L'Evolució dels mundials de futbol

33
1 1.-Introducció Aquest treball de recerca tracta de l’evolució del futbol durant la historia de la copa del món organitzada per la FIFA. He escollit aquest tema ja que el futbol per mi es molt mes que un esport, és la meva passió. Trobo interessant analitzar tot el que a anat succeint mundial a cada mundial i els canvis que han anat esdevenint al llarg dels anys ja siguin purament futbolístics o també d’organització.

description

Autor: David Sasson Villalón | Tutor: José Luis Herrera | Tema: Futbol

Transcript of L'Evolució dels mundials de futbol

Page 1: L'Evolució dels mundials de futbol

1

1.-Introducció Aquest treball de recerca tracta de l’evolució del futbol durant la historia de la

copa del món organitzada per la FIFA.

He escollit aquest tema ja que el futbol per mi es molt mes que un esport, és la

meva passió. Trobo interessant analitzar tot el que a anat succeint mundial a

cada mundial i els canvis que han anat esdevenint al llarg dels anys ja siguin

purament futbolístics o també d’organització.

Page 2: L'Evolució dels mundials de futbol

2

2.-Objectius Analitzar les evolucions tàctiques durant el transcurs dels mundials

complementant-ho amb estadístiques comparatives de diferents mundials.

Es a dir:

- Agrupar les principals evolucions que s’han dut a terme en el transcurs

dels mundials i que han canviat la historia del futbol.

- Fer estadístiques i gràfiques sobre les dades més remarcables.

- Treure conclusions.

- Anàlisi del equip guanyador de l’últim mundial, Espanya.

Page 3: L'Evolució dels mundials de futbol

3

3.-Metodologia El mètode utilitzat consisteix en:

-Planificar l’estructura del treball.

-Recollir informació, ja sigui en forma de dades, estadístiques, pel·lícules o

reportatges sobre els mundials de futbol.

-Analitzar, comentar i representar la informació.

-Relacionar la informació per poder treure conclusions.

-Opinió personal del treball.

Page 4: L'Evolució dels mundials de futbol

4

4.1-Introducció

La Copa del Món de Futbol, també coneguda com Mundial de Futbol, es la

competició oficial mes important de futbol. És la competició esportiva més

representativa del món en que s’enfronten els equips nacionals membres de la

FIFA Federation International de Football Association, el cos de regulació més

gran dels esports. El campionat es du a terme cada quatre anys des de la

primera competició al 1930( a excepció dels anys 1942 i 1946 a causa de la

Segona Guerra Mundial). No obstant, es pot considerar un esdeveniment

continu, atès que les rondes de classificació es porten a terme durant els tres

anys anteriors a les rondes finals, també anomenada fase final.

A la fase o ronda final de la competició participen 32 equips nacionals que

competeixen durant un període de quatre setmanes al territori d’una nació seu.

Només set nacions han guanyat el títol de la Copa del Món durant els 17

competicions que s’han realitzat.

4.1.1-Sistema de competició

El torneig consisteix en dues fases: una classificatòria i una fase final.

A la ronda classificatòria hi participen quasi tots els membres afiliats a la FIFA

en diferents fases classificatòries organitzades per les sis confederacions

continentals: AFC (Àsia), CAF (Àfrica), CONCACAF (Amèrica del Nord,

Amèrica Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-americà), OFC (Oceania) i UEFA

(Europa).

Cada confederació té una sèrie d’equips assignats per la FIFA per a participar a

la fase final en funció del nivell futbolístic de cadascuna. En total es classifiquen

31 equips (nombre que ha anat variant en els diversos campionats). L’equip

organitzador té una plaça garantida. Entre els tornejos de 1938 i 2002, el

campió del campionat anterior es classificava automàticament, però aquesta

regla fou abolida a partir del torneig de 2006.

A la fase final els 32 equips participants es divideixen en vuit grups de quatre

equips. Els dos primers de cada grup, per un total de 16, passen a disputar

eliminatòries de vuitens de final, quarts, semifinal i final a partit únic. Els dos

perdedors de les semifinals disputen un partit pel tercer i quart lloc.

