L‘espècie humana al regne animal: H.Sapiens

Joan LópezMiquel Salvó

Pau Rodríguez

Classificació taxonòmica

- Regne: animal

- Fílum: cordats

- Classe: mamífers

- Ordre: primats

- Subordre: antropoides o haplorins

Classificació taxonòmica

- Infraordre: catarins

- Superfamília: hominoides

- Família: homínids

- Gènere: Homo

- Espècie: sapiens

Característiques dels taxons- Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió

binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el tronc dret.

- Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.

- Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena també monos del vell món

Característiques dels taxons

- Superfamília: Els hominoides no tenen cua i es desplacen per braquiació

- Família (diferències entre les altres dues famílies): Els hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes, caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció bípeda.

Característiques dels taxons

- Gènere (diferències entre el gènere Homo i el gènere: Australopithecus): El gènere Homo a diferència de l’Australopithecus, és capaç de caminar de forma bípeda, té un gran cervell, és capaç de fer servir un llenguatge articulat, té una infància més llarga i té la capacitat de fabricar instruments útils. Per altre banda, l’Autralopithecus, és omnívor, no mesura més d’un metre i camina calçat però no està tant evolucionat.

Linies principals de l’evolucio dels primats.

Arbre filogenètic de l’ordre dels primats

• Estrepsirinis, són els prosimis, i dins d’aquest hi ha els lemúrids, els quirogaleids, els índrids, daubentònids, els lorísids.

• Haplorins, que són els tarsers (prosimis, no estresirrinis), els micos i els simis. Dins d’aquest grup hi ha els humans.

Lèmur (estrepsirí)

Tarser (haplorí)

GÈNERE PARANTHROPUS

ÍNDEX1. Temps en què va existir l’espècie.2. Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions

ambientals en què vivien. Localització dels jaciments.3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie.4. Indicar la característica (o característiques) que el distingeixen

respecte el grup (espècie) anterior, menys evolucionat.5. Descripció de les habilitats del grup.6. Descripció de les relacions entre els individus del grup.

1. Temps en què va existir.

Paranthropus aethiopicus. • És la primera espècie d’aquest gènere i apareix fa

aproximadament 2,5 milions d’anys.

Paranthropus boisei. • Situat entre 2,3 y 1,2 milions d’anys.

Paranthropus robustus. • Situat entre 1,9 y 1,5 milions d’anys.

...El Paranthropus, habitant de Sud-àfrica, concretament el Paranthropus robustus va coexistir amb els Homo durant un milió d’anys aproximadament, fins que es va extingir.

L’espècie robustus hauria sigut més confiada en condicions ambientals més favorables, com els membres del gènere Homo, per exemple Habilis d‘Homo, tenien menjar i una varietat molt més àmplia d'aliments.

2. Àrees on va viure. Descripció de les condicions ambientals i localització dels

jaciments.

• Paranthropus aethiopicus. Trobat a Etiòpia. Més canvis climàtics i a conseqüència d’això van anar adaptant-se. Vivien en ambients molt més secs que els seus antecessors. Un dels principals jaciments és el del curs baix del riu Omo a prop del llac Turkana a , Etiòpia.

• Paranthropus boisei. Va habitar a l’Àfrica Oriental. Els canvis climàtics van continuar incrementant -se i va viure en un entorn sec. El principal jaciment és el de Koobi Fora (Kenya).

Paranthropus robustus. Habitants del Sud d’Àfrica. Els canvis climàtics seguien sent diversos. Els principals jaciments d'aquesta espècie són els de Kromdraai, Swartkrans, Drimolen, Gondolin i Coopers.

Yaciment de Drimolen

3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie.

• Paranthropus aethiopicus. Mida del cervell i crani molt petit, amb elevada cresta sagital a la part posterior y part inferior del rostre que sobresortia respecte al front.

• Paranthropus boisei. Crani més desenvolupat i queixals més estesos; canins i els incisius més petits. El temps que va viure aquesta espècie, no va patir canvis, malgrat els grans canvis climàtics i que presentaven un dimorfisme sexual.

• Paranthropus robustus Massiu aparell masticatori, amb premolars i molars molt estesos. Cervell prou petit com perquè els músculs masticatoris l’envoltessin formant una cresta sagital.

