Les lesions en el futbol sala base masculí

Treball de recerca

Categories infantil, cadet i juvenil

David Vall Brossa

Dirigit per J.L.Herrera Institut Montserrat

Data 5/ 11/ 2014

LES LESIONS EN EL FUTBOL SALA BASE MASCULÍ

DAVID VALL BROSSA 4

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació ......................................................................................... 4 1.2. Hipòtesis i objectius ........................................................................... 5 1.3. Metodologia ...................................................................................... 6

2. EL FUTBOL SALA: ANÀLISI D’UN ESPORT EN EXPANSIÓ 2.1. Orígens ............................................................................................. 7 2.2. Trets bàsics ....................................................................................... 8 2.3. El futbol sala a Espanya i Catalunya .................................................. 11 2.4. Aspectes favorables per a la pràctica del futbol sala ......................... 12 2.5. Regles .............................................................................................. 15

3. DETECCIÓ I ANÀLISI DE LES LESIONS 3.1. Característiques del joc .................................................................... 17 3.2. Per què es produeix la lesió esportiva .............................................. 19

3.2.1. Factors que predisposen a patir lesions ............................. 20 3.2.1.1. Factors individuals ............................................... 21 3.2.1.2. Factors tècnics ..................................................... 26 3.2.1.3. Factors dietètics .................................................. 27 3.2.1.4. Factors ambientals .............................................. 30

3.3. On es produeix la lesió esportiva ..................................................... 33 3.3.1. Lesions òssies .................................................................... 34 3.3.2. Lesions articulars ............................................................... 35

3.3.3. Lesions musculars .............................................................. 36 3.3.3.1. Esquinç de turmell ............................................... 39

3.4. Quan es produeix la lesió esportiva ................................................. 41

4. PREVENCIÓ DE LESIONS 4.1. Control mèdic ................................................................................. 45 4.2. Entrenament .................................................................................. 47

4.2.1. Sessions d’entrenament ................................................... 47 4.2.2.Escalfament ...................................................................... 50 4.2.3. Tornada a la calma ......................................................... 53 4.2.4. Pretemporada ................................................................ 54 4.2.5. Descans .......................................................................... 57

4.3. Alimentació i hidratació ................................................................. 57


DAVID VALL BROSSA 5

4.3.1. Dietes òptimes per a futbolistes ....................................... 57 4.3.2. Begudes isotòniques ........................................................ 60

4.4. Seguretat esportiva ........................................................................ 62 4.4.1. Calçat ............................................................................... 62 4.4.2. Proteccions ...................................................................... 64

4.5. Prevenció de la lesió de turmell ..................................................... 66

5. RECUPERACIÓ DE LESIONS

5.1. Mètodes bàsics de tractament de lesions ....................................... 68 5.1.1. Crioteràpia ..................................................................... 69 5.1.2. Termoteràpia ................................................................... 70 5.1.3. Kinesiotape .................................................................... 70

5.1.3.1. Característiques ................................................. 71 5.1.3.2. Propietats del color de l’embenatge .................. 72 5.1.3.3. La kinesiotape en l’esport .................................. 72

5.1.3.4. Lesions més tractades ................................................... 73 5.2. Tractament de l’esquinç de turmell ................................................ 74

5.2.1. Tractament d’un esquinç de primer grau ......................... 74 5.2.2. Tractament d’un esquinç de segon grau .......................... 75 5.2.3. Tractament d’un esquinç de tercer grau .......................... 76 5.2.4. Exercicis per a la recuperació .......................................... 78 5.2.5. Material i aparells per a la recuperació ........................... 79

6. CONCLUSIONS 6.1. Propostes finals ........................................................................... 84

7. APÈNDIX 7.1. Enquesta a jugadors ................................................................... 85 7.2. Enquesta a porters ..................................................................... 89 7.3. Entrevista a la fisioterapeuta ...................................................... 93 7.4. Entrevista als entrenadors .......................................................... 96

8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

9. ANNEX


DAVID VALL BROSSA 6

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació

El meu treball de recerca tracta sobre les lesions en el futbol sala base.

M’he interessat per aquest tema per diversos motius: el primer, perquè m’agrada el

tema de la fisioteràpia i és una de les opcions a estudiar en el futur. El segon, perquè

m’encanta el futbol sala, jugo des que tinc 6 anys i aquest estiu també he fet el curs

per a ser entrenador. I el tercer, perquè m’he lesionat molts cops practicant aquest

esport.

Em considero una persona molt activa i esportista i crec que l’esport és vital, no

només per a la bona salut de les persones, sinó també per sentir‐se bé amb un mateix.

El fet de realitzar exercici físic t’ajuda positivament, evitant que els músculs s’atrofiïn,

a tenir més capacitat de superació personal i molts altres aspectes relacionats amb el

metabolisme del cos humà.

Considero que amb aquest treball puc aprendre moltes coses positives relacionades

amb l’esport que practico en el meu dia a dia, com ara aspectes a millorar sobre

l’alimentació, sobre com s’ha de fer un bon entrenament depenent de la intensitat a

la que es vulgui treballar, els escalfaments i els mètodes de prevenció entre d’altres.

Un cop establertes les diferents lesions que es produeixen en el futbol sala base,

intentaré analitzar la lesió més freqüent i aprofundir-hi des de l’aspecte preventiu,

mèdic i terapèutic. Em centraré en les categories infantil, cadet i juvenil perquè són

aquelles en les que la intensitat de joc competitiu ha assolit ja un nivell alt i perquè

és el moment en què es produeix el creixement i el desenvolupament físic dels

jugadors, fet que pot provocar també un major nombre de lesions.


DAVID VALL BROSSA 7

1.2. Hipòtesis i objectius

L’objectiu inicial que m’he proposat a l’hora de realitzar aquest treball ha estat

detectar quines són les lesions més habituals en el futbol sala base en categoria

masculina analitzant tots els factors que hi influeixen.

Un cop detectades les lesions més comunes, he intentat establir de quina manera es

poden prevenir i, en el cas que ja s’hagin produït, saber quines són les maneres

d’aconseguir una més ràpida recuperació.

Per a assolir aquest objectiu m’he plantejat una sèrie d’hipòtesis a les quals he anat

donant resposta a mesura que avançava en la recerca:

1. Quina és la lesió més freqüent en el futbol sala base en les categories

infantil, cadet i juvenil, com, quan i per què es produeix? DETECCIÓ

2. De quina manera es poden canviar els mètodes de treball amb els

jugadors joves per tal de millorar-ne el rendiment intentant que es

produeixin el menor nombre de lesions possibles? PREVENCIÓ

3. En el cas que ja hi hagi lesió, quina és la manera més eficaç de retornar

al terreny de joc? RECUPERACIÓ

L’objectiu final és intentar que aquest treball sigui útil per a tots els practicants de

futbol sala ja que el que pretén és donar informació per intentar evitar les lesions

que, per altra banda són molt freqüents en aquest esport.


DAVID VALL BROSSA 8

1.3. Metodologia

A l’hora de realitzar aquesta recerca he seguit aquestes passes:

a) Elecció del tema, que com ja he comentat a la justificació, va tenir molt a veure

amb l’activitat esportiva que practico habitualment.

b) Observació sobre el terreny de joc ja que cada setmana faig entre dues i tres

sessions d’entrenament. Però a més vaig patir una lesió, de la que parlaré més

endavant, que em va permetre observar com espectador des de la banqueta com

es feien les sessions d’entrenament.

c) Recull de dades a través d’enquestes, entrevistes i casos reals. Durant tota la

temporada vaig passar enquestes a jugadors de futbol sala de les categories

infantil, cadet i juvenil dels clubs E.F.S. Prosperitat, A.E. Les Corts UBAE i C.E.S.

Bosco Rocafort. He preguntat a diversos entrenadors per aclarir dubtes sobre

alguns aspectes. També vaig entrevistar a una fisioterapeuta, especialitzada en

fisioteràpia esportiva. Finalment com a cas pràctic de lesions i recuperacions he

aportat experiències personals ja que em vaig fer un esquinç de turmell durant la

temporada. 1

d) Recopilació de dades mitjançant la bibliografia i webgrafia existent

e) Assistència a un curs d’entrenador impartit per la Federació Catalana de Futbol

durant el mes de juliol

f) Anàlisi de les dades obtingudes en els punts b, c, d i e

g) Redacció del treball i les conclusions

1 Una mostra de les enquestes realitzades i de les entrevistes es recull a l’apèndix.


DAVID VALL BROSSA 9

2. EL FUTBOL SALA: ANÀLISI D’UN ESPORT EN EXPANSIÓ

2.1. Orígens

El nom de Futsal prové de les paraules “Futbol” i “Sala”. Actualment també se’l coneix

amb el nom de Fut-Cinc.

El futbol sala neix a la capital d’Uruguai, Montevideo, l’any 1930. Quan Uruguai

guanyà el campionat del món de futbol va sorgir un gran interès per practicar aquest

esport. Les escoles uruguaianes no disposaven de prou espai per fer camps de futbol

i sembla ser que el professor Juan Carlos Ceriani va crear una primera versió del futsal

utilitzant regles del waterpolo, bàsquet, handbol i futbol. El joc es realitzava en

recintes o pavellons esportius de bàsquet o handbol i d’aquí el seu nom de futbol de

saló.

Una vegada que Ceriani el va impulsar, el futsal es va fer popular ràpidament a Sud-

Amèrica, sobretot al Brasil. Poc a poc es va anar estenent i actualment es practica a

tot el món. Dues organitzacions se’n disputen el control: la FIFA (Federació

Internacional de Futbol Associació) i l’AMF (Associació Mundial de Futsal).

La FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federació de futbol i l'AMF

considera que és un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federació

pròpia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/FIFA

http://ca.wikipedia.org/wiki/AMF

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esport


DAVID VALL BROSSA 10

2.2. Trets bàsics

El futbol sala és un esport col·lectiu de pilota practicat entre dos equips de 5 jugadors.

El terreny de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 42 metres de llargada i de 16 a

25 metres d’amplada. Dels diferents materials en què es realitzen les superfícies del

terreny de joc se’n parlarà més endavant ja que és important en la incidència de

lesions.

Terreny de joc

Mesures del terreny de joc

Els jugadors d’aquest esport precisen d’una gran habilitat tècnica i domini sobre la

pilota, així com velocitat i precisió en l’execució tant en rebre com en realitzar

gestos tècnics. Els moviments ràpids i potents, les constants aturades i canvis de

direcció i d’altres aspectes característics del futbol sala determinen els tipus de

lesions que són més habituals en aquest esport i serà un dels eixos del treball de

recerca.

40 m

25 m



El futbol sala és per tant un esport d’associació, amb oponent i molt mòbil. Hi ha tants

moviments que és difícil senyalar les diferents posicions de cada jugador, però sí que

hi ha unes d’establertes.

Porter: el porter és el jugador que té com a principal objectiu evitar que la pilota entri

a la seva porteria però es pot incorporar a l’atac i actuar com un jugador més de

camp, pot tocar la pilota al seu camp una sola vegada i té 4 segons per passar de

camp, després en el camp contrari pot tocar-la les vegades que vulgui (porter-

jugador).

Tanca: és el jugador que es col·loca per davant del porter i té unes característiques

més defensives. Aquest és el que acostuma a moure el joc i és un dels jugadors,

després del porter, que ha d’organitzar l’equip.

Ales: són els jugadors que s’ubiquen per les bandes, han d’atacar i defensar, són els

que més treballen. Han de donar sempre ajut als companys.

Pivot: és el jugador de l’equip amb més caràcter ofensiu. La seva principal funció és

la de jugar d’esquenes a porteria, ja sigui per donar-se la volta i rematar o per passar-

la als seus companys. També està en constant moviment.

Tanca: Kike Boned Pivot: Fernandao



Ala: Bateria

Un partit de futbol sala dura 40 minuts dividits en dos parts de 20 minuts cada una.

Cada vegada que la pilota no està en joc s’ha de parar el cronòmetre. Per tant el

temps del partit en general és d’aproximadament una hora i mitja. Cada equip

disposa d’un temps mort per part, que dura un minut, s’utilitza quan l’entrenador ho

considera necessari.

És un esport molt entretingut i dinàmic que té menys reconeixement del que hauria

de tenir a nivell professional, però poc a poc va creixent, sobretot en l’àmbit escolar

i en les categories base.

Els dos continents on es practica més el futbol sala és a Sud-Amèrica i a Europa i les

dues potències mundials són la selecció espanyola i la selecció brasilera.

Selecció espanyola, temporada 2013/14



Selecció brasilera, campiona del darrer mundial

2.3. El futbol sala a Espanya i Catalunya

A les darreres dècades, la selecció espanyola de futbol sala masculina ha participat

en les sis edicions del Mundial de futbol sala i va ser l’amfitriona a l’edició del 1996.

L’any 2000 i 2004 va ser campiona del món i en el 1996 i 2008 sots campiona. També

ha participat a les set edicions celebrades de l’Eurocopa de les quals ha guanyat cinc

i ha estat organitzadora de les edicions del 1996 i 1999.

Els clubs catalans com el FC Barcelona Alusport, el Marfil Santa Coloma o el Futbol

Sala Martorell tenen una important trajectòria a la Lliga Nacional. El Barça Alusport

ha guanyat la lliga durant tres temporades seguides (des del 2010 al 2013) i això ha

provocat que encara hagi crescut més l’interès de la gent jove per aquest esport.

