L'ERA DE LA MORT

4t D

Curs 2015­2016

18 de enero de 2015

La història a travésde la literatura

Laura Cardenal

En aquest monografic, ens proposem tractar el període de la repressióexercida pel poder nazi. Aqui es troben redactats diferents punts devista, de testimonis que van poder sobreviure com el vilanoví Marcel.liGarriga o com la reconeguda Neus Català.Es recapta tota la informaciódocumentada possible, acompanyada d'un recull de fets històricsdemostrats i provats. Esperem poder recaptar de la manera méspossiible, diferents aspectes d'aquest període.

Editorial

Rafael Martínez

Adolf Hitler va néixer a Braunau am Inn (Àustria) el 20 d'abril de 1889 i esva suïcidar a Berlín (Alemanya) el 30 d'abril de 1945. Va ser un políticaustríac, el principal ideòleg del nazisme. Va ser escollit, democràticament,Canceller d'Alemanya, però progressivamentva anar eliminant elsmecanismes de separació de poders dins l'Estat alemany i els va anaraplegant en la seva persona i esdevenint un dels dictadors més poderososdelsegle XX. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanysi fou cancellerdel Tercer Reich.Tant de la banda del pare com de la mare, lafamília d'Adolf Hitler era originària del Waldviertel de l'Imperi Austríac, unaregió entre el Danubi i l'actual República Txeca. El nom Hitler derivavaprobablement de Huttler, que literalment vol dir "el queviu en unacabana".Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i unagermanastra, tots ells fills d'Alois Hitler.El 1913, un cop se sentí fracassat i marginat per la seva família i la societat,anà per primer cop a Munic, que en aquells anysimmediatament anteriors ala I Guerra Mundial era un punt de reunió d'intel∙lectuals progressistesvinguts d'arreu d'Alemanyaque volien fugir de l'ortodòxia imperial que llavorsestava instal∙lada a Berlín, probablement per eludir el servei militar al seupaís,ja que aparentment no desitjava servir juntament amb eslaus i jueus, toti que també sempre s'havia sentit atret per la prosperitati fortalesa quemostrava l'Imperi alemany, en contrast amb el decadent Imperi Austríac. Perla seva banda, Hitler va declarar queva abandonar Àustria, perquè la barrejade races a Viena li causava «repugnància».El 28 de juliol de 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, una setmanadesprés, Hitler es va presentar com a voluntari al'exèrcit alemany, sentassignat a un regiment bavarès. L'inici de la guerra va ocasionar granentusiasme en el jove Hitler, que vapensar queli havia arribat una oportunitatper canviar la seva vida: «No estic avergonyit de dir que, arrossegat pelmeuentusiasme, em vaig agenollar i vaig agrair al Cel des del fons del meucor... per haverme permès viure en aquest temps.»Després de menys de tres mesos d'entrenament, Hitler va ser enviat al frontoccidental. Va servir a França i Bèlgica, com amissatger de la 1a Companyiadel 16è Regiment d'Infanteria Bavarès de Reserva, sent exposat al focenemic. Va participar enla Primera batalla de Ypres, on la seva unitat va serdelmada en quatre dies. En finalitzar la batalla, dels 3.500 soldatsinicials,solament 600 podien seguir combatent.

Els orígens d'Adolf Hitler

Alejandro Santos

1995, Per a tota aquesta gent que encara creu que el nazisme va ser el finald'un seglepersonalment horripilant i vergonyós, m'agradaria que emdediquéssiu un breu instant dela vostra vida però informarvos del genocidibosnià que va produirse fa només 21 anys.Per a començar, m'agradariaposarvos en context abans de entrar en detalls, era 1991 ila República deBòsniaHercegovina va fer una declaració parlamentaria de sobiraniaque vaprovocar que, un any després, fos acceptada com a nació per part d'Europa ielsEstats Units. Aquest reconeixement no va solucionar una sèrie deproblemes interns entre elstres grups dominants (els Bosnians musulmans,els serbobosnians ortodoxos i els bosnicroatescatòlics) això va provocar unaserie de conflictes armats entre aquest grups que la comunitatinternacional nova poder evitar.Per una altra part, els Serbis , tement la divisió dels seusterritoris, van començar una``neteja ètnica ́ ́ que consistia en assassinar aqualsevol musulmà als seus territoris,començant a atacar a la població civil al1992. La població atacada va ser obligada a fugircap a Srebrenica que va serdeclarada ``zona segura  ́  ́ .Srebrenica era un petita ciutat que va serràpidament invadida pels exèrcitsserbobosnians, quan la cuitat va estarcontrolada les tropes del VRS Exèrcit de laRepública Srpska) val aïllar delexterior a totes les persones d'origen musulmà durantequasi 3 anys fins que,al final, van ser reunits i massacrats al 1995 per les mateixestropes que elsvan aïllar. Van ser massacrades més de 8000 persones.

