A les 11 ESPEC­TACLES – CINEMA. Són bojos, aquests catalans?, de David Valls

El lingüista Jordi Mir és l’impulsor de les conferènci-es que, des del 2004, recor-den i homenatgen la figura de Pompeu Fabra a l’UCE. Cada any s’han abordat diferents aspectes de la personalitat de Fabra, com per exemple Fabra i l’esport. Les set pri-meres conferències van ser editades en llibrets i distribu-ïdes als alumnes de l’UCE de l’any posterior en què van ser pronunciades. «Quan es plan-tejà l’homenatge l’UCE s’im-posà que fos un cicle que no fos de menys de sis conferèn-cies ni de més de deu. Demà es dirà la desena amb la qual cosa es compleix el cicle i s’ha de pensar què volem fer l’any que ve», diu Mir. Les

deu conferències quedaran recollides en un sol volum, actualment a la impremta.

L’homenatge de l’UCE a Fabra haurà començat a les cinc de la tarda amb la tra-dicional ofrena davant la seva tomba al cementiri de Prada. «Es tracta d’un ho-menatge senzill però emotiu. Tinc preparada una bandera catalana feta amb clavells i farem una ofrena floral. Hi haurà presència institucio-nal de l’UCE i mirarem que parli un representant de cada un dels accents diversos que té la llengua catalana.» L’acte es clourà amb un moment de recolliment acompanyat amb música clàssica que es tocarà en directe.

Joana Raspall (Barcelona 1913). Escriptora, lexicòloga i bibliotecària (1989). Ha escrit llibres de poesia i teatre, contes i novel·les, tant per a infants com per a adults. En els anys en què no es podia ensenyar català, Joana Raspall ho feia clandestinament. Enguany, amb motiu del seu centenari, s’organitzen nombrosos actes i celebracions entorn de la seva obra.

L’ASE I EL TRACTOR

Havia llaurat amb l’ase fins que va comprar el tractor que feia molta més feina, i el camp quedava millor. Un dia, a mitja llaurada, el motor es va espatllar, i va córrer a buscar l’ase per a poder-lo remolcar. L’ase es va clavar de potes i no avançava ni un pas. L’home prou l’escridassava: —Arri!, que no arrencaràs?— En rebre xurriacades, bramà l’ase: —A mi, no! Mira si amb les garrotades pots fer caminar el tractor!

(De Com el plomissol. Poemes i faules)

LA REL

La rel de l’arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l’estiu i l’hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l’amic que li dóna aigua.

(De Versos amics)

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Dimarts, 20 d’agost del 2013 Diari de Prada / Dimarts, 20 d’agost del 2013 Viu l’UCE / 3T

IRA

LL

ON

GA

Ja

um

e L

lad

ó

DIUEN...

@nuriaPearl @blaumut grà-cies per ahir a la nit a la @UCE_CAT. !! Gran concert!

@loscertales Dos amics ahir recollint Premi Canigó @UCE_CAT Àngels Mach, en representació #SAC, i @Jo-sep_Huguet. Felicitats!

@sebastia_jordi De #Bur-jassot a Prada homenatge a @VicentAEstelles a l’@UCE_CAT

@MartaKnales Retrobant el Conflent i arribant a la @UCE_CAT

@maria_prat Gran vetllada a #ucestiu, cursos, política i gran concert a la nit amb els @blaumut !

@assemblea el vicepresident de l’ANC @JaumeMarfany presenta la #ViaCatalana a la @UCE_CAT a Prada de #Conflent. #11s2013

@tonferret @laiatallo @UCE_CAT Moltes gràcies, Laia! Un plaer amb aquests alumnes!

@eva_via Programa potent a #ucestiu sobre medicina, im-pecable per a una estudiant apassionada com jo!

Podeu seguir-nos a:Twitter: @uce_cat Utilitzeu #ucestiuFacebook: Universitat Ca-talana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

EL MOMENT INSTAGRAM

Falsterbo MaríQui no ha cantat mai Paff, el drac màgic? Es tracta de l’adaptació d’una cançó folk nord-americana popularitza-da els anys seixanta per Peter, Paul & Mary. L’adaptació en català es va popularitzar, so-bretot gràcies als discs i als concerts de Falsterbo 3. Amb el temps el grup ha variat de components i de nom. Eduard Estivill, Montse Domènech i Isidor Marí són ara Falsterbo Marí, grup amb què ja han editat dos discs en solitari i han participat en els CD del nou Grup de Folk.

A les 9 del vesprePlaça de la Vila

MÚSICA

Quina ha de ser la política lingüística de la Catalunya lliure? La resposta va molt més enllà de l’oficialitat evi-dent del català, i genera dis-crepàncies importants entre els agents polítics i socials del país. El sociolingüista i exsecretari general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya Bernat Joan ex-plica a l’UCE com es podria organitzar lingüísticament l’Estat català.

