ili

tes "xacfes" de Gaia

El canvi climatc com 1¡nls allres esdeveniments natur¡¡ ocolregub al llarg de

I evolució cal situar lo en La perspectiva adequada del temps i de I espai No es

tracta d Lr,'r esdevemmenl nou sorprenent i total'nent nesperal com ens volen lercreure al$lns Fa més de cinquanla miL rnys, solamenl quedaven unes cl¡]c mll

persones al planeta Terra ,¡ng uns mrlers d anys després Lu]a tjbu composta per.én.qúr no-n .d. o- oP - u"od. cJ6ls po

¡sia. a la recercade climes tropicals sembl¡Ís als seus. j la resl¿ cap a Europa

on s enrróntaien a climes glacjals

Qué havia ocol]equl perqué solament haqxessn'' p- on- 'l o -"

Terat Molt probabLemenl Lm ca¡vi clim¿Llic d e

fecles devasladors La perspectiva qeoLÓgica deltemps. eL que els anglosaxons anomenen el

d--p oon un 6. dóvé1ment com eL c¡nvi clmátjc en LLna perspeclivamés precisal comprensibLe El canvi chmádc no

és res de nou entot cas enl aclualitat está mos

trant un ritme de canvi moLt més rapLd El qüe

aba¡s tardava miLers d anys ara es materiaLitza

Iqualpassa anü Laperspeclrva espacjal Des de

Copémic al segLe x\ rsabem que. nlL]]y de ser La

'tór.- -.ao-gira al voltant d una eslrela miljana com el SoL

situat alaparl exteior d u¡agaláxra entre els diversos bi[ons d e]les qLLe ]n ha a l univers

\o- p.m-.\.9"d"o-^-. oo'-u "n¡clim¿tjc ni som per descomplat. el centre delmón Aquest va ser el comenqament dua con'versa qüe no he oblidal mar anü el qujmc ]amesLoveLock que va invenlar eL concepte de Caia

La Tera vsla des de espa exleror !n frág I

paneta en a mmeñslal de 'unve6. per descriu.e el pla¡ela TeÍa com u superorganisme modelatpels éssers vius

que I habiten Lovelock ha alianderat tanüé el mo.'rment ecologisla i dels ve.dsalmón. encara qxe ha haqxl de qüestionar alqru¡s dels plaúejaments ecoloqstesrecents sobre el paper de la lecnologra en el desenvolupamenl de la humamlat' Les noves lecnologres són absolutament necessaries ve a djr Lovelock

En una ocasió em va dn- que I aclitud d algru$ dels seus alunrnes amb platejaments antcs es podia comparar ar r Lu] vjatge amb aüó en el +Lal els passatgers

demanessjn al pilot que parés eLs motors per no contamnal I atmosfera Quiquanvaia amb aúd? Tots soÍinen perdent '

Lá h¡pdtesi Gaia

Aquesta hipdtesi, coneguda com la teoria de Gaia, compara la Terra amb un organisme autoregulat, format per un com-pl¿x sistema d'interaccions entre tots els seus éssers vius i elements inerts (atmosfera, aigües, escorga terrestre, etc-)

Segons aquesta teoria ecológica, la vida contribueix a crear les coñdicions més adequades per a si mateixa- "Grácies

a la vida, la Terra és com és" afirma Lovelock, creador d'aquesta hipótesi

EDUA¡D PL'Nssr

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

lames lovelock

E. PuNsET: On comencem? Recordo aquella meravellosa folo-grafla de a TeÍa v¡sia des de fora. Va canviar la percepció de

mota gent d'on estem i qué som.

J. LovELocK: Crec que va ser una de les coses més r¡erave oses que he v st n'rai: a folog¡afia de la Terra des de exte¡ior.

Pero crec que autént¡ca v sió a més lmpactant era a es ments

de s asfonauies quan van m rar cap a seu paneta. S parles

amb qua sevol d e ls sempre et diran com de commoguts es

van sent r davant d aquesta matge i com axd e s va dur a ado_

naf se que aque a petta cosa era casa seva no era e cafel on

residien, n el pais on vivieniera casa seva

E. PUNSET: era merave ós .

háblats natura s, tot axó ho pagarern. llavors ens adonaremde com de merave ós era el nostre planeia

E. PuNsEr: f. oriqJp érn_ >orpeq,' i.ré- rLr /esan'rabe, amb unes cond cons moltfavorabes per a la vlda Pero

tu, amb a leva vis ó de Gaa ¡delpaneta v u en e qualenstrobem, d Lrs: 'Bé no és exactamenl axo, som en e lloc adequatprecisament perqué existe x la v¡da éslavda aqueensofereixaquesta vsó meravellosa amable delp aneta, proc u a la vida.