La Massacre de Srebrenica

Rafael Martínez

Hitler era considerat un soldat «correcte», però, segons s'informa, eraimpopular entre els seus companys a causa d'una actitudpoc crítica cap alssuperiors. «Respectar al superior, no contradir a ningú, obeir a cegues», vadir, descrivint la seva actitud mentre era jutjat pel putsch de Munic el 1923.Un dels seus camarades va comentar: El maleíem i el trobàvem intolerable.Hihavia un corb entre nosaltres que no volia seguir la corrent quan criticàvemla guerra.»El Tractat de Versalles va imposar reparacions immenses de guerra i altressancions econòmicament molt perjudicials per alpaís, declarant a Alemanyaculpable dels horrors de la Primera Guerra Mundial. Durant la negociació deldocument van sorgircontrovèrsies entre l'afany pacificador de WoodrowWilson, president dels Estats Units  i  el  revengisme del premierfrancès,Georges Clemenceau. La reconciliació mai va estar dins dels objectiusdel Regne Unit i França perquè, des de mitjan segle XIX, Alemanya haviarivalitzat amb aquestes dues potències per l'hegemonia d'Europa i el controlsobre els territoris colonials a Àfrica i Àsia. El tractat va ser considerat pelsalemanys com una humiliació i va ser un important factor en la creació delesreivindicacions polítiques i territorials demandades per Hitler i el seuPartit Nacionalsocialista en arribar al poder.La derrota alemanya al novembre de 1918 el va impactar en gran manera,perquè en la creença popular alemanya l'exèrci talemany era invencible. Commolts altres nacionalistes alemanys, Hitler va culpar els socialdemòcrates(«els criminals denovembre») per l'armistici. Una explicació estesa per ladreta conservadora sobre la causa de la derrota va ser la Dolchstoßlegende(«llegenda de la punyalada per l'esquena»), que pretenia argumentar que aesquenes de l'exèrcit els polítics socialistes i marxistes havien traït i«apunyalat» per l'esquena els alemanys i els seus soldats.Tot això va propiciar el règim feixista de Hitler sobre Alemanya que vainiciar una dura repressió sobre els jueus i altres grupsque Hitler consideravamenyspreables i la II Guerra Mundial, molt dura i que va costar moltesvides.

Els orígens d'Adolf Hitler

Maria Rodríguez

Vilanoví i president de l'Associació del Amical de Mauthausen aEspanya,és fill d'un deportat  al camp de Buchenwald,Marcel·líGarriga,soldat republicà,a Vilanova era conegut com el noi de Can Rebel,supervivent.Va estar al camp d'extermini i va patir les conseqüències dela guerra i dels camps nazis. Acabada la guerra civil al 1939, es va exiliar aFrança i més tard va ser deportat al camp nazi de Buchenwald.Marcel·líGarriga,un cop alliberats els camps,va tornar a Vilanova Al llarg delsanys va dedicar la seva vida a la justícia i a la defensa de la llibertat .Novolia que tornès a passar el que ell va viure i per això va participar ennombrosos actes i diferents homenatges sobre les víctimes delfeixisme,per alliçonar les noves generacions. Garriga,també,va escriure unllibre,Un vilanoví a Buchenwald on recull la seva experiència en el campde concentració. Gràcies als nombrosos actes, i el llibre que vaescriure,Marcel·lí Garriga va rebre un homenatge al Museu d'Història deCatalunya. En morir al 8 de desembre del 2009,Enric,el seu fill, "succeix"al seu pare,i segueix donant visibilitat aquest fet històric. L' Amical,ésuna associació creada al 1962 en la clandestinitat per deportats ifamiliars,amb l'objectiu de defensar els drets morals i materials de tots elsdeportats als camps de concentració del Tercer Reich, pretén una relaciómes propera i directa amb la gent jove,per a que es conscienciï,i animar­los a incorporar­los en aquesta associació,per a que no quedi en l'oblit.Iprincipalment tenen com a objectiu,seguir denunciant les actitudsfascistes i racistes i sobretot la prevenció del fascisme .Ja que aquí aEspanya, segueixen havent ,encara ara,actes vandàlics afavor del nazisme.Per això l'Amical segueix donant resposta als atacs de la memòriarepublicana.

