402

44

46

18

48

24

32

5

2 6

3

4

7

1

+

La vila de l’Escala (Alt Empordà) es troba al sud del Golf de Roses, entre l’antiga gola del riu Fluvià i el turó de Montgó. Els darrers turons del Montgrí i la blavor de la mar Mediterrània envolten el nucli històric de la població, que recorda el seu passat mariner i el reivindica amb orgull.

les RUÏNes D’eMPÚRIes

BRessOl De PesCADORs

sANT MARTÍ D’eMPÚRIes

les ANXOVes De l’esCAlA

CINClAUs I les CORTs

12 rutes amb cotxe

Del CODOlAR A MONTGÓ

el CAMÍ FOResTAl

ÍNDeX

2

1

2 L’Escala

BRESSOL DE PESCADORSL’Escala va néixer al segle xvi. El seu nom prové del mot llatí Scala, usat per designar un port natural. En aquell moment l’Escala era un petit port de pesca, que depenia de la vila veïna de Sant Martí d’Empúries. Vora la platja s’havien començat a escampar barraques fràgils de pescadors, les quals no es convertirien en edificacions i habitatges permanents fins dos segles més tard. Al segle xix, els escalencs es van especialitzar en la pesca de la sardina i l’anxova, amb unes embarcacions a vela i rem conegudes com llaguts de sardinals. També es pescava besuc, lluç, pagell, roger i també corall. L’any 1835, la gran quantitat d’embarcacions existents al poble va esperonar Francesc Granés a fundar-hi unes drassanes. Granés tenia bon ull perquè l’empresa ha perdurat fins al segle xxi.

Amarradors a la riba de l’antic port de l’Es-cala. Encarat al nord, rebia els embats del llevant i la tramunta-na. Això va convertir

els escalencs en uns navegants a vela molt experimentats. El port havia acollit més de cent llaguts de sardi-nals.

El menut Petot i la Maria Cristòful van ser retratats, a finals del segle xix, pel fotò-graf Josep Esquirol.

La sèrie d’imatges, ti-tulada Caps d’estudi, és un testimoni colpidor de la vida dels pesca-dors escalencs.

3FotoGuia

6 La Creu

44 L’Escala 5 La Platja de les Barques (antic port)

5FotoGuia

66 L’Escala

7FotoGuia

A principis del segle xx, l’edifici del bar Caravel·la acollia les dependèn-cies del Salí de can Juhé, una indústria dedicada a la salaó de peix. A l’esquerra del bar s’alça la Casa de la Punxa (1904), on es va instal·lar una fàbrica de gel molt important.

El port anticMolts edificis del port vell havien for-mat part d’indústries vinculades a la pesca: construcció de bar-rils, salaó d’anxoves i emmagatzament de sal. A les tavernes del voltant, s’hi refugiaven els pescadors en cas de mal temps. L’escriptor Josep Pla havia fet estades llargues a la taverna de l’Isidre –més tard fonda Ca la Nieves.

A la banda esquerra de la platja, sis pilons de pedra es mantenen com a testimoni de la intensa activitat comercial que es des-plegava al port antic. Aquests norais servien d’amarradors per a les embarcacions que hi atracaven. L’ús freqüent dels pilons va fer que les cordes els erosionessin.

Frescor d’hortaLes fruites i els productes agrícoles de l’horta empor-danesa donen nom i sabor als plats de la contrada. Els podeu comprar al mercat de la plaça Victor Català, cada dimarts, dijous i diumenge, al matí.

5 La Riba petita 5 La Casa de la Punxa

88 L’Escala

Sant PereL’església parroquial de Sant Pere –carrer Santa Màxima– va ser erigida sobre un temple construït el 1680. L’any 1700, després que un llamp el destruís, es va aixecar l’edifici actual. La nau és d’estil gòtic tardà, la façana, renaixentista i la decoració, bar-roca. El Museu de la Sagristia conté peces vin-culades al temple. Les relíquies de Santa Màxima es guardaven en un reliquiari de plata. A l’inici de la Guerra Civil, Josep Guanter les va enterrar en un oliverar i va mo-rir sense haver revelat on eren. L’amagatall no es descobriria fins al 1984.