Aquest any, per exemple el Barça Alusport ha estat el campió de la copa d’Europa de

clubs.

FCB Alusport guanyador de

l’última UEFA futsal cup



2.4. Aspectes favorables per a la pràctica del futbol sala

A l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona

en el curs escolar 2012-2013 realitzat per l’Ajuntament s’observa que l’esport base

ha patit una evolució molt positiva respecte als estudis dels anys 1998 i 2007. Un dels

esports més practicats de forma organitzada juntament amb el futbol, el bàsquet i la

natació és el futbol sala.

EVOLUCIÓ DELS HÀBITS ESPORTIUS DE LA POBLACIÓ ESCOLAR

2

Sixto González Villora diu que el futbol sala té unes característiques que el fan molt

favorable per a la iniciació en l’esport dels nens i nenes.

- Es pot jugar en pista coberta o descoberta, cosa que facilita la seva pràctica

durant tot l’any, independentment de la meteorologia. A més la majoria de

les escoles tenen patis de les dimensions necessàries per jugar a futbol sala,

això facilita la iniciació en aquest esport.

- És un esport d’equip la qual cosa afavoreix la socialització i l’aprenentatge del

treball en equip, ja que obliga a mantenir relacions amb els companys.

2 Gràfic extret de l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona

realitzat per l’Institut Barcelona esports i l’Ajuntament de Barcelona durant el curs 2013



- És un esport econòmic, ja que només es necessita una pilota i un parell de

bambes adequades.

- Poden jugar nens i nenes barrejats fins a l’adolescència.

- És una activitat física que contribueix al desenvolupament de les habilitats

motrius dels nens i nenes (coordinació, execució, percepció, decisió...).

- La pràctica habitual del futbol ajuda a mantenir un estil de vida saludable.

Totes aquestes característiques han fet que el número de practicants de futbol sala a

nivell escolar hagi tingut molt d’èxit. Això ha provocat l’augment de llicències

federatives que juntament amb els èxits dels clubs catalans professionals i de la

selecció espanyola, han convertit el futbol sala en un esport que cada vegada té més

seguidors.

A Espanya hi ha aproximadament 100.000 llicències federatives de les quals gairebé

35.000 corresponen a jugadors de les categories juvenil, cadet i infantil.

CATEGORIES DE COMPETICIÓ

Pre Benjamí 6-7 anys

Benjamí 8-9 anys

Aleví 10-11 anys

Infantil 12-13 anys

Cadet 14-15 anys

Juvenil 16-17-18 anys

D’aquestes categories de competició en el futbol federat el meu treball es centra

sobretot en les tres últimes ja que el treball de camp (enquestes a jugadors) s’ha fet

en les edats que més lesions pateixen per ser una etapa de gran desenvolupament

físic i alhora de competitivitat més alt, dels 12 als 18 anys.



A Catalunya tenim dues lligues paral·leles de futbol sala que corresponen a dues

federacions diferents. Per una banda hi ha la secció de futbol sala que depèn de la

federació espanyola de futbol (RFEF) i que aquesta darrera temporada ha comptat

amb gairebé 16.000 llicències de les quals més de de 6.600 corresponien a les

categories d’infantil, cadet i juvenil. Per una altra la Federació catalana de Futbol sala

(FCFS) compta en aquestes categories amb un total de 1200 llicències en la

temporada 2013-2014. Tot això sense comptar amb els Consells escolars que tot i no

estar federats compten amb un bon nombre de jugadors en categories base.

LLICÈNCIES FEDERATIVES

RFEF

Real Federación Española

de Futbol

FCF

Federació Catalana

de Futbol

FCFS

Federació Catalana

de Futbol Sala

Infantil - masculí 10780 1780 261

Cadet - masculí 10613 1768 252

Juvenil - masculí 9865 2166 596

Infantil - femení 996 212 18

Cadet - femení 1194 301 3

Juvenil - femení 1463 431 111

TOTAL 34911 6658 1241



2.5. Regles

Per acabar aquest apartat sobre l’esport del futbol sala, faré referència a les regles

de joc3 perquè algunes més i d’altres menys, també incideixen en les possibles

lesions.

Infraccions

Poden ser faltes tècniques, faltes personals i faltes de disciplina.

Gol

Serà vàlid quan la pilota creui totalment la línia de fons entre els pals de la porteria i

sota el travesser. No serà vàlid el gol que provingui d’un xut de l’àrea contrària o de

banda a no ser que la toqui algun jugador abans.

Durada del partit

La durada del partit és de 40 minuts distribuïts en dos parts de 20. El temps es para

cada cop que la pilota no està en joc. S’han realitzat estudis sobre quina és en realitat

la durada total d’un partit i s’ha posat com a mitjana uns 76 minuts, és a dir, més d’un

37% dels 40 minuts establerts pel reglament. Aquesta durada s’ha de tenir en compte

a l’hora de preparar físicament els jugadors i de plantejar els entrenaments.

Substitució dels jugadors

Es poden canviar els jugadors tants cops com es vulgui inclòs el porter. Els canvis

s’hauran de realitzar per una certa zona marcada per unes línies al terra del camp.

Equipament dels jugadors

Els jugadors hauran d’anar amb el mateix conjunt: samarreta de màniga llarga o

curta, pantalons curts i mitgetes. Els porters han de portar un uniforme diferent al

dels seus companys de camp.

Nombre de jugadors

Cada equip es composa de 12 jugadors inclosos els porters, que s’inscriuran a l’acta.

Només podran estar en el terreny de joc 5 jugadors, un dels quals és el porter. No es

3 Federación Internacional de Futbol Asociación FIFA. Reglas de Juego del Fútsal 2012/13



pot començar un partit si els equips no es presenten amb un mínim de 4 jugadors.

Un dels jugadors de l’equip tindrà la funció de capità.

Pilota

Serà esfèrica, de cuir i amb unes mides i pressió determinada.

El camp de joc

La forma, alçada i superfície del camp haurà de seguir la normativa vigent així com

les bandes exteriors i el traçat interior del camp (línia central, línia d’àrea de porteria,

línia de doble penal, zona de canvi de jugadors i porteries). H haurà d’haver un espai

per a la taula de l’apuntador o cronometrador i un lloc per als jugadors dels dos

equips.

Tipus de camp

Serà homogeni, consistent i que permeti un lleuger lliscament controlat pel jugador.

Pot ser de fusta, de ciment, sintètic, d’herba artificial i de materials semblants. Estan

prohibits els camps d’herba natural, sorra o cendra. Donat que cada quinze dies els

jugadors es poden trobar amb una superfície de camp que no és l’habitual

d’entrenament i joc, caldrà fer un bon escalfament abans d’iniciar el partit.

Xarxa

De malla quadrada de 10 x 10 cm, sense tensar per amortir la velocitat de la pilota i

impedir que aquesta reboti al terreny de joc.

Marcadors

Ben visibles per l’apuntador i el públic. S’hi anoten els gols marcats, el temps, les

faltes...

Pilota oficial de la temporada 2012/2013



3. DETECCIÓ I ANÀLISI DE LES LESIONS

Com en tota activitat física d’alt nivell, en el futbol sala es produeixen lesions. En

aquest apartat em proposo analitzar quines característiques pròpies d’aquest esport

provoquen les lesions i de quin tipus són. A més intentaré esbrinar si en el futbol sala

base les lesions que es produeixen són similars que en el futbol d’adults i si són més

o menys nombroses.

3.1. Característiques del joc

El jugador de futbol sala requereix d’una gran condició física i d’una amplia formació

tècnica individual necessàries per actuar a gran velocitat, amb precisió, per desplaçar-

se amb i sense pilota, i també ha de ser capaç de prendre decisions en fraccions de

segons.

Segons Germán Andrín4 és bàsic conèixer què passa durant un partit de futbol sala,

per saber amb exactitud la demanda física i l’esforç a realitzar. Andrín diu que en el

futbol sala hi ha dues variables a tenir en compte: el factor temps i el factor velocitat-

distància.

Pel que fa al factor temps, estudis realitzats5 mostren que encara que

reglamentàriament el partit dura 40 minuts, en realitat dura una mitja de 76 minuts.

Això és a causa de que cada cop que la pilota no està en joc s’atura el cronòmetre.

Pel que fa al factor velocitat-distància aquests mateixos estudis estableixen 6

categories d’anàlisi segons la distància recorreguda en funció de la velocitat:

4 ANDRÍN GARCÍA, Germán. Caracterización de los esfuerzos en el fútbol sala basado en el estudio

cinemático y fisiológico de la competición. Revista Digital, Buenos Aires, 2004. Consultat a través de

www.efdeportes.com/efd77/futsal.htm

5 Extret del llibre de CUADRADO PEÑAFIEL, Víctor i JIMÉNEZ REYES, Pedro. Futbol Sala. De la

iniciación al alto rendimiento. Editorial Paidotribo, Badalona 2014



- Estàtic

- Caminant

- Trotant

- Carrera a intensitat mitja

- Carrera a alta intensitat

- Carrera a màxima velocitat (esprint)

Recorreguts realitzats per un jugador durant deu minuts de joc

Es creu que un jugador de futbol sala per partit recorre uns 4500 metres dels quals

un 52% són fets a intensitats elevades (carrera a alta intensitat i esprints)

Com s’observa en el dibuix, els desplaçaments d’un jugador de futbol sala es

produeixen pràcticament en tota la superfície del camp, fet que implica molts canvis

de direcció, arrencades, frenades, salts, girs... Consultada la fisioterapeuta esportiva

Laura de las Heras6, em va dir que:

6 Laura de las Heras, osteòpata i fisioterapeuta esportiva, entrevistada el mes d’abril de 2014.



“El fútbol sala es un deporte de impacto, caracterizado por su rapidez y reacciones explosivas. Esto suele causar problemas de ligamentos y/o fibras musculares, siendo los más comunes las roturas fibrilares y los esguinces. Los esguinces de tobillo y rodilla son los casos que con mayor frecuencia se ven en consulta.”

Per pròpia experiència sé que és un esport on els esforços són de forma intermitent,

en els que les accions del joc tenen una duració mitja de 15 segons a una intensitat

majoritàriament elevada.

En definitiva, queda clar que les especials característiques del futbol sala en la

combinació del temps, de la velocitat, de la distància i dels tipus de desplaçaments i

moviments que s’hi realitzen s’han de tenir molt en compte en el nostre procés

d’entrenament, per saber com ha de ser el volum de treball tant en pretemporada

com en el període competitiu, i per altres qüestions relacionades amb aspectes

tàctics i amb les característiques de cada jugador. En el meu cas he patit més d’un

esquinç sense que hagi intervingut un altre jugador.

Tot plegat ens ajudarà a realitzar unes correctes sessions d’entrenament en quant a

la intensitat per aplicar a la competició i també a l’hora de treballar el

desenvolupament de la condició física i establir millors pautes de treball de prevenció

de lesions.

3.2. Per què es produeix la lesió esportiva

La lesió esportiva es pot produir per diversos factors i, en ocasions, per la combinació

de més d’un d’aquests factors.

En un estudi sobre lesions en joves realitzat per la Universitat de Múrcia, s’estableix

que a l’hora d’analitzar per què es produeixen les lesions cal tenir en compte:

Factors interns del jugador (fisiològics i psicològics)

Factors externs al jugador (categoria, context, temps de joc, mètodes

d’entrenament, etc.)



3.2.1. Factors que predisposen a patir lesions

En la jornada sobre seguretat esportiva impartida per la Federació Catalana de Futbol

Sala7 a la que vaig assistir es va dir que hi ha 4 factors que influeixen a l’hora de patir

lesions: factors individuals, factors tècnics, factors dietètics i factors ambientals.

FACTORS INDIVIDUALS

- Edat (pèrdua gradual de l’elasticitat)

- Fase de creixement òssia i muscular

- Sexe: les noies pateixen menys lesions

- Altres: potència, flexibilitat, presència d’alteracions, fatiga muscular

FACTORS TÈCNICS

- Errors en l’entrenament per manca d’adaptació prèvia

- Càrregues de treball inadequades

- No realitzar l’escalfament específic per a l’activitat

- Períodes d’inactivitat i tornada al treball

FACTORS DIETÈTICS

- Erros de rehidratació

- Errors d’alimentació

7Curs impartit per l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, juliol 2014



FACTORS AMBIENTALS

- Clima i condicions meteorològiques

- Superfícies de joc

3.2.1.1. Factors individuals

Primerament dir que les noies pateixen menys lesions que els nois tal i com m’han

comentat alguns fisioterapeutes i entrenadors. Això és degut majoritàriament a la

força del sexe masculí en el xoc i a la intensitat en el joc. Com el futbol sala base

femení no és l’objectiu del meu treball em centraré només en els nois.

Una de les coses importants són les condicions de cada jugador, és a dir, que per no

patir lesions s’han de tenir unes bones característiques físiques tant de força com

flexibilitat, com potència, una bona musculació...

Relació edat-lesions

A l’estudi “Lesiones y factores deportivos en futbolistes jóvenes”8 realitzat per la

Univeristat de Múrcia en jugadors de futbol 11 es comprova que en general,

comparant estudis fets a la categoria sènior, la incidència de lesions en el futbol base

és menor que en el professional però creix a mesura que augmenta l’edat dels

jugadors.

En el cas del futbol sala he preguntat als entrenadors sobre aquesta qüestió.

De la teva experiència com a jugador i/o entrenador, en quina categoria (infantil,

cadet, juvenil, sènior) has observat més lesions i quin creus que és el motiu?

