+

Unitat 3: PAM A PAM

PERSONES, CULTURES I SOCIETATS

+1. DENOMINACIÓ D’ORIGEN

PROTEGIDA (DOP)

Marca de reconeixement d’un producte d’un lloc

determinat.

El lloc, el clima o la manera d’elaborar-lo li donen

unes carácterístiques especials al producte.

Normes per tindre la DOP: Ha de ser originari del

lloc i produït, tansformat i elaborat en el lloc o la

zona geogràfica del nom de la denominació.

+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ

D’ORIGEN VALENCIANA

+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ

D’ORIGEN VALENCIANA

+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ

D’ORIGEN VALENCIANA

+2. PROVÍNCIES DE LA

COMUNITAT VALENCIANA

A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes, a banda de les

ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cada comunitat

autònoma està dividida en províncies, arribant a les 50 en total

que té Espanya.

La Comunitat Valenciana és una d’eixes comunitats

autònomes. Es troba a l’est d’Espanya i i està formada per 3

províncies: Castelló, València i Alacant.

+PROVÍNCIES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

La província de Castelló

està formada per 135

municipis i la capital és

Castelló de la Plana.

La província de València té

266 municipis i la ciutat de

València n’és la capital.

La província d’Alacant

agrupa 141 municipis i la

seua capital és la cuitat

d’Alacant.

+COMARQUES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

Una comarca és un territoriformat per municipis pròxims quecomparteixen carácterístiquesgeogràfiques, fets històrics orelacions de veïnatge.

Cada comarca té un municipi mésimportant, la capital de comarca,que és on viu més gent i on hi hamés serveis: hospitals,biblioteques, escoles, instituts,policia i comerços.

A la Comunitat Valenciana hi ha34 comarques.

+COMARQUES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

Saps col·locar cada comarca en el seu lloc?

+3. TIPUS DE COMARQUES

La nostra comunitat està a l’est de la Península Ibèrica, a la

riba del Mediterrani.

A més d’aquest territori, tambié hi formen part l’illa de Tabarca

en Santa Pola (Alacant) i l’arxipièlag de les Columbretes en

Castelló de la Plana.

Segons la zona, hi ha 3 tipus de comarca: de muntanya,

d’interior i de litoral.

+TIPUS DE COMARQUES:

DE MUNTANYA

Les comarques de

muntanya es troben a

l’oest de la Comunitat

Valenciana, on estan les

serralades més altes.

El Racó d’Ademús,

Serrans i Ports són tres

exemples.

+TIPUS DE COMARQUES:

DE MUNTANYARacó d’Ademús

+TIPUS DE COMARQUES:

DE MUNTANYAPorts

+TIPUS DE COMARQUES:

DE MUNTANYASerrans

+TIPUS DE COMARQUES:

D’INTERIOR

Les comarques

d’interior estan al

centre de la Comunitat,

on el relleu és molt

suau i predominen les

planes.

La Plana d’Utiel-

Requena, el Camp del

Túria, i la Ribera Alta

són exemples de

comarques d’interior.

+TIPUS DE COMARQUES:

D’INTERIOR

Plana d’Utiel – Requena

+TIPUS DE COMARQUES:

D’INTERIOR

Camp del Túria

+TIPUS DE COMARQUES:

D’INTERIOR

Ribera Alta

+TIPUS DE COMARQUES:

DE LITORAL

Les comarques de

litoral estan a la vora

del mar Mediterrani,

de nord a sud de la

Comunitat Valenciana.

Alguns exemples són

la Plana Alta, l’Horta i

la Marina Alta.

+TIPUS DE COMARQUES:

DE LITORALPlana Alta

+TIPUS DE COMARQUES:

DE LITORALHorta

+TIPUS DE COMARQUES:

DE LITORALMarina Alta

+4. COMARQUES DE LITORAL:

RELLEU

El tipus de costa més

habitual són les platges

tipus albuferes.