9FotoGuia

1010 L’Escala

Festa del CarmeCada 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, la vila celebra una de les seves festes més tradicionals. Es fan processons amb barca i a peu, en honor de la patrona dels pescadors, i es ret un homenatge emotiu a la vellesa.

Mar i cobla El monument A la gent del mar s’alça a la Punta, em-bellit per una vela lla-tina i una àncora. És obra de Josep Maria Simón (L’Escala, 1946). Vora la platja, hi ha La cobla, un conjunt de músics en bronze, de Francesc Anglès

(Terrassa, 1938).

11FotoGuia

Santa MàximaL’Escala honora la seva patrona cada 2 de setembre. La Festa Major arriba carregada d’alegria, concerts, balls, sardanes, festivals nàutics i regates.

1212

Les parades de productes artesans s’instal·len a la platja del port antic durant les celebracions.

El TriumviratDes de 1996, la festa del Triumvirat Mediterrani mos-tra les relacions entre les cultures indiqueta, grega i romana, que van conviure aquí. La celebració recu-pera 2.000 anys d’història, amb imaginació i esperit lúdic.

Trobada grandiosaEl diumenge abans de la Festa Major, les colles geganteres es troben a l’Escala i fan una cercavila musical. Gegants i capgrossos envaeixen els carrers i els omplen de bon humor i gresca.

13FotoGuia

HavaneresCada estiu, la cantada d’havaneres és conver-teix en un dels actes més multitudinaris. Als anys 70 del segle passat, els germans Ferran i Simeó Català van contribuir a popu-laritzar aquest gènere musical, creant els grups Oreig de Mar i Els Pescadors de l’Escala.

Festa de la Sal Se celebra des de 1997, per commemorar l’arribada, en segles anteriors, dels grans vaixells carregats de sal, que es guardava a l’Alfolí de la Sal. La festa s’inicia amb el so de corns marins i una mostra d’oficis mariners. L’arribada del pailebot amb sal i de les barques amb les veles il·luminades són dos moments àl-gids de la jornada.

5 Els Pescadors de l’Escala

1414 L’Escala

Lletra modernaUn bust escolpit per Frederic Marès, presideix el jardí del Clos del Pastor, a l’entrada del Museu-Arxiu Víctor Català. L’espai preserva la memòria de Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966). L’autora modernista va escriure la novel·la Solitud (1905), obra mestra de la narrativa catalana del segle xx.

Can Cinto XuàAquesta casa de pescadors i corallers –carrer de la Torre, 35– es troba al barri vell. S’ha restaurat per mostrar com era la vida d’una família de pesca-dors. L’arquitectura humil i discreta de la casa, distribuïda en dues plantes, es complementa amb la presència de mobiliari d’època, atuells, peces de roba, estris de pes-ca i apunts històrics sobre els propietaris. Per demanar una visi-ta guiada a Can Cinto Xuà cal contactar amb el Museu de l’Anxova i de la Sal.

15FotoGuia

Motor a fonsEl Museu de la Moto –Closa d’en Llop, 9– guarda la col·lecció de motos i cotxes de Vicenç Folgado. S’hi poden veure més de 125 vehicles restaurats. La Harley Davidson fabricada a Milwaukee (EUA), el 1919, és una de les peces estrella del Museu.

Pintar i viureLa casa-estudi del pintor Rafel Ramis i Ballesta (L’Escala, 1912-1991) –carrer Perxel, 36– permet conèixer l’obra i l’espai de treball d’un artista, que va viure a l’Ar-gentina i al Perú. Per demanar una visita guiada a la casa-estu-di, cal contactar amb el Museu de l’Anxova i de la Sal.