Page 5: L'Evolució dels mundials de futbol

5

4.2-Palmarès

Edició País organitzador

Campió Bandera Subcampió

1930 Uruguai Uruguai

Argentina

1934 Itàlia Itàlia

Txecoslovoquia

1938 França Itàlia

Hongria

1950 Brasil Uruguai

Brasil

1954 Suïssa Alemanya occidental

Hongria

1958 Suècia Brasil

Suècia

1962 Xile Brasil

Txecoslovaquia

1966 Anglaterra Anglaterra

Alemanya occidental

1970 Mèxic Brasil

Itàlia

1974 Alemanya Alemanya

Països Baixos

1978 Argentina Argentina

Països Baixos

1982 Espanya Itàlia

Alemanya

1986 Mèxic Argentina

Alemanya

1990 Itàlia Alemanya

Argentina

1994 Estats Units Brasil

Itàlia

1998 França França

Brasil

2002 Corea del sud/Japó

Brasil

Alemanya

2006 Alemanya Itàlia

França

2010 Sud-àfrica Espanya

Holanda

Page 6: L'Evolució dels mundials de futbol

6

4.2-Estadistiques

4..2.1-Màxims golejadors de la historia ( bota d’or )

Jugador Selecció Gols

Ronaldo Brasil 15

Gerd Müller Alemanya 14

Just Fontaine Francia 13

Pelé Brasil 12

- Els jugadors que marquen més gols reben la bota d’or, un trofeu que els

acredita com a màxims golejadors del torneig.

- El jugador que ha estat capaç de marcar més gols en un mateix mundial

va ser Fontaine en el mundial de Suècia “58” amb un total de 13 gols.

- El minim de gols que s’han agut de fer en un mundial per ser el màxim

golejador ha estat de 4 gols i curiosament en totes dues ocasions el

premi va ser compartit.

- Al mundial de Sud-àfrica va haver-hi un cua triple empatat ja que

Thomas Muller, David Villa, Diego Forlán i Wesley Sneiyder van marcar

5 gols.

- La mitjana de gols de tots els golejadors al llarg de totes les edicions es

de 6.82 gols.

- Al analitzar els gols durant el pas dels mundials podem veure que el

futbol a anat convertint-se en un joc mes defensiu i a l’hora mes

col·lectiu ja que hi ha menys nombre de gols però mes repartits.

- La mitjana de gols per partit en tots els mundials al llarg de la historia es

de 3,23 gols.

Page 7: L'Evolució dels mundials de futbol

7

4.2.2- Millors jugadors de la historia ( pilota d’or )

Jugador País Posició al Camp

Any Posició final

Maradona Argentina Davanter 1986 Campió

Schillaci Itàlia Davanter 1990 Semifinals

Romario Brasil Davanter 1994 Campió

Ronaldo Brasil Davanter 1998 Subcampió

Kahn Alemanya Porter 2002 Subcampió

Zidane França Migcampista 2006 Subcampió

Forlán Uruguay Davanter 2010 Semifinals

- Al millor jugador del torneig se l’obsequia amb la pilota d’or. Al igual que

la bota d’or aquest trofeu s’entrega des del mundial d’Espanya 1982.

- Per tant grans jugadors de la historia del futbol que probablement

haguessin guanyat aquest títol com Pelé, Cruyff o Beckenbauer no van

tenir l’ocasió de fer-ho.

- En la majoria d’ocasions el jugador premiat amb la bota d’or es un

davanter, en 7 dels 8 últims mundials a sigut així.

- En 2 de les 7 ultimes edicions el jugador premiat ha estat el campió i en

3 ocasions el subcampió. Mai li han donat el premi a un jugador que no

hagi passat de quarts de final.

- Únicament un cop un jugador del país organitzador a rebut la pilota d’or.

Page 8: L'Evolució dels mundials de futbol

8

4.2.3- Jugadors amb més partits de la historia

- País - Jugador - Partits

- Alemania - Matthäus, Lothar - 25

- Italia - Maldini, Paolo - 23

- Argentina - Maradona, Diego

- 21

- Alemania - Seeler, Uwe - 21

- Polonia - Zmuda, Wladysaw

- 21

- Polonia - Lato, Grzegorz - 20

- Alemania - Overath, Wolfgang

- 19

- Alemania - Rummenigge - 19

- Alemania - Beckenbauer, Franz

- 18

- Alemania - Berthold, Thomas

- 18

- Cal destacar la presencia de 7 jugadors alemanys que diu molt de la

historia en quan a participació i resultats de la selecció alemanya.

