L'Extra nº 337

download L'Extra nº 337

of 48

  • date post

    27-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    267
  • download

    32

Embed Size (px)

description

Informatiu setmanal gratuït Anoa Alt Penedes, Baix Penedes, Garraf i Baix Nord

Transcript of L'Extra nº 337

  • Laprovaci del projecte de Llei de Vegueries aixeca espurnes a tot el Peneds

    ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

    10/02DIMECRES 2010

    Any VII Nmero 337

    Diumenge vinent tornar la guerra de caramels amb les comparses a la plaa de la Vila de Vilanova i la Geltr. Foto: Ajuntament de VNG.

    A punt per a la gresca!

    40.000 exemplars gratuts Associaci Catalana

    de Premsa Gratuta

    P06TEMA DE LA SETMANA

    El Calafell guanya la Copa Prncep dAstries dhoquei sobre patins

    P37ESPORTSEl Pat Calafell va obtenir diumenge un triomf histric.

    Mai LEXTRA thavia donat tant !

    La Conca ddena presenta un pla per a la igualtat de gnere

    P23ANOIA

    El no inicial del Govern a la vegueria Peneds no ha agradat a la majoria.

    Les principals poblacions de les nostres comarques ja ho tenen tot a punt per al Carnaval

    Demana-ho amb aquest exemplar

    Pep Quelart tornar a ser el cap de llista dERC a Vilafranca a les properes municipals

    P10ALT PENEDS

    Montmaneu celebra el proper cap de setmana la Festa de la Caldera

    P25ANOIA

    EQUIPAMENTS PER A COMER I HOSTALERIA

    info@servimatica.info www.servimatica.infoC/. Sant Domnec, 12-14 - 08700 IGUALADA

    SERVEITCNIC OFICIAL

    DETECTOR 1802

    129,90 (IVA incls)

    Detector electrnic de sobretaula per abitllets Euro/lliura esterlina

    Compta i verica els bitllets al mateix temps. Arrossegament motoritzat i visionat del valor dels bitllets. Admet la introducci i visionat dels bitllets a qualsevol posici. Funcionament amb bateries recarregables o connectat a la xarxa elctrica mitjanant adaptador. Software actualitzable online. Verificaci CE.

  • 10 / 02 / 201002 PUBLICITAT

  • 10 / 02 / 2010 03 Opinem

    El territori sha guanyat el dret a ser escoltat Quan el territori,

    a travs de les seves institucions i dels seus ciutadans, sexpressa amb correcci, sentit democrtic i visi de pas, sha guanyat el dret a ser escoltat

    leditorial

    PERE PRAT Anoia

    Per riure... o plorar!qPer Gras (ACPG)

    Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

    Redacci:Jaume Singla, Marc Ma

    (Anoia)Eva Hidalgo (Alt Peneds)

    Juan Checa (Baix Llobregat Nord)Revisi lingstica: Cristina Roma

    Disseny i Edici: Dario IgnacioMejn, Snia Viv.

    Cap de vendes: Julin Pozn. Equip comercial: Josepmaria Rafecas,

    Antnia Mancha, Pep Tort, Francesc Ferran, Llcia Casas.

    publicitat@publianoia.catAdministraci: Fina Plaza, Assumpci

    VivesDistribuci: Nria Redolad

    Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

    Director General:Francesc Puertas

    francescpuertas@publianoia.cat

    Impressi: LERIGRAFDipsit Legal: L-980-02

    Membre de lAssociaci Catalanade Premsa Gratuta

    LExtra no sidentifica necessariment amb les opinions de collaboradors

    expressades en aquesta publicaci.

    PUBLICACI GRATUTA

    Control PGD

    Redacci: 93 804 6605Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

    Fax. 93 805 41 71

    Retir, 40 - 08700 IGUALADAApartat de correus 395

    opinem

    El conseller Auss havia explicat els seus contactes a Madrid per consen-suar les vegueries, la bona predispo-sici del vicepresident tercer del Go-vern i ministre de Poltica Territorial, Manuel Chaves, i la seva promesa de fer les modi cacions que calguessin per la seva plena operativitat. Per ara el ministre es despenja en una entre-vista amb Europa Press dient que la proposta de divisi territorial de Ca-talunya en set vegueries ser incons-titucional si representa una alteraci dels lmits provincials o implica una desaparici de les provncies per-qu afectaria les competncies que corresponen a lEstat. I afegia que si les vegueries responen a un sistema de divisi territorial intern, en funci de la distribuci de les competncies de la Generalitat, no hi hauria res a objectar, perqu sassemblaria a la divisi en comarques amb qu comp-

    El conseller Jordi Auss allega consens en la creaci de set vegueries i diu dei-xar oberta la porta a una futura vuitena vegueria. Auss, o menteix o sequivoca de mig a mig.No hi ha consens en set vegueries ni dins del seu propi partit. Com tampoc nhi hi ha dins de un dels altres partits que formen el govern. Per tant no s aquest largument que justi caria la postura dels quatre consellers dERC en la decisi del govern de la Generalitat de proposar una Llei de Vegueries que en contempli noms set.Possiblement largument calgui anar a buscar-lo en la necessitat de portar al Parlament una mena de contrapartida en forma de re-creaci de la Corpora-ci Metropolitana de Barcelona que, de sempre, havia estat el contrapoder