1616 L’Escala

Rastres de l’ahirEl barri vell conserva alguna casa de pesca-dors, com Can Bordas –carrer del Sol, 10–, i els braços de ferro colat de l’antic enllu-menat elèctric –carrer de la Torre, 37. La casa

pairal fortificada de Can Maranges (1831) –carrer Maranges, 1–, pertanyia a la nissaga local dels Maranges, d’on van sortir mili-tars il·lustrats, advo-cats i arqueòlegs.

17FotoGuia

Cementiri maríL’indret –carrer Garbí, 15– és una de les mostres més belles d’arquitectura popular de la vila. Els nínxols, rematats amb timpans i emblanquinats amb calç, donen un to serè i plàcid a aquest espai amb ressons neoclàssics. L’espai consta d’un atri d’en-trada, un recinte amb nombrosos nínxols i l’indret dels pante-

ons. El panteó de la família Maranges fa les funcions de capella. Entre les tombes dels fills més il·lustres, hi ha la de l’escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, i la del fotò-graf Josep Esquirol.

L’avi XaxuJosep Vicenç i Juli (L’Escala, 1870-1956) va ser barber, músic i va compondre unes 600 sardanes. Conegut amb el nom popular de l’avi Xaxu, també va fundar la cobla La Principal de l’Escala. El compo-sitor vivia al carrer Església, 1.

18

2

18 L’Escala

LES ANXOVES, DE L’ESCALA

Salar el peixQuan les anxoves arriben al magatzem, el peix s’ha d’esbude-llar a mà: se li treuen el cap i les vísceres. L’animal no es pot deixar obert i sense sang. Quan és net, el peix es posa en barrils, en capes de sal gruixuda, i es premsa amb un pes perquè tregui tot el suc. El temps de maduració varia segons l’època de l’any –de dos a vuit mesos. Durant la maduració, el producte agafa aroma, gust i consistència. Acabada la maduració, es can-via la sal del peix i es tria segons la mida. L’anxova grossa es des-tina a la conserva en sal (que cal netejar i dessalar) i la petita a la conserva en oli (dessalada i a punt de consum). L’envasat s’ha de fer en pots de vidre, alternant les anxoves amb llits de sal.

Les anxoves confitades es menjaven des de temps antics als pobles costaners. Pels voltants de 1914, com recorda l’escriptor Josep Pla, aquesta menja va arribar a les ciutats com a complement dels aperitius i els entremesos. La gastronomia moderna va adoptar l’anxova. I l’Escala es va convertir en un dels seus exportadors principals. A principis d’octubre, la Unió de Saladors celebra la Festa de l’Anxova. Durant aquesta festa multitudinària se serveixen milers de filets del peix blau, amb pa i tomàquet, s’atorga la distinció honorífica anomenada Anxova d’Or i hi ha cantades d’havaneres. Una visita al Museu de l’Anxova i de la Sal us demostrarà l’impacte cultural, industrial i gastronòmic d’aquest producte en la vida diària de la vila empordanesa.

19

Un bon aperitiu Vermut, sifó i un plat anxoves. Els refrescos carbònics de la Casa Callol es van fer popu-lars a la comarca.

2020 L’Escala

El Museude l’Anxovai de la Sal L’antic escorxador, res-taurat per l’arquitecte Llorenç Geli, acull el Museu –Avinguda Francesc Macià, 1– des de 2006. Les exposicions temporals es combinen amb una instal·lació perma-nent, on s’explica el procés de pesca i salaó del peix blau, activitat que ha configurat la història i l’economia del poble.

21FotoGuia

Poders míticsLes propietats anticor-ruptives de la sal van generar supersticions, vinculades a la seva vàlua per allunyar els mals esperits. Segons una creença local, anar a respirar a les roques de la Cova de la Sal, situada a la cala de Montgó, curava amb eficàcia les malalties pulmonars.

2222 L’Escala

Suquetdel vell XalocEn Xaloc era un llop de mar xerraire i tafa-ner. Era conegut pels seus renecs i el seu suquet de peix.

