L'Evolució dels mundials de futbol

Click here to load reader

  • date post

    23-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    7

Embed Size (px)

description

Autor: David Sasson Villalón | Tutor: José Luis Herrera | Tema: Futbol

Transcript of L'Evolució dels mundials de futbol

  • 1

    1.-Introducci Aquest treball de recerca tracta de levoluci del futbol durant la historia de la

    copa del mn organitzada per la FIFA.

    He escollit aquest tema ja que el futbol per mi es molt mes que un esport, s la

    meva passi. Trobo interessant analitzar tot el que a anat succeint mundial a

    cada mundial i els canvis que han anat esdevenint al llarg dels anys ja siguin

    purament futbolstics o tamb dorganitzaci.

  • 2

    2.-Objectius Analitzar les evolucions tctiques durant el transcurs dels mundials

    complementant-ho amb estadstiques comparatives de diferents mundials.

    Es a dir:

    - Agrupar les principals evolucions que shan dut a terme en el transcurs

    dels mundials i que han canviat la historia del futbol.

    - Fer estadstiques i grfiques sobre les dades ms remarcables.

    - Treure conclusions.

    - Anlisi del equip guanyador de lltim mundial, Espanya.

  • 3

    3.-Metodologia El mtode utilitzat consisteix en:

    -Planificar lestructura del treball.

    -Recollir informaci, ja sigui en forma de dades, estadstiques, pellcules o

    reportatges sobre els mundials de futbol.

    -Analitzar, comentar i representar la informaci.

    -Relacionar la informaci per poder treure conclusions.

    -Opini personal del treball.

  • 4

    4.1-Introducci

    La Copa del Mn de Futbol, tamb coneguda com Mundial de Futbol, es la

    competici oficial mes important de futbol. s la competici esportiva ms

    representativa del mn en que senfronten els equips nacionals membres de la

    FIFA Federation International de Football Association, el cos de regulaci ms

    gran dels esports. El campionat es du a terme cada quatre anys des de la

    primera competici al 1930( a excepci dels anys 1942 i 1946 a causa de la

    Segona Guerra Mundial). No obstant, es pot considerar un esdeveniment

    continu, ats que les rondes de classificaci es porten a terme durant els tres

    anys anteriors a les rondes finals, tamb anomenada fase final.

    A la fase o ronda final de la competici participen 32 equips nacionals que

    competeixen durant un perode de quatre setmanes al territori duna naci seu.

    Noms set nacions han guanyat el ttol de la Copa del Mn durant els 17

    competicions que shan realitzat.

    4.1.1-Sistema de competici

    El torneig consisteix en dues fases: una classificatria i una fase final.

    A la ronda classificatria hi participen quasi tots els membres afiliats a la FIFA

    en diferents fases classificatries organitzades per les sis confederacions

    continentals: AFC (sia), CAF (frica), CONCACAF (Amrica del Nord,

    Amrica Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-americ), OFC (Oceania) i UEFA

    (Europa).

    Cada confederaci t una srie dequips assignats per la FIFA per a participar a

    la fase final en funci del nivell futbolstic de cadascuna. En total es classifiquen

    31 equips (nombre que ha anat variant en els diversos campionats). Lequip

    organitzador t una plaa garantida. Entre els tornejos de 1938 i 2002, el

    campi del campionat anterior es classificava automticament, per aquesta

    regla fou abolida a partir del torneig de 2006.

    A la fase final els 32 equips participants es divideixen en vuit grups de quatre

    equips. Els dos primers de cada grup, per un total de 16, passen a disputar

    eliminatries de vuitens de final, quarts, semifinal i final a partit nic. Els dos

    perdedors de les semifinals disputen un partit pel tercer i quart lloc.

  • 5

    4.2-Palmars

    Edici Pas organitzador

    Campi Bandera Subcampi

    1930 Uruguai Uruguai

    Argentina

    1934 Itlia Itlia

    Txecoslovoquia

    1938 Frana Itlia

    Hongria

    1950 Brasil Uruguai

    Brasil

    1954 Sussa Alemanya occidental

    Hongria

    1958 Sucia Brasil

    Sucia

    1962 Xile Brasil

    Txecoslovaquia

    1966 Anglaterra Anglaterra

    Alemanya occidental

    1970 Mxic Brasil

    Itlia

    1974 Alemanya Alemanya

    Pasos Baixos

    1978 Argentina Argentina

    Pasos Baixos

    1982 Espanya Itlia

    Alemanya

    1986 Mxic Argentina

    Alemanya

    1990 Itlia Alemanya

    Argentina

    1994 Estats Units Brasil

    Itlia

    1998 Frana Frana

    Brasil

    2002 Corea del sud/Jap

    Brasil

    Alemanya

    2006 Alemanya Itlia

    Frana

    2010 Sud-frica Espanya

    Holanda

  • 6

    4.2-Estadistiques

    4..2.1-Mxims golejadors de la historia ( bota dor )

    Jugador Selecci Gols

    Ronaldo Brasil 15

    Gerd Mller Alemanya 14

    Just Fontaine Francia 13

    Pel Brasil 12

    - Els jugadors que marquen ms gols reben la bota dor, un trofeu que els

    acredita com a mxims golejadors del torneig.