8 OLMEDILLA ZAFRA, Aurelio y otros. “Lesiones y factores deportivos en futbolistas jóvenes” CCD,

año 3, núm.5, vol.2, Universidad Católica de Murcia, Múrcia 2006.



Tots ells han tingut unes respostes semblants i estaven d’acord en què la categoria

sènior és la que meses lesiona, i tot seguit anaven dient les altres categories base per

ordre de grans a petits. Però sobretot es centraven en els juvenils.

El Mario Roldán, entrenador de Les Corts, diu que un dels motius per la qual hi ha

nombroses lesions en la categoria juvenil és perquè al ser una categoria de 3 anys (els

jugadors tenen entre 16, 17 i 18 anys) hi poden haver més diferencies físiques, com

per exemple que s’enfrontin nois que ja tenen cos d’home amb nois que encara no

s’han desenvolupat. També hi poden haver lesions per culpa de l’excessiva càrrega

física ja que es treballa gairebé igual que en la categoria sènior.

L’Ernest Cardona, entrenador del Birmingham Futsal Club, afegeix que com més edat

té el jugador, més problemes tindrà ja que les articulacions ja s’han endurit i per tant

més fàcil de trencar-se.

El Carlos Nicolás, entrenador de Les Corts, em comenta la importància de

l’entrenament invisible (descans i alimentació) que a partir de la categoria juvenil no

és respecta com s’hauria de respectar. Sobre la importància de l’entrenament

invisible en parlaré a l’apartat de prevenció.

A part de la informació rebuda pels entrenadors, de les enquestes realitzades a 60

jugadors, 20 de cada categoria, els resultats també diuen que la categoria on es

produeixen més lesions és la juvenil (tots els jugadors s’han lesionat alguna vegada)

seguida dels cadets (16 de 20) i després els infantils (10 de 20).

0

5

10

15

20

25

infantil cadet juvenil

Jugadors lesionats



Per altra banda la fisioterapeuta Laura de las Heras diu que:

“El desarrollo del cuerpo se va haciendo por fases hasta su culminación o finalización que suele ser entre los 16-18 años. En edades tempranas la musculatura no se ha desarrollado y eso implica menos protección, los huesos están en fase de crecimiento y la columna en especial, por ello es importante evitar lesiones e impactos bruscos que puedan tener consecuencias en su formación. En edades tempranas la musculatura no está completamente desarrollada y eso hace que las articulaciones sean más vulnerables a sufrir esguinces.”

Per això quan alguns nens i nois tenen problemes físics (dolors a l’esquena, talons i

genolls) és perquè estan en edat de creixement tot i que no és comparable a les

lesions de les categories superiors.

En els juvenils sembla ser que s’ajunten diversos aspectes: estar encara en fase de

creixement, la desigualtat corporal entre els jugadors, la força i intensitat del joc, la

més alta competitivitat i no seguir unes pautes prou correctes de descans i

alimentació.

En aquestes fotos s’aprecia la diferència de desenvolupament entre les tres

categories i al costat es veu la gràfica corresponent al nombre de lesions que han

tingut els 20 jugadors de camp enquestats també de cada categoria.

Equip infantil de Les Corts de la temporada 2012-2013



Equip cadet de Les Corts de la temporada 2012-2013

0

2

4

6

8

10

12

0 1 2 3 4 més de 4

Nombre de lesionsInfantil

0

1

2

3

4

5

6

0 1 2 3 4 més de 4

Nombre de lesionsCadet



Equip juvenil de Les Corts de la temporada 2012-2013

Segons les gràfiques fetes per les respostes de les enquestes vaig veure tres resultats

diferents en les tres categories. En els infantils es veu molt clar que quasi bé no

tendeixen a lesionar-se donades les característiques del joc, un metabolisme encara

flexible i la menor càrrega física. Observant la categoria cadet es pot veure un punt

més entremig, hi ha més lesions que en els infantils però no tantes com als juvenils,

ja que els jugadors comencen a desenvolupar-se i a anar més forts. Finalment en els

juvenils es veu clar a la gràfica que és difícil lliurar-se de les lesions. Gairebé la meitat

de la mostra s’ha lesionat 3 vegades o més tot i ser encara joves.

0

1

2

3

4

5

6

7

0 1 2 3 4 més de 4

Nombre de lesionsJuvenil



3.2.1.2. Factors tècnics

Els factors tècnics són uns factors molt importants ja que si no es tenen en compte

és molt fàcil lesionar-se. Els entrenadors i els jugadors han de ser conscients que

després d’un període d’inactivitat, s’ha de tornar al treball paulatinament

(importància de la pretemporada). També s’ha de tenir en compte l’edat dels

jugadors per tal de no provocar càrregues inadequades que podrien acabar en lesió.

I sobretot realitzar un escalfament abans de començar la pràctica d’aquest esport i

així no començar fred. Aprofundiré més en tots aquests aspectes en l’apartat de

prevenció.

Relació entrenament–lesions

Dels 60 jugadors enquestats 46 he vist que s’havien lesionat. En la gràfica es veu que

la majoria de las lesions s’han produït durant l’entrenament i el partit. El que m’ha

sorprès més quan he extret els resultats ha estat que la majoria de lesions s’havien

produït en l’entrenament.

M’ha sobtat perquè on hi ha major intensitat i es va més fort és en els partits. Això

pot demostrar que potser no s’està fent un correcte entrenament i que les sessions

d’entrenament s’han de planificar millor.



Només en el cas dels juvenils s’han produït gairebé igual nombre de lesions en els

partits que en els entrenaments segurament perquè es treballa a màxima intensitat

en les dues circumstàncies.

3.2.1.3. Factors dietètics

En el curset d’entrenadors que vaig assistir aquest any, a més de donar importància

a les sessions d’entrenament, els professors van insistir molt en la correcta

alimentació i hidratació. Una de les unitats es va dedicar únicament a aquest tema ja

que els jugadors adolescents tendeixen a cometre molts errors en la hidratació però,

sobretot en l’alimentació, com a conseqüència d’uns mals hàbits alimentaris.

Relació alimentació – lesions

En l'esportista una dieta equilibrada ha de subministrar l'energia suficient per a cobrir

totes les necessitats i ha de proporcionar tots els nutrients en les quantitats

adequades, tenint en compte les característiques i necessitats individuals, i el tipus

d'esport realitzat i els entrenaments (intensitat, nombre de sessions, horari...).

Per tenir en compte quins aliments i en

quines quantitats s’ha de fer una dieta

equilibrada. Els nutricionistes han elaborat

una piràmide que presenta en la seva base

els aliments el consum dels quals és

recomanat diàriament i en major quantitat

(cereals, que són productes rics en hidrats

de carboni, fruites i verdures) i en el vèrtex,

els de consum ocasional. És convenient

realitzar entre 4 i 5 menjades al llarg del dia

per a repartir millor l’aportació energètica i

arribar amb menor sensació de gana (o ansietat) als menjars principals.



És recomanable prendre al llarg del dia:

- Aigua en abundància.

- 4 a 6 racions de pa i cereals.

- 2 a 4 racions de fruites.

- 2 a 4 racions de verdures.

- 2 a 3 racions de carn, peix o ous

- 2 a 3 racions de làctics.

- Olis amb moderació.

- Greixos i sucres ocasionalment.

Aquestes recomanacions serveixen per a tothom però són molt més importants per

als esportistes i encara més per als esportistes de base ja que estan en edat de

creixement. Els canvis fisiològics són sobretot més importants entre els 12 i 18 anys

(categories infantil, cadet i juvenil), per això a les enquestes que vaig passar hi havia

un apartat de preguntes sobre els hàbits en l’alimentació en relació amb els

entrenaments i amb els partits.

Les preguntes plantejades eren:



La pregunta completa de l’enquesta era si es menjava alguna cosa dues hores abans

del partit, entenent que immediatament abans de fer esport no es pot prendre res ja

que cal donar temps a fer la digestió.

Segons la primera gràfica la majoria de jugadors mengen abans d’un partit, però hi

ha alguns que solament ho fan a vegades i fins i tot n’hi ha tres que diuen que no

mengen mai dues i això no és correcte. Sempre s’han d’adquirir nutrients abans d’un

partit per agafar energia i evitar lesions. En l’apartat de prevenció de la lesió esportiva

dono unes pautes de quines són les dietes que s’han de seguir segons els

especialistes.

Després d’haver jugat un partit no és del tot necessari menjar immediatament si no

es té gana. És més important la rehidratació.

Finalment vaig fer una pregunta sobre els tipus d’aliments que consumien els

jugadors abans de jugar i els resultats van ser com havia previst. Primer els hidrats ja

que són un aliment amb gran aportació energètica i que també aporten calories. És

el més important en els esportistes. Tot seguit van els sucres com podrien ser les

barretes energètiques que abans d’un partit també poden aportar molta energia. Un

altre dels importants són les vitamines com ara la fruita. Seria interessant que el tant

per cent d’hidrats i sucres augmentés abans del partit i que disminuís la resta



3.2.1.4. Factors ambientals

En quant a les condicions meteorològiques, no hi ha gaire a dir ja que aquest esport

normalment es practica en pavellons. Hi ha equips que juguen en pista descoberta

però les condicions meteorològiques no afecten massa ja que la més important és la

pluja i quan plou és impossible jugar a futbol sala.

El més important són els diferents terrenys de joc on es juga, els qual tenen

característiques diferents. Més endavant parlo d’aquest tema. En la divisió d’honor

de cada categoria és obligatori jugar en pavelló.

Relació espai-lesions

Hi ha quatre tipus de camps de futbol sala segons la seva superfície de joc:

- De parquet

- De ciment

- De PVC

- De cautxú

37%

26%

20%

10%7%

Quin tipus d'aliment consumeixes?

Hidrats

Sucres

Vitamines

Proteïnes

Altres



Els camps amb superfície de parquet tenen unes característiques bastant diferents a

les dels altres terrenys de joc. La més important és que està feta de fusta i fins fa uns

anys es creia que era la millor superfície per practicar aquest esport abans de

l’arribada del PVC. Normalment rellisca bastant i la pilota va molt ràpida. Es troben

dins d’un pavelló.

Superfície de parquet (interior)

Els camps de ciment també són habituals, si caus pots fer-te mal però van bé per

practicar futbol sala. Molts equips el fan servir per entrenar més que per jugar partits

que es fan en els pavellons.

Superfície de ciment (exterior)



Els camps de PVC són els més habituals actualment. Tenen unes característiques molt

bones per al futbol sala. Ara mateix són els favorits pels jugadors d’aquest esport.

Quan caus no et fas tan de mal com en el de ciment i no rellisques com en el camp

de parquet. Es troben dins d’un pavelló.

Superfície de PVC (interior)

Els camps de cautxú es veuen poc en el futbol sala ja que s’utilitzen més per jugar a

futbol 11, la pilota circula més lentament i la superfície és més tova. Es troben a l’aire

lliure.

Superfície de cautxú (exterior)



3.3. On es produeix la lesió esportiva

La lesió esportiva és l’alteració dels teixits del cos produïda per un traumatisme

(extern) o per nosaltres mateixos (intern). Els tipus de lesions que es poden donar en

el futbol sala són9:

- Lesions òssies

- Lesions articulars

- Lesions musculars

- Lesions tegumentàries (pell i teixit subcutani) són les erosions, ferides i

cremades que es produeixen amb el contacte de la superfície del camp. Són

molt freqüents però tenen poca importància i no es poden considerar una

lesió.

- Lesions neurològiques (traumatisme cranioencefàlic i estrebada cervical) es

produeixen per contacte amb un rival o bé amb una superfície dura. Poc

freqüents.

- Lesions viscerals es produeixen també per traumatisme directe. Poc

freqüents.

D’aquestes lesions, les més freqüents segons les respostes dels jugadors enquestats

han estat les lesions òssies, articulars i musculars i per això en parlo una mica més

detalladament.

9 Definició i classificació extreta dels apunts del curset d’entrenadors de futbol sala impartit per la

Federació Catalana de Futbol



3.3.1. Lesions òssies

Les lesions òssies es poden dividir en fractures, fissures i periostitis.

La fractura és el trencament d'un os i pot ser provocada per un cop fort, caigudes, o

forces amb molta intensitat sobre l'os que sobrepassin la seva elasticitat.

Els dos tipus de fractures són:

- La fractura per estrès: es produeix a causa d’una repetició prolongada de

forces o microtraumatismes. És la més comuna en el futbol sala. Un clar

exemple és la fractura del 5è metatarsià que vaig patir fa 3 temporades.

- La fractura per impacte directe

La fissura és una esquerda produïda en un os, provocada normalment per cops. N’he

tingut diverses ens els dits dels peus jugant descalç.

La periostitis és una lesió òssia que consisteix en una inflamació molt dolorosa de la

membrana que recobreix l'os. Vaig patir una petita periostitis al peu a causa d’un

excés d’entrenament a la pretemporada.



3.3.2. Lesions articulars

Les lesions articulars es poden dividir en esquinços, tendinitis, entesitis i meniscitis.

L’esquinç és els més habitual i en parlaré més endavant.

La tendinitis és la inflamació d’un tendó.

L’entesitis és la inflamació de la zona d’inserció d’un os, un lligament, un múscul o un

tendó.

La menisictis és la inflamació del menisc.



3.3.3. Lesions musculars l.10

Les lesions musculars es divideixen en: contusió, rampa, contractura, distensió,

trencament parcial i trencament total.

