LES ILLES BALEARS DURANT L’ANTIGUITAT

TARDANA

ÍNDEX

1. Introducció

2. Cristians i Jueus a les Illes Balears

3. La invasió dels vàndals

4. L’expansió occidental de Bizanci

5. Les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears

1. INTRODUCCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

Un dels fets més importants de la romanització

expansió cristianisme:

Illes Balears propagació cristianismeper la

visita de soldats + comerciants + viatgers.

1rs nuclis convertits al cristianisme costaners

posteriorment també els nuclis de l’interior.

Fonts epigràfiques i restes arqueològiques (Pol·lèntia,

Palma, Santa Maria i Randa) constaten l’arribada del

cristianisme a les Balears.

1. INTRODUCCIÓ

Caiguda de l’Imperi romà conseqüència de:

Lluites internes pel poder

Crisi social i econòmica

Forta pressió de les tribus situades més enllà dels

rius Rin i Danubi:

A finals del 406 dC travessaren el Rin i el Danubi per

el glaçament de les aigües.

1. INTRODUCCIÓ

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident inici

d’una nova etapa històrica = transició del món

antic a l’edat mitjana.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Imperi romà d’Occident

desaparició arran de

les invasions bàrbars

(visigots, sueus, alans,

vàndals...).

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Imperi romà d’Orient (Imperi Bizantí) fou

capaç de contenir les pressions que exercien

els pobles bàrbars i es va mantenir fins el

1453 (pressa de Constantinoble pels turcs

otomans de Mehmet II):

Imperi Bizantí:

més ric que l’Imperi d’Occident (agricultura, artesania)

gaudia d’una defensa i administració millors

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Illes Balears conversió al cristianisme possiblement a partir del s. III proves:

A finals de la dominació romana hi havia cristians a Mallorca: Basílica de sa Carrotja (Porto Cristo):

Basílica rectangular de tres naus separades per columnes.

Vestíbul on hi havia la piscina baptismal en forma de creu.

Estava orientada l’absis cap a llevant.

Basílica de son Peretó (Manacor): Basílica construïda a finals del s. IV i va subsistí al menys, fins al segle VI hi ha indicis

que fou destruïda (pels vàndals?) i més tard reconstruïda.

És un edifici més notable que el de sa Carrotja, així i tot l’estructura és semblant en ambdues.

Constava de tres naus separades per pilastres i columnes.

Vestíbul amb dues piscines baptismals cruciformes.

Trespol cobert per un mosaic de diferents colors que formaven figures geomètriques.

Mosaic-epitafi de Baleria.

Restes arqueològiques + epigràfiques sa Pobla, Artà, Alcúdia, Palma i Menorca.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Segle III:

Balears plenament romanitzades.

Pràcticament havien desaparegut els últims trets de la

cultura talaiòtica encara que molts poblats indígenes

eren habitats (al manco parcialment).

Pitiüses llumeneres amb simbologies cristianes

prova de la difusió del cristianisme durant l’època de

l’Imperi romà.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Inicis Segle V:

Pobles germànics envaeixen l’Imperi d’Occident les

comunitats cristianes estaven ben arrelades a totes les

Balears.

No coneixem els bisbes de Mallorca, però si un de

Ciutadella de Menorca: el bisbe Sever:

A principis del s. V va escriure una carta a tota la cristiandat per

comunicar la conversió dels jueus de Maó al cristianisme en

ocasió de l’arribada d’unes relíquies del màrtir Sant Esteve.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

La millor coneguda comunitat cristiana de Menorca gràcies a l’ENCÍCLICA DEL BISBE SEVER: (418 dC) ( A l'Església Catòlica una encíclica era una carta circular enviada a totes les esglésies d'una zona concreta)

Menorca existència d’una comunitat cristiana consolidada:

Dirigida pel bisbe, auxiliat per preveres i diaques.

Hi havia també monjos i dones consagrades a la religió, amb vot de castedat.

El bisbe Sever tenia la seu a la ciutat de Iamona (Ciutadella).