Ingredientsper a 4 persones:Peix fresc (congre, rap, lluerna…). 2 pebrots verds. 3 tomates de penjar, ben madures. 1 kg de patates Falgàs-Baqué. 1 litre de brou de peix. 1/4 de kg de musclos. Picada d’all, julivert, nyora i amet-lla. Oli d’oliva.

Sofregiu el pebrot verd i, després, afegiu-hi la tomata de penjar ben triturada. Deixeu-ho coure al seu ritme i, un cop fet, hi afegiu les patates, netes i tallades i, en acabat, el brou de peix. Quan el suc comenci a bu-llir, poseu-hi els talls de peix i els musclos.

Feu coure els ingre-dients a foc viu i, just abans de treure’l, afe-giu-hi la picada.

La torradade l’oncle TomeuL’oncle Tomeu, mari-ner en terra, era un home las i enyoradís. Per refer-se, cada mig-dia es feia una torrada amb anxoves i l’acom-panyava amb un culet de garnatxa.

Ingredientsper a 2 persones:Mitja dotzena de lles-ques de pa de pagès. Una anxova de l’Escala per llesca. Un parell de tomates de penjar. Un raig d’oli d’oliva.

Torreu les llesques de pa. En acabat, fregueu la part torrada amb la meitat d’una tomata. Adobeu-lo amb un raig generós d’oli i coroneu el pa amb l’anxova ben estesa.

Bon profit!L’anxova i el peix costaner s’han convertit en els millors propagandistes de la gastro-nomia empordanesa. Hi ha moltíssimes maneres d’assaborir-los. Us proposem tres receptes tradicionals perquè us animeu a descobrir-los.

23FotoGuia

Arròs amb farcimentde la RosetaLa Roseta, la filla gran de la Reparada, va ser una cuinera prestigio-sa i molt intuïtiva.

Ingredientsper a 4 persones:Una dotzena d’anxoves de l’Escala fresques. Quatre grapats d’arròs de Pals. Mitja dotzena d’anxoves confitades. Una vintena d’escopi-nyes. All, julivert, un parell de cebes i mitja dotzena de tomates de penjar. Brou de peix.

Piqueu les anxoves confitades amb oli, all i julivert. Netegeu les anxoves fresques sense que els lloms se sepa-rin. Sofregiu la tomata i la ceba, en una pae-lla. Afegiu-hi l’arròs i deixeu-lo rossejar. Tireu-hi el brou i quan faltin cinc minuts per acabar de coure, dis-poseu-hi la picada i els filets d’anxova fresca. Acabeu de coure els ingredients al forn.

24

3

El CodolarVora el passeig de Lluís Albert, la costa és plena de niells que surten de l’aigua. Les roques amb for-mes especials reben noms. Trobar la dels Dos Caps, la dels Porquets o la del Bou pot ser més estimulant que fer sudokus.

DEL CODOLAR A MONTGÓEntre el Codolar i el port de la Clota, el perfil de la costa dibuixa una U gegantina que tanca els braços. El Codolar, anomenat així pels esculls que hi sobresurten, té molt poca zona hàbil de platja. Rere els arbres del passeig hi ha el Clos del Pastor, el jardí que va rebre Caterina Albert en reconeixement a la seva activitat literària. El Petit Príncep, el famós personatge d’Antoine de Saint-Exúpery, ens serveix de guia a través de la platja llarga de Riells fins a la Clota petita, després de la qual hi ha el Club Nàutic i el port de la Clota. A punta Montgó, el perfil altiu de la torre de defensa ens recorda els temps en què aquesta terra s’havia de protegir de l’atac inesperat dels pirates. Durant el segle passat, l’acollidora platja de Montgó havia servit als pescadors escalencs per acampar-hi als estius, quan anaven a vendre peix als mercats dels voltants.

3Escultura a la dona del pescador. Francesc Xavier Vila Mitjà

Mercat dominical Cada diumenge, les parades converteixen la vora del mar en un esclat de brogit i color. No falla: tothom hi troba alguna delícia. Tant poden ser pro-ductes de la terra i aliments naturals com peces de roba i artesania, passant per

lilaines o complements informals. Firar-se al mercat escalenc és un plaer molt assequible.

