L'Extra nº 355

download L'Extra nº 355

of 48

  • date post

    23-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    263
  • download

    16

Embed Size (px)

description

Periòdic gratuït setmanal del gran Penedès.

Transcript of L'Extra nº 355

  • ERC diu que el 14 de juliol saprovar lmbit Peneds

    ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

    16/06DIMECRES 2010

    Any VII Nmero 355

    El nen Joel B.A., de 7 anys, va morir en caure daquest pont al circuit de Castellol.

    Consternaci per la mort dun nen en caure dun pont a Parcmotor

    40.000 exemplars gratuts

    Associaci Catalana de Premsa Gratuta

    P18ANOIA

    Quinze anys desprs, el CE Vendrell torna a lOK lliga

    P32BAIX PENEDSLequip de la capital del Baix Peneds torna a estar entre els grans de lhoquei.

    PREMI TASIS-TORRENT A LA MILLOR PUBLICACI 2009

    P14ALT PENEDS

    P30BAIX PENEDS

    Detenen quatre individus per haver fomentat el nazisme i lhomofbia P10ALT PENEDS

    Maria Rosell, nova candidata de CiU a Sant Sadurn dAnoia per les municipals

    P30BAIX PENEDS

    El Vendrell prohibir entrar als edificis pblics amb burca

    P21ANOIA

    Dissabte, torna el Ftima t Salsa a Igualada

    P07TEMA

    Vuit municipis de les nostres comarques, a la quarta onada de consultes

    P27BAIX NORD

    Abrera inicia una nova promoci de 44 pisos protegits

    Comena la Setmana del Mar de Vilanova i la Geltr Pgs. centrals

    P19ANOIA

    Ms de 400 persones al Sopar de la Uni Empresarial de lAnoia

    49C. Sant Mag, 21 IGUALADA Tel. 93 804 46 51 150

    MUNTURA + VIDRES * MUNTURA + PROGRESSIUS*

    *vidres orgnics blancs, graduaci subjecte a estoc del provedor

  • 16 / 06 / 201002 Publicitat

    N 1 A CATALUNYA

    PORTINS AQUEST ANUNCI i LI REGALEM EN UNA VENDA SUPERIOR A 20 G20 EXTRES

    Joies Rellotges Monedes Brillants Medalles Anells ... PAGAMENT A LINSTANT I EN EFECTIU TASACI GRATUTA

    MXIMA VALORACI POSSIBILITAT DE RECUPERACI

    Rambla de San Ferran, 5Tel. 93 804 07 82

    IGUALADA

    AVINGUDA BALMESAVINGUDA BALMES

    C. DE SANT AGUST

    C. DE SANT AGUST

    RAMBLA DE SANT FERRAN RAMBLA DE SANT FERRAN

    C. DE JOAN MART FRANQUESA

    COMPREM

    OR

    Joies Rellotges Monedes Brillants Medalles Anells ...OROR

    COMPREM

    Rambla J.A. Vidal, 1Tel. 93 810 13 42

    VILANOVA I LA GELTR

    RAMBLA DE LA PAURAMBLA DE LA PAU

    RAMBLA DE J.A. VIDAL

    C. DEL FORN DE VIDRE

    ESCOLAUNIVERSITRIAPOLITCNICA

    RAMBLA DE LA LLIBERTAT

    COMPREM

    OR

    Valorem les seves joies ms que ning

    www.comprosuoro.es

    VILANOVA I LA GELTR

    IGUALADA

  • 16 / 06 / 2010 03 Opinem

    Cal donar passos coherents i valents s obligaci dels orga-

    nismes pblics, ordenar la normal convivncia dels ciutadans tot evi-tant situacions tenses

    leditorial

    Per riure... o plorar!qPer Gras (ACPG)

    opinem

    Els partits poltics, fins i tot en els temes molt clars, massa sovint acaben per fi-car-se en jardinets dels quals els costa sortir-ne sense perdre la coherncia.No hi ha cap mena de dubte que el tema del burca i en nicab sn temes molt de-licats perqu hi intervenen elements de la religi, les creences, els costums i la lli-bertat personal. Aix no obstant s obli-gaci dels organismes pblics ordenar la normal convivncia dels ciutadans tot evitants situacions denfrontament inte-rtnics o interreligiosos.Forma part de les competncies dels ajuntaments establir els mecanismes

    per al bon s de les installacions i orga-nismes municipals i quan es dna una proliferaci lenta per creixent de ls de peces de vestir arrelades en cultures i religions nouvingudes que xoquen o poden xocar amb la llibertat personal de les seves usuries, s lcit que els

    ajuntaments ho regulin de forma clara i respectuosa amb tothom. Per una simple ra de sentit com i se-guretat, en les installacions publiques, els usuaris de serveis municipals han de poder ser identificats, sigui quina sigui la seva raa, religi, edat o sexe. Que passaria si els agents de la circula-ci detectessin alg conduint amb un burca posat? Aix ho ha destablir el codi de circulaci i, per tant, ha de ser fixat segons la llei pel parlament espanyol.Als ajuntaments els correspon decidir sobre les seves prpies competncies i aix entenem que s el que ha fet lajun-

    tament del Vendrell, fent s de les seves prerrogatives legals.El que costa una mica ms dentendre s la postura del grup municipal socialista dabandonar el ple del Vendrell abans de la votaci del burca i el nicab. I cos-ta dentendre perqu, gaireb al mateix

    temps, lalcalde socialista de Barcelona anunciava un decret dalcaldia en el sen-tir de prohibir ls del burca i en nicab en les instalacions i dependncies munici-pals de Barcelona.Si determinades persones, per raons religioses o de costums, volen vestir de determinades maneres, estan en el seu dret, per les normes de convivncia que afecten a tots els ciutadans siguin o no religiosos, han de ser iguals per a tothom.Alguns ajuntaments ja han fet els pri-mers passos. Ara cal que els faci la resta de les institucions catalanes.

    Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

    Redacci: Jaume Singla (Anoia)Eva Hidalgo (Alt Peneds)

    Juan Checa (Baix Llobregat Nord), Ariadna Caballero (Baix Peneds),

    Gemma Snchez (Garraf )Revisi lingstica: Cristina Roma

    Disseny i Edici: Dario IgnacioMejn, Pia Prat, Snia Viv.

    Director Comercial: Francesc Puertas. Equip comercial: Josepmaria Rafecas,

    Antnia Mancha, Pep Tort, Francesc Ferran, Llcia Casas, Ramon

    Grau. publicitat@publianoia.cat

    Administraci: Fina Plaza, Assumpci Vives. Distribuci: Nria Redolad

    Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

    Impressi: LERIGRAFDipsit Legal: L-980-02

    Membre de lAssociaci Catalanade Premsa Gratuta

    LExtra no sidentifica necessariment amb les opinions de collaboradors

    expressades en aquesta publicaci.

    PUBLICACI GRATUTA

    Control PGD

    Redacci: 93 804 6605Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

    Fax. 93 805 41 71Retir, 40 - 08700 IGUALADA

    Apartat de correus 395

    www.lextra.catMEDALLA DHONOR DE LINSTITUT

    DESTUDIS PENEDESENCS 2010

    PREMI TASIS-TORRENT A LA MILLOR PUBLICACI 2009

    MANEL RAMONEDA Anoia

    Qu votem?El dia del Corpus, i amb els ous encara ballant, o no, TV3 va passar el documen-tal Adu, Espanya? de la docta barce-lonina Dolors Genovs i Morales. Una posada en escena amb el simbolisme de qui fa servir una data concreta per arribar al cor sense necessitat de parau-la. El document televisiu semmarca en aquest corrent dopini, debat i consulta ciutadana que ha irromput amb fora en tots els estrats socials i que posa damunt el tapet la possibilitat, -per qu no?- que la nostra societat tamb pugui esdeve-nir Estat de dret dins lordre mundial. I a casa tamb, com en altres indrets del pas, som protagonistes del sorprenent i exemplar plantejament democrtic de secessi dins Europa. La conscincia na-cional reneix amb fornades de neurones curulles com mai de formaci i dinfor-maci. El 20 de juny, al feu dels Clara-munt, a lAnoia, sota castell i vora riu, es

    vota jurisdicci, es vota senyor. I com hem arribat fins aqu? Qu ho fa que la naci catalana demani un Estat propi? Cert s que al llarg dels segles ens acompanya la veu de la conscincia i la resistncia a loblit. Record i memria de generaci en generaci; sin per sang, oral o per llibre. Sempre hi ha hagut clams de reivindicaci histrica, nsies de llibertat i de recuperaci de les Cons-titucions prpies; textos legals i bsics recordem-ho que abolits en guerra en-tre Estats. Tot plegat ha conformat i con-dicionat la vida intellectual, associativa i combativa daquesta independent terra, que van convertir a regi i finalment en comunitat estatutria, permanentment sota sospita i jou militar. Amb el desig actual de sobirania, no cal ni reconixer, entre molts altres es-tadants, el pes, pas o sojorn de francs,

    hispans o castellans que al llarg dels se-gles shan anat integrant en cos i nima al territori catal compartint el carcter genu i fent de la llengua comuna i pr-pia de la zona el veritable pal de paller. Idioma que ha estat, i s, la protena que, en diferenciar-nos i identificar-nos davant les altres nacions naturals del mn, ha unit les diferents cllules aqu dipositades que donen vida, esperit i sentit al pas. Tampoc nha estat la nacionalitat que fins i tot separa o enfronta la parrquia quan falla per causes alienes la mol-cula que dins la diversitat uneix i ens reconeix. La novetat arriba, amb justa ra i acreditada argumentaci, pel front econmic. Per la butxaca. Una butxaca que, a Catalunya per molt que se su la samarreta, sembla foradada i cal sargir o posar-hi peda constantment. Potser va sent hora de canviar de pantalons o de

    fer-nos un vestit a mida. Potser.I al mal dolent de lespoli fiscal o solida-ritat mal agrada i en grau mai decidida, noms cal sumar-li laltre gran ingredi-ent: el cansament, tedi o avorriment que comporta haver de sentir seeeempre la mateixa canoneta, musicada des de les incomprensives i excloents entranyes de lEstat espanyol i la seva peculiar com-posici instrumental i pssims lectors de partitures.Mantenir els tpics i els tpics aboca al collapse de les parts. Impedint que uns membres contribuents i participatius shi puguin reconixer en el tot. I desa-fecta negar, com es nega, la diversitat nacional i el dret a la diferncia cultural. I seria ben fcil, altres b ho han fet, ac-ceptar duna vegada per totes la coexis-tncia daquelles identitats diferents en un mateix Estat i no maldar per diluir-les en un com impossible. Pas sn aspec-

    tes fonamentals, naturals i distintius marcats per les circumstncies de la histria i dels homes. En resum que el Regne dEspanya no fa per ser un pas europeu que es vol avanat, modern, democrtic i plural. Farts de malifetes i de desfetes, dafectes i desafectes, que ens apellin a la solida-ritat indefinida amb regions llunyanes, algunes abonades, diuen, a la pena i a la m, avui ens podem