4. Característiques que el distingeixen del grup anterior menys evolucionat.

• Paranthropus aethiopicus. Va representar la baula entre Australopithecus afarensis i Paranthropus boisei. Aquesta espècie intermèdia presenta trets propis dels Australopithecus i anuncia els que caracteritzaran tant al Paranthropus boisei com al Paranthropus robustus.

• Paranthropus boisei. El seu “foramen magnum”està més avançat que en els Australopithecus (com en el gènere Homo). D'altra banda, el pes, alçada i aspecte general és molt semblant als Australapithecus.

• P. Robustus. Té les mandíbules menys prominents que l'Australopithecus afarensis. Té una petita cresta òssia menor que la del Paranthropus boisei a la part superior del crani.

5. Descripció de les habilitats del grup.

Les seves habilitats es centren en les que més dominaben i les quals hi ha més fonts, que son:

Model·laven artefactes lítics i ossos apuntalats, que utilitzaren principalment per poder arribar a aconseguir menjar en “termiteres”.

*Tenien totes les habilitats per poder utilitzar-los, utilitzaven al màxim les seves extremitats.

Presentaven una dentadura especialitzada en llavors i aliments durs, la qual tenia grans molars i incisius.

6. Descripció de les relacions entre els individus del grup.

Les relacions i/o actituds les podem explicar, dient les 2 més importants, que eren:

Les de cooperació i estada en grup per aconseguir-hi menjar i a la hora del “dinar”.

Les de defensa per mantenir-se tots junts.

• Treball fet, realitzat i editat per:• Anabel Ramos• Sandra Alcaraz

• José A. Balsa

L’HOMO HABILIS

Treball fet per:

David Fernandez

Lorite

Dani López López

Alex Elias Ortega

En aquest treball parlarem sobre l' homo habilis, que va ser el primer homo en existir.Explicarem l’època en què va existir, les àrees on va viure i les descripcions de les condicions ambientals.També parlarem sobre les descripcions físiques de l’espècie i la localització dels jaciments.

INTRODUCCIÓ

TEMPS D'EXISTÈNCIA L’ Homo habilis és l'espècie més antiga del gènere Homo.

Va viure aproximadament des d'1,9 fins a 1,6 milions d'anys abans del

present, en les edats Gelasiense i Calabriense.

El descobriment d'aquesta espècie es deu a Mary i Louis Leakey, els qui van

trobar els fòssils a Tanzània, Àfrica, entre 1962 i 1964.

Alguns jaciments s’han trobat a:

Els que s’ha trobat a sigut:

3 fragments de crani d'un individu adult.

un crani bastant complet de 510 cm³.

A Tanzània s’ha trobat:

Mandíbula inferior amb 13 dents, un molar inferior, dos parietals i 21 ossos de dits

Un crani, que es va trobar molt deformat. Després de la restauració s'ha estimat una

capacitat d'una mica menys de 600 cm³.

Conjunt de restes fòssils que inclouen de membres superiors i inferiors

A Sud-Àfrica s’ha trobat:

Un crani de l’Homo Habilis

Jaciments i Restes de Fòssils

CARACTERÍSTIQUESLes principals característiques físiques són les següents:

• Crani més arrodonit.

• Molars grans i amb esmalt gruixut.

• Té un rostre molt més humà respecte l'Australopitec.

• Cara curta.

• Dits corbs de peus i mans: el que indicava que encara utilitzaven els arbres.

• La posició bípeda en les femelles provoca una reducció de la pelvis

• Major capacitat cranial 650 cm³.

• Han aparegut les primeres restes lítiques (treballen amb eines de pedra ).

• Tenen la pelvis molt més desenvolupada.

CONDICIONS DE VIDAAmb respecte a l’Homo habilis, podem diferenciar tres tipus d’hàbitats:

Vivien en zones situades a prop de les vores del riu

Podien viure enmig de boscos a l’aire lliure, protegint-se amb unes branques

d’arbre

Els més hàbils van saber construir-se cases de pedra en forma circular

Subsistien mitjançant una dieta a base de tubercles y arrels.

