L'Extra nº 336

download L'Extra nº 336

of 40

  • date post

    09-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    264
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Periòdic gratuït de l'Alt Penedès, l'Anoia el Baix Nord, el Baix penedès i el Garraf.

Transcript of L'Extra nº 336

  • ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

    03/02DIMECRES 2010

    Any VII Nmero 336

    El president Jos Montilla (PSC-PSOE), i el conseller de Governaci, Jordi Auss (ERC), ahir en la roda de premsa del Consell Executiu per anunciar lacord sobre les vegueries. Foto: ACN

    ERC menysprea la Vegueria Peneds

    40.000 exemplars gratuts Associaci Catalana

    de Premsa Gratuta

    P06TEMA

    La Conca ddena estrenar dilluns una nova xarxa de transport en autobs

    P14ANOIAEls autobusos urbans de la Conca guanyaran en freqncia i amb noves rutes.

    P26BAIX LLOBREGAT NORD

    Dissabte, primers actes del Carnaval de Vilanova 2010

    P15ALT PENEDS

    P25GARRAF

    Ni la voluntat dels seus militants al territori, ni la ferma decisi a favor del 80% dajuntaments i tots els consells comarcals, ni el suport de centenars de particulars, institucions i entitats, serveixen perqu el conseller de Governaci, Jordi Auss (ERC), reconegui

    la vuitena vegueria. La Generalitat ignora completament al Peneds i la PVP ho considera una traici al nostre territori.

    Calafell, a punt per acollir la Copa Prncipe de Asturias dhoquei

    P29ESPORTS

    El Vendrell comptar amb un nou Institut Escola que integrar tot lensenyament

    P23BAIX PENEDS

    Entrevista a lalcalde dOlesa, Jaume Monn

    P21BAIX NORD

    Lagncia de desenvolupament local, al setembre

    P07ALT PENEDS

  • 03 / 02 / 201002 PUBLICITAT

  • 03 / 02 / 2010 03 Opinem

    leditorial

    MANEL RAMONEDA Anoia

    Per riure... o plorar!qPer Gras (ACPG)

    Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

    Redacci:Jaume Singla, Marc Ma

    (Anoia)Eva Hidalgo (Alt Peneds)

    Juan Checa (Baix Llobregat Nord)Revisi lingstica: Cristina Roma

    Disseny i Edici: Dario IgnacioMejn, Snia Viv.

    Cap de vendes: Julin Pozn. Equip comercial: Josepmaria Rafecas,

    Antnia Mancha, Pep Tort, Francesc Ferran, Llcia Casas.

    publicitat@publianoia.catAdministraci: Fina Plaza, Assumpci

    VivesDistribuci: Nria Redolad

    Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

    Director General:Francesc Puertas

    francescpuertas@publianoia.cat

    Impressi: LERIGRAFDipsit Legal: L-980-02

    Membre de lAssociaci Catalanade Premsa Gratuta

    LExtra no sidentifica necessariment amb les opinions de collaboradors

    expressades en aquesta publicaci.

    PUBLICACI GRATUTA

    Control PGD

    Redacci: 93 804 6605Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

    Fax. 93 805 41 71

    Retir, 40 - 08700 IGUALADAApartat de correus 395

    opinem

    Lany 1975 18 regidors de lAjunta-ment de Barcelona votaven en contra lensenyament en catal. 35 anys ms tard daquell signi cat ridcul, el gre-mi dempresaris de sales de cinema es mostra bellicosament contrari a la projecci de pellcules doblades en la llengua daqu. Parlem destabliments de servei adreats a consumidors ubi-cats, vs per on, en territoris que per alguna ra inexplicable, galctica o extraterrestre es de neixen de parla catalana.Destaquen dels arguments adduts que emetre lms traduts al catal fa-ria tancar les sales per manca despec-tadors o suposen que els distribudors deixaran desats el mercat catalano-parlant, destinant-thi poc producte per no haver de fer-ho en laltra llen-gua, que aqu, ms que o cial, s la prpia i la de sempre. La que ens dna entitat i identitat com a poble.Largumentaci s tan absurda que deixa veure all que ja fa anys sabem: el latent rebuig vers la cultura catalana i el sentiment dinferioritat lingstic que arrosseguen les generacions nas-cudes en aquella etapa en que el cas-

    1975-2010, no al catal

    www.extracomarcal.cat

    tell estava imposat i ning gosava fer vagues o portar la contrria al govern establert pel rgim. En canvi contra el catal, contra la Generalitat, tot s possible s falsa i de molt mala bava la lectura que en fan els agremiats predint un futur negre per al seu negoci si es con- rma i es normalitza el doblatge cine-matogr c en lidioma de Catalunya. De fet tots sabem -i ells tamb, que no

    sn pas tanoques- que el problema del sector s un altre i que malgrat algun repunt en el nombre despectadors, la minva dassistncia a les sales s i ser imparable.I quina ra, es preguntar la gent ? El cinema a casa. La irrupci a les llars de so sticades eines de reproduir imatge i so. Menjadors i sales destar cmodes i ensofatades, amb televisors digitals de darrera generaci i gran format,