És així?

J. LovELocK: Sí, Eduard, axí és. Els centlfics c áss cs van dir"Ouina soir que a Ter¡a es trobi jusl a a d stánca adequada res

pecte de So, cosa que fa que la lemperatura sigu¡ l'adequadaper a tot ésser viu. Pero aix¿ no té gens de sentit Potser h va

haver un ter¡ps -quan va aparéixer a vda a la Teffa que

aquesta es va trobar més o menys al oc adeqlat. Una vegadaaparex la vida a planeta pero, aquest ja no evouciona comsolen fer ho e s panetes perdent la seva aigua de forma cons-tant, converi nt se cada vegada en més desértics co¡¡ fra pas-

sat a Mart o Venus, snó que, en certa maneTa la vda -os fa

c¿rrec de tol i coJrtro a evo ució.

E. PuNsFr: Podríem parar de a senectut de planeia? Haurla

superal la ínia d¡visora enfe la lovenllt la senectut? fhemtraspassat, Gaa hauria traspassat?

J. LolELoc.: ^,,te5 p.r-¿pó..or ú qt¿,1qLó Fq nprp¡, Il t-.

pecte. Gaia existelx des de fa polser tres mi o quatre mil m

ons danys peró es calcula que no i queden m-Ás de mil

milions d anys abans de r¡ori. Es una senyora gran. S assembla

o'l,qré_[ d,ol.sor/ 1dd pooer dor¿r orp|aopóes coses la eslan comenQant a deteriorar se.. ca tenir axdpresent.

E. PuNSET:Ven nt de lu, és sorprenenl escotar que atecnoogiailaciéncasónl'úncasolucó qle la natLrra per s soLano

J- LovELocKi Era merave lós.. En algun,or-- d. pró.r segó ó or'óo-e f eo¡o ¿" uIloou"ono^aiot oue'l J Lov tocK: St é)!el or.Á r|I oo¡

¡p oé ro-e óc 'o¡r. ¿r01 úcl.. I es meteix ui rcsoecte. | ".'".y ""r' o-o¡ola¡érlpe-n il

¡Lccrode dlmo,fe'o, a Jo's'ó o" L ' J rr o'.d"pé'0")d ol¿1éd pool ern

haver ¡os salvai amb es energies renovab es, lagricultura bio

dglca, les r¡edicnes alternatves ltota la resta, no hagués

¡¡portat Podríer¡ haver fet el que haguéss m volgut, perb ara

hem de paqar el preu d haver augmentat a població fins a sis

T rr ior-. -r.-n_d'r_ope.sosoore alór'dqLee_ piórobligats a recórer a a tecno og a per a irf entar_nos i mantenir

lames lovelock

Regne Unii, 1919. És

mediambiental i la inBtlume¡lació dienlÍfida. En aquest úLtim camp

va desenvolupa¡ apaÉlls que han lemés la delecció i el seSui

ment de nomb¡oses subsláncies conlaminanis. ¿s molt conesut per

la seva leo¡ia de Gaia, en La qual comlará la Tera amb un or8a

nisme que s auloEgula permanlenú se viü.

> REFLEXIONA

1. Ouiés Gaia? En qu¿ consiste x la "hipótes Ga¡a ? Ouin efecteté a vida sobre l'evolució de planeia mateix?

2. A qué es rerere¡xen en |enfevisla quan paren de la "senec

3. Oué vol dn J. Love ock amb: Ens veiem obligats a recótrera la tecnologia per aLimentarnos i rnanlenir nos ?

> ACTUA

4. a!é podem fer cadascun de nosalires per evtar que e canviclimálic sgu ian drástc?

5 lmasina que formes part duna cor¡issó de les Nacions Uni-des per a lluilar contra el canvl c mátic. Busca rnés nformació sobre e tema i proposa una sé¡ie de mesures 9lo-bals que haurien de cor¡plir tois es palsos del r¡ón per a

miiigar el ca¡vi clinrálic