HOMO ERGASTER HOMO ERGASTER

Xavier Monleón Judith Rodríguez

Marc Pulido

Xavier Monleón Judith Rodríguez

Marc Pulido

Índex 1. Dispositiva

Títol utors l tr ll.i a de eba2. Diapositiva Ín x .de3. Diapositiva . o r l omo .i g afia de H4. Diapositiva

. r t rís t qu s n r ls.a ac e i i e ge e a5. Diapositiva t t.H bi a6. Diapositiva

rèn s m l’ l s.Dife cie a b Habi i7. Diapositiva pòt s s l’.olu ó.Hi e i de ci8. Diapositiva

rèn s m l’.r tus.Dife cie a b ec9. Diapositiva R sum l’ omín .e de h id

Biografia

• Homo ergaster és una espècie d‘homínid extinta que visqué fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys.

Característiques • La caracterísitica

que el fa diferenciar de l’anterior Homo és el fet de que l’ergaster es faabricava les seves pròpies eines d’aquí el seu nom . Tenien un model de desenvolupament més lent i per tant un entorn social més protector .

Aixó els hi permetrà expandir- se sent el primer homínid en sortir d‘Àfrica , desplaçant-se cap a l’actual Europa.

Habitat

• L’ Ergaster solia viure en sabanes i boscos on podia utilitzar els arbres i coves per dues activitats essencials per a la seva existència , una per protegir - se , i l’altre per poder utilitzar tan branques com pedres per fer les seves eines de guerra .

Diferències amb l’Habilis • La principal diferència

amb l’ homo Habilis , seria en un principi , el fet de que l’Habilis construïa les seves eines utilitzant pedres únicament , en canvi , l’ Ergaster podia utilitzar des de fusta pells i pedres. També a aquest fets se li suma el fet de que l’ Ergaster va ser el primer amb un llenguatge més o menys articulat .

Hipòtesis de l’evolució .• En un principi es

suposava que l’Homo erectus per la seva condició de caminar sobre dues cames era l’avantpassat directe de l’èsser humà , però l’informació donada diu el contrari , l’avantpassat més directe amb l’èsser humà és el Homo Ergaster .

Diferèncias amb l’ Erectus

• Les diferències entre Homo ergaster i H. erectus serien:• H. ergaster apareix a l'Àfrica, des d'on es va estendre fins

a l'Orient Mitjà, mentre que l'"H. erectus" es troba a l'est d'Àsia (sempre limitat a la franja tropical). L'Ergaster és la primera espècie del gènere Homo que es troba fora del continent africà.

• Anatòmicament, H. ergaster presenta una cúpula cranial més alta i una estructura facial i corporal més fina que H. erectus.

• H. ergaster se sol associar amb dates anteriors.

Resum de l’ homínid.

Amb tota la informació obtinguda podem arriar a poder dir que : l’Homo ergaster va ser el “pare” de la nostra búsqueda d’alguna cosa millor , perquè gràcies a ell , vam poder caçar millor gràcies a les seves eines , i avui dia podem arribar a fer robots , tot gràcies a un homínid , l’ Homo Ergaster .

Homo erectus

Alberto MartínezAndrea NicolásAriadna Sobrino

Homo erectus

• L’homo erectus va viure entre 1 milió d’anys i 100.000 anys abans del rpesent.

• Els homos erectus es van habilitar per Ásia (China i Indonèsia), Àfrica i Europa.

Diferències entre homo erectus i homo ergaster

-Jaciments (Asia, africa, europa)-Característiques (era molt robust, podia arribar a mesurar 180 cm, el seu volum craneal era molt variable ja que estava entre 800 i 1200 cm cúbics, tenia una mandibula molt forta, dents molt petits i finalment presentava un dimorfisme sexual)

-Jaciments (Kenia, etiopia, tanzania, eritrea)- característiques (crani menys robust que el de l’erectus, la constitució física és més endarrerida que la del erectus, tendeixen a ser més amplis de caderes, etc)

Homo erectusHomo ergaster

Descripció de les habilitats del grup

Les habilitats del grup dels homo erectus. Van poder descobrir el foc i amb això van a aprendre a escalfar l’habitatge, cuinar, il·luminar-se i espantar els animals salvatges a la nit.

Altres habilitats que dominaven els homo

Erectus era el de fer eines per cuinar o per

caçar, ho feien amb pedres, les afilaven per

que a l’hora de caçar fós fàcil enganxar

l’animal.

Descripció de les relacions entre els individus del grup.