El Petit Príncep El personatge d’Antoi-ne de Saint-Éxupery contempla els sorrals, enfilat en un mur antic.

L’encant de RiellsEl passeig de Riells és perfecte per estirar les cames, resseguint la platja de sorra fina, rossa i ondulada. Un espai idoni per badar, deixar que el temps s’escoli o admirar l’horitzó, generós i espectacular, que s’estén fins al Cap de Norfeu.

3El Petit Príncep. Eulàlia Bach

27FotoGuia

Proa al port La punta del Noi Esquerrà marca els límits de la platja de Riells. Al darrere, apa-reix la silueta del port pesquer i esportiu. Paradoxalment, abans de la construcció del port, l’indret va servir durant un temps de cementiri de barques.

6 Platja de Riells

2828 L’Escala

Treball i oci La platja de la Clota ja s’havia utilitzat com a port en època roma-na: servia de moll de càrrega o, si feia mal temps, de refugi. El 1962 s’hi va instal·lar el nou port. Els pes-cadors continuen sent l’essència i l’ànima de la Clota. La seva feina, malgrat els canvis tecnològics, és dura i desagraïda, però sen-se ells, l’adjectiu me-diterrani no formaria part de la nostra dieta. El port esportiu té 824 punts d’amarratge per a embarcacions de fins a 25 metres d’eslora, i ofereix tots els serveis portuaris. El Club Nàutic l’Escala hi impulsa una gran activitat de lleure.

3030 L’Escala

MontgóLa torre de defensa (1598), erigida a 96 metres sobre el nivell del mar, és el senyal identitari de la mun-tanya de Montgó. Servia per advertir els pescadors de la pre-sència de naus pirates. Montgó té una platja magnífica a recer de la tramuntana. La sorra és fina i blanca, degut a l’erosió calcària del Montgrí. Aquesta cala és un bon lloc per ini-ciar-se en la pràctica del submarinisme ja que la fondària pot

arribar als 22 metres.

31FotoGuia

6 Cala Montgó

32

4 EL CAMí FORESTALEl camí forestal que connecta l’Escala amb Sant Martí d’Empúries és un trajecte encisador que ens mena per caletes i sorrals esponjats de pinedes que la tramuntana ha vinclat. L’itinerari, que conté trams amb passarel·les de fusta, surt de la platja escalenca del Rec i continua per la del Portitxol –amb un bell arc de roca format per l’erosió marina– i la de les Muscleres, ben bé davant la ciutat grega d’Empúries, on, l’any 1992, va arribar la f lama de les xxv Olimpíades, que es van celebrar a Barcelona. El recorregut travessa la platja del Moll Grec, amb l’escullera hel·lenística, voreja la Casa Forestal (1910), una bellesa modernista, i permet aturar-se a l’espigó per admirar la grandesa de la badia de Roses. La ruta ens deixa a Sant Martí d’Empúries, antiga capital del comtat d’Empúries.

5Hostal Empúries. Platja del Portitxol3Monument a la XXV Olimpíada. Rosa Serra

6 Les Muscleres Grosses

33FotoGuia

Abraçar la badiaDes del camí forestal, podeu contemplar la magnificència de la badia de Roses. A la banda esquerra, s’hi albiren Cap Norfeu, Roses, Santa Margarida, Empuriabrava i les platges de Sant Pere

Pescador. A la dreta, les platges d’Empú-ries, l’Escala i punta Montgó, coronada amb la torre de guaita. La platja de la Miranda, just a l’esquerra del mirador, ha estat declarada espai públic per a no fumadors.

3434 L’Escala 5 L’arc del Portitxol

35FotoGuia

36 36 L’Escala

Les MuscleresPlatja molt elegant, emmarcada pels illots de les Muscleres Grosses i les Muscleres Petites. Un punt informatiu ens recorda la visita del pintor Salvador Dalí i el poeta Federico García Lorca, a les restes arqueològiques d’Empúries, l’abril de 1925.