    - El jugador que ha estat capa de marcar ms gols en un mateix mundial

    va ser Fontaine en el mundial de Sucia 58 amb un total de 13 gols.

    - El minim de gols que shan agut de fer en un mundial per ser el mxim

    golejador ha estat de 4 gols i curiosament en totes dues ocasions el

    premi va ser compartit.

    - Al mundial de Sud-frica va haver-hi un cua triple empatat ja que

    Thomas Muller, David Villa, Diego Forln i Wesley Sneiyder van marcar

    5 gols.

    - La mitjana de gols de tots els golejadors al llarg de totes les edicions es

    de 6.82 gols.

    - Al analitzar els gols durant el pas dels mundials podem veure que el

    futbol a anat convertint-se en un joc mes defensiu i a lhora mes

    collectiu ja que hi ha menys nombre de gols per mes repartits.

    - La mitjana de gols per partit en tots els mundials al llarg de la historia es

    de 3,23 gols.

  • 7

    4.2.2- Millors jugadors de la historia ( pilota dor )

    Jugador Pas Posici al Camp

    Any Posici final

    Maradona Argentina Davanter 1986 Campi

    Schillaci Itlia Davanter 1990 Semifinals

    Romario Brasil Davanter 1994 Campi

    Ronaldo Brasil Davanter 1998 Subcampi

    Kahn Alemanya Porter 2002 Subcampi

    Zidane Frana Migcampista 2006 Subcampi

    Forln Uruguay Davanter 2010 Semifinals

    - Al millor jugador del torneig se lobsequia amb la pilota dor. Al igual que

    la bota dor aquest trofeu sentrega des del mundial dEspanya 1982.

    - Per tant grans jugadors de la historia del futbol que probablement

    haguessin guanyat aquest ttol com Pel, Cruyff o Beckenbauer no van

    tenir locasi de fer-ho.

    - En la majoria docasions el jugador premiat amb la bota dor es un

    davanter, en 7 dels 8 ltims mundials a sigut aix.

    - En 2 de les 7 ultimes edicions el jugador premiat ha estat el campi i en

    3 ocasions el subcampi. Mai li han donat el premi a un jugador que no

    hagi passat de quarts de final.

    - nicament un cop un jugador del pas organitzador a rebut la pilota dor.

  • 8

    4.2.3- Jugadors amb ms partits de la historia

    - Pas - Jugador - Partits - Alemania - Matthus, Lothar - 25 - Italia - Maldini, Paolo - 23 - Argentina - Maradona,

    Diego - 21

    - Alemania - Seeler, Uwe - 21 - Polonia - Zmuda,

    Wladysaw - 21

    - Polonia - Lato, Grzegorz - 20 - Alemania - Overath,

    Wolfgang - 19

    - Alemania - Rummenigge - 19 - Alemania - Beckenbauer,

    Franz - 18

    - Alemania - Berthold, Thomas

    - 18

    - Cal destacar la presencia de 7 jugadors alemanys que diu molt de la

    historia en quan a participaci i resultats de la selecci alemanya.

    - Matthas amb 25 partits s el jugador que ms partits ha disputat en un

    mundial, i un dels 2 nics jugadors de tota la historia que han disputat 5

    mundials. Sens dubte, haur de passar molt de temps perqu alg

    superi aquest gran jugador alemany.

  • 9

    5.-Mundial de Sud-frica 2010 La Copa del Mn de la FIFA Sud-frica 2010 (FIFA World Cup South Africa

    2010, en angls) va ser la XIX edici de la Copa del Mn de Futbol. Es va

    disputar a Sud-frica, entre l'11 de juny i l'11 de juliol de 2010, sent la primera

    vegada que aquest torneig es disputava a frica i la cinquena vegada que es

    disputava a l'Hemisferi sud.

    Per aquest torneig, 204 de les 208 associacions o confederacions nacionals

    afiliades a la Federaci Internacional de Futbol Associaci (FIFA) es van

    inscriure per participar en el procs de classificaci realitzat entre mitjans de

    2007 i finals de 2009 per determinar els 32 equips participants a la fase final del

    torneig.

    El mateix pas va ser seu un any abans de la copa confederacions, disputada

    per els guanyadors de els diferents continents.

    El campionat estava compost de dues fases: A la primera, es conformaren 8

    grups de 4 equips cadascun, avanant a la segent ronda els dos millors de

    cada grup. Els 16 equips classificats s'enfrontaren posteriorment en partits

    eliminatoris fins que els dos equips finalistes s'enfrontaren a la final que es

    realitz a l'estadi Soccer City de Johannesburg. La selecci italiana era la

    defensora del ttol.

    El torneig es va iniciar amb el partit dinauguraci que va enfrontar la selecci

    local amb la Mexicana a lestadi Soccer City de Johannesburg amb el resultat

    final dempat a un.

  • 10

    5.2-Reglament

    Inici i la reanimaci del joc

    - Es llenar una moneda i el equip que guanyi el sorteig decidir la

    direcci en la que atacar en el primer temps del partit.

    - Laltre equip efectuar el sac de sortida per iniciar el partit.

    - El equip que guanyi el sorteig executar el sac de sortida per iniciar el