L'organització era a força de grups reduïts d'individus per poder explotar els recursos d'un àrea sense esgotar-los i cobrir les necessitats mínimes del grup que s'ha calculat entre 20 i 30 persones (depenent dels recursos accessibles). La seva existència està lligada també a l'existència de connexions amb altres grups per formar xarxes d'intercanvi matrimonial (si un grup es “aisla” sorgeix l'endogàmia i amb ella l'extinció del mateix al cap d'un temps) i d'informació.

…Les restes dels grans mamífers

d'aquesta època poden respondre a activitats de carroñers de grans animals (macromamífers: elefants, hipopòtams, rinoceronts) morts per causes naturals o de les restes deixades per altres animals. Les activitats de caça dels grans herbívors requeririen la cooperació de diversos grups, que aportarien grans quantitats de carn i reforçarien els llaços socials. La importància de la recol·lecció havia de ser important ja que era més segur que la caça i carroñers i seria el complement d'aquestes activitats.

Homo antecessor és una espècie fòssil pertanyent al gènere homo considerada l'espècie homínida més antiga d'Europa.

Els primers registres fòssils daten la seva aparició fa uns 800.000 anys enrere en el temps

1. Origen de l’espècie.

Eren individus alts, forts i amb cara de trets moderns, encara que el seu cervell era més petit que el de l'home actual,amb 1.000 cm3.

La majoria de les restes humanes es troben en un estat de conservació excel lent, però corresponen en general a fragments de mida variable que representen evidències molt clares d'un acte de canibalisme.

2. Característiques.

Segons la teoria de la selecció natural, l’homo antecessor, va aprendre primer a fer servir les mans, amb les quals va aprendre a fabricar llances per caçar,i altres coses, és a dir, ells van haver de ocupar la seva creativitat per desenvolupar-se, tot i així gracias a aquestes creacions, que hem anant corregint al llarg del anys, hem pogut anar creant cosses millors gràcies a les primeres idees d’aquest.

3. Habilitats

Al març de 2008 es van donar a conèixer noves restes d' Homo antecessor, concretament part d'una mandíbula d'un individu d'uns 20 anys i 32 eines de sílex de tipus olduvaià datats en 1,2 milions d'anys d'antiguitat, cosa que endarrereix considerablement la presència d'homínids a Europa. Les restes foren desenterrades al 2007 a la Sima del Elefante, jaciment situat a uns 200 metres de les troballes del 1995.

4. Registres fòssils.

- La relació entre els individus era de canibalisme, cosa que es veu reflexada a els diferents fossils trobats, molts dells estan tallats i fracturats.

- A diferència de L’homo erectus, L’homo Antecessor era un home explorador.

5. Relacions entre els individus.

I L’HOME, COM VA APARÉIXER?

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

Blanca Forero Mireia PerezCesar Pequerul

HOMO SAPIENS

Homo sapiens (del llatí Homo= home, sapiens= savi)

Homo sapiens sapiens significa “home que pensa”.

TEMPS EN QUÈ VA EXISTIR L’ESPÈCIE.

Época: PrehistoriaInici: Any 100000 A. C.

L’hombre modern va aparèixer en África fa 200.000 o 150.000 anys, data que no tots els antropòlegs aproven a causa de la evidencia fòssil.

ÀREES ON VA VIURE L’ESPÈCIE. DESCRIPCIÓ DE LES CONDICIONS

AMBIENTALS EN QUÈVIVIEN. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS.

L’homo sapiens es va expandir per tot el mon. Primer va conquistar Asia i mes tard Europa i Amèrica. Al seu avanç van anar desapareixen altes humanitats emparentades amb ell, com la de dos neandertals i la dels petits homes recentment descoberts a l’illa de Flors.

Les comunitats nòmades van començar a assentar-se a l’Orient Pròxim fa uns 9.000 anys , quan va aparèixer l’agricultura. Les primeres ciutats van aixecar Mesopotàmia, el bressol del primer imperi mereixedor del nom, on fa uns 5.000 anys es va desenvolupar la primera escriptura. I la prehistòria es va convertir en història.

l’Homo sapiens, va arribar a la Sierra de Atapuerca fa només 6.000 anys tot cercant bones terres per a l’agricultura i per a la ramaderia. S’hi va establir i des d’aleshores encara té, en bona part, la mateixa forma de subsistència.

DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE

L’ESPÈCIE.

Les seves característiques físiques son les mateixas que les de l’hombre actual.  La seva capacitat cerebral es d’uns 1.400 centímetres cúbics.