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Encíclica 418 informa que a Magona (Maó)

hi residia una comunitat jueva ben

organitzada i que celebrava la seva fe a una

sinagoga.

Segons el Bisbe Sever amb l’ajuda de les

relíquies del màrtir Sant Esteve els cristians

menorquins convertiren al cristianisme els jueus de

Magona.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Encíclica del Bisbe Sever: És un escrit propagandístic i profètic del que ha de succeir

arreu del món.

Posa de manifest la complexa situació política, social, religiosa i econòmica de Menorca, amb la bipolaritat (jueus-cristians) urbana i religiosa, i de com la comunitat cristiana ha pres la iniciativa per acabar amb la situació dual (almenys en el camp religiós) ja que els jueus convertits al cristianisme continuaren mantenint la seva preeminència social i econòmica, i possiblement, el poder polític.

La carta és un elaborat text teològic i ideològic, on no manquen els simbolismes i prodigis, però també la coacció i la violència que revelen la prepotència d’un cristianisme triomfant característic del Baix Imperi.

2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

Paral·lelament a les Balears vivia un important

pensador cristià Consencisegons Josep

Amengual:

creu que residia a Menorca

possiblement fou el redactor material de l’encíclia

de Sever

Consensi mantenia correspondència amb Sant

Agustí bisbe d’Hipona, al nord d’Àfrica (un dels

intel·lectuals més importants de l’època).

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Vàndals: Foren un poble del centre d'Europa, un dels

poblesindoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Inicis s. V creuà la Gàl·lia i la Península Ibèrica, s'instal·là breument a la vall del Guadalquivir, passà l'estret de Gibraltar i, comandat per Genseric, creà un regne al nord d'Àfrica, centrat a l'actual Tunísia, i que finalment fou destruït pels bizantins el 534.

L'any 455 els vàndals que havien format un regne en el nord d'Àfrica van acabar amb la dominació romana de les nostres illes i les van incorporar al nou estat africà.

La submissió a les directrius de Roma s'havia mantengut prop de sis segles, però ara havia arribat al seu final.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

VÀNDALS:

Professaren l’arrianisme:

és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu.

El principi fonamental de l'arianisme fou l'afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu. Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s'havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell.).

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

A pesar de la fama de grans

destructors i cruels

perseguidors del

catolicisme, sembla ser que

els vàndals, cristians de la

versió ariana, poc van

afectar al desenvolupament

econòmic, social i cultural

de la majoria de les gents

de les nostres illes.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els catòlics cruelment: No sols la raça i la religió separaven els vàndals

dominadors dels romans subjugats, sinó també els costums i la llengua: una parlaven el gòtic i els altres el llatí, però més que tot els dividia l’odi que es professaven mútuament: Per això sembla que no hi hagué fusió entre la població

mallorquina indígena-romana i la vandàlica (probablement molt escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de l’administració).

No es estrany que hi hagi pocs vestigis de la dominació vàndala a Mallorca.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Els Vàndals i les Illes Balears:

Poble vàndal (hàbils navegants) es feren amos i

senyors de la Mediterrània occidental capital =

Cartago:

Vàndals (Rei Gunderic) 425 arriben a les Balears i les

saquejaren.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

VÀNDALS Genseric455 tornen a envair les Balears i les annexionen al seu regne, juntament a les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília: Destrucció Pollèntia + Basílica de Son Peretó

(Manacor) pogueren coincidir amb aquesta ocupació.

Eivissa proves clares de destrucció a diferents enclaus rurals.

Escassetat de restes arqueològiques d’aquesta època fa pensar que: Ocupació es limità a una reduïda elit dominant

Comportà una important minva en el nombre de pobladors

Genseric

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Persecucions dels vàndals arrians contra els

seus súbdits catòlics:

Vàndals = arrians els reis vàndals que es

mostraren més despietats amb els catòlics foren

Genseric i Hunneric.