La contusió és un cop en el múscul.

La rampa és una contracció muscular involuntària i dolorosa.

La contractura és una contracció del múscul.

La distensió és un sobreestirament del múscul sense arribar a la ruptura però amb

inflamació.

El trencament parcial (ruptura fibril·lar) és la ruptura d’algunes fibres musculars però

sense afectar tot el múscul.

El trencament total (ruptura muscular) és la ruptura del múscul.

Un dels objectius d’aquest treball és verificar si els jugadors de futbol base de les

categories infantil, cadet i juvenil pateixen les mateixes lesions que els adults a l’hora

de practicar aquest esport i en quines circumstàncies es produeixen. Les enquestes

que es van passar als jugador van donar aquests resultats.

10 Adaptat de la pàgina web MEDLINEPLUS Un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels

EE.UU http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/19089.htm



S’ha de tenir en compte que en els jugadors se’ls preguntava per la lesió més

important que havien tingut, però això no vol dir que molts d’ells no s’hagin lesionat

més cops, com s’ha vist en les gràfiques anteriors.

A més dels 60 jugadors de camp en els que m’he basat per fer el treball de recerca

també vaig passar una enquesta específica pels porters.

En el cas dels porters tots em van dir que s’havien fet mal als dits en alguna ocasió,

cosa que sembla inevitable si es té en compte que els porters de futbol sala no porten

guants. A part dels dits de les mans, em van senyalar algunes altres lesions.



A partir de les dues gràfiques de la localització de la lesió, estableixo a quina categoria

pertanyen aquestes lesions.

LESIÓ ÒSSIA

(ossos)

LESIÓ ARTICULAR

(lligaments)

LESIÓ MUSCULAR

(músculs)

Dits del peu Genoll Quàdriceps

Peu Turmell Adductor

Colze Canell Isquiotibials

Bessons

Muscle de l’espatlla

Després d’haver analitzat els resultats de les enquestes i d’haver parlat també amb

fisioterapeutes i entrenadors, he arribat a la conclusió que l’esquinç de turmell és la

lesió més freqüent en el futbol sala sènior però també en les categories infantil, cadet

i juvenil.

A l’apartat següent em dedicaré a aprofundir sobre aquesta lesió, que a més a més

jo he patit en moltíssimes ocasions ja que els meus turmells són molt laxes.



3.3.3.1. Esquinç de turmell11

Un esquinç és una distensió, estirament o ruptura del lligament. El mecanisme de la

lesió sol ser indirecte i es produeix de forma característica al caure el pes del cos

sobre un turmell en torsió. Per tant és molt habitual quan es trepitgen superfícies

irregulars o en caure.

Els factors de risc de patir aquesta lesió poden ser: una falta de coordinació,

desequilibris i articulacions inestables o laxes.

Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El temps de

recuperació és variable segons quina sigui la gravetat d’aquest. Aquesta lesió és una

de les més freqüents, tant en les activitats de la vida diària, com en les activitats

laborals i esportives. El 85% de les lesions de turmell són de lligament lateral extern.

Anatomia del turmell

11 Definició i informació adaptada de la pàgina web

http://fisioduran.files.wordpress.com/2011/10/tractament-de-fisioterapia-en-entorsis-de-

turmell.pdf

http://fisioduran.files.wordpress.com/2011/10/tractament-de-fisioterapia-en-entorsis-de-turmell.pdf

http://fisioduran.files.wordpress.com/2011/10/tractament-de-fisioterapia-en-entorsis-de-turmell.pdf



Es distingeixen 3 tipus d’esquinç de turmell:

- De primer grau: representa un estirament o una microruptura de les fibres

del lligament, comporta una petita inflamació i és dolorós. El turmell està

estable i s’utilitza un bandatge compressiu per afavorir la recuperació del

lligament. No es necessària la utilització de crosses. El temps aproximat de

recuperació és d’entre 1 a 4 setmanes.

- De segon grau: es produeix una estripada o una ruptura parcial del lligament.

És molt dolorós i s’hi produeix edema (acumulació de líquids en els teixits).

Tot i així el turmell és estable. És imprescindible la immobilització del turmell

amb un bandatge rígid per evitar el moviment. És necessària la utilització de

crosses i el temps aproximat de recuperació és d’entre 4 a 8 setmanes. És

aconsellable tractament fisioterapeuta.

- De tercer grau: es produeix una ruptura completa del lligament. És molt

dolorós i l’edema és important, és inestable i probablement s’haurà

d’intervenir quirúrgicament o immobilitzar durant varies setmanes el turmell.

És necessària la utilització de crosses i el temps aproximat de recuperació és

de més de 2 mesos. S’ha de fer tractament fisioterapeuta obligatori.



3.4. Quan es produeix la lesió esportiva

En un apartat anterior ja havia observat que dels 46 jugadors lesionats 24 havien estat

en l’entrenament, 17 en el partit, 3 en l’escalfament i 2 en altres situacions.

Ara em dedicaré a analitzar les lesions en el partit, és a dir en quines circumstàncies

es produeix la lesió ja que els que es lesionen durant l’entrenament seran analitzats

en l’apartat de prevenció.

Vaig preguntar en els 17 lesionats durant el partit si en el procediment de la lesió

havia intervingut o no un altre jugador.

En 10 dels casos sí que havia intervingut un altre jugador. A la pregunta no

s’especificava de quina manera havia pogut ajudar el contacte amb l’altre jugador a

què es produís la lesió, però sí que es demanava si l’àrbitre havia sancionat amb falta

o no la jugada. Les respostes van ser que sí en un 71% i que no en un 29%.

10

7

Procediment de la lesió

Ambintervenciód'un altrejugador

Senseintervenciód'un altrejugador



A la pregunta de quin minut aproximat van tenir la lesió, dels 17 jugadors lesionats 3

no recordaven quan, 5 van dir a la primera part i 9 a la segona part.

Concretament, en la primera part van ser 2 jugadors els que es van lesionar entre els

minuts 0-10 i 3 jugadors entre els minuts 11-20. En la segona part d’aquets 9

lesionats, 3 van ser entre els minuts 0-10 i 6 entre els minuts 11-20.



Em va semblar important preguntar quin era el marcador perquè en un article sobre

les lesions vaig llegir que quan el marcador és ajustat, els jugadors van més al límit i

l’esforç extra a vegades provoca lesions12. Les respostes van ser les següents:

En aquest article realitzat per Óscar Figueiras sobre les lesions en el futbol sala

popular es diu que:

“Consideramos bastante relevante, el hecho que en un 93% de los casos en que se produjo una lesión, el equipo del jugador lesionado NO iba por delante en el marcador en ese momento, sino que iba perdiendo (un 73% de los casos), o empatando (un 20% de los casos), lo que pudo originar un sobreesfuerzo de los jugadores por intentar dar la vuelta al marcador. Este hecho, da más fuerza a nuestra teoría acerca de que la mayor parte de las lesiones son fruto de un intento por superar las propias posibilidades, lo que origina jugar con el organismo excesivamente fatigado, y por lo tanto, con la carencia de coordinación que se precisa para evitar algunas de las lesiones sufridas. Al mismo tiempo, se refleja en nuestro estudio que un 54% de las lesiones se produjeron en el último cuarto de partido, y sólo un 13% en la primera mitad. Vemos aquí, por tanto otra relación entre la causa de la lesión, y la permanencia en el campo de jugadores fatigados en exceso, realizando esfuerzos a los que no están acostumbrados.”

12GÓNZALEZ FIGUEIRAS, Óscar: Análisis de las lesiones en el futbol sala popular

http://www.efdeportes.com/efd120/analisis-de-las-lesiones-en-el-futbol-sala-popular.htm



En el meu estudi el que he observat ha sigut mol similar a l’estudi de l’Óscar Figueres.

He tret les següents conclusions:

1. La majoria dels jugadors s’han lesionat durant l’entrenament (24) o

l’escalfament (3)

2. Dels 17 lesionats durant el partit, en 10 casos ha intervingut un altre jugador.

3. Una dada també rellevant és que la jugada de la lesió va ser sancionada amb

falta en gairebé el 75% d e les ocasions. Això indica la duresa amb la que els

jugadors contraris devien fer l’entrada.

4. Quan es produïen més lesions era en la segona part, fet que podria ser perquè

és on es resolen més vegades els partits i per tant hi ha més tensió. Encara

que no queda reflectit a la gràfica, els jugadors que ho recordaven van posar

el moment de la lesió en els minuts finals de la primera part i sobretot en els

minuts finals de la segona part. Això aniria relacionat amb la intensitat i el

sobreesforç que es fa quan s’apropa el final.

5. Finalment era important veure el resultat en el moment de produir-se la lesió.

El resultat va ser que empatant és quan hi va haver més lesions ja que és un

marcador molt igualat i on normalment es dóna tot en el camp per part dels

jugadors. Puc dir el mateix dels que s’havien lesionat guanyant o perdent

perquè el marcador en el moment d’aquelles lesions era molt ajustat, ja fos

perdent d’un gol com guanyant d’un.



4. PREVENCIÓ DE LESIONS

Les lesions en l’esport són inevitables però es poden prevenir. Algunes mesures són:

els controls mèdics, una bona planificació dels entrenaments, una bona alimentació

i protegir-se adequadament a l’hora de fer esport.

4.1. Control mèdic

La Federació Catalana de Futbol estableix que tots els futbolistes federats han

d’aportar un certificat mèdic oficial per poder practicar futbol en una de les seves

lligues. Aquest certificat és especialment important en el futbol sala base i l’ha de

realitzar la mutualitat dels esportistes o un metge degudament acreditat per realitzar

aquesta mena de certificats.

En el cas dels clubs i entitats de futbol sala base aquest certificat s’ha d’adjuntar a la

fitxa federativa. La fitxa s’ha de renovar cada any a principi de temporada però el

control mèdic es fa cada dos anys.

En el meu cas aquest any he hagut de tornar a passar el control mèdic. Me l’han fet

en el mateix club i un metge especialitzat m’ha fet un seguit de proves i ha omplert

un certificat com aquest:



Prova d’esforç

Dades del metge. Nom del metge (cognoms, nom). Col·legiació (Col·legi, Província, núm. De col·legiat)

Dades del esportista. Nom del esportista (cognoms, nom, NIF). Representant legal (cognoms, nom, NIF)

Proves mèdiques realitzades.

Anamnesi (antecedents personals familiars i esportius)

Exploració cardiorespiratòria general

Exploració general per aparells

Electrocardiograma

Espirometria

Prova d’esforç

Analítica general de sang

Altres (especificar):________________________

Resultat de les proves

Apte per la pràctica d’activitat esportiva

No apte per la pràctica d’activitat esportiva

Comentaris.

. Data d’expedició

Signatura i segell del metge



4.2. Entrenament

Segons la Federació Catalana de Futbol, una sessió d’entrenament és un conjunt

d’exercicis d’entrenament sistematitzats i organitzats per assolir els objectius

programats.

Està constituïda per 5 parts:

1. Informació: explicació dels objectius de la sessió

2. Activació: escalfament

3. Part principal: desenvolupament de les habilitats de futbol programades per

aquella sessió

4. Tornada a la calma: recuperació de l’organisme

5. Reflexió d’entrenador i jugadors sobre el treball d’aquell dia

4.2.1. Sessions d’entrenament

En el curset d’entrenadors ens van insistir molt en què els entrenaments s’havien de

programar per així aconseguir un progrés en els jugadors, evitar lesions i intentar

obtenir bons resultats.

Un exemple de sessió d’entrenament que ens van ensenyar seria el següent:

1. Objectius de la sessió

S’han de programar 2 o 3 objectius com a màxim en una sessió, tenint en

compte els objectius principals i secundaris. S’ha de fer una distinció del que

són objectius cognitius, motrius i actitudinals.

2. Material

És important portar establert el material que ens farà falta per a dur a terme

cada una de les activitats.



3. Continguts de la sessió

Part Inicial

a) Breu explicació dels objectius a realitzar i fer els comentaris sobre el que

esperem de la sessió.

b) Preparar el cos per a l’activitat i per a evitar lesions.

c) Ha de durar el just i necessari.

d) 15-20 % del total de la sessió.

Sobre una sessió de 60 minuts seran uns 10’.


e) Donarem informació de la sessió, xerrada sobre el partit anterior.

f) Realitzarem l’escalfament amb jocs, cursa suau, activació articular i els

estiraments necessaris per afrontar correctament la sessió.

Part Principal

a) És la més important ja que és on durem a terme els exercicis que ens

permetran arribar als objectius marcats.

b) Ha d’estar relacionada amb l’escalfament previ realitzat.

c) No s’han de programar masses objectius.

d) Hem de tenir cura a l’hora de fer la distribució de càrregues en les

activitats.

e) 70-80 % del total de la sessió.





f) Desenvoluparem en la seva totalitat els objectius motrius de la sessió

mitjançant activitats globals/analítiques, amb circuits, realitzaran series

amb repeticions i controlant en intervals de recuperació, posarem en

pràctica l’estratègia o les accions tàctiques...

g) El joc real (“partidet”) l’inclourem en la part principal de la sessió.

Part Final

a) Hem de realitzar exercicis de tornada a la calma.

b) Oxigenarem i estirarem l’aparell muscular.

c) Realitzarem un anàlisi de la sessió, i convocarem als jugadors per a la

següent.

d) 15-20 % del total de la sessió.



