L'Extra nº 339

download L'Extra nº 339

of 48

  • date post

    19-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    262
  • download

    14

Embed Size (px)

description

periòdic gratuït setmanal de Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès, Baix Nord i Garraf

Transcript of L'Extra nº 339

  • Set municipis de les nostres comarques, a punt per a la consulta del 28-F

    ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

    24/02DIMECRES 2010

    Any VII Nmero 339

    Empresaris i particulars afectats pel nou POUM, divendres en una reuni amb el regidor dUrbanisme. El pla es podria retirar avui.

    El nou POUM dIgualada provoca la crisi municipal ms important dels ltims anys

    40.000 exemplars gratuts Associaci Catalana

    de Premsa Gratuta

    P08TEMA DE LA SETMANA

    P04/18OPINI/ANOIA

    Els Castellers de Vilafranca senduen a Esparreguera el nov Torneig Casteller

    P37ESPORTSEls Castellers de Vilafranca, campions. Els Verds tamb saben marcar gols.

    La Ciutadella de Calafell podria convertir-se en el referent del mn ibric

    P29BAIX PENEDS

    Ms de 300 persones es manifesten pels problemes de lAVE a Vilafranca

    P09ALT PENEDS

    La Fiscalia investiga una operaci urbanstica que afecta lAjuntament dOlesa

    P27BAIX NORD

    Les consultes per a la independncia es viuran a molts municipis del pas.

    La protectora danimals del Garraf se sent maltractada per lajuntament de Cubelles

    P32GARRAF

  • 24 / 02 / 201002 PUBLICITAT

  • 24 / 02 / 2010 03 Opinem

    Governar escoltant el pobleleditorial

    SERGI DE LA FUENTE Anoia

    Per riure... o plorar!qPer Gras (ACPG)

    Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

    Redacci:Jaume Singla, Marc Ma

    (Anoia)Eva Hidalgo (Alt Peneds)

    Joan Checa (Baix Llobregat Nord), Gemma Snchez (Garraf )

    Revisi lingstica: Cristina Roma

    Disseny i Edici: Dario IgnacioMejn, Snia Viv.

    Cap de vendes: Julin Pozn. Equip comercial: Josepmaria Rafecas,

    Antnia Mancha, Pep Tort, Francesc Ferran, Llcia Casas, Ramon

    Grau. publicitat@publianoia.cat

    Administraci: Fina Plaza, Assumpci Vives. Distribuci: Nria Redolad

    Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

    Director General:Francesc Puertas

    francescpuertas@publianoia.cat

    Impressi: LERIGRAFDipsit Legal: L-980-02

    Membre de lAssociaci Catalanade Premsa Gratuta

    LExtra no sidentifica necessariment amb les opinions de collaboradors

    expressades en aquesta publicaci.

    PUBLICACI GRATUTA

    Control PGD

    Redacci: 93 804 6605Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

    Fax. 93 805 41 71

    Retir, 40 - 08700 IGUALADAApartat de correus 395

    opinem

    Ara ja fa unes tres setmanes que al Parlament de Catalunya shi fan ses-sions de la Comissi dInvestigaci sobre els incendis dHorta de Sant Joan del passat estiu. No oblidem que aquesta Comissi ha sigut impulsada per loposici en ple i capitanejada especialment per CiU. Alg em pot dir per qu serveix una Comissi din-vestigaci parlamentria en general? I aquesta en particular? Quin sentit t que els nostres parlamentaris realit-zin una investigaci parallela a la que sest portant als jutjats de Gandesa de manera tan diligent per part de la jutgessa? Sincerament, no hi veig cap sentit a part del desgast electoral del tripar-tit per part de loposici, que li vol fer passar el rodet de la comissi. Tots

    Els que vivim a les comarques darrel pe-nedesenca, valorem molt b als gover-nants que treballen pensant en la gent i sobretot escoltant les reivindicacions populars.Val a dir que alguns partits, com a estruc-tures rgides, els costa molt descoltar les reivindicacions populars. Tenen sempre la tendncia de pensar que a qui toca de-cidir en exclusiva sn als partits i no pas els ciutadans organitzats en grups i/o plataformes cviques. Aix en el moment actual s un error que noms porta els ciutadans al rebuig, el descontentament i a la desafecci poltica que es demostra amb alts ndex dabstenci, per tamb a tallades de carretera, mostres de desa-provaci en espais pblics en protesta pel qualsevol anomalia greu i ns i tot sonores xiuladisses al cap dEstat.Els ajuntaments, com a administraci ms propera al ciutad, molt sovint es-