Supervivents dels camps deconcentració

ENRIC GARRIGA

Maria Rodríguez

Nascuda el 6 d'Octubre de 1915,és l'única supervivent del camp deconcentració nazi de Ravensbrück,lluitadora antifeixista i membre de lesJoventuts del Parit Socialista Unificat de Catalunya durant la GuerraCivil Espanyola.Infermera,es va traslladar a Barcelona al començamentde la guerra civil. Al 1939 es va exiliar a França amb 180 nens orfes,elsanomenats nens de Negrín. Va col·laborar en activitats de laRe s i s t è n c i a , a l l o t j a n t   r e f u g i a t s   p o l í t i c s , t r a n s im i s s i ó   d emissatges,documentació i armes. Va ser denunciada a les autoritats nazis,reclosa i maltractada, va serdeportada a Ravensbrück on va ser sotmesa a treballar en la indústria del'armament. Allà,va formar part d'un grup de dones que boicotejaval'elaboració de les armes d'una fábrica que depenia del camp deFlossenbür ,l 'anomenat comando de les gandules. Va tornar aFrança,després del seu alliberament on va continuar la seva lluitaclandestinament contra el franquisme. També,va presidir l'Amical deRavensbürck.Al 2005,la Generalitat de Catalunya,l'obsequià amb la Creude Sant Jordi. L'any següent,va ser escollida Catalana de l'Any pel seutreball en la memòria de les més de 92.000 dones que van morir en elcamp de Ravensbürck,a més va rebre el premi l'Alternativa d'EsquerraUnida i Alternativa,al 2014 als 99 anys,li atorguen la Medalla d'Or alMèrit Cívic per la seva lluita antifeixista, per la seva tasca a lapreservació de la memòria històrica i la defensa de les dones,i finalmentl'any passat,al 2015 va rebre la medalla d'Or de la Generalitat deCatalunya per la seva lluita constant per la justícia,per les llibertatsdemocràtiques ,la memòria dels deportats als camps nazis i la defensadels drets humans.Aquest mateix 2015, l'any de Neus Català,ja que alsseus 100 anys,és l 'única persona viva del estat que va estar aRavensbrück.Neus Català,te molt clar,que s'han de recordar aquests fetshistòrics tan importants,es un deure com a persona,no s'ha d'oblidar maiel que va passar fora i dins d'aquells camps.

Supervivents dels camps deconcentració

NEUS CATALÀ

Genís Ferrer

Com es vivia, o es«malvivia», en un camp deconcentracióPer entendre com es vivia en un camp de concentració ens fixarem encom s'organitzava el camp, en l'horari d'un dia qualsevol, en el treball i lasubsistència, en els controls mèdics i en els experiments, en els càstigs ien la repressió. També ens fixarem en l'aspecte que tenien els presos coma conseqüència del tracte que rebien. Per poder­nos­ho imaginar faremservir textos i fotografies.Les imatges són fotografies que algun fotògrafva poder guardar de manera clandestina perquè tot el món pogués veureels horrors d'aquests camps i no tornés a passar mai més una cosa així.

L'horari d'un dia qualsevol en el camp deconcentració de Dachau

· Entre les 3 i les 4 de la matinada: diana per llevar­se. 

· A un quart de 6: formació per comptar els presoners.

· De les 6 a les 12: treballar a fora del camp.

· De les 12 a l'1 del migdia: descans, incloent­hi l'anada i la tornadade la feina.

· De l'1 del migdia a les 6 de la tarda: treballar. Sovint s'allargavafins a les 7.

· Quan s'acabava el treball, es feia una nova formació per tornar acomptar els presoners.