- Matthaüs amb 25 partits és el jugador que més partits ha disputat en un

mundial, i un dels 2 únics jugadors de tota la historia que han disputat 5

mundials. Sens dubte, haurà de passar molt de temps perquè algú

superi aquest gran jugador alemany.

Page 9: L'Evolució dels mundials de futbol

9

5.-Mundial de Sud-àfrica 2010 La Copa del Món de la FIFA Sud-àfrica 2010™ (FIFA World Cup South Africa

2010™, en anglès) va ser la XIX edició de la Copa del Món de Futbol. Es va

disputar a Sud-àfrica, entre l'11 de juny i l'11 de juliol de 2010, sent la primera

vegada que aquest torneig es disputava a Àfrica i la cinquena vegada que es

disputava a l'Hemisferi sud.

Per aquest torneig, 204 de les 208 associacions o confederacions nacionals

afiliades a la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) es van

inscriure per participar en el procés de classificació realitzat entre mitjans de

2007 i finals de 2009 per determinar els 32 equips participants a la fase final del

torneig.

El mateix país va ser seu un any abans de la copa confederacions, disputada

per els guanyadors de els diferents continents.

El campionat estava compost de dues fases: A la primera, es conformaren 8

grups de 4 equips cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de

cada grup. Els 16 equips classificats s'enfrontaren posteriorment en partits

eliminatoris fins que els dos equips finalistes s'enfrontaren a la final que es

realitzà a l'estadi Soccer City de Johannesburg. La selecció italiana era la

defensora del títol.

El torneig es va iniciar amb el partit d’inauguració que va enfrontar la selecció

local amb la Mexicana a l’estadi Soccer City de Johannesburg amb el resultat

final d’empat a un.

Page 10: L'Evolució dels mundials de futbol

10

5.2-Reglament

Inici i la reanimació del joc

- Es llençarà una moneda i el equip que guanyi el sorteig decidirà la

direcció en la que atacarà en el primer temps del partit.

- L’altre equip efectuarà el sac de sortida per iniciar el partit.

- El equip que guanyi el sorteig executarà el sac de sortida per iniciar el

segon temps.

- En el segon temps del partit, els equips canviaran de meitat de camp i

atacaran en direcció oposada.

Sac de sortida

El sac de sortida és una forma d’iniciar o reanimar el joc:

- Al començament del partit.

- Després d’haver encaixar un gol.

- Al començament de cada temps suplementari, si és el cas.

- Es podrà anotar un gol directament des d’un sac de sortida.

Page 11: L'Evolució dels mundials de futbol

11

La pilota fora de joc

La pilota estarà fora del joc quan:

- Hagi traspassat completament una línea de les que delimita el camp, ja

sigui de banda o de fons per aire o per terra i el joc hagi sigut parat per

l’àrbitre.

La pilota en joc

La pilota estarà en joc en tot moment, inclòs quan:

- Rebota dels Pals, travesser o pal de corner i es manté en el terreny de

joc o també si rebota a algun dels arbitres ubicats a l’interior del terreny

de joc.

Page 12: L'Evolució dels mundials de futbol

12

Fora de joc

Un jugador estarà en fora de joc si:

- Es troba mes a prop de la línea de fons contraria que la pilota i el

penúltim adversari.

Un jugador no estarà en fora de joc si:

- Es troba en la seva pròpia meitat de camp.

- Està a la mateixa altura que el penúltim adversari.

- Està per darrera de la pilota encara que no hi hagi cap rival.

Un jugador en posició de fora de joc serà sancionat només si en el moment en

que la pilota toca o es jugada per un dels seus companys es troba, a jutjar de

l’àrbitre, implicat en el joc actiu:

- Interferint en el joc.

- Interferint a un adversari.

- Guanyant distancia de la posició esmentada.

No existirà falta de fora de joc si el jugador rep la pilota directament de:

- Un sac de porteria.

- Un sac de banda.

- Un sac de corner.

Per a qualsevol falta de fora de joc l’àrbitre haurà d’atorgar un tir lliure indirecte

al equip adversari que serà llençat des del lloc on es cometi la falta.

Page 13: L'Evolució dels mundials de futbol

13

Gol marcat

S’haurà marcat un gol quan la pilota hagi traspassat totalment la línia de gol

entre els pals i per sota del travesser, sempre que el equip anotador hagi

complert prèviament les Regles del Joc.