També hi ha zones on les

muntanyes arriben a la

mar i es formen penya-

segats.

També hi podem trobar els

cursos baixos dels rius

Millars, Túria, Xuquer i

Segura.

+COMARQUES DE LITORAL:

RELLEUAlbufera de València, Ciutat de València (València)

+COMARQUES DE LITORAL:

RELLEUCala del Moraig, Benitatxell, Marina Alta (Alacant)

+COMARQUES DE LITORAL:

RELLEUConca del riu Túria, Riba Roja del Túria, Camp del Túria (València)

+COMARQUES DE LITORAL:

FLORA I FAUNA

Flora: boscos de pins i arbustos com el margalló, la coscolla,

el llentiscle i l’arçot.

Pins i margalló

+COMARQUES DE LITORAL:

FAUNA I FLORAFlora: Coscolla, llentiscle i arçot

+COMARQUES DE LITORAL:

FAUNA I FLORA

Fauna: Mamífers: conills. Rèptils: fardatxos. Aus: agrons,

corba marina grossa. Aus aquàtiques: ànecs, fotges, cueta

blanca, camallonga. Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabous.

Conill i fardatxo

+COMARQUES DE LITORAL:

FAUNA I FLORAFauna: Aus: agró i corba marina grossa.

+COMARQUES DE LITORAL:

FAUNA I FLORA

Fauna: Aus aquàtiques: ànec, fotja, cueta blanca i camallonga.

+COMARQUES DE LITORAL:

FAUNA I FLORAFauna: Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabou.

+COMARQUES DE LITORAL:

CLIMA

Temperatures: per la proximitat de la mar, no fa massa fred en

hivern ni massa calor en estiu.

Precipitacions: a la tardor i primavera hi ha temporals amb

pluges torrencials que de vegades provoquen riuades i

inundacions.

+COMARQUES D’INTERIOR:

RELLEU

Són comarques formades per

paisatges de plana.

Encara que no toquen el

Mediterrani, en reben la seua

influència.

Hi trobem els cursos mitjans

dels rius, així com rambles i

torrents, que normalment

estan secs però que creixen

amb les riuades de tardor.

+COMARQUES D’INTERIOR:

RELLEUXàtiva, Costera (València)

+COMARQUES D’INTERIOR:

RELLEU

Albaida, Vall d’Albaida (València)

+COMARQUES D’INTERIOR:

RELLEUElda, Vinalopó Mitjà (Alacant)

+COMARQUES D’INTERIOR:

FLORA I FAUNA Flora: boscos de pins, alzines i carrasques, matolls com el

timó i el romer, i herbassars com l’espart.

Pi, alzina i carrasca

+COMARQUES D’INTERIOR:

FLORA I FAUNA

Flora: Timó, romer i espart

+COMARQUES D’INTERIOR:

FLORA I FAUNA

Fauna: mamífers com raboses, porcs senglars, conills i

esquirols.

Rabosa i porc senglar

+COMARQUES D’INTERIOR:

FLORA I FAUNA

Fauna: conill i esquirol

+COMARQUES D’INTERIOR:

CLIMA

Temperatures: a l’estiu són altes i a l’hivern baixes.

Precipitacions: plou poc. De vegades hi ha plutges torrencials.

+COMARQUES DE MUNTANYA:

RELLEU Hi ha diverses serres que formen

part del Sistema Ibèric, com la

Serra d’Espadà (Alt Palància), la

Serra Calderona (Serrans) i la

Serra de Javalambre (Racó

d’Ademús). També de la

Serralada Subbètica, com la

Serra de Crevillent (Alt Vinalopó),

la Serra de Mariola i la Serra

d’Aitana (Alcoià).

Hi ha relleus accidentats, cims,

pendents i valls.

Naixen el Vinalopó (Serra de

Crevillent) i el Palància (Alt

Palància).