Genís Ferrer

Els nazis tenien dos objectius: eliminar «les races inferiors» i obtenir màd'obra esclava per treballar en obres públiques, en fortificacions, en laconstrucció dels mateixos camps o en fàbriques. Els camps eren comimmenses ciutats sinistres i dels quals, com ja hem vist, ningú no enpodia sortir perquè estaven envoltats de grans murs, de fil ferradeselectrificades i de grans torres de vigilància. Només sortien del camp peranar a treballar fora i anaven fortament vigilats i controlats. L'autoritat ila vigilància de cada camp era a càrrec de comandaments de la SS i elsajudava personal de l'exèrcit. L'administració interna era a càrrec d'un«degà» que controlava els kapos. Els kapos eren els qui tenien contactedirecte amb els presos i es caracteritzaven per la seva crueltat. Elspresoners havien de fer totes les feines perquè el camp funcionés, des dela neteja fins al menjar. Els qui s'encarregaven dels forns crematoris o deles càmeres de gas eren més ben tractats, però estaven aïllats dels altrespresos i eren eliminats periòdicament per a evitar que poguessin explicarel que feien.

Com s'organitzava un campde concentració?

Carlos Mitjans

Durant el periode de la Guerra Civil Espanyola, Espanya vas ser elconillet d'índies d'altrespotències mundials, en el qual es feienbombardejos i altres tipus de proves per utilitzarles a laguerra..Aquestsbombardejos eren estratègics , van incloure el bombardeig aeri de forcesmilitars,ferrocarrils, ports ciutats i arees industrials.Els dos bombardejosmés importants a Espanya vas ser:els bombardejos aeris de la ciutat deBarcelona en març de 1938el bombardeig de GuernicaEl bombardeig aBarcelona va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de març, efectuats perl'aviacióLegionaria italiana, possiblement els més terribles, causant entre880 i 1300 morts, 1500 ferits i48 edificis destruïts.Va ser considerat undels primers bombardejos de saturació de la història i el segon ambmésmorts en la guerra espanyola en una sola incursió tras el deGuernica.Aquest bombardeig va ser ordenat per Mussolini, i va ser undels 51 que van ser causats aBarcelona.El bombardeig de Guernica va serun atac aeri realitzat sobre el païs basc el 26 d' abril de 1937,en el tempsde la Guerra Civil Espanyola, per part de la Legió Cóndor alemana il'AviacióLegionaria italiana.Aquest bombardejos van causar menys mortsen comparació als bombardejos de Barcelona,entre uns 120 i 300morts.El comandant Wolfram Von Richthofen va ser la persona que vaordenar aquest bombardeig,format per avions de transport: JU52 , VB88(bombardeig experimental)...Van estar escoltats percaces Heinkel He51.El bombardeig de Guernica no va ser el primer "bombardeig en àrea"per destruir una poblaciócivil.El primer s'havia provocar en novembre de1936 a Madrid amb el bombardeig provocat perl'aviació alemanya iitaliana.En febrer de 1937, la misma Legió Cóndor va ametrallar moltsrefugiscivils entre Màlaga i Almeria.Després a l'any 1938 a Barcelona, vaser finalment l'últimbombardeig.Tots aquest bombardejos tenienobjectius civils.

Bombardejos

Emma Bartolomé

Autores importants

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 ­ Figueres, 1999). Llicenciada enFilologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i coneixedora del mónclàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català. Va conrear diversosgèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l'assaig literari. Vacol·laborar en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres,destaquen: Les Closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978,Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, Columnes d'hores, recull detota la seva poesia fins l'any 1990, i, sobretot,  Quadern d'Aram, a mésd'un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectorsjoves i El violí d'Auschwitz, novel·la que hem llegit a classe i elogiadatant per la crítica com pel públic, escrita l'any 1994 i amb més de100.000 exemplars venuts en català. La novel·la,  narra el sofriment delpoble jueu als camps de concentració alemanys, personificat en Daniel,un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster. Sauckel, elcomandant del camp s'assabenta del veritable ofici d'en Daniel icondiciona la seva vida a la construcció d'un violí de so perfecte. Laconstrucció de l'instrument es constitueix en el fil que lliga en Daniel ambla vida en una situació contra rellotge en la que s'enfronta la dignitat d'unésser humà a la barbàrie del feixisme.