4. Valoració i avaluació de la sessió

Al final de cada sessió en farem una valoració de la mateixa, així com de totes

les activitats i exercicis realitzats, per tal de poder fer-ne les variacions o

modificacions posteriors que fossin necessàries per tal de millorar-ne els

continguts.

Una de les parts importants d’un entrenament és la preparació física. La preparació

física és part del procés d’entrenament esportiu que busca iniciar, desenvolupar,

millorar i mantenir les capacitats motrius.

Hi ha dos tipus de capacitats motrius: les coordinatives i les físiques.



Les capacitats coordinatives són aquelles que organitzen i regulen el moviment.

Les capacitats físiques són aquelles que determinen la condició física com per

exemple: la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat.

Tant les capacitats coordinatives com les físiques són fonamentals en el futbol sala i

s’han de treballar bé per no tenir lesions. Per això, des del meu punt de vista i pel que

he parlat amb els meus entrenadors és tan important la pretemporada, i dins de les

sessions d’entrenament, l’escalfament inicial i els estiraments finals. per això he

ressaltat en negreta i blau els moments de la sessió dedicats a aquests aspectes.

4.2.2. Escalfament

Dins les sessions d’entrenament un apartat especial és l’escalfament. L’escalfament

és la part més important abans de realitzar l’exercici físic del qual en vam parlar molt

en el curs d’entrenadors.

Els objectius d’aquest són varis. Hi ha els fisiològics, els nerviosos, els psicològics, els

esportius i els educatius.

Fisiològics

Augmentar la temperatura corporal

Augmentar la freqüència cardíaca

Prevenir lesions

Nerviosos

Facilitar la coordinació

Facilitar l’aprenentatge



Psicològics

Predisposició per una major concentració

Afavorir l’atenció i la percepció

Esportius

Millorar el rendiment de les capacitats motrius

Educatius

Crear l’hàbit d’escalfar abans de qualsevol pràctica física

Hi ha dos tipus d’escalfament, el d’entrenament, relacionat amb el contingut general

de la sessió, i el de competició, per crear un escalfament tipus i variar en funció dels

condicionants del partit.

Existeixen tres principis per a que un escalfament sigui correcte:

1. De general a específic

2. De baixa a alta intensitat

3. Entre l’escalfament i l’activitat no poden passar més de 10’. Passat aquest

temps totes les propietats esmentades als objectius desapareixen.

Com es veu al gràfic tots els jugadors diuen que escalfen a la sessió d’entrenament.

La diferència la trobem en el nombre de minuts que dediquen a escalfar. La majoria

diuen que hi dediquen entre 10 i 20 minuts.

Escalfes abans d'entrenar?

Sí No



Els entrenadors de Les Corts Ubae, Mario Roldán i Toni Farreras també van ser

preguntats sobre aquest tema.

Quants minuts de la sessió d’entrenament s’han de dedicar a l’escalfament? En quins

exercicis/activitats consisteix?

Mario: s’han de dedicar entre 15 i 20 minuts a l’escalfament. Consisteix en una mica

de carrera continua, uns rondos/possessions o bé jocs d’escalfament.

Toni: jo dedicaria uns 10-15 minuts com a màxim per escalfar. Sempre seran al inici

de la sessió, buscant una progressió en els moviments. Uns jocs o uns exercicis per

tal de moure tot el cos son suficients. Repeteixo, sempre de menys a més per prevenir

lesions. Rondos; carrera continuada; jocs on hi hagi pocs canvis de ritme bruscs,

conservacions, etc.

Efectivament veiem que l’escalfament ens els entrenaments es realitza

correctament. Les respostes dels entrenadors concorden amb les respostes dels

jugador enquestats que indiquen que realitzen un escalfament d’entre 10 i 20 minuts.

A més el tipus d’exercicis que fan fer als seus jugadors són adequats ja que ajuden a

augmentar la temperatura corporal i la freqüència cardíaca per tal de preparar el cos

per a l’exercici intens i alhora prevenir lesions.

5

16

16 1

7

3 3

5 MIN UT S

1 0 MIN UT S

1 5 MIN UT S

2 0 MIN UT S

2 5 MIN UT S

3 0 MIN UT S

Quants minuts dediques a l'escalfament?



4.2.3. Tornada a la calma

La tornada a la calma és la recuperació del cos al seu estat normal. Consisteix en

oxigenar l’organisme, baixar les pulsacions, fer els estiraments per recuperar la

musculatura...

Tres quartes parts dels jugadors fan exercicis d’estiraments després dels partits i els

entrenaments, però no un són el cent per cent com hauria de ser. Per això he fet les

següents preguntes als entrenadors.

Creus que els jugadors donen prou importància als estiraments? Els acostumen a

realitzar correctament?

Mario: Els jugadors no donen importància als estiraments i no acostumen a realitzar-

los correctament. Cal estar molt a sobre.

Toni: la majoria de jugadors no donen la importància que tenen els estiraments,

sobretot en edats baixes. Quan més gran et fas, més importància li dones i te

n'adones que són molt importants per recuperar els músculs i prevenir lesions.

78%

22%

Fas estiraments després dels partits i els entrenanments?

Sí No



Crec que cada cop hi ha més formació dels entrenadors, això fa que cada cop

s'ensenyi millor i que els entrenaments estiguin més organitzats. Els entrenadors

tenen clar que els estiraments són una part molt important de l’entrenament però és

cert que hi ha jugadors que un cop fet el partidet final ja pensen que l’entrenament

ha acabat i no estiren suficient o no ho fan bé del tot.

4.2.4. Pretemporada

Creus que és molt important la pretemporada? Per què?

Mario: La pretemporada és importantíssima per arribar en bones condicions tant

físiques com tàctiques, com d’ambient de vestuari a l’inici de la competició.

Toni: la pretemporda és la preparació prèvia per a poder competir amb òptimes

garanties. Per tant és una manera d'arribar a un bon estat de forma, sobretot per

prevenir lesions i rendir a un gran nivell. Serveix per agafar una bona condició física

en tots els aspectes. És imprescindible en alta competició.

Aquí afegeixo les pautes que van passar dos entrenadors de Les Corts abans de

començar els primers entrenaments de pretemporada.

Entrenador Juvenil A13

“Abans que comenci la pretemporada heu d’haver-vos preparat una mica per no tenir moltes càrregues els primers dies. Carregarem molt els primers dies amb força resistència. Per tant, quàdriceps e isquios han d’estar al dia. Si podeu fer peses una mica millor. Carrera continua de 30 minuts al 60 % amb intervals de 2 minuts al 80% a partir dels 10 primers minuts i cada 5 minuts. Bones abdominals de tots tipus. Els que tingueu problemes de turmell i genolls comenceu a fer exercicis propioceptius. Amb mi en farem cada dia 5 minuts. Cada dia! Evitarem moltes lesions! Si no sabeu com fer-los, contacteu amb mi.”

13 Correu enviat per l’entrenador del Juvenil A de les Corts als seus jugadors en el mes de juliol amb

les instruccions per a les setmanes anteriors a l’inici de la competició.



Entrenador Cadet A



La pretemporada del juvenil A de Les Corts Ubae, el club on jugo, ha durat 3

setmanes. Hem fet 4 entrenaments per setmana, 2 partits amistosos i un stage de

cap de setmana per cohesionar l’equip. Aquesta és la graella on es veu l’organització

de la pretemporada per a les categories Infantil, Cadet i Juvenil.



4.2.5. Descans14

Moltes vegades els jugadors busquem el rendiment a través d’hores d’entrenament.

I creiem que com més fem més bons resultats obtindrem. Però en l’entrenament, no

tot és passar hores sobre la pista, sinó que l’entrenament es complementa amb el

descans, i amb la recuperació.

Els meus entrenadors sempre diuen que és tan important la càrrega física com el

descans i la recuperació. Dintre aquest descans, podem parlar de diferents aspectes

a tenir en compte: la dieta, la hidratació, les hores de son, recuperació activa de la

musculatura, entre d’altres. El descans reparador o també conegut entre els

esportistes con l’entrenament invisible és bàsic en aquestes edats de creixement i

de molta activitat.

4.3. Alimentació i hidratació

4.3.1. Dietes òptimes per a futbolistes15

El propòsit d'aquestes dietes és proporcionar una nutrició adequada per al rendiment

màxim de l’esportista segons sigui partit o entrenament.

En el futbol sala l’activitat muscular és intensa i l’organisme necessita una aportació

calòrica suficient, hídrica i mineral.

Els components principals han de ser:

Hidrats de carboni: 50-60%

Proteïnes: 15-18%

Lípids(greixos): 22-27%

14 http://www.espaisalut.eu/L'entrenament%20invisible_CAT.pdf

15 http://mnalcocer.wordpress.com/



Aigua: abans, durant i després de l’activitat física

Minerals

Vitamines: les més importants són les B i C

Un metabolisme necessita 1700 calories de base i un futbolista necessita unes 3800-

4200 calories diàries.

Algunes normes bàsiques que s’han de seguir per mantenir una bona alimentació en

les dietes són: no canviar bruscament els components d’aquesta, controlar la dieta

diàriament, adaptar la dieta als gustos personals per tal de fer-la agradable, que sigui

equilibrada, intentar mantenir sempre els mateixos horaris i menjar amb

tranquil·litat i mastegar correctament.

Pel resultat de les enquestes i pel que jo he pogut observar en mi mateix i en els meus

companys, es fa difícil seguir estrictament una dieta. En general abusem d’una sèrie

d’aliments massa calòrics i amb massa greixos i hidrats. També se sol menjar molts

productes làctics i en canvi les verdures i les fruites no hi són tan presents. Un

futbolista adolescent que es troba en aquest període de grans canvis físics, hauria de

tenir molt clara quina és l’alimentació més correcta durant la setmana (ja que

s’acostuma a fer dues o tres sessions d’entrenament), la dieta prèvia al partit i la dieta

de recuperació.

Alimentació durant la setmana

Durant la setmana la dieta haurà de ser equilibrada i variada seguint les pautes de la

piràmide dels aliments i en especial les directrius per a esportistes

Alimentació el dia del partit

El menjar previ a un partit ha de ser senzill i s’ha de realitzar 3 o 4 hores abans per

poder fer una correcta digestió. No s’ha de beure molta aigua perquè dificulta la

digestió i no permet la correcta absorció dels nutrients.



Alimentació prèvia al partit

Una barreta energètica.

Alimentació després del partit

S'han de prendre aliments i líquids en els 15 primers minuts després del partit,

moment en el qual l'organisme assimila amb major rapidesa els nutrients ingerits,

sobretot els carbohidrats. També es recomanen begudes isotòniques per la

recuperació dels minerals.

ALIMENTS INDICATS I CONTRAINDICATS

SÍ podem menjar

Pasta, patates bullides, arròs, cereals...

Filet de vedella, pollastre, gall d’indi,

fetge (a la planxa, sense pell ni grassa),

la clara d’un ou (dur o en truita)...

Una o dos peces de fruita

NO podem menjar

Aliments picants, molt calents o molt

freds

Aliments de difícil digestió (menjars

molts greixosos, amb moltes salses,

amb molta fibra...)

Begudes excitants (té, cafè, begudes

energètiques...)



4.3.2. Begudes isotòniques

La pèrdua d’un 10% de l'aigua corporal suposa un greu risc per a la salut. L'aigua està

implicada de forma directa en diferents funcions: refrigeració, aporti de nutrients a

les cèl·lules musculars, eliminació de substàncies de rebuig, lubricació d'articulacions,

regulació dels electròlits en la sang, equilibri de líquids i regulació de la temperatura

corporal.

És vital estar ben hidratat durant el partit, sobretot quan es juga en pavellons tancats

o en períodes de forta calor. Però l’aigua no s’ha de prendre de cop sinó en petits

glops, no en grans quantitats i sempre a temperatura ambient o uns pocs graus per

sota.

Un cop acabat el partit, els especialistes recomanen a més de prendre aigua, beure

begudes isotòniques per la recuperació dels minerals que s’han perdut durant

l’exercici.



Les begudes esportives, especialment dissenyades per a les persones que realitzen

exercici físic són molt adequades perquè serveixen per a reemplaçar les pèrdues de

sals minerals i de líquids que es produeixen per la suor (prevenen la deshidratació),

i a més aporten hidrats de carboni. Aquestes begudes presenten una composició

específica per a aconseguir una ràpida absorció d'aigua i sals minerals i prevenir la

fatiga, sent tres els seus objectius fonamentals:

1. Aportar hidrats de carboni que mantinguin una concentració adequada de glucosa

en sang i retardin l'esgotament dels dipòsits de glicogen.

2. Reposició de sals minerals sobretot del sodi. El sodi és el mineral que es perd en

major quantitat amb la suor. Quan s'afegeix a les begudes esportives compleix tres

funcions:

3. Reposició hídrica per a evitar la deshidratació.

Aquest tipus de begudes energètiques estan tenint molt èxit entre els joves

esportistes. Plantejada la pregunta en l’enquesta passada als futbolistes, les

respostes han estat aquestes.



Vaig preguntar a la fisioterapeuta Laura de las Heras sobre aquest tema i això és el

que va dir:

Influeix l’alimentació d’un jugador en el rendiment i en la possibilitat que es lesioni?

La alimentación es muy importante en nuestro día a día y en especial en la práctica

deportiva. Los nutricionistas suelen decir que “somos lo que comemos”. Hay que

preparar al cuerpo para el gasto energético al que le vamos a someter. Por ello hay

que saber qué tipo de nutrientes tomar y en qué momentos. Es imprescindible una

buena nutrición antes, durante y después del esfuerzo. Lo que puede provocar es que

el cuerpo entre una situación de riesgo, por deshidratación o por hipoglucemia e

influirá en el estado de los tejidos pudiendo hacer mayor una lesión o más lenta su

recuperación.