Hunneric convençut de la ineficàcia de la

persecució violenta, canvià de tàctica i volia

aconseguir una apostasia col·lectiva dels bisbes

catòlics dels seus dominis.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Així, segons el cronista Víctor de Vita (autor de la principal font de les incursions dels vàndals a la Àfrica romana): Tres bisbes de les Balears: Helias de Majorica +

Macàrius de Minorca + Ophil·ló d’Eubso + altres prelats catòlics foren obligats (febrer 484) a anar a Cartagoper donar raó de la seva fe davant del rei vàndal Hunneric: Bisbes presentació per escrit al rei Hunneric una professió

de fe catòlica va provocar la irritació del rei decretà el lliurement dels béns dels catòlics als arrians.

Bisbes no pogueren retornar i restaren a Cartago.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

El domini vàndal de les nostres illes sols va

durar prop de vuit dècades, ja que l'any 534

són novament conquerides, en aquesta ocasió

per l'Imperi bizantí, estat hereu de l'Imperi

romà d'Orient.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

533 els bizantins havien conquerit Cartago i

exterminat la monarquia vàndala.

Sembla que llavors les Balears i les Pitiüses van

passar a formar part de la província Mauritània II,

amb capital a Septem (actual Ceuta).

Tot indica que també van continuar mantenint la

seva importància en les rutes comercials, sobretot

com pont entre les penínsules Itàlica i Ibèrica,

ambdues parcialment dominades per Bizanci.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

A partir del segle VII dC, una vegada que els bizantins són expulsats de la Península Ibèrica i, sobretot, una vegada que els musulmans irrompen en el Mediterrani, la presència bizantina i el seu domini van quedar bastant diluïts. Des d'aquest moment s'iniciarà una etapa

pràcticament d'autarquia i d'aïllament, en la qual les autoritats illenques adquiriran un major protagonisme.

A principis del segle següent —el 707 es produeix la primera expedició musulmana a les Illes—, aquestes van començar a entrar dins l'òrbita del món islàmic, però no serien conquerides fins el 902-903 d C.

3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

Aquesta etapa que va des del segle V fins al X ha estat denominada com «segles foscs», a causa que molt poc sabem sobre el que va succeir a les nostres illes. Les referències literàries d'aquesta època són escasses i la informació sol ser molt minsa.

L’extraordinària excepció és la documentació corresponent a l'inici del segle V que ens ha arribat gràcies a la carta encíclica del bisbe Sever de Menorca i a la correspondència de l'escriptor cristià Consenci, resident també en aquesta illa.

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

Imperi romà d’Orient (Imperi bizantí o Bizanci)

governat des de Constantinoble:

Se va anar recuperant intent de restauració de

l’Imperi romà en la seva plenitud.

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

Durant el regnat de Justinià (527-565):

S’aconsegueix posar fi a la guerra amb els perses.

Així Bizanci va poder portar el pes del seu exèrcit

cap a la conquesta dels antics territoris que

formaven l’Imperi romà d’Occident:

Aquesta empresa militar possible gràcies a alguns

generals de l’exèrcit de Justinià I Belisari + Narsès +

Joan Troglita.

L’emperador

Justinià

El general

Belisari

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

BIZANCI i les ILLES BALEARS: Entre els segles V i principis del segle VI Illes Balears

sota el domini vàndal.

Emperador Justinià aprofità les divisions internes dels vàndals per enviar un exèrcit a Cartago (comandat pel general Belisari). Després d’una campanya relativament breu Belisari conquistà el

regne vàndal el nord d’Àfrica quedà incorporat a l’Imperi d’Orient.

Paral·lelament que Belisari derrotava els vàndals Apol·linar al 534 s’apoderà de les illes Balears hi romangué com a governador.

Des de 534 a poc a poc tot el nord d’Àfrica, les Illes de Sardenya i Sicília, la península Itàlica, les Balears i el llevant de la península Ibèrica quedaren sota el domini bizantí.

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

Conquesta de les illes Balears per Bizanci va permetre el desenvolupament del culte catòlic sense traves: Testimonis nombroses basíliques paleocristianes a Menorca i

Mallorca, del segle VI mostres important de l’art paleocristià: Basílica de Son Fiol a Santa Maria del Camí tres naus amb un

paviment format per un mosaic de marbre.