Per a Joan, el català ha de ser l’única llengua oficial de caràcter nacional, «la primera llengua i espai de trobada en-tre tots els catalans, perquè la societat catalana és i serà mul-tilingüe, i per tant necessita

Catalunya ha passat de no existir a ser un subjecte polí-tic d’interès per a l’Estat fran-cès. Si el 2008, de la vintena de notícies que apareixien a la premsa francesa, el 80 % eren del FC Barcelona, el 2012 es va arribar a gairebé 500, de les quals, més de la meitat eren sobre el procés polític català. El geògraf Joan Becat, que imparteix un curs sobre la percepció del procés a la Ca-talunya Nord i a l’estat fran-cès, remarca que Catalunya és un focus informatiu potent, si bé «les notícies i opinions que ofereix la premsa estan molt intoxicades per la visió madrilenya dels correspon-sals. Aquí sovint es dubta si és cert o no que Catalunya

Què parlarem l’endemà?

una llengua de cohesió». Per a l’occità, Bernat Joan remar-ca la necessitat de «mantenir i potenciar-ne l’oficialitat, per-què es tracta d’una minoria nacional del país. L’Estat ca-talà haurà de garantir que els ciutadans de la Vall d’Aran no hagin de témer pel futur de la seva llengua».

En el cas del castellà i l’an-glès, el sociolingüista illenc proposa una «oficialitat asi-mètrica», emmarcada en una política lingüística general que potenciï un sistema edu-catiu multilingüe. Al seu en-tendre, Catalunya ja està pre-parada per a anivellar-se amb altres països de la UE, que do-minen la llengua oficial i com

La transmissió del coneixement no coneix fronteres de cap mena. I un any més, l’UCE fa ús de la tec-nologia per a connectar experts i estudiants separats per milers de quilòmetres. Enguany, gràcies a la feina del servei informàtic de Catux, els alumnes escoltaran la lliçó del professor Pompeu Casanovas, que viu a Austràlia, sobre els filòsofs en la política catalana. El curs es fa avui dimarts de 9 a 11:30 h.

Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’instagram uce_cat

CINEMA

Es pot viure en català a Ca-talunya, Andorra, la Franja i la Catalunya Nord? «Només a estones», respon Alina Mo-ser, una jove alemanya que fa només dos anys que viu a Ca-talunya. Parla un català excel-lent però no entén el castellà. És la protagonista del docu-mental Són bojos, aquests catalans!?, un treball de la productora Zeba Producci-ons que ofereix un recorregut per aquests territoris en què constata que, malauradament, no sempre és possible viure plenament en català.

El documental mira de do-nar explicacions al fet que el català, la novena llengua més parlada de la Unió Euro-pea i una de les cent llengües més parlades del món, no té la protecció que tenen al-tres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics. Per què el seu ús no està normalitzat? Quins són els usos reals del català?

A les 11 de la nit Cinema Lido

Claudi Gabriel SannaClaudi Sanna és el músic amb més trajectòria de l’Alguer. L’any 1981 va formar el grup Càlic, amb qui va publicar sis discs, tots amb música tradi-cional de l’illa de Sardenya, especialment de l’Alguer. El 2003 va iniciar una carrera en solitari i ja ha publicat tres discs (el darrer amb Claudia Crabuzza). Una cançó sobre l’efecte de Ryanair a la cata-lanitat de l’illa (Santa mare llengua) i una versió en català del Bella ciao són les seves cançons més celebrades.

A les 10 de la nit Plaça de la Vila

Claudi Gabriel Sanna a l’UCE

a mínim dues llengües més. De fet, és l’estratègia que re-comana la UE en matèria lin-güística.

Bernat Joan també aposta per potenciar l’esperanto i el llenguatge de signes en cata-là: «L’esperanto és part del bagatge lingüístic de Catalu-nya, amb una potència sovint oblidada, i el llenguatge de signes mereix tota la protec-ció de l’Estat català.»

pateix una espoliació fiscal, i aquests dubtes són atribuïbles a la distorsió que arriba des de la capital espanyola». Segons Becat, el procés independen-tista també forma part del debat polític entre alcaldes de la Catalunya Nord, una cir-cumstància que atribueix a la tasca feta pel diari L’Indépen-dant, que aporta informacions neutrals i regulars.

El procés sobiranista es rep a l’estat francès sobretot a través de la visió dels corresponsals a Madrid.

El sociolingüista i filòleg Bernat Joan imparteix el curs Quina política lingüística per a la Catalunya in-dependent?, des d’avui i fins dijous d’11 a 12 h.

Triomf del rugbi Els Dragons Catalans, l’equip de Perpinyà de rugbi XIII, es van imposar diumenge als Wigan Warriors (22-8) a la Super League. Els seus con-ciutadans de rugbi XV, la USAP, van derrotar el Castres per 26-23 en el debut a la lli-ga francesa. Enric Balaguer i Pere Manzanares, speakers dels equips, ho celebren a Prada.

VISITA GUIADA

Avui a les quatre de la tarda, el comissari de l’exposició El tresor cartogràfic de Catalu-nya, Ramon Gual, conduirà

una visita guiada pels 65 mapes de la mostra. Parlarà

de l’origen i el lloc on es conserva cada mapa.

La intoxicació madrilenya