Temps suplementari

S’ha de jugar una pròrroga en cas d’empat al final del temps reglamentari,

aquesta serà sempre de dos parts de 15 minuts cada una, amb un descans de

5 minuts al final del temps reglamentari però no així entre les dues parts de la

pròrroga.

Page 14: L'Evolució dels mundials de futbol

14

Llançament des de el punt de penal

Es concedirà un tir de penal contra el equip que cometi una de les deu

infraccions que comporten un tir lliure directe, dintre de la seva pròpia àrea de

penal mentre la pilota estigui en joc.

Es podrà marcar un gol directament d’un llançament de penal.

En cas de empat al final del temps suplementari d’una eliminatòria el partit es

decidirà amb el llançament de cinc penals per part de cada equip.

Procediment de substitució

Per reemplaçar a un jugador per un substitut s’hauran de donar les següents

condicions:

- S’haurà d’informar a l’àrbitre abans de fer la substitució proposada.

- El substitut no podrà entrar al terreny de joc fins que el jugador al que ha

de reemplaçar, hagi abandonat el terreny de joc i rebut la senyal de

l’àrbitre.

- El substitut entrarà al terreny de joc únicament per la línea del mig del

camp i durant una interrupció del joc.

- Una substitució es finalitzarà quan el substitut entri al terreny de joc.

- Un jugador que hagi sigut substituït no podrà tornar a participar més en

el partit.

- Tots els substituts estan sotmesos a l’autoritat i jurisdicció de l’àrbitre,

siguin cridats o no a participar en el joc.

Page 15: L'Evolució dels mundials de futbol

15

Els arbitres

- Cada partit será controlat per un àrbitre, que tindrà l’autoritat total per fer

complir les Regles del Joc en el partit per al que ha sigut designat.

- En el Mundial de Sud-àfrica 2010 les decisions de la comissió d’Àrbitres

de la FIFA son definitives i no estan subjectes a apel·lació.

La Pilota

Propietats i mesures:

- Serà esfèric.

- Serà de cuir o un altre material adequat.

- Tindrà una circumferència no superior a 70 cm i no inferior a 68 cm.

- Tindrà un pes no superior a 450g i no inferior a 410g al començament

del partit.

- Tindrà una pressió equivalent a 0,6-1.1 atmosferes al nivell del mar.

Page 16: L'Evolució dels mundials de futbol

16

5.3-Seus

El mundial de futbol de Sud-àfrica va tenir 10 seus diferents on es van disputar

els diferents enfrontaments:

- Johannesburg, Soccer city, 94.700 espectadors.

- Ciutat del Cap, Cape Town Stadium, 55.000 espectadors.

- Durban, Moses Mabhida Stadium, 54.000 espectadors.

- Johannesburg, Ellis Park Stadium, 60.000 espectadors.

- Pretòria, Loftus Versfeld Stadium, 50.000 espectadors.

- Port Elizabeth, Nelson Mandela Bay stadium, 48.000 espectadors.

- Polakwane, Peter Mokaba Stadium, 41.000 espectadors.

- Nelspruit, Mbombela Stadium, 41.000 espectadors.

- Bloemfontein, Free State Stadium, 41.000 espectadors.

- Rustemburg, Royal Bafokeng Stadium, 42.000 espectadors.

Page 17: L'Evolució dels mundials de futbol

17

5.4-Classificació

Page 18: L'Evolució dels mundials de futbol

18

5.5-Estadístiques

-Pilota d’or Adidas: Diego Forlán (Uruguay)

-Bota d’or Adidas: Thomas Müller (Alemanya)

-Guant d’Or Adidas: Iker Casillas (Espanya)

-Premio Fair Play de la FIFA: España

-Millor jugador jove: Thomas Müller (Alemanya)

Page 19: L'Evolució dels mundials de futbol

19

6.-Selecció Espanyola

6.1-Historia

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja, La fúria roja, o als seus inicis com La fúria espanyola.

La selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada perZamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Page 20: L'Evolució dels mundials de futbol

20

Fins al 2010 ha participat a tretze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sud-àfrica de l'any 2010 i també va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionat d'Europa, aconseguint el sots-campionat el 1984 i guanyant-ne tres, al1964, 2008 i 2012 . El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA.

Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com també el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.

Page 21: L'Evolució dels mundials de futbol

21

La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1 en la final disputada al Santiago Bernabéu. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.

A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió.

A l’Eurocopa es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0.Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Aquesta victòria li va suposar encapçalar per primer cop la classificació mundial de la FIFA sent el sisè país que ho aconseguia i el primer en fer-ho sense haver guanyat cap copa mundial.

Al 2012 es va convertir en la única selecció de futbol en guanyar dos Euro copes consecutives desprès de derrotar a la final per 4-0 a Itàlia.

Aquets últims èxits els convertir en la primera selecció nacional en aconseguir el “triplet” de seleccions.

Page 22: L'Evolució dels mundials de futbol

22

En el seu debut als Jocs Olímpics de 1920 disputats a Amberes va aconseguir la medalla de plata desprès de guanyar a Holanda per 3-1 gracies al doblet de Félix Sesúmaga i el del famós Pichichi.

El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.

Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

Page 23: L'Evolució dels mundials de futbol

23

En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.

Gracies als seus últims èxits al 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i també amb el Premi Laureus, considerat l’Óscar de l’esport al millor equip internacional de l’any.

A més a més l’any 2012 per cinquena vegada consecutiva va ser anomenada millor equip del any per la FIFA.

Page 24: L'Evolució dels mundials de futbol

24

6.2-Categories Inferiors

Aquest nou model de joc no només s’ha instaurat en la selecció absoluta sinó que també ha arribat a les inferiors on gracies a aquesta nova manera de fer i treballar els èxits també han arribat.

La selecció sub-20 va aconseguir guanyar la Copa Mundial del 1999 jugada a Nigèria desprès de guanyar per 4-0 a Japó. També te dos subcampionats al perdre dues finals a mans de la selecció brasilera. Es troba situada com la quarta millor selecció de la categoria.

La selecció sub-21 posseeix quatre campionats d’Europa, l’últim al 2013 vencent a Itàlia. Junt amb dos subcampionats esta situada com la segona mllor selecció europea de la categoria.

La selecció sub-23 és la que participa en els Jocs Olímpics, posseeix una medalla d’or i un altre de plata. Es la segona selecció sub-23 mes llorejada nomes superada per la selecció Argentina.

Page 25: L'Evolució dels mundials de futbol

25

6.3-Jugadors amb mes participacions

Nom Periode Participacions

Iker Casillas 2000- 146

Andoni Zubizarreta 1985-1998 126

Xavi Hernández 2000- 124

Xabi Alonso 2003- 107

Sergio Ramos 2005- 106

Fernando Torres 2003- 104

Raúl González 1996-2007 102

Carles Puyol 2000- 100

David Villa 2005- 91

Fernando Hierro 1989-2002 89

Page 26: L'Evolució dels mundials de futbol

26

6.4-Jugadors amb més gols

Jugador Periode Gols (partits)

David Villa 2005- 57 (91)

Raúl González 1996-2007 44(102)

Fernando Torres 2003- 36(104)

Fernando Hierro 1989-2002 30(89)

Fernando Morientes 1998-2007 27(47)

Emilio Butragueño 1984-1992 26(69)

Alfredo Di Stéfano 1957-1961 23(31)

Julio Salinas 1986-1996 23(56)

Míchel 1985-1992 21(66)

Zarra 1945-1951 20(20)

Page 27: L'Evolució dels mundials de futbol

27

6.5-Seus de la selecció

La selecció espanyola no posseeix un estadi propi on disputar els seus partits,

pel que és en els diferents estadis dels clubs de futbol d'Espanya on tenen lloc

les trobades enfront d'altres seleccions.

Malgrat això, la Reial Federació Espanyola de Futbol posseeix un complex a la

ciutat de Las Rozas de Madrid, anomenada la Ciutat del Futbol de Las Rozas.

Un conjunt d'instal · lacions esportives on a més es troba localitzada la seu

social de la mateixa federació. A més de les oficines, La Ciutat del Futbol

posseeix cinc camps de futbol de diferents modalitats, zona de premsa,

gimnàs, pavelló multiusos, serveis mèdics, àrea social i de formació, i una

residència esportiva per als jugadors. En ell a més es celebren diferents

esdeveniments futbolístics com els campionats de categories inferiors

femenines de la UEFA.