    amb centenars de canals per triar i re-menar. La generalitzaci de deveds amb milers de ttols per a tots els gus-tos i a bon preu; lexpansi dinternet, la bra ptica, lalta de nici; poder llogar, comprar i mirar el producte sense mouret de casa. Tot plegat ens ha canviat lhbit i el costum danar a cinema com fiem abans. Saberuts se-nyors del gremi: aix fa perdre entra-des, i no ra duna o altra llengua !. En qualsevol cas considero que caldria estudiar que aplicar la nova llei del cinema no produs lefecte contrari al que pensen els empresaris. Tots sabem la di cultat per trobar en els DVDs ac-tuals la pista dudio en catal. Si en canvi, curis que els discos incorporen alternatives su cients en poc ms de trenta mil idiomes, algun dells amb noms un parlant, suposo autodoblat. Ara misteriosament no hi apareix la banda sonora, ni tan sols en andorr. Prou motiu, doncs, per anar o tornar al cine de barri que ofereixi ja la pellcula tal i com la volem escoltar i sentir. Catalanitzar tots els productes de con-sum al 100% generaria feina i donaria un impuls innovador, viu, modern i

    fresc al pas. Dinamitzar-lo, treurel de lensopiment, tenir alguna cosa per la que lluitar, per la recuperaci i el futur de la llengua, pel fet diferencial. Personalment trobo encantador en vi-sitar ciutats i poblacions de fora de la meva rea cultural i saber-me foraster. La immersi en un altra cultura, en un altre idioma, s un repte que enriqueix la intelligncia i lemoci. Descobrir maneres de pensar i de fer diferents, voler integrar-te en all que no conei-xes. No mimagino sent a Pars i anar a veure una obra en catal o a Berln en altre idioma que no sigui alemany. O a Valladolid, Salamanca o lestimada Astorga, on tot ho tenen en castell, ni els cal demanar quotes de doblatge en portugus, ni xins, i per descomptat no savisa pas als assistents que actors i actrius han estat doblats. Alto, per a la pobre Catalunya no podem canviar uns fets consumats des duna imposici poltica, des duna desra dEstat. I si en clau es-panyola lart danihilar una cultura per ofec, continua, en pellcula, amb males arts, tamb. Fi. Fi ?, b hauria de dir: fin.

    Cnics i mentiders Difcilment poden

    gestionar les nostres illusions aquells que, quan s lhora, se les re-venen a conscincia, vs a saber a canvi de qu

    Laprovaci, ahir, del projecte de Llei de Vegueries per part del govern tri-partit de la Generalitat representa un cop baix per a tot el Peneds. El go-vern, i espec cament Esquerra Repu-blicana de Catalunya, sha servit sense escrpols del cinisme i de la mentida, per fer miques la ilusi dun projecte com que porta cinc anys llargs de treball i de ferma convicci a tot el ter-ritori penedesenc.La decisi del govern s tamb una bufetada a aquells partits poltics -tots menys el PSC i IC- que shavien comproms amb la societat civil, els ajuntaments i els consells comarcals del nostre territori, tot fent-se ress de

    lmplia acceptaci dun projecte el re-buig del qual noms es pot entendre des de lptica dels interessos partidis-tes duns pocs.La decisi dahir s tamb menystenir plataformes empresarials, institucions culturals, entitats socials de sobrada capacitat i prestigi, persones recone-gudes en lmbit acadmic, i, tamb, els propis mitjans de comunicaci, que precisament per la vegueria Pe-neds vam ser capaos de realitzar una histrica editorial conjunta. En qualsevol govern mnimament sensi-ble al territori aquests sn detalls ms que su cients per acceptar arguments contrastats, i ms si vnen avalats per

    desenes dajuntaments i ms del 80% del territori. En qualsevol govern.... menys en el nostre. Sha fet evident aquell eslgan de fets i no paraules. Aquelles paraules que signi quen di-leg per compartir projectes illusions i per sortir duna vegada que uns pocs

    decideixin per tots, i sovint malmetin el que s del com. Aquests episodis, sobretot quan sn daquesta magni-tud, generen encara ms rebuig en les nostres institucions poltiques, i no ajuden gens a creure en les garanties que ofereix un govern que es diu de-mocrtic.Lactitud dERC s doblement dolorosa perqu en un partit que es diu assem-bleari i que les bases poden decidir i ho fan, no es poden admetre actituds insolents i enganyoses com les que darrerament practica, i on uns pocs -per molt consellers que siguin- fan el que els ve de gust. Fa gaireb dos mesos, la seva Executiva Nacional,

    amb prou llum i taqugrafs, aprovava la vegueria Peneds, en una decisi aplaudida a tot el nostre territori. Avui, ens trobem que el conseller de Gover-naci, precisament dERC, a lhora de la veritat, la ignora completament. No cal anar a lescola per entendre aques-ta actitud com a hipcrita i falsa. Una demostraci evident dirresponsabili-tat vers un territori que se sent vexat, trat i utilitzat.Difcilment poden gestionar les nos-tres illusions aquells que, quan s lhora, se les revenen a conscincia, vs a saber a canvi de qu. Avui s per la vegueria Peneds. I dem, a qui li tocar?

  • 03 / 02 / 201004 Opinem

    De lAtlntic a Grcia

    EL TRULL

    RICARD RAFECAS Alt Peneds

    GUILLEM CAROL i VALLS Alt Peneds

    De nou, tots paguem la mala gesti del govern de Zapatero davant la crisi econmica. Lexecutiu central ho est fent malament. Molt malament. Men-tre a Alemanya la senyora Merkel bai-xa els impostos, Zapatero puja lIRPF a nivells extraordinaris i retarda ledat de jubilaci als 67 anys perqu el pattic deute pb