MARIA ÀNGELS ANGLADA

Emma Bartolomé

Autores importants

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 ­ 10 denovembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes,reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversosprogrames de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora aescriptors de generacions precedents.El 27 de gener és el DiaInternacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes del'Holocaust. Neus Català, deportada i  supervivent de l'holocaust, queamb el seu testimoni ha omplert un buit en la història d'aquest país hacomplert 100 anys.  Montserrat Roig, que el 1977 i després d'un llargprocés de documentació publicar un llibre, Els catalans als camps nazis,en què donava veu a tots els homes i dones anònims que van morir alscamps nazis i que el govern de l'època no va reclamar. A més derecuperació de la memòria històrica, crec que aquest llibre és fonamentalper visibilitzar a la dona en aquest moment històric. Neus Català explicaen una entrevista que fins que Montserrat Roig no va anar a trobar­la irecuperar el seu testimoni ningú s'havia preocupat per les dones en elscamps de concentració, i que fins i tot els mateixos presoners negavenl'existència de camps de concentració exclusius de dones, o fins i totdones preses. Res més lluny de la realitat, van existir, i van ser realmentdevastadors, es calcula que a Ravensbrück, morien aproximadament '1000dones al dia! Per això és molt important el fet que Montserrat Roig donésveu a aquestes víct imes femenines,  que Neus defineix,  moltencertadament, com "les oblidades entre els oblidats".

MONTSERRAT ROIG I FRANSITORRA

Izan Luque

El Quadern d'Aram és un llibre de Maria Àngels Anglada, publicat el1997, què tracta el genocidi armeni. Va ser un conjunt d'atrocitats alpoble armeni per l'Impei Otomà entre finals del segle XIX. Van dur aterme una serie de maltractaments, deportacions i tortures al poblearmeni. Com El violí d'Auschwitz, la novel·la que Anglada dedicà al'holocaust perpetrat als camps nazis, Quadern d'Aram és un altre llibreon denúncia els crims contra la humanitat.Maria Àngels Anglada, autora d'aquesta novel·la, va néixer a Vic el 1930.És la gran de quatre germans. És comprensiva, apassionada, misteriosa icàlida. Estima la intel·ligència i la bondat dels homes i de les dones.Aprecia l'amistat i la comprensió dels seus amics. Les seves obres esveuen reflectades la soladaritat i la tendresa envers als éssers desvalguts,la denúncia de les injustícies i l'interès per conservar la memòria històrica.Tot aixó fa que l''escriptura de Maria Àngels Anglada s'ha convertit enuna referència d'autenticitat que compta entre les més pures de laliteratura catalana contemporània.Pel que fa al violí d'Auschwitz, te una gran relació amb Quadern d'Aram.Van ser escrites per lluitar contra l'oblit i per la denúncia dels crims.Predominen els records, els somnis i els neguits. Els dos representen fetsinjustos en els que es castiga a un poble.Els armenis, que demanaven la modernització de les institucions i elreconeixement de la seva identitat, van ser castigats durament: el sultà enva fer massacrar més de 200.000 armenis deixant­los a mans delscamperols kurds  de les muntanyes, i un milió d'armenis més van  serdesposseïts dels seus béns i obligats molts d'ells a convertir­se a l'islam.

Quadern D'Aram

Javier Álvarez

Aquestes són les cites del violí d'auschwitz amb l'explicació a que fareferencia. Cada cita te una petita biografia del senyor/a que l'escriu. 

<<Sojornant en tenebres i a l'ombra de la mort encadenats per la misèria ipel ferro>>

Salm 10 Fa referencia a un jueu en un camp de concentració que només porplorar.

<<Qui gosa riure per les valls florides? Freneu, freneu els cavallsencardits! Per graons de silenci van pujant crits de mare i el daurat gos del'Alba vol sucre de llurs ossos. Però ells romanen allà baix!>>

Agustí Bartra, L'arbre de foc Fa referencia a l'infern, el foc de fusell automàtic, rodejats pel sorollincesant de la mort i la gana, ningú no recorda sentiments com l'alegria nimoments alegres del passat, de la bona vida en familia. Agustí Bartra Vaser un poeta i prosista bastant peculiar. Va lluitar a la guerra civil amb elbàndol dels republicans, però es va exiliar a la primeria de 1939. Vapassar per diversos camps de refugiats com Sant Cebrià, Argelers, Acde ifinalment Rooissy, on conegué a la escriptora Anna Murià. La resta de laseva vida va restar a Amèrica i Catalunya. 