4.4. Seguretat esportiva

4.4.1. Calçat

En el futbol sala, com en qualsevol esport és molt important portar el calçat adequat.

En el cas del futbol sala federat és gairebé impossible trobar un jugador que no vagi

amb un calçat específic per practicar aquest esport perquè es considera un element

bàsic per poder jugar bé. Segurament l’únic que va dir que no portava bambes de

futbol sala es deuria despistar alhora de respondre aquella pregunta de l’enquesta.

21

27

12

A vegades

No

Sí

Prens alguna beguda isotònica?



En el mercat hi ha moltes matques però els jugadors van apuntar com a les seves

preferides les següents:



Els especialistes diuen que el calçat ha de ser:

- De qualitat

- Ha d’estar dissenyat al voltant dels arcs dels peus

- Que tinguin marcat el pont del peu

- Sola externa de pell, goma o sintètica

- Ha d’aïllar del fred i ser resistent.

4.4.2. Proteccions

Les proteccions a l’hora d’evitar lesions i sobretot per protegir les parts del cos que

ja han patit una lesió amb anterioritat són molt important. El 67% dels jugadors

preguntats van dir que SÍ portaven alguna protecció per jugar. I el 33% van dir que

NO. S’ha de tenir en compte que aquesta enquesta s’ha fet a jugadors de diferents

divisions (Nacional, Divisió d’Honor, Primera i Segona) i que a partir de la divisió

d’honor estaven en l’obligació de portar canyelleres.

67%

33%

Utilitzes alguna protecció per jugar?

Sí No



A part de les canyelleres que en alguns casos són obligatòries, les altres proteccions

més emparades són:

l’esparadrap perquè s’utilitza per aguantar les canyelleres

les turmelleres ja que al haver tants esquinços, els jugadors que ja han patit

aquesta lesió se’l protegeixen

les plantilles perquè són típiques de l’edat de creixement.

En el cas dels set porters consultats les respostes van ser una mica diferents ja que

per la seva posició necessiten unes proteccions especials. Els porters van respondre

que tots portaven colzeres i genolleres. A part la majoria d’ells es posaven esparadrap

als dits per protegir-los dels xuts. Alguns d’ells també portaven canyelleres i

canelleres.

Altres

Turmelleres

Plantilles

Canyelleres

Esparadrap

1

14

4

30

13

Proteccions utilitzades



4.5. Prevenció de la lesió de turmell

Per prevenir les lesions de turmell el millor és fer exercicis de propiocepció. Si es

reforcen els músculs del voltant del turmell s’evita que es produeixi la lesió si hi ha

una torcedura o similar durant un entrenament o un partit.

Genolleres

Colzeres

Canyelleres

Esparadrap

Canelleres

7

7

3

5

2

Proteccions utilitzades pels porters



Una altra manera de prevenir un esquinç de turmell és utilitzar turmelleres. No es

recomana a jugadors que no hagin tingut cap esquinç perquè el turmell s’acostuma

però sí als que han patit algun abans ja que el protegeix i dóna seguretat al jugador.

Diferents models de turmelleres

Seguidament afegeixo una part de l’entrevista realitzada a la fisioterapeuta esportiva

Laura de las Heras.

La gent que s’ha fet un esquinç, generalment se’l torna a fer?

Es lo más habitual, ya que los tobillos trabajan y sufren mucho en el fútbol sala. Tras

sufrir varios esguinces, los ligamentos se quedan más laxos de lo normal y se pierde

estabilidad que es la función principal de los ligamentos.

El fútbol sala es un deporte explosivo y de impacto, lo que provoca que las

articulaciones sufran y que sea necesario una buena estabilidad ligamentosa para

evitar lesiones mayores como luxaciones y fracturas.

Deixa seqüeles un esquinç? Quines?

La secuela es la inestabilidad, lo que provoca más movimientos incontrolados. Por

esto es importante trabajar la musculatura para que haga la función de refuerzo que

los ligamentos ya no pueden hacer.

Quina és la durada aproximada d’un esquinç?

Depende del grado del esguince. Hay esguinces leves que pueden durar 2-3 semanas

y esguinces graves que pueden durar varias semanas porque pueden necesitar

tratamiento quirúrgico.



5. RECUPERACIÓ DE LESIONS

Els jugadors enquestats que havien patit alguna lesió van definir-la com greu,

moderada o lleu. De totes les lesions, potser el cas més espectacular és el d’un

company d’equip de la temporada passada que fa 2 anys es va trencar els lligaments

creuats del genoll i va haver de ser operat. Es va passar tota la temprada sense poder

jugar i quan ja s’havia recuperat, es va tornar a trencar els lligaments creuats però de

l’altre genoll i un altre cop tota la temporada sense jugar.

Per sort aquest cas és una excepció ja que segons la gràfica, les lesions lleus són

gairebé un 50%.

5.1. Mètodes bàsics de tractament de lesions

Hi ha dos mètodes per a tractar lesions que són molt senzills però a l’hora dels més

importants. S’anomenen CRIOTERÀPIA i TERMOTERÀPIA. Consisteixen en lo següent:

Lleu 2248%

Moderat 1635%

Greu 817%

GRAU DE LA LESIÓ

Lleu Moderat Greu



5.1.1. Crioteràpia

És el tractament més important immediatament després de patir la lesió.

Efectes:

Alleuja el dolor i espasme muscular

Vasoconstricció

És molt important aplicar-lo les primeres 48-72 hores cada 6 hores, protegint la pell,

per no cremar.



5.1.2. Termoteràpia

Els efectes d’aquesta són:

L’aplicació de calor alleuja el dolor i ajuda a cicatritzar passades 48 hores

Augmenta l’elasticitat i la plasticitat

Disminueix la rigidesa articular

Alguns d’aquets mètodes són: les llums infraroges, compreses, els banys calents,

sauna, els ultrasons, ona curta...

5.1.3. Kinesiotape 16

El Kinesiotaping té el seu origen als anys setanta a Àsia amb el Dr. Kenzo Kase, metge

quiropràctic japonès. Aquesta tècnica neix de la ciència de la Quiropràxia, mètode de

tractament de diverses afeccions basat en les manipulacions i pressions damunt la

columna vertebral, i la Kinesiologia, que és una disciplina que permet avaluar els

desequilibris emocionals i bioquímics com l’estrès, el dolor i altres alteracions

emocionals, mitjançant el to muscular.

16 Informació extreta de la pàgina web http://www.webmini.cat/repositori/documents/ca/webmini110-tHUgRc.pdf



5.1.3.1. Característiques

La Kinesiotape es basa en l’embenatge neuromuscular amb la finalitat de preservar

el moviment de la musculatura i articulacions i així recuperar abans les lesions.

Les propietats que caracteritzen a l’embenatge neuromuscular s’aconsegueixen

gracies a les característiques que proporciona la cinta o embenatge utilitzat.

Les cintes són 100% cotó sense làtex, incorpora una capa de adherència antial·lèrgica

amb bandes ondulades. La seva elasticitat és del 140% el que el fa quasi bé igual que

la pell, tant mateix el seu pes i el seu grossor també son similars als de la pell. Al ser

un teixit porós permet una millor alliberació de la humitat, ja sigui produït per la

sudoració o el seu ús a l’aigua.



5.1.3.2. Propietats del color de l’embenatge

El color que tingui l’embenatge que apliquem no és un fet determinant en l’efectivitat

però sí que és una característica a tenir en compte:

- Vermell/Rosa: Són colors que absorbeixen més la llum i per tant és interessant

utilitzar-los quan vulguem augmentar la temperatura de la zona. El seu ús més

habitual és en lesions cròniques.

- Blau: Reflexa més la llum per tant és més útil en els cassos que vulguem disminuir

la temperatura, ja sigui en lesions agudes o aquelles que tinguin una inflamació.

És el més emprat en esquinços i tendinitis.

- Beix: És un color neutre i per tant l’utilitzarem quan no vulguem influir, el més

habitual és utilitzar-lo en bebès o infants.

- Negre: És un embenatge resistent, s’utilitza com reforç i en zones d’inestabilitat.

5.1.3.3. La kinesiotape en l’esport

Tot i que és utilitzat en tots els àmbits de la fisioteràpia, on més és utilitzat i on ha

suposat una gran revolució, és en el mon de l’esport, ja que el fet de que permeti el

moviment complet sense cap limitació és un gran avantatge.



També cal destacar les diferents modalitats d’aplicació que afavoreixen l’ús del

Kinesiotape en l’àmbit esportiu:

Preventiu: gràcies a l’efecte que té sobre el to muscular i la circulació sanguina, ens

permet evitar lesions corregint prèviament alguns desequilibris, gestos....

Terapèutic: en cas de que ja s’hagi produït la lesió s’aplica per tal de recuperar els

teixits danyats. L’embenatge neuromuscular proporciona una acceleració del procés,

a més a més de la disminució de la inflamació i també una completa mobilitat.

Millorar el rendiment esportiu: Es creu que amb uns embenatges complexos i amb

un bon estudi de la biomecànica es pot aconseguir millorar el rendiment dels músculs

i articulacions amb un menor consum energètic, però això encara és objecte d’estudi.

5.1.3.4. Lesions més tractades

Les lesions lligamentoses són les més tractades amb aquesta tècnica, i en canvi

s’utilitza menys en les lesions nervioses, perquè en aquest camp encara no s’ha

introduït massa. En el meu cas, en la darrera fase de recuperació de l’esquinç de

turmell, em van posar cinta de color blau i negre.

En l’entrevista feta a la fisioterapeuta Laura de las Heras hi havia algunes preguntes

sobre aquest tema:



Què són les cintes que porten a vegades els jugadors?

- Per a què serveixen? Son vendajes neuro-musculares, se comportan como

si fuese una “segunda piel”. Se pueden trabajar varios aspectos: Reducir el dolor, dar

sujeción a una articulación, mejorar la alineación, evitar la compresión de una zona,

evitar tensión ligamentosa... Lo conseguimos en base a la dirección del vendaje y a la

tensión que se ponga en cada tramo del mismo. Su característica principal es que

pueden estirarse hasta un 140% de su longitud. Esto se traduce en que tras su

aplicación crean un acortamiento en la piel y la musculatura que dará mayor sujeción

a la zona a tratar.

- Les ha de posar un professional? Sí, las debe aplicar siempre un profesional

porque es necesario el conocimiento de la anatomía de la zona y su correcta

aplicación para que tengan utilidad. El profesional puede enseñar a un

paciente/deportista qué vendaje se puede poner, en caso de que se pueda requerir

una simple repetición de lo enseñado.

5.2. Tractament de l’esquinç de turmell

Quan vaig analitzar la gràfica de les lesions vaig veure que en el futbol sala la lesió

més comuna era l’esquinç de turmell. La recuperació per a aquesta lesió depèn del

grau de la lesió. Com que és una lesió que jo he patit en més d’una ocasió en primer

i segon grau, tinc informació de primera mà de quins exercicis s’han de fer i quin és

el material més adequat per arribar a una recuperació més ràpida.

5.2.1. Tractament d’un esquinç de primer grau

Com que no cal immobilització es pot començar immediatament amb el tractament.

S’utilitza un embenat elàstic compressiu per protegir una mica el turmell i a l’hora

tenir funcionalitat. Cal prendre antiinflamatoris entre 3 i 5 dies. Cal aplicar gel a la

lesió durant 20 minuts cada 2 o 3 hores. No és imprescindible fer repòs absolut però

es recomanable reposar 48 hores, per deixar que baixi la inflamació mantenint el peu

en alt.



Passats dos dies amb crosses, es podrà començar a caminar suaument. Tot seguit

quan ja el dolor és mínim es pot començar a fer exercicis per començar a regenerar

els lligaments.

Quan el turmell ja s’ha recuperat s’inicia el reton a l’esport progressivament.

5.2.2. Tractament d’un esquinç de segon grau

La immobilització es produeix en la majoria dels casos. Per tant s’ha de passar entre

1 i 2 setmanes amb el turmell completament embenat. Durant gairebé una setmana

s’han de prendre antiinflamatoris, fins que el dolor hagi disminuït.

S’ha d’anar amb crosses per tal de no recolzar el peu en cap moment, repòs absolut,

i posar el peu en alt sempre que es pugui.

Passades aquestes setmanes es retira el bandatge i se’n posa un d’elàstic compressiu

per no deixar desprotegit el turmell. S’hi aplicarà gel de tant en tant i es pot començar

a caminar amb l’ajuda de les crosses.

Quan ja es comencen a notar bones sensacions s’inicien les sessions amb el

fisioterapeuta i els exercicis de rehabilitació.

Quan el turmell ja s’ha recuperat es pot començar a fer esport progressivament.



5.2.3. Tractament d’un esquinç de tercer grau

Si s’ha produït un trencament complet del lligament rarament s’haurà d’intervenir

quirúrgicament el més probable és que s’hagi d’immobilitzar el turmell mitjançant un

embenat rígid, és a dir, guix. S’haurà d’estar en repòs aproximadament 1 mes

utilitzant les crosses per desplaçar-se. Caldrà prendre antiinflamatoris orals fins que

desapareix el dolor i a vegades cal fer servir unes vacunes per a no coagular la sang

per culpa del guix.