Basílica de Son Peretó a Manacor.

Basílica de Son Bou a Alaior. Cronologia: finals del segle IV o començaments del segle V.

Edifici de planta rectangular, amb vestíbul o nàrtex, tres naus separades per columnes, capçalera tripartida i absis semicircular.

Basílica del Molinet des Cap des Port a Fornells, es Mercadal.

Basíliques de l’Illa del Rei, Illa d’en Colom i es Fornàs de Torelló (Maó).

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

Eivissa arqueologia apunta cap a una

recuperació de les activitats agràries:

Algunes explotacions foren abandonades al llarg de

l’ocupació vàndala es tornen a posar en

funcionament encara que no arribaren al mateix

nivell d’abans.

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

DECADÈNCIA DEL PODER BIZANTÍ A LA

MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL:

Segle VII península ibèrica dividida en dues parts:

Nord i el centre sota el poder visigot.

Sud i part del llevant sota el poder de Bizanci.

Dos reis visigots Sisebut + Suíntila lluitaren per

tal d’alliberar els territoris peninsulars en poder de

Bizanci:

629 ho aconseguiren des d’aleshores la península Ibèrica

restà sota l’hegemonia visigoda.

Son Peretó

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

També en el s. VII bizantins comandats per

Gregori (governador militar de Cartago) derrotats

pels musulmans en la batalla de Subeitala (647) al

nord d’Àfrica aquest fet provoca:

Gran nombre d’habitants del nord d’Àfrica

s’espargiren per altres territoris alguns d’ells a les

Illes Balears.

Caiguda definitiva de Cartago en mans dels

musulmans es produeix al 698.

4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

Segle VIII:

A mesura que Bizanci anava perdent territoris de la

Mediterrània occidental a favors dels musulmans.

Les Illes Balears també quedaven cada cop més

aïllades i independitzades de l’Imperi bizantí

encara que conservaven les institucions

administrativomilitars d’arrels bizantines.

BASÍLICA DE SON PERETÓ (MANACOR)

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Introducció:

El jaciment paleocristià de Son Peretó (Manacor):

és una de les troballes més importants de la Mallorca

de l'Antiguitat tardana:

testimoniatge de la primera arquitectura cristiana mallorquina

símbol de la implantació del cristianisme a l’illa

conjunt fonamental per entendre els denominats en la nostra

historiografia com els "segles foscs" (s. IV fins a la conquesta

islàmica al s. X) de la història de Mallorca.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Conjunt arqueològic de Son Peretó ocupa

una extensió de vuit mil metres quadrats i

consta de:

una basílica

un baptisteri

una necròpolis dels segles V i VI d C

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

L’art paleocristià:

L'art paleocristià és l’art realitzat per les primeres

comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi

Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel

que coincideix paral·lelament amb el final de l'art romà,

l'apogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic

(bàrbars).

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Passa per dues etapes: La primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit

(es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes).

La segona, l'etapa triomfal, marcat per: L'Edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la

llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant Pere del Vaticà (320),.

L'Edicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques, mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que veim manifestat també a les Illes Balears.

ART DE LA PRIMERA ETAPA (no reconeixement del Cristianisme)

ART DE LA SEGONA ETAPA (reconeixement del Cristianisme)

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

La basílica demostra la poca reticència utilitzant les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes (romanes) per a adaptar-les a les seves necessitats. El concepte i la funcionalitat del temple cristià són molt

diferents de la concepció del temple clàssic grec i romà. El temple clàssic era una petita cambra destinada a la

representació de la divinitat corresponent.

En canvi, el temple cristià és fonamentalment un lloc de culte i de reunió de la comunitat de fidels, la qual cosa determina la necessitat de construir espais amplis i ordenats per al desenvolupament de les funcions litúrgiques.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Model de basílica cristiana no podien ser els temples pagans els cristians refusaren tot el que pogués recordar el paganisme. Cristians prengueren el model per als seus temples de

l’arquitectura oficial romana, concretament de la basílica: edifici que tenia diverses funcions a l’imperi romà però que

s’adaptava bé tant a: les necessitats funcionals: la reunió comunitària

com al simbolisme: (lloc de culte a l’emperador, substituït per la figura de Crist Rei) de l’església cristiana.