37FotoGuia

El CarriletAls estius, aquest tren sense vies transporta els viatgers des de Sant Martí d’Empúries fins a la Cala Montgó. Durant el seu trajecte passa per la platja del Rec, la Ronda del Padró, la Plaça de les Escoles, la Punta i Riells.

5 Les Muscleres Petites

3838 L’Escala 5 Platja del Moll Grec

39FotoGuia

40

5

40 L’Escala

Al segle vi aC, comerciants grecs de Focea van fundar un nucli (la Palaià Pólis) a Sant Martí d’Empúries. Al cap d’uns anys construïen un sector nou (la Néa Pólis), les restes de la qual formen part del jaciment arqueològic (ciutat grega). La colònia es va dir Emporion, mercat en grec. L’any 218 aC, l’exèrcit romà de Cneus Corneli Escipió va desembarcar al port d’Empúries. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·lava un campament militar a Empúries que, a principis del segle i aC es convertiria en una ciutat (ciutat romana). Al cap de poc, les ciutats grega i romana s’unirien sota el nom de Municipium Emporiae. L’escultura del déu Esculapi, descoberta el 1909, és una de les joies del jaciment. Se li atribueixen més de 2.200 anys d’antiguitat.

LES RUïNES D’EMPÚRIES

6 Porta d'accés a la ciutat romana

41FotoGuia

6 Ciutat grega

4242 L’Escala

6 Ciutat grega

43FotoGuia

6Domus I, Ciutat romana

5Mosaic, Domus I 5 Fòrum romà

6 La vila va ser el punt escollit, al segle vi aC, per fundar-hi la colònia grega d’Emporion. En el decurs dels segles, l’indret es va convertir en la seu del bisbat tardoromà d’Empúries (s. iv-viii) i en la primera capital del comtat d’Empúries fins al 1604. Les restes de les muralles i del castell són del segle xiii. Els carrers del nucli històric, tancat al trànsit dels cotxes, conserven l’entramat medieval. A les façanes de les cases de pedra encara són visibles els vells escuts i els símbols nobiliaris. L’església, gòtica i fortificada, es

va començar a construir l’any 1507. La Casa Forestal és un dels edificis més bells. En els seus inicis, servia

de magatzem dels materials arqueològics que es trobaven al jaciment d’Empúries.

SANT MARTí D’EMPÚRIES

6 La Casa Forestal

45FotoGuia

46

7

46 L’Escala 5Mas Feliu. Les Corts

El petit nucli de Cinclaus forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En aquest paratge de fesomia agrícola, s’hi aixequen cinc masos que fan companyia a l’ermita de Santa Reparada. Segons la tradició, aquestes cases les van fundar les cinc primeres famílies que van poblar l’Empordà les quals, des d’aquí, es van anar estenent

per la resta del territori. Santa Reparada té una nau amb capçalera rectangular i presenta una volta i un arc triomfal de ferradura (s. vii al ix). De l’antic castell de Cinclaus se’n conserva un portal de muralla (s. xiv-xv). La torre del castell es va afegir a una masia del segle xvii. Cada primavera, el Dilluns de Pasqua, se celebra al veïnat un aplec sardanista.

CINCLAUS I LES CORTS

6 Ermita de Santa Reparada. Cinclaus6Mas Concas. Cinclaus

47

El pla de Les Corts va ser un lloc de conreu d’arròs, a mitjan segle xviii. Les masies del veïnat, situat a l’entra-da nord del poble, han estat restaurades amb molta cura. L’antic Molí, que va acollir la primera central elèc-trica de llum pública d’Espanya, s’ha con-vertit en un restaurant prestigiós.

4848 L’Escala

12 rutesamb cotxe

des del’Escala

L’Escala és un lloc idoni per viatjar i descobrir altres indrets interessants de la contrada. A favor vostre hi juga el fet que l’Empordà és un país de distàncies cur-tes i raonables. Si us desplaceu amb cotxe, podreu arribar gairebé a tot arreu sense problemes.