En total, la selecció ha disputat 279 partits en territori espanyol.

Page 28: L'Evolució dels mundials de futbol

28

7.-Annex

7.1-Entrevista

Xabier azkargorta, nascut el 26 de setembre del 1953 a Azpeitia,

Guipúzcoa, és un ex futbolista espanyol i actual entrenador de la

selecció de futbol de Bolívia.

Com a jugador va passar per les categories inferiors de la Reial Societat

i va fitxar desprès per l’Athletic Club però al cap de pocs anys es va

veure obligat a retirar-se a causa d’una greu lesió al genoll dret.

Va començar entrenant al País Basc fins arribar al Gimnàstic de

Tarragona d’on faria el salt a la Primera Divisió Española.

Va entrar a la historia del futbol espanyol per ser l’entrenador espanyol

més jove en dirigir a la Primera divisió, amb 29 anys, al R.C.D.Espanyol.

També passaria per la banqueta d’equips com Sevilla i Tenerife.

Després del seu pas per el futbol espanyol arriba a Bolívia, per entrenar

a la selecció nacional i fa historia al ser el primer entrenador de la

historia en classificar a Bolívia per un Mundial.

La seva fama el va portar a dirigir el combinat Xilè però no va tenir l’èxit

esperat.

Passada la seva etapa per sud-americà va marxar al japó per ser

l’entrenador del Yokohama Marinos amb qui es proclamaria campió de

lliga.

Al ser nomenat Florentino Pérez president del Reial Madrid passa a ser

ambaixador madridista a Amèrica i director de les escoles esportives

internacionals del Reial Madrid.

Al cap d’uns anys accepta l’oferta per anar a entrenar al Chivas de

Guadalajara de Mèxic però l’aventura no va ser profitosa.

Va tornar a formar part del Cos del Reial Madrid i va passar a ser

director esportiu del Bejing Gouan.

Torna a Espanya per fer un pas fugaç per la direcció esportiva del

Valencia CF ja que va ser cessat al mateix mes.

Finalment, des de el Juliol del 2012 el Bigotón torna a ser el

seleccionador de Bolívia.

Page 29: L'Evolució dels mundials de futbol

29

1.Quins son els trets fonamentals de les dues últimes dècades?

Des de el meu punt de vista els principals trets fonamentals que han fet

que el futbol evolucioni tant es el treball d’anàlisis de l’equip rival i la

feina en les categories inferiors que fa que els jugadors d’avui en dia

tinguin un nivell futbolístic molt més alt que en dècades anteriors.

2. Quines son les principals diferencies culturals que has trobat en

els diferents equips on has entrenat?

Als països menys desenvolupat basen el seu treball i l’èxit en la fe en

deu per sobre de tot, ja que no tenen la facilitat per desenvolupar els

seus entrenaments com als equips europeus. Sobretot, a Sud Amèrica el

futbol no es un simple esport sinó que es una qüestió de vida o mort ja

que lluiten per poder treure endavant a la seva família, i per això el estil

de futbol es tant diferent al europeu ja que es basa en la força i la lluita

en vers al futbol de toc del vell continent.

3.Quines son les claus de l’èxit de la selecció espanyola? Per que?

Deixar de banda termes com la furia roja, i passar a intentar guanyar

jugant un model de joc molt concret en que el més important fos la pilota.

La selecció a de donar gracies a tots els clubs espanyols ja que han

treballat molt bé la cantera hi ha fet que sortissin jugadors de gran nivell

que han ajudat a aconseguir els diferents títols. També influeix molt la

bona relació que tenen els jugadors encara que no formin part dels

mateixos equips ja que si no hi ha un bon grup humà per molta qualitat

que hi hagi els èxits mai arribaran.

4.Com es una Selecció per dins?

Des de fora els esportistes d’elit estan vistos com a persones diferents

però no deixen de ser nois corrents que son molt bons practicant un

esport. Per tant una selecció per dins es un grup d’amics o si més no, un

grup de companys units per aconseguir un èxit comú. No únicament

busquem nois que sàpiguen jugar bé a futbol sinó que aportin com a

persones ja que es bàsic per a la convivència.