Les basíliques romanes eren, però, molt diferents en forma i funció, i el cristianisme no va copiar literalment cap dels seus tipus sinó que en va fer una creació nova dins d’una tipologia coneguda.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per

albergar a la comunitat cristiana.

L'estructura és pràcticament igual que la basílica romana

(destinada a transaccions comercials i a impartir justícia),

presentant algunes variacions:

com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les

cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i

decorades amb cassetons.

la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que

creua la nau longitudinal, cap a l'altar) al·ludint al símbol de la

creu on va morir Crist.

Basílica romana de Maxenci

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

La tipologia de la basílica cristiana, després d’un període de vacil·lacions i recerques, va

quedar definida a la primera meitat del segle IV i va presentar una notable uniformitat en tot

l’àmbit de la cristiandat; l’església cristiana presenta els següents elements:

L’atri, un pati tancat al qual podien accedir fins i tot els no creients i els aspirants al

baptisme.

El nàrtex, o vestíbul, que és un pòrtic o una nau transversal afegida, anterior al recinte

estrictament sagrat, i des del qual podien seguir la segona part de la Missa (l’Eucaristia)

els catecúmens o fidels que es preparaven per rebre el baptisme.

El recinte sagrat, una gran sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un

nombre senar de naus (una, tres o cinc) separades entre si per arquitraus sobre columnes

o per arcs de mig punt sobre columnes. La nau central, més ampla i més alta que les

laterals, s’il·lumina mitjançant les finestres que s’obren a les naus laterals.

L’absis, és un espai semicircular situat en el costat oposat a la porta, com a culminació de

l’eix de la nau central. Funcionalment, forma part del presbiteri, la zona reservada als

sacerdots i on aquestss celebren el sacrifici de la missa. El presbiteri estava separat de la

nau central per la iconòstasi.

La pròtesi i el diacònicon eren dues dependències annexes al presbiteri on es recollien les

ofrenes (diacònicon) i on es feia la benedicció del pa i del vi (pròtesi).

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa

Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà,

Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem

(bressol del cristianisme).

A les Balears, entre d’altres: la Son Peretó

(Manacor), de Son Bou (Menorca), etc.

La majoria d'elles modificades estilísticament a

través del temps, com la de Sant Pere...

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Son Peretó:

Aquesta basílica presenta una estructura de planta rectangular, amb tres naus separades per dues fileres de columnes que suportarien les respectives arquejades, a més de quatre pilars en els extrems. La nau central era més ampla que les laterals i es trobava

rematada per un absis.

En aquest absis, al que es devia accedir per dos escalons, es va recuperar en les antigues excavacions un primitiu altar de pedra, que presumiblement devia haver allotjat un reliquiari.

Les naus laterals acabaven en dos recintes que flanquejaven l'absis i sembla ser que van ser incorporats amb posterioritat a la primitiva construcció.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Precedint el temple es troba un vestíbul o atri de planta quadrada, on es va localitzar el nàrtex o baptisteri central.

Com fet excepcional, aquest disposava de dues piscines baptismals que encara avui no se sap si es van utilitzar simultàniament (la gran per als adults i la petita per als nins), o si la gran és més antiga (per al ritu baptismal per immersió) i la petita més moderna (per al ritu baptismal per aspersió).

El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueixl'eix de la basílica.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Cal assenyalar que el jaciment arqueològic de

Son Peretó és molt major del que avui dia es

pot apreciar, ja que la part excavada és molt

petita en relació al que queda sense excavar.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

El paviment del temple es trobava cobert per

un conjunt de mosaics amb motius vegetals i

geomètrics, amb representacions d'aus,

sanefes, faixes i cercles enllaçats.