• Mans i peus amb cinc dits • Peus plans. • Pulgar oponible en mans i peus (algunes especies, com l’hombre, han perdut la capacitat d’oposar el pulgar del peu). • Clavícules presents. • Ungles planes en lloc de garres • Visió a color • Articulacions del hombro y del colze be desarrollades. • Hemisferis cerebrals be desarrollades. • Visió binocular • Òrbites oculars rodejades d’ossos.

CARACTERÍSTIQUES QUE EL DISTINGEIXEN RESPECTE EL GRUP

ANTERIOR

Neardentals Primers humans moderns

Gran monyo occipital

Petit monyo occipital

Front petit Front vertical

Torus supraorbitari marcat

Torus supraorbitari gairebé ausent

Prognatisme mig facial

Cara plana

Absència de mentó Presencia de mentó

Espai retremolar Sin espai retromolar

DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS DEL GRUP.

Les seves capacitat mentals li permeten inventar, aprendre i utilitzar estructures lingüístiques complexes, matemàtiques, escriptura, ciència, tecnologia...En comparació amb altres animals son bastant socials, capaços de concevir, transmetre i aprendre conceptes totalment abstractes.En l’actualitat se sap que a sigut l'únic esser viu terrícola en visitar un altre cos del sistema solar per els seus propis medis; concretament la Lluna, i encara no es te evidencies de que existeixi una altra forma de vida amb les anomenades capacitats en l’univers.

DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS INDIVIDUS DEL

GRUP.

Els homo sapiens tenien diferents tipus de relacions entre ells:

• Afectives: Es mostren en els ritus funeraris i religiosos.

• De cooperació: A l’hora de portar les activitats agrícoles i ramaderes.

• De defensa: Envers altres espècies que podien mostrar una amenaça.

10. PROCÉS HOMINITZACIÓ

Joshua MorenoEric SorianoLucas Amat

Introducció• -Fa 200 m.a.: Els primers mamífers van sorgir a partir d’un grup de rèptils primitius que van coexistir amb els dinosaures durant 130 milions d’anys.

• -L’evolució dels primats va començar quan un petit grup de mamífers, semblants a les musaranyes, van trepar als arbres per primera vegada. La majoria de les tendències en l’evolució dels primats semblen estar relacionades amb adaptacions a la vida arbòria.

• Els dos grups principals de primats vivents:1-Els prosimis.2-Els antropoides o primats superiors.

2.1-Micos del vell món.2.2-Hominoides

2.2.1 Antropomòrfics (gibons, orangutans, goril•les i ximpanzés).

2.2.2-Homínids (humans).

Linies principals de l’evolucio dels primats.

Classificació dels hominids

Hominització• L'hominització és un procés genètic accelerat per raons culturals en un mitjà físic i amb un ritme discontinu. El seu tret principal és el desenvolupament de la intel·ligència reflexiva, del pensament conceptual. Això es pot percebre arqueològicament per les restes d'útils lítics, que impliquen l'ús de les mans per ordre del cervell, però sovint és difícil distingir entre alteracions antròpiques i casuals. Per a la paleontologia l'hominització és el resultat de la modificació de l'aparell locomotor: fa 4 o 5 milions d'anys ens comencem a posar drets. Però no ens hem de confondre: l'hominització no és un procés exclusivament genètic, sinó la suma d'aquest i d'un procés cultural.

Proces d’hominització• -El bipedisme(l'increment del camp de visió, l'estalvi

d'energia en els desplaçaments, la menor exposició corporal a les radiacions solars, el transport dels aliments, la possibilitat de fabricar eines i de recol·lectar fruits)

• -la dialèctica mà-cervell( El bipedisme deixa les mans lliures, amb la qual cosa l'habilitat manual millora i el seu ús estimula el desenvolupament de la intel·ligència. Però el mecanisme es retroalimenta, ja que una major intel·ligència millora l'habilitat manual, la qual cosa fa que s'usin més les mans, estimulant-se així el canvi al bipedisme.)

• -la juvenilització(L'augment del temps d'aprenentatge desenvolupa el joc, la qual cosa estimula la vida social. A més a més, alguns trets juvenils com la curiositat per l'entorn, que fomenta l'exploració. L'allargament de la infantesa redueix el nombre de fills que es tenen, però augmenta la seva intel·ligència i comporta canvis socials)