    Comissions i daltres despropsits

    www.extracomarcal.cat

    sabem que lnica investigaci vli-da s la judicial, ja que determinar si hi ha hagut nalment delicte per part dalg. I no cal ser cap expert en veure que els desgraciats esdeveni-ments dHorta van ser un cmul de circumstncies adverses, barrejades amb descoordinaci, incompetncia, negligncia per part dalguns co-mandaments demergncies. Que la justcia dicti justcia! I espero i desitjo que shagi aprs del error i que sha-gin pres les mesures necessries per tal que no es tornin a produir vctimes si es tornen a donar unes circumstn-cies similars.Per per tot aix no cal una Comissi dinvestigaci parlamentria! En can-vi, s que considero que hagus sigut necessria (i moralment obligatria)

    una Comissi sobre tot el afer del Pa-lau de la Msica, el cas Millet. Aqu, si no recordo malament, hi havia sub-vencions pbliques i possible malba-ratament de diners pblics (de tots!) i aportacions encobertes de fons a fun-dacions de partits poltics. En aquest cas no recordo que ning estigus interessat en crear cap Comissi din-vestigaci, oi? No entenc per qu en aquest cas, els amics de CiU no van impulsar cap comissi? Que pot ser no els feia illusi? S, home! Aquella illusi que tant parlen ltimament... O s que pot ser prefereixen fer per-dre el temps a tothom en comissions poc pro toses enlloc de retornar la fe en el partits poltics (rdua tasca a fer per part de tots!)De comissions parlamentries se

    nhan fet ja unes quantes al llarg dels ltims anys i amb dubtosa utilitat ja que no shan derivat conseqncies poltiques... Permeteu-me una pre-gunta senzilla, han servit dalguna cosa? Em fa lefecte que les comis-sions dinvestigaci parlamentries noms sn instruments poltics, utilit-zades pels poltics i contra altres pol-tics, no a favor de la societat, erosio-nant encara ms la con ana vers els nostres mediocres poltics.Recordeu, per exemple, qu va passar amb la comissi dinvestigaci sobre lesfondrament del Carmel? Quines van ser les responsabilitats poltiques que es van determinar? Molt senzill... cap ni una! Segurament, en aquella poca, els convergents no volien gaire guerra ja en Maragall els amenaava

    amb el fams A Catalunya tenim un problema i es diu 3% (de comissions). Alg ms nha sentit a parlar de tan greu acusaci? Veritat que no? Aqu veieu un altre exemple dels tripijocs poltics a qu ens tenen acostumats.La sensaci que aqu passa de tot i que a ms tothom passa de tot, ta-pant-se les vergonyes mtuament, fan que socio-vergncia, s.a. sigui una empresa de males companyies per la qualitat democrtica del nostre pas. El retorn de la illusi collectiva que defensi un veritable el projecte de pas passa per un gran canvi poltic en aquest pas. Necessitem un canvi radical i sense por. No tenim res a per-dre! Cal regenerar realment la poltica i deixar-se de crear comissions inne-cessries.

    colten el que els demana la ciutadania, per no sempre s aix.Si ens mirem el moment que viu la ciutat dIgualada, veurem que el projecte ms important del mandat, est a punt de fer aiges perqu el govern de lEntesa per Igualada no t prou majoria per tirar endavant el polmic projecte del POUM (Pla Ordenaci Urbana Municipal) i tot fa pensar que la propera sessi plenria -prevista per avui dimecres- el pot tirar per terra de nitivament.Passi el que passi en aquest ple, el POUM es retira o segueix. El pitjor seria que queds en suspens que obriria un espai dincertesa encara pitjor. Si sopta per re-tirar-lo cal el comproms de planejar-ne rpidament un de nou, fet amb la parti-cipaci de la ciutadania i entitats econ-miques i socials, sabent el que es vol i el per qu. La ciutat el necessita el Pla, per molt ms on es va i com shi arriba.

    Els patrimonis de la gent en moments de crisi ha de ser mobilitzables i/o po-der servir per a garantir un prstec, per avalar o fer diner pels projectes de futur que es tinguin en cartera.... Si no queda clar qu passar amb les nques po-tencialment afectades pel projecte del POUM de lEntesa, el seu valor caur. El mercat encara ser ms feble i la interini-

    tat es far insuportable, precisament en un moment en qu el que cal s donar con ana i solidesa a cada pas que es doni. Per tant sha de comenar de nou tenint el marc clar i donant soluci als problemes. No es tracta de capricis per tenir carrers ms amples o zones verdes en determinades zones, sin millorar el conjunt. I si s el conjunt el que sen be-ne cia s lgic que tamb contribueixi a les despeses i no noms els afecctats a qui els toqui la negra. Cal que tots els partits poltics tinguin la valentia i assu-meixin les seves responsabilitats, fent un debat de com ha de ser i com es pot fer la ciutat del futurDir que em tornar a presentar a les elec-cions i si el poble em vota tornar a pre-sentar el mateix POUM perqu mhau-ran donat el suport per fer-ho s una fallcia que ja coneixem i haur estat una prdua de temps impossible de re-

    cuperar, perqu noms tenint la majoria su cient podr complir la seva promesa, si hi ha coherncia. Les eleccions munici-pal no es poden convertir en un refern-dum sobre un projecte concret, per ms important que aquest sigui. Sempre sha de donar con ana als ciutadans, per ms ara. Aquest no s un joc de persona-lismes sin de gesti municipal. Per a les properes eleccions encara falten molts mesos i la ciutat no es pot permetre ar-rossegar els peus i seguir perdent llocs de treball, disminuint el valor de les em-preses i generant descon ana.Tothom vol tenir un Pla Urbanstic per al segle XXI. Per ha de ser el de tots i no el dels que votin a una determinada opci poltica. Tothom vol una ciutat per viure. I per viure no sols hi calen cases, carrers i parcs quan una ciutat no s a la mida de les persones que hi nen, aquests sen van volant.

    El govern de lEntesa no pot deixar el pla general en suspens i esperar que les elec-cions municipals siguin un referndum per tornar-lo a presentar

  • 24 / 02