L'única representació figurativa es trobava en la

nau central: es tracta probablement d'una escena

paradisíaca encara que únicament es conserven

restes de palmeres.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Mosaics de la basílica paleocristiana de Son Peretó: resenten clares similituds amb altres produccions musivàries de

l'àrea mediterrània que s'enquadren temporalment a mitjan segle VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord-africans.

Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques.

Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, l'absència de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la circumscripció de les figures d'animals en els elements geomètrics o florals.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Entre els altres mosaics sobresurt la làpida sepulcral

d'una dona anomenada Baleria, que incorpora motius

de simbologia cristiana com són les aus i les cràteres.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

Mosaic de na Baleria: Lauda sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de

Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar un bell mosaic.

El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segonsel model comú al Nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica. A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a

cada banda.

En la banda central del mosaic hi ha l'epitafi. L'epitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X

TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO La traducció, aproximadament, ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys (?), i va sortird'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre.

A l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologiacristiana molt emprada en la decoració funerària.

Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.

MOSAIC DE NA

BALÈRIA

Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó

Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó

BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)

BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)

Es tracta d'una basílica de tres naus, amb absis central flanquejat per duescapelles annexes i precedida d'un nàrtex.

A la façana occidental s'obren tres portes d'accés, mentreen el nàrtex s'obren tres portes que donen pas a cadascuna de les naus.

L'últim cos central, i més proper a l'absis, es troba lleugerament elevat sobre el nivell de les naus i separat de la resta de l'església per cancells.

Les dues capelles annexes al absis no semblen haver tingut un altre accés més que el que s'obre capa les naus laterals, i corresponen respectivament a la prothesis, a la banda esquerra, i al diakonikon, en el dret.

La prothesis va servir de baptisteri, tal com hodemostra la piscina monolíticacilíndrica trobada en aquest lloc i tallada formant a la part interior un buit de quatre lòbuls.

Així com el conjunt de l'església es pot datar al segle V, la pilabaptismal pertany al segle VI.

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

Fe islàmica (ISLAM) predicada pel profesta

Mahoma (622-Hègira) havia aconseguit

d’unificar les tribus del desert d’Aràbia al

començament del segle VII:

Després de la mort de Mahoma (632) els àrabs

islamitzats aconseguiren derrotar dos dels més

grans imperis de l’època:

El Bizantí

El Persa

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

Musulmans iniciaren una ràpida expansió

amb la incorporació de:

Extensos territoris d’Àsia: Síria, Palestina,

Mesopotàmia, Iran...

D’Àfrica: Egipta, Líban i el Magrib.

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

Desintegració del poder bizantí a la Mediterrània

occidental va deixar les Balears a la mercè de

les incursions musulmanes:

1a expedició contra les Balears 707 dirigida per Abd

Al·lah (fill del governador musulmà del nord d’Àfrica,

Mussa).

Mussa + Tariq envaïren la península ibèrica + derrotaren

els visigots a la batalla de Guadalete (711).

En pocs anys ocuparen gairebé tota la Península (nuclis de

resistència: muntanyes cantàbriques i als Pirineus).

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

ILLES BALEARS no foren ocupades els

seus habitants de religió cristiana continuaren

vivint de manera més o menys independent:

Entorn 800 pobladors de les Illes demanaren

ajuda a Carlemany (emperador dels francs)

perquè eren amenaçats pels sarraïns:

No se sap si els francs ajudaren a les Balears.

Queda descartat que les Illes Balears quedassin

vinculades a l’Imperi franc.

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

Balears durant el s. IX novament atacades

pels musulmans i normands:

Normands (víkings) arribaren en les seves

incursions fins a la Mediterrània.

859 saquejaren les Balears.

848 les Balears objecte d’un atac de l’emir de

Còrdova Abd al-Rahman després que els illencs

haguessin trencat un tractat amb els musulmans.

5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A

LES ILLES BALEARS

A finals del segle IX les Balears es trobaven

en una situació molt precària:

La vida urbana havia desaparegut.

El comerç pràcticament no existia.

La població havia declinat força els repetits atacs

exteriors de musulmans i normands havien deixat les

Balears gairebé despoblades.