Després d’un més es retira el guix i el turmell ja hauria de ser estable, se li col·loca

una bena per protegir una mica el turmell i amb l’ajuda de les crosses es pot caminar

suaument.



Es comença a fer tractament fisioterapèutic i poc a poc es van fent exercicis cada cop

més difícils pel turmell.

Es tardarà bastant per aconseguir que els lligaments es regenerin completament i per

començar a fer esport es necessitaran unes setmanes més.

També vaig preguntar sobre alguns aspectes del tractament de l’esquinç a la

fisioterapeuta.

Quin tractament s’utilitza per a la recuperació?

- Exercicis

- Aparells

- Massatges

Depende de los objetivos del tratamiento. Lo más importante es bajar el dolor y el

edema lo antes posible. Como norma general se utiliza las siglas RICE.

El método RICE es sencillo de recordar y podemos aplicarlo en nuestra propia casa. Se denomina RICE por sus siglas en inglés: Rest (Reposo) Ice (Hielo) Compression (Compresión) y Elevation (Elevación). Dependiendo del grado de esguince se recibe tratamientos diferentes. Se persiguen distintos objetivos como re-colocar los segmentos óseos afectados, mejorar la movilidad cutánea, tratar la regeneración de los ligamentos, reforzar la musculatura afectada y hacer una reeducación propicoceptiva para que las respuestas musculares y los reflejos sean lo más rápidos posibles.



El tratamiento va acompañado de técnicas de electroterapia como la electrólisis, una técnica de tipo invasiva para regenerar los tejidos, o los ultrasonidos o electro-estimulación para estimular la musculatura o reducir el dolor y el edema. Siempre es necesario realizar ejercicios para completar el tratamiento, dependiendo de la fase de recuperación se trabaja con distintos movimientos. Al principio se realizan ejercicios de tonificación con gomas elásticas sin apoyo, más adelante se va complicando con apoyo (cadena cinética cerrada), ejercicios con impacto, desplazamientos laterales, etc… Quina part de la recuperació correspon al fisioterapeuta i quina al pacient?

Digamos que el 50% a cada uno. El trabajo en consulta es importante porque hay que

hacer terapia manual para mejorar la movilidad y el estado de los tejidos, pero hay

que complementarlo con unos cuidados en casa y unos ejercicios por parte del

paciente.

5.2.4. Exercicis per a la recuperació

Existeixen molts exercicis per a la recuperació d’un esquinç. És important fer-los de

manera progressiva i després d’haver estat assessorat per traumatòleg o el

fisioterapeuta.

Els massatges terapèutics també ajuden a millorar més ràpidament.



5.2.5. Material i aparells per a la recuperació

Ultra so

Corrents

Cinta elàstica

Tabla d’equilibri



6. CONCLUSIONS

Un cop realitzat el treball ja puc donar respostes a les hipòtesis plantejades que eren

l’objectiu d’aquest estudi.

La primera de les tres hipòtesis feia referència a la DETECCIÓ de lesions.

Quina és la lesió més freqüent en el futbol sala base en les categories infantil, cadet i

juvenil, com, quan i per què es produeix?

Després d’analitzar les característiques del futbol sala he vist que les lesions es

produeixen perquè aquest esport es basa en moviments ràpids i potents, constants

aturades i canvis de direcció a intensitats elevades i constant contacte físic amb el

contrari. Però també hi ha altres factors més específics com serien els factors

individuals, és a dir, les condicions físiques de cada jugador. Els factors tècnics com

serien els errors en l’entrenament, les càrregues inadequades, el mal escalfament...

Els factors dietètics com seria l’alimentació i la hidratació i per últim els factors

ambientals com seria les superfícies de joc.

La lesió més freqüent en el món del futbol sala professional i d’adults és l’esquinç de

turmell. Amb el meu estudi volia comprovar si aquesta era també la lesió més

comuna en les categories base de futbol sala masculí. El resultat de les enquestes que

vaig passar als jugadors infantils, cadets i juvenils va mostrar que la majoria de lesions

que havien patit eren les lesions òssies, articulars i musculars. De totes elles, la més

habitual també era l’esquinç de turmell seguida a força distància per les lesions de

genoll. Aquesta lesió l’han patit els jugadors enquestats de manera lleu, moderada i

greu.



He observat que la categoria amb més lesionats és la juvenil, seguida de la cadet i la

infantil. En els juvenils sembla ser que s’ajunten diversos aspectes: estar encara en

fase de creixement, la desigualtat corporal entre els jugadors (hi poden haver tres

anys de diferència), la força i intensitat del joc, la més alta competitivitat i no seguir

unes pautes prou correctes de descans i alimentació. Els infantils són els que es

lesionen menys perquè tenen encara un metabolisme flexible i la càrrega física és

menor.

Segons l’estudi que he realitzat en una mica més de la meitat de les lesions havia

intervingut un altre jugador i la majoria de jugades havien estat sancionades amb

falta. Que la jugada de la lesió hagi estat sancionada amb falta indica que es tractava

d’una entrada dura o fora de les normes de joc.

En quant al moment de la lesió em va sorprendre que en les categories infantil i cadet

la majoria havien estat en l’entrenament fet que pot ser degut a la mala planificació

d’aquests. En els juvenils era bastant igualat però els resultats es decantaven cap al

partit ja que els jugadors van molt forts en el joc.

M’ha semblat molt interessant veure que els jugadors deien que les lesions se les

havien fet quan el marcador estava molt ajustat, empat o un gol de diferència, i

majoritàriament en la segona part. D’aquestes respostes he deduït que el risc de

lesions augmenta quan:

-el marcador és igualat perquè augmenta la intensitat de joc, la lluita i el sobreesforç

que s’exigeix al cos.

-el partit es troba en els minuts finals tant de la primera com de la segona part perquè

augmenta la pressió per marcar.

-ja es porten molts minuts de joc, sobretot en els minuts finals de la segona part,

quan el cansament i l’esforç fa que l’organisme estigui al límit.



La segona de les hipòtesis feia referència a la PREVENCIÓ de les lesions.

De quina manera es poden canviar els mètodes de treball amb els jugadors joves per tal de

millorar-ne el rendiment intentant que es produeixin el menor nombre de lesions possibles?

Els entrenadors, els fisioterapeutes i els professors del curset d’entrenadors amb qui

he parlat o entrevistat per fer el Treball de Recerca m’han insistit en què sobre per

prevenir lesions s’ha de:

- Realitzar un correcte entrenament i preparació física

- Fer estiraments i exercicis preventius

- Sempre realitzar escalfament

- Tenir una correcta alimentació

- Respectar el descans, etc.

A la conclusió que he arribat sobre aquest tema és que es podria reduir el nombre de

lesions si totes aquestes premisses es complissin, però la majoria de jugadors no ho

fan i sobretot els juvenils que són els que més es lesionen (el descans correcte és un

dels aspectes que menys respecten). En les enquestes fetes he trobat pocs jugadors

que estiressin com cal. Fan estiraments però no l’estona suficient i sobretot no

realitzen els exercicis correctament. Caldria també saber si les sessions

d’entrenament estan ben planificades i si els entrenadors donen les pautes

adequades.

Els entrenadors entrevistats sí que han mostrat que com a mínim fan una planificació

de la pretemporada, període molt important si es volen evitar lesions a principis de

temporada.

Els jugadors coneixen en general quina és l’alimentació correcta abans del partit, en

canvi les seves respostes mostren que majoritàriament no prenen els productes

adequats per a la recuperació després de l’esforç.



Les begudes isotòniques recuperen les sals minerals perdudes durant l’exercici i

aporten energia al cos ja sigui abans, durant o després de la pràctica. Gairebé la

meitat dels jugadors ja prenen aquest tipus de begudes però només després de fer

l’entrenament o el partit quan en realitat la recomanació és prendre una quarta part

de la beguda abans de fer l’esforç, un altre quart durant i una meitat després.

Altres aspectes que he estudiat sobre la prevenció tenen relació amb:

-el calçat: en tots els jugadors entrevistats és el correcte perquè és específic per al

futbol sala.

-les proteccions: tots els jugadors de divisió d’honor han dit que porten canyelleres

ja que és obligatori, en canvi entre els jugadors de divisions inferiors n’hi ha que sí i

n’hi ha que no. La següent protecció que més utilitzen són les turmelleres. Tots els

jugadors que han tingut una lesió moderada o greu de turmell utilitzen turmellera.

Els porters enquestats porten tots colzeres i esparadraps als dits.

La tercera i última de les hipòtesis que em vaig plantejar a l’hora de fer el treball feia

referència a la RECUPERACIÓ de les lesions.

En el cas que ja hi hagi lesió, quina és la manera més eficaç de retornar al terreny de joc?

Si s’ha produït lesió, els primers tractaments molt bàsics però també molt importants

són la crioteràpia que consisteix en baixar la inflamació i la termoteràpia que ajuda a

cicatritzar. Tot seguit és important el descans esportiu i els antiinflamatoris.

Finalment s’ha de retornar progressivament notant sensacions i sense forçar.

Una nova tècnica de recuperació que estan aplicant els fisioterapeutes és la

kinesiotape.

És importantíssim realitzar exercicis abans de començar un altre cop i inicialment

utilitzar alguna protecció. Si la lesió és important seria recomanable utilitzar sempre



una protecció, però sobretot reforçar aquella zona. Això és especialment important

en els esquinços de turmells que pel que mostra l’estudi són molt freqüents en el

futbol sala i a més es repeteixen en aquells jugadors que ja n’han tingut.

6.1. Propostes finals

Fent el Treball de Recerca m’he donat compte de dos aspectes importants:

1. En els clubs de futbol sala falta una persona ja sigui fisioterapeuta o amb

coneixements mèdics i futbolístics que ajudi als lesionats i als entrenadors en

la recuperació dels jugadors. Jo mateix he tingut lesions i després d’haver

passat pel metge, el traumatòleg o el fisioterapeuta, ningú m’ha indicat com

he de tornar a fer els entrenaments, quina ha de ser la intensitat, etc. Les

recomanacions sempre han estat molt vagues i això m’ha creat inseguretat.

Crec que la federació hauria d’obligar als equips d’un cert nivell a tenir una

persona específica en aquesta funció de la mateixa manera que obliga a

passar un control mèdic o a portar canyelleres.

2. Els entrenadors han d’estar ben formats en molts altres aspectes relacionats

amb l’esport i no només en la part tècnica. A més de fer la part física i la part

tàctica, haurien de donar indicacions i ajudar a crear uns hàbits correctes

sobretot entre els jugadors més petits. S’haurien de fer xerrades o algunes

sessions teòriques per incentivar als jugadors a seguir una correcta

alimentació, complir amb el descans, aprendre a protegir-se de les lesions,

etc.

Crec que si es seguissin aquestes dues recomanacions es podrien reduir les lesions

entre els jugadors de futbol sala base.



7. APÈNDIX

7.1. Model enquesta jugadors

ENQUESTA JUGADORS

Dades personals

Edat: Alçada: Pes:

Equip:

Categoria: Divisió:

QÜESTIONARI

Quantes hores d’entrenament fas a la setmana?

□ 1 a 2 hores a la setmana


□ Més de 5 hores a la setmana

A més de futbol sala, practiques algun altre esport habitualment?

□ Sí Especifica ________________

□ No

T’has lesionat algun cop?

□ Sí

□ No

Quants cops t’has lesionat?

□ 1

□ 2

□ 3

□ 4

□ Més de 4

Grau de la lesió



□ Lleu

□ Moderat

□ Greu

On t’has lesionat?

□ Dits del peu

□ Bessons

□ Isquiotibials

□ Peu

□ Turmells

□ Adductors

□ Quàdriceps

□ Altres _________________________________________________

Durada de la lesió _______________________________________

Quan t’has lesionat?

□ Durant l’entrenament

□ Durant l’escalfament

□ Durant el partit


□ Amb intervenció d’un altre jugador

□ Sense intervenció d’un altre jugador

□ Altres _____________________________________

En quina circumstància es produeix la lesió?

□ Dintre de les regles del joc

□ Fora de les regles del joc

La jugada va ser sancionada amb falta?

□ Sí

□ No

Minut aproximat de la lesió ______

Marcador en el moment de la lesió__________

Vas haver de ser tractat immediatament després de la lesió?



□ Sí

□ No

Utilitzes calçat específic de futbol sala per practicar aquest esport?

□ Sí Especifiqueu la marca___________

□ No

Utilitzes algun altre tipus de protecció addicional?

□ No, cap

□ Genolleres

□ Turmelleres

□ Plantilles

□ Canelleres (“muñequeras”)

□ Canyelleres ( “espinilleras”)

□ Esparadrap

□ Altres (especifiqueu) ________________________________

Acostumes a realitzar escalfament abans de la pràctica?

□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) ______________

□ No

Dediques part de l'escalfament a fer estiraments?

□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) _____________

□ No

Dediques part de l’escalfament a fer exercicis amb pilota?

□ Sí

□ No

Fas estiraments després dels partits i els entrenaments?

□ Sí

□ No

Berenes abans dels entrenaments?

□ Sí

□ No



Abans de jugar un partit menges alguna cosa (entre dues hores i mitja hora abans)?

□ Sí

□ No

□ A vegades

Quin tipus d’aliment consumeixes?

□ Hidrats (entrepà, pasta, etc)

□ Sucres (xocolata, barretes energètiques, etc)

□ Vitamines (verdura, fruita, etc)

□ Proteïnes (carn, peix, ous, etc.)