5. Quins criteris s’avaluen a l’hora de seleccionar jugadors?

Principalment que aportin coses al grup que no ens donin altres

jugadors, el seu estat de forma en l’equip on juga i finalment no cal

oblidar la part humana, es a dir, si creiem sumarà o no dins del grup.

6.Quines son les diferencies principals entre una selecció i un

equip?

Les principals diferencies que hi he trobat jo des de que vaig començar a

entrenar es que en una selecció al representar un país l’obligació de

guanyar i de fer-ho bé es més gran i com que de veritat senten els colors

el sentiment es molt diferent al de un club on hi ha jugadors de molts

països, llengües i creences on es mes difícil fer de l’equip un grup unit

amb un únic objectiu.

Page 30: L'Evolució dels mundials de futbol

30

7.Com a sigut l’evolució tàctica i com creus que serà en el futur?

Fa anys el futbol pràcticament no tenia cap tipus de tàctica i l’únic que

feien els jugadors era córrer en direcció a la porteria contraria per

intentar marcar els màxims gols possibles, però ho feien sense sentit

tàctic. Avui en dia esta tot molt estudiat i mecanitzat i tot el que fan els

jugadors al camp te una explicació lògica. Hi ha unes posicions al camp

molt marcades i cada equip te una sèrie de moviments molt

automatitzats que fan de cadascun un estil molt especial. El futbol

segueix evolucionant en part gracies a la tecnologia que ajuda a inventar

coses noves però avui en dia els rivals també tenen facilitat per veure

com juga el rival i per tant es molt més difícil sorprendre, per tant aquets

anys veurem petits canvis sobre les mateixes tàctiques dels últims anys.

8.Quina a sigut la teva millor experiència com a entrenador? I com a

jugador?

La meva millor experiència com a entrenador va ser poder classificar per

primer cop a Bolívia per un Mundial, un país on hi ha molta pobresa

poder-li donar una alegria així es el més gran que m’ha pogut passar, he

viscut moltes experiències inoblidables allà i ja em sento com un més.

La meva carrera com a futbolista no va arribar gaire lluny ja que em vaig

haver de retirar a causa de una lesió al genoll però poder vestir els

colors de l’Athletic Club, l’equip de tota la meva vida es un somni

complert.

Page 31: L'Evolució dels mundials de futbol

31

8.- Conclusions i opinió personal

Personalment penso que ha estat un treball molt interessant i que m’ha

servit per aprendre moltes més coses de la meva gran passió, el futbol.

Fent el treball m’he donat compte que la selecció que guanya es la més

regular en tots els sentits i té aquell punt de sort en moments

determinats que els fa aconseguir l’èxit mundial.

Respecte a la selecció espanyola el seu èxit a arribat quan han deixat de

banda el sentiment patriòtic per intentar guanyar i han passat a treballar

per sobre de tot els aspectes futbolístics, i això juntament amb la gran

època d’aparició de grans jugadors del país a fet que es consagrin com

la millor selecció dels últims anys.

Crec que el resultat és un bon treball i que si a més a més t’agrada el

futbol pot resultar apassionant per a qui l’interessi.

Finalment, m’agradaria agrair especialment al tutor que m’ha portat el

treball de recerca, en Jose Luis Herrera per la seva ajuda en tot moment

i la seva dedicació a l’hora de voler aconseguir que sortís un bon treball.

Page 32: L'Evolució dels mundials de futbol

32

9.- Bibliografia

9.1- Pàgines Webs

http://es.fifa.com/worldfootball/nationalteams/index.html

http://www.marca.com/futbol/mundial_2010.html

http://www.losmundialesdefutbol.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Copa_Mundial_de_F%C3%BAtbol

http://www.todoslosmundiales.com.ar/

http://www.as.com/futbol/mundial/

http://www.elpais.com/deportes/futbol/mundial/

http://www.rtve.es/deportes/mundial-2010-sudafrica/

9.2- Documentals

http://www.youtube.com/watch?v=dYz3znIsOiA ( Eurocopa 2008 )

http://www.youtube.com/watch?v=6XATLXUp_qs ( Mundial 2010 )

http://www.youtube.com/watch?v=r466lmsZa6M ( Campions dels Mundials )

9.3- Llibres

Gomá Oliva, Antonio. “ Manual del Entrenador de Futbol

Moderno”. Editorial Paidotribo.

Page 33: L'Evolució dels mundials de futbol

33