Ah, als nostres músics els han tallat les mans, al nostres cantaires els hanbarrat la boca amb ferro. El violí de dolça veu jeu a terra com un bressolimmòbil que havia de bressolar el nadó­ i el van matar de venir al món. 

Iannis Ritsos, Missatgers, segons Eusebi Ayensa El text parla per sí mateix. La desgràcia del poble escollit, la por i el dolorque el segueixen allà ón va. Els violins que mai sonaran. Els poetes quemai escriuran. Iannis Ritsos va ser un poeta líric grec, però també vapublicar contes, obra dramàtica, assaig, cròniques i varies traduccions.També va prendre part activa en la resistència contra l'ocupació nazi, itambé va ser exiliat a alguna illa grega. 

Cites El Violí d'Auschwitz

Javier Álvarez

El sofriment s'asembla a un gran espai: recordar no podria com començà,ni si ha hagut sense ell només un dia. 

Emily Dickinson, segons Marià Manent Després de molt de temps (o poc, a l'infern el temps és relatiu) ja nos'enrecorda un de quan hi va entrar, com, qui era abans. Ara és unnombre, un esclau, un recurs en mans de la mort en persona dormint iesperant no desperar més a l'infern. Emily Dickinson va ser una poetaamericana, que va tenir una època molt peculiar, ja que durant molts anysde la seva vida va estar tancada en una habitació de la casa del seu pare.Allà va escriure cinc poemes, tres publicats sense la seva firma i una altredesprés de la seva mort.

Un temps, Iahvé, no fou la meva nit opresa ni jo tirat de sobte a cadaestrany camí. 

Josep Carner, Nabí Hi va haver un temps on el poble jueu no estava esclavitzat, oprimit percadenes en forma de fusells amb insignia alemanya. Aquest temps, perdesgracia, es perd dins un camp de concentració. Josep Carner va ser unpoeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Aquest poeta tambéva tenir problemes en la guerra civil per disidència política. 

Talment com als boscos, pel primer fred de la tardor endutes cauenmoltes fulles. 

Virgili, Eneida, VI, 309Quan torna el fred, els cadàvers vivents del camp cauen, com les fulles,sense oposar resistència. Tal és la magnitut de la tragèdia. Virgili vaesdevenir com periodista. El 1933 va acabar els seus estudis de literaturai filosofia a la Universitat de Bucarest. El seu primer volum de poemes,Poeme simple. El van ficar a la presó per anar contra el regim fexista.

Cites El Violí d'Auschwitz

Claudia Soler

FITXA TÈCNICATÍTOL: Conspiracy (La solució final)DIRECTOR: Frank PiersonPAÍS: Estats UnitsANY: 2001GÈNERE: Cine bèl·lic i drama televisiuDURACIÓ: 96 minPROTAGONISTES: Kenneth Branagh, Stanley Tucci, Colin Firth

El dia 31 de març de 2016, vam tenir l'oportunitat de poder visualitzaruna pel·lícula basada en el nazisme, el règim totalitari que va durar 12anys i en què va estar ple de crueltat i molta mortalitat. Com diu el títol de la pel·lícula, es basa en la solució final de la raçajueva, que era quan Alemanya tenia 11 milions de jueus que havien de serd'alguna manera exterminats, ja que per els nazis, eren una raça impura. El director de la pel·lícula, Frank Pierson, ha buscat un punt de vista nogaire utilitzat, és a dir, on no es visualitzessin bombes, jueus, camps deconcentració... Però que fàcilment es pogués imaginar tot allò a partird'una sola reunió.Tot passa en una reunió d'un 20 de gener de l'any 1942, on es reuneixenels nazis més importants del moment per prendre una decisió en el temajueu. El que passa és que, per moltes reunions que fecin i per moltesopinions i diferents punts de vista que s'expressessin a la reunió, lasolució ja estava presa molt temps abans.Aquest tipus de reunió era un clar exemple "d'una falsa democràcia", ambl'objectiu d'enganyar la gent fent pensar que no tot estava dictat pel règimnazi i que hi havia llibertat d'expressió.En aquesta pel·lícula pots observar l'altra cara de la moneda del nazisme,des de el punt de vista dels nazis i els menyspreu que tenien en certescoses que, per la resta de població, eren elements molt escassos, elmenjar per exemple.Està clar que les persones del règim nazi i els seus seguidors vivien ambodi i crueltat, industrialitzant la mort de la població jueva i tot el que deiael cap, ells hi estaven d'acord ràpidament i sense cap opinió en contra.