    Potser que es parli seriosament

    www.extracomarcal.cat

    ten altres comunitats dEspanya. I per acabar de reblar el clau afegia que, de moment, el Govern central no coneix els detalls de la proposta de lExecutiu catal. Est clar que un dels dos men-teix.Sembla molt agosarat, amb els pre-cedents que hi ha, pensar que els dos partits hegemnics a lEstat estaran per modi car la Constituci que basa en les demarcacions provincials la con- guraci electoral dels rgans legisla-tius, Congrs i Senat. I tot plegat far riure si, com sembla, les Diputacions, en el present marc constitucional, no es poden tocar. El projecte de llei no ha de ser per canviar el nom per s intern, sens canviar lestructura, el funcionament, les atribucions, i la seva traducci en lmbit estatal, sin sim-pli car ladministraci i resoldre els problemes de les comarques esquar-terades en diferents provncies.

    Els experts del Parlament veuen im-probable que amb el procediment durgncia sarribi a temps per aprovar aquesta llei abans que sacabi lactual legislatura. I en cas que saconsegus, hauria de ser el nou Govern que sorts desprs de les eleccions el que hauria de perfeccionar-la, interpretar-la i apli-car-la. Cosa gens senzilla si, com sem-bla, poden haver-hi canvis en els que hauran de fer-ho. Per aix tot labast de loperaci pot quedar en canviar el nom de Diputaci pel de Vegueria, el restabliment de la Corporaci Metro-politana de Barcelona i donar la llum verda a les Terres de lEbre, que ja fa anys que reivindica la quinta provn-cia. Tamb el president Montilla peca doptimisme, per no dir altrament, as-segurant que la nova con guraci no comportar augment pressupostari. No s probable que aquesta a rmaci

    es compleixi. Sha demostrat abasta-ment el comportament dels poltics nomenant els seus companys de par-tit per incrementar el seu poder. Per encara que fos cert que no hi hagin noves contractacions, i que tcnica-ment sigui possible traslladar funcio-naris de lloc de treball, de residncia i de responsabilitat no es fcil fer-ho sense incrementar el cost.Aquest s un tema important. No s cert que no interessi a la gent. Ja es veu la polmica que aixeca. Tampoc s una lluita de campanars com es sol veure des de Barcelona. Es tracta del debat del model en el que sha de desenvolu-par el pas. Model de ciutat (equivalent a que Catalunya acabi sent Barcelona) o un model ms harmnic i sostenible de la totalitat del pas on Catalunya sigui Catalunya. Per aix no calia fer tant soroll per tan poca ambici. Ni calen tantes mentides, hipocresies,

    deslleialtats i falsos posicionaments. Si lEstatut de neix les vegueries com a forma de simpli caci administrativa sha de lluitar per posar-les i eliminar tot el que sobra, diputacions i consells comarcals. Tamb reduir el nombre dajuntaments de 946 als voltants de 120 i dotar dels mnims de ccia en la gesti. No es poden malbaratar ms els pocs diners que hi ha, i sha de tre-ballar per ser e cients i afrontar ade-quadament els problemes plantejats. Cal exigir coherncia i transparncia. Si hi ha vegueries, volem que sescolti el territori, i per tant que es doni llum verda a la del Peneds. El fons i les formes de procedir dels partits de larc parlamentari savaluaran aviat en les properes eleccions, per tamb shaurien devitar que hi hagin esgue-rros irreparables. Perqu ja hi ha prou problemes...

    de la Generalitat durant les dcades de govern de Jordi Pujol.No hi ha dubte que el PSC -partit hege-mnic i dominant del govern tripartit- vol disposar daquest contrapoder en cas que les urnes, a la tardor, els foragi-tin del govern de la Generalitat, tal com la majoria denquestes pronostiquen. Si no s per aix no sentn lentesta-ment de PSC de portar la Llei de Vegue-ries al Parlament al nal de legislatura, quan aquesta s una mena de llei que es recomana debatre justament a linici del mandat per tenir temps de discutir-la amb calma i sense pressions electo-ralistes.Posades aix les coses, novament es posa de manifest que la pressi me-tropolitana acaba per afectar negativa-ment a la resta del territori que veu le-

    sionats els seus interessos, el seu futur i la seva voluntat, sacri cats a laltar del metropolitanisme. De la mateixa manera que shan disse-nyat abocadors necessaris per a lrea metropolitana a instalar a lAnoia, o centres logstics al Peneds o presons al rerepas, acabem de veure una llei

    sense consens que en aquest cas afecta a quatre comarques.El Peneds vol, pot i es mereix esdeve-nir mbit de Plani caci Territorial. I cal que es faci realitat ara.Per qu ara i no en la propera legisla-tura? Perqu fer vuit mbits s ms efectiu que fer-ne primer set i desprs -quan es pugui- fer el vuit, perqu en el trmit dels set als vuit, la complexitat i despeses que es generen podria aca-bar per malmetre el mateix procs.Per sentit de la responsabilitat, per res-pecte democrtic a la voluntat del ter-ritori, per atendre el clam que, des de tants sectors del territori sha alat, cal que les vegueries que saprovin siguin vuit i que prviament es procedeixi a la creaci de lmbit de Plani caci Terri-torial del Peneds.

    No anem, ni hem anat mai, a contrare-llotge, per si en el moment present el territori reclama la creaci immediata de lmb