□ Altres __________________________________________

Després de jugar un partit menges alguna cosa?

□ Sí

□ No

□ A vegades


□ Sí

□ Abans del partit


□ Després del partit

□ A vegades




□ No



7.2. Model enquesta porters

ENQUESTA PORTERS

Dades personals

Edat: Alçada: Pes:

Equip:

Categoria: Divisió:

QÜESTIONARI

Quantes hores d’entrenament fas a la setmana?



□ Més de 5 hores a la setmana

A més de futbol sala, practiques algun altre esport habitualment?

□ Sí Especifica ________________

□ No

T’has lesionat algun cop?

□ Sí

□ No

Quants cops t’has lesionat?

□ 1

□ 2

□ 3

□ 4

□ Més de 4

Grau de la lesió

□ Lleu

□ Moderat

□ Greu



On t’has lesionat?

□ Dits

□ Canell

□ Colze

□ Espatlla

□ Turmells

□ Adductors

□ Altres _________________________________________________

Durada de la lesió _______________________________________

Quan t’has lesionat?

□ Durant l’entrenament

□ Durant l’escalfament



□ Amb intervenció d’un altre jugador

□ Sense intervenció d’un altre jugador

□ Altres _____________________________________

En quina circumstància es produeix la lesió?

□ Dintre de les regles del joc

□ Fora de les regles del joc

La jugada va ser sancionada amb falta?

□ Sí

□ No

Minut aproximat de la lesió ______

Marcador en el moment de la lesió__________

Vas haver de ser tractat immediatament després de la lesió?

□ Sí

□ No

Utilitzes calçat específic de futbol sala per practicar aquest esport?



□ Sí Especifiqueu la marca___________

□ No

Utilitzes algun altre tipus de protecció addicional?

□ No, cap

□ Genolleres

□ Turmelleres

□ Colzeres

□ Canelleres (“muñequeras”)

□ Canyelleres ( “espinilleras”)

□ Esparadrap

□ Guants

□ Altres (especifiqueu) ________________________________

Acostumes a realitzar escalfament abans de la pràctica?

□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) ______________

□ No

Dediques part de l'escalfament a fer estiraments?

□ Sí Temps que hi dediques (aprox.) _____________

□ No

Dediques part de l’escalfament a fer treball específic de porter?

□ Sí

□ No

Fas estiraments després dels partits i els entrenaments?

□ Sí

□ No

Berenes abans dels entrenaments?

□ Sí

□ No

Abans de jugar un partit menges alguna cosa (entre dues hores i mitja hora abans)?

□ Sí



□ No

□ A vegades

Quin tipus d’aliment consumeixes?

Després de jugar un partit menges alguna cosa?

□ Sí

□ No

□ A vegades


□ Sí




□ A vegades




□ No



7.3. Entrevista a la fisioterapeuta

Quin tant per cent dels pacients que tens s’han lesionat jugant a futbol sala?

Aproximadamente un 5%

Dels jugadors de futbol sala, quina lesió és més freqüent? El fútbol sala es un deporte

de impacto, caracterizado por su rapidez y reacciones explosivas. Esto suele causar

problemas de ligamentos y/o fibras musculares, siendo los más comunes las roturas

fibrilares y los esguinces. Los esguinces de tobillo y rodilla son los casos que con

mayor frecuencia se ven en consulta.

La gent que s’ha fet un esquinç, generalment se’l torna a fer?

Es lo más habitual, ya que los tobillos trabajan y sufren mucho en el fútbol sala. Tras

sufrir varios esguinces, los ligamentos se quedan más laxos de lo normal y se pierde

estabilidad que es la función principal de los ligamentos.

El fútbol sala es un deporte explosivo y de impacto, lo que provoca que las

articulaciones sufran y que sea necesario una buena estabilidad ligamentosa para

evitar lesiones mayores como luxaciones y fracturas.

Deixa seqüeles un esquinç? Quines?

La secuela es la inestabilidad, lo que provoca más movimientos incontrolados. Por

esto es importante trabajar la musculatura para que haga la función de refuerzo que

los ligamentos ya no pueden hacer.

Quina és la durada aproximada d’un esquinç?

Depende del grado del esguince. Hay esguinces leves que pueden durar 2-3 semanas

y esguinces graves que pueden durar varias semanas porque pueden necesitar

tratamiento quirúrgico. En general se dividen en 3 grados,

grado 1: es el más leve . Se produce una distensión del ligamento y se puede

recuperar en 10 días.

grado 2: hay ruptura de algunas fibras e inestabilidad.

grado 3: rotura prácticamente total del ligamento, mayor inestabilidad y requiere

tratamiento médico e incluso quirúrgico

Quin tractament s’utilitza per a la recuperació?

- Exercicis

- Aparells

- Massatges



Depende de los objetivos del tratamiento. Lo más importante es bajar el dolor y el

edema lo antes posible. Como norma general se utiliza las siglas RICE.

El método RICE es sencillo de recordar y podemos aplicarlo en nuestra propia casa. Se denomina RICE por sus siglas en inglés: Rest (Reposo) Ice (Hielo) Compression (Compresión) y Elevation (Elevación). Dependiendo del grado de esguince se recibe tratamientos diferentes. Se persiguen distintos objetivos como re-colocar los segmentos óseos afectados, mejorar la movilidad cutánea, tratar la regeneración de los ligamentos, reforzar la musculatura afectada y hacer una reeducación propicoceptiva para que las respuestas musculares y los reflejos sean lo más rápidos posibles. El tratamiento va acompañado de técnicas de electroterapia como la electrólisis, una técnica de tipo invasiva para regenerar los tejidos, o los ultrasonidos o electro-estimulación para estimular la musculatura o reducir el dolor y el edema. Siempre es necesario realizar ejercicios para completar el tratamiento, dependiendo de la fase de recuperación se trabaja con distintos movimientos. Al principio se realizan ejercicios de tonificación con gomas elásticas sin apoyo, más adelante se va complicando con apoyo (cadena cinética cerrada), ejercicios con impacto, desplazamientos laterales, etc… Quina part de la recuperació correspon al fisioterapeuta i quina al pacient?

Digamos que el 50% a cada uno. El Trabajo en consulta es importante porque hay que

hacer terapia manual para mejora la movilidad y el estado de los tejidos, pero hay

que complementarlo con unos cuidados en casa y unos ejercicios por parte del

paciente.

Influeix l’alimentació, el sobreesforç, l’edat de creixement i el cansament en una

lesió d’esquinç? Em pots explicar per què i com?

La alimentación es muy importante en nuestro día a día y en especial en la práctica

deportiva. Los nutricionistas suelen decir que “somos lo que comemos”. Hay que

preparar al cuerpo para el gasto energético al que le vamos a someter. Por ello hay

que saber qué tipo de nutrientes tomar y en qué momentos. Es imprescindible una

buena nutrición antes, durante y después del esfuerzo. Lo que puede provocar es que

el cuerpo entre una situación de riesgo, por deshidratación o por hipoglucemia e

influirá en el estado de los tejidos pudiendo hacer mayor una lesión o más lenta su

recuperación.

El desarrollo del cuerpo se va haciendo por fases hasta su culminación o finalización

que suele ser entre los 16-18 años. En edades tempranas la musculatura no se ha

desarrollado y eso implica menos protección, los huesos están en fase de crecimiento

y la columna en especial, por ello es importante evitar lesiones e impactos bruscos



que puedan tener consecuencias en su formación. En edades tempranas la

musculatura no está completamente desarrollada y eso hace que las articulaciones

sean más vulnerables a sufrir esguinces.

El cansancio al igual que la alimentación nos influyen en lo mismo y puede estar

provocado por la mala nutrición o por el sobre-esfuerzo.

Què són les cintes que porten a vegades els jugadors?

- Per a què serveixen? Son vendajes neuro-musculares, se comportan como si

fuese una “segunda piel”. Se pueden trabajar varios aspectos: Reducir el dolor, dar

sujeción a una articulación, mejorar la alineación, evitar la compresión de una zona,

evitar tensión ligamentosa... Lo conseguimos en base a la dirección del vendaje y a la

tensión que se ponga en cada tramo del mismo. Su característica principal es que

pueden estirarse hasta un 140% de su longitud. Esto se traduce en que tras su

aplicación crean un acortamiento en la piel y la musculatura que dará mayor sujeción

a la zona a tratar.

- Les ha de posar un professional? Sí, las debe aplicar siempre un profesional

porque es necesario el conocimiento de la anatomía de la zona y su correcta

aplicación para que tengan utilidad. El profesional puede enseñar a un

paciente/deportista qué vendaje se puede poner, en caso de que se pueda requerir

una simple repetición de lo enseñado.

- N’hi ha de diferents colors. Respon a algun motiu?

El rojo-fucsia: Absorbe más luz y lo usaremos cuando nos interese dar calor a la zona;

por ejemplo, en lesiones de larga duración.

Azul: Refleja la luz y lo utilizaremos cuando queramos evitar el calor en la zona. Se

usará en lesiones inflamatorias como esguinces y tendinitis.

Beige: Es neutro, ni absorbe ni refleja el calor. Muy utilizado en bebés.

Negro: Es un vendaje resistente, se utiliza como refuerzo y en zonas de inestabilidad.

La utilidad del resto de colores disponibles depende de cada marca y sus efectos son

similares a los anteriores.



7.4. Entrevista als entrenadors

De la teva experiència com a jugador i/o entrenador, en quina categoria (infantil,

cadet, juvenil, sènior) has observat més lesions i quin creus que és el motiu?

Mario Roldán, entrenador de Les Corts

A la sènior i després a la juvenil. Un dels motius per la qual hi ha nombroses lesions en la categoria juvenil és perquè al ser una categoria de 3 anys (els jugadors tenen entre 16, 17 i 18 anys) hi poden haver més diferencies físiques, com per exemple que s’enfrontin nois que ja tenen cos d’home amb nois que encara no s’han desenvolupat. També hi poden haver lesions per culpa de l’excessiva càrrega física ja que es treballa gairebé igual que en la categoria sènior. Ernest Cardona, entrenador del Birmingham Futsal Club

En les categories sènior i juvenil perquè com més edat té el jugador, més problemes tindrà ja que les articulacions ja s’han endurit i per tant més fàcil de trencar-se. Carlos Nicolás, entrenador de Les Corts

Per mi té una gran importància l’entrenament invisible (descans i alimentació) que a partir de la categoria juvenil no és respecta com s’hauria de respectar. Per això és a les categories de més edat on es produeixen més lesions´. Quants minuts de la sessió d’entrenament s’han de dedicar a l’escalfament? En

quins exercicis/activitats consisteix?


S’han de dedicar entre 15 i 20 minuts a l’escalfament. Consisteix en una mica de carrera continua, uns rondos/possessions o bé jocs d’escalfament. Toni Farreras, entrenador de Les Corts

Jo dedicaria uns 10-15 minuts com a màxim per escalfar. Sempre seran al inici de la sessió, buscant una progressió en els moviments. Uns jocs o uns exercicis per tal de moure tot el cos son suficients. Repeteixo, sempre de menys a més per prevenir lesions. Rondos; carrera continuada; jocs on hi hagi pocs canvis de ritme bruscs, conservacions, etc. Creus que és molt important la pretemporada? Per què?




La pretemporada és importantíssima per arribar en bones condicions tant físiques com tàctiques, com d’ambient de vestuari a l’inici de la competició. Toni Farreras, entrenador de Les Corts

La pretemporda és la preparació prèvia per a poder competir amb òptimes garanties. Per tant és una manera d'arribar a un bon estat de forma, sobretot per prevenir lesions i rendir a un gran nivell. Serveix per agafar una bona condició física en tots els aspectes. És imprescindible en alta competició.



8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Bibliografia

ANDRÍN GARCÍA, Germán. Caracterización de los esfuerzos en el fútbol sala basado

en el estudio cinemático y fisiológico de la competición. Revista Digital, Buenos Aires,

2004. Consultat a través de www.efdeportes.com/efd77/futsal.htm

CUADRADO PEÑAFIEL, Víctor i JIMÉNEZ REYES, Pedro. Futbol Sala. De la iniciación al

alto rendimiento. Editorial Paidotribo, Badalona 2014

Federación Internacional de Futbol Asociación FIFA. Reglas de Juego del Fútsal

2012/3

INSTITUT BARCELONA ESPORTS i AJUNTAMENT DE BARCELONA Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona, Barcelona 2014

OLMEDILLA ZAFRA, Aurelio y otros. “Lesiones y factores deportivos en futbolistas

jóvenes” CCD, año 3, núm.5, vol.2, Universidad Católica de Murcia, Múrcia 2006

MARÍ, Pep. Aprender de los campeones. Plataforma editorial, Barcelona 2011.

Webgrafia

GÓNZALEZ FIGUEIRAS, Óscar: Análisis de las lesiones en el futbol sala popular

http://www.efdeportes.com/efd120/analisis-de-las-lesiones-en-el-futbol-sala-

popular.htm

http://www.futsal.cat/

http://www.fcf.cat/pnfg/

http://www.rfef.es/

http://www.espaisalut.eu/L'entrenament%20invisible_CAT.pdf

http://www.webmini.cat/repositori/documents/ca/webmini110-tHUgRc.pdf

Altres

Curs impartit per l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, juliol

2014

http://www.futsal.cat/

http://www.fcf.cat/pnfg/

http://www.rfef.es/

Les lesions en el futbol sala base masculí

Documents

Transcript of Les lesions en el futbol sala base masculí