+COMARQUES DE MUNTANYA:

RELLEUSerra d’Espadà

+COMARQUES DE MUNTANYA:

RELLEU

Serra de Mariola

+COMARQUES DE MUNTANYA:

RELLEU

Serra Calderona

+COMARQUES DE MUNTANYA:

FLORA I FAUNA

Flora: alzina, pi roig i savina.

+COMARQUES DE MUNTANYA:

FLORA I FAUNA

Fauna: àguiles, voltors, cabres salvatges i mussols.

Àguila i voltor

+COMARQUES DE MUNTANYA:

FLORA I FAUNA

Fauna: cabra salvatje i mussol

+COMARQUES DE MUNTANYA:

CLIMA

Temperatures: a l’estiu són baixes i a l’hivern molt baixes.

Precipitacions: són abundants, a l’hivern poden ser en forma

de neu.

+5. ACTIVITAT ECONÒMICA

Vore en Youtube vídeo explicatiu dels sectors econòmics

+6. POBLACIÓ DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

La Comunitat Valenciana té més de 5 milions d’habitants.

Les comarques de muntanya estan poc poblades. Encara que

gràcies al turisme i els esports de muntanya en algunez zones

la població no disminueix,hi ha alguns pobles que s’han quedat

abandonats.

A les comarques d’interior la població es distribueix de form

desigual. A les més industrials hi viu més gent, però a les més

rurals hi viu molt poca que ha emigrat a altres comarques o

ciutats.

Les comarques de litoral són les mñes poblades, perquè a la

costa es troben les ciutats més grans.

+POBLACIÓ DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

+7. FESTES

Tots els municipis de la Comunitat Valenciana recorden fets

històrics, tradicions, creences, costums i llegendes.

Una vegada a l’any cada municipi celebra la seua festa major,

que és popular perquè hi participa tota la gent del poble o la

ciutat.

Entre les activitats que normalment hi ha en la festa major,

destaquen les ballades de gegants i cabuts, els cercaviles,

competicions esportives, gimcanes, correfocs, representacions

teatrals i, sobre tot, molta música.

+FESTES A LES COMARQUES DE

MUNTANYA

Normalment estan relacionades amb la ramaderia, perquè

durant molsts anys ha sigut l’activitat econòmica més

important.

Gegants i cabuts de Morella (Ports)

+FESTES A LES COMARQUES

D’INTERIOR

Les festes estan relacionades amb les collites i també amb

l’activitat agraria i ramadera.

Hi són molt importants les festes dels llauradors i ramaders, ja

que eren la principal activitat econòmica d’aquestes

comarques, a més de la celebració del dia del patró de la

localitat.

Moros i Cristians, Alzira (Ribera Alta)

+FESTES A LES COMARQUES DE

LITORAL

Moltes festes estan relacionades amb la mar.

És tradició marinera fer processions marítimes el dia de la

Mare de Deu del Carme, patrona dels mariners.

Processió marinera de la Mare de Deu del Carme, València

+8. MOROS I CRISTIANS

A molts municipis de la Comunitat Valenciana hi ha una gran

tradició de celebrar la festa dels Moros i Cristians,

conmemorant la victòria dels cristians sobre els musulmans va

més de 700 anys.

Es celebra en dates diferents segons el municipi i coincidint

amb l’aniversari de la victòria.

Les activitats principals de la festa consisteixen en que els dos

bàndols (cristià i musulmà) desfilen en filades ordenades en

llauradors, muntanyencs, mudèjars, mosqueters…) Hi ha

música i dançes tradicionals. L’últim dia s’escenifiquen les

batalles entre els dos bàndols.

+MOROS I CRISTIANS

Alcoi (Alcoià)

+MOROS I CRISTIANS

La Vila Joiosa (Marina Baixa)

+MOROS I CRISTIANS

Ontinyent (Vall d’Albaida)

+MOROS I CRISTIANS

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

+MOROS I CRISTIANS

Vídeo d’imatges de la Entrada Mora dels Moros i Cristians

d’Alcoi l’any 2014.