Conspiracy (La solució final)

Marc Alejandre

Els camps de concentració Nazis van ser utilitzats a la segona guerramundial com arma d'aniquilació, sobretot per la raça jueva, ja que elnazisme els considerava inferiors i havien de ser eliminats no nomésd'Alemanya, sinó del món.També anaven polítics en contra del règim,homosexuals i gitanos.Els camps de concentració són estructures creades per presoners delnazisme (Obligats contra la seva pròpia voluntat), el que es consideracrims de guerra i són castigats, i això és el que li va passar a Alemanyauna vegada finalitzada la segona guerra mundial.Actualment els camps de concentració, han quedat com a símbold'aquella època, com a respecte tant per les persones que van morir alscamps, com per les persones que han perdut els seus familiars, amics,coneguts, etc. I sobretot, com a advertència perquè no es torni a repetiraquella dictadura com va ser la del Nazisme.La meva opinió, és la mateixa com la de moltes altres persones, elscamps de concentració s'utilitzaven per exterminar una raça diferent, pertant el castic que van rebre, va ser totalmentmerescut.

Carta al director

Amaya Martínez

El dia 20 d'abril d'aquest any, els alumnes de 4t hem estat obsequiatsamb les històries i vivències d'unes senyores del col·lectiu vilanoví:"Dones en memòria." Vigent des de fa 17 anys.Ens recorden la seva joventut durant la dictadura franquista, en moltsd'aquests casos, a Vilanova. Tot i que també es mencionen mésterritoris.Fins i tot han arribat a publicar al llarg dels anys, diferentsllibrets amb el recull de testimonis de vides trencades o infànciessabotejades.Pero el patiment de la gent no va acabar en finalitzar laguerra,Probablement la part més ferotge vindria després, durant lapostguerra , període ple de tristesa, mancances i tragedies familiars.El record d'uns nens i nenes que vivien una realitat encara més dura icruel amb conseqüències molts cops irremeiables.Un constant de famílies separades, nens i nenes orfes o perduts.Germans separats, els quals era molt probable que no es tornessin aveure.Històries de pares de família que desaparexien amb la batuda de laguàrdia civil i derefugiats obligats a emigrar.S'inicia un període de repressió i silenci. Gent que es veia obligada a callartotes les atrocitats que vivia o veia per tal d' intentar mantenir­se almarge. Mentre amics, veïns, coneguts de tota la vida eren massacrats,torturats, desapareixien d'aquest món d'un dia per altre.Mentre aquells que aconseguien sobreviure, es veien forçats a viure en laprecarietat, entre xaboles i amb cartilles de racionament, totalmentinsuficients, que els i obligava a gastar­se els estalvis, si en tenien, almercat negre per rebre quatre grams de menjar.Centenars de presidiarispolítics: els que no acabaren darrere el fusell de qualsevol militar,empresonats per parlar, per cridar davant un estat de silenci, perrebel·lar­se.És curiós que mencionessin que potser la situació on vancréixer elles, fos una guerra atroç, però com a mínim eran conscients delque estava succeint:Injustícia i crueltat. Però elles, que varen viure la experiència de la guerra en la seva infantesa,senten que en els temps actuals, estem vivint en el focus d'una guerra nodeclarada, una guerra econòmica, igualment injusta i cruel que obligamolta gent a haver de sobreviure.En definitiva unes històries de gran valor i importància moral que ensdemostren com la humanitat pot arribar a superar, aquests periodesfoscos i ens recorden amb cada paraula que és cosa nostra, de les novesgeneracions, d´estar sempre en actitud vigilant d' encarregar­nos de fer totel possible perquè no es tornin a repetir històries com aquestes.

Els records més importantsd'una guerra

Editor de la revista

Bernat Ortega

Institut Manuel de Cabanyes

Vilanova i la Geltrú